- - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - -el reportatge: 1 . . > \ ~ \ 1, :

- - - - - - - - - - - - - - - - - - - ~ - - - - - - - - - -una historia

Blanca Cualrecasas

A partir de mitjans del segle XVIII, el reiCaries III permetia a Vilanova i la Geltrúque obrís comete amb les Arnérlques.Fou en aquell moment quan la ciutat vaviure un moment económic molt impor-tant que reporta, entre d'oltres coses,una forta inversió cultural. Fou l'epocoen que es fundaren les primeres socie-tats recreatives. D'Elquesta manera, aprincipis del segle XIX van oporélxer elsmajestuosos jardins del RecreoVillanovés (1874), del Prado Villanovés(1869) i tants d'ottres, Durant tot el segleXIX i a principis del segle XXvan anar sor-gint a Vilanova gran quantitat de teatrespúblics i privats: el Principal, l'Artesa, el .Bosc. el Tívoli (que després dona lIoc alTeatre Apollo). En aquests teatres s'hlrepresentava ópera, teatre, circ i sarsue-la. entre d'altres activitats. La majoriadeüs sublcoren als voltants de la ram-bla i en les seves immediacions.

Fou a principis del segle XX quan el cine-ma irrompé en aquestes sales, que elvan incorporar alternant-Io amb la sevaprogramació habitual. A poc a poc elcinema ano prenent Iloc al teatre i així el

Teatro Artesano esdevingué CinemaDiana, el Teatro Bosque fou el CinemaBosc.. Fou l' any 1898 quan s'lrstolló uncinematógraf a la ploco de laConstitució a Vilanova i la Geltrú (del 28d'octubre a 1'1 de novembre). Durantaquell mes de novembre també hihagué el Theatrophone als baixos de laFonda Española, a la ploco de laConstitució. Un any més tord. al 1899,Francisco Taburet arriba a Vilanova oninstal.16 el 16 de juliol un Heliocinógrafo("Cinematógrafo perfeccionado ").Les projeccions d'imatges animades encinematógrafo precedides per algunestecnlques de vistes ñxes. de diorama, depoliorama, etc .. s'iniciaren a Barcelonal'any 1896 i arribaren a Vilanova el 13 defebrer de 1897, en una sessióal Tívoli.Méstard, entre el 28 d'octubre i el primer denovembre de 1898, s'anunciaren exhibi-cions a la ploco de la Vila, en una barra-ca provisional. Torna a haver-hi notíciad'altres sessions al mateix indret. el mesde juliol de 1899. La instcl-lcció d'aquellespectacle en un local estable no esde-vingué fins al mes de more de 1902, alTeatre Principal. Successivament. s'lnou-guraren sessions clnemotoqróñques alTeatro Artesano el dia 19 de more de

1903, a la sala de la societat La Cuyna aprimers d'abril de 1905, al Teatre Apolloa mig octubre del mateix any, i al JardínEspañol a primers de juny de 1906. Hihavia el costum d'intercalar entrepelIculc i pel·lícula algun número devarietats, com iI·lusionisme, ocrobócles.exhibicions de boll., etc. D'aquellamanera, no es deixava de fer honor a latradició teatral d'aquelles sales.

Durant el primer terc del segle XX lairrupció massiva de les projeccions cine-rnotoqróñques en els espectacles i elretrocés simultani de les representacionsteatrals van ser la característica mésdestacada d'aquella ep'o:ca. Si I'any1907 els diferents locals van oferir untotal de 106 actuacions teatrals i 70 diesamb sessions de cinema (la proporcióera, dones. de 100 a 66 a favor del tea-tre), deu anys més tord, la relació s'hovíoinvertit completament amb 190 dies desessionscinernotoqróñques i 56 de repr~-sentacions teatrals (la proporció era de339 contra 100 a favor del cinema). L'any1927, el procés no soiss'havia mantingut.sinó que shovlo accentuat desmesura-dament amb 175 dies de cinema i 19 deteatrals. L'any 1935 les diferencies persistí-

ríen. pero, tot i que ja s'hovlo introdu'it elcinema sonor. el desequilibri sotenuóamb 227jornades de cinema per 35 deteotre: En la lIeugera remuntada teatralque s'observó lcny 1935,la revista hi tin-gué un paper important. amb 11 espec-tacles d'aquell génere exhibits tots ellsalTeatreApollo.

A partir de 1910, el cinema era ja unespectacle consolldot. Enaquella déca-da, lesvetllades cornencoren a inclóurenotlclorts. A l'Artesano projectaven larevista Pathé, al Bosque la Crónica Irisi al'Apol,lo els Annals de la guerra, t'onv1927, l'Artesano projectó la revistaParamounf, mentre que el Bosque pro-gramava el noticiari Fox.

Elcinema sonor,implantat als EstatsUnitsdurant la segona meitat de la décadadeis anys 20 i a Barcelona l'onv 1927,arribó a Vilanova I'any 1930,fet que vaocasionar un canvi en I'acondiciona-ment de les sales, La primera pel,lículasonora que es va projectar a la ciutat vaser Trafalgar. La cinematografia nord-americana rebia un fort impuls amb elcinema sonor,A casa nostra el cinemaestranger es va anar compaginant ambel nacional. que creixia de mica en mica,Fou també al 1930 qua n els estudis deHollywood comencoren a contractaractors francesos, italians,espanyols i ale-manys per filmarversionsen diferents idio-mes de cada una de lespel,lícules,

L'any 1931es publicó per primer cop aVilanova un cartell de cinema exclusiva-ment en cotolc. Dosanys més tard totesles pel-lícules projectades a la ciutater,en sonores (la majoria estrangeres) itots elsprogrames eren escritsen cotolo.Pero al 1936,amb I'esclat de la Guerracivil. es van suspendre les projeccionscinematogrófiques a Vilanova, i no esvan reprendre fins al 1940,Elsprogramestornaren a ser en castelló i al capda-munt deis cartells s'tncloio la lIegenda"Saludo a Franco - ¡Arriba España!", unaclara propaganda d' exaltació de ladictadura, Juntament amb els lIargme-tratges i curtmetratges van aparéixerdocumentals propagandístics de la uni-tat dEsponvo.

TíVOLl VllLANOVÉSEI8dobril de 1860 s'inauguraven elsjar-dins del TívoliVillanovés, amb el propósitd'organitzar-hi al l'oire Iliure,durant les-tlu. balls i representacions dópero. sar-suela, comédia, circ i altres octuccíons.A finals de novembre de 1874 el TívoliVillanovés amplió les s~ves instal,lacionsamb un envelat espaiós destinat al ball iamb un teatre que podio donar cabu-da a 1,500 espectodors, L'any 1897 lavila perdé el Tívoli. els jardins idependéncies del qual es van destinar , ,a I'ampliació de la Casa d.Ernporo. • 'Com a conseqüéncia de la sevo desa-porlció. un grup de vilanovins'd~cidirenconstruir provisionalment un escenariestiuenc a I'espai ónornenot Jardins del'Apol,lo, .,

'JARDINS I TEATREAPOl·lOEraI'any 1878quan el-Marqués de Samó

va comprar una part de I'antic hort delConvent deis Carmelites, a la rambladeis Josepets. Enaquest espai va ser onhi va construir el que s'anomenarien elsJardins de l'Aoouo. i que estaven provis-tos d'una pista de ball. Elsjardins es vancedir al cap de poc temps a I'Hospital.Ja a l'onv 1884 la pista de ball es vacobrir amb una teulada per tal de pro-tegir-Ia, al mate ix temps que s'hi feia uncafé,

No va ser fins al dio 6 d' agost de 1898qua n es van portor a terme les primeresrepresentadóns -dópero en el queencara seria un escenari provisional.L'estrena oficial del Teatre Apol,lo va serel dio 20 de maig de 1899,amb roperode Giusseppe Verdi Hemori. ElTeatre vaser construit pels empresaris FrancescCabo i Joan Ventosa, que van aprofitarels materials de I'antic Tívoli (que aca-bava de ser adquirit per la Casad'Empara) per aixecar aquest nou espaiescénlc.

ElTeatre va ser escenari de grans ope-res, sorsueles. clrc. obres teatrals",,'essent-ne lépocc de major activitat ladécada deis anys 40 i 50,Amb el temps,aquests espectacles van donar pos a lessessionsde cinema, L'any 1955es va ins-tol-krr la pantalla ponorórnico, Les ses-sions s'anunciaren, a partir d'aquellmoment com a "Gran Programa enCinemascope", En aquell temps elTeatre Apollo oferia el mateix programaque es projectava al Cinema' Diana, sibé tan soisen sessióde diumenge tarda,L'Apollo es va tancar definitivamentI'any 1967,

TEATRO CASINO ARTESANOUndeisprimerscentres culturalsque esvaformar a Vilanova va ser el CasinoVillanovés, inaugurat el 19 de more de1851.al carrer de la Mercé. Al cap d'unsanys de la seva inauguració, una partdeis seus.sccis es van separar, Al fer-hovan decidir construir un edifici a la plccode les Cols. i el van onornenor CírculoVillanovés,' inaugurat el 5 d'agost de1853", '.

El mes de maig de 1857 el CasinoArtesano cornencó a construir el seuteatre a la confluéncia entre el carrer delCol,legi i la rambla Principal •

Com a resultat de lesdissensionsinternesen el Casino Artesano aquell mateix anyaparegué el Centro Artesano, La novoentitat s'lnstolló provisionalment en unpis del carrer de Santa Madrona i el mesd'abril de 1866cornencó lesobres de laseva seu social a la ploco de la Vilo.L'escissióes va plantejar arrel de certesdiferéncies en I'apreciació d'un pronun-ciament revolucionari que efectuó elGeneral Prim a Villarejo de Salvanés,eldio 3 de gener de 1866,En el sí de lasocietat. que es deia apolítica, es vanpromoure tals discussionsque un nom-brós grup de socis la van abandonar el1'8de more d'aquell any, Com Siguiqueel general Prim,al veure fracassat el seuintent. es va retirar cap a Portugal. lapoblació de Vilanova va motejar l'escls-...•.

-.ol. '~

'1,

0000023

- - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - -el reportatge: 1 . .. A e e i ó !

- - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - -sió deis artesans amb el nom de retiradaa Portugal i Portugal fou el motiu popularque es va donar al nou Centro Artesano,obert al públic el dio 15 de febrer de1867.

CINEMES DIANA-VllLAMAREls Cinemes Diana es van lnstol-lor onanteriorment havia estat el TeatroCasino Artesano. Aquest va ser el primerteatre que es va adaptar al cinema aVilanova, amb el cinema mut, sobreí'orw 1910. L'any 1929 pertanyia a unaempresa de Barcelona anomenadaCinaes, essent el seu gerent a VilanovaEzequiel Zuñiga. Elpropietari del local, nodel negoci, era Cinaes, de la família Cuside Barcelona.

Al 1933es va realitzar la primera reformb.Es va baixar el sostre i es van folrar lesparets amb arpillera per millora I'acústi-ca. L'any 1935 I'empresa Cinae va ferfallida i Ezequiel Zuñiga va comprar elnegoci. Amb lesclot de la Guerra Civil,l'onv següent el local es va "col·lectivit-zar per al poble" fins 011939, que va serretornat al seu propietari. EI30 d'abril de1953 el local va ser adquirit per la famíliaZuñiga.

L'any 1955es va portar a terme una grcinreforma amb la instol-lcció de la panta-lla panorómica, la primera a Vilanova. Esposaren també butaques noves i escanvió la maquinória. Al 1959s'instal·laren els primers equips deCinemascope, amb la pantalla Mirac/eMirrar. L'any 1960 s'inauguró el CinemaVilla mar, al costat del amb el CinemaDiana.

La següent reforma no va ser fins al 1971,quan es renovó tota la tocono del local,es posaren butaques entapissades a tot .el local, la refrigeració, equips de projec-ció de 70 M/M i so estéreo. Posteriormentes va partir el Cinema Villamar, i s'adaptóI'amfiteatre a la Sala d'Art i Assaig l'onv1978.Més endavant es convertírio en SalaX fins al seu tancament.

L:any 1986 es tornó a partir el CinemaVillamar per convertir-lo en tres sales. Elcomplex es passó a dir Multicines Diana -4 Salas,que va durar finsal seu tancamentl'onv 1988.

JARDíN ESPAÑOLEl Jardín Español, situat a la ramblaPrincipal (a la cantonada oposada delcarrer de Manuel Marqués), es va obrirper la revetlla de Sant Jaume I'any 1898.Fou uns anys més tard, al 1906, quanJoaquim Foradada va edificar-hi un tea-tre,.al qual va donar el nom de'-eatIo delBosque Villanovés. Esva inaugurar el 28 dejuny de 1908amb IQrepresentóció de 1'0-pera Hemani, de Verdi.

CINEMA BOSCAquest cinema va comene;:ar com aTeatro del Bosque, i inició la seva activi-tat I'any 1906.Elseus propietaris, la famí-lia Juncosa, al cap de dos anys de laseva inauguració va efectuar obres de

. reforma, amb lornplicció del local quehavia constru'it d'una manera precipita-da al 1906. El 18 de juny de 1908 es vareinaugurar.

Des del 1907 es van fer en l'onrlc localsessionsde cinema i "voríetés". que sol-ternaven amb les representacions tea-

.trals. Pero l' esmere;:ada habilitació del'c~Jiseu com a cinernotóqrof es va ferl'onv 1927, a boss d'importants obres.(20 refQ[ma del local), consistents enuna ampliació de la platea, la supressióde les clr.clJlars i la construcció dun nou

• vestíbul.

JDos anys més tard, amb l'oporlció delcinema sonor, es van) efectuar lesínstol-loclons precises per a aquestamodalitat d'espectacle. Al 1934 es vaportar a terme un altre canvi d'aparellsde projecció i so, que es van estrenaramb el film musical, Vuelan mis cancio-nes. El 16 de juny de 1969 es va fer ladarrera sessió de cine abans de proce-dir-se I'enderrocament del local i subse-güent reconstrucció absoluta d'aquest.Després d'aquesta gran reforma, I'any1970 s'estrenava el ja Cine-TeatroBosque.

Aquesta gran reforma va suposar lacreació de la gran sala del cinema,que es va mantenir fins al 1988. L'11 demore d'aquell any novoment es tancóel cinema per fer les dues SQlesde dalt.Esva dividir I'amfiteatre en 3 espais: unper fer la Sala 2, un altre per fer la Sala3 i un tercer (situat a la part del mig) perencabir-hi el projector de les pelliculesde la Sala 1,

En aquests últims anys shcn canviat I~sbutaques de la Sala 1, i I'aforament hapassat deis quasi 1.400 espectadors als935 actuals. Tot i que s'ho redu'it aquestaforament s'ho guanyat en comoditat.També s'ho canviat part de la decora-ció. En quant a les sales 2 i 3, aquestesestan pendents de remodelació.

24