Reptes de l’educació prioritàries en matèria de …...2 Vers una cultura de la innovació: reptes i oportunitats en el marc del sistema educatiu català Mar Camacho [a Josep M

8484L’Anuari 2015 de la Fundació Jaume Bofill analitza un seguit de rep

tes clau de l’educació a Catalunya i planteja algunes de les qüestions

prioritàries en matèria de política educativa per tal d’aconseguir un

sistema de qualitat i amb equitat.

Estructurat en sis grans blocs i dotze capítols, l’Anuari aprofundeix en

temes claus com, entre d’altres, el de la cultura de la innovació edu

cativa, la personalització de l’educació, el multilingüisme i la interna

cionalització de les aules, l’abandonament escolar prematur, l’equitat

i l’eficiència del sistema, les polítiques de professorat, el finançament

de l’educació a Catalunya i els efectes de l’austeritat i la crisi actual,

els reptes de l’educació secundària obligatòria i de l’ensenyament su

perior. L’Anuari inclou un seguit de propostes d’acció en els diversos

reptes estudiats que configuren una agenda per a la transformació

educativa del nostre país. Reptes de l’educació a Catalunya està dirigit

per Josep M. Vilalta, i compta amb la col·laboració de vint experts en

les distintes matèries i àmbits del sistema educatiu.

Reptes de l’educació a Catalunya. Anuari 2015Vers una cultura de la innovació: reptes i oportunitats en el marc del sistema educatiu catalàMar Camacho(autora)Josep M. Vilalta (director)

ISBN: 978-84-94526-48-0

Polítiques_84_orig separates cap. 2.indd 1 15/07/16 10:23

2 Vers una cultura de la innovació: reptes i oportunitats en el marc del sistema educatiu català

Mar Camacho

[a Josep M. Vilalta, dir., Reptes de l'educació a Catalunya. Anuari 2015, pàgines 105-138]

071-122139-ANUARI 2015 cap. 2.indd 105 19/07/16 12:29

071-122139-ANUARI 2015 cap. 2.indd 106 19/07/16 12:29

107

La innovació se situa essencialment en el viatge,

és a dir, en aquells processos on poden emergir la

incertesa i l’emoció (Fullan, 2002)

Introducció

En un intent per convertir-se en una economia intel·ligent, sostenible i integradora i amb la finalitat d’estimular alts nivells d’ocupació, pro-ductivitat i cohesió social, la Unió Europea va establir l’ocupació, la innovació, l’educació, la inclusió social i l’energia com els objectius clau d’Horizon 2020. En aquest context, l’educació exerceix un paper fonamental en la consecució d’aquests objectius, ja que és essencial per dotar les persones dels coneixements i les habilitats que l’econo-mia europea necessita per ser competitiva i innovadora.

Europa s’enfronta actualment a un gran nombre de reptes educatius: una quarta part dels europeus menors de 15 anys només han assolit el nivell més baix de competència en lectura, el 15% dels joves de 18 a 24 anys abandonen l’escola abans d’hora, i només el 78% dels joves de 22 anys han completat l’educació secundària superior. Els ministres d’Educació dels països membres, compromesos a millorar els sistemes educatius, han sol·licitat que es fomenti des de les escoles que els estudiants assumeixin la responsabilitat del seu aprenentatge i el de-

071-122139-ANUARI 2015 cap. 2.indd 107 19/07/16 12:29

108 Reptes de l’educació a Catalunya. Anuari 2015

senvolupament personal durant tota la seva vida, i que se’ls propor-cionin «competències» essencials (coneixements, habilitats i actituds) per participar amb èxit tant en la societat com en el treball.

La innovació en l’educació és una prioritat clau en diverses iniciatives emblemàtiques del Pla 2020: Agenda for New Skills and Jobs, Youth on the Move, The Digital Agenda i Innovation Union Agenda. Per tal d’augmentar les oportunitats dels estudiants per aprendre els conei-xements i les habilitats que es valoren al segle xxi, els sistemes educa-tius –exposen– han de ser més innovadors. Com acrediten nombroses publicacions, en l’actualitat es valoren els estudiants que són experts en la resolució de problemes, que saben col·laborar amb els altres i també participar en processos innovadors i creatius. Cada vegada més, els estudiants han de poder perseverar en l’acompliment de de-safiaments complexos i no rutinaris. Els sistemes educatius actuals, dissenyats en gran part per fer front a les necessitats d’aprenentatge de l’era industrial, no estan ben adaptats a aquestes necessitats, i cal repensar nous enfocaments de l’educació per al coneixement i la inno-vació. En contemplar aquests nous enfocaments, és un fet indiscutible que la tecnologia posseeix un gran atractiu com a agent de transfor-mació, perquè afavoreix la personalització de l’aprenentatge, l’accés immediat en qualsevol lloc i moment a la informació i la possibilitat d’assolir un aprenentatge en xarxa. Tot i que la retòrica pot variar, la poderosa atracció i flexibilitat que la tecnologia ens ofereix avui dia fa que tingui un rol important a l’hora d’imaginar el futur de l’educació.

El món en què vivim ens desafia a innovar per trobar millors solucions als problemes més complexos. Els centres educatius no són els únics que reflecteixen aquests desafiaments, però sovint esdevenen un fo-cus d’escrutini exhaustiu en la recerca incessant per identificar el pa-per adequat que les escoles, el professorat i l’alumnat haurien de tenir en resposta als canvis, ja siguin d’àmbit local, nacional o global. Des de finals del segle xx, les innovacions tecnològiques i el seu potencial transformador han dominat gran part de la investigació sobre el canvi

071-122139-ANUARI 2015 cap. 2.indd 108 19/07/16 12:29

Vers una cultura de la innovació: reptes i oportunitats 109

educatiu i la literatura sobre aquest tema. I ha estat en aquest context en què la promesa de canvi educatiu s’ha repetit amb cada nova in-novació a l’aula, sense que el seu impacte, però, hagi estat valorat ni avaluat de manera sistemàtica. No obstant això, la literatura existent sobre el canvi educatiu en els darrers anys es caracteritza per la cons-cienciació del fet que les innovacions per si soles no transformen les escoles i que els processos de canvi vénen propiciats per les persones i no per la tecnologia. També cal tenir en compte el canvi en el focus de la innovació; així, en els darrers temps, s’ha desplaçat de la inno-vació per se a la complexa interacció que s’estableix entre aquesta i els objectius del professorat, les seves necessitats, les metodologies d’aprenentatge, les característiques dels estudiants i el context en què tenen lloc.

Les habilitats que els estudiants necessiten per contribuir eficaçment a la societat estan canviant constantment, però els sistemes educatius sovint no segueixen el mateix ritme. La majoria de les escoles mante-nen una aparença similar a la que tenien des de fa generacions, i els professors, en alguns casos, no despleguen ni les pràctiques ni els co-neixements necessaris per satisfer les diverses necessitats dels estu-diants d’avui dia. Saber quines són les habilitats que els joves neces-siten per participar plenament en aquest món que canvia ràpidament, i com poden els sistemes educatius proporcionar un tipus d’ensenya-ment que desenvolupi aquestes habilitats, constitueix un dels grans reptes que cal resoldre en el marc del segle xxi. Conèixer quin és el paper dels professors líders en la innovació tant dins com fora de l’aula; identificar els diferents rols i responsabilitats dels capdavanters de les escoles del segle xxi, i, finalment, determinar com els països poden contribuir al desenvolupament del lideratge amb els seus siste-mes educatius, esdevé una constant en informes recents sobre la in-novació en educació (OCDE, 2015).

La capacitat de mesurar la innovació esdevé essencial per a una estra-tègia de millora de l’educació. Saber en quina mesura les pràctiques

071-122139-ANUARI 2015 cap. 2.indd 109 19/07/16 12:29


docents estan canviant dins les aules i les organitzacions educatives, les maneres com el professorat desenvolupa i utilitza els seus recur-sos pedagògics (core metodològic) i en quina mesura el canvi es pot vincular a millores, proporcionaria un augment substancial en la base de coneixement de l’educació. Així, mesurar la innovació a l’educació ofereix noves perspectives per abordar aquesta necessitat educativa a través de la identificació d’innovacions en el marc de les diferents capes que confegeixen el sistema educatiu (professorat, centre educa-tiu, institució) i la construcció de mètriques per examinar la relació entre la innovació educativa i el seu impacte en els resultats acadè-mics.

Per tal de contribuir a abordar aquestes i altres qüestions, els profes-sors i directors de centres docents es troben en l’epicentre de la mi-llora, mentre que els sistemes educatius reeixits són els que pro-mouen el lideratge a tots els nivells, fomentant que siguin els mestres i directors els que liderin la innovació a l’aula primer i a l’escola des-prés, i aconsegueixin que aquesta innovació impacti en la totalitat del sistema educatiu.

Una recent publicació de l’OCDE, Schools for 21st-Century Learners: Strong Leaders, Confident Teachers, Innovative Approaches, se centra en tres aspectes essencials perquè hi pugui haver innovació: (i) un professorat que té confiança en la seva capacitat per ensenyar, (ii) la voluntat per innovar i (iii) líders que estableixen les condicions idònies a les seves escoles. Aquest informe, basat en evidències de les inicia-tives també de l’OCDE Teaching and Learning International Survey (TALIS), Programme for International Student Assessment (PISA) i In-novative Learning Environments (ILE), identifica les polítiques, a nivell tant de centre educatiu com de sistema, que promouen el lideratge escolar eficaç, enforteixen el sentit d’autoeficàcia dels docents i fo-menten la innovació en la creació d’escenaris d’aprenentatge propis del segle xxi.

071-122139-ANUARI 2015 cap. 2.indd 110 19/07/16 12:29


Aquestes referències apunten a grans reptes que han de ser resolts pels sistemes educatius. Així, prenent com a punt de partida els tres blocs destacats per l’OCDE i ja en el marc del sistema educatiu català, aquest capítol pretén explorar aquests desafiaments i aportar possibles línies d’actuació que puguin promoure i afavorir des del sistema educatiu català una autèntica cultura de la innovació. Les preguntes a les quals s’intenta donar resposta tenen a veure (i) amb els reptes als quals ha de fer front respecte a la innovació, (ii) amb els processos clau i el paper dels diferents agents educatius en la implementació de la innovació i (iii) amb els elements crítics que actualment impedeixen una implemen-tació favorable de processos innovadors en el sistema educatiu català.

Pel que fa a l’estructura, el capítol s’organitza al voltant de tres grans eixos. El primer, de caràcter teòric, analitza el caràcter complex de la innovació en educació tenint en compte diferents estudis i anàlisis que han tingut lloc en els darrers anys. Tot seguit, es fa un repàs del concepte d’innovació i recerca en educació en relació amb la comple-xitat del terme, fent especial èmfasi en les resistències amb què col-lideix. Finalment, es fa una breu incursió en les principals tendències internacionals sobre innovació en educació i l’impacte de les tecnolo-gies en el procés educatiu.

El segon eix, de caràcter metodològic, proporciona una mirada sobre els elements clau que determinen, segons estudis recents, les condi-cions favorables per tal que es produeixi innovació, des de les pedago-gies del segle xxi i la seva relació directa amb la innovació, com també el paper crucial que fa el professorat –agent catalitzador de canvi– i el seu lideratge en processos innovadors. Aspectes com la creativitat i la col·laboració en xarxa esdevenen també peça clau i són alhora objecte d’anàlisi en el marc d’aquest bloc. A continuació, seguint la línia ini-ciada per organitzacions internacionals com l’OCDE, es fa una incursió per l’impacte de la innovació en els resultats acadèmics i la necessitat de mesurar la innovació. També s’examinen el concepte i les caracte-rístiques dels entorns d’aprenentatge innovadors del segle xxi.

071-122139-ANUARI 2015 cap. 2.indd 111 19/07/16 12:29


El capítol conclou amb un tercer eix, de caràcter propositiu i alhora crític, en què es realitza una diagnosi de l’actual estat de la innova-ció a Catalunya, es destaquen quines són les condicions favorables perquè es produeixi innovació i, finalment, es determinen un conjunt de recomanacions a diferents nivells i capes que podrien guiar tra-jectòries de progressiva incorporació de pràctiques innovadores i estimular la investigació, l’impuls i la modernització del sistema edu-catiu català.

El caràcter complex de la innovació en educació

Una societat en canvi demana organitzacions que s’adaptin i revisin la seva manera d’actuar en relació amb les necessitats de l’entorn. La innovació es converteix en una necessitat generalitzada i en un proble-ma que es planteja constantment a diferents nivells i amb diferents possibilitats de solució. Així, la innovació és un canvi que s’esdevé perquè la mateixa societat canvia, les organitzacions canvien i les per-sones, les seves relacions i les seves accions també necessiten canviar.

El paradigma del canvi com a catalitzador de processos d’innovació als centres educatius ha estat analitzat per diferents estudis i autors al llarg del temps (Chapman i Aspin, 2001; Gairín, 2009), com també ho han estat el canvi en el professorat (OCDE, 2001; Imbernón, 2007), la incidència de les TIC (Marcelo, 2008; Martínez i altres, 2009) i altres aspectes relacionats. Segons Fullan (2011), cal consi-derar el canvi com un viatge, no com un projecte establert; és en aquest viatge, doncs, que les connexions amb l’entorn més ampli són essencials per a l’èxit, i totes les persones poden ser agents de canvi i protagonistes de la transformació. Entre tots els canvis pos-sibles, si més no, cal destacar els que es vinculen amb la millora educativa i miren de respondre als reptes que es plantegen des dels centres educatius.

071-122139-ANUARI 2015 cap. 2.indd 112 19/07/16 12:29


Així, la innovació es defineix com una sèrie d’intervencions, decisions i processos sistematitzats per canviar les actituds, les idees, la cul-tura i les estratègies d’ensenyament-aprenentatge (Carbonell, 2001), la finalitat dels quals és beneficiar els alumnes, el professorat i la comunitat educativa. El desig d’innovar és conduït freqüentment per la necessitat del canvi més que pels resultats que pugui aportar, i és precisament per aquest punt en concret que els sistemes educatius no progressen de manera satisfactòria.

Per a Escudero (1986), la innovació suposa un conjunt de teories i processos més o menys sistemàtics i codificats, compromesos amb la modificació de determinades concepcions i pràctiques pedagògiques. El disseny, la implantació i l’avaluació de processos d’innovació ser-veixen per apostar per la millora i, a la vegada, per generar processos nous reflexionats, acotats i amb estratègies de regulació en funció de com es van desenvolupant. Cal que les innovacions estiguin ben pla-nificades i que se’n reculli informació per fer-ne possible la continuïtat i la millora. La documentació, monitorització i avaluació dels proces-sos d’innovació ha de ser també una peça clau en el marc dels pro-cessos d’innovació al segle xxi. Sense models avaluats que puguin ser escalables i transferibles a diferents contextos, és molt complicat que s’assoleixin nivells satisfactoris pel que fa a la innovació dels sistemes educatius.

D’altra banda, l’escola s’ha compromès a enfortir i enriquir l’aprenen-tatge de l’estudiant a través de mètodes d’ensenyament innovadors que posen l’estudiant i les seves metes per al futur en el centre de totes les experiències d’aprenentatge, i l’apoderen per identificar i resoldre problemes i construir significats a partir de noves mentalitats. Per tant, es podria definir la innovació com la mentalitat, els proces-sos de disseny i les pràctiques d’aprenentatge que desafien les nor-mes i els supòsits tradicionals; aquests poden prendre la forma de noves estratègies o d’iteracions o reformulacions d’estratègies exis-tents.

071-122139-ANUARI 2015 cap. 2.indd 113 19/07/16 12:29


Al llarg d’aquest capítol, considerarem la innovació educativa com un procés de canvi constant que hauria d’incidir en les formes de cons-trucció del coneixement, en la configuració de nous entorns d’ense-nyament-aprenentatge i en una transformació profunda de la cultura docent.

La innovació en educació: resistències i oportunitats de canvi

Qualsevol promesa de millora de l’educació a qualsevol nivell, ja si-gui del sistema educatiu, del centre educatiu o del professorat, impli-carà la introducció de canvis i, per tant, s’haurà d’enfrontar al fet de fer-los efectius. Gestionar el canvi en les organitzacions és articular una visió i gestionar una dinàmica que, a partir de la configuració del context organitzatiu adequat, permet la creació del clima relacional i les connexions que faciliten l’establiment de consensos sobre el can-vi que cal fer. En la mesura que qualsevol procés de canvi prové de desestabilitzacions de l’statu quo, caldrà preveure mecanismes sufi-cients d’ajuda i reequilibri per a les persones que han de canviar, ja que això proporcionarà confiança per afrontar els processos que s’es-devindran.

Parlar d’innovacions implica al·ludir a un fenomen inherent al canvi anomenat comunament «resistència»; aquest concepte el podem tro-bar en una multiplicitat de factors i percebre des de diferents paradig-mes (Cano, 2008). En sociologia, es considera que és qualsevol força de direcció oposada a l’objectiu de canvi. Segons Tejada (1998): «El fenomen de la resistència a la innovació és entès com tota reacció d’oposició, inherent a la pròpia innovació. Com a fenomen, la resistèn-cia al canvi és consubstancial a la naturalesa humana». Així, cal tenir present que les resistències operen des dels límits mateixos de la personalitat de l’individu, lligat a un determinat context específic en què persisteixen altres resistències o obstacles. Entre les causes que

071-122139-ANUARI 2015 cap. 2.indd 114 19/07/16 12:29


provoquen que els resultats dels canvis establerts no corresponguin a les expectatives creades, es troba la distància entre la capacitat ex-pressiva dels que dissenyen i estableixen els canvis i la capacitat de qui genera els resultats; en el cas dels sistemes educatius, en l’epicen-tre de processos innovadors reeixits òbviament s’hi trobaria el profes-sorat, d’una banda, i el lideratge emergent des dels centres educatius, de l’altra.

Així, la tasca d’innovar i canviar esdevé molt complicada, i encara més en el context educatiu; un context sovint refractari i poc procliu a adop-tar pràctiques innovadores, que presenta fortes resistències a acceptar canvis sistèmics que reverteixin en el conjunt del món educatiu. Mal-grat aquest fet, i tot i la consideració generalment preconcebuda que l’escola és essencialment una organització conservadora de tradicions i costums arrelades, indicadors recents sobre processos innovadors a les escoles adverteixen tendències esperançadores respecte a un can-vi vers l’adquisició d’una cultura de la innovació. Per aquest motiu, quan es tracta de desenvolupar processos d’innovació amb una visió global en un centre educatiu, és apropiat fer-se preguntes del tipus: què s’entén per innovació?; què s’entén per innovació educativa?; quan podem considerar la pràctica docent innovadora?; què cal fer per afavorir la innovació en educació i com s’ha de fer?; què fa que un centre educatiu sigui innovador?; realment és necessari innovar en educació?

Existeixen una sèrie de característiques, valors i actituds comuns a les organitzacions que promouen i faciliten els processos d’innovació. Des de l’anàlisi de l’àmbit educatiu, Carbonell (2011) fa una proposta de factors clau on actuar per facilitar l’impuls dels processos d’inno-vació, havent assumit prèviament que un dels principal motors de canvi rau en la força del treball del professorat i la seva predisposició a canviar dinàmiques:

071-122139-ANUARI 2015 cap. 2.indd 115 19/07/16 12:29


Taula 1.Factors clau per a l’impuls dels processos d’innovació (Carbonell, 2011)

Factors clau per a l’impuls dels processos d’innovació

1. Equips docents sòlids i comunitat educativa receptiva.2. Xarxes d’intercanvi i cooperació, assessors i col·laboradors crítics i altres

suports externs. 3. Plantejament de la innovació i el canvi dins d’un context territorial. 4. Clima emocional i cultura professional de centre. 5. Institucionalització de la innovació amb un lideratge de centre més

democràtic i una major mobilització de recursos.6. Perseverança en la innovació.7. Vivència, reflexió i avaluació.

Així mateix, per contraposició, en destaca algunes barreres que dificul-tarien els processos d’innovació:

Taula 2.Barreres/impediments de processos d’innovació (Carbonell, 2011)

Barreres/impediments de processos d’innovació

8. Resistència al canvi i rutines del professorat. 9. L’individualisme professional i el corporativisme intern. 10. Pessimisme, baixa autoestima i malestar docent. 11. Els efectes perversos de les reformes verticals. 12. La saturació i fragmentació de l’oferta pedagògica.13. La separació entre investigació universitària i pràctica escolar.

Altres barreres que impedeixen que hi hagi innovació en educació rauen tant en l’àmbit institucional, amb una marcada manca de suport insti-tucional a les pràctiques innovadores, com en l’àmbit local o nacional, i sovint afectades pels diferents graus d’autonomia de les institucions educatives. Els marcs reguladors són també barreres potencials al desenvolupament d’accions innovadores. Malgrat aquest fet, les pràc-

071-122139-ANUARI 2015 cap. 2.indd 116 19/07/16 12:29


tiques innovadores demostren un gran potencial per assolir resultats equitatius i de qualitat, en tant que obren l’accés a l’educació, propor-cionen un rol més central a l’estudiant dins el sistema i ofereixen també maneres alternatives d’afrontar les pressions financeres que afecten el sistema.

Si bé també és cert que en el món educatiu es podria dir que sempre ha existit una resistència considerable a incorporar conceptes provi-nents de l’àmbit de la gestió empresarial, aquesta tendència ha anat canviant en els darrers temps a l’hora de repensar l’organització de les institucions escolars. D’una manera o altra, solen aparèixer en el de-bat arguments que qüestionen que, per obtenir millors resultats edu-catius, l’escola ha de funcionar com una empresa, ja que el seu rendi-ment s’hauria de mesurar en termes de benefici social a llarg termini i no a curt termini, i també en termes de resultats educatius.

La revolució digital i l’impacte en la innovació educativa

Les TIC, com a eines de gestió del coneixement i facilitadores de la comunicació global, tenen un paper important en l’adquisició dels sabers, ja que poden millorar les oportunitats d’aprenentatge, facilitar l’intercanvi d’informació científica i incrementar l’accés a continguts diversos, a més d’ajudar a promoure la democràcia, el diàleg i la par-ticipació cívica (Unesco, 2010). Les TIC són aliades inigualables per a la innovació en l’educació, ja que faciliten: (i) la col·laboració entre persones amb interessos comuns i habilitats complementàries inde-pendentment de la seva ubicació, (ii) la interacció amb repositoris de coneixement, (iii) la comunicació i (iv) la comprensió de conceptes d’una manera transversal i integrada.

Les TIC no tan sols estan transformant en profunditat el significat de l’educació, sinó que, a més, s’han constituït com les millors eines per

071-122139-ANUARI 2015 cap. 2.indd 117 19/07/16 12:29


adaptar-se als canvis. Quan ens preguntem sobre què és un entorn innovador en l’àmbit de l’aprenentatge, segurament ens ve a la ment una aula on s’utilitzen les TIC; però cal tenir una perspectiva més àm-plia i integral, i imaginar-nos aules on els estudiants desenvolupin el seu pensament crític, independentment i de manera creativa, mitjan-çant el treball en equip i, per descomptat, amb la utilització de les TIC.

La creació d’ambients innovadors requereix la presència d’una sèrie d’agents (estudiants, docents, líders de centre, personal administratiu i de suport…) que contribueixin a mantenir un clima que estigui articu-lat a través de l’entorn tant acadèmic com sociocultural. És en aquest context que el docent és l’encarregat de construir entorns innovadors seleccionant les estratègies i les tecnologies adequades perquè els estudiants assoleixin els objectius de l’aprenentatge i col·laborin entre ells. Nombrosos actors educatius reconeixen la contribució de les TIC com un element clau de la innovació i la creativitat en l’educació i la formació (E&T) i per a l’aprenentatge en general. No obstant això, tam-bé caldria destacar que el potencial de les TIC no és optimitzat del tot en entorns educatius formals i que pocs projectes innovadors aconse-gueixen sobreviure més enllà de l’etapa dels early-adopters i ser incor-porats plenament en la pràctica educativa. D’altra banda, cada vegada és més freqüent que, en el procés de construcció dels seus PLE, (per-sonal learning environments), els estudiants surtin de l’àmbit estricta-ment formal i construeixin el seu coneixement mitjançant oportunitats que troben en àmbits informals o no formals, fent que la línia entre l’aprenentatge formal i informal sigui cada vegada més difosa i que a la vegada calgui incorporar en el procés educatiu alternatives de forma-ció que provenen de fora del sistema, com seria el cas dels cursos en línia oberts i massius o MOOC (massive open online course).

Les formes innovadores de la pràctica pedagògica amb TIC fomenten els enfocaments centrats en l’alumne, el treball en grup i l’aprenentatge participatiu, i promouen alhora l’emergència de metodologies actives com l’aprenentatge basat en la recerca (inquiry-based learning), l’apre-

071-122139-ANUARI 2015 cap. 2.indd 118 19/07/16 12:29


nentatge mitjançant la pràctica (learning by doing) i l’aprenentatge basat en la resolució de problemes i la creativitat. Tant les tecnologies exis-tents com les emergents (els mòbils, els mons virtuals en 3D, l’aprenen-tatge basat en gestos o gesture-based learning, la ludificació, la realitat augmentada…) permeten als professors crear de manera pedagògica ac-tivitats d’aprenentatge que generen un aprenentatge basat en l’experièn-cia de l’aprenent, contribueixen a la millora de la motivació i promouen la participació activa de l’estudiant en el propi procés d’aprenentatge.

No obstant això, cal tenir present que la tecnologia és només un mit-jà cap al canvi pedagògic i que la capacitat d’innovació de les dife-rents pràctiques pedagògiques només sorgeix quan els mestres fan servir les TIC per organitzar noves propostes pedagògiques obertes, col·laboratives amb una tipologia d’activitats d’aprenentatge estès, que va més enllà de les aules i les pedagogies tradicionals, centrades en la mera transmissió del coneixement o la realització de tasques. Aquestes pràctiques innovadores requereixen un enorme esforç indivi-dual i col·lectiu de tots els professionals que hi participen i el suport adequat i el reconeixement tant a nivell de centre educatiu com d’ins-titució i de sistema (OCDE-CERI, 2010). Els factors humans (visió i co-neixements), com també els materials d’aprenentatge i infraestructu-res, són factors d’èxit decisius per a la utilització pedagògica de les TIC i, com a tals, han de ser abordats de manera eficaç. En conseqüèn-cia, es pot concloure que les pedagogies innovadores es troben en el nucli del concepte de la innovació i seran desenvolupades al llarg del proper bloc, centrat en l’ecosistema per a la innovació.

Tendències internacionals sobre innovació en educació

Entre els principals darrers estudis sobre innovació en educació, cal fer una menció destacada a l’Horizon Report K-12 per a primària i secun-dària, que, elaborat pel New Media Consortium (NMC) en col·laboració

071-122139-ANUARI 2015 cap. 2.indd 119 19/07/16 12:29


amb el Consortium for School Networking (CoSN), analitza les princi-pals tendències i tecnologies emergents que poden repercutir en l’en-senyament i l’aprenentatge en l’entorn educatiu de primària i secun-dària en els propers cinc anys. Aquest informe, que també s’emet adreçat a altres nivells educatius, no tan sols se centra en les tecno-logies que tindran impacte en l’educació, sinó que també ofereix una panoràmica pel que fa a les tendències metodològiques que impacta-ran en els sistemes educatius en aquest espai de temps. És curiós assenyalar que, en l’edició per al 2015, l’Horizon Report destaca entre les principals tendències acceleradores de l’adopció de la tecnologia en educació la proliferació de cultures basades en (i) el canvi i la in-novació (advancing cultures of change and innovation), tot i que l’es-menta com una tendència a llarg termini, conjuntament amb (ii) repen-sar el funcionament de les escoles (rethinking how schools work) i (iii) el canvi cap a models d’aprenentatge profund (shift to deeper learning approaches). Entre les tendències d’impacte entre tres i cinc anys, l’edició presenta l’increment d’aproximacions centrades en (i) l’apre-nentatge col·laboratiu (increasing use of collaborative learning appro-aches), (ii) el redisseny d’espais per a l’aprenentatge (redesigning le-arning spaces) i (iii) el canvi dels estudiants que deixen de ser consumidors i passen a ser creadors (shift from students as consumers to students as creators). En el cas de les tendències a curt termini, es destaca (i) un augment creixent en el mesurament de l’aprenentatge (growing focus on measuring learning), (ii) l’increment de dissenys d’aprenentatge híbrids o blended (increasing use of hybrid/blended learning) i (iii) l’augment de l’aprenentatge de les ciències, tecnologia, enginyeria i matemàtiques (rise of STEAM learning).

Tot i que l’adopció d’aquestes tendències evidenciaria ja un canvi des d’una perspectiva innovadora, és important que es reculli justament l’avenç cap a cultures basades en el canvi i la innovació com una ten-dència per assolir en els propers anys. En aquest sentit, l’informe fa esment del paper que les escoles i els centres educatius han d’exercir en el creixement de les economies dels diferents països. Amb la inten-

071-122139-ANUARI 2015 cap. 2.indd 120 19/07/16 12:29


ció de fomentar la innovació i adaptar-se a les necessitats econòmi-ques, les escoles s’han d’estructurar de manera que permetin una flexibilitat més gran i esperonin alhora el desenvolupament d’habili-tats creatives i el pensament emprenedor. També hi ha consens entre experts que el lideratge de l’escola i el mateix currículum es podrien beneficiar de models àgils startup. El professorat, per la seva part, es troba immers en un esforç per desenvolupar noves aproximacions metodològiques i programes que estimulin un canvi des de baix i puguin ser implementats a través d’un ampli ventall des de contextos institucio-nals. En un àmbit més orientat als negocis, s’utilitza la tecnologia com a catalitzadora per promoure una cultura de la innovació en una forma més generalitzada, menys costosa. Aquesta tendència seria fàcilment extrapolable al món educatiu i proporcionaria models atractius perquè poguessin ser considerats per part dels líders dels centres educatius.

Figura 1.Tendències i tecnologies emergents en l’educació

DESAFIAMENTS

SOLUCIONABLES– Barreja del

l’aprenentatge formal i informal

– Millora de l’alfabetització digital

DIFÍCILS– Personalització

de l’aprenentage– Ensenyament

del pensament complex

MOLT DIFÍCILS– Models

d’educació en competència

– Premiar l’ensenyament

TENDÈNCIES

– Increment de l’ús de l’aprenentatge mixt o híbrid– Redisseny dels espais d’aprenentatge

A CURT TERMINI

(1-2 anys en totes dues direccions)

– Creixement de l’enfocament sobre el mesurament de l’aprenentatge

– Expansió dels recursos educatius obertsA MITJÀ TERMINI

(3-4 anys en totes dues direccions)

– Avanç en la cultura del canvi i la innovació– Increment de la col·laboració

interinstitucionalA LLARG TERMINI

(5+ anys en totes dues direccions)

2016 2017 2018 2019 2020

CURT TERMINI1 any o menys

– Porta el teu propi dispositiu

– L’aula invertida (flipped classroom)

MITJÀ TERMINI2-3 anys

– Markerspaces– Tecnologia wearable

LLARG TERMINI4-5 anys

– Tecnologies d’aprenentatge adaptatiu

– L’internet de les coses

TECNOLO

GIES

Font: Inspirat en Horizon Report (2015).

071-122139-ANUARI 2015 cap. 2.indd 121 19/07/16 12:29


En el cas de l’ús de la tecnologia, els mestres i líders escolars s’en-fronten a decisions sobre quins dels recursos digitals d’aprenentatge disponibles han d’utilitzar en lliçons i quant de temps dels seus estu-diants i del seu propi han de dedicar a aprendre sobre l’ús de la tec-nologia. Decidir quines tecnologies i aplicacions utilitzar en la tasca docent s’ha convertit en un repte cada vegada més gran a mesura que la gamma d’opcions per escollir augmenta dia a dia i de manera expo-nencial. En el cas dels dispositius mòbils, cada dia és més gran el nombre d’aplicacions educatives que apareixen en el mercat. Sovint, el professorat es troba perdut enmig d’una allau de propostes a les quals malauradament no sap fer front, ja que li manca formació espe-cífica respecte a l’ús i el rendiment educatiu que en pot treure.

Davant l’enorme varietat de recursos educatius oberts disponibles, els professors tenen més opcions a l’abast que temps per investigar-ne el potencial. Aquests recursos van des de llibres de text disponibles en línia per a cursos en línia, fins a materials suplementaris, lliçons en lí nia, simulacions, jocs, app educatives… Si bé moltes institucions educati-ves han identificat la necessitat per part del professorat d’accedir als recursos educatius oberts, ofering portals, col·leccions de recursos di-gitals educatius, etc., l’ús real que en fa el professorat a les aules dista força encara de ser massiu. Certament, els educadors volen re-cursos d’alta qualitat que els ajudin en la seva tasca docent, tot i que en molts casos tampoc no coneixen l’impacte que tindrà el seu ús en l’aprenentatge dels estudiants. Així, els professors que desitgin utilit-zar recursos digitals per promoure la innovació educativa és probable que facin les seves eleccions sense tenir evidència basada en la recer-ca pel que fa a l’impacte en l’aprenentatge. La manca d’estudis adre-çats a resoldre aquestes qüestions esdevé també una barrera poten-cial a l’hora de fomentar iniciatives innovadores. Malgrat aquesta mancança, és cada vegada més freqüent que el professorat doni valor a les opinions dels seus iguals en relació amb l’efectivitat d’una inno-vació educativa o als testimonis de companys.

071-122139-ANUARI 2015 cap. 2.indd 122 19/07/16 12:29


Aspectes clau sobre innovació en educació

Un ecosistema d’innovació es refereix als esforços de col·laboració de les principals parts interessades per elaborar, aprovar i ampliar nous productes i serveis destinats a millorar l’ensenyament i l’aprenentat-ge. Les persones i les organitzacions que participen en aquests esfor-ços conjunts, incloent-hi estudiants, professionals, empresaris, inver-sors i investigadors, representen una varietat de conjunts d’habilitats i prioritats, i les seves funcions són sovint fluïdes. En l’ecosistema, la investigació es realitza en conjunt entre diferents parts interessades, i, com a resultat, les idees innovadores s’entenen en el context més ampli del mercat de l’educació en lloc de considerar-se aïlladament.

Per definició, un ecosistema d’innovació és una entitat que transcen-deix les organitzacions individuals i les institucions i, no obstant això, està constituïda pels individus d’aquestes institucions, les seves rela-cions entre si i els recursos que s’intercanvien.

Les noves pedagogies

The Institute of Educational Technology in The Open University va emetre recentment un informe: Exploring New Forms of Teaching, Lear-ning and Assessment (2014), amb la finalitat de guiar el professorat i altres agents implicats en processos d’innovació. Les noves pedago-gies incorporen altres formes d’ensenyar, d’aprendre i avaluar, i sovint tenen un component tecnològic important, que condueix a la innova-ció productiva. Entre d’altres, a l’informe es destaquen:

L’informe de l’OCDE, Schools for the 21st-Century Learners: Strong Lea-ders, Confident Teachers, Innovative Approaches (2015), utilitza l’evi-dència de l’OCDE Teaching and Learning Educational Survey (TALIS), l’OCDE Programme for International Student Assessment (PISA) i el projecte Innovative Learning Environments, i identifica tres pilars bà-

071-122139-ANUARI 2015 cap. 2.indd 123 19/07/16 12:29


sics dins l’ecosistema de la innovació per promoure pràctiques inno-vadores. El primer és el lideratge efectiu del centre educatiu (i), el se-gon rau en el professorat transformador i la seva capacitat per adoptar les noves pedagogies (ii) i el tercer consisteix en la creació dels en-torns d’aprenentatge propis del segle xxi (iii).

(i) Lideratge efectiu del centre educatiu

Els equips directius que exerceixen un bon lideratge són capaços de prendre decisions basades en l’evidència, proporcionar el lideratge instruccional que els professors necessiten per excel·lir en la seva tas-ca docent i crear entorns col·laboratius on els professors poden parti-cipar i prendre decisions sobre el centre. Dades de l’informe TALIS indiquen que quan els professors participen en la presa de decisions, ells mateixos consideren que tenen més confiança en l’habilitat do-cent; d’altra banda, els equips directius que proporcionen al seu pro-fessorat oportunitats per participar en la presa de decisions també observen un major grau de satisfacció.

Taula 3.Explorar noves formes d’ensenyar, aprendre i avaluar, Open University (2014)

Noves formes d’ensenyar, aprendre i avaluar

1. L’aula invertida o flipped classroom.2. MOOC. 3. Learning design.4. BYOD (bring your own device).5. Aprendre a aprendre (learning to learn). 6. Aprenentatge basat en fets (event-based learning). 7. Avaluació dinàmica.

071-122139-ANUARI 2015 cap. 2.indd 124 19/07/16 12:29


(ii) El professorat innovador i la seva autoeficàcia

Per tal d’impulsar processos innovadors significants, cal que la figura del professor i la seva eficàcia siguin reconegudes. En aquest sentit, és im-portant proporcionar eines per a la capacitació professional del professo-rat per tal que aquest pugui donar resposta a les necessitats d’aprenen-tatge del seu alumnat divers en entorns canviants. La formació inicial del professorat hauria d’incloure temps necessari per practicar en diferents escoles. Situacions de classe flexibles i mètodes com l’ensenyament en equip poden acompanyar el professorat en el procés d’autoformació i també induir-lo a compartir les tasques amb altres companys. El suport del desenvolupament de relacions interpersonals al centre educatiu es-devé un altre punt clau per afavorir un grau més elevat de l’autoeficàcia del professorat. Així, la creació de relacions interpersonals al centre edu-catiu amb l’equip directiu, altres professors i alumnat també és conside-rat un aspecte afavoridor de la innovació. La creació d’espais de treball compartit, d’una banda, i la possibilitat de fer canvis respecte als horaris o l’edifici, de l’altra, també ho serien. El tercer punt seria el foment de la col·laboració entre el professorat. L’informe TALIS evidenciava molt po-ques sinergies de col·laboració entre col·legues. Les pràctiques col-laboratives, com observar els companys, donar feedback o treballar en equip, haurien d’estar més arrelades als centres educatius.

(iii) Innovar per crear entorns d’aprenentatge del segle xxi

Algunes escoles i centres educatius estan canviant per respondre a les necessitats d’aprenentatge pròpies del segle xxi, tot reagrupant estu-diants, repensant l’aprenentatge i canviant les pràctiques pedagògi-ques. En aquest sentit, cal destacar la necessitat d’espais que fomentin la comunicació i la col·laboració. El mer ús de diferent tipus de tecnolo-gia (telèfons mòbils, tauletes…) no és suficient per promoure la innova-ció; el veritable canvi ha de venir de tot el sistema i no tan sols d’àrees aïllades. En aquest sentit, el professorat exerceix un paper molt impor-

071-122139-ANUARI 2015 cap. 2.indd 125 19/07/16 12:29


tant com a agent catalitzador de canvi. Caldria impulsar també parte-nariats i connexions, especialment quan els recursos són escassos.

La creació de condicions específiques que promoguin la innovació per part del professorat inclou també la revisió i la reformulació d’estratè-gies per a l’aprenentatge i la innovació. S’haurien de crear processos i rúbriques d’autoavaluació, i la base del creixement hauria d’estar en constant revisió mitjançant recerca que incorpora el món de les políti-ques educatives i la pràctica.

S’hauria d’assegurar la creació de xarxes centrades en l’aprenentatge i comunitats de pràctica establertes en coherència amb les principals estratègies d’innovació. Des del sistema s’hauria d’afavorir una pro-posta per impulsar la innovació; idealment, els professors, juntament amb líders dels centres educatius per una banda i les autoritats edu-catives per una altra, haurien de treballar conjuntament en l’avenç per crear sistemes i entorns d’aprenentatge propis del segle xxi.

Figura 2.Escoles per als aprenents del segle xxi

Font: Inspirat en OCDE, 2015.

Entorns d'aprenentatge innovadors

Mestres confidents

Líders escolars efectius

071-122139-ANUARI 2015 cap. 2.indd 126 19/07/16 12:29


Pel que fa al marc regulador de les pràctiques innovadores que es duen a terme a Catalunya, el Departament d’Ensenyament, mitjançant el CESIRE, té com a objectius:

• Impulsar projectes d’innovació educativa i avaluar-ne els resul-tats.

• Dissenyar estratègies que afavoreixin la millora dels processos d’ensenyament i d’aprenentatge.

• Detectar les necessitats formatives i dissenyar les activitats i els continguts de la formació del professorat en l’àmbit de les seves competències.

• Impulsar la recerca educativa en col·laboració amb altres organis-mes de la Generalitat i de les universitats, desenvolupar centres específics de suport a la innovació i la recerca educativa i trans-ferir-ne els resultats al conjunt del sistema educatiu.

• Elaborar, sistematitzar i difondre recursos i materials didàctics adreçats al professorat, i proposar els continguts dels materials de suport per a l’aprenentatge, en col·laboració amb l’Àrea de Tecnologies per a l’Aprenentatge i el Coneixement, en el cas dels tecnològics.

• Planificar, executar, si escau, i avaluar els programes de forma-ció, perfeccionament i actualització del professorat en l’àmbit de la seva competència.

• Proposar criteris d’actuació i avaluació de l’assessorament en formació, innovació i recursos dels serveis educatius.

Actualment, el CESIRE disposa d’un portal de pràctiques educatives.

071-122139-ANUARI 2015 cap. 2.indd 127 19/07/16 12:29


La innovació en el marc del sistema educatiu català: diagnosi, condicions favorables i elements crítics

Diagnosi

Al llarg d’aquest capítol s’ha intentat oferir una breu panoràmica sobre alguns aspectes que confegeixen l’ecosistema de la innovació en edu-cació, parant especial atenció en les darreres tendències i estudis in-ternacionals.

Les preguntes a les quals s’intentava donar resposta són els reptes als quals ha de fer front el sistema educatiu respecte a la innovació, els processos clau i els papers dels diferents agents educatius en la im-plementació de la innovació i les barreres que actualment impedeixen una implementació favorable de processos innovadors. Aquests as-pectes han estat tractats des de tres eixos: el lideratge escolar eficaç, la capacitat transformadora del professorat innovador i la creació d’es-cenaris d’aprenentatge propis del segle xxi.

Tot i que resulta molt complicat recollir evidències que documentin l’estat actual de la innovació a Catalunya i els aspectes clau que pro-mouen la innovació en l’educació, una de les aproximacions es basa en examinar canvis significants en processos educatius, ja siguin pedagò-gics o bé de caràcter organitzatiu. En aquest sentit, i a tall de diagno-si, cal destacar algunes dades importants pel que fa al reconeixement de la innovació existent.

Reconeixement de la innovació existent

• A Catalunya es fa innovació des de fa molt temps, i és donada per l’estructura de país: un país petit, de mestissatge i barreja, que necessita explicar qui és.

071-122139-ANUARI 2015 cap. 2.indd 128 19/07/16 12:29


• Es fa molta innovació en els marges del sistema educatiu: exem-ples com les aules d’acollida, que feien un ús significatiu de la tecnologia, promovien la personalització de l’aprenentatge, el treball col·laboratiu, la relació amb l’entorn...; tots se citen com a elements d’innovació. També s’ha fet innovació des de les aules d’educació especial o a les escoles rurals, en la formació d’adults, les comunitats d’aprenentatge que han sorgit com a maneres diferents d’entendre l’educació...

• A Catalunya es fa molta innovació però és aïllada (un professor, una escola...) i no pas a nivell global; aquesta innovació no està premiada ni documentada i és molt diversa (es duen a terme moltes pràctiques innovadores a les aules, totes prou diferents entre si i poc connectades).

• Les famílies tenen en compte si els centres educatius són inno-vadors a l’hora de matricular els seus fills. La prova és que els centres que introdueixen nous projectes i noves maneres de fer tenen una demanda molt gran per part de les famílies; sovint, aquests centres són concertats.

• Tot i que en la seva pràctica pedagògica els professors han in-novat en la forma d’avaluar i també en l’accés i ús de recursos per promoure un tipus d’aprenentatge significatiu, generalment les innovacions estan poc fonamentades des del punt de vista de les evidències i tenen poc seguiment a llarg termini.

• S’ha produït un augment en pràctiques educatives innovadores relacionades amb la vida real, el desenvolupament d’habilitats d’ordre superior, la interpretació de dades i text i la personalit-zació de l’aprenentatge.

• Hi ha una manca de mecanismes a nivell de sistema que identi-fiquin pràctiques educatives innovadores i les connectin entre si. No es mesura l’avenç de la innovació en educació ni el grau d’implicació dels diferents agents educatius.

071-122139-ANUARI 2015 cap. 2.indd 129 19/07/16 12:29


Condicions favorables per a la innovació

Alguns aspectes bàsics que determinen unes condicions òptimes i afavoridores d’un clima per a la innovació s’articulen al voltant de diferents àmbits i agents actius:

• Un professorat transformador, format, coneixedor dels reptes educatius als quals ha de fer front, però també conscient del seu potencial creatiu com a autèntic motor de canvi i d’innovació.

• Un lideratge actiu per part del centre educatiu que tingui clars els objectius que es volen assolir respecte de la innovació; que sàpiga identificar i prioritzar els aspectes on cal innovar, i que tre-balli de manera col·laborativa amb tot l’equip del centre.

• Centres innovadors autònoms i capacitats per fer possible els canvis: no es pot parlar de sistemes educatius innovadors sense centres singulars, adaptats a diferents realitats educatives, que puguin respondre a les necessitats reals dels seus estudiants. La innovació, en tant que és un procés de centre, s’ha de produir a nivell sistèmic i, per tant, ha de venir de la mateixa institució escolar, afavorida pels seus membres i líders educatius i amb el suport de l’Administració.

• Connexió amb les universitats i organismes encarregats de la formació inicial i continuada dels mestres.

• La participació activa de la comunitat i l’entorn és imprescindi-ble; els centres i tota la innovació que s’hi genera s’han d’obrir a l’entorn.

• Ús significatiu de la tecnologia, que per si sola no és un ele-ment d’innovació, però sí que és una peça clau en el procés d’ensenyament i aprenentatge en el marc de les escoles del segle xxi.

• Acompanyament de l’alumnat en el seu procés d’aprenentatge, tot fomentant-ne l’autonomia i descobrint-ne el talent. Promoure des de pràctiques innovadores l’adquisició d’habilitats i compe-tències del segle xxi: creativitat, emprenedoria...

071-122139-ANUARI 2015 cap. 2.indd 130 19/07/16 12:29


• Avaluació i monitorització de la recerca en innovació. Fer un se-guiment documentat dels avenços i avaluar l’impacte de l’acció innovadora en l’aprenentatge de l’alumnat, el centre educatiu i també en l’entorn.

• Xarxes d’innovació: creació de xarxes que permetin una connexió continuada entre el professorat i els centres innovadors perquè puguin compartir experiències i aprendre els uns dels altres, tot elaborant processos de generació de coneixement compartit.

Figura 3.Condicions favorables per a la innovació

Font: elaboració pròpia.

Innovació Professorat Avaluació

al territori transformador i recerca

Connexió universitat Lideratge proactiu Xarxes d'innovació

Ús significatiu Participació entorn Acompanyament

tecnologia alumnat

CONDICIONS PER A LA INNOVACIÓ

071-122139-ANUARI 2015 cap. 2.indd 131 19/07/16 12:29


L’establiment de xarxes d’innovació promourà la capacitat crea-tiva per innovar del professorat, important també per al seu desenvolupament professional. Les xarxes d’innovació afavorei-xen que la innovació es produeixi de manera col·lectiva i no aï-lladament. En aquest sentit, les xarxes d’innovació laterals arti-culen les bones pràctiques i la seva transferència molt millor del que es faria des de processos jeràrquics.

• El treball en xarxa amb els agents que fan innovació al territori (l’empresa, els barris, les extraescolars, les famílies).

Elements crítics

En l’actualitat no disposem de mecanismes que permetin inferir si es produeix innovació tot comparant la pràctica educativa en diferents punts del temps i avaluant l’impacte de les pràctiques innovadores en diferents objectius educatius: resultats acadèmics, equitat, accés, cost, eficiència…

Tampoc es cobreixen de manera sistematitzada totes les àrees pos-sibles de la innovació, des dels productes (llibres de text, programes d’estudi, currículums...) fins a les pràctiques pedagògiques, les pràc-tiques organitzatives, el suport per a la introducció de noves idees, la participació en la formació, la promoció de relacions externes amb les famílies, les organitzacions de recerca, les institucions acadèmi-ques…

Pel que fa a les barreres que impedeixen la innovació, es troben a diferents nivells; en l’àmbit institucional, cal destacar la manca de suport vers el desenvolupament de pràctiques innovadores, que so-vint estan afectades pel grau d’autonomia del mateix centre. Els marcs reguladors esdevenen també barreres potencials per al desenvolupa-ment de pràctiques innovadores. Tenint en compte aquestes barreres, les pràctiques innovadores evidencien alhora el seu potencial per aconseguir resultats equitatius i de qualitat, en el sentit que pro-

071-122139-ANUARI 2015 cap. 2.indd 132 19/07/16 12:29


mouen un accés més complet a l’educació i proporcionen a l’estudiant un espai central en el procés d’aprenentatge i espais per a un apre-nentatge innovador.

En l’àmbit del professorat, les barreres acostumen a ser actitudinals, d’una banda, respecte del canvi metodològic i també sobre l’ús de la tecnologia, i, de l’altra, informes com TALIS posen de manifest barre-res per accedir a oportunitats de desenvolupament professional i poc reconeixement del valor de les pràctiques educatives dutes a terme tant per part dels centres educatius com de la institució.

El rol de la Inspecció és una de les principals barreres a la innovació. Una excessiva voluntat fiscalitzadora pot generar desconfiança entre els diferents agents que conformen el sistema educatiu, tant del pro-fessorat com del lideratge educatiu des dels centres. Si es produeix un alt nivell d’intervenció, la innovació és complicada. Perquè hi hagi innovació cal abans autonomia, tant en el professorat com des dels centres educatius; la voluntat de la Inspecció educativa ha de ser fa-cilitadora de processos i d’acompanyament als centres en el desplega-ment de processos d’innovació.

Finalment, cal evitar la confusió entre innovació amb tecnologia i in-novació i canvi. Cal tenir present que la innovació sempre ha de donar resposta a un repte determinat i produir resultats que reverteixin sig-nificativament en el sistema.

Recomanacions finals i propostes de millora

Des del punt de vista del professorat i el lideratge educatiu

• Determinar polítiques relacionades amb la carrera docent i el desenvolupament professional que puguin impulsar el professo-

071-122139-ANUARI 2015 cap. 2.indd 133 19/07/16 12:29


rat a assolir més autoeficàcia i millores en els resultats acadè-mics. Detectar els factors clau que empenyen el professorat a innovar o li ho impedeixen.

• Apoderar els docents, de manera tant individual com col·lectiva, per avançar i liderar processos innovadors.

• Promoure accions metodològiques riques que incorporin la tec-nologia en els processos d’ensenyament i aprenentatge per as-solir un aprenentatge de tipus significatiu.

• Impulsar canals de col·laboració continuada entre el professorat de diferents centres i nivells educatius. Promoure visites d’estudi i estades llargues d’intercanvi. Projectes PONT i ARMIF.

• Revisar els pràcticums i la formació inicial del professorat. • Crear equips de professorat innovador als centres per evitar la

innovació aïllada. • Impulsar la carrera professional del professorat.

En l’àmbit dels centres educatius

• Entendre el centre educatiu com a motor de canvi i propulsor de sinergies innovadores. Insistir en el concepte sistèmic de centre innovador.

• Impulsar l’adquisició per part del professorat i alumnat de conei-xements, actituds i habilitats per participar en metodologies d’ensenyament i aprenentatge avançades.

• Determinar quin és el paper que la tecnologia ha de tenir en aquest procés i quines han de ser les condicions i el clima idoni que cal fomentar per promoure la cultura de la innovació.

• Generar ambients d’aprenentatge innovadors i explorar les con-dicions més propícies per crear-los: promoure la creació de co-munitats, la col·laboració i la comunicació.

• Promoure una cultura de la innovació que potenciï la creativitat, creï consciència dels beneficis resultants d’implementacions de pràctiques innovadores, estimuli l’obertura a la innovació i mini-mitzi la resistència al canvi.

071-122139-ANUARI 2015 cap. 2.indd 134 19/07/16 12:29


• Fer partícip el professorat en l’ús i el potencial de les tecnologies per a l’aprenentatge.

• Activar mesures per a la capacitació professional del professorat i augmentar els processos col·laboratius en el desenvolupament de les seves tasques.

• Apoderar el professorat mitjançant la presa activa de decisions. Proporcionar oportunitats per al desenvolupament professional dels equips directius.

• Proporcionar formació específica en lideratge instruccional als equips directius dels centres.

• Afavorir la innovació que es genera des dels marges: aules d’aco-llida, escoles rurals, educació especial, formació d’adults, comu-nitats d’aprenentatge…

• Afavorir també la creació de xarxes de coneixement per compar-tir i reflexionar (XATAC, MI), i fomentar un tipus d’innovació de proximitat: fer que els centres es mostrin oberts a la comunitat (empreses, barris, extraescolars, xarxes d’àmbit informal...), i al-hora que la comunitat entri al centre educatiu, establint estratè-gies de col·laboració i intercanvi de coneixement continu.

• Fer que l’estructura del centre perdi rigidesa i esdevingui facilita-dora per a processos d’innovació.

• Revisitar el rol de la Inspecció educativa com a ens facilitador de processos innovadors i no com a fre per al seu desenvolupament.

En l’àmbit del sistema educatiu

• Fer que les diferents estructures organitzatives i sistèmiques, incloent-hi la infraestructura tecnològica, permetin la proliferació d’entorns d’aprenentatge innovadors. Conèixer i determinar qui-nes innovacions afavoreixen el desenvolupament de competèn-cies i coneixements especialitzats en col·laboració, tant horitzon-tal com vertical, dins els sistemes formals.

• Impulsar un guiatge adreçat als equips directius relatiu al liderat-ge distribuït i a la presa de decisions compartida.

071-122139-ANUARI 2015 cap. 2.indd 135 19/07/16 12:29


• Establir mecanismes que permetin fer una diagnosi de les inno-vacions que es duen a terme al país, però que estan mancades d’evidència.

• Arribar a un model descentralitzat que ofereixi estabilitat als centres educatius i tingui en compte la realitat diversa que hi ha al país des d’un marc legislatiu de mínims.

• Des de les universitats cal revisar la formació inicial del profes-sorat i introduir la fonamentació científica i el recull d’evidències que serveixin de base a accions de futur.

• Visibilitzar la innovació a partir de la creació de mecanismes com un observatori de la innovació participat per diferents departa-ments (Ensenyament, Universitats, Indústria…), o bé el Mapa de la innovació educativa de la Fundació Bofill (setembre del 2015).

• Impulsar la recerca educativa, tot establint polítiques d’avaluació externa que estiguin lligades no tan sols a la innovació, sinó també a la cultura de l’evidència.

• Establir indicadors que permetin la monitorització i l’avaluació dels processos innovadors per tal d’obtenir models escalables i de transferència a diferents realitats i contextos educatius.

Cal deixar d’entendre les innovacions com programes rígids per aplicar i situar-nos en el «viatge» (Fullan, 2011). És crucial considerar el mè-tode com a estratègia i reconstruir la innovació com a procés inacabat, tenint en compte el context i els processos en què té lloc.

Bibliografia

Bocconi, S.; Kampylis, P. i Punie, Y. (2013). «Innovating Teaching and Learning Practices: Key Elements for Developing Creative Classro-oms in Europe». eLearning Papers, edició especial, p. 8-20.

Cano, M. (2008). Com educar avui pel demà? Proposta per un model integral de centre d’innovació educativa, llicència d’estudis retribuïda.

071-122139-ANUARI 2015 cap. 2.indd 136 19/07/16 12:29


Departament d’Ensenyament. En línia: http://www.xtec.cat/%7Emcano/avui_x_dema/LLER0708_avui_x_dema.pdf

Carbonell, J. (2001). La aventura de innovar. El cambio en la escuela. Madrid: Morata.

Dumont, H.; Istance, D. i Benavides, F. (ed.) (2010). The Nature of Learning: Using Research to Inspire Practice. París: OECD Publishing.

European Commission (2013a). Opening up Education: Innovative Te-aching and Learning for all Through New Technologies and Open Educa-tional Resources [COM(2013) 654 final]. En línia: http://ec.europa.eu/education/news/doc/openingcom_en.pdf

Fullan, M. (2011). «Choosing the Wrong Drivers for Whole System Reform». Seminar Series 204. Melbourne: Centre for Strategic Education.

Gairín, J. (2009). «Los directivos como agentes de cambio en las or-ganizaciones educativas», a: M. Martín, i J. Gairín (ed.). Directivos en educación para el siglo xxi. Santiago de Chile: Fundación Creando Futu-ro, p. 15-48.

Hargreaves, A. i Fullan, M. (2012). Professional Capital: Transforming Teaching in Every School. Londres / Nova York: Teachers College Press.

Istance, D. i Kools, M. (2013). «OECD Work on Technology and Edu-cation: Innovative Learning Environments as an Integrating Framework for Technology in Education». European Journal of Education, vol. 48, núm. 1, p. 43-57.

Johnson, L.; Adams Becker, S.; Estrada, V. i Freeman, A. (2015). NMC Horizon Report: 2015 Higher Education Edition. Austin, Texas: The New Media Consortium.

071-122139-ANUARI 2015 cap. 2.indd 137 19/07/16 12:29


Marcelo, C. (2008) (coord.). Estudio sobre la innovación educativa en Es-paña. Madrid: Centro de Información y Documentación Educativa (CIDE).

Montero, L. (2009). «Entre sombras y luces. Un estudio sobre la in-fluencia de las TIC en el desarrollo organizativo y profesional de los centros educativos», a: A. Gewerc (ed). Políticas, prácticas e investiga-ción en tecnología educativa. Barcelona: Octaedro.

OECD (2010). Inspired by Technology, Driven by Pedagogy: A Systemic Approach to Technology-based School Innovations. París: Educational Research and Innovation - OECD Publishing.

OECD (2013). Innovative Learning Environments. París: Educational Re-search and Innovation - OECD Publishing.

OECD (2013). Leadership for 21st Century Learning. París: Educational Research and Innovation - OECD Publishing.

Rivas, M. (2000). Innovación educativa. Teoría, procesos y estrategias. Madrid: Síntesis.

Schleicher, A. (2015). Schools for 21st-Century Learners: Strong Lea-ders, Confident Teachers, Innovative Approaches, International Summit on the Teaching Profession. París: OECD Publishing.

Agraïments

Aquest capítol no hauria estat el mateix sense la inestimable ajuda dels següents professionals i experts en l’àmbit: Rosa Artigal (Institut-Escola Costa i Llobera, Barcelona), Coral Regí (Escola Virolai, Barcelona), Fran-cesc Pedró (Unesco, París), Josep Bargalló (Universitat Rovira i Virgili), Joan Badia (Escola Catalana), Jordi Jubany (Departament d’Ensenyament).

071-122139-ANUARI 2015 cap. 2.indd 138 19/07/16 12:29

Índex

Introducció. Josep M. Vilalta 15Presentació 17El context internacional. L’educació i les polítiques educatives a l’inici del segle xxi 19Catalunya als inicis del segle xxi: context i reptes del sistema educatiu 34Bibliografia 37

NOVA SOCIETAT, NOVA EDUCACIÓ

1. La personalització de l’aprenentatge escolar: un repte indefugible. Cèsar Coll 43Introducció 45De la individualització a la personalització de l’aprenentatge 49La personalització i la nova ecologia de l’aprenentatge 56La personalització de l’aprenentatge escolar: desafiaments, riscos i oportunitats 62L’educació escolar i la construcció de recorreguts personals d’aprenentatge: experiències i recursos 79Cap a la personalització de l’aprenentatge escolar: eixos d’actuació 95Bibliografia 99

2. Vers una cultura de la innovació: reptes i oportunitats en el marc del sistema educatiu català. Mar Camacho 105Introducció 107El caràcter complex de la innovació en educació 112La innovació en educació: resistències i oportunitats de canvi 114La revolució digital i l’impacte en la innovació educativa 117Tendències internacionals sobre innovació en educació 119Aspectes clau sobre innovació en educació 123

071-122139-ANUARI 2015 cap. 2.indd 139 19/07/16 12:29

La innovació en el marc del sistema educatiu català: diagnosi, condicions favorables i elements crítics 128Recomanacions finals i propostes de milloraBibliografia 136Agraïments 138

3. Les llengües en l’educació: el plurilingüisme i la internacionalització. Carmen Pérez, Neus Lorenzo i Mireia Trenchs 139Introducció: la internacionalització a l’abast de tothom, una nova mirada 141El plurilingüisme a Catalunya, visió cronològica 150Els espais internacionalitzadors a l’ensenyament 159Balanç i propostes de futur per a un model lingüístic educatiu internacionalitzador a Catalunya 183Bibliografia 191

MESTRES I PROFESSORS, AL CENTRE NEURÀLGIC DEL SISTEMA EDUCATIU

4. Les polítiques de professorat. Enric Prats 201Introducció 203Anàlisi i diagnòstic 206Propostes 248Bibliografia 255 Agraïments 261

SOCIETAT I POLÍTIQUES EDUCATIVES

5. Educació i alumnat d'origen immigrant: vells i nous reptes per a l'èxit escolar i la cohesió social. Bea Ballestín i Sheila González 265Introducció 267Cohesió social i món escolar 269

071-122139-ANUARI 2015 cap. 2.indd 140 19/07/16 12:29

Immigració i èxit escolar 278Conclusions 290Bibliografia 291

6. L’escola inclusiva a Catalunya: una il·lusió seductora. Josep Maria Jarque 299lntroducció 301Indicadors sobre l’escola inclusiva 303De miratge en miratge 304Preguntes i dades sense resposta 310Com sortir del miratge 320Conclusions 323

7. Abandonament escolar prematur: més pull que push. Miquel Puig 325Introducció 327Punt de partida 330Les dades i el període analitzat 332Les hipòtesis a contrastar 335Què explica la immigració 336Què expliquen la desigualtat i la pobresa 337Què explica la despesa 338Les hipòtesis laborals a contrastar 340Què explica el nivell d’atur 341Com explicar el nivell de l’abandonament 347Com explicar l’evolució de l’abandonament 351El perquè de l’anomalia espanyola 356AEP a les comunitats autònomes espanyoles 360Anàlisi de la causalitat 362Conclusions 366Bibliografia 368Annex 369

071-122139-ANUARI 2015 cap. 2.indd 141 19/07/16 12:29

FINANÇAMENT DE L’EDUCACIÓ I IMPACTE DE LA CRISI

8. L’impacte de la crisi i de les polítiques d’austeritat en el sistema educatiu. Xavier Martínez-Celorrio 375Austeritat, recessió europea i desinversió pública en educació 377Polítiques d’austeritat en el sistema educatiu català 380Impacte de les retallades sobre l’equitat i els rendiments 396Propostes postcrisi: com reinvertir en educació 2015-2020 404Bibliografia 411

LA REFORMA DE L’EDUCACIÓ SECUNDÀRIA OBLIGATÒRIA

9. L’educació secundària obligatòria. Problemes, reptes i escenaris per a la reforma. Jordi Musons i Jordi Nomen 415Introducció 417Anàlisi diagnòstica de situació i propostes de millora 420El projecte de centre i el nou currículum 432El professorat 444L’alumnat 456Les famílies 463Conclusions, necessàriament provisionals 466Bibliografia i recursos 468

L’EDUCACIÓ SUPERIOR I LA RECERCA COM A ÀMBITSESTRATÈGICS A LA SOCIETAT DEL CONEIXEMENT

10. El finançament de l’educació superior. Francesc Xavier Grau 475Introducció 477Visió global del finançament de l’educació superior 496El finançament de les universitats en països europeus similars a Catalunya 512Resum de conclusions 534Bibliografia 535

071-122139-ANUARI 2015 cap. 2.indd 142 19/07/16 12:29

11. La dedicació dels estudiants i l’eficiència del sistema universitari. Amelia Díaz, Miquel Martínez i Ernest Pons 539Introducció 541Metodologia i dades 546Consideracions finals i propostes 566Bibliografia 569

12. La formació doctoral en la societat del coneixement: situació actual i nous reptes de futur. Jordi Alba, Francesc Córdoba i Antonio Huerta 571Introducció: el personal doctor i l’economia del coneixement 573El personal doctor a Catalunya 581El Pla de Doctorats Industrials de la Generalitat de Catalunya 588Conclusions 598Propostes de futur 600Bibliografia 602

Conclusions i reflexions. Josep M. Vilalta 605Resum, conclusions i propostes d’acció 607Bibliografia 691

Relació de participants als seminaris 695

071-122139-ANUARI 2015 cap. 2.indd 143 19/07/16 12:29

La col·lecció «Polítiques» és la col·lecció de referència de la Fundació Jaume Bofill. S’hi publiquen les recerques i els treballs promoguts per la Fundació amb més rellevància social i política. Les opinions que s’hi expressen corresponen als autors.

© Fundació Jaume Bofill, 2016Provença, 32408037 [email protected]://www.fbofill.cat

Les publicacions de la Fundació Jaume Bofill estan disponibles per a descàrrega al web: www.fbofill.cat

Primera edició: juliol de 2016

Autoria: Jordi Alba, Bea Ballestín, Mar Camacho, Cèsar Coll, Francesc Córdoba, Amelia Díaz, Sheila González, Francesc Xavier Grau, Antonio Huerta, Josep Maria Jarque, Neus Lorenzo, Miquel Martínez, Xavier Martínez-Celorrio, Jordi Musons, Jordi Nomen, Carmen Pérez, Ernest Pons, Enric Prats, Miquel Puig, Mireia Trenchs, Josep M. Vilalta (director)

Edició: Fundació Jaume Bofill i Ātona Víctor Igual Coordinació tècnica: Clàudia Vallvé Coordinació editorial: Anna Sadurní Direcció àrea de recerca: Mònica Nadal

Disseny de la col·lecció: Martí Abril Disseny de la coberta: Amador Garrell Fotografia de la coberta: Lluís Salvadó ISBN: 978-84-945264-8-0 DL: B 15014-2016

Impressió: ServicePoint FMI, SA

Aquesta obra està subjecta a la llicència Creative Commons de Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada (by-nc-nd). Es permet la reproducció, distribució i comunicació pública de l’obra sempre que se’n reconegui l’autoria. No es permet l’ús comercial de l’obra ni la generació d’obres derivades.

Capítol de mostra.

Edició no venal

071-122139-ANUARI 2015 cap. 2.indd 144 19/07/16 12:29

http://www.fbofill.cat/publicacions?field_tipus_publicacio=39

8484L’Anuari 2015 de la Fundació Jaume Bofill analitza un seguit de rep

tes clau de l’educació a Catalunya i planteja algunes de les qüestions

prioritàries en matèria de política educativa per tal d’aconseguir un

sistema de qualitat i amb equitat.

Estructurat en sis grans blocs i dotze capítols, l’Anuari aprofundeix en

temes claus com, entre d’altres, el de la cultura de la innovació edu

cativa, la personalització de l’educació, el multilingüisme i la interna

cionalització de les aules, l’abandonament escolar prematur, l’equitat

i l’eficiència del sistema, les polítiques de professorat, el finançament

de l’educació a Catalunya i els efectes de l’austeritat i la crisi actual,

els reptes de l’educació secundària obligatòria i de l’ensenyament su

perior. L’Anuari inclou un seguit de propostes d’acció en els diversos

reptes estudiats que configuren una agenda per a la transformació

educativa del nostre país. Reptes de l’educació a Catalunya està dirigit

per Josep M. Vilalta, i compta amb la col·laboració de vint experts en

les distintes matèries i àmbits del sistema educatiu.

Reptes de l’educació a Catalunya. Anuari 2015Vers una cultura de la innovació: reptes i oportunitats en el marc del sistema educatiu catalàMar Camacho(autora)Josep M. Vilalta (director)

ISBN: 978-84-94526-48-0

Polítiques_84_orig separates cap. 2.indd 1 15/07/16 10:23

Documents

Reptes de l’educació prioritàries en matèria de …...2 Vers una cultura de la innovació: reptes i oportunitats en el marc del sistema educatiu català Mar Camacho [a Josep M