POR Mª Assumpció Piquer, 1r premi

Un frec a la cara em treu del meu son

profund. Obro els ulls, una claror

enlluernadora no em deixa veure res. De

sobte, una mà immensa amb ungles llargues i

vermelles se m’apropa. Una cara enorme

s’abalança sobre meu, en surten uns sons

inintel·ligibles: brrru, brrru... Tot seguit,

aquest esser gran i estrafolari esclafeix en una

rialla esgarrifosa, mentre amb la manassa

m’aferra el pit. Mort de por, noto una

mullena entre les cames. M’he pixat!

M’abandono a la meva sort, entre plors i

sanglots. Quan ja tot sembla perdut, sento la

veu de la mare. Em posa el xumet a la boca i

torno a agafar el son.

ELS MONSTRES DE VERITAT

NO TENEN ESCATES Albert Caballé, 2n premi

Va cordar-se el cinturó mentre s’apartava

d’ella, dient-li fluixet que la propera vegada

havia de ser més carinyosa. Va tancar el llum

i després la porta d’un cop sec. Amb ell, no

va desaparèixer la fortor que envaïa

passadissos i sales cada cop que es

passejava per la fàbrica.

Ella es va quedar quieta al despatxet, el

pànic l’havia paralitzada com quan de petita

es despertava d’un malson. Panteixava. Va

pensar de seguida en la seva mare i en com

l’adormia quan tenia por. Li explicava que

els monstres només vivien sota l’aigua. Ella

ara sabia que els monstres de veritat no

tenien escates.

Guanyadors de l’Uuh! 4t Concurs de microrelats de por

porporporpor Novembre de 2014