15
Report Formasaun Kontinua ba Formador “Oe-Cusse no Covalima” iha Dili 23 – 26 Maio 2018 Inclusive Education Department – PHD Diresaun Nasional PPMA – Diresaun Geral PPP Ministerio da Edukasaun Juventude no Disporto 28 May 2018 Abertura official ba formasaun kontinua Formadores husi Regiaun Especial Oe-Cusse no Covalima Enseramento Official husi DG PPP iha formasaun kontinua ba Formadores husi Regiaun Especial Oe-Cusse no Covalima

Report - moe.gov.tl

  • Upload
    others

  • View
    1

  • Download
    0

Embed Size (px)

Citation preview

Report

Formasaun Kontinua ba Formador “Oe-Cusse no

Covalima” iha Dili 23 – 26 Maio 2018

Inclusive Education Department – PHD Diresaun Nasional PPMA – Diresaun Geral PPP

Ministerio da Edukasaun Juventude no Disporto

28 May 2018

Abertura official ba formasaun kontinua Formadores husi Regiaun Especial Oe-Cusse no Covalima

Enseramento Official husi DG PPP iha formasaun kontinua ba Formadores husi Regiaun Especial Oe-Cusse no Covalima

Part I

Abertura Official Formasaun ba Formadores husi: Regiaun Especial Oe-Cusse no Covalima

A. Abertura Official husi:

Sr. Dionisio Sarmento

Mana Ester Correia

Sr. Alfredo de Araujo

Sr. Misael Racines

B. Progresso Formasaun Kontinua ba

Formador Oe-cusse no Covalima iha Dili

a) Sr. Dionisio Sarmento - Representa

Embassador Australia liu husi nia

diskusrsu iha abertura kona-ba

froamasaun kontinua ba Formador

sira mai husi Regiaaun Especial Oe-

Cusse no Munisipal Covalima hato’o

ba partisipantes katak:

Governo Asutralia liu husi

Embassada iha Timor-Leste

serbisu hamutuk Ministerio da

Edukasaun fo apoio ba seitor

Edukasaun Inkluzivu atu bele

atinji prosesu desenvolvimentu iha nasaun ida ne’e hanesan mos nasaun

seluk iha mundo;

Liu husi formasaun kontinua ida ne’e formador sira bele hetan konesementu

diak liu tan atu bele atende estudante deficiencia sira iha eskola

regular/publiko ho dereitu hanesan;

Governo Australia iha komitmentu diak atu suporta nafatin ba Ministerio da

Edukasaun iha area oi-oin no seitor ida maka programa Edukasaun Inkluziva

ne’ebe agora komesa hahu realiza formasaun kontinua ba formador sira;

Liu husi koperasaun ida ne’e Governu Australia sei fo apoio ba prosesu

desenvolvimentu Edukasaun Inkluzivu iha Timor-Leste kona-ba formasaun

kontinua ba profesores;

Iha biban hanesan nia akresenta liu tan katak depois formasaun ida ne’e sei

halao formasaun kontinua iha Municipals;

b) Representa Director Geral –

Politika Planementu no

Parseria Director Nasional de

Parseria e Cooperasaun

hanesan representa Director

Geral Politika Planemento e

Parseria – hatot’o nia

diskursu katak:

liu husi formasaun kontinua

ba formador sira ne’e

importante tebes para bele

asgura kualidade de formasaun ba profesores sobre desenvolvimentu

Edukasaun Inkluzivu iha teritorio laran tomak;

Director Nasional ba asuntu Parseria mos hatutan diak liu tan katak formador

sira tenki domina didiak formasaun atu nune’e estudantes sira portador do

deficiencia bele hetan

asesu ba edukasaun ho

diak;

Nia akresenta liu tan

katak wainhira formador

sira fo fali formasaun ba

profesores da turma no

disiplina ne’ebé hanorin

iha eskola

regular/publiko tenki

asegura nafatin

kualidade;

Liu husi abertura ida ne’e Senhor Alfredo mos hateten katak profesores sira nudar formador tenki iha abilidade ne’ebé iha koinesementu diak para bele fo formasaun ba profesores seluk hodi bele atende ba estudantes sira ne’ebé ho kondisasun deficiencia liu-liu ba sira deficiencia intelektual (learning disabilities), Matan, Ain, Tilun no seluk-seluk tan;

Ministerio da Edukasaun liu husi Departementu

Sr. Dionisio Sarmento – Simu Intervista husi

Jornalista TVTL, 23 de Maio de 2018.

Edukasaun Inkluzivu hamutuk parseiros International PHD – Australia Aid realiza ona formasaun kontinua ba formador 20;

Formador nain 10 mai husi Regiaun Especial Oe-Cusse maibe nain formador nain 2 mak la konsege partisipa ho razaun saunde/preukupa los;

Formador nain 10 mai husi Municipal Covalima maibe nain formador nain 2 mak la konsege partisipa ho razaun saunde/preukupa los;

C. Prosesu formasaun durante loron 3 ho balun (3 ½ days)

Formador sira halo hela diskusaun hanesan

preparasaun molok fo fali formasaun kontinua

ba profesores regular sira iha Municipal;

Durante halo refresher training formador sira

halo diskusaun hamutuk ho kualidade molok fo

fali formasaun kontinua ba profesores sira

seluk iha Municipals;

Formador sira tenki domina didiak kona-ba

konteudo materia sobre Edukasaun Inkluzivu

atu nune’e bele transforma metodu ba

formasaun ne’ebé ho kualidade;

Formasaun durante loron 3 ho balun nia laran;

Kordenador Formador husi Oe-Cusse

no Covalima hamutuk ho membrus

sira estuda ho badinas no halo

debate oinsa bele prepara sira nia

koinesementu sobre Edukasaun

Inkluzivu molok fo formasaun

kontinua ba profesores sira seluk.

Part II Formasaun ba Formador sira husi Regiaun

Especial Oe-Cusse no Covalima 23 – 26 de Maio 2018

Ministerio da Edukasaun liu husi Departementu Edukasaun Inkluzivu

serbisu hamutuk ho parseiros Internasional Australian Aid –

Partnerships Human Development (PHD) realiza formasaun kontinua ba

formador sira 20 pesoas hanesan Master Trainers nudar forsa

Edukasaun Inkluzivu iha nivel Municipals.

A. Formador Sira fahe ba Grupos hodi halo Diskusaun no Apresentasaun Formador sira liu husi

diskusaun baseia ba

topiko ne’ebe distribui

ba atu nune’e bele

debate oinsa sira

domina materia

formasaun nian molok

halo apresentasaun iha

forum nia laran. Prosesu diskusaun maka hanesan tuir mai ne’e:

Formador sira tenki hatene didiak kona-ba saida maka Edukasaun Inkluzivu atu

nune’e bele transforma ba formandos/profesores sira seluk iha eskola regular

sira iha Regiaun Especial Oe-Cusse no Municipal Covalima;

Master Trainer husi Municipiu rua simu formasaun sobre edukasaun Inkluzivu iha

tinan 2016 maibe sira la konsege realiza formasaun kontinua iha sira nia

municipal;

Liu husi diskusaun ne’ebé apresenta kada grupo ida-idak sai hanesan saukat ida

para sira nudar formador tenki iha kapasidade wainhira hala’’o formasaun

kontinua iha nivel municipal;

B) Mekanismu formasaun durante

formador sira husi Municipals rua (2) hala’o iha salaun Fundasaun Alola maka hanesan:

Membrus iha motivasaun diak tebes atu kapasita sira nia koinesementu sobre formasaun Edukasaun Inkluzivu hodi atinji kualidade ba formasaun iha nivel Municipals;

Debate maka’as entre formador hanesan Profesora Kristina husi Municipiu Covalima husu perguntas atu hetan klarifikasaun sobre prosesu implementasaun programa nasional Edukasaun Inkluzivu;

Promadora ne’e husu ba Formador Maxi husi Regiaun Especial Oe-Cusse nudar formador/apresentador iha diskusaun nia laran;

Profesora Victoria – husi Regiaun Oe-Cusse halo apresentasaun iha forum nia laran depois halo diskusaun naruk ho nia grupos;

Baseia ba apresentasaun sira formador sira bele deskobre sira an oinsa bele sai hanesan formador ne’ebé kualidade iha nivel municipal;

Formadora ida ne’e wainhira remata apresenta nia sente katak sai formador tenki prepara an lorloron no domina materia ba formasaun nian;

C) Apresenta Materia Edukasaun Inkluzivu no topiko seluk depois halo diskusaun grupo

D) Atu atinji kapasidade formador sira nia potensialidade nudar Master Trainer

tenki liu husi hadia no apresentasaun hanesan tuir mai ne’e:

Sr. Francisco husi Covalima – Nudar formador ida ne’ebé iha motivasaun diak tebes maka nia tenki halo paresentasaun depois liu husi diskusaun hamutuk membrus sira seluk;

Depois apresentasaun formador sira seluk sei husu perguntas atu nune’e presenter sira bele esplika klean liu tan;

Durante formasaun ne’e hala’’o officiais sira husi Ministerio da Edukasaun hamutuk ho Parseiros Internasional PHD reforsa liu tan sobre estrategia formasaun ba formadores sira;

Ministerio da Edukasaun liu husi Departementu Edukasaun Inkluzivu serbisu hamutuk ho PHD fo motivasaun maka’as ba formador sira para sai Master Trainer ne’ebé kualidade;

Plano Ministerio da Edukasaun liu husi Departementu Edukasaun Inkluzivu sei kontinua serbisu hamutuk PHD kona-ba formasaun;

Liu husi koperasaun ida ne’e maka progresso serbisu kona-ba implementasaun Edukasaun Inkluzivu iha Timor-Leste sei hetan susesu bo’ot no profesores sira iha Timor laran tomak sei hetan formasaun;

E) Serbisu ekipa entre formador liu

husi diskusaun no apresentasaun

Koperasaun diak nudar formador para bele hetan kualidade maka hanesan tuir mai ne’e:

Formadores sira nudar profesor tenki

hatene klean liu tan kona-ba sistema

formasaun Edukasaun Inkluzivu iha eskola

regular/publiko;

Liu husi diskusaun no apresentasaun

durante loron tolu ho balun (3 ½ ) iha

Salaun Formasaun Fundasaun Alola

formadores sira aprtisipa ho antusiasm;

Kapasitasaun/refresher training ida ne’e

importante tebes atu nune’e membrus

formador sira tenki domina didiak molok fo

fali formasaun ba profesores sira seluk;

Nudar formador tenki aktualiza progresso

kona-ba sistema implementasaun

Edukasaun Inkluzivu iha Municipal ida-idak

ne’ebé sira hela;

Formadores sira tenki hatene kona-ba

dezafius saida maka sai hanesan bareira ba

estudantes portador do deficiencia iha

nivel eskolar;

Liu husi formasaun ida ne’e Ministerio da Edukasaun hamutuk parseria International PHD involve mos membrus ADTL sai hanesan ekipa konjunta iha formasaun;

F. Materia Simulasaun – Formador sira pratika oinsa atende estudantes portador do

deficiencia iha eskola regular:

Formador Kristina Carvalho – simu hela orientasaun husi Sr. Domingos Gusmão katak:

Liu husi formasaun ba Braihle ne’e Sr. Domingos hanesan fasilitador ho deficiencia matan esplika katak wainhira la’o tenki liman karuk tenki hatudo hanesan ne’e iha photograpia molok hakat ba oin;

Objektivu ba metodu ida ne’e atu asegura ba estudantes deficiencia matan la bele soke buat ruma no monu;

Wainhira ai ruma liman bele kona uluk entaun bele ses ba fatin seguru ka dalan ne’ebé los;

Formador – Domingos Maunu pratika simulasaun maka hanesan:

Formador ne’e koko hela oinsa uza ai tonka kuando estudantes nia kondisaun deficiencia ain iha eskola;

Sr. Domingos Maunu senti duni katak uza aitonka atu ba fatin ne’ebé la dun tetuk senti defisil teb-tebes;

Formador ne’e ninia ain sorin kesi tiha wainhira la’o ho aitonka nia senti preukupa tebes;

Tanba ne’e maka estudantes uza aitonka wainhira tun ka sae eskaga susar tebes;

Formador sira halo simulasaun kona-ba oinsa uza kadeira roda. Formador tenki hatene prosesu atendementu ba estudantes portador do deficiencia iha eskola regular wainhira uza kadeira roda. Profesores simu formasaun tenki iha koinesementu diak atu bele ajuda estudantes sira ne’ebé utiliza kadeira wainhira tama ba sala de aula no profesores sira tenki fasilita rampa nia kondisaun/tingkat kemiringan la dun diak ajuda estudantes deficiencia. Ho razaun fundamental ida ne’e maka formadores sira iha obrigasaun atu hatene kona-ba sistema implementasaun Edukasaun Inkluzivu iha eskola regular.

G. Formador sira halo observasaun depois apresenta resultado simulasaun

Sr. Francisco – Nudar Formador hato’o nia apresentasaun kona-ba liu simulasaun maka hanesan :

Nia apresenta ba iha grupo hateten katak wainhira estudantes portador do deficiencia matan presisa tebes apoio iha sistema apredijagen;

Ho rasaun fundamental liu husi simulasaun ne’e maka formador sira hotu husu ba Ministerio da Edukasaun no parseria sira tenki kontinua nafatin formasaun ba profesores sira iha nivel municipiu;

Formador – Kristina Carvalho - Halo

apresentasaun:

Wainhira halo apresentasaun depois remata simulasaun nia hateten katak taka/kesi metin ninia matan hodi koko atu la’o senti difisil tebes;

Tanba ne’e formasaun kona-ba brailhe ba profesores regular sira iha Municipiu hotu importante tebes;

Formador ne’e mos husu para formador sira hotu domina kona-ba sistema hanorin Brailhe ba profesores regular sira wainhira halo formasaun; Forum Diskusaun depois simulasaun:

Liu husi forum diskusaun ida ne’e sai hanesan barometer ba formador sira atu bele sukat sira nia kapasidade molok fo formasaun kontinua ba profesores sira seluk;

Formador sira senti duni liu husi simulasaun ne’e estudantes ne’ebé portador do deficiencia infrenta la fasil hala’o iha moris lor-loron;

Tanba ne’e maka Ministerio da Edukasaun ne’ebé serbisu ho parseria sira tenki kontinua realiza formasaun iha nivel Municipal;

H. Formador sira kona-ba Brailhe durante simu simu formasaun

Durante loron tolu ho balun (3 ½ ) realiza formasaun kontinua ba formador sobre Edukasaun Inkluzivu husi Municipiu rua (2) iha Fundasaun Alola. Sistema Brailhe sai hanesan topiku principal iha formasaun ne’e. Sr. Domingos Gusmão esplika klean liu tan katak:

Sistema hakerek Brailhe manual sei fasil liu wainhira koko bebeik ho ekipamentu nia naran maka: Reglet no Stylos;

Ekipamentu reglet mos iha tipu la hanesan balun hakerek liña rua no balun liña ha’at;

Tuir esplikasaun husi fasilitador Brailhe – Sr. Domingos hateten katak programa Bailhe hamutuk Level 7;

Formadores sira simu ona ne’e sei nivel Basico liu no presisa haklean liu tan;

Baseia ba informasaun ida ne’e maka Ministerio da Edukasaun Juventude no Disporto serbisu hamutuk hos Governo Australia liu husi Partnership Human Development (PHD);

Liu husi formasaun ida ne’e Sr. Domingos mos hatudo oinsa bele hakerek sistema Brailhe ho programa elektronik;

Sistema hakerek Brailhe iha mudansa signifikante tebes no lalais liu kuando aprende liu husi elektonika/komputador;

Fasilitador ne’e mos akresenta klean liu tan katak nia prontu fo formasaun ba profesores sira hotu kona-ba sistema Brailhe husi nivel Basico to’o nivel 7 ka avansado;

Formador sira kontinua rona wainhira Sr. Domingos Gusmão esplika liu husi slide kona-ba oinsa hakerek ho komputador;

Nia rekomenda ba Ministerio da Edukasaun no parseria sira katak formasaun kona-ba Brailhe tenki kontinua atu nune’e profesores/formadores sira la bele haluha;

Ho razaun fundamental hirak ne’ebé esplika ona iha leten maka Ministerio da Edukasaun juventude no Disporto liu husi Departementu Edukasaun Inkluzivu sei kontinua serbisu hamutuk ho parseria PHD;

Parte III Konkluzaun no Enseramento husi DG-PPP

a) Konkluzaun Durante loron tolu ho balun (3 1/2 ) nia laran formador sira komesa reforsa fali koinesementu ne’ebé

tenki reforsa nafatin atu nune’e formador sira la bele haluha iha tuir mai. Informasaun sira seluk ne’ebé hato’o husi Director Geral Polituka Planemantu no Parseria maka hanesan:

Director Geral PPP hato’o obrigado wa’in tebes ba parseria Internasional Australia Aid – PHD ne’ebé supporta Ministerio da Edukasaun Juventude Disporto liu husi Departementu Edukasaun Inkluzivu hodi fo kapasitasaun sobre formasauan kontinua ba formadores husi Municipals rua hanesan Oe-Cusse no Covalima;

Lideransa Ministerio da Edukasaun nian ne’e reformsa liu tan katak koperasaun ida ne’e sei kontinua nafatin ba iha futuru tanba formasaun ba profesores regular sira iha Timor laran tomak barak maka seidauk simu formasaun kona-ba Edukasaun Inkluzivu;

Iha parte seluk Director Geral PPP senti kontenti tebes ho formadores sira nia bontade diak tebes hodi halo simulasaun oinsa bele atende estudantes deficiencia Matan, Ain iha sira nia eskola;

Liu husi Simulasaun hirak ne’e formadores sira sei komprende diak liu tan wainhira atende estudantes deficiencia sira iha eskola regular/publiko iha Municipals ida-ida no asesibilidade rampa iha eskola;

b) Enseramentu husi Director Geral Politika Planeamentu no Parseria

Abertura official ba formasaun kontinua ba Formadores husi Regiaun Especial Oe-Cusse no Cuvalima iha

fundasaun Alola la’o ho susesu tanba Ministerio da Edukasaun Juventude no Disporto serbisu hamutuk

Governo Australia liu husi Australia – PHD. Jornalista RTTL halo hela kovertura ira ceremonia official ida

ne’e ho diak. Liu husi kanal RTTL maka sei fo sai ba publiko Timor laran tomak bele asiste koperasaun

bilateral ne’e atu bele loro progressu ba desenvolvimentu Edukasaun Inkluzivu iha Timor-Leste.

Staff husi RHTO mos mai hato’o kona-ba oinsa prepara rampa iha eskola regular no fatin publiko sira tuir standar/padraun internasional. Nia akresenta liu tan katak RHTO sei serbisu hamutuk ho Ministerio da Edukasaun.