rep el premi del de MARTORELL des del 1979 Pasqua firada · 2013. 4. 25. · Canteca de Macao i Delafé y las flores azules a ca n’Olive-ras -amb les invitacions ex-haurides dies

www.informadordemartorell.cat Número 1.448 1o

L’Informadorde MARTORELL des del 1979

Política n P6

Ricard Garciarep el premi delVila de Martorell

DIVENDRES, 29 D’ABRIL DE 2011

c PERE ALEGRE

DO Martorell (33) n P10

PRECEDENT Per primer cop en l’època moderna la Fira de Primavera coincideix ambla Setmana Santa i Sant Jordi i l’aturada escolar es nota CARAMELLES Els cants dePasqua es veuen afavorits per la Fira i homenatgen els primers cantaires n P2,3,4i5

Pasqua firada

CERCAVILA. La tradició i els balls de la cultura popular catalana van lluir durant la cercavila a la plaça de la Germana Sant Ramon c P. A.

c ARXIU PARTICULAR

Xavier Gómez(candidat ICV):“Tracta els altres talcom t’agradariaque et tractessina tu”

DO Martorell (34) n P11

Adolf Bargués(candidat ERC):“Què et diu el cor?Fes-ho”

DIVENDRES, 29 D’ABRIL DE 2011L’Informador

2

LA FIRA DE PRIMAVERA 2011 EN UN CLICn Martorell ha tancat una Fi-ra de Primavera atípica enmigde la Setmana Santa. Per pri-mer cop des de l’època mo-derna, el calendari ha estatcapritxós i ha volgut que la Fi-ra coïncidís amb l’aturada es-colar. Aquest fet ha provocatuna reducció sensible de mar-torellencs durant la festa. Tot iaixò, les propostes fetes hantingut una gran resposta. Es-pecialment, els concerts deCanteca de Macao i Delafé ylas flores azules a ca n’Olive-ras -amb les invitacions ex-haurides dies abans dels con-certs-. El Progrés va sentir laveu dolça de Beth davant demés de dues-centes perso-nes.

La coincidència amb Setma-na Santa es va veure reflecti-da a la fira comercial de can’Oliveras. Afegit a la crisi eco-nòmica, es va veure reduïda lapresència d’empreses i d’en-titats que han preferit sumar-se a la festivitat de SetmanaSanta. La Fira, però, ha mogutla gent al carrer. Sobretot, a lacercavila des de la plaça Ger-mana Sant Ramon. El piromu-sical davant de la plaça de lesCultures va posar punt i final auna Fira que, amb la Pasqua,va fer brillar, més que mai, ales Caramelles.

Beth, propera. La cantant de Súria va oferir el seu últim treball en format curt en l’escenari incomparable al Progrés

La Fira s’uneix ala Setmana Santa

Gegants i capgrossos. Durant la Fira de Primavera, els gegants van sortiral carrer en la festa de més tradició de la cultura catalana

Units, també, als Premis. Membres del PSC van sopar plegats ambmembres de Martorell Viu en l’acte de lliurament dels Premis Vila de Martorell

Reproducció. L’Associació d’Amics del Ferrocarril van mostrar una rèplicaa petita escala de l’estació de Renfe a Martorell, al barri de Can Carreras

Expositors de cotxes. Citroen, a través del concessionari Auto Can Carreras, va ser una de les marques que va lluïr més a ca n’Oliveras

REPORTATGE FOTOGRÀFIC: PERE ALEGRE

3DIVENDRES, 29 D’ABRIL DE 2011L’Informador

LA FIRA DE PRIMAVERA 2011 EN UN CLIC

Inauguració fira. L’alcalde Salvador Esteve i la regidora de PromocióEconòmica, Teresa Casanovas en el moment de l’estrena a ca n’Oliveras

Concurs de cartells. Daniella Mucharraz, al costat de l’alcalde Esteve, ambels finalistes del concurs de cartells de la Fira 2011 i la regidora Maria Hinojo

Música i poesia. La coral del barri de Rosanes va actuar al Centre Culturalenmig de la lectura de poemes de Maragall a càrrec dels polítics locals

Tast de vins. Un dels atractius de la fira comercial a ca n’Oliveras van serles sessions de tast de vins a càrrec de l’enòleg martorellenc, Toni Albiol

Concurs Dj’s. La regidora de Mitjans de Comunicació, Sira Sanz va ferentrega dels guanyadors del 1r concurs de Dj’s pels 30 anys de la ràdio

Concurs d’arrossegament. Amb motiu del mercat ramader, els Amics deSant Antoni van fer el tradicional concurs a l’entorn del Pont del Diable

Fira d’entitats. L’ONG Mans Mercedàries, un any més, va ser a la fira ambla mostra dels seus projectes solidaris més propers previstos per a l’estiu

24 hores de lectura en català. L’escriptor Jaume Cabré va cloure aquestaactivitat promoguda per l’Associació de botiguers de La Vila


4


LA FIRA DE PRIMAVERA 2011 EN UN CLIC

Visita de Villatoro. El president de l’Institut Ramon Llull va fer un passeigper la Vila i va participar a les 24 hores de lectura en català

Motos clàssiques i antigues. L’exposició a Cal Ferreret, a càrrec del’AMCAM, va atraure a aquells nostàlgics del motor amb peces de l’època

Espai per als infants. En la fira comercial de ca n’Oliveras, més de 300nens i nenes van gaudir d’un espai per a fer activitats a través del reciclatge

Joves expositors locals. En la fira d’artesania de la Vila, les creacionsde joves martorellenques, com la Marta i l’Eva, van captivar els visitants

Estand. L’alcalde Salvador Esteve i el regidor Fonollosa comenten unade les portades de l’estand de L’Informador de Martorell a ca n’Oliveras

Cavalcada de Reis. Els representants del Patronat de la Cavalcada, ambMario Garcia al capdavant, van mostrar imatges de la festa del 5 de gener

Visita. El candidat d’ERC, Adolf Bargués va passejar-se per la Fira amb ladiputada Anna Simó i el candidat d’ERC per Barcelona, Jordi Portabella

Passeig per la Vila. A més de la fira d’artesania, les fotografies de cal Portavan ser molt comentades entre els visitants a la fira pels carrers de la Vila



6

Redacció i administració:

Apartat de correus, 2708760 Martorell (Barcelona)Telèfon: 608 941 944Correu electrònic:[email protected]:

Edicions 63000, SLAdministració i publicitat:

Mòbil: 608 941 944Disseny i maquetació:

Llobregat Nord Tècniques Gràfiques

Impressió:

Més Gran Serveis Gràfics i DigitalsDipòsit legal: B-17.326-81Cap de redacció:

Andreu González i Castro

Col·laboradors:

Jordi Benavente i Vidal, Antoni Munné iTomàs, Serigb Tendrub, Sadurní Pons,Joaquim Parera, Àlex Ribes, NataliaDemidoff, Pere Alegre i Laura Marí.

Membre de l’Associació Catalana

de Premsa Comarcal

n El diari del 17 de març passat ens diuque el president Pujol ha pronunciat unaconferència a l’aula magna de la Universi-tat de Barcelona amb el títol “Indepen-dència o rendició”. El tema, naturalment,es referia al possible futur del país i s’en-tretingué sobre la relació de Catalunyaamb Espanya. Reconegué que estava e-quivocat quan, durant una vintena d’anys,procurà d’obtenir el millor per a Catalunyaperò dins d’Espanya ja que per dir-ho enexpressió poc acadèmica, volen fotre’ns.

Ja era hora que se n’adonés. Amb Es-panya no hi ha manera d’entendre’ns per-què, allà, el tema s’enfoca amb punts devista diferents. Com a conseqüència defalsejats llibres d’història, moltíssims es-panyols de bona fe que van estudiar ambaquells llibres, creuen que Catalunyasempre ha estat una part d’Espanya i queara nosaltres, desagraïts, no apreciemaquesta gran sort que tenim i pretenem

anar sols sense veure que seria una aven-tura amb tots els números pel fracàs.

Allà és molt estesa la ignorància de larealitat, comés que Catalunya no vol em-barcar-se en una aventura desconegudasinó que volen recuperar la nostra tradi-cional llibertat perduda tot just farà no-més tres-cents anys i per principis, pertradició i per dignitat no volem continuarunits al país veí que pretén anul·lar totrastre de catalanitat en el nostre territori,imposar la seva llei, els seus costums i laseva llengua. Senzillament, tal com haqualificat el president Pujol, volen fotre’nsa fi que s’esborrin definitivament el nostrecaràcter, el nostre tarannà i la nostra llen-gua, ens avinguem a la nostra actual con-dició de colonitzats i a ser espanyols desegona.

No ho podem consentir. En aquests mo-ments històrics que estem vivint hem deser conscients de la nostra condició d’eu-ropeus i reclamar els nostres drets. De-nunciem aquesta injusta situació a quèens vol mantenir el país veí que ens domi-na. Obliguem-los a rectificar i a admetre elnostre dret a decidir. Ara que comptemamb el president Pujol tot resultarà mésfàcil. President, benvingut al camp delscatalans tips de sofrir la humiliació cons-tant dels qui s’erigeixen com a propietarisdel nostre futur. Ja hem arribat a la con-clusió que volen fotre’ns, oi? doncs reac-cionem amb decisió perquè no se surtinamb la seva.

Volen fotre’ns

amb el boli a puntAntoni Munné i Tomàs

EDITORIAL

n El periodisme actual s’ha apoderatpels despropòsits i els actors del relat pe-riodístic són aquells qui destaquen perl’insult i la calúmnia. El poder de l’au-diència està portant la informació adreça-da als ciutadans en destacar allò insignifi-cant fins a convertir-lo en titular o portadad’un diari. Aquesta setmana, ha estat no-tícia un comentari del número 2 del PP aMartorell, Vicente Casal al facebook. Ca-sal va escriure que “en un país seriós,[Saura, Boada, Herrera i Zapatero] seriena la presó, a les galeres, a Sibèria, Guan-tánamo o Auswitch”. Una sentència del totrebutjable, però que ha provocat, durantun parell de dies, ser a l’ull de l’huracà pelressò que n’han fet els mitjans de comu-nicació. Mai el PP de Martorell haguésimaginat publicitar a un dels seus candi-dats. I amb Casal ho ha aconseguit. I ho hafet perquè els mitjans han caigut a latrampa.

Aquesta editorial vol ser una reflexiósobre cap a on anem a l’hora d’informarals lectors, oients o telespectadors? Per-què són notícia, gairebé sempre, sentèn-cies com la de Casal? Perquè ocupa líniesde diaris, omple tertúlies de ràdio o mis-satges a través de les xarxes socials? Cap

a on va aquesta societat? Cap a on anemels mitjans de comunicació? Destaquemaquell relat que no aporta res positiu a lasocietat? Posant l’exemple de Casal: quèens aporta destacar un comentari comaquest? Res.

Des d’aquí considerem que la frase deCasal no és notícia. I menys, extreure unafrase d’una conversa a través d’una xarxasocial. El mètode el podriem qüestionarde valent, però situar a Casal en la prime-ra línia informativa és fer un favor flac a lasocietat. Prou de donar titulars a cops defrases que no mereixen ni una sola líniad’un diari ni un sol segon d’una ràdio.

On és la cultura de l’esforç? On són elsvalors de la societat? Perquè els mitjanstendeixen a destacar, gairebé sempre, elque aporta conflicte, que genera antipatiai que provoca un discurs pobre? El perio-disme està malalt i tocat. Enlloc de dedi-car titulars a persones que treballen enpositiu per la societat, que penquen persortir de la crisi, que busquen solucions ique generen il·lusió, els mitjans s’entes-ten a posar de relleu un relat que no portares a ningú. Reflexionem i no caiem al pa-rany. Si volem girar la truita, cal que el re-flex de la societat sigui ben diferent.

Reflexió sobre el relat periodístic

n Ell era tímid. No podia evitar la ver-mellor a les seves galtes quan es troba-va davant d'una noia que li agradava.Aquella nit, però, tot havia estat dife-rent. Les quatre o cinc copes que s'haviapres en la discoteca d’estiu que fre-qüentava, li havien atorgat una mena deforça interior que evitava la intromissióde la seva timidesa patològica. Ella noera tímida. Ben al contrari. A vegadesqueia malament a causa del seu tarannàexcessivament obert amb els descone-guts. Es van conèixer d'una forma moltarquetípica: l'amic d'un amic els presen-ta, intercanvi de petons, què prens, etdemano el mateix, crec que t'he vistalguna vegada per aquí, no m'agradaballar, si vols busquem un lloc més tran-quil... El cas és que, quan el disc jockeyva començar a punxar les típiques can-çons de borratxo per avisar que el localtancaria en breu, ella li va xiuxiuejar queels seus pares estaven de viatge i quepodien anar a fer la darrera copa a casaseva. Ell es va quedar literalment mut.Però quan es van apropar els seus amicsper dir-li que es marxaven, ell va accedira acceptar l'oferiment de la noia.

Quan van arribar al pis d’ella, la noiava preferir no encendre els llums. Feiacalor. O, al menys, és el que sentia ellquan ella va començar a treure's la roba.Les cortines es movien suaument grà-cies a la brisa de la nit. Es colava unpetit raig de llum procedent del carrerque permetia endevinar la silueta d'ellamentre es desvestia. El que va succeirdesprés és fàcil d'imaginar. Petons, carí-cies i la joventut esclatant amb força.Uns minuts més tard van decidir fumaruna cigarreta. Ell es va posar els seuscalçotets i va demanar permís perencendre la llum de la tauleta de nit. Uncop ho va fer, li va costar acostumar-se ala claror. Tanmateix, el que va veure vaprovocar que obrís els ulls de bat a bat.Un enorme pòster amb la plantilla delReial Madrid es va clavar a les seves pu-pil·les. De mica en mica, va descobrirque l'habitació de la noia era una menade temple madridista. Fotografies deCasillas, de Sergio Ramos i de CristianoRonaldo decoraven la resta de parets.De cop, va recordar que aquell dia haviadecidit posar-se els únics calçotets delBarça que tenia. No cal dir que es va ferel silenci en aquella habitació. Ella mira-va els seus calçotets amb la mateixaexpressió que va posar Drew Barrymorequan va veure a ET per primera vegada.Ell no sabia com tapar l'escut. Final-ment, ella va reaccionar i va tornar a apa-gar la llum de la tauleta. M'has de prome-tre que mai em faràs la maneta -va dir ellaenvoltada d’obscuritat-. Ni tu em parlaràsde la final de la Copa del Rei, -va respondreell-. Després de tornar al llit, ella li vaxiuxiuejar una cançoneta que ell odiavaamb totes les seves forces: de las gloriasdeportivas, va el Madrid con su bandera. A ell liva resultar impossible evitar contestaramb un: tot el camp, és un clam. La imat-ge de Mourinho al seu cap li va perme-tre marcar-se a ell un petit record perso-nal en l’arribada del que és inevitablequan dos cossos joves s’ajunten en lafoscor de la nit.

Foscor

societat anònimaÀlex Ribes

www.alexribes.wordpress.com


n Gent de Martorell,Podrien demanar-me que escrivís unpregó sobre qualsevol racó de món queno conegués de res i em resultaria mésfàcil. Recorreria a la informació enciclo-pèdica i, amb un llenguatge florit, barre-jaria un parell de gestes històriques vin-culades al lloc, en destacaria els encantsnaturals i patrimonials, exhortaria elsciutadans a gaudir cívicament de la festai llestos. Però la tasca que m'encomanenés més complicada. Primer, perquè, persi no en tinguéssim prou amb la coin-cidència de Sant Jordi i la SetmanaSanta, els martorellencs, a més, avui,que per més inri (i mai millor dit) ésDivendres Sant, enceteu la fira. Corro elrisc de voler parlar de tot i no acabardient res.

La cosa se'm complica encara mésquan busco el to adient per descriure lavostra vila, que és també, una mica, lameva. Parlar del que no coneixes no etcompromet, però parlar del que conei-xes t'obliga a filar prim. Per descomptat,res més lluny de les meves intencionsde burxar avui en el que no toca, peròtampoc voldria semblar ridículamentlaudatori. No és pas feina fàcil!

Com sabeu, conec Martorell des desempre. Me la miro, sobretot, des de laPlaceta, la plaça de l'Església, on vivienels meus avis. Des d'aquells balconshavia saludat els Reis el dia de la caval-cada i, durant els dies d'aquesta fira,havia voltat per les parades que s'hi ins-tal·laven quan jo era petit. A Martorellhe assistit a batejos, casaments i ente-rraments. Amb la colla d'Els Cosmets hihe acompanyat incomptables cercaviles(demà hi tornem, per cert). I l'any 2005,en aquests mateixos jardins de l'Enra-jolada, amb els companys de Tintincat,l'Associació Catalana de Tintinaires, vaigcontribuir a muntar la Primera TrobadaTintinaire de Catalunya, i creieu-me queaixò no és poca cosa i que és tot unhonor per a la vostra vila.

M'heu convidat avui per la meva con-dició de director de la revista CUINA i deperiodista especialitzat en gastronomia.El periodisme, el meu ofici, s'ensenya ales facultats, però s'aprèn a les redac-cions. Diuen -o, si més no, és el queespero- que aquest aprenentatge duratota la vida. I si bé no sé quan ni on aca-barà, si que sé on va començar: aquí alcostat, al carrer Santacana, a la primeraredacció del diari Regió 7.

D'això, tot just en fa deu anys. Desprésdel Regió 7, la professió em va portar peraltres mitjans i altres tasques fins que,de moment, tinc el luxe de poder dedi-car-me al periodisme de la bona vida, eldel menjar i del beure. Comparteixoaquesta dedicació amb la del periodis-me de viatges, que també he exercit ique recupero sempre que puc. M'agra-den el viatges i m'agrada escriure'n. Hiha molts tipus de viatges. Podria cercarl'aventura, podria extasiar-me amb elsmiracles de la natura, podria embadalir-me tancat en els museus que exhibeixenles grans obres d'art de la Humanitat.Però el que més m'interessa és viatjarde ciutat en ciutat, trepitjar-les carrerper carrer, asseure'm a les terrasses delscafès i mirar de captar-ne l'ànima dels

habitants. Hi ha ciutats monumentalsque subjuguen a primera vista i quedesprés resulten ser terriblement avo-rridíssimes. N'hi ha d'altres que ama-guen el seu encant rere edificis grisencsi carrers anodins, però en aquestes solpassar que la vitalitat dels ciutadans lesdota d'una personalitat que fa que emresultin misteriosament atractives.

Les ciutats, en realitat, són els ciuta-dans. El mosaic de persones i personat-ges que hi viuen. La infinitat de deses-perances, anhels i alegries que hi con-viuen. Són aquestes les ciutats que m'a-cabo estimant. Martorell n'és una. Podriaparlar de la importància arquitectònicadel pont del Diable, per exemple. Delsreptes que ha suposat haver estat i serun nus de comunicacions tan imprescin-dible. Dels fills il·lustres, que en són uns

quants. De tants valors que teniu i queno tothom coneix. Però em poso aescriure el pregó i al cap m'hi vénen elsrostres de tants martorellencs que heconegut durant la meva vida i que sónels qui dibuixen la imatge de debò quetinc d'aquesta ciutat. Una imatge que noés ben bé ni de passat, ni de present,sinó més aviat una barreja de tot.

Faig l'exercici d'aplicar a Martorell lamirada que un dels meus escriptors pre-ferits, Jesús Moncada, va estendre sobrela seva vila natal, Mequinensa. La mira-da que permet descobrir les històriesmés estrambòtiques, intenses i singularsen els entorns del passat més quoti-dians. I, sense arribar -ni de bon tros- ala finesa observadora de Moncada -quèmés voldria, jo!-, el que sé de Martorellem nodreix de seguida la inspiració.

La foto gairebé té cent anys. La vidrie-ra és enorme i, al capdamunt, hi ha seri-grafiat el cartell: Antigua Casa Palet. A lesfinestres dels costats, hi conviuen ex-vots de cera amb antigues postals deMartorell i llaunes de conserves. I a laporta, en formació, els meus besavisFrancisco i Quimeta i els seus fills Pa-quito i Pepito, que era el meu avi. Elscolmados sempre m'han captivat, ambel seu caos de productes ben endreçats.Quin bon lloc per conèixer una ciutat,des de darrere el taulell d'un colmado.Qui més qui menys, tard o d'hora hi hade passar, i no en sortirà de buit. El meuavi tenia la traça dels botiguers autènticsi sabia complaure la clientela: si no que-dava sucre, sense saber com, la mestres-

sa sortia satisfeta amb unes mitgesnoves. Això és capacitat de convicció. Depetit, per una silenciosa influència delmeu avi, sentia la vocació de botiguer.No va arribar a cristal·litzar, però esticsegur que si hagués estat el cas, no lihagués arribat ni a la sola de la sabata.

No em negareu que no sigui materiald'inspiració literària que la meva famíliamartorellenca tingués la botiga i visquésen la casa natal d'un tenor de fama mun-dial, el tenor Palet, i que a les golfes s'hiamaguessin discos de pedra i tota menade fòtils de l'etapa gloriosa d'aquestcantant. Les traces dels meus parents enaquesta vila em porten per altresresidències més o menys curioses, i tam-bé dignes de recreació literària. L'oncleIsidre Clopas es va instal·lar en unmuseu i visitar-lo, de petits, ens desper-tava una curiositat vivíssima. I encaral'oncle Fisa, que vivia sota els sostresmemorables de la Casa Par, que tot justara heu restaurat i reconvertit en l'EspaiMuxart. Quantes escenes no poden ins-pirar aquests ambients! En aquest Mar-torell de paisatges i personatges tanautèntics com singulars, m'hi apareix unfilòsof extravagant reclòs en una torre onrep visites de personalitats notables. Sijo n'hagués estat coetani, hauria fitatentre les reixes de la Torre de les Horesencuriosit pels suposats misteris ques'hi amagaven. I, al davant, assegut alcafè del Progrés, compartiria taula ambrabassaires decidits a canviar el món -simés no, el rural- i ferroviaris de simpa-ties anarquistes.

Tantes vides, tantes històries, tantsespais, s'encreuaven un cop l'any, comara, en la Fira de Primavera. Rere un pre-text comercial -la venda de bestiar,carros i guarniments- s'hi amagava lanecessitat intrínsecament humana detrobar-se i retrobar-se amb parents,amics i coneguts. Avui, la fira ramaderapotser ja no seria imprescindible. Peròcal mantenir-la perquè la necessitat decrear àmbits de relació entre els ciuta-dans mai no desapareixerà. Una fira vivademostra que la ciutat és viva.

Acabo el pregó contagiat per aquestsrecords del Martorell pagès que no vaigconèixer. I avui, dos dies abans que lescaramelles tornin a sonar pels carrers,me'n ve un altre al cap. És una cançócaramellaire que cantava la meva àviaElvira i que feia "oidà, oidà, Martorell,poble bonic, préssec fresc del Llobre-gat". Aquesta metàfora ara ens pot re-sultar una mica anacrònica, però, depréssecs, a la riba martorellenca delLlobregat encara se n'hi conreen, pocs omolts. Aquests conreus i la Fira dePrimavera encavalquen el passat amb elpresent i, tant de bo, amb el futur d'a-questa ciutat.

Aprofiteu, doncs, aquests dies de firatal com els aprofitaven els martorellencsd'antany. Abandoneu-vos als plaers deles trobades de veïns inesperades, deles converses allargassades sense altrepretext que les ganes de parlar, de l'o-portunitat de mirar-se aquests carrersullant més els rostres dels veïns que nopas les pedres i l'asfalt. Passegeu, men-geu, beveu, critiqueu, aplaudiu, descan-seu, canseu-vos, mudeu-vos, gasteu i, sies dóna el cas, xafardegeu (només unamica). Continueu escrivint la novel·ladel Martorell quotidià i gaudiu, en defi-nitiva, del privilegi de ser-ne ciutadans. Que tingueu molt bona fira!

El pregó de la FiraJosep Sucarrats i Miró


36è PREMI VILA DE MARTORELL

n La vigília de Sant Jordi,Martorell va gaudir de la granfesta literària amb el lliura-ment de la 36a edició del Pre-mi Vila de Martorell. RicardGarcia i None Benegas van serels protagonistes de la vetlla-da a l’endur-se els premis depoesia en català i en castellà,respectivament. Una munióde premis demostren que ésun guardó consolidat i que téfornada per a molts anys.

Protagonistes. Guanyadors, premiats i jurat de la 36a edició dels Premis Vila de Martorell, al finalitzar l’acte de lliurament de premis a la sala d’El Progrés

Per primera vegada, un martorellenc guanya el premi de poesia catalana

Ricard Garcia obtéel premi gros català

Premi històric. El martorellenc Ricard Garcia López es va adjudicar elpremi de poesia catalana amb l’obra ‘Penells d’herba’

Poesia en castellà. L’argentina None Benegas, que actualment viu a Madrid,ha estat la guanyadora amb l’obra ‘Animales sagrados’

Premi al millor conte. Judith Herrada Cercuns. que ha guanyat el premi almillor conte en la categoria de joves fins a 14 anys, amb l’alcalde Esteve

Premi al millor poema. Christopher Jack González ha guanyat el premi almillor poema en la categoria de joves fins a 14 anys



36è PREMI VILA DE MARTORELL

Premi al millor conte i premi al millor article de divulgació. DanielLozano González es va endur dos premis en la categoria de fins a 14 anys

Accèssit al millor conte. Clàudia Ibàñez Balletbó, que ha obtingut l’accèssital millor conte per l’obra ‘Emmudits’ amb el regidor Albert Fernández

Premi al millor treball audiovisual o telemàtic, de 15 a 17 anys. AdriánGonzález Martínez n’ha estat el guanyador amb l’obra titulada ‘Rew’

Premi al millor poemari. Núria Domènech Amador, amb l’obra ‘Programarilliure’, amb la regidora de Mitjans de Comunicació, Sira Sanz

Premi a la millor obra de prosa. Aleix Ruiz Falqués, amb l’obra ‘Un altresense dorsal’, recull el premi a mans de la regidora Teresa Casanovas

Premi al millor conte i al millor blog. Jordi Benavente, col·laboradorde L’Informador, recollint un dels premis amb el regidor Lluís Sagarra

Premi al millor treball de divulgació. Antoni Folqué Serres, amb l’obra‘Història del ciclisme a Martorell’, amb la regidora Maria Hinojo

Premi al millor poema. Isaac Feyner Jiménez, amb l’obra ‘Concepciones(Tres sueños de Chile)”, amb l’alcalde Salvador Esteve


10

DO MARTORELL / 33

PER Andreu González Castro

ADOLF BARGUÉS

Edat: 42Lloc de naixement: MartorellEstat civil: CasatTeniu fills? Dues filles de 18 i 14 anys.Quin cotxe conduïu? Un VW Golf.Quina característica destacaríeu de lavostra manera de ser? La curiositat infini-ta per tot el que m’envolta.Quina qualitat preferiu en una persona?

La lleialtat als seus valors, siguin els quesiguin.Què valoreu més dels amics? Que detant en tant et diguin el que no vols sen-tir.Quin és el vostre defecte principal?La dispersió. En què preferiu passar el temps?Fent el que millor convingui a l’ànima.

Quina seria la vostra pitjor desgràcia?La manca d’ideals.De què treballeu? Sóc empresari.Què voldríeu ser?El que sóc ja m’està prou bé.Quins dons naturals us agradaria tenir?Els mateixos de l’Hiro Nakamura, la cro-nokinesi (poder controlar la velocitat deltemps).On voldríeu viure?Al lloc on he escollit, casa meva. Quin és el vostre escriptor preferit?Va marcar-me Bertrand Russell.Quin és el vostre músic preferit? Bach.Quin és el vostre artista (pintor, escultor,etc.) preferit? Leonardo da Vinci.Quin és el vostre heroi/heroïna de ficciópreferit? L’Obèlix.Quin és el vostre equip de futbol prefe-rit? El Barça.Quin personatge històric valoreu més?Alexandre el Gran. Què detesteu per sobre de tot?La covardia.Quin és el vostre lema?Que et diu el cor? Fes-ho.Què és el que us agrada més de Mar-torell? Els nostres convilatans.I el que menys? La supèrbia.Vau votar a la consulta local sobre laindependència? Oi tant, mai he descuidatel meu deure com a ciutadà lliure i críticde fer sentir la meva veu.Quina és la vostra porra per a les elec-cions del 22-M? CiU, 9; PSC, 4; ICV, 2;ERC, 3; PP, 2 i PxC, 1.Expliqueu el programa de la vostra for-mació en 5 línies:Per a Martorell és prioritari garantir queno s’eixamplin les diferències de classe,amb polítiques molt creatives de lluitacontra l’atur i la exclusió social. La soste-nibilitat econòmica, social i ambiental hade prevaldre sobre totes les interven-cions, inclús les que ja han estat dissen-yades (per exemple, l’ARE del riu). Enaquesta legislatura serà on realment esveurà qui és bon gestor o no. Cal ser atre-vit com mai, ja que la situació és excep-cional.

“Què et diuel cor? Fes-ho”

ARXIU PERSONAL

Adolf Bargués i Asturias (Martorell, 1968) és el candidatd’ERC a Martorell. Conegut tant per ser el president delsAmics de Sant Antoni Abat com per la seva feina en una

ETT, vol frenar la davallada dels republicans arreu del país.


DO MARTORELL / 34

PER Andreu González Castro

XAVIER GÓMEZEdat: 35Lloc de naixement: MartorellEstat civil: CasatTeniu fills? 1 i un altre en camíQuin cotxe conduïu? Normalment emdesplaço amb tren i, si condueixo, habi-tualment ho faig amb una motocicletaHonda Transalp 650 ccQuina característica destacaríeu de lavostra manera de ser? La fidelitatQuina qualitat preferiu en una persona?La transparènciaQuè valoreu més dels amics?Precisament, que siguin els meus amicsQuin és el vostre defecte principal?La meva independènciaEn què preferiu passar el temps?Amb la família i amics/guesQuina seria la vostra pitjor desgràcia?Perdre una persona estimadaDe què treballeu? Educador socialQuè voldríeu ser? Professionalment:Jubilat - Personalment: VellQuins dons naturals us agradaria tenir?Estic molt a gust amb mi mateix.On voldríeu viure? A Martorell, però méscohesionat i sostenibleQuin és el vostre escriptor preferit?Arturo Pérez-ReverteQuin és el vostre músic preferit?Celtas CortosQuin és el vostre artista (pintor, escultor,etc.) preferit? N’hi han molts, no puc defi-nir-me per un de solQuin és el vostre heroi/heroïna de ficciópreferit? El Capitán AlatristeQuin és el vostre equip de futbol prefe-rit? No m’agrada el futbolQuin personatge històric valoreu més?Miguel NúñezQuè detesteu per sobre de tot?La falsedatQuin és el vostre lema? Tracta els altrescom t’agradaria que et tractessin a tuQuè és el que us agrada més de Marto-rell? La seva ubicació privilegiada, ambdos rius que el travessenI el que menys? Les excessives insfraes-tructures que ens travessenVau votar a la consulta local sobre la in-dependència? Sí

Quina és la vostra porra per a les elec-cions del 22-M? CiU, 10; ICV, 5; PSC, 4; PP,1 i ERC, 1.Expliqueu el programa de la vostra for-mació en 5 línies: ICV Martorell volem unMartorell de futur sostenible socialment,econòmica i territorial, per aquest motiucreiem que calen grans pactes, i no ungovern monocolor que només es preocu-pa per uns i no per tothom. En primer lloc,un gran pacte polític i social per canviar elmodel de creixement, aprofitant el quetenim sense destruir encara més el nostre

territori, com els rius, que cal preservar-los. També cal un gran pacte per oferir a laciutadania més recursos per sortir de lacrisi: formació, ocupació, suport socioe-conòmic, habitatge, educació... I perúltim, un gran acord per fer que la gent deMartorell se senti orgullosa de ser-ho,potenciant la cultura, la participació, elcivisme, l’esport... En definitiva, volem unMartorell que creixi socialment, i nonomés territorialment. A Martorell cal unamanera diferent de fer política, i nosaltresvolem marcar la diferència.

ARXIU PERSONAL

“Tracta els altrescom t’agradaria queet tractessin a tu”

Xavier Gómez Revuelta (Martorell, 1975) repeteix com aalcaldable d’ICV Entesa. Algú l’ha titllat de candidat 2.0, ja

que Gómez és molt actiu al Facebook i al Twitter. El repte ésrellevar el PSC com a partit de referència de l’esquerra local.

Fem disseny i construcció de terrasses i jardinsPodes i manteniments

Pressupostos sense compromisos

Ctra. Antiga N-II km. 557,5 (davant el Restaurant Carpi)ÒDENA · Telèfon 637 711 119

Presentant aquest anunci us fem un 5% de descompte

xavier ezcurra tort

advocat

ctra. de piera, 54 2on 2a - 08760 martorell

telèfon 93 776 69 79 - fax 93 774 55 34e-mail: [email protected]


12


Escoda, al premiFloricel 2011 n Ràdio Martorell presentaal Premi Floricel Rosa d’Or2011 en Màrius Escoda iMasachs, nascut a Marto-rell el 21 de maig de 1949,lloc on ha viscut tota la sevavida. Va iniciar-se al mónde la sardana als 18 anys iha format part de les collesde Martorell, Sant Feliu iEsparreguera. Com a fun-dador i president de la sec-ció sardanista de Martorellva ser un dels motors delpubillatge de la nostra po-blació l’any 1993. En Mà-rius Escoda condueix desde fa 30 anys el programasetmanal “Ressò Sardanis-ta” que s’emet per RàdioMartorell tots els dissabtesde 9.00 a 11.00 hores.

Presentacióde la llista d’ERC n Aquest dilluns, 2 de maigel candidat d’ERC a leseleccions municipals, AdolfBargués presentarà la llistade persones que l’acom-panyaran en aquests comi-cis del 22 de maig. L’acteserà a les 20.30 hores a laCasa de Cultura La Vila. Enl’acte hi intervindrà el can-didat Adolf Bargués.

Presentació del’equip de CiU n Aquest divendres, 29d’abril, CiU presentarà lallista per a les eleccionsmunicipals en un acte al’auditori del Centre Culturala partir de les 21.00 hores.En l’acte es projectarà unvideo amb les imatges dels31 candidats que formenl’equip de Salvador Esteve.A més, intervindran CristinaDalmau, Xavier Fonollosa iSalvador Esteve. Al final del’acte se servirà coca per atots els assistents. Amb ellema ‘Martorell en positiu’,CiU busca una victòria àm-plia a les urnes el 22-M.

n En una Pasquaamb la Fira de Prima-vera pel mig, les Ca-ramelles de Martorellvan rebre més alè queen els darrers anyspels carrers del muni-cipi. Enguany, sota ladirecció de Mercè Mi-ró, els caramellaires

van cantar ‘Carame-lles, tots cantem’, ‘Milcantaires, una veu’,‘Generació carame-llaire’ i ‘Pasqua’. L’ho-menatge als primerscaramellaires de Mar-torell que es va fer al’església de SantaMaria va ser el colofó.

Caramellesmanté viu l’alède la Pasqua

IdM / PERE ALEGRE

- Servei tècnic en 24 hores- Equips Multifuncionals- Impressores

c/Francesc Santacana, 5 - 08760 MARTORELLTelfs. 93 773 51 51 - 93 775 56 16 - Fax: 93 775 53 13

- Copiadores Digitals- Fax- Ordinadors, Xarxes- Centraletes i Telefonia


14

Farmàcia MassanedaPça. V. Rodríguez, 1

(barri Buenos Aires)Telèfon 93 774 19 54

Del 29 d’abril al6 de maig de 2011


AGENDASopar.n El proper diven-dres 6 de maig, escelebrarà la tradicio-nal Festa de les Mont-serrats. La festa aple-garà una munió depersones de Martorellque porten el nom deMontserrat. El sopares farà al restaurant‘Les vinyes’, al barri ElPla. Les ‘Montserrats’interessades a assistiral sopar es pot ins-

criure a l’establimentModa Íntima Roig(Plaça de la Vila, 35) obé trucant al telèfon93 775 06 44.

Arrossada.n Aquest dissabte 30d'abril, Ràdio Marto-rell, emissora munici-pal, fa una arrossadapopular a la plaça deles Cultures, davant elCentre Cultural per acommemorar el 30èaniversari. Hi són con-vidats tots els oients iles persones que han

fet realitat l'emissoraal llarg durant aquesttemps: col·labora-dors, antics col·labo-radors i tot el perso-nal que ha passat perl’emissora. La festacomençarà a les 12.00hores i les personesinteressades a assis-tir-hi han de recollir lainvitació als estudisde l’emissora, a la ter-cera planta del CentreCultural.

Cinema.n Aquest dissabte, 30

d’abril, hi haurà unanova sessió del ciclede cinema a l’Auditoridel Centre Culturalamb la pel·lícula‘Viat-ge màgic a l’Àfri-ca’. A les 19.00 hores.

Flors per a tots.n Aquest diumenge,1 de maig, l’Ajunta-ment de Martorell fala tradicional campan-ya ‘Una casa, una flor’.Regalarà una torretaamb una flor a les12.00 hores a la ram-bla de les Bòbiles.

TELÈFONSAJUNTAMENTInformació93 775 00 50Aigües deMartorell93 775 10 28ArxiuMunicipal93 774 04 21DeixalleriaMpal93 776 52 34OMIC93 775 37 52MercatMunicipal93 775 27 10GestióTributària93 775 20 54ServeisMunicipals93 775 34 34ServeisTècnics93 775 27 16Departamentde Treball93 775 31 01 Tresoreria93 775 15 85

BENESTARServeisSocialsGeneralitat93 773 71 80Centre dedia gent gran93 774 20 77EducadorsSocials93 774 04 19 Esplai d’avisBuenos Aires93 775 32 56Esplai d’avisLa Vila93 775 56 04Residènciade gent granSant Joan Déu93 775 01 25CentreEspecialde Treball93 775 39 45

CULTURACasa deCultura la Vila93 775 32 54CentreCultural93 774 22 00Museusde Martorell93 774 09 64Museu del’Enrajolada93 775 07 95

EDUCACIÓCEIPEls Convents93 775 01 67Escola JoséEchegaray93 775 20 98Escola JuanRamónJiménez93 775 10 66Escola VicenteAlexandre93 775 46 90EscolaLa Mercè93 775 01 10Escola LolaAnglada93 774 83 30Escola MercèRodoreda93 775 21 60

Escola Mpal.ArtsPlàstiques93 775 37 71Escola Mpal.de música93 775 19 48Escola Mpal.de moda 93 775 03 56IES Joan Oró93 775 36 18IES PompeuFabra93 775 59 16Llar infantsPont d’Estels93 775 85 96Llar infantsRiu de Sons93 774 17 03Llar infantsLes Torretes03 775 40 20Llar infantsLa Vila93 775 56 18LlarParroquial93 775 41 16Llar infantsPatufet93 775 09 34

ESPORTSPatronat Mpal.d'Esports93 775 53 51 Camp futbolLes Carolines93 775 41 17CE Torrentde Llops93 775 24 33CE La Vila93 774 23 65IEM93 775 16 71PavellóEsports93 775 39 19Piscina La Vila93 774 23 65Piscina d'Estiu93 775 10 04

SANITATCAP B. Aires93 775 51 03CAP La Vila93 775 19 51CAP Torrentde Llops93 776 69 68CAP SalutMental93 774 51 53Centre neuropsiquià-tric93 775 22 00Creu Roja 93 775 05 50Hospital SantJoan de Déu93 774 20 20Ambulàncies061

SEGURETAT CIUTADANABombers085Policia Local93 775 07 83Protecció Civil93 775 24 96Mossosd’Esquadra088Pomfusa(Serveis Funeraris)93 775 55 52

NECROLÒGIQUESPomfusa informa:

Josep Maria Parent Fitéde 52 anys13 d’abril de 2011Olesa de MontserratAntonia Bonvehí Vicensde 53 anys13 d’abril de 2011Oratori de PomfusaClementina Fernández Candode 83 anys14 d’abril de 2011Oratori de Pomfusa

Mercerdes Pitart Gallénde 89 anys14 d’abril de 2011EsparregueraMontserrat Botines Vilàde 86 anys14 d’abril de 2011Olesa de MontserratJosé Mateos Lidónde 87 anys15 d’abril de 2011Oratori de PomfusaJosé Lluhen Centellasde 90 anys15 d’abril de 2011Oratori de PomfusaBenilde Macías Escuderode 93 anys16 d’abril de 2011Oratori de Pomfusa

Dolors Matas Joanperade 85 anys16 d’abril de 2011EsparregueraJulio Hernández Gonzálezde 84 anys16 d’abril de 2011Oratori de PomfusaTomás Albiol Parelladade 80 anys18 d’abril de 2011Sant Andreu de la BarcaEnriqueta Fernández Lópezde 67 anys19 d’abril de 2011AbreraJoaquim Montfort Aparicide 77 anys19 d’abril de 2011Olesa de Montserrat

FARMÀCIA

Resclosa del Llobregat. Any 1954n Aquesta és una imatge per comprovar com era l’entorn sud de Martorell molt a prop del Pont delDiable. La resclosa que es pot observar és a la font de l’antic Carrilet (l’actual Ferrocarrils de la Gene-ralitat de Catalunya) a l’alçada de l’estació de Martorell-Vila. Els camps de la part superior són, actual-ment, terrenys ocupats per polígons industrials i completament farçit de naus. La casa de la part su-perior dreta és el restaurant El Congost. Gairebé seixanta anys després, la imatge seria ben diferent.

MARTORELL EN B/N (33) PER GENTILESA DE

Documents

rep el premi del de MARTORELL des del 1979 Pasqua firada · 2013. 4. 25. · Canteca de Macao i Delafé y las flores azules a ca n’Olive-ras -amb les invitacions ex-haurides dies