Upload
others
View
8
Download
0
Embed Size (px)
Citation preview
Publicació bimestral de l’Institut Frederic Mompou • Sant Vicenç dels Horts Núm. 030 • Maig de 2010
DESTACATS !Dins del marc del Programa Comenius Escoles Verdes, els alumnes de 1r d’ESO van presentar una exposició d’escultures fetes amb material reciclat.
REPORTATGE EXTERN
EL VOLUNTARIATpàg. 9 -10 - 11
pàg. 12 i 13
Passant Revista • Institut Frederic Mompou2
L’EXALUMNEpàg. 7 i 8
L’ENTREVISTApàg. 15 i 16
I ara arriba el tercer i com sempre a correcuita. Hem estrenat nou equip
de redacció, cosa que fa que l’estil canviï també una mica. Com som ara?
Primer, som més gent, som més moguts, som més fotògrafs, sembla que
no puguem estar ni un sol dia sense fotografi ar. El que segur que no som
és més treballadors, i no és que els altres fossin treballadors, que no ho
eren, sinó que, com a mínim, ens mantenim en la mateixa línia.
Què vol dir la mateixa línia? Doncs que ens agrada entrar al facebook a
comentar i moltes vegades no podem perquè internet no va, que no ens
agrada escriure articles perquè se’ns fa molt pesat, que sí que ens agrada
sortir a fer fotografi es, o poder perdre’ns classes per entrevistar algú o
passejar per l’Institut fent veure que fem alguna cosa, quan en realitat no
fem res…
Podem dir que fem totes aquestes coses d’una manera menys dissimulada
que l’anterior grup? Oh i tant! I que la Cap de la redacció té molta més feina
que abans? També, però mira, som així, no hi podem fer més.
De totes maneres, esperem que us agradi el número i que no el llenceu, val
la pena, de debò, ens hi hem deixat la pell.
SUMARI EDITORIALLES FONTS DE L’INSTIpàg. 3
NOU MATERIAL INFORMÀTICpàg. 11
LA BIBLIOTECApàg. 4
L’ESPLAI DE TORRELLESpàg. 16
ACTIVITATS AL POBLE LES NITSpàg. 6
FREDERIC MOMPOU PER QUÈ AQUEST NOM?pàg. 5
JOCS I RECOMANACIONSpàg. 23 i 24
ESCOLES VERDESpàg. 12 i 13
LA CALEFACCIÓpàg. 17
EL FUTBOL FEMENÍpàg. 18 i 19
LA NEVADApàg. 19
TEATRE EN ANGLÈSpàg. 20 i 21
VIATGE 4t D’ESOpàg. 22
TREBALL DE RECERCApàg. 14
EL VOLUNTARIATpàg. 9, 10 i 11
L’equip de redacció:
(A dalt) Jaume, Armand, Ademir,
Adrián G., Natàlia, Adrián C. Alex,
Jordi, Irina, Cristian, Laura G.,
Laura R., Helena, Lucía (a baix)
Isaac, Miquel, Montse, Paula, Angy
i Roser
Passant Revista • Institut Frederic Mompou 3
Roser, Lucía i Alex
Passant Revista
A LES FONTS DE L’INSTI
fer el gimnàs. Actualment, però, no
pots beure-hi sense esquitxar-te, ja
que l’aigua no només surt pel broc,
sinó que també ho fa per dalt.
Des de la redacció de la revista fem
una crida perquè aquests dos pro-
blemes se solucionin, ens agrada
que hi hagi fonts al pati, però no vo-
lem que gastin més aigua del comp-
te i volem beure en condicions.
Al pati del nostre institut hi ha dues
fonts on podem anar a beure aigua.
Una és al porxo, l’altra al costat del
gimnàs nou. Que hi siguin ens va força
bé, perquè no cal que comprem
aigua o anem al lavabo a beure’n,
però no estan en bon estat.
La primera la va pagar l’AMPA, ja
deu fer uns deu anys, actualment
està gastada i rovellada, a més
perd aigua, i per moltes vegades
que l’arreglin, el problema no se
soluciona.
La segona es va posar quan es va
Passant Revista • Institut Frederic Mompou4
La biblioteca de l’Institut, fa temps ja, va
canviar de lloc a causa dels problemes
d’espai que tenim. Abans era on ara hi
ha les classes 104 i 120, i el lloc on és
ara s’anomenava sala d’usos múltiples i
es feia servir com a saló d’actes, però
com que hem continuat augmentant
l’alumnat, sembla que no podrà tornar,
de moment, al seu lloc d’origen.
A causa d’això, actualment s’està pen-
sant a fer-hi canvis, tant de mobiliari
com de fons, ja que hi ha molt poques
taules per treballar-hi i no hi ha llibres
adequats. Fa poc que s’ha dotat amb
nous i més ordinadors, cosa que també
necessitava.
Per veure com estaven les coses, el pri-
mer que hem fet és anar a parlar amb
LA BIBLIOTECAPROGRESSA ADEQUADAMENT?
la Carla Ollé, que és la noia que porta
aquest any la biblioteca. Com ja deveu
saber, cada curs, de la biblioteca se’n fa
càrrec una persona que cursa soltes a
Batxillerat i a qui l’AMPA paga.
Ella ha fet tota una sèrie de canvis de
situació del mobiliari i ha ordenat els
llibres a fi d’aconseguir que sigui un es-
pai més adequat per als estudiants de
l’Institut, i que sigui més fàcil trobar els
llibres que es demanen. Ens ha dit que,
després de visitar les biblioteques de
Sant Vicenç i de Torrelles amb la gent de
revista de l’anterior quatrimestre, s’ha
adonat que la nostra necessita un munt
de canvis per poder ser operativa.
També hem parlat amb la Lola Romero,
presidenta de l’Ampa, i amb ella hem
completat la informació. Ens ha dit que
des de l’AMPA tenen el projecte de reno-
var la biblioteca, i que volen fer-ho amb
la participació de l’alumnat. Han passat
una enquesta per a preguntar-nos què en
pensem. Volen convertir l’espai en més
acollidor , ampliaran i modernitzaran el
fons biliogràfi c, la moblaran de nou...
Nosaltres pensem que és una bona idea
i que si se li ha de posar un però, seria:
per què no s’ha fet abans? A més, inten-
taran que les reformes afectin el mínim
el funcionament normal de l’espai a fi de
no perjudicar-nos i no deixar-nos sense
un lloc per a estudiar.
Lucía, Alex i Helena
Passant Revista • Institut Frederic Mompou 5
Arran d’una foto que ens va portar un
noi de primer d’ESO, Sergi Badillo, on
es veu el seu pare fent de cambrer a un
restaurant anomenat “Les Set Portes”
que és a Barcelona i servint Frederic
Mompou i la seva dona, vam pregun-
tar-nos per què l’Institut es diu així.
Per averiguar-ho vam anar a parlar
amb els professors i personal més an-
tic de l’Institut (el Rodrigo Carmona, el
FREDERIC MOMPOU,
PER QUÈ AQUEST NOM?
Toni Franco i el Roc Escala) que segur
que ho sabien, i tots, si fa no fa, ens van
explicar el mateix.
Inicialment l’institut no tenia un nom
concret i les classes es feien a uns
Alex, Lucía i Roser
barracots que hi havia on ara hi ha
l’escola Sant Antoni.
Es rebia alumnat de força pobles del
voltant, a part dels de Torrelles, de la
Palma de Cervelló, de Corbera, de Pa-
llejà... El 1978 es va fer l’edifi ci, i cinc
anys després es va considerar que
havia de tenir un nom. Van sortir-ne
dos de possibles: el de “Salvador Puig
i Antich” pres anarquista que va ser
condemnat a mort per Franco l’any
1974 i “Frederic Mompou”, pianista
i compositor reconegut que, llavors,
encara era viu.
Finalment es van decidir per l’últim
nom, ja que a un professor espavilat,
que fa molt temps que no és al centre,
se li va ocórrer que si li posaven Fre-
deric Mompou, podrien rebre un piano
de regal com a mostra d’agraïment.
No els va sortir bé, perquè sembla que
no només no va arribar cap piano sinó
que el pianista es va ofendre perquè
creia que els noms dels instituts els
havien de portar persones mortes i ell
encara era viu. De tota manera, tenim
una foto d’ell signada a un dels passa-
dissos de l’Institut.
Passant Revista • Institut Frederic Mompou6
Les nits a Sant Vicenç dels Horts no ofe-
reixen gaires coses a fer per a la gent
jove. Hem fet una enquesta per saber
què acostumen a fer a les tardes i a les
nits els alumnes del nostre institut i ens
hem trobat que la majoria surt més a les
tardes, que acostumen a anar a La Vai-
let, que és el nostre centre comercial, a
la Plaça Narcís Lunes, on es reuneixen,
xerren i tal i a la foneria, on fan, sobretot,
skate. Força gent demana que es posin
més llocs d’oci, com una psicina, més
botigues i de marques més conegudes
a “La Vailet”, més bars, llocs on poder
practicar skate... Sembla que a Sant Vi-
cenç ens avorrim una mica...
Torrelles de Llobregat és un poble que té
uns 5.850 habitants, dels quals un 10%
són joves. Compta amb les següents en-
titats de lleure:
El Punt Jove, que se situa al parc de Can
Sostres on es pot jugar i connectar-se
als ordinadors. Organitza una Setmana
Jove a l’estiu durant la qual es fan un se-
guit d’activitats, una d’elles és el Torrelles
City Rockers, concerts amb grups locals,
que n’hi ha força.
Els Diables de Torrelles organitzen corre-
focs durant les festes populars. L’Esplai
Arc de Sant Martí fa activitats tots els
dissabtes a la tarda i organitza excur-
sions i colònies.
Els Grallers de Torrelles toquen les ma-
tinades durant les festes. L’Esbart balla
a les festes i va a altres pobles a ballar,
el Tempo fa classes de música i orga-
nitza petits concerts al bar La Plaça i
l’Estrigoyu fa teatre.
A més, l’Ajuntament organitza algunes
activitats durant les festes populars del
poble, que són tres; St. Pau, St. Martí i la
LES NITS...... A SANT VICENÇ DELS HORTS
festa de la Cirera, a totes tres hi ha Els
Diables de Torrelles ofereixen servei de
bar.
Però què passa quan no hi ha cap festa?
On van els joves? La realitat és que no hi
ha cap local per a nosaltres obert durant
les nits, només bars, ja que totes les en-
titats obren a les tardes i a la nit els joves
no tenen altra opció que no sigui un bar,
i quan tanquen, el carrer.
A Torrelles les nits són molt avorrides i
hi fa molt de fred, però si vas al parc de
Can Sostres trobaràs a mig Torrelles as-
seguts als bancs xerrant.
Alex, Lucía i Roser
Angy, Irina i Isaac
Els joves sabem el que volem: un gran
local només per a nosaltres obert durant
les nits dels caps de setmana on no hi
faci fred, on s’hi pugui posar música i es-
tar amb els amics per passar una bona
estona. Així no estaríem tan neguitosos
d’arribar a la majoria d’edat per tenir el
carnet de conduir i poder sortir del po-
ble.
... A TORRELLES DE LLOBREGAT
Passant Revista • Institut Frederic Mompou6
...ZZZZZZZZZZZZZZZZZZZZZZZZZZZZZZZZZZZZZZZZZZZZZZZZZZZZZZZZZZZZZZZZZZZZZZZZZZZZZZZZZZZZZZZZ...
Passant Revista • Institut Frederic Mompou 7
CONVERSA AMB...MARGA DOMÍNGUEZ, EXALUMNE I INFERMERA A BELLVITGEDesprés de diversos intents de quedar
amb ella, que vam haver de posposar per
raons vàries, cap de les quals tenia gens
a veure amb les ganes d’entrevistar-la o
de ser entrevistada, la Marga ens va ve-
nir a trobar a la classe un dimecres.
Vam anar al Departament de Català on
li vam fer unes preguntes que teníem
preparades i després les fotografi es que
hem inclòs a la revista. Ens va semblar
una persona molt agradable, ja des de
l’inici i ens va ser molt fàcil parlar amb
ella, que a més va resultar ser amiga del
meu germà (Laura). Primer li vam de-
manar d’on era i ens va dir que de Sant
Vicenç, però que actualment vivia a Ge-
lida. Quan venia a l’Institut ho feia amb
autobús i l’horari de llavors era de 8 del
matí a 2 de la tarda, per tant no feien
tardes ni hi havia el menjador ni res de
res… Eren més afortunats que nosaltres,
tenien totes les tardes lliures!
Li vam demanar com es veia quan era a
l’Institut, com s’imaginava de gran i ens
va dir que tal i com estava ara, això tam-
bé ens va fer una mica d’enveja, perquè
tots pensem com serem de grans i su-
posem que veure que la teva vida és tal i
com la volies ha de ser molt bo.
A l’Institut s’hi va passar cinc anys, per-
què va repetir COU, hem de pensar que
abans els nois arribaven a l’Institut
amb 14 anys i hi feien 1r, 2n, 3r de BUP
i COU, que al BUP totes les assignatu-
res eren comunes, i a COU hi havia dues
vies: ciències i lletres. (BUP volia dir:
batxillerat unifi cat polivalent i COU curs
d’orientació universitària, tots dos eren
opcionals, l’obligatorietat s’acabava a 8è
d’EGB, el que avui és segon d’ESO).
Diu que va notar molt el canvi de l’escola
a l’Institut, perquè va passar de no estu-
diar res i aprovar a estudiar a última hora
-no es considera una gran estudiant- i
aprovar justeta.
Ens diu que l’assignatura que li agradava
Passant Revista • Institut Frederic Mompou8
Christian i Laura G.
més era Biologia i que els seus profes-
sors preferits eren la Sílvia, a qui deien
“la Teacher” perquè era d’anglès i que ja
no és aquí, de fet nosaltres ni l’hem cone-
guda i el Jesús Martos, que trobava molt
divertit i de qui recorda una de les seves
frases, per a ell, tot “era de cajón”.
Fa dotze anys que no és a l’Institut i diu
que el troba molt canviat, tot i que veu
que encara queden alguns professors de
la seva època, com la Montse González,
la Núria Rovirosa, en David Artigas, en
Roc Escala, en Rodri Carmona, en Joan
Carles López (aquest va marxar el curs
passat), en Paco García, l’ Armanda To-
lón…
Pel que fa a les amistats que tenia a
l’Institut, diu que en va continuar veient
uns quants, però que amb el facebook
ara n’ha retrobat bastants més i que han
quedat per sopar i s’han vist i li ha fet
molta il·lusió.
Després d’aquest recordatori hem pas-
sat a xerrar de la seva vida universitària
i de la feina que actualment fa. Ella va
estudiar infermeria a la Universitat de
Vic, cosa que va fer que es quedés tres
anys a viure allà, on compartia pis amb
dues noies més, i va escollir aquesta ca-
rrera, perquè sabia que era la que volia
fer, sembla que en això té les coses molt
clares.
Després de treballar a diversos hospi-
tals i clíniques ara fa tres anys que és a
Bellvitge, on ha passat per diverses sec-
cions: a psiquiatria, que s’ho va passar
molt bé perque “tenen una concepció de
la vida completament diferent”, a la UCI,
on et sents molt bé quan algú es recu-
pera, però que és un servei molt espe-
cial, a Pediatria, tot i que afegeix que els
nens no li agraden gaire… també diu que
amb els companys de feina és molt im-
portant connectar-hi, perquè treballen
en equip i l’equip només funciona si hi ha
“feeling”.
Quan li demanem si és una feina difícil,
ens respon que no, però afegeix que t’ha
d’agradar i ens repeteix el mateix quan
li diem si la recomanaria: “Has de tenir
vocació, perquè és una feina amb mol-
ta responsabilitat.” De fet, i ben pensat,
tractes amb persones malaltes, si no
t’agrada, segur que no ho fas bé. Pel que
fa als horaris, ella fa els de tarda (de 15 h
a 22 h) o els de nit (de 22 h a 8 h).
Al fi nal li hem demanat una anècdota
i ens ha explicat que una vegada: “un
noi de 16 o 17 va arribar dient que tenia
mal al “frenillo” i jo li vaig dir que me
l’ensenyés perquè pensava que era a la
llengua i em va ensenyar…” Sense co-
mentaris…
La xerrada ha estat molt agradable, hem
passejat una mica per l’Institut i després
l’hem deixat perquè anés a esmorzar
amb la Montse. Gràcies Marga!
Passant Revista • Institut Frederic Mompou 9
EL VOLUNTARIATFer de voluntari vol dir desenvolupar
una tasca sense esperar que et donin
res a canvi. Hem d’anar amb compte i no
confondre treballar amb fer de volunta-
ri, en cap cas aquesta tasca hauria de
poder convertir-se en una feina remu-
nerada, el que no pot ser és que fem de
voluntaris per coses amb les quals algú
després en treu un benefi ci econòmic.
Els tipus de voluntariat són molt variats,
i afecten a moltíssimes agrupacions de
persones. Aquí en teniu una classifi ca-
ció possible:
Voluntariat ambiental
És aquell que es porta a terme en desas-
tres puntuals, com poden ser catàstrofes
naturals que destrueixen poblacions (terra-
trèmol d’Haití) o produïdes per l’acció hu-
mana (el vessament del Prestige).
Voluntariat Social
Es dedica a alguna qüestió que afecti la so-
cietat: pot anar des de l’acompanyament
de gossos d’una gossera, a la companyia
a malalts de diversos tipus i edats, fi ns
a la lluita per aconseguir el dret a tenir
una mort digna, humanitzada i profes-
sionalitzada.
Voluntariat cultural
El tenim quan es col·labora
en l’organització de acti-
vitats en sales d’art, mu-
seus, biblioteques i altres
espais o entitats relaciona-
des amb la cultura.
Voluntariat pedagògic
La persona voluntària
s’implica en un projecte
d’ensenyament a algun lloc
on aquest no pot arribar…
Nosaltres, concretament, parlarem de
dos tipus de voluntariat social: el que es
fa San Juan de Déu amb el nens i nenes
que està ingressats i el d’acompanyament
de gossos a la gossera de Collserola.
Començarem amb el que es fa a Sant
Joan de Déu: Per presentar-t’hi has de
tenir un mínim de 16 anys de edat i pas-
sar una entrevista que et fan un membre
de la Direcció i un altre del voluntariat.
L’entrevista és molt important, perquè
han de saber com ets, si tens prou em-
patia i, alhora, prou fortalesa per poder
desenvolupar la tasca amb normali-
tat i sense fer ni que et faci mal. El fet
que puguis estar en contacte amb nens
malalts i molt malalts, no pot ser pres
a broma.
Per saber, realment, com era la tasca del
voluntari, vam anar
un matí a l’hospital,
tot el grup, i allà ens
van fer un recorregut
per les dependències,
vam veure els nens, la sala de jocs, fi ns
l’Ademir i el Miquel van jugar una esto-
na amb un parell de nens ingressats al
futbolí que hi tenien, i vam poder xerrar
amb el cap de voluntariat de l’hospital.
Tot això ho vam poder fer gràcies a la
mare de la Paula, que treballa allà i ens
hi va dur, així vam poder veure com fun-
ciona un hospital més des de dins, fi ns
vam esmorzar al bar on van els metges
i les infermeres, molt més barat que el
dels visitants.
Ens vam entrevistar amb la cap del vo-
luntariat. Aquí us deixem el resum del
que ens va dir:
Com a cap de voluntariat, ets un treba-
llador de l’hospital o continues essent
voluntària? Quants anys portes a Sant
Joan de Déu?
Segueixo essent voluntària, i ja fa 13 anys
que hi sóc.
Com hi vas arribar? Què és el que et va
decidir fer-te voluntària?
Coneixia l’hospital, i després d’estar
treballant durant anys, vaig pensar que
m’agradaria fer alguna cosa per als al-
tres, i per sentir-me bé.
Quina és la teva funció dintre del volun-
tariat?
Acompanyament, com tots els volunta-
ris. Quan els pares no hi són, ens que-
dem amb els nens
La gent que s’apunta a fer volunta-
riat acostuma a ser-ho durant molt de
temps?
Depèn, però per fer de voluntari es ne-
cessita una gran dedicació i sobretot se-
riositat, si no és aixi, no acostuma a du-
e
c
vol
un
to
va
per
vam veure els nens,
Passant Revista • Institut Frederic Mompou10
rar molt. Hi ha casos de tot tipus..
Quina creus que és l’edat més adequada
per fer de voluntari? Per què?
No hi ha una edat fi xa, però moltes ve-
gades, vénen joves a fer de voluntaris i
acostumen a encaixar molt bé, i a nosal-
tres també ens agrada.
Quant temps es dedica cada setmana al
voluntariat?
Jo vinc dos dies de 9:30 del mati a les 4 de
la tarda. Les hores mínimes d’assistencia
al voluntariat són de 3 a 4 hores, el dia
que et compromets a venir.
Com et sents al costat de nens malalts?
Hi ha tot tipus de sentiments, hi ha dies
que surto molt contenta i d’altres que
surto trista..
Què creus que els aportes tu a ells, I què
t’aporten ells a tu?
A mi ells m’aporten més que jo a ells.
Jo intento aportar-los comprensió,
tranquil·litat, paciència...
Et suposa algun tipus de desgast emo-
cional o més aviat et satisfà? Per què?
Depèn, perquè hi ha dies de tot. Un dia
puc quedar molt satisfeta del meu tre-
ball, i un altre penso que no he aportat
tant...
De quina manera organitza l’hospital les
visites als pacients?
Amb un organigrama, les mares truquen
pels dinars i sopars, i si no poden assistir
a algun dels àpats, demanen la suplèn-
cia d’un voluntari perquè el nen no es
quedi sol.
Coneixes un altre tipus de voluntariat? Hi
participaries?
No en conec gaires més, però el volun-
tariat per a gent gran no m’agrada gaire
i aquí m’hi sento força bé i està tan ben
organitzat que m’agrada molt.
Ha d’haver-hi alguna relació entre el vo-
luntari i el pacient?
No, nomes quan ets amb els nens, sí que
hi ha d’haver afecte, però quan surts tot
ha de quedar allà dintre. S’ha de mante-
nir una relació normal amb el nen, sense
intimar-hi massa.
T’has plantejat alguna vegada de deixar-
ho? Per què?
No, perquè m’hi sento molt bé.
Voldries afegir alguna cosa mes?
Hi ha 250 voluntaris a Sant Joan de Déu i
tots són necessaris, des del primer fi ns a
l’ultim, i tots són respectats i valorats.
Només afegir que ens va agradar molt
parlar amb ella, que ens va aclarir força
coses i que li agraïm des d’aquí la seva
atenció.
I ara passem a la gosseraL’afecte que el teu gos sent per tu és una
de les poques coses que saps que serà
per sempre. Ell t’estima. Et fa feliç. Fa-
ria qualsevol cosa per a tu. Per aquest
motiu mai mereix que l’abandonis. Però
hi ha molta gent que ho fa. Per això, el
passat 1 de febrer, vam anar a la gossera
que hi ha a Collserola, a prop del Tibida-
bo i que depèn de l’agència de la salut
pública de Barcelona.
Només arribar, ens va rebre l’Alex, un noi
voluntari, que va ser el que ens va fer la
visita guiada. Primer vam acompanyar-
lo a on hi havia tots els gossos, un es-
pai ple de petites gàbies on ells borden
moltíssim, sobretot quan veuen que hi ha
gent a prop. Ens va dir que la gossera era
molt freda a l’hivern, perquè mai hi arri-
bava el sol. Va recollir la Tuca, una gossa
gran de raça poc defi nida que semblava
massa prima i mancada d’atenció.
Mentre fèiem el passeig diari de la Tuca,
l’Àlex ens anava explicant com funciona
una gossera a dies d’ara, i ens va donar
dades més concretes sobre aquella: hi
havia 150 gossos, i alguns gats (no en
sabia el nombre exacte). Ens va explicar
que els voluntaris que anaven allà mira-
ven els gossos que havien sortit i els que
no i procuraven que, com a mínim, tots
sortissin una vegada al dia a passejar,
que pels gats no hi havia aquell servei i
que ells no podien veure comestaven.
Natàlia, Paula, Miquel i Ademir
Ens podem fer voluntaris com a passeja-
dors, a partir dels setze anys. No fa fal-
ta anar-hi cada dia, ni tampoc et posen
horaris, quan tens un moment t’hi acos-
tes i treus el màxim de gossos que pots.
L’únic problema que té la gossera és que
es troba a un lloc on no arriba el trans-
port públic, o sigui que t’hi ha de portar
algú amb cotxe o anar-hi amb moto.
Pel que fa a les adopcions, s’efectuen als
23 dies de la sol·licitud. Abans s’han de
fer unes enquestes, per veure si real-
ment estàs en condicions d’adoptar-los.
Passades aquestes “proves” podràs ser
l’amo del gos o del gat que hagis esco-
llit.
Si no pots tenir un animal a casa sem-
pre, també pots fer el que s’anomenen
acollides temporals. T’endús un animal
a casa durant un període curt de temps:
per exemple durant els dies més freds
de l’hivern, tu decideixes el temps que
te’l vols o te’l pots quedar.
Vam sortir de la gossera amb els pèls de
punta, ens esperàvem que les condicions
en les quals es trobarien els gossos se-
rien millors, l’espai era tan trist, feia força
Passant Revista • Institut Frederic Mompou 11
Últimament ha arribat nou material
audiovisual a l’institut (ordinadors, te-
levisors, vídeo projectors…) i pròxima-
ment, han d’arribar pissarres digitals
i ordinadors portàtils per a tots els
alumnes de primer cicle.
Aquest material arriba des del Depar-
tament d’ensenyament i és totalment
gratuït (menys els ordinadors per a
l’alumnat, els pares n’hauran de pa-
gar la meitat), l’institut només s’ha
d’encarregar d’instal·lar-lo i de man-
tenir-lo.
Està previst que les classes acabin
estant totes dotades amb pissarres
digitals, televisors de plasma i vídeo
projectors.
Els ordinadors portàtils han de reduir
el pes que portarem a les nostres mo-
txilles ja que vindran a canvi dels lli-
bres, suposaran un estalvi de paper i
de material escolar.
Però no creiem que tot siguin avanta-
ges: si la xarxa de l’institut continua
Sheila i Anabel Miquel
NOU MATERIAL INFORMÀTIC
com la tenim, no podrà aguantar tot
aquest desplegament d’ordinadors ja
que el treball es farà en xarxa, tampoc
sabem si tots els professors estaran
preparats per saber fer les feines amb
l’ordinador, ni si els alumnes sabran
cuidar el material que se’ls dóna.
Des de la redacció de la revista pen-
sem que està molt bé que ens portin
tant material per a l’institut, però tam-
bé pensem que és una mica vergonyós
que ens faltin coses tant importants
com ara les persianes a les classes,
que les fi nestres no tanquin bé, que hi
hagi cadires i taules en mal estat, que
la calefacció ens falli tant, que tinguem
una connexió a Internet tan lenta i que
per solucionar tot això no sembla que
hi hagi mai prou diners.
pudor i era tan petit... però sabem que
els voluntaris posen tota la seva energia
per millorar una mica la qualitat de vida
d’aquests animals i que estan millor allà
que abandonats al carrer.
Esperem que si algun dia voleu gaudir de
la companyia d’un gat o gos, penseu en
l’opció d’adoptar, i que si no podeu tenir-
los, sempre podeu anar a fer aquest vo-
luntariat. Ells sempre t’ho agrairan.
Passant Revista • Institut Frederic Mompou12
ESCOLES VERDES
Passant Revista • Institut Frederic Mompou 13
Durant unes setmanes vam tenir aquests animals fets amb material de rebuig pels alumnes de 1r d’ESO a Visual i
Plàstica. L’experiència ha servit perquè els de Comenius la portin a Polònia i també perquè l’exposició vagi més enllà,
uns quants dels animals han viatjat ara a l’Escola Castell Ciuró de Molins de Rei.
Passant Revista • Institut Frederic Mompou14
Com el seu nom indica, és un treball
d’investigació. El fan un o dos alum-
nes que busquen informació i inves-
tiguen sobre un tema específi c que
trien a fi nals de 1r de BAT i presenten
el segon trimestre de 2n de BAT. Han
de posar-se d’acord amb un profes-
sor perquè els el tutoritzi. Hi ha dues
maneres de triar el treball: la prime-
ra, escollint entre una de les opcions
que han presentat els departaments;
la segona, proposant
un tema alternatiu.
Teòricament, la perso-
na o grup comença a
documentar-se l’estiu
d’abans de 2n de BAT,
quan ja sap que passa
de curs. El temps que
té per preparar el tre-
ball és des que l’escull
fi ns al febrer, que es
presenta. Després,
s’ha d’exposar davant
d’un tribunal, format
pel tutor que guia el
grup i dos professors
més, especialitzats en
el tema o a qui interessa.
El treball està format per dues parts,
una pràctica i una teòrica. Se n’han
de presentar dos exemplars en paper
(un a color) i l’exemplar en format
CD. Normalment l’exposició es fa
en format PowerPoint amb fotos, ví-
deos, gràfi cs… que va guiant l’alumne
mentre fa l’explicació.
I una vegada ja presentat, els tres
professors es reuneixen i posen la
nota, que es publica una vegada s’han
presentat tots. La nota fi nal del tre-
ball comptabilitza com una asignatu-
ra més i val un 10% de la nota de BAT.
La nota fi nal del treball és el resultat
de tres blocs: 40% nota del tutor, on
s’avalua la feina que s’ha anat fent,
TREBALL DE RECERCAl’altre 40% la nota que els professors
posen del treball i un 20% la nota de
l’exposició.
Si per alguna raó es suspèn, hi ha
una possible repesca a l’abril, però
llavors la nota màxima no supera el
cinc. En canvi, si no presenten el tre-
ball han de repetir batxillerat, ja que
els queda una assignatura. Aquest
any els treballs s’han exposat el 17
i 18 de febrer de 8 h del matí a 2 h
de la tarda. Nosaltres n’hem anat a
veure dos:
• Las fobias, un miedo irracional.
Exposat per Belen i Ester Sanz
• La belleza está en tu cabeza. Expo-
sat per Marta Lloret i Elena López.
Tots dos han estat presentats de ma-
nera semblant amb un Power Point,
que tenia vídeos, fotografi es, esque-
mes… L´organització en la presenta-
ció del treball és:
Primer la presentació: es diu el tí-
tol i s’explica per què han fet el tre-
ball. En 2n lloc expliquen el procés
d’elaboració. En 3r lloc presenten els
estudis realitzats. I fi nalment, expo-
sen les conclusions a què han arri-
bat.
Llavors el tribunal els pot fer pregun-
tes sobre el treball, tant de l’exposició
com de coses que els semblen bé o
malament del contingut del treball.
Aquest és el pitjor moment per als
alumnes.
Nosaltres, pel que hem vist, creiem
que és molt difícil no
posar-se nerviós quan
es fa la presentació.
Els alumnes s’arreglen
molt per lluir-se, se’ls
veu preparant-t’ho tot
perquè res vagi mala-
ment, hi ha alumnes
de 2n i de 1r que van a
veure’ls, alguns porten
familiars o amics per-
què els donin suport,
altres no volen que
entri ningú, els profes-
sors estan molt serio-
sos durant l’exposció…
impressiona molt. Al
fi nal el públic aplau-
deix i, quan els professors ja creuen
que poden quedar-se per puntuar, la
gent abraça els que han exposat i els
dóna ànims.
Hem de dir, però, que els dos treballs
que vam veure van estar molt ben
presentats, algun problema amb els
nervis, però al fi nal es va resoldre i
no va passar res. Ja veurem què pas-
sa quan ens hi posem nosaltres.
Agraïm als alumnes de 2n de BAT
que ens han deixat entrar a veure’ls
per poder fer aquest reportatge.
Cristian, Laura G., Laura R. i Roser
Passant Revista • Institut Frederic Mompou 15
L’altre dia vam fer una entrevista
a l’Alexandra Hinojosa de primer
de batxillerat perquè ens expli-
qués una mica com és estar davant
d’unes càmeres, ja que va rodar un
espot publicitari de McDonald’s.
Ens va explicar una mica la grava-
ció, anècdotes, com se sentia, pen-
saments que té de cara al futur etc.
Vam riure molt i ens ho vam passar
molt bé.
T’ha agradat gravar l’espot publi-
citari del McDonald’s?
Sí, com a primera experiència en el
món de la publicitat ha estat molt
bona.
Quant de temps vàreu trigar a gra-
var-lo?
Jo vaig arribar a dos quarts de sis
del matí, vaig estar-me una hora
a maquillatge i vestuari i entre ro-
datge i rodatge vam acabar cap a
les dotze.
Com et sents quan et veus a la te-
levisió?
Sincerament no he vist mai l’anunci
a la televisió encara que quan els
meus amics m’han dit que m’han
vist em fa molta il·lusió. Suposo
que quan em vegi per primera ve-
gada m’emocionaré.
Has fet amics mentre rodaves
l’espot?
Sí, molts. Durant l’espot vaig
conèixer els companys de rodat-
ge i vam empatitzar de seguida ja
que tots teníem un dia on el nostre
somni es feia realitat.
Què vas sentir i pensar quan vas
veure Ricky Rubio? Quina impressió
vas tenir d’ell?
El primer, que era més baixet del
que pensava, també em van impactar
les seves pestanyes ja que són molt
grans i li feien la mirada molt bonica.
La impressió que vaig tenir quan el
vaig conèixer va ser agradable per-
què és un noi molt senzill, humil,
simpàtic i no s’ho té gaire cregut.
Hi havia molts espectadors o no n’hi
havia cap a part dels treballadors?
A partir de les onze va començar
L’ENTREVISTAALEXANDRA HINOJOSA DE 1r DE BATXILLERAT
Passant Revista • Institut Frederic Mompou16
Ademir, Helena i Laura R.
a arribar gent que tafanejava i les
mestresses de casa o jubilats es van
quedar fi ns al fi nal.
A on es va gravar l’espot?
Al McDonald’s del centre comercial
de Montigalà.
Com vas arribar a fer l’anunci?
Per començar, estic apuntada a una
agència de publicitat i modelatge
amb la qual he fet un parell de ca-
tàlegs i em van trucar per al càsting.
Vaig arribar al càsting, hi havia molta
gent i pensava que no m’agafarien.
Vaig estar-m’hi des de les quatre del
migdia fi ns a les dotze de la nit, espe-
rant i fent proves.
Què et van demanar que fessis al
càsting?
Em van dir que m’imaginés que
la càmera era en Ricky i havia
d’emocionar-me en veure’l i posar
cara d’embadocada i sorpresa, i més
tard fl irtejar amb ell.
Te’n recordes d’alguna anècdota
d’aquesta experiència?
Quan era al càsting em vaig adonar
que se m’havia trencat la bota del
peu dret i me la vaig haver de treure
i anar sense ella perquè no podia ca-
minar. Em vaig morir de vergonya i
de vegades penso que potser es van
fi xar en mi per això “la noia que actua
descalça”.
Creus que en el futur rodaràs un
altre anunci o una cosa més impor-
tant?
Sí, per què no? Crec en mi, vull ser
actriu i lluitaré fi ns a aconseguir-ho.
Algú t’ha reconegut per aquest es-
pot?
Gent que només coneixia de vista i
mai havia parlat amb ella em pre-
gunten que si sóc jo la de l’anunci,
però gent del carrer que no conec de
res, no.
Quin referent tens?
M’encantaria arribar tan lluny com la
Penélope Cruz, però no mitjançant el
camí que va prendre ella.
Quines afeccions tens?
A part d’actuar, ballar i cantar a
l’escola de la Coco Comín, m’encanta
fer esport, sobretot tenis.
Creiem que si continua així pot arri-
bar bastant lluny, té molt clar què
és el que vol fer i està decidida a
continuar treballant i esforçant-se
tant com pugui. De tota manera tots
sabem que el món de la publicitat i
l’espectacle és un món al qual és
difícil entrar, per això li desitgem el
millor i li donem suport per a què
continuï amb el seu somni.
Li agraïm que ens hagi deixat fer-li
l’entrevista i que ens hagi fet pas-
sar una bona estona. Si voleu veure
l’anunci aneu a you tube, cliqueu
“Ricky Rubio Mc Donalds” i el que
comença amb la seva cara a punt de
posar-se un entrepà a la boca, allà...
L’ESPLAI DE TORRELLESL’esplai Arc de Sant Martí de Torre-
lles de Llobregat, és un dels més
grans i amb més historia de Catalun-
ya, amb 200 nens matriculats i més
de 30 monitors voluntaris. Va ser
fundat fa 40 anys per la parròquia,
que va cedir el local fi ns fa 7 anys.
L’Ajuntament va fi rmar un conveni
de cessió per 25 anys, on es compro-
metia a conservar les instal·lacions.
Després de realitzar inspeccions
sobre la seguretat de l’edifi ci i no
passar-les, l’Ajuntament va de-
cidir no permetre l’entrada a les
instal·lacions de l’Esplai, tot i que
ja feia força anys que funcionava en
aquest estat i fi ns ara, ni han volgut
fer reparacions ni tenen previst fer-
les, que nosaltres sapiguem.
O sigui que, a partir d’aquest fet,
decideixen rescindir el conveni se-
gons el qual s’havien compromès a
la conservació de les instal·lacions
durant 25 anys, tot i que encara en
queden 18
L’Ajuntament proposa el canvi de lo-
cal, i ofereix l’antiga escola bressol
que, ni reuneix les condicions, ni té
prou espai per acollir els nens que
hi ha inscrits. Per aquest motiu, els
monitors de l’Esplai no estan dispo-
sats a renunciar a l’antic local.
Així que tenim un Esplai que segueix
en funcionament, però sense local.
Les reunions es fan al carrer. Tot
això s’ha fet conèixer a mitjans de
comunicació, s’han organitzat diver-
ses manifestacions i recollides de
signatures, es va fer una concentra-
ció al Parc de Can Sostres durant les
festes de Sant Pau...
Actualment sembla que la cosa s’ha
estancat: l’Esplai intenta subsistir
amb el que té i l’Ajuntament no can-
via de posició. No sabem com aca-
barà tot plegat.
Irina i Angy
Passant Revista • Institut Frederic Mompou 17
Des que hi ha memòria, el cen-
tre ha tingut problemes amb la
calefacció. Aquest curs no podia
ser diferent. El divendres dia 8
de gener, el primer dia de l’any
2010, es van haver de suspendre
les classes ja que la calefacció no
funcionava, no es podia engegar.
Durant el cap de setmana van ve-
nir a arreglar-la, de tal manera
que el dilluns ja es podia fer clas-
se amb normalitat.
Un parell de setmanes despés va
tornar a espatllar-se, sense cap mo-
tiu aparent, la calefacció no s’havia
engegat i, a més, era un dia espe-
cialment fred. Com que ja s’havien
anul·lat les classes del dia 8, tothom
va entendre que “no calefacció” era
igual a “no classes”, així que molts
alumnes es van situar al passadís
de direcció esperat un: “ja ens en
podem anar”. Però els professors, o
més concretament, la Junta Directi-
LA CALEFACCIÓDE L’INSTITUT
Cristian i Irina
va, no van trobar adequat suspendre-
les fi ns que no fos segur que l’avaria
no es podia solucionar i com que cap
a les deu semblava que ja comença-
va anar, van decidir que l’horari con-
tinuava amb normalitat.
Alguns alumnes, que deien que amb
aquell fred no es podia treballar,
creien que se n’havien d’anar, així
que els més agosarats van agafar
i es van escapar, com si res, com si
fos allò el correcte. Quan la resta van
veure que faltava molta gent també
van marxar, alguns van demanar als
pares que els vinguessin a buscar,
d’altres van aprofi tar l’hora de dinar.
La veritat és que a les primeres ho-
res del matí feia tant de fred que es
feia impossible fer classe, però a
les 11 ja començava a estar-se bé. A
més s’ha de tenir present que durant
l’horari lectiu és el centre qui és res-
ponsable de nosaltres i una evaqua-
ció comporta seguir uns passos que
aquell dia molts es van saltar.
Ara mateix la calefacció ja funciona,
tot i que durant un temps va conti-
nuar fallant a unes classes.
Ens consta que des del centre es fa
el que es pot, que la bomba és nova i
que es fan revisions regularment, se-
gurament el que convindria seria la
renovació de tota la xarxa de radia-
dors, però sembla que Ensenyament
no dóna diners perquè això es pu-
gui fer, es veu que per a ells és més
important treure als diaris notícies
tipus: el pròxim curs tots els alum-
nes tindran ordinadors portàtils que
arreglar els centres.
Passant Revista • Institut Frederic Mompou18
El futbol femení és el parent pobre
del futbol masculí al nostre país i, de
fet, a tota Europa, però no per això no
s’ha de tenir en consideració. Al nos-
tre institut hi ha unes quantes noies
que el practiquen, una d’elles és la
Mónica Bellosta, de 4t i a ella li hem
anat a preguntar unes quantes coses
sobre aquest esport.
Defi neix-te com a persona dins i fora
del camp.
Quan estic dins del camp em poso
molt nerviosa, però m’agrada per-
què em desfogo i m’oblido de tots els
problemes. Fora del camp sóc una
persona tranquil·la, simpàtica i molt
alegre.
Quants portes en el món del futbol?
Dos anys.
Per què vas començar?
Vaig començar perquè era una ma-
nera d’oblidar-me de tots els proble-
mes i perquè és un esport que sem-
pre m’ha agradat.
EL FUTBOL FEMENÍ
En quins equips has jugat?
Només en un, el Molins de Rei.
Què és el que més t’agrada del fut-
bol?
Disfrutar tots els partits i sobretot
guanyar-los. Els entrenaments tam-
bé m’agraden però són molt cansats,
tot i això m’ho passo molt bé.
Quantes vegades entrenes per set-
mana, quins dies i quantes hores?
Entreno dos cops per setmana, els
dimarts i els divendres, i normalment
entrenem 1 hora 30 minuts.
Fins a on t’agradaria arribar?
M’agradaria arribar a jugar a la selec-
ció Catalana o algun equip important,
Passant Revista • Institut Frederic Mompou 19
Els dies 8 de març Can Güell es
va despertar amb un paisatge hi-
vernal, no és que fes fred, és que
estava tot blanc. Durant el matí
també va estar nevant a Torrelles,
sobretot a les urbanitzacions, on
la neu va quallar de debò.
Però nosaltres vam anar a l’Institut
igual, a Sant Vicenç no sembla-
va que hagués de quallar, però:
ara aiguaneu, ara plovia, ara pa-
rava, mentre anava passant el
matí. Fèiem classe normal men-
tre anàvem mirant per la fi nestra.
Però com més tard era, més ne-
vava i per als alumnes va ser molt
emocionant, entre classe i classe
sortíem a fora per veure-ho mi-
llor.
A l’hora del patí tothom era a la
pista fent-se fotos amb càmeres
i mòbils. Llavors els alumnes de
batxillerat van començar a fer una
rotllana i al cap de segons tots els
nois i noies s’hi van afegir ocupant
tot el pati, mentre reien. Desprès
del pati els alumnes de Cesalpi-
na, Can Güell i Can Gey van ser
informats que si seguia nevant
d’aquella manera els busos vin-
drien per portar-los a les seves
parades.
Jaume Campderrós, Armand i Adri
NEVADA A SANTVICENÇ
Miquel, Ademir, Paula i Natàlia
encara que el que més m’importa és
passar-m’ho bé.
Creus que al món del futbol segueix
havent-hi masclisme?
Sí, a la tele per exemple i als mitjans
de comunicació en general, no es
parla quasi gens del futbol femení, i
las retransmissions acostumen a ser
en un 90% masculines. Té més pro-
babilitat de ser retransmès un partit
entre alevins, infantils, cadets... que
un partit entre dos equips femenins
de primera divisió.
Penses que algun dia el futbol fe-
mení serà tan important com el fut-
bol masculí?
Sí, penso que sí, perquè cada vegada
hi ha més equips, i això farà que se
li doni més importància, ja que cada
cop hi ha més nivell.
Què prefereixes que t’entreni un
home o una dona, o no t’importa?
No m’importa, m’han entrenat ho-
mes i dones i tots m’han entrenat
igual de bé. El que importa és que la
persona que ho faci sigui bona i que
tingui ganes d’entrenar-nos.
Desprès d’haver parlat amb ella,
ens hem informat del nombre de
noies que practiquen aquest esport
a l’institut, i són una dotzena, un dia
d’aquest haurem d’anar a veure-les!
A les 4 de la tarda va començar el
pla d’evaquació: havíem de tornar
cap a casa, abans que es talles-
sin carreteres. Quan vam sortir,
molts es llençaven boles de neu
que treien dels cotxes. Tots vam
poder arribar a casa, però ens va
anar de poc. Alguns professors van
trigar hores a arribar-hi, altres van
haver de deixar el cotxe a l’estació.
Els francesos, que havien d’arribar
aquella tarda, no ho van fer fi ns
l’endemà, que no vam fer classe,
perquè tot i que va fer bo, no era
segur conduir.
Passant Revista • Institut Frederic Mompou20
TEATRE EN ANGLÈS“FOOD FOR THOUGHT”
Alguns nois de 3r i 4t d’ESO vam
veure una obra de teatre en anglès,
al gimnàs nou de l’ institut, cosa que
la va abaratir força, ja que no vam ha-
ver de pagar el transport.
Al començament l’obra es presentava
avorrida, perquè era en angles i gai-
rebé ningú entenia res, però quan van
agafar alguns alumnes de l’institut i
els van fer sortir a “actuar”, l’obra de
seguida va agafar dinamisme i es va
animar molt.
Passant Revista • Institut Frederic Mompou 21
Els alumnes que van sortir es van
quedar de pedra i al començament
no sabien què fer però a poc a poc
es van deixar anar i a partir d’aquell
moment al gimnàs solament se sen-
tien rialles, fi ns i tot alguna gent es-
taba fent fotos i vídeos per recordar
aquell dia, i les han penjades al fa-
cebook, on a més es va fer un grup
que es diu: “ Yo tambien quiero que
el Adrián Mesa el Gérard i el Betus
salgan en más obras ”
Els alumnes que van sortir a “actuar”
van ser : Adrià Mesa , Gerard Gómez,
Albert Salvat, Joana Villacampa i
Azahara Vilchez . Des de la revista
us agraïm la bona estona que ens
vau fer pasar i demanem que aques-
ta obra es torni a representar.
Adrian Gómez, J. Campderrós i J. Franquet
Passant Revista • Institut Frederic Mompou22
Angi, Isaac i Irina
Com cada curs, els de 4t marxem de
viatge de fi nal d’etapa. Molts ens se-
pararem i el curs que ve no anirem
junts, és bonic, doncs, celebrar-ho
marxant de viatge.
Com cada curs, també, hem hagut
de decidir on anàvem a partir de les
diverses propostes que l’Erika, la
coordinadora d’activitats, ens va pro-
posar. Ella va buscar informació de
tots els destins que havien sortit de
les diverses classes de quart:
Venècia-Florència-Gènova (405 €)
Avió + trasllats + ferri + 4 nits
Venècia-Florència-Gènova (413,81€)
Avió + trasllats + ferri + 4 nits
Venècia-Florència-Gènova (395 €)
Avió + trasllats + ferri + 4 nits
VIATGE DE FI DE CURS4t D’ESO
Venècia- Florència (430 €)
Autocar + avió + 4 nits
Gènova-Florència-Venècia-Gènova
(423,36 €)
Autocar + ferri + 4 nits
Londres (328 €)
Avió + 4 nits
Londres (315 €)
Avió + 4 nits
Dubrovnik (559 €)
Avió + Allotjament en bungalows 4 nits
Venècia-Dubrovnik (574 €)
Avió + 1 nit
Paris (337 €)
Avió + hotel a confi rmar
Berlin (445 €)
Avió + Allotjament en alberg + MP
Amb tota aquesta informació, les di-
verses classes van votar i va sortir
un dels viatges a Itàlia. Creiem que
aquest viatge ha sorgit perquè és
dels més econòmics, perquè està
lluny però tampoc gaire, perquè es
parla en un altre idioma i perquè els
italians tenen fama de simpàtics. En
total serem 37 persones.
Hi anirem els dies 16 al 20 de juny, i
ens acompanyaran l’Erika, l’Eva i la
Montse González.
Suposem que ens ho passarem molt
bé!
Passant Revista • Institut Frederic Mompou 23
J A U M E G U A P U W M U I OL G A D R M I R I N A O S P LM X M A H E L E N A O P I M ND O I Z S G T I B C X C W X BR L Q N A T A L I A T R E Y ER A U U L U V C S D G I R H HL U E R E P S D A G B S V S LO R L E X E A Y A I Z T U O AP A U F S D F N C H K I L U US M O G P U T O D R M A L S RJ S D H D L U C I A M N E R AO P A U L A R M A N D R Y I JR W Y J S W U I O G I P J S OD O U K E S C K O Y R Z M A YI P U L R O S E R M L O W R R
Sopa de lletres: busca el nom de 19 redactors de la revista
Súper Sudoku
Sudoku
JOCS
Passant Revista • Institut Frederic Mompou24
Institut Frederic MompouAvinguda Mas Picó, 6908620 Sant Vicenç dels HortsTel. 936 563 801
Adreça pàgina web: www.xtec.cat/iesfmompoue-mail: a8034011�xtec.cat
Goodbye, Lenin!Mentre la seva mare és en coma, cau el mur de Berlín i el capitalisme envaeix
l’Alemany de l’Est. Ell intentarà que, quan es desperti, no s’adoni de res, ja que
té por que torni a tenir un atac, perquè era una comunista convençuda. És una
pel·lícula que, de manera força divertida, t’explica els canvis que va ocasionar
la caiguda del mur i les contradiccions dels habitants de la zona oriental de
Berlín. Aquells que els agradi la història pròxima i que tinguin ganes de pas-
sar una bona estona, no l’han de deixar de veure.
Paramoreés una banda de música de rock alter-
natiu que va treure el seu últim àlbum
Brand New Eyes al 2009. Al juny van
publicar un nou single Ignorance, que
ens anuncia un altre bon disc, esperem
que sigui així. Si encara no heu sentit el
primer, no us el perdeu.
La Cruz de MorriganTracta d’un jove mag que després de la desaparició del seu ger-
mà bessó, rep la visita de la deessa Morrigan que li encarrega
salvar el món de la bella vampir Lilith. Ha de fer un viatge al
futur per crear un cercle de sis persones que la puguin derrotar.
Mentre fa el viatge, troba amistat, amor, enfrontaments... sense
deixar de banda que té, a les seves mans el destí de la humani-
tat. És una altra novel·la de vampirs que segur que entusiasmarà
els amants del gènere.
LES RECOMANACIONS
Llibre
Pel·lícula
Disc
Helena i Laura R.