Resultats del Programa de Seguiment i Control.aca-web.gencat.cat/aca/documents/ca/publicacions/estat... · 2012-05-09 · sistemes aquàtics de Catalunya, i dimensionar adequadament

Esd’a

ResDad

Octubr

stataigultats

des 200

re de 2011

t deua del P

07-201

1

e lea C

rogram10

es mCatma de

masalu Segu

sseunya

iment

es a t i Conntrol.

Índex

Pàg.

Introducció 1 Estat de les masses d’aigua 3

⋅ Estat de les aigües subterrànies 3 ⋅ Estat dels rius 7 ⋅ Estat dels embassaments 11 ⋅ Estat de les aigües costaneres 15

Problemes específics de les masses d’aigua 19

⋅ Afecció per nitrats d’origen agrari 21 ⋅ Afecció per excés de nutrients i matèria orgànica 27 ⋅ Afecció per plaguicides i substàncies prioritàries 35 ⋅ Afeccions quantitatives en masses d’aigua subterrània 45

Compliment dels objectius de qualitat 51

⋅ Els objectius de qualitat 51 ⋅ Grau de compliment dels objectius del Pla 55

Resum executiu 57

Introducció

INTRODUCCIÓ 2007-2010

Agència Catalana de l’Aigua. Generalitat de Catalunya | 1

Introducció

L’adequada gestió dels recursos hídrics, compatible amb el manteniment del bon estat de les masses

d’aigua i la conservació dels ecosistemes que en depenen, requereix la posada en marxa de sistemes de

seguiment i control adequats. La Directiva Marc de l’Aigua (2000/60/CE), aprovada i publicada per la

Unió Europea a finals del 2000, va introduir un nou concepte de diagnosi i seguiment de l’estat de les

masses d’aigua, tant superficials com subterrànies, basat en l’avaluació de l’estructura i el funcionament

dels ecosistemes que els habiten, en el cas de les aigües superficials, i en l’equilibri dels nivells

piezomètrics i l’adequada composició química pel que fa a les aigües subterrànies. Aquesta Directiva va

ser incorporada a l’ordenament jurídic estatal a través de la modificació de la llei d’aigües (Llei 62/2003,

de 30 de desembre, de mesures fiscals, administratives i d’ordre social, que va modificar el text refós de

la Llei d’Aigües (Reial Decret Legislatiu 1/2001)), i a la normativa autonòmica a través del Decret

legislatiu 3/2003, de 4 de novembre, pel qual s’aprova el Text refós de la legislació en matèria d’aigües a

Catalunya. D’aquesta manera, la determinació de l’estat del medi, i la seva vinculació amb la pressió que

ocasiona l’activitat humana, són elements essencials per dimensionar i guiar adequadament les mesures

de gestió i conservació dels recursos hídrics, la preservació del medi i, així, permetre el

desenvolupament de l’activitat humana de manera sostenible. El bon estat del medi aquàtic és garantia

de qualitat i de recurs disponible.

L’Agència Catalana de l’Aigua ha elaborat l’informe de seguiment de l’estat de les masses d’aigua a

Catalunya fruit de l’execució del Programa de Seguiment i Control (PSiC) que el Govern de la Generalitat

de Catalunya va aprovar per Acord de Govern (GOV 128/2008) el 3 de juny de 2008. S’han usat els

procediments de diagnosi ambiental mitjançant l’anàlisi de l’estructura i el funcionament dels

ecosistemes, tal i com la Directiva Marc de l’Aigua exigeix, juntament amb l’anàlisi de l’estat químic

(substàncies prioritàries i prioritàries perilloses), i l’anàlisi de l’estat quantitatiu i qualitatiu per a les

masses d’aigua subterrànies, la qual cosa permet obtenir un acurat seguiment de la qualitat dels

sistemes aquàtics de Catalunya, i dimensionar adequadament les mesures necessàries per a la seva

conservació i rehabilitació en cas necessari. La diagnosi de l’estat de les masses d’aigua es realitza en

base als objectius i normes de qualitat ambiental establertes al Decret 188/2010, de 23 de novembre,

mitjançant el qual es va aprovar el Pla de Gestió del Districte de Conca Fluvial de Catalunya, i que

incorpora, a la vegada, diversa normativa de caràcter Estatal i autonòmica referent a la protecció del

medi i dels recursos hídrics.

Les dades i resultats mostrats en el present informe són extretes del període 2007-2010. Val a dir que el

cicle complert del Programa de Seguiment i Control finalitzarà al 2012, en el qual s’hauran avaluat 6 anys

de manera consecutiva (2007-2012), i es podran avaluar les dades finals tal i com estableix el Programa

de Seguiment i Control que el Govern de la Generalitat de Catalunya va aprovar. La diagnosi de l’estat

de les zones humides, aigües de transició i estanys, no s’ha incorporat en el present document per no

tenir dades addicionals a les del període 2007-2009. La diagnosi d’aquests àmbits es pot consultar a

l’informe realitzat per l’Agència Catalana de l’Aigua al 2010.

La diagnosi i valoració de l’estat de les masses d’aigua s’ha fet sobre la totalitat del territori de Catalunya.

Les dades de les conques catalanes de l’Ebre s’han contrastat i avaluat conjuntament amb els resultats

obtinguts per la Confederació Hidrogràfica de l’Ebre.

2007-2010 INTRODUCCIÓ

2 | Agència Catalana de l’Aigua. Generalitat de Catalunya

Estat de les masses d’aigua

a Catalunya

ESTAT DE LES MASSES D’AIGUA A CATALUNYA 2007-2010


Estat de les aigües subterrànies

S’han definit a Catalunya 53 masses d’aigua subterrànies que són objecte de control a través del PSiC.

D’aquestes, 39 pertanyen a les conques internes, i 14 a les conques catalanes de l’Ebre. El

seguiment d’aquestes 53 masses d’aigua es realitza a partir de punts de control (pous, sondejos, fonts i

mines) que es distribueixen de la manera més uniforme possible sobre cada una d’aquestes masses

d’aigua. Aquests punts s’organitzen en diferents xarxes seguint uns objectius de control determinats

(xarxes de vigilància, operatives i d’investigació), els quals permeten determinar tant l’estat químic com

l’estat quantitatiu de les aigües subterrànies. La integració de la valoració d’aquests dos estats permetrà

determinar l’estat final de la massa d’aigua.

L’estat de les masses d’aigua subterrànies s’estableix a partir de la qualificació de l’estat químic i l’estat

quantitatiu en cada una de les masses d’aigua. L’estat final s’obtindrà a partir de la combinació dels dos

estats expressat en dos nivells: bo o dolent, prenent la pitjor qualificació de les dues valoracions.

S’assoleixen els objectius de bon estat en un 49% de les masses d’aigua. La principal causa del mal estat de les masses

d’aigua subterrànies es deu a la qualitat de

l’aigua (estat químic), i en menor proporció a

l’estat quantitatiu. Val a dir, però, que totes les

masses d’aigua afectades per mal estat

quantitatiu també incompleixen per mal estat

químic, excepte la massa d’aigua del Gaià-

Anoia (massa 19) que incompleix

exclusivament per mal estat quantitatiu. D’altra

banda, hi ha altres masses d’aigua en mal

estat químic sense patir mal estat quantitatiu.

.

De les 53 masses d’aigua a Catalunya, n’hi ha 26 que presenten mal estat químic. La presència de

nitrats en l’aigua subterrània és la principal causa d’aquest mal estat (sobretot en zones on s’hi

desenvolupa una gran activitat agrícola). Altres paràmetres també hi contribueixen en menor mesura,

com són els sulfats, clorurs o l’amoni. El percloroetilè i el tricloroetilè, productes que provenen de

l’activitat industrial, són responsables del mal estat de masses situades al Vallès, Barcelonès i Camp de

Tarragona (zones més industrialitzades). Les masses d’aigua que assoleixen objectius de bon estat

químic són les que es situen en zones de capçalera i, per tant, tenen una pressió antròpica més baixa

que la resta.

ESTAT

Bo Dolent

Nombre de masses 26 27

% del total 49 51

2007-2010 ESTAT DE LES MASSES D’AIGUA A CATALUNYA


Estat quantitatiu

Un 77% de les masses d’aigua assoleixen els objectius d’estat quantitatiu. Prop del 10 % de les masses d’aigua subterrànies

es troben en mal estat quantitatiu. S’han detectat

5 masses d’aigua que tenen una clara tendència

descendent en els nivells piezomètrics (les

extraccions i descarregues naturals superen a la

recàrrega), o bé mantenen nivells per sota dels

fixats per a no afectar a sistemes dependents o

surgències concretes, o induir una intrusió salina.

Val a dir, però, que s’han detectat durant aquest

període d’estudi 7 masses d’aigua (13 %) que

presenten possibles indicis de sobreexplotació

(en risc), i que, tot i no estar en mal estat, s’hi

observa un risc d’estar-ho a mig i llarg termini

depenent de la seva evolució.

Les masses del tram baix de la conca del Llobregat Cubeta de Sant Andreu i Vall Baixa (massa 38), i Delta del Llobregat (massa 39) s’han avaluat en mal estat atès que el grau de salinitat al Delta del Llobregat encara és molt elevat, per sobre dels paràmetres establerts com a valors llindars de clorurs i conductivitat. La reducció en l’extracció d’aigua en aquest aqüífer, conjuntament amb les mesures que s’estan aplicant per tal de corregir aquest estat (barrera hidràulica, basses de recàrrega, etc.), han permès una progressiva recuperació, tot i que encara no s’ha pogut arribar als llindars de qualitat desitjats. La massa d’aigua del Gaià-Anoia (massa 19), tot i que les tendències piezomètriques dels darrers anys es mantenen més o menys estables, els nivells de l’aigua subterrània actuals són molt inferiors als registrats anys enrere, de forma que es detecten algunes surgències o sortides d’aigua subterrània a rius amb cabals inferiors als que tenien històricament. Una altra massa en mal estat quantitatiu és la de la Selva (massa 14), on s’han detectat descensos dels

nivells piezomètrics de manera local, sobretot al llarg de la riera de Sta. Coloma. Aquesta situació pot

venir provocada per una elevada explotació en aquesta zona, donant lloc a afeccions locals dels nivells

piezomètrics.

A la massa d’aigua del Fluviodeltaic del Baix Ter (massa 33), s’ha detectat un important con de bombament (àmbit de Gualta) degut a extraccions per abastament, que ha induït a una intrusió marina persistent.

Hi ha 7 masses d’aigua subterrànies que s’han declarat en risc de no assolir el bon estat quantitatiu

degut a que la seva tendència no és del tot clara i, per tant, caldrà seguir amb especial interès, aquestes

són:

• El baix Besòs i Pla de Barcelona (massa 36), on s’està observant que a la zona del delta del

Besòs hi ha un canvi significatiu (descendent) en la tendència dels nivells piezomètrics, que a

més sembla induir una entrada d’aigua marina

• Cubeta d’Abrera (massa 37), amb una tendència històrica piezomètrica lleugerament

descendent.

• Fluviodeltaic del Fluvià-Muga (massa 32) amb valors locals piezomètrics també lleugerament

descendents



• Bloc del Gaià (Massa 20), on es comença a detectar una baixada de nivells piezomètrics

• Baix Camp (Massa 26), on en certs àmbits s’estan observant tendències dels nivells

piezomètrics clarament descendents

• Garraf (Massa 23), on es detecten valors de clorurs que podrien posar en perill el seu bon estat

• Cardó Vandellòs (Massa 29), també per valors puntuals de clorurs per sobre dels valors llindars

establerts

Estat químic

S’assoleixen els objectius d’estat químic en un 51% de les masses d’aigua. La presència de nitrats al medi és la principal

causa d’aquest mal estat, ja que el 73 % del total

de les masses d’aigua en mal estat químic estan

afectades per elevades concentracions de nitrats

(superiors a 50 mg/L). També és responsable del

mal estat químic la presència de sulfats (en un

30% de les masses en mal estat ), de clorurs (en

un 34% de les masses en mal estat), valors

elevats de conductivitat elèctrica (en un 15% de

les masses en mal estat), la presència d’amoni

(en un 15% de les masses en mal estat), i la

presencia de dissolvents orgànics com el

percloroetilè (en un 19% de les masses en mal

estat) i el tricloroetilè (en un 8% de les masses en

mal estat).

Pel que fa als clorurs i la conductivitat, la sobreexplotació dels aqüífers costaners és una de les causes

que afavoreix l’entrada d’aigua de mar als aqüífers, augmentant d’aquesta manera la salinitat de l’aigua

dolça subterrània. Aquest és el cas de les masses d’aigua del baix Ter (massa 33), baix Besòs i Pla de

Barcelona (massa 36), Delta del Llobregat (massa 39), el Garraf (massa 23), i Cardó Vandellòs (massa

29). També es detecten zones molt industrialitzades on la presencia de l’ió clorur és força abundant, com

és el cas de la massa d’aigua dels al·luvials del Penedès i aqüífers locals (massa 22). A la conca del

Llobregat i Cardener la salinitat ve associada a la presència de runams salins a la conca del riu, i a les

repetides incidències al col·lector de salmorres.

Els compostos organohalogenats volàtils detectats, el percloroetilè i el tricloroetilè, es detecten en les

masses d’aigua on hi ha desenvolupada una activitat industrial molt important. Aquest és el cas de la

zona del Vallès, massa dels al·luvials del Vallès (massa 16), camp de Tarragona, a la massa d’aigua de

l’Alt Camp (massa 25), la del Baix Besòs i Pla de Barcelona (massa 36), i la del Delta del Llobregat

(massa 39).

ESTAT QUANTITATIU

Bo En risc Dolent

Nombre de masses 41 7 5

% del total 77 13 10



A continuació es mostren les masses d’aigua subterrànies que tenen algun incompliment dels llindars de

qualitat (mal estat químic) (26 masses d’aigua de les 53 definides a Catalunya) amb els paràmetres que

s’incompleixen:

NH4 NO3 SO4 Cond. Clorur Arsènic Bor Percloroetilè Tricloroetilè

Empordà (6) X

Banyoles (8) X

Fluviodeltaic Garrotxa (9) X

Plana de Vic (10) X

Al·luvials zona central (11) X X X X X X

Prelitoral Castellar del Vallès (12)

X

La Selva (14) X

Al·luvials del Vallès (16) X

X

Al·luvial Terrassa (17) X

X

Maresme (18) X

Detrític baix Penedès (21) X

Al·luvials Penedès (22)

X X X

Garraf (23) X X X X

Baix Francolí (24) X X X

Alt Camp (25)

X X

Baix Camp (26) X

Prades-Alt Francolí (27) X

Cardó-Vandellós (29)

X

Fluviodeltaic Muga-Fluvià (32)

X X

Fluviodeltaic Ter (33) X

X

Baix Besòs-Pla de Barcelona (36)

X X

X

X

Cubeta d'Abrera (37)

X

Cubeta de St. Andreu (38) X

X

X

Delta Llobregat (39) X

X X X

X X

Al·luvial Urgell (48) X

Calcàries Tàrrega (49) X

En general, una de les principals problemàtiques que determinen l’estat químic de les masses d’aigua

subterrànies és la contaminació difusa produïda per l’activitat agrícola i explotacions ramaders intensives,

amb un especial efecte per excés d’adob, que fa que part d’aquest s’acabi incorporant a les aigües

subterrànies, augmentant així les concentracions de nitrats, sulfats i altres elements químics. També és

remarcable l’afecció produïda per l’elevada explotació en certs aqüífers costaners donant lloc a efectes

d’intrusió marina. Finalment, com a contaminacions puntuals, cal tenir en compte les activitats industrials

i abocaments d’aigües residuals urbanes que afecten a l’estat de les masses d’aigua, les quals aporten

nitrats, amoni, clorurs i compostos orgànics d’origen industrial (percloroetilè i tricloroetilè).

ESTAT QUÍMC

Bo Dolent

Nombre de masses 27 26

% del total 51 49



Estat dels rius

S’han definit a Catalunya 367 masses d’aigua (rius), que són objecte de control segons el Programa de

Seguiment i Control (PSiC). D’aquestes, 248 pertanyen a les conques internes, i 119 a les conques

catalanes de l’Ebre, Garona i Sénia. Cada massa d’aigua es controla mitjançant el seguiment d’un punt

o estació de mostreig. Els punts, organitzats segons criteris diversos, donen lloc a les diverses xarxes de

control amb diferents freqüències de mostreig depenent de la importància del paràmetre i pressió a què

està sotmesa la massa d’aigua.

L’estat del riu integra la valoració dels seus estats ecològic i químic que, al seu torn, s’estableixen

atenent a la diversitat d’indicadors i paràmetres que la pròpia Directiva Marc exposa. Atès que el PSiC

cobreix un període de sis anys al llarg del qual s’ha de dur a terme el control i seguiment de totes les

masses d’aigua, els resultats són acumulats al llarg del període que es completarà a finals de l’any 2012,

fet que explica que d’algunes masses d’aigua només es disposi de dades parcials o sense controls.

L’estat final de les masses d’aigua “rius” s’estableix a partir de la qualificació de l’estat ecològic i l’estat

químic. L’estat d’una massa d’aigua només pot ser bo o inferior a bo. No obstant això, i atès el caràcter

extremadament reduït d’aquesta valoració, s’estableix una qualificació intermèdia per tal de tipificar

aquelles masses d’aigua que, tot i no complir amb l’objectiu estricte de la Directiva, presenten un estat

amb tendència al compliment que anomenem proper al bo, que permet diferenciar-les d’aquelles altres

que incompleixen de manera clara.

S’assoleixen els objectius de bon estat en un 25% de les masses d’aigua. Un 56% dels rius obtenen un bon estat o proper a bo, mentre que un 27% mostren signes evidents de mal estat Les masses d’aigua que no assoleixen el bon estat es concentren, com és lògic, a les zones amb més pressions d’origen antròpic. Tanmateix, en zones poc poblades com als Pirineus trobem alguns incompliments per la presència d’algunes substàncies prioritàries o alteracions en les poblacions piscícoles i la qualitat biològica. Entre les masses d’aigua que incompleixen el bon estat (un 59% del total), la meitat són prop de complir els objectius, donat que, o bé el seu estat ecològic tan sols incompleix per un dels elements i de manera lleu, o bé l’estat químic s’incompleix amb valors propers al llindar de qualitat.

El baix Llobregat, l’Anoia, la Gavarresa, el Besòs, el Foix, el Francolí i alguns afluents del Ter, la Muga i el baix Segre son els rius amb signes evidents de mal estat.

ESTAT

Bo Proper a bo Dolent Dades parcials

Nombre de masses 91 116 101 59

% del total 25% 32% 27% 16%



Estat Ecològic

La valoració de l’estat ecològic és el resultat de la valoració conjunta de la qualitat biològica i la qualitat

fisicoquímica. Per ara, la qualitat hidromorfològica encara no ha estat integrada en la valoració de l’estat

ecològic, però es preveu que això es farà quan es disposi de la valoració de la hidromorfologia de tota

Catalunya, a molt tardar al final del període del PSiC, l’any 2012.

Un incompliment dels objectius en qualsevol dels elements biològics i fisicoquímics mesurats comporta el

no assoliment del bon estat ecològic de la massa d’aigua. El nivell de qualitat de l’estat ecològic ve

determinat pel nivell de qualitat biològic mesurat a través dels indicadors biològics usant les comunitats

de macroinvertebrats, diatomees, macròfits i peixos, sempre i quan es compleixin també els objectius

fisicoquímics.

S’assoleixen els objectius d’estat ecològic en un 39% dels rius La major part dels rius presenten un estat

ecològic mediocre, sovint proper a bo, donat

que tan sols un o pocs indicadors

incompleixen els objectius. D’aquests,

aproximadament un quart de les masses

d’aigua presenten només incompliments de la

qualitat fisicoquímica, i en un altre quart són

els peixos els que no assoleixen els objectius

establerts. La resta, incompleixen diversos

indicadors biològics així com paràmetres

fisicoquímics, però tots ells es troben dintre

del nivell mediocre.

El Llobregat, el Besòs, la Muga i el Foix són les conques que tenen més masses en un estat ecològic

deficient o dolent. Aquestes masses es situen en indrets poblats, industrials o agrícoles.

ESTAT ECOLÒGIC

Molt bo Bo Mediocre Deficient Dolent Sense controls

Nombre de masses 33 111 138 42 14 29

% del total 9% 30% 38% 11% 4% 8%



Estat químic (substàncies prioritàries)

No s’assoleixen les normes de qualitat ambiental (estat químic) en un 20% de les masses d’aigua El balanç de l’estat químic posa de manifest que la situació pel que fa a les substàncies prioritàries respecte a l’any 2009 no ha canviat de manera substancial. Cal indicar però, que s’han mostrejat per primer cop i des de l’inici del PSiC, 23 noves masses d’aigua en les quals no s’ha presentat cap incompliment, i que 3 masses que l’any 2009 presentaven bon estat químic, al 2010 no el tenen a causa d’incompliments en plaguicides. Els compostos responsables de la major part d’incompliments, pertanyen a les famílies dels disruptors endocrins en zones industrials, i plaguicides en zones agrícoles.

Els incompliments en masses d’aigua situades en capçaleres del Segre i Nogueres Pallaresa i Ribagorçana tenen el seu origen en mostrejos d’anys anteriors i que ja es van posar de manifest a l’any 2009. El paràmetre incomplert en tots aquests casos és la suma d’endosulfans (plaguicida usat com a insecticida). Els valors son molt baixos, propers al llindar de detecció, però just per sobre de les normes de qualitat establertes per la normativa vigent (RD 60/2011) i la possible causa pot estar relacionada amb el probable transport atmosfèric d’aquests compostos des del seu focus d’origen i posterior precipitació en les àrees geogràfiques on es detecten. Aquest fet s’ha observat també per part d’equips d’investigadors de centres de recerca en llacs d’alta muntanya del Pirineu.

ESTAT QUÍMIC

Compleix No compleix Sense controls


% del total 62% 20% 18%





Estat dels embassaments

S’han definit a Catalunya 30 masses d’aigua embassaments que són objecte de control segons el PSiC.

D’aquestes, 13 pertanyen a les conques internes, i 17 a les conques catalanes de l’Ebre. Els

embassaments són les masses d’aigua molt modificades per antonomàsia, ja que sense les severes

alteracions hidrològiques i morfològiques produïdes al riu, no existirien. Per això, no es pot avaluar el seu

estat ecològic – expressió de l’estructura i funció de l’ecosistema –, sinó que parlem del potencial

ecològic, o qualitat què pot atènyer tenint en compte els condicionants de la seva alteració

hidromorfològica.

L’estat d’un embassament integra la valoració dels seu potencial ecològic i l’estat químic, de forma

similar a la resta de masses d’aigua superficials. La freqüència amb què es controla cada paràmetre

depèn de l’embassament, especialment del risc i la pressió que suporta. De manera general, en els

embassaments en risc s’efectuen controls anuals de potencial ecològic i d’estat químic, mentre que en

els que no presenten risc el mostreig és bianual.

Atès que els resultats s’acumulen a mida que avança el període (2007-2012), pot passar que en algunes

masses d’aigua només es disposi de dades parcials o faltin encara controls per a determinar el seu estat.

S’estableix l’estat dels embassaments a Catalunya a partir de la qualificació del potencial ecològic i

l’estat químic. L’estat d’una massa d’aigua només pot ser bo o inferior a bo. No obstant això, i atès el

caràcter extremadament reduït d’aquesta qualificació, s’estableix una qualificació intermèdia per tal de

tipificar aquelles masses d’aigua que, tot i no complir amb l’objectiu estricte, presenten un estat amb

tendència al compliment que anomenem proper al bo, que permet diferenciar-les d’aquelles altres que

incompleixen de manera clara.

S’assoleixen els objectius de bon estat en un 80% dels embassaments. Un 90% dels embassaments obtenen un bon estat o proper a bo, mentre que tan sols 3 embassaments (un 10%) mostren signes evidents de mal estat

Gran part dels embassaments catalans, el 80%,

es troben en bon estat, malgrat que en alguns

d’ells encara no es disposi de totes les dades per

avaluar-los correctament (manquen, per exemple,

dades d’estat químic de 8 d’aquests

embassaments). Els 3 embassaments en mal

estat, clarament inferior a bo, tenen en comú ser

petits embassaments situats en els trams baixos

de zones de forta descàrrega i abocaments tant

urbans com industrials i agrícoles (Foix, Gaià i

Guiamets, aquest últim amb un potencial

mediocre però sense dades d’estat químic).

L’embassament que mostra un pitjor estat és el Foix, que rep les aigües de la conca del Foix, on s’hi

concentren abocaments d’aigües industrials i urbanes en els sues trams més baixos. El Gaià també

mostra una baixa qualitat, i rep les aigües d’una conca predominantment agrícola. La Baells, Sau i

Boadella presenten un estat proper a bo donat que tenen un bon estat químic però un potencial ecològic

mediocre, i probablement acusen el pitjor estat que van tenir durant la sequera de 2007-08. Cal anar

seguint la qualitat d’aquests tres embassaments (així com dels Guiamets, amb un potencial ecològic



també mediocre) per a verificar la seva possible recuperació. El cas de Sau ha manifestat una

progressiva millora en els darrers anys.

ESTAT

Bo Proper a bo Inferior a bo


% del total 80% 10% 10%

Potencial ecològic

El potencial ecològic s’avalua en el moment més desfavorable per la qualitat de l’embassament, que és a

finals d’estiu, quan les aigües es solen trobar estratificades i separades en una capa superior, més

calenta, i una d’inferior, més freda. El potencial de cada embassament s’avalua, segons la seva tipologia,

per separat en ambdues capes, i s’integra al final en una única valoració. Per a la valoració del potencial

ecològic s’analitzen variables biològiques com la clorofil·la i la composició d’algues cianofícies, i també la

concentració d’oxigen dissolt i possible anòxia a la capa inferior (hipolímnion). També s’analitzen els

nutrients.

S’assoleixen els objectius de potencial ecològic en un 80% dels embassaments

El bon potencial ecològic s’assoleix a la majoria

d’embassaments catalans, i fins i tot en molts

d’ells el potencial arriba al seu màxim nivell,

l’òptim. Tanmateix, respecte la valoració feta l’any

2009, es detecta un petit decrement de la qualitat

de dos embassaments (Boadella i Gaià). Això es

deu a què durant l’estiu del 2010 aquests dos

embassaments varen presentar una capa

superior lleugerament eutròfica, i amb una certa

proliferació de cianobacteris, i, sobretot, una capa

inferior anòxica. La Baells mostra un estat

mediocre, mentre que l’embassament del Catllar

(al Gaià) mostra un estat deficient.

L’embassament que es troba en pitjor estat, el

Foix, es manté sempre en mal estat. Sau,

Boadella, Guiamets, juntament amb la Baells,

mostren en estat mediocre (proper a bo), i caldrà

anar seguint la seva evolució.

POTENCIAL ECOLÒGIC

Òptim Bo Mediocre Deficient Dolent

Nombre de masses 14 10 4 1 1

% del total 47% 33% 13% 3% 3%



Estat químic (substàncies prioritàries)

S’assoleixen els objectius d’estat químic (substàncies prioritàries) en el 100% dels embassaments

Tots els embassaments dels quals es disposa de

dades presenten un bon estat químic. Aquests

embassaments es troben repartits per totes les

conques, i per gairebé tots els trams de riu, i

inclouen també des d’embassaments petits a

grans. Els embassaments sense dades es

concentren a la conca de l’Ebre, i especialment

als trams alts en zones on, en principi, no existeix

una pressió significativa per abocaments de

substàncies prioritàries.

Un cas especial és l’embassament de Flix, el qual presenta una elevada contaminació per mercuri i compostos organoclorats en els sediments acumulats. Actualment hi ha en marxa un procés de neteja dels fangs contaminats i rehabilitació de l’embassament, per la qual cosa tan sols s’ha valorat l’estat químic de l’aigua (no del sediment).

ESTAT QUÍMIC

Compleix No compleix Dades parcials


% del total 70% 0% 30%





Estat de les aigües costaneres

S’han definit a Catalunya 38 masses d’aigua costaneres que són objecte de control segons el Programa

de Seguiment i Control (PSiC). D’aquestes, 33 pertanyen a les conques internes, i 5 a les conques

catalanes de l’Ebre. En aigües costaneres, cada massa d’aigua es controla mitjançant el seguiment de

diversos punts o zones de control atenent fonamentalment a les dimensions de cada massa d’aigua, que

té una amplada mitjana superior a 2 Km des de la línia de costa, i a que no tots els indicadors biològics

es poden mesurar en els mateixos punts perquè els organismes tenen distribucions naturals diferents en

funció de la seva biologia. És per això que les xarxes de vigilància en aigües costaneres estan

organitzades per indicadors: la xarxa d’indicadors fisicoquímics, les xarxes específiques per a cadascun

dels indicadors biològics (fitoplàncton, macroalgues, posidònia i macrofauna), i la xarxa de substàncies

prioritàries.

L’estat d’una massa d’aigua costanera integra la valoració de l’estat ecològic i de l’estat químic, que al

seu torn s’obtenen a través dels diferents indicadors i paràmetres definits per la Directiva marc de l’aigua.

Atès que el PSiC cobreix un període de sis anys (2007-2012), al llarg del qual s’ha de dur a terme el

control i seguiment de totes les masses d’aigua, els resultats de cada any es van acumulant al llarg del

període que es completarà a finals de l’any 2012, fet que explica que en algunes masses d’aigua només

es disposi de dades parcials.

L’estat de les masses d’aigua costaneres s’estableix a partir de la qualificació de l’estat ecològic i l’estat

químic de cada massa d’aigua. L’estat d’una massa d’aigua, segons la Directiva, només pot classificar-se

en dues categories: estat bo i estat inferior a bo. Atès el caràcter limitat d’aquesta qualificació, s’ha

establert una qualificació intermèdia per a la valoració de l’estat de les masses d’aigua costaneres per tal

de tipificar aquelles masses que, tot i no tenir un estat bo, presenten un estat proper al bo, fet que

permet diferenciar-les d’aquelles que no assoleixen l’estat bo de manera clara.

S’assoleixen els objectius de bon estat en un 58% de les aigües costaneres Un 73% de les aigües costaneres obtenen un bon estat o proper a bo, mentre que un 21% (8 masses d’aigua) mostren signes evidents de mal estat Les masses d’aigua en bon estat estan

localitzades, en general, a les comarques litorals

de la demarcació de Girona fins al Maresme

Nord, amb excepció d’una àrea localitzada al

nord del la badia de Roses. A la demarcació

litoral de Tarragona, el bon estat es localitza

principalment entre les comarques del Baix

Camp i el Montsià.

Les masses d’aigua que no assoleixen l’estat bo es concentren majoritàriament a la costa central de

Catalunya, des del Maresme sud fins al sud del Cap de Salou. És en aquest sector central costaner on

es concentra la major part de la població resident i visitant de la costa, on estan localitzats els principals

sistemes de sanejament urbans i industrials, i on els efectes de les pressions dels rius, que recullen les

aigües de les conques més poblades i amb més industrialització de Catalunya, són més palpables.



ESTAT

Bo Proper a bo Inferior a bo Dades parcials

Nombre de masses 22 6 8 2

% del total 58 16 21 5

Estat ecològic L’estat ecològic s’obté de la valoració més baixa entre la qualitat biològica i la fisicoquímica, i aquesta

última pren una especial rellevància a l’hora d’avaluar l’estat ecològic perquè es pot mesurar a totes les

masses d’aigua i en punts propers a les fonts potencials de contaminació. Pel que fa a la qualitat

hidromorfològica, encara no es té la metodologia adequada per a la seva avaluació en aigües

costaneres, per la qual cosa no s’ha inclòs aquest element de qualitat en l’obtenció de l’estat ecològic.

S’assoleixen els objectius d’estat ecològic en un 58% de les masses d’aigua

L’estat ecològic és en general bo al terç nord de

la costa de Catalunya mentre que, a la costa

central i en alguns trams de la costa sud, es

detecten incompliments en algunes masses

d’aigua. Els incompliments més destacats es

donen a les masses d’aigua directament

influenciades per les aportacions dels rius Besòs i

Llobregat, a l’àrea metropolitana de Barcelona, i

la seva àrea d’influència en direcció sud, a la

badia de Tarragona, on es registren els efectes

del riu Francolí i de l’àrea metropolitana de

Tarragona.

ESTAT ECOLÒGIC

Molt bo Bo Mediocre Deficient Dolent Dades parcials

Nombre de masses 0 22 6 4 4 2

% del total 0 58 16 10 10 5

Per a la valoració de la qualitat biològica de les aigües costaneres es tenen en compte quatre indicadors

biològics: fitoplàncton, macroalgues, posidònia i macroinvertebrats. L’avaluació de la qualitat biològica

final s’obté de la valoració més baixa dels indicadors avaluats en una massa d’aigua. Ara bé, cal tenir en

compte que en aigües costaneres, a diferència dels rius, no és freqüent poder avaluar tots els indicadors

biològics en una mateixa massa d’aigua, donades les condicions naturals en què habiten les diferents

comunitats biològiques litorals; per això la qualitat biològica en algunes masses d’aigua s’avalua només

amb dos o tres indicadors. El fitoplàncton es mesura a totes les masses d’aigua, mentre que les

macroalgues a 16 masses d’aigua, la posidònia a 16, i la macrofauna a 30 masses d’aigua costaneres.

ESTAT DE LES MASSES

La valoració de la qualitat biològica a cada massa d’aigua s’obté doncs mesurant els indicadors biològics

que en ella hi són presents. Per cadascun, la valoració pren un d’entre

a dolent):

Els principals incompliments de la qualitat biològica venen donats, en gran mesura, per l’indicador

fitoplàncton, ja que es detecten concentracions de Chl

aportacions de nutrients d’origen continental i poca renovació de l’aigua provo

fitoplàncton en diverses masses d’

C17 i C18 - Mataró Montgat i Montgat Badalona,

Prat del Llobregat, Castelldefels,

C29 - Salou, Cambrils. També algunes masses d’aigua estan afectades per l

que pateixen les praderies de Posidonia oceanica

meitat sud del litoral català: (C23

Cambrils, C30 – Cambrils, Montroig de

l’indicador biològic amb un major nombre d’incompliments en aigües costaneres. Pel que fa a les

macroalgues, cal destacar que

localitzen en masses d’aigua que també tenen incompliments per fitoplàncton i posidònia (C23

C24 – Vilanova i C29 – Salou-Cambrils). L’indicador macrofauna presenta un compliment del 100% a les

masses d’aigua amb suficients dades per a ser avaluades

A més de la qualitat biològica, l’estat ecològic es complementa amb la mesu

fisicoquímica. Per a la valoració de la qualitat fisicoquímica es tenen en compte les condicions generals

que s’obtenen a partir dels valors dels nutrients: nitrats, nitrit

salinitat, i s’avaluen mitjançant un índex que integra i posa de relleu les problemàtiques vinculades a les

pressions motivades pels abocaments de les aigües residuals urbanes i/o industrials a mar

aportacions dels rius. Les zones del litoral català on

paràmetres fisicoquímics són: la part nord de la badia de Roses (C07), l’àrea metropolitana de

ESTAT DE LES MASSES D’AIGUA A CATALUNYA

Agència Catalana de l’Aigua. Generalitat de Catalunya


. Per cadascun, la valoració pren un d’entre cinc nivells de qualitat


que es detecten concentracions de Chl-a per sobre dels nivells desitjables. Les elevad

aportacions de nutrients d’origen continental i poca renovació de l’aigua provo

masses d’aigua. Aquest és el cas de la C07 - Roses Castelló d’Empúries,

Mataró Montgat i Montgat Badalona, la C19 - Sant Adrià de Besòs-

Prat del Llobregat, Castelldefels, la C23 – Sitges, la C24 – Vilanova, la C27 - Tarragona, Vilaseca,

També algunes masses d’aigua estan afectades per l’elevat estat de degradac

Posidonia oceanica. Aquest és el cas de les masses d’aigua

(C23 – Sitges, C24 – Vilanova, C25 – Cubelles, Altafulla, C29

Cambrils, Montroig del Camp, C32 - L’Ametlla de Mar). La


ar que, tot i no presentar un nombre d’incompliments elevat, aquest

sses d’aigua que també tenen incompliments per fitoplàncton i posidònia (C23

Cambrils). L’indicador macrofauna presenta un compliment del 100% a les

suficients dades per a ser avaluades.

la qualitat biològica, l’estat ecològic es complementa amb la mesu

Per a la valoració de la qualitat fisicoquímica es tenen en compte les condicions generals

que s’obtenen a partir dels valors dels nutrients: nitrats, nitrits, amoni, fosfats i silicats, juntament amb la


pressions motivades pels abocaments de les aigües residuals urbanes i/o industrials a mar

. Les zones del litoral català on majoritàriament es concentren els


D’AIGUA A CATALUNYA 2007-2010



cinc nivells de qualitat (de molt bo


a per sobre dels nivells desitjables. Les elevades

aportacions de nutrients d’origen continental i poca renovació de l’aigua provoquen la proliferació de

Roses Castelló d’Empúries, les

-Barceloneta, la C22 - El

Tarragona, Vilaseca, i la

’elevat estat de degradació

masses d’aigua situades a la

Cubelles, Altafulla, C29 - Salou,

L’Ametlla de Mar). La Posidonia oceanica és


tot i no presentar un nombre d’incompliments elevat, aquestes es

sses d’aigua que també tenen incompliments per fitoplàncton i posidònia (C23 – Sitges,

Cambrils). L’indicador macrofauna presenta un compliment del 100% a les

la qualitat biològica, l’estat ecològic es complementa amb la mesura de la qualitat

Per a la valoració de la qualitat fisicoquímica es tenen en compte les condicions generals

s, amoni, fosfats i silicats, juntament amb la


pressions motivades pels abocaments de les aigües residuals urbanes i/o industrials a mar, o per les

es concentren els incompliments de




Barcelona, des de Sant Adrià de Besòs fins a Castelldefels (C19-C22), la Badia de Tarragona (C27), i el

tram costaner des del sud del cap de Salou fins a Cambrils (C29).

Estat químic (substàncies prioritàries) Els resultats de l’estat químic posen de manifest que no hi ha incompliments d’aquelles substàncies amb

Nivells de Qualitat Ambiental (NCAs) regulats a les aigües costaneres (Directiva 2008/105/CE,

transposada al RD 60/2011). Cal assenyalar que algunes de les substàncies prioritàries que es mesuren

a l’aigua (tant a línia de costa com a mar obert) són difícilment detectables en mostres puntuals, tenint en

compte les baixes concentracions en què es troben a l’aigua de mar, però, en canvi, sí que es poden

detectar en els sediments marins, on s’hi acumulen, si bé aquí encara no s’han fixat valors de NCAs. En

els sediments marins queda registrada l’empremta de la contaminació històrica que s’ha abocat a mar

durant llargs períodes de temps, ja sigui des dels rius com des dels emissaris urbans i/o industrials dels

sistemes de sanejament. Les substàncies prioritàries que s’han dipositat poden crear problemes de

bioacumulació i passar a les cadenes tròfiques.

S’assoleixen els objectius d’estat químic en un 100% de les masses d’aigua

Pel que fa als nivells en aigües, no s’han registrat

canvis respecte al període 2007-2009.

De cara a la valoració del període 2007-2012,

s’espera poder completar i ampliar la informació

en algunes masses d’aigua on s’han detectat

algunes famílies de compostos orgànics i de

metalls en sediments.

Problemes específics de les

masses d’aigua

PROBLEMES ESPECIFICS DE LES MASSES D’AIGUA 2007-2010


Introducció

A continuació s’analitza, de manera més concreta, i a partir de la diagnosi realitzada fruit de l’execució del Programa de Seguiment i Control, els principals problemes que comporten un deteriorament o mal estat de les masses d’aigua a Catalunya. Aquests problemes han estat seleccionats atenent a la magnitud del problema que genera, o per les repercussions econòmiques o de manca de garantia de recurs en bon estat que s’hi associen. També s’analitzen aquells problemes vinculats a programes de mesures específics i d’especial rellevància per l’elevat cost invertit, com és el cas del Programa de Sanejament de Catalunya. Es pretén evidenciar els principals problemes a resoldre per tal de prioritzar actuacions en el futur. Els principals problemes i anàlisi dels programes de mesures que a continuació s’analitzen son:

• Afecció per excés de nitrats d’origen agrari

• Afecció per excés de nutrients i matèria orgànica d’origen urbà

• Afecció per plaguicides i substàncies prioritàries

• Afeccions quantitatives en masses d’aigua subterrània

Existeixen també altres pressions antròpiques que generen problemes de mal estat de les masses d’aigua, com ara l’alteració i manca d’un règim de cabals adequat, estretament vinculat amb la implantació de cabals de manteniment i generadors a les conques i trams de rius afectats, la protecció i rehabilitació de lleres i riberes, o la gestió de sediments en embassaments i transport d’aquests aigües avall. En aquest informe, però, no s’ha valorat l’estat hidromorfològic. Aquest es presentarà més endavant en el qual es podrà valorar la magnitud d’aquests problemes i la seva localització per a posteriors actuacions i priorització d’aquestes.

2007-2010 PROBLEMES ESPECIFICS DE LES MASSES D’AIGUA




Afecció per nitrats d’origen agrari

Els programes de control de vigilància i el control operatiu de nitrats del PSiC inclouen la mesura d’aquest indicador com a seguiment de l’afecció per nitrats d’origen agrari sobre les masses d’aigua subterrània d’acord amb la Directiva 91/676/CEE. Mentre que la xarxa de vigilància abasta totes les masses d’aigües subterrànies i superficials associades, la xarxa operativa es circumscriu a aquelles masses d’aigua incloses a les Zones Vulnerables declarades en virtut de l’aplicació de la Directiva 91/676/CEE (Decret 283/1998, Decret 476/2004, i Acord de Govern 128/2009). La freqüència de mostreig és diferent depenent de la xarxa de control a la que pertany l’estació de control o a l’àmbit (aigües subterrànies, epicontinentals o costaneres). Mentre que la xarxa de control de vigilància proporciona una visió del seguiment i evolució de les concentracions de nitrats al medi, la xarxa operativa en centra en les zones afectades i determina l’evolució de les mesures preses en el control i mitigació de l’excés de nitrogen en les zones declarades vulnerables. Per a la diagnosi de l’estat del medi es comparen les dades de qualitat agregades per punt de mostreig de les xarxes de vigilància i operativa recollides als anys 2007-2010 amb la norma de qualitat. Es considera que l’estació de control incompleix la norma de qualitat quan el valor promig de nitrats supera els 50 mg/L d’acord amb la Directiva 2006/118/CE relativa a la protecció de les aigües subterrànies contra la contaminació i el deteriorament. Per valorar l’estat del conjunt de la massa d’aigua, es considera la superfície associada a cada estació de control. S’estableix que la massa d’aigua està en mal estat quan els incompliments superen el 20% de la superfície de la massa d’aigua subterrània. Els resultats obtinguts són validats i, si cal, ajustats en funció de les evolucions del contaminant, del model hidrogeològic, i de les pressions i impactes identificats per finalment determinar el seu estat.

Problemàtica La presència de compostos nitrogenats (especialment nitrats) és el problema de contaminació difusa més greu a les aigües subterrànies de Catalunya i, alhora, la principal responsable del mal estat de les seves masses d’aigua. El 87 % del nitrogen que anualment rep el medi és d’origen agrari, procedent de les dejeccions ramaderes i els fertilitzants minerals. Les aportacions d’origen urbà suposen un 11% del total, i les d’origen industrial el 2% restant. Sense menysprear les possibles implicacions mediambientals, les principals repercussions d’aquesta contaminació es produeixen a l’àmbit de les captacions d’aigua per a l’abastament públic. En aquest sentit cal tenir present que el 70% del territori depèn, en major o menor grau, de les aigües subterrànies per al seu abastament (35% en termes de volum), i que l’any 2002 el Pla d’abastament d’aigua de Catalunya estimava en 25 a 35 hm3 el volum d’aigua destinada a ús de boca compromesa per tenir concentracions de nitrats superiors als 50 mg/L. El problema és especialment greu en aquells municipis, principalment de l’interior, que no disposen d’una altra font d’abastament alternativa als recursos subterranis propis. No es disposa pel moment d’una valoració exhaustiva, rigorosa i actualitzada de les inversions realitzades per part de l’ACA per a la millora i substitució d’abastaments afectats per contaminació de nitrats. Val a dir però que, al 2007 s’estimava que les actuacions realitzades al període 2000-2007, amb aquesta finalitat, havien suposat a l’ACA una inversió total de 38 M€.

Resultats de la valoració en aigües subterrànies



La valoració dels nitrats pel període 2007-2010 identifica 19 masses d’aigua subterrànies (un 36%) en

mal estat.

Un 36% de les masses d’aigua subterrànies mostren incompliment degut a la contaminació per nitrats. Els resultats de la valoració mostren que la contaminació per nitrats representa una problemàtica localitzada a les principals zones de producció agrària (plana de Lleida, conca de Barberà, Catalunya Central, Osona, baix Ter-la Selva, zona fluviodeltaica del Fluvià-Muga, Maresme, Vallès Oriental, Garraf, Camp de Tarragona i serres de Prades-alt Francolí). La zona del baix Besòs i Pla de Barcelona, i l’al·luvial de Terrassa, mostren també elevades concentracions de nitrats tot i que el seu origen no és atribuïble exclusivament a l’activitat agrària, sinó que en gran mesura prové dels abocaments urbans i industrials de la zona.

La majoria de les masses d’aigua en mal estat resten incloses a les zones vulnerables a la contaminació per nitrats d’origen agrari declarades en virtut de la Directiva 91/676/CEE. Aquesta



Directiva, l’objectiu de la qual és reduir i actuar preventivament contra la contaminació produïda pels nitrats emprats en l’agricultura, és el principal instrument de què es disposa a nivell de la UE per a lluitar contra aquesta mena de contaminació. En l’actualitat, un 33,6% de la superfície total de Catalunya està declarada com a vulnerable, incloent un total de 421 municipis i parcial o totalment a 33 masses d’aigua subterrània. Val a dir, però, que la declaració afecta també a parts del territori on no hi ha cap massa d’aigua definida i que, donant el seu caràcter preventiu, inclou també àmbits on, encara que no es superin el límits de qualitat, es considera prioritària la protecció de les aigües en haver-ne detectat la presència d’aigües afectades per nitrats de procedència agrícola. S’ha de tenir present que, d’acord a la Directiva de Nitrats, per zona vulnerable s’entén tota superfície del territori que, bé sigui per escorrentia o per infiltració, pugui estar contribuint a la contaminació de les aigües, superficials i subterrànies, prèviament declarades com a afectades per nitrats d’origen agrari. D’acord amb la Directiva 91/676/CEE, en aquestes zones vulnerables cal desenvolupar programes d’acció adients i s’han d’establir programes de control per tal d’avaluar la seva eficàcia. Les següents figures mostren l’evolució de les concentracions de nitrats (mediana anual) a les diferents zones vulnerables, des de l’any 2000 fins el 2010. Per a la seva elaboració, només s’han pres en consideració els resultats procedents de estacions situades dintre de massa d’aigua, descartant les situades fora de les masses d’aigua subterrànies. L’anàlisi es centra en les zones vulnerables declarades al 1998 i al 2004 (ZV1 a ZV9), no inclou les declarades al 2009 (ZV6 –parcial-, ZV10, ZV11 i ZV12), ja que no es disposa encara de suficient informació..

0

25

50

75

100

125

2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010

NO

3 (

mg

/L)

Any

Zona Vulnerable 1

0

25

50

75

100

125

2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010

NO

3 (m

g/L

)

Any

Zona Vulnerable 2

0

25

50

75

100

125

2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010

NO

3 (

mg

/L)

Any

Zona Vulnerable 3

0

25

50

75

100

125

2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010

NO

3 (

mg

/L)

Any

Zona Vulnerable 4

0

25

50

75

100

125

2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010

NO

3 (

mg

/L)

Any

Zona Vulnerable 5

0

25

50

75

100

125

2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010

NO

3 (

mg

/L)

Any

Zona Vulnerable 6



En general, els continguts en nitrats a les aigües subterrànies no ha variat significativament a les zones vulnerables en l’última dècada, i no s’observa una millora en la qualitat de l’aigua subterrània. Només a la ZV1 s’intueix un descens en la concentració mitja de nitrats. A la resta, o bé no s’observa tendència (ZV2, 5, 7, 8 i 9), o bé aquesta sembla ser lleugerament a l’alça (ZV3, 4 i 6).

Valoració conjunta amb les aigües superficials (rius i aigües costaneres) La valoració de l’estat d’una massa d’aigua subterrània inclou també l’anàlisi de la possible transferència de contaminants cap a les masses d’aigua superficials associades i ecosistemes terrestres dependents. S’han analitzat conjuntament els incompliments per nitrats a les masses d’aigua superficials, i a les masses d’aigua subterrànies. També s’ha valorat l’increment de nitrats mesurats al camp proper de les masses d’aigua costaneres per tal d’avaluar la seva possible incidència.

0

25

50

75

100

125

2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010

NO

3 (

mg

/L)

Any

Zona Vulnerable 7

0

25

50

75

100

125

2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010

NO

3 (

mg

/L)

Any

Zona Vulnerable 8

0

25

50

75

100

125

2000 2001 2002 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010

NO

3 (

mg

/L)

Any

Zona Vulnerable 9



Els resultats mostren una afecció generalitzada per nitrats a les àrees de la Plana de Lleida, Catalunya Central, sud de la Plana de Vic, conca del Manol i Muga, Vallès i Baix Penedès, que es manifesta per incompliments tant en les masses d’aigua superficials com subterrànies. De les 19 masses d’aigua subterrània que incompleixen per nitrats, n’hi ha 7 que el seu àmbit coincideixen amb incompliments per nitrats en aigües superficials. En total hi ha 63 masses d’aigua superficials que

tenen incompliments per nitrats. Tan sols a la conca del Llierca es detecten incompliments per nitrats en aigües superficials, sense que aquests es vegin reflectits en d’incompliment (de moment) de la massa d’aigua subterrània associada (conca alta del Fluvià), tot i que alguns punts d’aigua subterrània de la Garrotxa contenen concentracions elevades de nitrats. A nivell d’aigües costaneres, l’entrada de nitrats a través de les aigües subterrànies és difícil de mesurar ja que té lloc de forma difosa i gairebé sempre es dilueix en la totalitat de la massa d’aigua. A més, els rius aporten nitrats de forma natural, per la qual cosa les aigües costaneres situades a la seva àrea d’influència sempre presenten valors més elevats de nitrats que les que no tenen influència fluvial. També en zones amb elevada pressió urbana-residual els valors de nitrats poden ser elevats emmascarant, com en el cas dels rius, el seu possible origen agrari. S’han avaluat els nivells de nitrats a cada massa d’aigua costanera, traient els nivells “naturals” de nitrats dels rius i els nivells generats per aigües residuals, i s’han detectat una total de 9 masses d’aigua amb valors de nitrats

superiors als nivells considerats ‘basals’ en aigües costaneres. Aquestes masses d’aigua corresponen als trams de costa de la Muga i el Fluvià (C07- Roses-Castelló d’Empúries, C08- Sant Pere Pescador-Fluvià), del Maresme i tram nord del Barcelonès (C16-Maresme Nord, C17-Maresme Sud i C18-Montgat-Badalona), del sud del Garraf al Baix Penedès (C24-Vilanova i C25-Cubelles-Altafulla) i de Salou a Montroig del Camp (C29-Salou-Cambrils i C-30 Cambrils-Montroig). De totes les masses d’aigua citades, la zona del Fluvià i la Muga és la que presenta els valors més elevats de

nitrats, seguida de les altres masses d’aigua amb nivells de nitrats descendents, de nord a sud. Totes aquestes masses d’aigua costaneres sovint presenten nivells elevats de clorofil·la “a” (Chl-a), que generen incompliments de fitoplàncton, i també incompliments de l’indicador macrolgues. Així mateix, s’ha pogut constatar que aquestes 9 masses d’aigua costaneres, amb nivells elevats de nitrats, justament estan situades sota la influència de les masses d’aigua subterrànies afectades per elevades concentracions de nitrats, fet que fa pensar que una part d’aquests nitrats provenen de les surgències de les aigües subterrànies a mar. També s’observa una possible entrada d’aigua dolça i nitrats des d’aqüífers costaners cap a alguns ports, com és el cas del d’Arenys, situat a la massa d’aigua C16-Maresme Nord, i el de Vilanova, situat a la massa d’aigua C24-Vilanova. En aquestes masses d’aigua, els ports actuen com a sentinelles d’aquestes importants entrades d’aigua subterrània. S’hi troben salinitats baixes, concentracions molt elevades de nitrats i Chl-a, que no es dilueixen per què les aigües dels ports estan confinades i tenen una baixa renovació. Els nivells de Chl-a als ports d’Arenys i Vilanova poden, en algunes ocasions, fer incomplir l’estat de la massa d’aigua.





Afecció per excés de nutrients i matèria orgànica d’origen urbà L’execució del que estableix el Programa de Seguiment i Control en el període 2007-2010 ha propiciat l’obtenció de resultats en els diversos índexs de control i el seu tractament, aspecte aquest que permet inferir conclusions pel que fa a la relació pressions – impactes en el camp del sanejament urbà. Del ventall de totes les pressions, la referida al sanejament és d’interès prioritari atès el fet què l’Agència Catalana de l’Aigua n’és actualment en bona part responsable. Val a dir que la

construcció de sistemes de sanejament, i l’elevat esforç econòmic realitzat, ha contribuït en

gran mesura a la millora dels ecosistemes aquàtics en els darrers anys. Les masses d’aigua analitzades en aquest capítol posen de manifest aquells punts on, dins la millora, cal prestar més atenció per solventar problemes puntuals (priorització d’actuacions).

Masses d’aigua (rius) amb incompliment de qualitat vinculades a un possible sanejament insuficient Mitjançant l’anàlisi dels resultats obtinguts en el període 2007-2010, i l’avaluació espacial de les masses d’aigua estretament vinculades a abocaments produïts des d’estacions de tractament d’aigua residual urbana, es poden identificar aquelles que, degut a un sanejament insuficient o incomplert, o a incidents puntuals, poden afectar el compliment d’objectius de qualitat fixats a medi. Cal verificar

l’afecció a través d’inspeccions a l’establiment o als abocaments, ja que en aquest document

tan sols s’apunten possibles candidats a partir dels incompliments trobats al medi. L’afecció al medi també i pot ser atribuïble a abocaments desconeguts o no sanejats. S’han utilitzat els paràmetres d’amoni i TOC (Carboni Orgànic Total) com a traçadors de contaminació relacionada amb les aigües residuals urbanes. Per a la seva avaluació s’ha atès al seu estat d’incompliment efectiu, que depèn bàsicament de la relació nombre d’incompliments en front al nombre de controls (percentils inferiors a 75 incompleixen quan el nombre de controls és superior a 10, i percentils inferiors a 50 incompleixen quan el nombre de controls és inferior a 10). Els potencials impactes s’han establert atenent a la seva pretesa gravetat i probable relació amb la pressió considerada, segons:

• Impactes de 1r nivell: S’incompleixen els dos paràmetres traçadors (amoni i TOC). Dintre

d’aquest es consideren 3 subnivells (a- impacte greu, b- impacte greu amb nombre de controls limitat, i c- impacte greu amb valors mitjans poc elevats).

• Impactes de 2n nivell: S’incompleix l’amoni. Aquest cas es considera més crític que el del TOC, ja que es considera directament relacionat amb un possible sanejament insuficient.

• Impactes de 3r nivell: S’incompleix el TOC. Aquest cas és més dubtós i caldria estudiar més a fons la relació causa – efecte, ja que l’incompliment de TOC pot venir relacionat per un insuficient o inexistent sanejament, però també per aportació de matèria orgànica de diverses fonts, algunes d’elles difoses.

Impactes de 1r nivell Impactes de 2n nivell Impactes de 3r nivell

Nombre de masses

d’aigua (rius)

36 (de les quals 28 són impactes greus i 8

lleus) 6 37

A continuació es mostren les masses d’aigua, i les EDARs associades per a cada una d’elles, en aquells casos on s’han detectat impactes de 1r., 2n. i 3r. nivell a les masses d’aigua (rius) a



Catalunya. Les masses d’aigua s’han classificat depenent si el compliment de l’objectiu de bon estat s’exigeix per al 2015 d’acord amb el Pla de Gestió del Districte de Conca Fluvial de Catalunya (Decret 188/2010), o per a més endavant (per determinar en posteriors revisions del Pla de Gestió). Impactes de 1r. nivell Codi Massa d’aigua

Termini objectiu

Descripció de la massa d’aigua Pressió probable

0400010 2015 Riera de Riudoms EDAR de Vilaplana

1000170 2015 Riera de la Riba Sense identificar

1000860 2015 Riera de l'Avernó i torrent dels Brivons EDAR de Sant Sadurní

2200090 2015 La Muga des de la confluència del Llobregat de la Muga fins al mar EDAR de Figueres

0450010 2015 Riera de Boella i rasa del Mas de Sostres Sense identificar

0500080 Per determinar Torrent del Puig EDAR de Valls PI

0800050 Per determinar El Foix des de la confluència de la riera de Llitrà fins a la cua de l'embassament de Foix, inclòs el tram baix de la riera de Llitrà des de l'EDAR de Vilafranca

EDAR Vilafranca i Santa Margarida i M.

1000320 Per determinar Torrent d'Olost Sense identificar

1000410 Per determinar Riera de la Golarda i riera de Castellnou EDAR de Moià

1000440 Per determinar Riu d'Or EDARs Navarcles, Sant Pedor, St. Fruitós

1000680 Per determinar Riera de Rajadell Sense identificar

1000800 Per determinar Riu Anoia des de l'EDAR d'Igualada fins a la confluència de la riera de Carme, inclosa la riera de Castellolí

EDAR d'Igualada

1000820 Per determinar Riu Anoia entre la riera de Carme i el riu de Bitlles EDARs Piera, Capellades,..

1000840 Per determinar Riu de Bitlles des de l'EDAR de Riudebitlles fins a l'Anoia EDAR de Riudebitlles

1000850 Per determinar Riu Anoia des de la confluència del riu de Bitlles fins al Llobregat EDARs de Gelida, Sant Sadurní,..

1000870 Per determinar Torrent de la Fontsanta EDAR de Sant Llorenç d'Hortons

1000890 Per determinar Riera de Rubí i riera de les Arenes EDARs de Terrassa i Rubí

1000930 Per determinar Riera de Cervelló Sense identificar

1000950 Per determinar El Llobregat des de Sant Joan Despí fins al mar Diverses. Tram final Llobregat

1100060 Per determinar Riu Congost des de la confluència de la riera de Carbonell fins a la confluència amb el Mogent EDAR de Granollers

1100070 Per determinar Capçalera del Mogent fins a la potabilitzadora d' ATLL EDAR de Llinars, Vilalva S. Sant Antoni V.

1100110 Per determinar Riu Mogent des de l'EDAR de Vilanova del Vallès fins a la confluència amb el Congost

Sense identificar

1100180 Per determinar El Besòs des de la confluència Congost-Mogent fins a la confluència del Ripoll

EDARs de la Llagosta i Montornès

1100230 Per determinar Riu Ripoll des del límit del Parc de Sant Llorenç del Munt fins a l'EDAR de Castellar del Vallès

Sense identificar

1100240 Per determinar Riu Ripoll des de l' EDAR de Castellar del Vallès fins a l'EDAR de Sabadell

EDAR de Castellar del V. I...

1100250 Per determinar Riu Ripoll des de l'EDAR de Sabadell fins al Besòs Influència de Ripoll i riu Sec

1100260 Per determinar Riu Sec EDAR de Cerdanyola

1100300 Per determinar El Besòs des de la confluència del Ripoll fins al mar Tram final del Besòs

1400190 Per determinar Sèquia de Sils EDARs de Sils i Maçanet

1600020 Per determinar Riu Ridaura des de l'EDAR de Castell-Platja d'Aro fins al mar EDAR de Castell Platja d'Aro

2000340 Per determinar Rieres de Gotarra, Verneda i Benaula EDAR de Cassà

2000360 Per determinar Riu Onyar des de la confluència de la riera de Gotarra fins a l'entrada al nucli urbà de Girona, incloses les rieres de Bugantó i de Celrà EDAR de Riudellots

2200040 Per determinar Capçalera del Llobregat de la Muga fins al Ricardell EDAR de la Jonquera

2200110 Per determinar Riera de Figueres EDAR de Figueres

E0300 Per determinar Riera de Sanaüja EDAR de Sanahuja

E1010 Per determinar Riu de la Clamor Amarga EDAR d' Almacelles



Impactes de 2n. nivell Codi Massa d’aigua

Termini objectiu


0500100 2015 Torrent de Vallmoll EDAR Puigpelat i Vallmoll

0500030 Per determinar El Francolí entre el riu Sec i el riu d'Anguera EDAR Espluga de Francolí

1000900 Per determinar El Llobregat des de la confluència de la riera de Rubí fins a Sant Joan Despí

EDAR de Sant Feliu de Llobregat

2000410 Per determinar Riu Terri des de la confluència del Revardit fins al Ter EDAR de Banyoles

E0690 Per determinar Riu Corb, barranc del Gossalet i riu d'Ondara des de la confluència amb el Cercavins fins al Corb

EDAR de Bellvís i Bellpuig

E0990 Per determinar Riu Set des del límit dels termes municipals d'Albagés i el Cogul fins al Segre

EDAR d'Alfés

Impactes de 3r. nivell Codi Massa d’aigua

Termini objectiu


0500010 2015 Capçalera del Francolí Sense determinar

1000280 2015 Capçalera de la riera Gavarresa Sense determinar

1000360 2015 Riera d'Oló EDAR Sta. Maria d'Oló

1000630 2015 Riera d'Hortons Sense determinar

1000660 2015 Riera de Bellver Sense determinar

1400180 2015 Riera de l'Esparra Sense determinar

1700010 2015 Capçalera de la riera de Calonge Sense determinar

1900010 2015 Capçalera del Daró fins a la confluència amb el torrent de la Marqueta (torrent de la Marqueta inclòs)

Sense determinar

2000195 2015 Riu Gurri entre la riera de Tona i la riera de Rimentol, inclosos la riera de Tona, la conca del Mèder i la riera de Rimentol

EDAR Forés, Tona,..

2240020 2015 Rec Madral des de l'entrada als aiguamolls de l'Empordà fins al mar EDAR Vilajuïga i Palau Savardera

2280010 2015 Riera de Romanyac Sense determinar

0800040 Per determinar Capçalera de la riera de Llitrà fins a l'EDAR de Vilafranca EDAR Font Rubí

0800050 Per determinar El Foix des de la confluència de la riera de Llitrà fins a la cua de l'embassament de Foix, inclòs el tram baix de la riera de Llitrà des de l'EDAR de Vilafranca

EDAR Vilafranca i Santa Margarida i M.

1000160 Per determinar Riera de Graugés EDAR Avià i Graugés

1000180 Per determinar Riera de Biure Sense determinar

1000190 Per determinar Riera de Clarà EDAR Casserres

1000230 Per determinar Riera de Merola Sense determinar

1000240 Per determinar Riera de Gaià Sense determinar

1000250 Per determinar Riera del Mujal EDAR El Mujal?

1000260 Per determinar Riu de Cornet Sense determinar

1000310 Per determinar Riera de Lluçanès Sense determinar

1000330 Per determinar Riera de Basí EDAR Prats de Lluçanès

1000350 Per determinar Riera Gavarresa des de l'EDAR d'Avinyó fins al Llobregat, inclòs el riu Sec EDAR Avinyó

1000530 Per determinar Riu Negre EDAR Solsona

1000590 Per determinar Torrent de Davins Sense determinar

1000650 Per determinar Riera de Sant Cugat Sense determinar

1000690 Per determinar Riera de Cornet EDAR Sant Salvador de Guardiola

1100050 Per determinar Riu Congost des de l'EDAR de la Garriga fins a la confluència amb la riera de Carbonell, riera de Carbonell inclosa

EDAR La Garriga

1100200 Per determinar Riera de Caldes des de l'EDAR de Caldes de Montbui fins al Besòs EDAR Caldes de Montbui

1400150 Per determinar La Tordera entre la riera d'Arbúcies i la riera de Santa Coloma EDAR Hostalric



1400200 Per determinar El Reclar i riera de Pins Urb. La Goba (Vidreres)

1800010 Per determinar Riera d'Aubi EDAR de Palafrugell

1900020 Per determinar El Daró entre el torrent de la Marqueta i el Rissec (tram urbà de la Bisbal)

EDAR La Bisbal?

2000180 Per determinar Riera de Sorreigs des d'Angelats (límit del PEIN) fins al Ter Sense determinar

2000200 Per determinar Riu Gurri des de la confluència de la riera de Rimentol fins al Ter (inclòs el torrent de Folgueroles)

EDAR Vic i Folgueroles

2000370 Per determinar Riu Onyar a Girona EDAR de Quart

2100130 Per determinar Rec Sirvent EDAR de Vilamalla

E0640 Per determinar Conca alta del Sió fins a la confluència amb el barranc de la Pisquera, barranc de la Pisquera inclòs

EDAR de Guissona

E0980 Per determinar Capçalera del riu Set Sense determinar

Masses d’aigua costaneres amb incompliment de qualitat vinculades a un possible sanejament insuficient Per valorar els incompliments de les aigües costaneres en relació al sanejament, cal primer dimensionar l’elevat nombre de sistemes localitzats a la costa, i els cabals d’aigües residuals que es tracten i s’aboquen a mar, ja que, en conjunt, els sistemes de sanejament litorals arriben a depurar més de la meitat de les aigües residuals que es generen a Catalunya. Al litoral català estan implementats 48 sistemes de sanejament (16 a Girona, 13 a Barcelona i 18 a Tarragona) que tracten les aigües residuals d’una població aproximada de 3,9 milions d’habitants, amb una població equivalent propera als 9 milions. En aquests sistemes estan en funcionament 51 EDAR’s, 37 emissaris submarins, unes 300 estacions d’impulsió (la majoria d’elles amb sobreeixidors) i uns 700 Km de col·lectors en alta. Aquest elevat nombre d’infraestructures de sanejament (i esforç de sanejament), totes elles situades a línia de costa, han fet millorar l’estat de les masses d’aigua,

tot i que l’elevada pressió a que està sotmesa la costa fa que petits incidents puguin afectar

l’estat de les aigües costaneres i generar incompliments del seu bon estat en alguns casos. Per altra banda, cal remarcar que la població sanejada no és homogènia al llarg del litoral català. A la demarcació de Barcelona es depura un 80% de la població dels municipis costaners, i de les poblacions properes a la costa connectades als seus sistemes, mentre que a les demarcacions de Girona i de Tarragona es depuren, respectivament, el 10% restant. Els sistemes més importants són els del Besòs i Llobregat, que sanegen el 65% de les aigües de tots els sistemes litorals. Les EDARs del litoral tenen majoritàriament tractament secundari, amb excepció del pretractament de Pineda de Mar, que se substituirà per la nova EDAR del sistema Maresme nord a finals del 2011. En algunes poques depuradores part de les aigües reben tractament terciari i es reutilitzen per a usos diversos. Les EDARs del litoral aboquen majoritàriament a mar a través d’emissaris submarins, però també existeixen abocaments directes a mar, a línia de costa, sense emissari, o bé a llera pública just abans de la desembocadura al mar. Hi ha 37 emissaris submarins connectats a EDARs (que anomenem principals) situats: 11 al litoral de Girona, 12 al de Barcelona i 14 al de Tarragona. Els efluents que aboquen directament a mar corresponen a 7 EDARs (Portbou, Colera, Tossa de Mar, Sitges-Garraf, Tarragona, Sant Carles de la Ràpita i Alcanar), i els que aboquen a llera pública corresponen a 13 EDARs (Castelló d’Empúries-Empuriabrava, Torroella de Montgrí-L’Estartit, Pals, Begur, Riera de la Bisbal-El Vendrell, i petites depuradores dels termes municipals de Mont-roig del Camp, Vandellós, el Perelló, Deltebre, Amposta i Alcanar). Dels efluents que aboquen directament a mar, destaca el de l’EDAR de Tarragona (al tram final del Francolí, dins del Port de Tarragona), i el de l’EDAR de Sant Carles de la Ràpita (a l’interior de la badia dels Alfacs), perquè ambdós efluents s’aboquen en zones confinades i de molt baixa renovació. En relació als 37 emissaris connectats a



EDARs en funcionament, la seva longitud és variable i pot anar des dels 500 m, en molts pocs casos, fins als 2.800 en el cas de Sant Adrià de Besòs, ó els 3.200 m de l’emissari del Prat de Llobregat. La longitud mitjana dels emissaris en funcionament és de 1.500 m, i la seva fondària mitjana de 26 m. Finalment, hi ha també una trentena d’antics emissaris, que s’usen en cas d’emergència, localitzats principalment al litoral de la demarcació de Tarragona. A la zona de Tarragona s’ha fet un elevat esforç en el sanejament dels municipis costaners ja que anys enrere eren diversos els emissaris que abocaven aigües sense sanejar de determinats nuclis i construccions a línia de costa. Aquesta situació passada ha deixat una empremta en les comunitats del litoral, la qual cosa pot incidir en que avui dia no s’assoleixin els objectius de qualitat per a alguns indicadors (p. e. posidònia) i en algunes zones. Les problemàtiques vinculades al sanejament que poden influenciar l’estat ecològic de les masses d’aigua costaneres, o l’incompliment puntual de la qualitat microbiològica de les aigües de bany, es poden agrupar en diferents blocs: • Insuficient sanejament en rius o llacunes que desemboquen a mar. Un insuficient tractament

de les aigües residuals que s’aboquen en una conca fluvial altera les qualificacions dels indicadors biològics (fitoplàncton) i fisicoquímics de les aigües costaneres, així com les qualificacions dels indicadors microbiològics de les aigües de bany. Les entrades a mar més problemàtiques són, en ordre d’importància, el riu Besòs, el Llobregat, la Muga i la llacuna de

la Murtra, que afecten respectivament les masses d’aigua C19-Besòs, C21-Llobregat, C07-

Roses Castelló d’Empúries i C22-Prat-Castelldefels. Els efectes del Besòs i Llobregat no només arriben a les masses d’aigua situades al davant, sinó que s’estenen fins a les masses d’aigua situades a nord i sud de cadascuna d’elles. En el cas del riu Besòs, també es donen freqüentment incompliments de la qualitat d’aigües de bany a les dues platges de Sant Adrià de Besòs (Parc del Litoral i Parc del Nord-est) com a conseqüència dels nivells de contaminació fecal del riu presents a la seva desembocadura.

• Mancances o insuficiències en el sanejament al litoral. En relació a la insuficiència de

sanejament, es destaquen els efluents d’EDARs de grans nuclis de població. Encara que s’aboquin a mar a través d’emissari submarí a suficient distància i fondària, generen uns efectes mesurables sobre les aigües costaneres, i alteren la qualitat dels indicadors fisicoquímics i del fitoplàncton. Els efluents de les EDARs que causen més impacte són el de la EDAR del Besòs, el de la EDAR de Llobregat i el de la EDAR de Tarragona. Els segueixen en importància els de Gavà-Viladecans, Mataró, Reus, Vilanova i la Geltrú, Vila-Seca Salou i Teià-Maresme Sud. En aquest sentit, s’hauria d’intentar millorar la qualitat del tractament dels efluents d’aquestes EDARs o, en alguns casos, millorar el sistema de difusió de l’efluent per garantir una correcta dilució. Cal destacar també, que en algunes EDARs es by-passa una part de les aigües que s’aboquen a mar només amb pretractament; això passa sobretot durant els mesos d’estiu, amb puntes de cabal. En serien alguns exemples els efluents de les EDARs d’Arenys de Mar (la més conflictiva), la de Sitges-Sant Pere de Ribes i la de Vilanova i la Geltrú. Un altre conjunt de mancances en els sistemes de sanejament es refereixen a abocaments d’aigües que s’aboquen després d’un tractament primari senzill, pretractament o desbast. El cas més destacat seria el corresponent a l’efluent del pretractament de Pineda de Mar que s’aboca per emissari i suposa un impacte en el medi costaner, especialment sobre les comunitats de macroinvertebrats. Altres abocaments d’aquest tipus serien de nord a sud: els dels càmpings de

Sant Pere Pescador (no connectats a la EDAR de l’Escala i que aboquen al Riuet de Sant

Pere Pescador), les urbanitzacions de la zona del Cap de Salou i de l’Almadrava al sud de



l’Hospitalet de l’Infant que aboquen les aigües per emissaris submarins, el nucli urbà de Sant Jaume d’Enveja que aboca directament al riu Ebre, l’urbanització Riumar que aboca a l’últim tram final de l’Ebre i l’urbanització dels Eucaliptus que aboca a la part final de la Bassa de la Platjola a sud de la desembocadura del riu Ebre. Finalment existeixen també una sèrie d’urbanitzacions costaneres a la zona de l’Ametlla de Mar i el Perelló que no estan connectades a cap EDAR. Per altra banda, i en relació als incompliments dels indicadors microbiològics de la Directiva d’aigües de bany, es constata que els efluents de les EDARs que surten per emissaris no

donen, en general, incompliments a les platges ubicades a la seva àrea d’influència, a no ser que es produeixin avaries fortuïtes o trencaments en els emissaris. Tampoc els efluents de

les EDARs que aboquen directament a mar generen incompliments a les aigües de bany perquè els punts d’abocament estan prou allunyats de les zones de bany. En el cas dels abocaments d’aigües tractades amb desbast o tractament primari, els incompliments de la

Directiva d’aigües de bany es donen a les platges de Sant Pere Pescador i Sant Martí

d’Empúries, en els trams directament influenciats pel riuet de Sant Pere Pescador, i també en alguns trams de les platges de Deltebre (zona de Riumar) i d’Amposta (zona de la Bassa de la Platjola).

• Deficiències en la localització del punt d’abocament. En algunes zones costaneres, i malgrat els sistemes de sanejament puguin funcionar correctament, els indicadors biològics (fitoplàncton, macrolgues o posidònia) revelen que hi ha un enriquiment en nutrients excessiu en el sistema costaner, i que, per tant, el sanejament no és del tot suficient. En general, aquests enriquiments de nutrients es produeixen perquè els efluents de les EDARs aboquen a llocs molt confinats, o bé en llocs amb una baixa renovació de les aigües, posant de manifest que, en el medi receptor, tant important és el què s’aboca com el lloc a on s’aboca. En primer lloc, destacaríem l’EDAR de

Tarragona, que aboca el seu efluent a l’interior del port de Tarragona i que compromet la qualitat de les masses d’aigua C27-Badia de Tarragona i C37-Port de Tarragona, i l’EDAR de Sant

Carles de la Ràpita, que aboca dins la badia dels Alfacs i que representa una entrada de nutrients afegida a la multitud de canals i llacunes que s’aboquen a la badia. D’altra banda, es donen casos en què els efluents, tot i que surten a través d’emissaris submarins prou llargs i que permenten complir la normativa d’abocaments a mar i la normativa de la qualitat de les aigües de bany a les platges, generen aigües enriquides amb nutrients, en no produir-se una dilució suficient en el medi receptor com a conseqüència de que són emissaris situats a una fondària massa petita o en una zona de baixa circulació marcada per la morfologia del fons marí. En serien els casos més destacats els emissaris de les següents EDARs: Teià-Maresme (13 m), Sitges-Sant Pere de Ribes (15 m), Vilanova (12 m), Cunit-Cubelles (14 m) i Reus (18 m). Les masses d’aigua afectades pels abocaments d’aquests emissaris són, respectivament: C17-Mataró Montgat, C23-Sitges, C24-Vilanova, C25-Cubelles Altafulla i C29-Salou Cambrils. En aquests casos s’hauria de millorar la qualitat dels efluents o bé millorar la difusió dels emissaris per tal de reduir els impactes.

• Descàrregues de Sistemes Unitaris (DSUs). Pel que fa als incompliments de la Directiva

d’aigües de bany, els trams costaners extremadament conflictius i que generen incompliments elevats i persistents sobre les aigües de bany a causa de DSUs són la desembocadura del Besòs, a Sant Adrià de Besòs, i l’estany de la Murtra, entre Viladecans i Gavà. En ambdós casos es tracta d’autèntiques clavegueres, a línia de costa, situades en zones de bany amb freqüentació elevada i en les que la restitució de la qualitat microbiològica de l’aigua és lenta (sovint superior a les 72 h). A la desembocadura del Besòs, a més de la contaminació fecal pròpia del riu, s’hi afegeix la contaminació de les aigües residuals que surten d’una de les estacions de bombament més importants del sistema de l’EDAR de Sant Adrià. A la Murtra, els



abocaments d’aigües residuals provenen també d’una estació de bombament important de l’EDAR de Gavà-Viladecans. Altres punts també molt conflictius per DSU’s són la platja

d’Arenys de Mar i les platges localitzades a llevant i a ponent del Barranc de Barenys, on van a parar amb pluges fortes les aigües del sistema de Reus sense passar per l’EDAR ni l’emissari. D’altra banda, un sector important de les platges de les comarques del Maresme (des de Mataró al Masnou) i del Barcelonès (de Badalona fins a Barcelona) tenen platges amb un elevat risc d’incompliment per DSUs. En els perfils de les zones de bany costaneres de la Directiva d’aigües de bany, 2006/7/CE, s’han identificat un total de 22 platges amb risc elevat d’afecció per episodis de contaminació de curta durada (inferiors a 72 h), associat a DSU’s i la gran majoria d’elles estan localitzades al Maresme i al Barcelonès.

Les masses d’aigua que presenten incompliments d’alguns indicadors de DMA presumptament relacionats amb DSUs, són les següents:

Massa d’aigua Sistema Sanejament / EDAR

C17- Mataró-Montgat Teià- Maresme Sud C18- Montgat-Badalona Besòs C19- Besòs Besòs C20- Barcelona Besòs C21- Llobregat Llobregat C22- El Prat-Castelldefels Gavà-Viladecans C23- Sitges Sant Pere de Ribes/Garraf C24- Vilanova Vilanova i la Geltrú C29- Salou-Cambrils Reus

• Mancances històriques de sanejament. El degradat estat en què es troben algunes praderies

de posidònia revela mancances històriques de sanejament en algunes zones concretes. La major part d’aquestes problemàtiques es donen a la costa sud de Barcelona (des del Garraf fins a Cubelles), i a la demarcació litoral de Tarragona, com a conseqüència de què la depuració de les aigües residuals en aquests trams de costa ha estat molt més recent. També influeix el fet què els fons marins de la costa central i sud són més suaus i, per tant, no faciliten una bona dilució dels abocaments a mar. En són exemples l’EDAR de Mont-roig del Camp-costa que no es va posar en marxa fins al 2008, o la connexió dels barris marítims del Vendrell a l’EDAR del sistema de la riera de la Bisbal (el Vendrell) fins al 2009. Durant molts anys, i des de fa relativament poc temps, les aigües residuals d’aquests trams costaners, fortament afectats segons indica la posidònia, s’abocaven directament a mar sense depuració a través de nombrosos emissaris submarins de poca longitud i fondària, la majoria dels quals han quedat ara com a emissaris d’emergència o fora d’ús en els sistemes de sanejament actuals. De Cunit a Torredembarra hi funcionaven, per exemple, uns deu emissaris, i d’Altafulla a Cambrils uns tretze. .





Afecció per plaguicides i substàncies prioritàries Els plaguicides o biocides constitueixen uns dels compostos persistents més contaminants que trobem al medi, inclús en baixes concentracions, motiu pel qual han estat regulats per normes de qualitat ambiental, i la seva producció i distribució ha estat fortament restringida, sobretot d’aquells compostos clorats altament persistents i bioacumulables. Tenen principalment el seu origen en la seva aplicació en camps de conreu per al control de plagues (insecticides, herbicides, etc.), però també es poden trobar a la sortida d’estacions de tractaments d’aigües residuals urbanes i industrials. L’ús de plaguicides a les llars i jardins provoca que les zones urbanes puguin ser considerades també focus de contaminació per plaguicides, a l’igual que les zones industrials que usen processos de desparassitació, etc. D’aquesta manera, el control de plaguicides a les masses d’aigua de Catalunya es duu a terme tant a les aigües les subterrànies, masses d’aigua que reben principalment les fonts difoses de les aplicacions en agricultura, com a les superficials que reben els plaguicides de les fonts d’aigua subterrània o d’abocaments puntuals a la llera d’aigües residuals urbanes i industrials, així com a les aigües costaneres que reben les aportacions dels rius i els abocaments terra-mar. Els llindars de plaguicides al medi estan especialment regulats pel que fa a les aigües subterrànies a través de la Directiva 2006/118/CE, transposada a l’ordenament estatal a través del Reial Decret 1514/2009. En aquesta normativa d’aigües subterrànies es regulen els compostos plaguicides i els seus metabòlits de manera individual o en sumatori de manera conjunta, juntament amb altres substàncies prioritàries com alguns metalls pesants i dissolvents organoclorats (tetracloroetilè i tricloroetilè). Pel que fa a les aigües superficials, les substàncies prioritàries es regulen a través de la Directiva 2008/105/CE, transposada a l’ordenament jurídic estatal a través del Reial Decret 60/2011. En aquest àmbit es regulen un total de 33 compostos i derivats, dins dels quals s’hi troben els plaguicides, juntament amb metalls pesants, disruptors endocrins, hidrocarburs aromàtics policíclics i diversos compostos organoclorats persistents, aftalats, etc. Per aquesta raó, en aigües subterrànies els plaguicides prenen més rellevància, mentre que en aigües superficials els plaguicides formen part d’una llista més llarga de substàncies prioritàries.

Plaguicides en aigües subterrànies El control de compostos plaguicides i els seus metabòlits a les aigües subterrànies es duu a terme en aquelles masses d’aigua on, degut a la pressió per agricultura intensiva s’ha considerat que tenen un risc moderat o alt de rebre aquests compostos. Actualment es mostregen 92 pous distribuïts en 17

masses d’aigües subterrànies de les 39 que actualment estan definides a Catalunya (en un 44% de les masses d’aigua subterrània). L’anàlisi dels compostos analitzats a les aigües subterrànies es duu a terme al laboratori de l’ACA, on es determinen insecticides organoclorats (24), insecticides organofosforats (10), i herbicides de la família de les triazines (5). La Directiva 2006/118/CE relativa a la protecció de les aigües subterrànies contra la contaminació i el deteriorament estableix com a norma de qualitat pels plaguicides una concentració de fins a 100 ng/L pels compostos de manera individual, i de fins a 500 ng/L per la suma de compostos.



Els plaguicides més abundants (dins dels analitzats) trobats a les aigües subterrànies han estat la terbutilazina, l’atrazina, la simazina, el lindà i el clorpirifós, tots ells amb més d’un 5% del total de les mostres analitzades. També altres compostos com el diazinon, l’endosulfan o la DEA (dietilatrazina) es troben en concentracions per sobre els llindars acceptables en alguns punts concrets, tot i que per sota del 5% del total de mostres analitzades.

La terbutilazina, l’atrazina i la simazina son herbicides (de la família de les triazines), usades freqüentment en camps de conreu per al control de males herbes. La seva perillositat és relativament baixa comparada amb altres compostos més persistents i tòxics. De totes maneres les elevades concentracions poden afectar els ecosistemes aquàtics i els usos de l’aigua. L'atrazina va ser prohibida a la Unió Europea el 2004 per la seva persistent presència en les aigües subterrànies i perillositat, però a Catalunya es continua trobant en un elevat nombre de punts. El lindà és un insecticida organoclorat altament tòxic i persistent. El seu ús és avui dia prohibit per la seva elevada perillositat i toxicitat, tot i que encara en trobem rastre (per sota el llindar de qualitat) en algunes masses d’aigua (especialment a l’al·luvial d'Urgell). Finalment, el clorpirifos és un insecticida organofosforat, menys tòxic i persistent que el lindà, però cada vegada més freqüent al medi.

Dins dels plaguicides més freqüents, el clorpirifos, l’atrazina i la terbutilazina son els compostos que s’han mesurat amb concentracions més elevades, en alguns casos inclús per sobre d’1 µg/L. La simazina i el lindà es troben en concentracions a la vora, o just per sota, de la norma de qualitat per compost individual (per sota de 100 ng/L).

A la taula que segueix es resumeix per massa d’aigua subterrània els compostos que presenten concentracions per sobre de 100 ng/L, o suma de compostos per sobre de 500 ng/L, i el número de mostres que incompleixen (entre parèntesi). Aquestes masses d’aigua coincideixen amb les principals zones de producció agrària i regadius de Catalunya, excepte el diazinon trobat als al·luvials de l’alta i



mitjana Tordera que pot estar vinculat a l’activitat urbana i industrial. La major part d’incompliments es troben a la zona de l’al·luvial d’Urgell, on els llindars d’atrazina i terbutilazina superen en diversos punts els llindars de qualitat. Massa d’aigua Compost plaguicida

Maresme (18) Clorpirifos (1) Baix Francolí (24) Simazina(1), Terbutilazina (3)

Alt Camp (25) Simazina (1)

Fluviodeltaic del Ter (33) Atrazina (2), DEA (1), Terbutilazina (1), Suma de plaguicides (1)

Al·luvials de l’alta i mitjana

Tordera (34)

Diazinon (1)

Al·luvials de la baixa Tordera i

delta (35)

Clorpirifos (1), Suma de plaguicides (1)

Al·luvial del baix Segre (47) Endosulfan I (1), Endosulfan II (1), Atrazina (1),Suma de plaguicides (1)

Al·luvial d’Urgell (48) Atrazina (9), Terbutilazina (9), Suma de plaguicides (5)

No s’ha valorat cap massa d’aigua subterrània en mal estat degut a compostos plaguicides ja que les concentracions per sobre de les normes de qualitat es presenten de manera puntual en determinats indrets, però no de manera generalitzada en més del 20% de la massa d’aigua. En alguns casos, però, aquestes concentracions, en determinats indrets i pous, poden assolir elevats valors (per sobre de la norma de qualitat fixada en 100 ng/L per compost, arribant inclús en algun cas als 500 ng/L). La massa d’aigua on es detecten més incompliments per plaguicides és la 48 (al·luvial d’Urgell), sobretot per atrazina i terbutilazina. En altres masses d’aigua, com són la 33 (Fluviodeltaic del Ter), 35 (al·luvials de la Baixa Tordera i Delta), 18 (Maresme), 24 (Baix Francolí) i 25 (Alt Camp) també es detecta algun compost plaguicida per sobre de la norma de qualitat, tot i que de manera més puntual. Aquests compostos són, a més de les triazines esmentades anteriorment, l’endosulfan, el diazinon, la simazina i el desetil atrazina i propazina.



Si s’analitzen els punts de la xarxa de control d’aigües subterrànies que presenten concentracions de plaguicides per sobre de les normes de qualitat, conjuntament amb les masses d’aigües superficials on hi ha incompliments per aquests compostos, s’observa que l’àmbit d’impacte dels compostos plaguicides, per ambdues categories de masses d’aigua, corresponen bàsicament a la zona del Segre i trams fluvials que drenen els regadius d’Urgell, i en menor mesura al Francolí. En aquestes zones l’atrazina i la tertbutilazina es troben tant a les masses d’aigua superficial com subterrànies per sobre dels llindars de qualitat. En el cas de les masses d’aigua superficial, que drenen les zones de regadiu del Canal d’Urgell, les concentracions d’aquests herbicides, i també del clorpirifos (insecticida organofosfat), fan incomplir la norma de qualitat ambiental. En altres masses d’aigua superficials es detecten incompliments de les normes de qualitat ambiental pel que fa a alguns pesticides, com l’endosulfan a les capçaleres del Segre i Nogueres, o la simazina a la capçalera del Francolí. Aquests compostos no s’han trobat en les aigües subterrànies d’aquestes zones probablement degut a la manca de punts de mostreig. En aquestes mateixes masses d’aigua també es detecten plaguicides polars de forma puntual en algun dels pous de la xarxa de control. D’aquests, el que té una presència més extensa al territori és el glifossat, i molt puntualment també es troben concentracions superiors a la norma de qualitat de bentazona, clortoluron, diesopropil atrazina, i diuron.

Plaguicides en aigües costaneres i de transició Pel que fa a les aigües costaneres, no s’ha detectat cap incompliment per plaguicides ni pesticides organoclorats a cap de les masses d’aigua controlades. Els valors d’aquests grups de compostos en aigües costaneres són normalment indetectables. Els valors que s’han pogut mesurar, de manera puntual, han estat majoritàriament a les badies del delta de l’Ebre, i a la massa d’aigua en front de la desembocadura de l’Ebre. A les badies dels Alfacs i del Fangar (masses d’aigua T03 i T01 respectivament), es detecten puntualment concentracions de: clorpirifos (insecticida organofosfat) fins a 0,1 µg/L, així com a la massa d’aigua que inclou la desembocadura del delta de l’Ebre (C33), on es detecta DDT (insecticida organoclorat persistent i altament tòxic) amb concentracions fins a 0,01 µg/L. Les aigües de l’Ebre drenen zones amb intensa activitat agrària (zones de regadiu de l’Urgell, els arrossars del baix Ebre, etc.) que puntualment aporten diversos tipus de plaguicides a les masses d’aigua costaneres i a les badies associades (malatió, clorpirifos, etc.). Aquests aports són detectats puntualment i, tot i que no determinen la massa d’aigua en mal estat químic, cal tenir-los en consideració per a la correcta gestió del medi i dels usos que se’n fan (cria de mol·luscs, etc.). Altres masses d’aigua en les quals també es detecten compostos plaguicides, tot i que amb menor mesura, són la del Besòs (C19), la del Llobregat (C21), i la del Prat-Castelldefels (C21), amb valors de fins a 0,015 µg/L de suma d’aldrins, i valors de fins a 0,0043 µg/L de suma d’hexaclorociclohexans (lindà) a la massa d’aigua corresponent a la desembocadura del Besòs.

Substàncies prioritàries en aigües superficials rius L’estudi dels incompliments en substàncies prioritàries en aigües superficials (rius) indica que els paràmetres que més s’incompleixen pertanyen a les famílies dels plaguicides i dels disruptors endocrins. En concret, i pel que fa als plaguicides, la suma d’endosulfans, i en menor mesura el clorpirifos i el lindà, son els més detectats. Els dos darrers també es troben en les aigües subterrànies associades, mentre que la suma d’endosulfans es detecta majoritàriament en aigües superficials, a les capçaleres del Segre i les Nogueres Pallaresa i Ribagorçana, en molt baixes concentracions (per sota de 0,1 ug/L). L’origen dels endosulfans en aquesta zona és encara incert, i podria ser degut a la



deposició atmosfèrica també detectada en llacs d’alta muntanya. Respecte als disruptors endocrins, el nonilfenol NPEO (e=0), i el t-octilfenol en menor mesura, son els més freqüents, bàsicament detectats en zones densament urbanitzades i industrialitzades (tram baix del Llobregat, Besòs, tram baix del Francolí). La resta d’incompliments es presenten de manera dispersa i esporàdica, i gairebé sempre en trams de conca associats a moderada o elevada pressió de tipus industrial o agrària com els metalls pesants (níquel i cadmi), o els hidrocarburs aromàtics.

Paràmetre Família del compost Nombre d’incompliments

Suma d’endosulfans Plaguicida 30 NPEO(e=0) Disruptor endocrí 29

Clorpirifos Plaguicida 12

Niquel dissolt Metall pesant 9

Lindà (g-hexaclorociclohexà) Plaguicida 9

t-Octilfenol Disruptor endocrí 7

Trifluralina Plaguicida 2

Suma PAH Hidrocarbur aromàtic 2

Suma de clorfenvinfos Plaguicida 2

Simazina Plaguicida 2

Cadmi dissolt Metall pesant 2

Cloroform Dissolvent clorat 1

Es detecten incompliments de substàncies prioritàries en un 20% dels rius Val a dir però, que els incompliments de les capçaleres del Segre es deuen a concentracions extremadament baixes d’endosulfans (insecticida organoclorat), que cal anar seguint per tal de concretar el seu origen i verificar la solidesa de l’incompliment. Els principals incompliments es troben al tram baix del Segre i tributaris que drenen els regadius d’Urgell, bàsicament degut a plaguicides (simazina, lindà i clorpirifos). També la capçalera del Francolí i tram mig i baix del Foix mostren incompliments per simazina. La zona de l’Anoia i baix Llobregat, així com el Besòs i trams de la Tordera mostren incompliments bàsicament per nonilfenols, níquel i cadmi (baixa Anoia), i cloroform.

El tram baix del riu Ebre mostra una problemàtica bàsicament associada a la contaminació dels sediments de Flix per mercuri i compostos organoclorats persistents. Els resultats dels estudis fets fins ara mostren que el riu Ebre, en el seu tram entre l’embassament de Flix i la desembocadura, presenta un bon estat químic de les seves aigües, però es detecta un problema ambiental degut a la contaminació dels fangs dipositats aigües avall provinents d’aquest embassament. El mercuri bioacumulat en peixos mostrejats entre Flix i Xerta és superior a 20 µg/kg, la qual cosa fa incomplir les normes de qualitat ambiental establertes al Reial Decret 60/2011. Val a dir que els valors mesurats

2007-2010 PROBLEMES ESPECIFICS


en aigua no superen els 0,05 normativa d’aigües de consum h Tot i les limitacions pel que fa a la freqüència de control de les substàncies prioritàriescomplexitat de la seva anàlisi, dels resultats obtinguts • Els compostos responsables de la major part d’incompliments, disruptors endocrins i plaguicides,

tenen un origen difús. En el cas dels plaguicides, relacionat amb l’activitat agrícola i darrerament, però en menor mesura, també domèstica i industrial. El cas dels disruptorssemblant, perquè es tracta de compostos relacionats amb detergents industrials i utilitzats per una gran diversitat de sectors i activitats. Cal tenir molt present que aquest origen difús dificulta extraordinàriament la presa de mesures per a

• Es donen un seguit d’incompliments isituades en capçaleres de muntanya, i que atenent a la distribució dels isòmers del compost que n’integren la suma, podrien tenir la cseu focus d’origen i posterior precipitació en les àrees geogràfiques on es detecten. Aquest fet s’ha observat també per part d’equips d’investigadors de centres de recerca en llacs d’alta muntanya.

• La Directiva 105/2008/CEde les masses d’aigua superficialalguns casos, a posar en discussió les tècniques analítiquesseus nivells de detecció, extrem aquest que en compromet els resultatsconsiderar amb cura.

Substàncies prioritàries en aigües Pel que fa a les aigües costaneres no es massa d’aigua. En general totes aquestes substancies es troben sota el límit de detecció però, en algunes ocasions, i per algunes famílies i compostos concrets, esporàdicament els llindars situació es dóna principalmentBesòs (C19), Llobregat (C20 i C(C27) mostra en algun dels punts esporàdicament valors per sobre de les NCAs, i a les badies dels Alfacs (T03) i del Fangar (T01)

PROBLEMES ESPECIFICS DE LES MASSES D’AIGU


en aigua no superen els 0,05 µg/L fixats al Reial Decret 60/2011, ni els 1 µde consum humà (Reial Decret 140/2003).

Tot i les limitacions pel que fa a la freqüència de control de les substàncies prioritàriescomplexitat de la seva anàlisi, dels resultats obtinguts al llarg del període considerat es

ponsables de la major part d’incompliments, disruptors endocrins i plaguicides, tenen un origen difús. En el cas dels plaguicides, relacionat amb l’activitat agrícola i darrerament, però en menor mesura, també domèstica i industrial. El cas dels disruptorssemblant, perquè es tracta de compostos relacionats amb detergents industrials i utilitzats per una gran diversitat de sectors i activitats. Cal tenir molt present que aquest origen difús dificulta extraordinàriament la presa de mesures per a la reducció de la seva incidència.

Es donen un seguit d’incompliments inesperats en suma d’endosulfanssituades en capçaleres de muntanya, i que atenent a la distribució dels isòmers del compost que n’integren la suma, podrien tenir la causa en el transport atmosfèric d’aquestseu focus d’origen i posterior precipitació en les àrees geogràfiques on es detecten. Aquest fet s’ha observat també per part d’equips d’investigadors de centres de recerca en llacs d’alta

/CE estableix uns nivells en substàncies prioritàries en els diversos àmbits superficial, que en alguns compostos són força restrictius, arribant

a posar en discussió les tècniques analítiques establertes, sobre tot pel que fa als seus nivells de detecció, extrem aquest que en compromet els resultats

Substàncies prioritàries en aigües superficials costaneres

Pel que fa a les aigües costaneres no es detecten incompliments per substancies prioritàries a cap massa d’aigua. En general totes aquestes substancies es troben sota el límit de detecció però, en

per algunes famílies i compostos concrets, es detecten valors que establerts en les normes de qualitat ambiental

principalment a les masses d’aigua situades davant de les desembocadures del20 i C21), i Ebre (C33). També la massa d’aigua davant de Tarragona

ostra en algun dels punts esporàdicament valors per sobre de les NCAs, i a les badies dels Alfacs (T03) i del Fangar (T01), que drenen les aigües de la zona agrícola del Delta de l’Ebre.

DE LES MASSES D’AIGUA

µg/L que s’estableix a la

Tot i les limitacions pel que fa a la freqüència de control de les substàncies prioritàries, atesa la al llarg del període considerat es pot destacar:

ponsables de la major part d’incompliments, disruptors endocrins i plaguicides, tenen un origen difús. En el cas dels plaguicides, relacionat amb l’activitat agrícola i darrerament, però en menor mesura, també domèstica i industrial. El cas dels disruptors endocrins és semblant, perquè es tracta de compostos relacionats amb detergents industrials i utilitzats per una gran diversitat de sectors i activitats. Cal tenir molt present que aquest origen difús dificulta

la reducció de la seva incidència.

nesperats en suma d’endosulfans en masses d’aigua situades en capçaleres de muntanya, i que atenent a la distribució dels isòmers del compost que

ausa en el transport atmosfèric d’aquests compostos des del seu focus d’origen i posterior precipitació en les àrees geogràfiques on es detecten. Aquest fet s’ha observat també per part d’equips d’investigadors de centres de recerca en llacs d’alta

estableix uns nivells en substàncies prioritàries en els diversos àmbits , que en alguns compostos són força restrictius, arribant, en

establertes, sobre tot pel que fa als seus nivells de detecció, extrem aquest que en compromet els resultats, els quals s’han de

incompliments per substancies prioritàries a cap massa d’aigua. En general totes aquestes substancies es troben sota el límit de detecció però, en

es detecten valors que superen establerts en les normes de qualitat ambiental (les NCAs). Aquesta a les masses d’aigua situades davant de les desembocadures dels rius

gua davant de Tarragona ostra en algun dels punts esporàdicament valors per sobre de les NCAs, i a les badies dels

que drenen les aigües de la zona agrícola del Delta de l’Ebre.



Els compostos més destacats, detectats de manera puntual per sobre de les NCAs, són els retardants de flama (Polibromodifenilèters (PBDEs)), plastificants (ftalats (DEHP)), plaguicides organoclorats (POCs) (comentats a l’apartat anterior), hidrocarburs aromàtics policíclics (PAHs), nonilfenols i compostos orgànics volàtils (VOCs). Les superacions puntuals per PBDEs es donen majoritariament a les masses d’aigua amb majors pressions antròpiques del litoral, davant del Besòs (C19), del Llobregat (C21), desembocadura de l’Ebre (C33), i badia de Tarragona (C27). Pel que fa als ftalats també la massa d’aigua que presenta més valors puntuals per sobre les NCAs és la del Besòs (C19). En el cas dels PAHs els valors superiors a les NCAs es donen puntualment al llarg de la costa catalana, però la major incidència es detecta entre els municipis de Barcelona (C20) i Sant Adrià de Besòs (C19). En el cas dels nonilfenols, els valors per sobre de les NCAs es donen puntualment a la massa d’aigua davant del Besòs (C19), i a la del Llobregat (C21). Pel que fa als VOCs s’han trobat valors de cloroform per sobre de les NCAs a la desembocadura del Llobregat (C21) i, en general, els valors mitjans més elevats es troben, igual que en el cas dels PBDEs, a les masses d’aigua situades davant del Besòs (C19), Llobregat (C21), Ebre (C33), i a la Badia de Tarragona (C27). Cal remarcar que, per alguns compostos d’aquestes famílies, els NCAs establerts per la Directiva 2008/105/CE són tan baixos que es troben propers als límits de quantificació de l’analítica emprada. A nivell de contaminació per substàncies prioritàries i altres contaminants en sediments, cal destacar la massa d’aigua situada davant del Besòs (C19). Aquesta massa d’aigua està fortament afectada pel riu Besòs i per l’EDAR del sistema de sanejament Besòs i, per tant, al llarg dels anys ha anat rebent importants aportacions de contaminants, que han deixat un registre en els sediments del fons marí. A part d’aquesta contaminació històrica, cal destacar que alguns punts de control propers al punt de sortida de l’emissari principal de l’EDAR del Besòs mostren una tendència a l’alça en els últims 2-3 anys (2009-2011) pels següents contaminants: nonilfenols, PBDEs i DDTs pel que fa als compostos orgànics, i níquel, plom, coure i zinc pel que fa als metalls pesants. Aquesta tendència a l’alça podria fer incomplir l’estat químic d’aquesta massa d’aigua (C19) malgrat no s’hagin encara fixat objectius de qualitat per sediments.

Substàncies prioritàries i sistemes de sanejament Hi ha un seguit de substàncies prioritàries que es detecten als rius, i a les seves desembocadures a les aigües costaneres que, tot i tenir un origen difós, es poden relacionar amb el teixit de col·lectors i xarxa de clavegueram urbana i industrial, que en darrer terme es concentren en els efluents de les estacions depuradores d’aigües residuals urbanes (EDARs). L’origen d’aquests compostos cal buscar-lo en l’activitat industrial i, amb menor mesura, urbana. Es tracta bàsicament de compostos disruptors endocrins (nonilfenol i t-octilfenol), alguns metalls pesants (níquel i cadmi), detergents i, amb menor mesura, hidrocarburs aromàtics policíclics, i alguns plaguicides d’us industrial i urbà (insecticides i herbicides com ara diazinon, diuron, malatió, i triazines). L’estudi de la detecció d’aquests compostos al medi al llarg del període 2007-2010 ha permès associar, a cada massa d’aigua, un nivell de risc d’impacte de les EDARs potencialment influents, en funció dels tipus de substàncies prioritàries detectades i l’associació d’aquestes amb els efluents d’EDARs. Utilitzant les corresponents regles d’inferència, l’impacte de l’EDAR es pot considerar Molt Alt, Alt, Moderat o Baix. Les EDARs amb impacte urbà-industrial alt o molt alt, associades a masses d’aigua que actualment incompleixen algunes de les normes de qualitat ambiental pel que fa a substàncies prioritàries són:



Conca Codi de massa d’aigua

EDARs associades Compost que fa incomplir a

medi

Valor màxim trobat al medi

(µg/L) Besòs

1100040 Garriga,La/Aiguafreda/Centelles/Masia Perafita/Muntanyà (Seva) NPEO(e=0) 0,6

1100060 Granollers NPEO(e=0) 1,5

1100070 Sant Antoni de Vilamajor NPEO(e=0) 0,5 Cloroform 8,6

1100110 Vilanova del Vallès Clorpirifos 0,05 Niquel dissolt 96

1100180 La Llagosta

Lindà(g-hexaclorociclohexà) 0,02 Niquel dissolt 27 NPEO(e=0) 0,6 t-Octilfenol 0,4

1100240 Castellar del Vallés /Sant Llorenç Savall NPEO(e=0) 0,5

1100250 Sabadell - Riu Ripoll Niquel dissolt 27 NPEO(e=0) 0,6

1100260 Sabadell - Riu Sec Niquel dissolt 36 NPEO(e=0) 0,8

1100300 Montcada i Reixac

NPEO(e=0) 1,3 Niquel dissolt 22 Lindà(g-hexaclorociclohexà) 0,03 t-Octilfenol 0,02

Foix 0800050 Vilafranca del Penedès NPEO(e=0) 0,8 Francolí 0500080 Valls (Poligon Ind.) / Pla de Santa María,El NPEO(e=0) 0,9 Llobregat

1000440 Sant Fruitos-Navarcles-Sant Pedor Lindà(g-hexaclorociclohexà) 0,04 NPEO(e=0) 0,5 SumaPAH2 0,015

1000770 Viladecavalls(Oest) / Viladecavalls(Est) NPEO(e=0) 0,8

1000800 Igualada Niquel dissolt 45 NPEO(e=0) 0,6 Suma de clorfenvinfos 0,1

1000820 Piera / Igualada NPEO(e=0) 0,5 1000840 Riudebitlles/Mediona NPEO(e=0) 0,5

1000850 Gelida / Subirats(Casots,Els) / Masquefa/Sant Sadurní/Sant Lloreç d'Hortons

Clorpirifos 0,2

1000870 Masquefa / Sant Llorenç d'Hortons NPEO(e=0) 0,9 Niquel dissolt 117 t-Octilfenol 0,7

1000890 Terrassa / Rubí

Clorpirifos 1,4

Trifluralina 0,05 t-Octilfenol 0,5 NPEO(e=0) 1,6

1000900 Sant Feliu de Llobregat NPEO(e=0) 0,5 Niquel dissolt 42

1000950 Sant Feliu de Llobregat NPEO(e=0) 0,6 Ter 2000290 Sant Hilari de Sacalm Cadmi dissolt 1,1

2000360 Riudellots de la Selva/Vilobí d'Onyar/Cassà de la Selva Niquel dissolt 33

Muga 2200110 Figueres

NPEO(e=0) 1,3 Lindà(g-hexaclorociclohexà) 0,03

Tordera 1400030 Santa Mª de Palautordera NPEO(e=0) 0,5 1400080 Gualba (Gualba de Dalt) Cadmi dissolt 1,5

1400150 Hostalric / Sant Celoni / Riells i Viabrea /Breda NPEO(e=0) 3,4

Rieres baix Camp 0400010 Vilaplana

t-Octilfenol 0,9 SumaEndosulfans 0,0075 NPEO(e=0) 142,8

Ebre E1110 Mora d'Ebre/Mora la Nova SumaEndosulfans 0,0168 Segre

E0680 Cervera Trifluralina 0,13

Lindà(g-hexaclorociclohexà) 0,09

E0990 Alfes (Alfes)

Lindà(g-hexaclorociclohexà) 0,06 Clorpirifos 0,05 NPEO(e=0) 1,1 SumaEndosulfans 0,3661 t-Octilfenol 1,9

* En negreta s’indiquen valors màxims puntualment trobats al medi extremadament elevats



Els resultats d’aquesta anàlisi subministren informació de les possibles vies d’entrada de substàncies prioritàries al medi i, en conseqüència, de les zones a actuar per a prendre les mesures adequades. Cal tenir en compte que moltes d’aquestes substàncies passen pels sistemes de sanejament i son posteriorment abocades al medi.



PROBLEMES ESPECIFICS

Afeccions quantitatives en masses d’aigua subterrànies La principal eina de seguiment i control de l’estat quantitatiu de les aigües subterrànies és la xarxa piezomètrica (mesura de nivells disposa de més de 500 punts de control de nivell en certs àmbits d’especial rellevància D’aquests 500 piezòmetres, gairebé 450 pertanyen a la xarxa històrica (amb dades en algun cas des de principi de la dècada dels 70), mentre que uns 55 són de nova construcció (anys 2007donar resposta especialment a masses d’aigua fins aleshores sense punts de controquantitatiu. La distribució actual de la xarxa de control piezomètrica permet tenir informació (en menor o major grau) en 42 de les 53 Masses d’treballs de neteja dels piezòmrevisió i adequació d’aquesta xarxa de control.

Elements de valoració Els elements de valoració de l’estat quantitatiu consideren els impactes de les alteraciantropogèniques a llarg termini que afecten el nivell de les aigües subterrànies o el flux de les aigües subterrànies. La seva anàlisi respon als objectius inclosos a la definició del bon estat (annex V 2.1.1 de la DMA):

a) La taxa mitjana d’extracció a

b) No hi ha deteriorament de les condicions químiques i/o ecològiques de les aigües superficials com a resultat d’una alteració antropogènica o d’un canvi de les condicions de flux, que conduiria a un incompliment dels objectius de les masses d’aigua superficials associades.

c) No es produeix afecció als ecosistemes terrestres dependents de les aiga resultat d’una alteració antropogènica del nivell d’aigua

d) No existeix intrusió salina la direcció del flux induïts per l’activitat humana



Afeccions quantitatives en masses d’aigua subterrànies

La principal eina de seguiment i control de l’estat quantitatiu de les aigües subterrànies és la xarxa piezomètrica (mesura de nivells de l’aigua subterrània). Actualment l’Agència

punts de control de nivell amb una periodicitat de mesura mensual, excepte d’especial rellevància on es disposen dades en continu (al voltant de 60

tres, gairebé 450 pertanyen a la xarxa històrica (amb dades en algun cas des de principi de la dècada dels 70), mentre que uns 55 són de nova construcció (anys 2007donar resposta especialment a masses d’aigua fins aleshores sense punts de contro

La distribució actual de la xarxa de control piezomètrica permet tenir informació (en menor o major grau) en 42 de les 53 Masses d’Aigua Subterrània de Catalunya. Cal tenir també present que els treballs de neteja dels piezòmetres, així com la revisió de les mateixes dades,revisió i adequació d’aquesta xarxa de control.

de l’estat quantitatiu

Els elements de valoració de l’estat quantitatiu consideren els impactes de les alteraciantropogèniques a llarg termini que afecten el nivell de les aigües subterrànies o el flux de les aigües

anàlisi respon als objectius inclosos a la definició del bon estat (annex V 2.1.1

d’extracció a llarg termini no és superior al recurs hídric disponible.

No hi ha deteriorament de les condicions químiques i/o ecològiques de les aigües superficials com a resultat d’una alteració antropogènica o d’un canvi de les condicions de flux, que

incompliment dels objectius de les masses d’aigua superficials associades.

No es produeix afecció als ecosistemes terrestres dependents de les aigd’una alteració antropogènica del nivell d’aigua.

No existeix intrusió salina ni altres tipus d’intrusions com a resultat dels canvis sostinguts de la direcció del flux induïts per l’activitat humana

DE LES MASSES D’AIGUA 2007-2010



La principal eina de seguiment i control de l’estat quantitatiu de les aigües subterrànies és la xarxa Actualment l’Agència Catalana de l’Aigua

amb una periodicitat de mesura mensual, excepte dades en continu (al voltant de 60 punts).

tres, gairebé 450 pertanyen a la xarxa històrica (amb dades en algun cas des de principi de la dècada dels 70), mentre que uns 55 són de nova construcció (anys 2007-2010) per donar resposta especialment a masses d’aigua fins aleshores sense punts de control sobre l’estat

La distribució actual de la xarxa de control piezomètrica permet tenir informació (en menor o major . Cal tenir també present que els

, permeten una contínua

Els elements de valoració de l’estat quantitatiu consideren els impactes de les alteracions antropogèniques a llarg termini que afecten el nivell de les aigües subterrànies o el flux de les aigües

anàlisi respon als objectius inclosos a la definició del bon estat (annex V 2.1.1

llarg termini no és superior al recurs hídric disponible.

No hi ha deteriorament de les condicions químiques i/o ecològiques de les aigües superficials com a resultat d’una alteració antropogènica o d’un canvi de les condicions de flux, que

incompliment dels objectius de les masses d’aigua superficials associades.

No es produeix afecció als ecosistemes terrestres dependents de les aigües subterrànies com

dels canvis sostinguts de



Resultats de la valoració De les anàlisis realitzades, un total de estat quantitatiu, mentre que en 7 masses s’han detectat indicis que les posen en risc, i que estudis més específics, especialment en l’anàlisi de les possibles pressions que provoquen aquests impactes, així com l’observació de les futures tendències piezomètriqquantitatiu final.

Les principals problemàtiques detectades en les masses d’aigua que comporten el mal estat quantitatiu són: Massa de la cubeta de St. Andreu, Vall Baixa i Delta del Llobregat (MAS 38 i 39) La principal problemàtica detectada són les elevades intrusió marina que afecta al Delta del Llobregat (MAS 39), clorurs a més de 4 km de la costasubterrànies que s’han estat produint (desmesurades sobretot fins a la dècada dels 80)encara perduren, essencialment per usos d’abastament a l’àmbit de Cornellà (MAS 38) i Prat del Llobregat, i en menor mesura industrials. Tot i que s’observa des de l’any 2008 una recuperació significativa dels nivells piezomètrics, la millora en quant als clorurs és més lenta, requerint un període continu amb gradients positius cap a mar que ajudi a “netejar” aquesta contaminació d’origen antròpic.



Resultats de la valoració

, un total de 5 masses d’aigua subterrànies han estat avaluades en mal

, mentre que en 7 masses s’han detectat indicis que les posen en risc, i que estudis més específics, especialment en l’anàlisi de les possibles pressions que provoquen aquests impactes, així com l’observació de les futures tendències piezomètriques, acabaran de determinar el seu estat

Les principals problemàtiques detectades en les masses d’aigua que comporten el mal estat

Massa de la cubeta de St. Andreu, Vall Baixa i Delta del Llobregat (MAS 38 i 39)

La principal problemàtica detectada són les elevades concentracions de clorurs

intrusió marina que afecta al Delta del Llobregat (MAS 39), actualment amb valors de 5.000 mg/clorurs a més de 4 km de la costa. La salinització d’aquestes aigües és deguda a les extraccions subterrànies que s’han estat produint (desmesurades sobretot fins a la dècada dels 80)encara perduren, essencialment per usos d’abastament a l’àmbit de Cornellà (MAS 38) i Prat del

r mesura industrials.

Tot i que s’observa des de l’any 2008 una recuperació significativa dels nivells piezomètrics, la millora als clorurs és més lenta, requerint un període continu amb gradients positius cap a mar que

a contaminació d’origen antròpic.


han estat avaluades en mal

, mentre que en 7 masses s’han detectat indicis que les posen en risc, i que estudis més específics, especialment en l’anàlisi de les possibles pressions que provoquen aquests impactes,

acabaran de determinar el seu estat

Les principals problemàtiques detectades en les masses d’aigua que comporten el mal estat

Massa de la cubeta de St. Andreu, Vall Baixa i Delta del Llobregat (MAS 38 i 39):

concentracions de clorurs, originades per una actualment amb valors de 5.000 mg/L de

questes aigües és deguda a les extraccions subterrànies que s’han estat produint (desmesurades sobretot fins a la dècada dels 80), i en part encara perduren, essencialment per usos d’abastament a l’àmbit de Cornellà (MAS 38) i Prat del

Tot i que s’observa des de l’any 2008 una recuperació significativa dels nivells piezomètrics, la millora als clorurs és més lenta, requerint un període continu amb gradients positius cap a mar que



Les mesures infraestructurals que fins ara s’estan duent a terme com la barrera contra la intrusió salina, o recentment les basses d’infiltració al tram de la Vall Baixa, juntament amb possibles mesures de gestió de les extracció subterrànies, semblen les mesures més adients per acabar d’invertir i recuperar del tot el bon estat d’aquestes masses d’aigua a mig i llarg termini.

Massa del Gaià-Anoia (MAS 19): En l’àmbit de Carme-Capellades, tot i que la tendència piezomètrica dels últims 10 anys es manté bastant estable, s’observa clarament com els nivells de l’aigua subterrània estant patint un greu descens, fins a 30 m., especialment des de mitjans dels anys 90. La tendència històrica agregada dels 3 piezòmetres indicadors de la massa d’aigua resulta clarament negativa. La causa d’aquest important impacte sobre els

nivells piezomètrics mesurats és la intensa i cada cop major explotació d’aigua subterrània que es realitza des de fa més de 40 anys en aquest àmbit, majoritàriament per ús d’abastament (per proveir també a la xarxa d’Igualada), i secundàriament per usos industrials. Una de les conseqüències d’aquesta pressió extractiva, apart d’aquest descens regional de nivells, és la disminució generalitzada de cabals en certes fonts/surgències, en un àmbit caracteritzat per una descàrrega de les aigües subterrànies a partir d’aquestes sortides naturals. Factors socioeconòmics com els associats als repetits assecaments de la bassa de Capellades (amb concessions adquirides) condicionen també la valoració de l’estat quantitatiu de la massa d’aigua. Possibles mesures de gestió de les extraccions subterrànies, i especialment la interconnexió a altres xarxes d’abastament (ATLL) són les principals mesures plantejades per millorar l’actual situació de dèficit hídric en aquest àmbit.



Massa de la Selva (MAS 14):

L’índex explotació calculat que relacioexplotable (29 hm3/a) és de l’ordre de 0.8, extracció d’aigua significativa regional

en any sec, mantenint les extraccions avaluades, El principal origen d’aquest desequilibri són les extraccions subterrànies generalitzades a gran part de la massa d’aigua, essencialment per usos agrícoles, incloent plantacions de vivers (més d’un 50 % de les extraccions totals), però cal tenir present també la gran influènccaptacions per abastament, i secundàriament industrials.afeccions locals a la piezometria

destinades a usos agrícoles, però també per a usos d’abastament i industrials. La creació d’una Comunitats d’Usuaris podria ser una eina que facilitaria alguns d’aquests treballs. Laltres xarxes supramunicipals de recurs hídric, especialment en períodes estivals. Massa del Fluviodeltaic del Baix Ter (MAS 33): La principal problemàtica detectada és la des dels anys 80 i ubicat a l’àmbit de Gualtas’han estat duent a terme de forma continuadahan arribat a valors de -15 m.s.n.m. a l’any 2000, induint una important intrusió marina

recurs explotable de l’ordre d’uns 27



Massa de la Selva (MAS 14):

x explotació calculat que relaciona les extraccions subterrànies (23 hmés de l’ordre de 0.8, primer indici d’un desequilibri

extracció d’aigua significativa regional a la massa d’aigua. El càlcul efectuat per una climatologia mantenint les extraccions avaluades, aquest Índex pot arribar a 1.2

d’aquest desequilibri són les extraccions subterrànies generalitzades a gran part de la massa d’aigua, essencialment per usos agrícoles, incloent plantacions de vivers (més d’un 50 % de les extraccions totals), però cal tenir present també la gran influència que de forma local donen lloc les

, i secundàriament industrials. Així, s’han evidenciat en certs municipis afeccions locals a la piezometria podent repercutir en problemes de subministrament a la població.

Les dades piezomètriques de la xarxa de control disponibles de la massa d’aigua i que es troben a l’àmbit de la riera de Santa Coloma corroboren alguna d’aquestes evidències, amb una tendència descendent històrica fins a 2 m en els darrers 25 anys. Algunes de les mesures situació de desequilibri hídric passarien per una millora en el control i la gestió de les extraccions subterrànies, especialment les

destinades a usos agrícoles, però també per a usos d’abastament i industrials. La creació d’una itats d’Usuaris podria ser una eina que facilitaria alguns d’aquests treballs. L

supramunicipals d’abastament també es planteja com una mesura per resoldre la manca de recurs hídric, especialment en períodes estivals.

sa del Fluviodeltaic del Baix Ter (MAS 33):

problemàtica detectada és la presència d’un important con de bombament

ubicat a l’àmbit de Gualta, degut a les intenses extraccions per abastament que a terme de forma continuada en aquesta zona. Els nivells mesurats en aquest àmbit

15 m.s.n.m. a l’any 2000, induint una important intrusió marinaincompliments per salinitatmg/L de clorurs a més dAquesta salinització progressiva dels pous d’abastament va donar lloc a partirtraslladar-los cap a l’interior, el que ha suposat el desplaçament d’aquesta depressió piezomètrica. A nivell regional de la d'explotació també resulta elevat (de l’ordre d’1), amb unes extraccions subterrànies

de l’ordre d’uns 27 hm3/a.


(23 hm3/a) dividit pel recurs desequilibri per una pressió per

la massa d’aigua. El càlcul efectuat per una climatologia a 1.2.

d’aquest desequilibri són les extraccions subterrànies generalitzades a gran part de la massa d’aigua, essencialment per usos agrícoles, incloent plantacions de vivers (més d’un 50 % de

ia que de forma local donen lloc les Així, s’han evidenciat en certs municipis

podent repercutir en problemes de subministrament a la població.

riques de la xarxa de control disponibles de la massa d’aigua i que es troben a l’àmbit de la riera de Santa Coloma corroboren alguna d’aquestes evidències, amb una tendència descendent històrica fins a 2 m en els darrers 25 anys.

Algunes de les mesures per invertir aquesta situació de desequilibri hídric passarien per una millora en el control i la gestió de les extraccions subterrànies, especialment les

destinades a usos agrícoles, però també per a usos d’abastament i industrials. La creació d’una itats d’Usuaris podria ser una eina que facilitaria alguns d’aquests treballs. La interconnexió a

també es planteja com una mesura per resoldre la manca

presència d’un important con de bombament, existent degut a les intenses extraccions per abastament que

. Els nivells mesurats en aquest àmbit 15 m.s.n.m. a l’any 2000, induint una important intrusió marina, i donant lloc a

incompliments per salinitat (valors de 1500 de clorurs a més de 4 km de la costa).

Aquesta salinització progressiva dels pous d’abastament va donar lloc a partir del 2001 a

los cap a l’interior, el que ha suposat el desplaçament d’aquesta depressió

la massa d'aigua, l’índex é resulta elevat (de l’ordre

extraccions subterrànies i un



Mesures encaminades a millores en la gestió i, especialment, una millora en la distribució de les extraccions, serien claus per a la millora d’aquesta massa d’aigua. Addicionalment, la possible creació d’una Comunitat d’Usuaris facilitaria aspectes de control i millora en la gestió de les aigües subterrànies d’aquesta massa d’aigua.

Compliment dels objectius

de qualitat

COMPLIMENT OBJECTIUS DE QUALITAT 2007-2010


Els objectius de qualitat La Directiva Marc de l’Aigua, així com la seva transposició a l’ordenament jurídic estatal i autonòmic, fixa

uns objectius ambientals a assolir pel conjunt de les masses d’aigua dels diferents Estats membres de la

Unió Europea. Aquests objectius van més enllà de la qualitat per satisfer i preservar els usos de l'aigua

(abastament domèstic, regadius, usos industrials o recreatius, etc.), ja que incorporen la salut de

l'ecosistema, el seu funcionament i estructura, com a objectiu que garanteix, alhora, els usos i la

preservació del medi i la qualitat ambiental. L’objectiu principal es fonamenta en l'assoliment i la

preservació del bon estat de les masses d’aigua, o dit d’una altra manera, que mantinguin un nivell de

qualitat ambiental prou bo per garantir la preservació a llarg termini dels ecosistemes i les comunitats

biològiques que en són propis i, alhora, no continguin elements químics nocius i perillosos per a la salut.

Així, doncs, l’objectiu general del bon estat es concreta, en cada massa d’aigua, mitjançant diferents

indicadors (biològics, fisicoquímics, hidromorfològics i químics). El llindar del bon estat ha de garantir que

el grau d’alteració de la massa d’aigua respecte del seu estat natural no sigui significatiu. És a dir, que

els elements de mesura usats i els seus llindars de qualitat siguin els propis de cada sistema, i que no

evidenciïn alteracions greus respecte als valors base que es trobarien en estat natural.

Els indicadors utilitzats i els seus llindars per definir els objectius no poden ser iguals per a totes les

masses d’aigua. L’ús dels indicadors depèn principalment de la categoria de la massa d’aigua, és a dir,

de si es tracta d’una massa d’aigua superficial - que pot ser un riu, un embassament, un estany, una

zona humida, un estuari o una massa d’aigua costanera -, o bé d’una massa d’aigua subterrània. En

aquest darrer cas prenen importància els paràmetres fisicoquímics (l'estat químic), i l’anàlisi de la

tendència i l'estabilitat en la quantitat d'aigua que contenen (l’estat quantitatiu).

Els objectius de les masses d’aigua subterrània

Els objectius ambientals de les aigües subterrànies es fixen tenint en compte l’estat quantitatiu i l’estat

químic de les masses d’aigua.

L’objectiu d’estat quantitatiu ha de garantir un equilibri en el balanç d’aigua dels aqüífers, és a dir, que

l’explotació que se’n fa sigui similar a llarg termini al recurs disponible (que ja té en compte les

descàrregues naturals), per la qual cosa no comporti una tendència a la disminució de la quantitat

d’aigua emmagatzemada. En els aqüífers situats al litoral costaner, a més, cal que el règim d’extraccions

d’aigua no provoqui fenòmens d’intrusió d’aigua marina més enllà dels habituals en condicions naturals,

que donin lloc a la salinització de l'aigua i, per tant, a la pèrdua de qualitat.

L’objectiu d’estat químic fa referència a què l’aigua mantingui una qualitat apta per als diferents usos pels

quals es fa servir, i que no posi en risc el bon estat dels ecosistemes aquàtics superficials associats

(zones humides vinculades, etc.).

Els objectius de les masses d’aigua superficial

Els objectius ambientals de les aigües superficials es fixen tenint en compte l’estat ecològic i l’estat

químic de les masses d’aigua. Per analitzar l’estat ecològic s’utilitzen tres grups d’indicadors, els

indicadors de qualitat biològica, els indicadors de qualitat fisicoquímica i els indicadors de qualitat

2007-2010 COMPLIMENT OBJECTIUS DE QUALITAT


hidromorfològica. Aquests tres grups d’indicadors, conjuntament, permeten valorar l’estat ecològic de

les masses d’aigua superficial.

Algunes masses d’aigua superficial que han patit transformacions físiques importants, com ara els

embassaments o els ports, reben la consideració de masses d’aigua molt modificades i tenen els

objectius ambientals adaptats a la seva realitat actual. En aquests casos, els indicadors no valoren l’estat

ecològic de la massa d’aigua, sinó el que es coneix com a potencial ecològic, que ve a ser la màxima

qualitat possible a què pot arribar segons el seu estat d'alteració morfològica permanent.

L’objectiu ambiental de qualsevol massa d’aigua superficial és assolir el bon estat o potencial ecològic,

però també el bon estat químic. El bon estat químic s'assoleix si no es superen uns llindars establerts

d’una sèrie de substàncies considerades prioritàries o perilloses (metalls pesants, hidrocarburs,

plaguicides, compostos organoclorats, etc.).

Els objectius de les zones protegides

Més enllà dels objectius ambientals establerts per a les masses d’aigua, hi ha definits també uns

objectius específics per a les zones protegides directament vinculades a l’aigua. La declaració de

zones protegides respon a la necessitat d’atendre la singularitat de certs àmbits on, pels usos als quals

es destina l’aigua, les activitats que s’hi desenvolupen, els valors ambientals intrínsecs que contenen, o

la vulnerabilitat que presenten, requereixen del manteniment d’unes condicions específiques addicionals.

A la majoria de les zones protegides, el compliment dels objectius ambientals de les masses d’aigua és

suficient per garantir la preservació dels objectius específics, motiu pel qual han estat protegides, de

manera que no són necessaris objectius addicionals. En alguns casos, però, els motius que donen lloc a

la protecció d’una zona fan necessaris uns objectius específics, sovint recolzats en normatives

comunitàries. Habitualment, aquests objectius específics consisteixen en l’establiment de llindars de

qualitat per a alguns paràmetres fisicoquímics o microbiològics no contemplats en els objectius

ambientals generals de les masses d’aigua, però que són importants a l’hora de garantir que l’aigua sigui

apta per a l’ús pel qual es protegeix. Les zones protegides per a les quals es defineixen aquest tipus

d’objectius específics són:

• zones de captació d’aigua destinada al consum humà

• zones destinades al bany

• aigües continentals que requereixen de protecció per a ser aptes per a la vida dels

peixos

• zones declarades vulnerables a la contaminació per nitrats d’origen agrari

En d’altres casos, els objectius específics es basen en una major exigència de qualitat per als mateixos

indicadors per als quals es fixen els objectius ambientals de les masses d’aigua. Aquest tipus d’objectius

són d’aplicació a les reserves naturals fluvials, que són trams de riu on l’activitat humana és gairebé

inexistent i, per tant, l’estat de conservació és molt bo. L’objectiu de qualitat que s’exigeix a aquestes

zones correspon a l’estat en condicions pràcticament naturals i inalterades.



Els objectius del Pla de gestió del districte de conca fluvial de Catalunya

El Pla de gestió del districte de conca fluvial de Catalunya és l’instrument que regeix la planificació de

l’aigua a les conques internes de Catalunya, àmbit en el qual la Generalitat de Catalunya té plenes

competències en aquesta matèria.

El Pla, d’acord amb allò que estableix la Directiva Marc de l’Aigua, estableix, d'acord amb la diagnosi de

compliment dels objectius ambientals a cada una de les masses d'aigua, i les mesures adoptades, els

objectius ambientals que es compliran i els que no en cada una de les masses d’aigua dins del període

de vigència del Pla. De l'anàlisi del possible compliment o no dels objectius ambientals definits en cada

massa d'aigua, un cop executades les actuacions previstes, s'originen els objectius del Pla. Aquests

objectius preveuen que, en algunes masses d’aigua, s'assoliran els objectius ambientals, mentre que en

altres masses d'aigua, de manera justificada, quan les mesures necessàries per assolir-los resulten

inviables a causa de limitacions tècniques o econòmiques, es preveu que no s'assoliran els objectius

ambientals dins del termini establert pel Pla, per la qual cosa es proposen pròrrogues per al seu

assoliment. El Pla de gestió del districte de conca fluvial de Catalunya determina uns objectius

(objectius del Pla) en el termini de vigència d’aquest, que és de 6 anys, tenint com a referència els

objectius ambientals definits d'acord amb els requeriments de la Directiva Marc de l'Aigua. Per tant

parlem d'objectius ambientals, als quals cal tendir i cal tenir en compte en noves actuacions i mesures,

i d'objectius del Pla, els quals cal complir en el termini de vigència establert (2015), i que s’aniran

revisant en posteriors revisions del Pla.





Grau de compliment dels objectius del Pla de gestió del districte de conca fluvial de Catalunya

A continuació, per a les conques internes de Catalunya (o districte de conca fluvial de Catalunya),

s’analitza el grau de compliment dels objectius de qualitat ambiental descrits al Pla de gestió del

districte de conca fluvial de Catalunya (PGDCFC), aprovat per Decret 188/2010, de 23 de novembre, i

establerts d’acord amb els requeriments que donen resposta al compliment de la Directiva Marc de

l’Aigua (2000/60/CE) i al Reglament de la Planificació Hidrològica (Decret 380/2006).

A la taula següent es mostra l’estat de compliment a 2010 (dades del Programa de Seguiment i Control

2007-2010) dels objectius ambientals, és a dir, el bon estat, per cada categoria de massa d’aigua de les

conques internes de Catalunya.

Categoria de massa d’aigua (MA)

Nombre de masses d’aigua

Estat de compliment dels objectius a 2010

MA que compleixen

MA properes a complir *

MA que no compleixen

MA amb dades parcials **

Rius 248 48 (19%) 86 (35%) 83 (33%) 34 (14%) Embassaments 13 8 (62%) 3 (23%) 2 (15%) 0 Estanys 27 6 (22%) 6 (22%) 11 (41%) 3 (11%) Aigües de transició 25 5 (20%) 4 (16%) 13 (52%) 3 (12%) Aigües costaneres 33 16 (48%) 6 (18%) 8 (24%) 2 (6%) Aigües subterrànies 39 14 (36%) 0 25 (64%) 0

Total 385 96 (25%) 105 (27%) 142 (37%) 42 (11%)

* Les masses d’aigua properes a complir són aquelles en què l’incompliment ve degut a algun element que cal analitzar amb cura a l’estar proper al llindar del compliment. Aquestes masses d’aigua caldrà analitzar-les al llarg dels propers anys per emetre la valoració al final del període del Programa de Seguiment i Control 2007-2012.

** Les masses d’aigua amb dades parcials són aquelles en què no es tenen dades per a tots els elements de qualitat i, per tant, no es pot emetre una valoració amb prou coneixement. Són masses d’aigua de zones de capçalera amb poca incidència humana, on el Programa de Seguiment i Control tan sols ha planificat un mostreig al llarg del període 2007-2012. Cal encara anar a mostrejar abans d’acabar el període (durant el 2012).

Pet cada categoria de massa d’aigua es resumeix l’estat de compliment dels objectius per aquelles

masses en què el Pla de gestió del districte de conca fluvial de Catalunya ha fixat l’assoliment

d’aquests objectius per a l’any 2015 (un 55 % del total de masses d’aigua del districte de conca fluvial

de Catalunya). Es mostra el nombre de masses d’aigua que cal recuperar i, per tant, prioritzar la inversió,

per a cada una de les categories de les masses d’aigua del Districte de Conca Fluvial de Catalunya.


Nombre de masses d’aigua a complir a

2015

Nombre de masses d’aigua a recuperar 2010-2015

Estat a 2010 proper al bo *

Estat a 2010 inferior al bo

Total

Rius 146 (59%) 52 19 71 (29%) Embassaments 11 (85%) 3 0 3 (23%) Estanys 10 (37%) 2 2 4 (15%) Aigües de transició 9 (36%) 2 2 4 (16%) Aigües costaneres 19 (58%) 2 1 3 (9%) Aigües subterrànies 18 (46%) 0 4 4 (10%)

Total 213 (55%) 61 28 89 (23%)

* Les masses d’aigua properes a complir són aquelles en què l’incompliment ve degut a algun element que cal analitzar amb cura a l’estar proper al llindar del compliment. Aquestes masses d’aigua caldrà analitzar-les al llarg dels propers anys per emetre la valoració al final del període del Programa de Seguiment i Control 2007-2012.



Resum executiu

Resum executiu

Estat de les masses d’aigua a Catalunya

Estat de les aigües subterrànies

El 49% de les masses d’aigua subterrànies (26 masses) assoleixen el bon estat, tant químic com quantitatiu. La

resta (27 masses), presenten un mal estat químic degut, principalment, a la presència de nitrats i sulfats d’origen

agrari (19 masses d’aigua), a la salinització de les seves aigües (9 masses d’aigua), a la presència de dissolvents

orgànics d’origen industrial (5 masses d’aigua), i més puntualment, a la presència d’amoni i contaminació d’origen

urbà i industrial (4 masses d’aigua). Prop del 10% (5 masses d’aigua) presenten, a més, un mal estat quantitatiu,

és a dir, una clara tendència descendent en els nivells piezomètrics. Aquestes es localitzen al baix Llobregat i el

seu Delta, la Selva i el baix Ter. La massa d’aigua del Gaià-Anoia mostra mal estat quantitatiu, tot i que manté un

bon estat qualitatiu.

Estat dels rius

El 25% de les masses d’aigua rius (91 masses), assoleixen el bon estat, és a dir, el bon estat químic i el bon o molt

bon estat ecològic. Es localitzen principalment als Pirineus, les capçaleres i alguns petits afluents de zones poc

poblades. Tanmateix, aproximadament la meitat de la resta de les masses (115 masses), es troben en un estat

proper al compliment, ja que o bé el seu estat ecològic tan sols incompleix per un dels elements i de manera lleu, o

bé l’estat químic s’incompleix amb valors molt propers al llindar de qualitat (cal anar avaluant la seva progressió).

L’altra meitat, 101 masses (el 31% del total), incompleixen els objectius de qualitat de forma clara. Malgrat que la

immensa majoria de masses que no assoleixen el bon estat es troben en zones industrials, urbanes o agrícoles, en

zones poc poblades, com és el cas dels Pirineus, trobem alguns incompliments per la presència d’algunes

substàncies prioritàries (biocides), o alteracions en les poblacions piscícoles degut a alteracions

hidromorfològiques. Es destacable també la creixent presència d’espècies exòtiques als rius catalans.

Estat dels embassaments

Gran part dels embassaments catalans, el 80%, es troben en bon estat. L’estat químic és bo a tots els

embassaments dels quals es disposa de dades (21 embassaments, el 70%). Pel que fa al potencial ecològic,

aquest és bo, o fins i tot molt bo al 80% dels embassaments (24 embassaments). Dels 6 embassaments que no

compleixen el bon estat, només un, el Foix, es manté al llarg dels anys en un estat dolent, donat que es tracta d’un

embassament petit, amb una taxa de renovació molt baixa, i que rep aigües amb importants abocaments urbans i

industrials. La resta (la Baells, Boadella, Sau, el Catllar i Guiamets), varien lleugerament any a any en funció del

seu règim hidrològic i la qualitat de l’aigua d’entrada, i caldrà anar-los seguint per poder valorar la seva evolució.

Estat de les aigües costaneres

S’assoleixen els objectius de bon estat en el 58% de les masses d’aigua costaneres (22 masses). Aquestes es

situen sobretot al terç nord de Catalunya i al sud. A la costa central de Catalunya, des del Maresme sud fins al sud

del Cap de Salou, on es concentra la major part de la població resident i visitant de la costa, i on es localitzen els

principals sistemes de sanejament urbans i industrials, les masses d’aigua mostren indicis de mal estat degut a

diversos factors. L’alteració de les praderies de posidònia, el desenvolupament excessiu del fitoplàncton (detectat

per concentracions de clorofil·la massa elevades), i l’excés de nutrients a les aigües amb poca capacitat de

renovació atesa l’artifialització de la costa, són les principals causes del mal estat.

Quadre resum (masses d’aigua a Catalunya):

Estat de les masses d’aigua 2007 – 2010

Bo Proper a bo Inferior a bo Dades parcials

Subterrànies 26 (49%) - 27 (51%) - Rius 91 (25%) 116 (32%) 101 (27%) 59 (16%) Embassaments 24 (80%) 3 (10%) 3 (10%) - Costaneres 22 (58%) 6 (16%) 8 (21%) 2 (5%)

Resum executiu

Resum executiu

Principals problemàtiques que afecten les masses d’aigua de Catalunya

Afecció per excés de nitrats d’origen agrari

La presència de compostos nitrogenats (especialment nitrats) és un dels principals problemes, de contaminació

difusa, que afecta a les aigües subterrànies de Catalunya i, alhora, la principal responsable del seu mal estat. Un

36% de les masses d’aigua subterrànies (19 masses) superen el llindar permès de nitrats (50 mg/L). Aquestes

masses es localitzen a les principals zones de producció agrària (Plana de Lleida, Catalunya Central, sud de la

Plana de Vic, conca del Manol i Muga, Vallès i Baix Penedès), tot i que també se’n troben en zones d’elevada

densitat urbana i industrial (baix Besòs, Pla de Barcelona i al·luvial de Terrassa). Durant l’última dècada no

s’observa de manera generalitzada una clara tendència a la disminució dels nitrats d’origen agrari presents a les

aigües subterrànies de les zones vulnerables declarades en virtut de la Directiva 91/676/CEE. El canvi d’inèrcia és

complex, i cal perseverar en les bones pràctiques agràries i la restricció de nitrogen al medi.

L’afectació per nitrats de les aigües subterrànies es veu reflectida sovint a les aigües superficials associades. En 7

de les 19 masses d’aigua subterrànies afectades, es donen incompliments generalitzats a les aigües superficials

(rius). Concretament són 68 les masses d’aigua rius que mostren excés de nitrats i que estan vinculades a les

aigües subterrànies afectades. La relació amb les aigües costaneres és més difícil de mesurar, ja que els nitrats

d’origen agrari s’incorporen de forma difosa, i queden emmascarats per les aportacions de rius o abocaments

d’aigües residuals. Tanmateix, si extraiem aquestes causes, s’identifiquen 9 masses d’aigua costaneres amb

nivells de nitrats superiors als basals, que justament estan situades sota la influència de les masses d’aigua

subterrànies del litoral afectades, principalment a la costa nord entre la Muga i el Fluvià, al Maresme entre la

Tordera i el Besòs, i al baix Penedès i Tarragonès entre les desembocadures del Foix i del Gaià.

Afecció per excés de nutrients i matèria orgànica d’origen urbà

La concentració d’aigües residuals urbanes i industrials pot afectar al deteriorament de les aigües superficials allà

on son abocades. En rius, la possible afecció per manca de capacitat de dilució del medi receptor o per

tractaments deficients d’abocaments urbans i/o industrials, pot traçar-se mitjançant la mesura de l’amoni,

principalment, i el TOC. En aquest sentit, es detecten 36 masses amb incompliments de tots dos paràmetres, 28

d’elles greus, 6 masses amb incompliments només d’amoni, i 37 amb incompliments de TOC. En aquestes 79

masses (el 22% del total de masses d’aigua rius de Catalunya) cal analitzar si l’actual sanejament o autorització

d’abocament és adequat, o si manca implementar sistemes de sanejament encara no existents.

Pel que fa a les aigües costaneres, aquestes reben més de la meitat de les aigües residuals que es generen a

Catalunya, de prop de 9 milions d’habitants equivalents. En conseqüència, es detecten puntualment afeccions de

l’estat ecològic o de la qualitat microbiològica de les aigües de bany. Cal destacar l’actual sanejament insuficient de

rius i llacunes que afecten a les aigües costaneres de davant de la Muga, el Besòs, el Llobregat i la llacuna de la

Murtra.

Afecció per plaguicides i substàncies prioritàries

Els plaguicides i substàncies prioritàries poden trobar-se a les aigües les subterrànies, d’on provenen de fonts

difoses de les aplicacions en agricultura, a les superficials que reben els plaguicides de les fonts d’aigua

subterrània o d’abocaments puntuals a la llera, així com a les aigües costaneres que reben les aportacions dels

rius i els abocaments terra-mar. Els llindars de plaguicides a les aigües subterrànies estan regulats per la Directiva

2006/118/CE, i les substàncies prioritàries a les superficials, per la 2008/105/CE.

En aigües subterrànies, les plaguicides es mesuren en zones d’agricultura intensiva (17 masses d’aigua, el 44%).

Els plaguicides més abundants trobats a les aigües subterrànies són la terbutilazina, l’atrazina (prohibida des del

2004), la simazina, el lindà (prohibit) i el clorpirifós. En un nombre inferior de mostres també es superen els llindars

pel diazinon, l’endosulfan o la DEA (dietilatrazina). La major part d’incompliments es troben a la zona de l’al•luvial

d’Urgell, on els llindars d’atrazina i terbutilazina superen en diversos punts els llindars de qualitat. Tanmateix, els

incompliments es donen en punts concrets i no suposen l’incompliment del bon estat químic de cap massa d’aigua

subterrània..

Resum executiu

A la zona del Segre i els regadius de l’Urgell i el Francolí, els plaguicides també es detecten a les aigües

superficials, donant incompliments de l’estat químic dels rius. En rius, trobem incompliments de plaguicides i altres

substàncies prioritàries com l’endosulfan a les capçaleres del Segre i Nogueres (en molt baixes concentracions), la

simazina a la capçalera del Francolí i al Foix, i el nonilfenol i el t-octilfenol (disruptors endocrins) en zones

densament urbanitzades i industrialitzades (tram baix del Llobregat, Besòs, tram baix del Francolí). En conjunt, el

20% de les masses d’aigua rius presenten un estat químic dolent per concentracions de plaguicides i compostos

químics persistents (detergents, metalls pesants, disruptors endocrins, etc.) superiors a les normes de qualitat

fixades per la Unió Europea.

A les aigües costaneres no es detecten incompliments per substàncies prioritàries, malgrat que de vegades es

detecten esporàdicament valors superiors a les normes de qualitat. Aquesta situació es dóna sobretot davant del

Besòs, el Llobregat, i l’Ebre.


Els elements de valoració de l’estat quantitatiu consideren els impactes de les alteracions antropogèniques a llarg

termini que afecten el nivell de les aigües subterrànies o el flux de les aigües subterrànies. Un total de 5 masses

d’aigua subterrànies han estat avaluades en mal estat quantitatiu, i en 7 masses d’aigua més, on calen estudis

més específics per acabar de determinar el seu estat quantitatiu final, s’han detectat indicis que les posen en risc.

Els principals problemes es centren a les masses de la cubeta de St. Andreu, Vall Baixa i Delta del Llobregat,

afectades per la intrusió marina del delta del Llobregat, la massa del Gaià-Anoia, amb una gran pressió extractiva

del Carme-Capellades, la massa de la Selva, amb pressió per extracció d’aigua significativa regional, i la massa del

Fluviodeltaic del Baix Ter, amb un important con de bombament que ha comportat la davallada piezomètrica de la

massa d’aigua.

Resum executiu

Compliment dels objectius de qualitat del Pla de gestió

De les 385 masses d’aigua que conformen el districte de conca fluvial de Catalunya (conques internes de

Catalunya), un 55% (213 masses d’aigua) han d’assolir el bon estat l’any 2015 en compliment del Pla de gestió del

districte de conca fluvial de Catalunya (Decret 188/2010 de 23 de novembre, i Reial Decret 1219/2011 de 5 de

setembre). D’aquestes, un 45% (97 masses d’aigua) ja assoleixen el bon estat segons les dades del Programa de

seguiment i control dels anys 2007 a 2010, un 13% (27 masses d’aigua) no hi ha prou dades per donar-ne una

valoració clara però les dades que es tenen apunten a un assoliment d’objectius, un 29% (61 masses d’aigua) està

proper a assolir-lo (la tendència és a la millora o tan sols manquen petites mesures correctores), i el 13% restant

(28 masses d’aigua) es troba encara lluny dels seus objectius i, per tant, és on caldria aplicar i prioritzar les

mesures de correcció i millora. El total de masses d’aigua a recuperar i fer assolir els objectius ambientals a 2015

representa el 23% de les masses d’aigua definides a les conques internes de Catalunya, 89 masses d’aigua, de les

quals 61 masses d’aigua estan properes a aquest objectiu (inversions mínimes o nul·les), i 28 masses d’aigua

requereixen un major esforç i inversions més elevades.


MA a complir a

2015 *

MA que ja compleixen

Dades

parcials**

Nombre de masses d’aigua a recuperar abans de finals de 2015

Estat proper al bo

Estat inferior al bo

Total a recuperar

Rius 146 (59%) 48 27** 52 19 71 (29%) Embassaments 11 (85%) 8 0 3 0 3 (23%) Estanys 10 (37%) 6 0 2 2 4 (15%) Aigües de transició 9 (36%) 5 0 2 2 4 (16%) Aigües costaneres 19 (58%) 16 0 2 1 3 (9%) Aigües subterrànies 18 (46%) 14 0 0 4 4 (10%)

Total 213 (55%) 97 27** 61 28 89 (23%) * Segons el Pla de Gestió del Districte de Conca Fluvial de Catalunya (Decret 188/2010 de 23 de novembre, i Reial Decret 1219/2011 de 5 de setembre).

** Es pot considerar que aquestes 27 masses d’aigua (rius) compleixen els objectius ambientals donat que les dades de les que es disposa així ho indiquen. No s’han classificat com a masses d’aigua que compleixen perquè manca avaluar algun dels elements de qualitat que determina la Directiva Marc de l’aigua, però amb les dades que es disposa no es detecten problemes de manca d’assoliment d’objectius.

Documents

Resultats del Programa de Seguiment i Control.aca-web.gencat.cat/aca/documents/ca/publicacions/estat... · 2012-05-09 · sistemes aquàtics de Catalunya, i dimensionar adequadament