,INDEX

Editorial. ' 3Ha passat 4Qui hi ha de nou? 7Què hi ha: a la bústia? 12Entrevista 14Suant tinta 18N o fa sol 22Penjat d'~ fiL 23Jocs maniàtics 24La caixa : 24A ca la bruixa 25El retrat misteriós 26No fa gràcia 27M'agradaria saber 28Horòscops 3OEntreteniments 31

~l.D' I!I lli 11 'li_

========'"'-=========_ I •••• ~ --:---UIIIIUU.

Coordinació: Pere Bartrès i Teresa Pou.

Edita: I. B. Cardedeu.

Impressió: Gràfiques Arco, S.A.Tels. 846 09 05 - 867 46 37Fax 871 188908440 CARDEDEU

Caricatures: Joaquim Boix.

2

Consell de redacció: Sara Bayès, SandraCaudet, Esther Córdoba, MeritxellHinojosa, Javier Jurado, Susamla López,NúriaLópez, ElisabetLosada, JordiMauri,ElisabetMir, Núria Oliveras, MartaPlanas,Elisabet Prades, Judit Pnma, Roser Riera,Ingrid Rovira, Raquel Sales, Eulàlia Vivó,Montse Xandri i Maria Xiol.

Número 21 - Primer trimestre del curs94/95

UN QUART DE SETRevista de ['Institut de Cardedeu

EDITORIAL

Què hi poso a l'editorial? Explico que 1/4 de 7val dues-centes pessetes perquè s'ha depagar fer~la imprimir i encara no cobrim despeses? És que hi ha qui es pensa que elsdiners sónper als que fan la revista... O potser parlo de vosaltres? Ja us deixaré bé... Diréque sou de tercer i que l'heu «dissenyada» i escrita, això sí, demanant i acceptant totesles col·laboracions de l'altra gent de l'Institut. I també que després, quan els companyslallegeixin, pensiuque és el resultat d'wla feina que tothom veu i que això no passa ambcap altra assignatura... Vaja, jo no he vist pas exposats als ulls crítics de tothom elsproblemes dè matemàtiques o de física que només es queden amb la incògnita i nol'aïllen, les traduccions de llatí bones o macarròniques, elpasl simple mal conjugat. ..opotserno! I perquè els professors de geografia no pengenels mapes per les cartelleres?

Trobo que em podríeu donar algooa idea... «Tu mateixa;tu mateixa...» Si sempre l'hed' .:scriurè jo, al final totes les editorials semblaran bessones... All! Potser ha¡Jríein dedir que la revista vol serun «reswo» de l'activitat de l' In~titut i del seu entom; Ullà menade record, no exhaustiu però sí variat. Una petita cua de pansa per a la memòria.

Què? Si diem tot això quedarà bé?

HA PASSAT

BALL DE BASTONS A CARDEDEU: UNA HISTÒRIA PER NO DORMIR

-

Dissabte 19 de novembre de 1994La Plataforma Urutària no s'adorm i orgarútzauna botifarrada popular per demanar la dimissióde]'alcalde. Cadascú que entengui la «botifarrada»segons li convingui: com un àpat o" com Un gest.

Dissabte 22 d'octubre de 1994Vil-la Paquita reuneix joves, pares, representantspolítics... Tots ells pretenen trobar'una solució alproblema de la joventut.Es convoca una nova marúfestació .

Dissabte 29 d'octubre de 1994!Amb el lemaPeldiàleg, la tolerància i1a llibertatd'expressió, Comas dimissió comença a'1es 6 dela tarda tina simbòlica marufe~taciò. Entr~ '600:i700 persones es marúfesten pacíficament pels fetsde la matinada del dia 15. Després d'haverrecorregut diferents carrers céntrics, i cal desta­car el gran silenci davant la casa de l'alcalde, esretorna a laPlaçade la Vila. Pepa Sans, mare d'unjove afectat, parla en nom de tots els. presentsdemanant la fi de la repressió, de la violència i dela intolerància amb què Ramon Comas ha sotmèsels vilatans.

Divendres 11 de novembre'Celebració del pleordinari. Duradaextraordinària:7 hores. Després d'haver tractat diversos temes,s'airibà al punt 13, és a dir, als fets succeïts la rutdel dia 15 d'octubre. L'alcalde va manterur laseva «postura» i anuncià que els bars podienrestar oberts amb la condició de terur-hi unguar­da de seguretat. Sirnultàruament, a fora, la Plata­forma Urutària, oferia xocolata per fer evident laseva presència i per ajudar a passar l'estona.

~:",~I:I.••• • IR

___=====-'-================ .... I r- UIlIllIllIIJ.4

L'aIClllde, Ramoll Comes, estableix ulla normativa que té com" objectiu el tancament dels barsdel centre de Cardedeu a les 24h.

Divendres 23 de setembre de 1994lCom a resposta a la nova normativa, que haviad'entrar en vigor el mes d'octubre, més de centjoves van concentrar-se davant les portes deL'ONZE cap a la mitjanit. A poc més d'un quart,el propietari, Benja Gonzàlez, va tancar el local.Tot seguit els joves van dirigir-se al Carrer SantRamon, on resideix el veí que va fOfIl!ular ladenúncia (que en aquell moment no hi era). Acoiltinuacíó van traslladar-se davant la casa ddbatlle, on van començar a cridar. Després d'unabona estona, els joves van decidir donar peracabada la protesta, la qual finalitzà sense cap

incident. _~

Dissabte 15 d'octubre de 1994~Quarts d'una de la matinada. Plaça del'Aju'ntament: hi ha una xiulada contra el noudecrei de tancament dels bars.Uns quaranta joves, que protestaven per la nor­mativa, van poder ser testirnorus de l'arribada a laplaça de 16 vehicles antidisturbis amb unaseixantenade guàrdies civils. Elsj6ves, únicament«armats» amb xiulets, van ser objecte d'una vio­lenta i desmesurada càrrega· policial. Les pilotesde goma, les persecucions i els cops de porra vanarribar, fins i tot, a persones alienes a lamarúfestació. Resultat d'aquesta indiscriminadaactuació: sis joves ferits de diversa consideracióquevan haver de seratesos encentres hospitalaris.Una persona, que suposadament va ser confosaper un policia de paisà, també va ser agredida.

Diumenge 16 d'octubre de 19941Representants del'oposiciódemanen explicacionsa l'alcalde. Aquest afirma no haver tingut res aveilre amb l'actuació dels antiavalots.AI bar L'ONZE es reuneixen més de 200 joves de de 199..• ? .amb un objectiu: decidir les mesures a emprendre. Com continuarà?com a resposta als fets de la rut anterior i demanarsolucions pel que fa al tema dels locals i actesdestinats als joves.Es convoca una nova trobada a Vil·la Paquita.

ANECDOTARI DE L'INTERCANVI AMB MONTPELLIER

Nous y sommes arrivés par une nuU de tempête, d'orange, tl'inondatiQns... Nous al'ons vu,pendant notre voyage, la mer emporter la terre sous la voie du train. ..Le lendemain il aencore pIu, mais le Lycée 1. F. Chal11pol/ion était supero lf.esÚe plus modernede l'Europemais iln'apas de terrain defqotball. On nous afait travail/er dur. Nous nous sommespromenéúous lapluieparMontpel/ier avec uneguitle quiparlaitpendant tout le temps mais quiétait sous unparapluie. On a díi la faire taire pour aller se refugier au polygone. .

19-10-94. 17:30A Cervera, fent el transbord per pujar a l'altretren, l).omés faltava una persona: l'Andreu!En Sergi el va anar a buscar i per sort el va atrapar.. ..

20.10-94A'là recepció del Consell Regional tothoms'adormia perquè els discursos s'allargaven perexplicar-nos com funciona el Govern Francès.

21-10-94Vam visitar la Camarge en 4x4, vam veure torosicavalls salvatges deixatsànar Hihavia aiguamollsainb·«garses» i «flamencs»: Era unareservanatu­ral i el primer que .ens trobem és una maletaperduda i segurament rQbada. El conductor del4x4 va agafar el moneder, que també estava perallà abandonat, i el va obrir, peró jano hi havia res.

22-10-9'1Vam fer una excursió de tot el dia a visitar unescoves que eren impressionants, i en Joan, «el

vertiginós», va necessitar l'ajuda de l'Andreu i laMontse per poder baixar

25-10-94L'últim dia a l'institut ens van ensenyar la

. infermeria, on ens van explicar algunes coses i ala sortida ens van donar preservatius. L'Andreuva fer el seu petit incís perquè va dir: . .- «Dàmelos a mi, dàmelos a ini». ,"Tothom esclafi a riure. l l'Andreu es va posàrnerViós i ehmig de l'aldarull va élir; ..~ No em màlinterpreteu, en tinc a casa!El riure augmentà, i la Montse digué:- Calla, Andreu, callàl

26-10-94A la tornada, dins el tren, hi.havia una reserva:·ènnom de I.n.e. Peró ·elsquatr~ comp'art¡rr¡~.~tsestaven ocupats. L'Andreu anà.a ¡'~scar el revi­sor, tot s·arreglà i vam arribar tots sans i estiuvísa casa.

Estimats companys de l'LB.C.,

Aquest passat octubre uns quants alumnes de tercer hem anata la mistica ciutat del Big Ben. Durant el viatge d'anada vamdemanar amablement a l'hostessa permís per entrar a la cabina decomandament i ella hi·va assentir: la vista era esplèndidal Aixi,doncs, si mai en teniu ocasió, aprofiteu-la!Només arribar, tres dels nostres companys van voler fer de les sevesi van simular que se'ls tancaven les portes del metio; per ser mésconcrets direm que eren en Sam, en Marc i la Laia. Tot i que ens vanabandonar, la Mercè Travé finalment els va trobar. A l'estaciód'Acton Town vam veure un grup de nois i noies. Devien ser ells,els nostres intercanvis. Mare meva, quin patiment vam passar abansde coneixe'ls!L'endemà; vam anar a la seva escola. Vam quedar força sorpresosen veure que no era gens estricta: el professor bevia cafè dins l'aulamentre explicava una avorrida lIiçó.. .i quan el pobre home haviavolgut entrar a l'aula, va trobar-se uns individus que li ho impedien.Quan finalment va poder començar la classe, alguns dels alumnes livan dir que tallés el rotno. Increïble, eh? Així, nois, ja ho sabeu: sino aproveu aquí a Twyford School us hi divertireu!El dimarts vam anar a la ciutat d'Oxford, hi havia molts estudiants,nois que estaven... bé... eren molt simpàtics i moltes noies, peró commolts de vosaltres sabeu: «Una bona pubilla no té res a envejar...».J una altra cosa: us imagineu que el F.C. Barcelona, en comptesd'entrenar a «La Masia», ho fes al pati de l'Institut? Doncs allà elsalumnes, entre classe i classe, poden admirar les jugades d'un equipde futbol de primera divisió anglesa que entrena al camp on ellspractiquen gimnàstica.Dimecres vam fer un viatge en vaixell fins a Greenwich. Va ser moltinteressant, sobretot el paisatge,ja que des del pis de sota vam poderobservar-lo detingudament mentre jugàvem a l'UNO.L'endemà va ser d'alló més monóton perquè vam assistir a totes lesclasses. Resignació! A la tarda alguns de nosaltres vam anar a ferxip-xap a la piscina i d'altres, a Wembley a patinar sobre gel.Divendres, els nostres corresponents no tenien classe i vam tenir eldia lliure per fer l'últim «shopping» i la darrera nostàlgica visita aLondres.L'acomiadament va ser trist: ens costava separar-nos dels nostrescompanys anglesos que ens van acompanyar fins a l'aeroport.Al viatge de tornada alguns de nosaltres (i no volem especificarnoms) ens vam fer un fart de patir .perquè es va desencadenar unaforta tempesta. Hauríeu d'haver vist la cara d'espaordits que fèiemen produir-se les turbulències. .BUAAAAAAAH! i dilluns no volíem venir a l'institut, però, si no,què? Segrestar un avió amb un pilot i tot? Doncs sí, per això us hem

enviat aquesta llarga carta per donar-vos records des de....~.~q~u~i~s~aP.s;l~ImI!!!!Ilil'i\'l';lon? Bye!! •

6

-

QUI HI HA DE NOU? .

Santi Vilches Latorre va néixer el5 de gener del 1962. És professor de matemàtiques.

7

Moutserrat Tudela i Peña és professora dellatí.

-Què volies ser quan eres petita?Cada dia una cosa diferent-Quin és el millor consell que t'ban donat mai?«No facis mai cas de cap consell, ni d'aquesttampOC».-Quan et lleves, qnè és el primer que fas?Escoltar el trànsit a Catalunya Ràdio, per sabercom està la sortida de Barcelona.-Ens pots dir el ten p.mt feble?

Això no es pot dir mai, i menys '--'--~en públic.-Què és el que no t'enduries mai a una illa deserta?Un diccionari de llatí.

-Què volies ser qua·u eres petit?Repartidor ambulant d'ampolles de llet-Quin és el millor cousell que t'bau donat mai?Els consells només saps que són veritablement bonsquan no els has seguit i aleshores ja110 serveixen per ares.-Quan et lleves, què és el primer que fas?Emetre la micció matinal.-Ens pots dir el teu punt feble?És clar que sí! Tinc pessigolles a les aixelles.-Què ·és el que no t'enduries mai a una illa deserta?El Règim de Reglament Intern de l'Institut-Has fet <<xuletes» algun cop? De quina assignatura?Les <<xuletes» són una d'aquelles coses que tothom enfa peró ningú no ho reconeix públicament Així,doncs, «xule·tes», jo? Mai. .-Què et pot impressionar més d'unia alumne/a?La capacitat superació personal. 'JOA~f,", 8Ofx.

-Els alumnes et fan empipar sovint? Per què? ~_.

Faig un gran esforç per no empipar-me. Així í tot m'empipo molt més del que m'agradaria.Emmolestamoltla tiraniad'aquells queno solsno fan res sinó que no ho deixen fer als altres.-Què faries si una alumna s'enamorés bojament de tu?Tan de bo que entre professors/es i alwnnes es produís una mena d'enamorament platònic.-Amb quines cinc paraules t'autodefiniries?1. Distret2. Perseverant3. He dit ja «distre1»?4. Perseverant5. Irónic.

Fina Cordero Rodriguez va uéixer el 14 de juny del 1957. Fa classes de catalil, història,ètica i informàtica.

o • ..4~ 1111___• l'

•••••ft__=====================_ .. . 11'(1- I•••I~.8

- Q,ún és el millor consell que t'hau donatmai?No acostumo a escoltar-los.- Quan et lleves, què.és el primer que fas?Un pipi. .-Ens pot dir el teu punt feble?Suposo que en tinc molts però el pitjor és que elsaltres el descobreixin abans que jo el recordi.-Què és el que uo t'euduries mai a 1ma illadeserta?El cotxe.-Has fet <<xuletes» alguu cop? De quinaassignatura?Sí. De filosofia. Era norma portar l'examen fet.l una única vcgada que vaig llevar-me a les sisdel matí perpensar la <<xmeta» de mates, no vaigutilitzar-la i a sobre van enganxar molta gent.Massa poc efectiu.

-Què et pot impressionar més d'unia alumne/a?Que sigui realment diferent i que no s'amagui darrera W1a imatge, peròsobretot que sigui feliçment respectuós.

-Què volies ser quan eres petita?Continuar sent petita. M'agradava molt jugar, encara que a vegades s'acabés amb un trau alcap. Coses de l'e<!at.

-Has fet <<Xldetes» algun cop? De quina assiguatura?No, les trampes només les faig quan jugo al parxís.-Què et pot impressiouar més d'unia alumne/a?El mateix que m'impressiona en qualsevol persona: la seva capacitat d'apassionar-se per lescoses que fa, la sevacreativitat, la imaginació, la iHusió, la força amb laqual viu, sent i actua;la capacitat de treure el que hi ha de bo en coses que en principi semblen obligacions; lallibertat d'esperit. Cada dia espero descobrir algw1a cosa que m'inlpressioni dels alwrwes.-Els alumues et fan empipar sovint? Per què?Quan no saben «treure el suc» de l'experiència inteHectual i personal d'estudiar el batxilleraten un institut.-Què faries si un alumne s'enamorés bojament de tu?Dir-li ràpidament que no té cap possibilitat: ja estic molt enamorada del meu marit.-Amb q,únes cinc para,des t'autodefiniries?Si aquesta revista no anés dirigida als alumnes, respondria la pregW1ta. Però penso que ésmés pedagògic que em defineixin ells. En aquesta entrevista ja dono pistes.

-Els alumnes et fan empipar sovint? Per qnè?Gei:leraJmentno. No suporto quejugllin a professor i alumne, i a més a mi em toqui el paperde policia.- Què faries si lm abrmne s'enamorés bojament de tu?Si pogués dir mentides... si arribés a saber-ho, ara en dubto, li·diria: «Surt a fora que enparlarem».- Amb quines cinc paraules t' autodetIniries?Guapa, atractiva, atrevida, molt intei·ligent i discreta.

Marja Martiuez Sales va néixer el 12 de gener de ... i és professora de fisica i qnímica,matemàtiqnes iE.A.T.P de tècniques de laboratori.

-Què volies ser: quan eres petita?Quería ser chico en vez de chica.-. Qwn és el millor consell qne t'han donat mai?«Masvale un lapïz corto que unamemorialarga». Noes el mejor, pelO sí el que me han dado mas veces.- Quan et lleves, què és el primer que fas?II al cuarto de baño- Ens pots dir el teu pUllt feble? .Seria mas facíl contestar cual es el fuerte ..- Què és el que no t'enduries mai a nna illa deserta?El despertador.

.- Hasfet «xuletes» alguncop? Dequina assignatura?No, de ningllna.- Què et llOt impressionar més d'unia alumne/a?Vedo comerse las uñas durante una hora seguida.- Els alumnes et fan empipar sovint? Per què?No muy a menudo, pelO sí algunas veces cualldopretendell saber mas que yo y no admitell estarequivocados.- Què faries si un alumne s'enamorés bojament detu?Depende de lo bueno que estuviese el alumno.- Amb quines cinc paraules t'autodef"miries?Símpatica, extrovertida, optimista, eficiellte y cabe­zota.

.,dj1111

~1lI1'

DIJIIIIIR-;;;;=. 11 11 a a '(1- ~tlll!lll!U I,

9

II

·c. ,l'

~. - IIII~...• B li li .R

-;;;====================='" li 11 11 li I r- UlUIlI!lIlJ.10

- Què volies ser quan eres petita?Bufa-la! Volia ser massa coses i de maneraaccelerada. Malgrat tot n 'hi ha dues d' essencials­i ben diferents: d'una banda ballarina (crec quenomes m'encisava l'estètica. Sempre he estatforça ànec!. ..) i de l'altra, mestra.. i tenia unaclasse d'alumnes encarcarats: totes les mevesnines (i en tenia una munió).- Quin és el millor consell que t'ban donat mai?N'hi ha una bona pila. Però, malgrat tot ·emquedaria amb l'últim, ..que, tot s'ha de dir, me'lvan regalar fa poc: «En certes situacions cal fer uncontundent vot de silenci... i que vagin dient».- Quan et lleves, què és el primer que fas?Per necessita! fisiològica, i amb corredisses; unpipi; un peto de:. bon dia (normalment per (ei-

.' :',; .eI!f;ell.éuut·el;¿om,Í>an:y);un renec violent contra el;'. ~'" .'despèiradO{~(~Qti ,qúe'Arito'Dio,.vega t~qiÍàcaÒ.çÓ'

A. ~ .~ , ." genial'dèdÏ2itdÍ1 jhlCiüe~ta,:eina).Uòrdre potsèrI.~ ~~. ;,' .. ;.vari'able·.......".. ~;;}. l~' '\...1' :: }-...... ~ ~ ...t

• t\: ::...-o" ." ~., :. 'f.. .:; "". ".~' ;:,'0. ;~i l.r .. -, "" ¡o:" ( _

- Ens po S dIr el teu' punt f~bl~?i . ~,z.", 'j. 'À.• ~.', .~; .f<..' . '.' ~.'" . :,:'No! Si el voleu saber, busqueu-lo! Aixo'sl; ·u,s'aS'se$u!0..Ali,t;oe ~è¡--hi; .hi'~s. Però' si us el dic"no té gràcia. A veurè qui:és.elprJn~t,[le·tro~ar~I~:''lii·~~i(tinpremil: < " .', •

- Què és el que no t'enduri,es mai a."na illa '4êSert'a?"~J' .~ ." ':'!' ": .' ,-- '.Suposo que tot allò qué fos'o ci,tègués i¡iútil:.~J titol d~'II¡C~!tciat en filologia, els certificatS'de cursets, les adreces ¡:Iéls cbnègutsjper fórçii,'Jes;pó\vó.respe'J a la cara,.:.. i tot un munt de. . '" .. )

records que em podrien arribar a' corsecar. '- Has fet <auletes» algwi cop? De quina assignatura?No ben bé. D'entrada sempre he estat poc destra per a fer aquestes coses... Ho portaria escrita la cara... A més amés, ho trobo absurd. Però vaja.... tampoc sóc una santa: feia lr de BUP,aleshores era una bona estudiant però una dibuixant nefasta, així que amb un company ensvam intercanviar els exàmens: jo li vaig fer l'apartat teòric i ell el pràctic, (Amb tot, la cosano va sortir rodona:' raons X van fer que el meu company, feta la part teòrica, es desentenguésde mi ... ).- Què et pot impressionar més d'unia alumne/a?Moltes coses, algunes d'ellespotsermoltpersonals. M'explico: lacomplicitatque s'estableixentre alumne/a-professor/a quan expliques quelcom amb molt entusiasme i llegeixes en elsulls d'unIa que està amb tu, que també ho ha experimentat, que sap d'on véns i a on vas...Això és genial! També m'impressionalamaduresa, l'esperit crític, la saviesa de lajoventut,la individualitat -això crec que ésmolt important: elsjoves tenen tendènciaamoure' s en grupi imitant, aleshores quan ensopegues amb joves diferents... «chapeau»! icaic de cul!

Mita Ramos Puig va néixer un 23 d'abril a les dotze «<Malauradament en el meu DNI'abril~», del 1965. És professora de llengua i literatura catalana:

~;;;;;!!!!!!==_.-_._----

,

•

-Els alumnes et fan empipar sovint? Per qnè?No, no massa. Tenim un «bon rotllo» o solem tenir-ne. Intento normalment posar-me a laseva pell, saber on són, com, què passa... i això m'ajuda. Tinc bons i bones amigues entreels alumnes. Deu voler dir alguna cosa, no?- Què faries si Ull alumue s'enamorés bojament de tu'!Deixariapassar un xic de temps... de vegades són només Ull bufaquestes coses. Si veiés queés més... «seriós» parlariaamb el suposat enamorat. Intentant, això si, no fer ma!. Ell aquestessituacions,ja se sap...- Amb qÚines cinc paraules t'autodefiniries?Sensible (massa!), tenaç, nerviosa, poruga i somiadora, o millor dit, somiatruitcs.

Josep Boms és professor de matemàtiques.

- Què volies ser quan eres petit?Maquinista. De nen volia ser mecànic o conductor de trens. D'adolescent estudiant, tota lavida estudiant.- Quin és el millor consell que t'ban donat mai?«D'allò que has fet bé sempre en tindràs un bon record. Del que fas malament, només te'nquedarà remordiment».-Quan etlleves, què és el primer que fas?Anar al lavabo.-Ens pots dir el teu punt. feble?És secret.- Què és el que no t'enduries mai a una illadeserta?El despertador, el D.NJ, el moneder, lesclaus i el camet de conduir.- Bas fet «Iuletes» algun cop?

o n'he fet mai.- Què et pot impressionar més d'uniaalumne/a?Que faci la feina ben feta seguint un camioriginal, diferent del que li hagi o li hagindit. Que sigui cre"tiu.e Els alumnes et fan empipar sovint? Perquè?No em fan empipar sovint.-Què faries si 1ma alumna s'enamorés bojament de tu?Sembla una revista «del corazóu». El meu cor està ocupat.- Amb quines cinc paraules t'autodefmiries?Són els altres qui millor em poden defmir.

"

11

QUÈ HI HA A LA BÚSTIA?

PRESONERS A L'INSTITUTElsalumnesque fem elcurs94-95 aCardedeuaquestany sommés uns presoners que no pasuns alumnes. Les noves normes imposades,algunes per la Generalitat i altres pel nostredirector, el «Quico» anomenat vulgarment,són més adequades a Quatre Camins que nopas a l'Institut. El sistema imposat per laGeneralitat, l'acceptem amb resigfiació: aixòde venir a l'insti a la tarda no ens complaugens, però hi venim. Però no. estem d'acordamb les imposades per la Junta de l'escola:que ens tanquin el recinte en horari laboral.Si ets dins de l'edifici et tanquen com sifossis un presoner i si ets fora la majoria devegades et fan entrar; els lavabos ban canviatla seva funció quotidiana: són habitacionsplenes de fum; labiblioteca i l'aula d'estudishaurien de ser plènes d'alumnes i elspassadissos buits de gent excepte a l'entradai a la sortida. Això ha aixecat una granpolèmica entre els estudiants. Aquestesnormes no faciliten gens un bon estudi, lapressió és cadavegadamés gran i ens sentimincòmodes en el nostre nou àmbit. I acabodientqueno enshiconfonnem, quedemanemmillors condicions. I m'agradaria que en unfutur, quan recordem l'Institut, el recordsigui bo i no pas el d'una mena d'escolainterna.Y. E. L.

tenim suficient material nuclear, com perdestruir seixanta-cinc vegl!des el planetablau.Per què necessitem tant material militar? Noseriamillorqueels dinersdedicatsa armamentes fessin servir per alguna cosa més produc-'tiva com, per exemple, intentar netejar elplaneta o protegir espècies en extinció? Sí, ésclar que sí, però això no està a les nostresmans, sinó a les mans dels governs,'ajuntaments de tots els països... Els convéfer-hi res? Ho faran? Seguirem lluitant,cadascú amb les seves armes.Berta Caballero, lr A

r;:::j(~~?,J;~~-<; .. ;'.. --,-'-' ( . ';;._ fil ,..r....-:" 1, I • ( L. r"-- :-.'..::¡··r .... r ..' , . ""Il \ i l~ I ..

'"' .• -.1.-J~...'1' - . -)-)._}

'I _ r •. ~(rol: \ . ~. ~ci ,,- .". l ,. ,c_.,.================_ :"\; l·t ~-':;'! f --- ~ "r!. -rl .,. ! ."~ _~. "l.-,: ¡ '._':J~'

'.. '

12

OBRIR ELS ULLS A LA REALITATObrir els ulls a la realitat és dur però convéque de tant en tant ho f\,m ....Estimats lectors, comja sabeu els autors delModernisme intentaven buscar la bellesa,l'exòtic... els autors de .Ia Generació del 98analitzaven els problemes de la societat,intentaven buscar-hi solucions. I així tots elsautors, fins als temps més antics, en escriureintentaven parlar d 'tms temes que afectessina tothom. Amb aquesta introducció intentomostrar quina és O hauria de ser la feinaprincipal dels autors actuals: consistiria adenunciarconstantment lacontaminació ambresidus nuclears, l'extinció de moltíssimesespècies animals i vegetals, la sida, qui o quèprodueix els forats deIa capa d'ozó... Perquèaquests problemes ens afecten a tots, nosolament els humans, sinó també altresespècies, de la més petita a la més gran.Potser aquestes espèciesno tenen lacapacitatde raonar que tenim nosaltres, però una cosasembla molt clara: no destruirien el seuhàbitat, ni els seus aliments, ni esgotarien lesreserves naturals de la terra. Entre elles hi haun equilibri, una estabilitat, una cadena queno es trencarà. Per desgràcia l'home éscobdiciós, ambiciós, té somnis de grandesa,de superioritat. Quan es parla de tribusindígenes d'Àfrica, de Sudamèrica od'Austràlia, sovint es diu que són ésserssalvatges, però ells han après a conviurecordialment amb la naturalesa, ells formenpart de lacadenaalimentàiia, saben mantenirl'equilibri només caçanto recollilltproductesnecessaris d'una forma adequada sense per­judicar cap espècie; no per diners, capritx oplaer. Qui són realment els salvatges? Ells onosaltres?Si I'home és tan poderós, tan superior, taninteHigent..., com és que sense un fusell iuna brúixola a les mans no és res?És clar que no solament matem animals,també ens matem entre nosaltres, a les horri­bles guerres, on no solament moren soldatssinó que també hi moren milers de civilsirmocellts. Diem que hem evolucionat, peròla veritat és que les causes de les guerresactuals són lesmateixes per les quals lluitava.l'home primitiu: per obtenir la terra i elpoder, per ser el millor... El que ha canviatsón les armes però res més. Tenim tantmaterial militar que no sabem on posar-lo i

DR. JEKYLL I MR. HYDENo trobeu que laparauladirector s'assemblamolt a dictador? Potser és que aquí hi ha uncas de Dr.Jekyll (Quíco)i Mr. Hyde (Hitler).El br. Jekyll és un tranquil i normal directordurant el dia, però durant lanit es transformaicomençaa tancarportes, [mestres i airnposarlleis sobre uilS pobres estudiants.Jo, el que us demano a tots els estudiantsd'aquest centre, és quepenseu què estapassanten aquest institut i quehi trobeu una solució.Si aquesta carta no es publica a la revista114 de 7 (suposant que Mr. Hyde no l'hagiclausurat) voldrà dir que el director o dicta­dor haurà sortit amb la sevaTORNEM AL VELL INSTITUT!UN DE C.O.U.

En ambdós casos només la participació delsalumnes en els òrgans decisoris del centre(Consell Escolar, Consell de Delegats, etc.)pot ajudar a esvair malentesos itergiversacions inicials. Es podrà mantenirl'oposició de les' deci sions preses alcomençamentde curs, però el camí del diàleg~ns facilitarà, segurament, possibles acords.Es per això que invito els alumnes a partici­par activament en lavida escolar a partir delsòrgans existents i d'altres que es poden crearcom les associacions d'estudiants del centre,a imatge de la recentment aprovadaAssociació d'Antics Alumnes de l'I.B. deCardedeu.Francesc Viñas, 'Director

ENTREVISTA

...!li. 1111~B"11 !l t'I IJ 1ft

--;;======================= a li a a 1(1- ~MOd\). -14

- De quins actors beu après més?- Utilitzo diferents tècniques. Sóc actor de teatre, cinema i televisió. També acostumo a fer doblatge.De cadascuna d'aquestes especialitats hi han hagut actors que m'han impressionat més i dels quals espodria dir que he après. Per tant,jo he après de gent que treballava en el teatre, d'actors extraordinarisque han sorgit de diferents tècniques i eren d'aqui del país, de Catalunya. Però a la vegada també herecollit de gent americana. He après fets d'altra gent quejo mai seria capaç de fer. M'acostumo a fixaren els esdeveniments que succeeixen al meu voltant. Però no podré dir maí que tinc un únic mestre.

- Esperàveu que el serial <<Poble Nom> tingués tant d'èxit?- Des d'un bon principi, si haíg de ser sincer, no perquè ni els guionistes, ni la gent de producció i de .realització, i fins i tot cap dels actors, ens pensàvem que tindria aquest èxit. A més amés ens hijugàvemuna carta especial: maí a Espanya no s'havia fe~ una cosa semblant. Els que fan sèries graven i emetenun capítol cada setmana; nosaltres gravem per fer un capitol cada dia. Això es denomina «serial» jaque es representa diàriament. Llavors ens ha de suposar un esforç i una aventura en cada sessió.

- Com vau començar i què us va motivar a.ser actor?- No me'n recordo. No sé ben bé quan es. comença: potser el dia que recites unà 'poesia al co¡.¡ègi i .te l'aplaudeixen, quan els àmics us reuniu i munteu un «sketcID>pel Cap d'Any, quanhnstitut convocaun dia cultural O dius un discurs, etc. Arnidaquevas avançant, et vas trobant representant coses, llegintpoesies, interpretant personatges... En quin moment jo passo a ser actor? Crec que no hi ha unadivisòria del moment exacte en q'uèjo em definiria com un actor. Van ser així els meus inicis: em vaigtrobar sent actor sense saber-ho.

ALFRED LUCHETTI no ens resulta una persona estranya: ens el podem trobar tot passejantper Sant Pere de Vilamajor. Fa anys que hi viu com un estiuejant que participa intensamenten la vida del poble. O ens podem pensar que l'Andreu de <<Poble Nom> s'ba escapat, per undia, del seu ·barri i ba vingut a fer UR. tomb pel Vallès.

- A què creieu que és degut aquest èxit~ .-Per,mi el serial seria una gran troballa perquè reflecteix la societat actual, que ara comença a sorgiren el nostre país. A «Poble Nou» s'escenifica la gent í l'ambient dels barrís. Els televidents es podeniden~ficar amb els personatges del serial, perquè tot el que succeeix realment li podria esdevenir a ellmateix. Fíns itot gent quejo conec m'ha comentat que els fets que ocorren a la sèrie són molt habitualsen unaescala de veïns o entre la mateixa gentd'un barri determinat Dinsun grup de persones, a tothomno li passen aquests esdeveniments, sinó auna minoria perquè SÓn coses molt de casa.Per altra banda, l'èxit s'ha produït perquè es tracta d'una nova tècnica d'escenificació, diferent, perexemple, de «Farmacia de Guardia», on la importància es troba dins de la farmàcia i no en el barri.

- Us ijlentifiqueu en alguna cosa amb <d'Andreu de Poble Nom>?- Sí,jo amb aquest personatge, igual com amb la resta de personatges que interpreto, m'hi identificoen determinats aspectes. Tant l'Andreu comjo som bones persones, educats, pràctics davant'la vida,tenim sentiments i, si bé és un jubilat que va fent les seves coses, ell mai no té un no quan li expliquenuna aventura; o quan una cosa apassionant afecta el barri, ell s'hi tira de cap.En canvi, del que caldria parlar és d'allò en què no m'hi assemblo. Ell és una persona que en el fonsés pessimista, dubta fàcilment davant de qualsevol qüestió. Però al tenir al costat <da tieta Victòria»és capaç de llançar-se a les aventures més «catxondes» i divertides que a la seva edat ja no hauria defer.

- Veieu en <da tieta Victòria» el model de dooa perfecta?- No, és clar que no, jo mai he cooegut ni en la vida real ni en la vida fictícia aquest tipus de dona. Amés no sé què vol dir ser una dona perfecta. Ara, si he de come~tar si m'agrada, doncs la veritatésque sí. Llavors diré que, com a Alfred Luchetti, m'agrada i si me l'hagués trobat m'hauria fet gràciapetar-hi la xerrada i prendre una copetad'an!s amb ella.

- Com és uo dia de cada dia al rodatge del serial?- AI serial, les dones han de ser-hi a les set del matí i els homes a dos quarts de vuit perquè el pentinatde les dones és més complicat que el nostre. Entrem al maquillatge i a les vuit en punt es passa ja arodar. Ens toquen el «pito» i sortim a les tres. Però depèn de la feina que tinguem o de les escenes enquè apareguem, entrem o sortim més tard o més d'hora.A diferència de les sèries, a «Poble Nou» no es para, no es pot parar, ja que hem de rodar un capítoldiari. Heu de tenir en compte que cada capítol són trenta minuts, i a les sèries es graven diàriamentsis o vuit minuts. Nosaltres anem cinc vegades més de pressa cada dia. Per aixó hem d'estarconstantment per la feina sense distreure'ns, sense parar. Només podem relaxar-nos en el camerinoi'quan ens trobem els actors pels passadissos anem repassant els diàlegs, les escenes, preparant lesseqüències... , perquè en gravem de dotze a quinze de diàries i és una feina increible. l això només esfa a TV3. Quan acabi «Poble Nou», TV3 es dedicarà a un altre serial d'aquesta mena.

- Recordeu alguna anècdota de «Poble Nom>?- Sí, i tant, n'hi ha moltes. La que més gràcia em va fer va ser un dia que un senyor em va dir: «Què,com va la serpota?» Jo li vaig dir: «Queeeè?» l em va contestar: «Sí, home; això que feu de «PobleNou». És que jo sóc molt català i no en puc dir culebróm>. l aixó em va fer molta gràcia.

- Com veieu el futur de <<Poble Nou» doblat al castellà?- De moment és una caixa tancada,javeurem què passarà. Penso que, com ha passata Catalunya, tindrà molta acceptació. El perill que podria haver-hi és a l'Espanya

15

rural, que ja veurem com ho acceptarà, però crec que ho acceptaran perquè un barri és com un poble.A les grans ciutats entendran perfectament "Poble Nom> perquè és la història d'un barri.

- Com era l'Alfred Luchetti estudiant?- Era molt estudiós, no era una llumenera. D'una classe de quaranta jo estava sempre entre el cinc iel deu (el lloc que ocupaves ala classe abans era molt important). Utilitzava trucs per estudiar, peròhonrats' Vaig començar a' estudü,r fisica, però després vaig canViaraquimica, que encara em va anarpitjor. Vaig haver de treballar i vaig deixar la universitat. Per tant, vaig passar de ser químic-còmica còmic-~uimic.

- Què preferiu: la TV, el teatre, el cinema...?- Preferei~o fer cinema perquè és una caixa tancada. Al cinemafas una escena i no saps com l'has fet,t'has de creure els que et'·guien. Quan treballes al cinema mai fas res que sàpigues com acabarà. Peraixò m'agrada, perquè és una aventura on t'ho jugues tot.Al teatre cada dia vas creant el teu personatge, veus les reaccions del públic, si riu, si plora...La televisió és més directa, perquè fas el que sortirà segur per la pantalla, i vas composant· el teupersonatge. A l'hora de gravar has de saber les parts del cos que t'agafa la càmera. ..

-

~.. ' Ull~1I1'

I (I • I!I I D1!I!le... .ll================ .IUlIIIlllI~16

- I el quart cinturó, cal posar-se'l? .-Jo crecque no. Això no vol dir que no hi passi mai el dia que el facin. Perquè el faran.En aquest aspecte sóc una mica com l'Andreu però fins i tot he signat en contra.

- Què en penseu, dels d.arrers fets esdevinguts a Cardedeu?- La mesura dictada per l'alcalde de fertancar·a les dotze em sembladesafortunada. Trobo que aqueStamesura s'hauria hagut de fer paulatinament i no d'una manera tan sobtada..Jo mateix no podria anarals bars per la meva feina;ja que quan faig teatre treballo fins ales 12.30. No entenc per què Cardedeuha de ser diferent dels altres pobles, ni tampoc entenc la història de trucar a la Guàrdia Civil. Quanun crida no pot sorprendre' s en absolut si hi han bufetades i, justament, quan arriba no reparteixestampetes ni propaganda. Ella imposa ordre com se li ha ensenyat anteriorment.Jo preferiria que l'alcalde hagués cercat unes mesures especials, potser que es delimitessin unes zonesen les quals la gent sap que si viu alli tindrà els establiments oberts fins a altes hores de la matinada,i si hi volen baixar, allà tindran tot el sarau que vulguin. Però tampoc no és aquesta la mesura mésadequada. Tampocjo no sòc la persona idònia per indicar el que s'hauria de realitzar en aquests casos.Abans que la Guàrdia Civil, tot. Penso que aquest alcalde no deu haver tingut enfrontaments personalsamb ells. Jo sé com apliquen la seva disciplina, malauradament ho he comprovat, i sempre hanfuncionat així.

- Heu convertit Sant Pere en un gran teatre amb actors i actrius improvisats. Què us ha motivata fer"hO? . .- Aqui, a Sant Pere, hi ha una gran tradició teatral. Hem fet obres molt importants com: La RondadeMort a Sinera de Salvador Espriu, Pitarres... Al'hora d'i.nterpretar obres hem tingut;tins itot; massaactors. . ·.C

Des de l'any passat hem representat la història de Sant Pere de Vilamajor que tracta de l'infantamentde Peronella en aquesta vila i de la vida de Ramon Berenguer IV, el fill dels quals va ser el rei deCatalunya i princep d'Aragó.:Antigament l'església d'aquest poble era la residència de personatgesimportants de la història cataJàna.

" .

- l,per acabar, algun consell per als futurs actors de teatre o cinema?- La feina, la carrera, «el métiem és molt dur. Que ningú uo es pensi que ser actor és sortir a les revistes,I per exemple, ahir que era dissabte vaig anar a dormir a les quatre estudiant i avui, ara quan acabiaquesta entrevisla"aniré cap a casa i tomem-hil A mi se m'ha acabat la festa, A l'arribar a casa hed'estudiar. A més, un actor ha de ser com un metge, Jo he de llegir molt, escoltar molta'música i; ala vegada, seguir les obres de teatre que es representen, Per tant, ser actor és molt dificil i s'ha detenirmolta responsabilitat. El que sàpiga que té aquesta qualitat, que s'hi dediqui perquè per ser un actorfracassat és molt millor ser un arquitecte fracassat; ser un actor que no val res és terrible, per una cosamolt senzilla: un' actor ha de ser un creador. Nosaltres creem els personatges, del no-res en fem unGuàrdia Civil furibund (l'esmento per no dir, per exemple, un sindicalista), Abans no existia aquestpersonatge; sinó que l'has d'anar creant tu mateix, Tser creador és una cosa molt important, de lamateixa manera que crear malament és el mal de consciéncia més gran que et pugui succeir. Tambéha de saber que s'ha d'estudiar molt i que no es confiï que sap explicar acudits davant dels amics, Deser un «xistaire» a un'actor hi ha una enorme diferència i aquesta distància l'ha de cobrir estudiant,en els llocs on' n'ensenyen: matricular-se, acabar la carrera i sobretot no deixar mai de fer cursets, nide participar en «simposiums» de teatre, etc", '

17

SOM AIXÍ

SUANT TINTA...

-~l.••••Ili-;;;=========..io===========_ 11 • I!I • I r- te•• lli.18

Itlns trobem davant d'una persona alta, jovial, prima i sana. Atent i benparlat malgrat que, de

I k:ontestatari, en sóc; decidit com l'Arnold Schwarzenegger, exigent com algun «profe» ij' ¡sobretot franc, sincer i llest. No ésque vagi molt elegant,ja que la senzillesa idiscreció formen¡part del meu estIl. Les bambes em caractentzen I els peus que les porten presumeixen dels

seus magnífics ulls de poll. Les cames, primes i obertes com les agulles d'un compàs, caminen ambdecisió. Tot pujant: trobem unes mans normaletes, tirant cap 11 grosses, però no tant com un armariobert. El coll és llarg com el pal d'un xupa-xups, però de pitjors n'hi ha. Entrem a la cara, interessant,jovial i fina. La boca, petita i llarga, presumeix, però laveritat no sé per què, de tenir uns llavis amplesque no paren de moure's i moure's. I a dins, les dents, guaita-les elles! Blanques iarrenglerades, estanper fer-los una fotografia. Passant per una simulació de galtes, ben desinflades, arribem al maquissimmonument del nas, per si no ho havíeu endevinat, ample. Sort que, després topem amb les senyorespestanyes, llargues, i amb les celles, impassibles, arquejades, primes i separades. Seguidament enstrobem davant d'unfront, i quin frònt!. .. més ample que un frontó però, això si,intel·ligent. No parlem dels cabells: rossos, sense mesura i una mica malcuidats. Enresum, sóc obert, una mica imbècil, sincer, doncs, i amb un cor magnífic.Ambrós Collet, 3r C

IB.a meva alçada és considerable: dec medir 1mi 75cm. Amb talons, més. El meu cap és normal

. '. tirant agros iestà protegit peruns cabells castanys amb reflexos rossos iamb la clenxaal mig.'.. Tinc un front curt, sovint «incordiab> per uns granets vermells que el fan lleig. D'aqyest front. se'n desprèn un nas que baixa com un trampolí, una mica arremangat però encara es salva,

no és massagros i sempre el porto net! Les celles sòn arquejades i espesses. Les pestanyes, que juguenamb els ulls, sòn llargues iesclarissades, iprou feina tenen a tapar els meus grans ulls, UnS ulls ~normesde mussol, desperts, serens iverdosos com un mar. Tinc la cara llarga iovalada, sovintjovial ianimada.Però la meva boca... Ai! la meva boca és perfecta (modèstia a part). Està proveïda de llavis ll5trets iprims, sensuals i vermells, però no arriben a«sexis». Sovint sòn descarats i et sobten amb el qU!l diuen,però sempre estan a punt per fer algun petò, d'amic, de passió, qualsevol petó es ben arribat als meusllavis. Però són massa atrevits i de vegades cruels. Són estalviadors de paraules quan fa falta. Perconcretar, diria que són simpàtics, sociables, sincers i desitjosos. I dues orelles normals, que sovintpresuineixen d'unes llargues arracades que simbolitzcn Ja PAU o la MILI K-K. No he portatm~ elscabells curts ni la cara bruta. Alguns homes diuen que tinc els malucs massa amples i sovint criden:«Laia Elvis, no moguis la pelvis». Però no en faig cas. Calço un 39-40. Tinc un peu llarg i prim comun esqui. I unes cuixes que déu n'hi do! En resum,.tinc l'alçada correcta, el cap correcte, el cos correctei el caràcter. .. potser no tan correcte.Laia Tarrida, 3r A

Im· .. é, començarem pel principi,,! puc dir que no sóc ni alt, ni baix, ni cepat, ni escarransit. No

. .: . sóc tan fort com Schwarzenègger, ni tan resistent com Rambo, ni tan ràpid com Senna. l ara.' que ja saps com no sóc, et di~é que sóc bastant s?fisticat (no tant com un 486), le?t i tranquil;

generalment. Les cames dma que les tmc un pel grosses 1 els peus; normals, Sl consIderesnormal calçar un 43. Tinc una mica de paDxa (no'gaire) i si encara puges més em veuràs el cap (ohsorpresa!), que no és rodó ni allargat, més aviat normal, amb un nas ni corbat ni xato, i amb unes orellesque no són extremadament grosses, però tampoc petites. l per últim (tranquil, que ja s'acaba), comque al final s'acostuma a posar el millor, jo considero que, modèstia a part, a més de la simpatia, ésel color dels ulls: verds, molt bonics, tan bonics que més d'una ha dit que me'ls canviaria, ja veus l

Edgar Landa, 3r E

~"_pm=~_,~, T'~ ...,_~, "~b",~,"b.,.,,""'j.,.,- medeixo poc més de, 160 ciri i tinc la cara un pèl massa jovial, plena d'unes taques petites

. ,-. que I.a gent'carinyo'sament anomena pigues." ija se sap la dita: "Cara pigada, cara eStiinada~

si passa de tres no val res». Bé és igual, també diuen que "en el pot'petit hi ha la bonaconfitura» .Tinc els ulls marrons tira!)t a verds, Són inexpressius com una pedra però alhora desperts. No sóngrossos com una taronja iU petits com una pesseta d'aquestes noves que han sortit ara, són més aviatnormals. Sota aquest parell d'ulls hi ha un nas lleig, punxegut i fi, que em permet olorar de tot i més.Tinc la boca gran, amb uns llavis bastant gruixuts, i unes dents tortes entre les quals hi·podria passarl'A7. Aquestes petites eines-blanques tenen una eficaç potència, mossegi,en de tot: .bolígrafs, regles,el braç d'algun amic, taps, clips,,,. .Els meus curts cabells són un pèl incultes, mai no han vist una pinta, suposo'que no saben el que és;un dia d'aquests, els l'haig de presentar ideixar-los sols unaestona, per veure si s'avenen. Són de colormarró, amb unes puntes cremades, que tapen unes orelles petites, enfadades amb les arracades; és perculpameva,ja que aquests petits ornaments sónde noia, ino vull ni recordarque sóc -commolts dirien­una femella. Per aquesta mateixa raó vesteixo com un noi i m'entenc molt millor amb ells (semprehe cregut que un noi té moltissims més avantatges que una noia).Tinc les cames tortes i lletges, uns genolls deformats i uns turmells que fan d'enllaç entre les camesidues llesques de pa de quilo, que es fan dir peus: són massa grans per la meva reduïda alçada, la vèritatés que queden francament malament.

.Sóc una persona més o menys sana, m'agrada fer esport, i per això, no passa dia que no en faci.' Noem pòdria qualificar de sociable, ja que em costa fer-me amb la gent que no conec. Més. aviatpunyetera, no puc evitar contestar, sigui a qui sigui, quan no estic d'acord amb alguna cosa. Aquestsdos fets m'han causat, més d'una vegada, problemes de la mida de la Casa Blanca i ensurts cOm elcamp del Barça. 111.Marta Masachs, 3r e 'IQ , ;:.,

If3LCI a o a IR

--;;;=;;; D 11 Bill r- bIBII!II'IlH. 19

PARADOXESFeu paradoxes, com la que 1'Q fer un bon dia Luis Buñuel, el desaparegut director de cinearagonès, que va dir: (<j.Soy ateo, gracias a Dios!>,. Laparadoxa és un bon sistemaper alliberar­se de la rigidesa de la lògica. I, possiblement, la millor manera d'acostar-se a les contradiccionsde la realitat i de suportar, amb unacerta dignitat, l'absurd de l'existència. Feuparadoxes, doncs.O llegiu les que hanfortlUllat els alumnes de 3r B. Quina us agrada més?

.~ ~-~.-~-~=~-~-*-~ *-~ *-*-*-*-*- ~-

Laura CoU. COU A

Era ·infinitament curt.M' José Alooso

La felicitat dels uns comporta la infelicitat dclsaltres.Lourdes Yélamos

Ens aixequem per tornar a caure.Mercè Olivares

Quan una persona beu més del compte, hi veumés perquè hi veu doble.Lídia Rech

La solitud és la companyia d'un mateix..Núria Soldevila

Era penosament graciós.Cristina Rodríguez

Un treballador d'una central nuclear no fumaperquè perjudica la seva salut.Raquel Sales

Compta fins a deu i busca'm,veuràs la meva ombra aparèixeri desaparèixer entre els troncsdels arbres.Has tancat mai els ulls?No es veu la closca de tot,només l'essència, i li agrada.

Matar per viure.Sara Bayés

Qui guanya no és sempre el primer.Savia Cannona

~~~I:l.IDitlllR

-;;======================= D" D li 1('- &II/UIII/II1\J.20

-~

EL DUBTE- O sigui, que a! fina! sí,peró no diues que no?- És que ara he pensat que...- T'has sumergit en el paranyde la llibertat de decisió.

Un parell de panellets ompl~n més que un plat demacarrons.Jordi Cucb

Ser catalanista i seguidor del Real Madrid.Xavier Hernandez

És"c{uan estudio que suspenc.Carme Pujol

No, jo no sóc negativa.Mònica Artig<ts

Encendre foc per aturar un incendi (contrafoc).Jordi Mauri

Lluites per aconseguir una cosa durant molt detemps iquan l'oportunitat arriba la deixes passar.

L'amor és la més gran i bonica paradoxa: desitgesestar amb una persona i quant més t'ignora mésl'estimes.Anna Barrado

Vaig a l'Institut per assegurar-me el futur que perdefinició és el desconegut, l'incert.Núria López

Fer el llit quan has de tornar-lo a desfer.

ROMANCEGEMLos romances siguientes son una scleccón de los realizados durante una clase de literatura españoJade 2° deBUP.!:

,II

I. ~

I

I

IIj!,

Ang~1 blanco .Y en el suelo estaba solo,con la muerte ya en sus venas;a su lado un àngel blancoque su vida abora quema.No lo pude remediar .ni en aquella última cenaen la que todo lo hablamos·haciendo falsas promcsas.Y ahora yace en la callepor mirar aquella mesa.Edith Martínez, 20 A

El reencuentroEn el valle estaba éljunto a una pequeña roca,con su honda mirada oscuray en su mano una gran rosa.Ella con su traje blancoy su pelo en una cola.Sus miradas se cruzaron·y pronunciaron un «hola»,los dos juntos se besarony no dijeron mas cosas..Sonia Sorribas, 20 A

Romance hélicoEn el frio anochecerla escuadril1a va a luchar;abandonan sus familias, .su propósito es matar.La madre llorando esperay sólo quiere cantar;a su niño tranquilizamas sólo sabe chillar.¿Cuando acabaràn las guerras?¿Cuando habralibertad?¿Cuando acabaràn los hombresque no paran de odiar?

Sangre hay por los caminos,ll1uchos muertos sin piedad,degollados por espadas,víctimas de la maldad.Só)o queda la promesa:tenemos que mejorarel munda que vivimos,de aquí hasta la eternidad.Xavi Vila, 20 A

Partida al amanecerA la mañana siguienteel caballero partió.Fue Ilamado por la guerra,cumplia una obligación.Su mujer, doña Adelaidaen la ventana aguardóviendo como se marchabasu amado y su coraión.Luego el muchacho giróse,con la mano dijo adiósy elllanto de doña Adelano podía ser mayor: ­Su vida se marchitaba;se moria por amor.Sandra BCrl'"Ocal

Mi perraEstaba Ilena de sangre,estirada en Ja caqlzada..Sin pensar la recogidel suelo desesperada;me intentó morder por miedoy mientras, yo la curaba;al ver mi buena intenciónse tranquilizó, cansada..Amigas inseparablessomos yo y mi perra Sara.Vancsa Luna, 20 B

21

NüFASüL

T,.

I..

~I.a 8 • D 'R

22 ~=================""'p- •••lIlu -

CONCERT CONTRA LAHISPANITATEl passat 12 d'octubre la«Yil'laPaquita»s'ompli altre cop d'un públic molt jove..Aquest cop el que els unia era la politica.Grups com FALCIOT, PARANOIA iSKATALÀ van deixar molt clar queanaven contra la Hispanitat.- Entre les deu i dos quarts d'onze algunmarxósja feia cua per comprar l'entradadel concert, que costava vuit-centespessetes.- A les oiJze, hora de començar el concert,per fora encara hi corria molta gent.- Pels volts de mitjanit es sentí I~ primerapeça amb l'actuació de FALCIOT, ungrup jove que bàsicament to.ca rockcatalà.- Un incident tallà el bon ritme delconcert: un grup d'espavjlats va entrarsense pagar. Colant-se, és clar. Tot seguitvingueren els organitzadorsamb bastonsa les' mans per tal de fer-los fora. Mésd'un va rebre.- El concert continuà amb l'actuació dePARANÒJA, que fa rock català amb .4IV ·.I''''ritmes diversos.- En un principi nO!TIés una part moltminoritària del públic ballava seguint elritme. Peró l'ambient es va anar animanti tothom semblava fer-s'hi més.- La darrera actuació fou la deSKATALÀ, que sorprengueren elsmarxosos amb gèneres musicals com el«reagee».- El públic estava molt animat, totbomballava com podia i intentava seguir elritme amb els peus, el cap Oel cos. Enaquesta última part l'entrega del públicfou total. Després de l'actuació deSKATALÀ, el concert tocà fons.- Les quatre de la matinada: la gentanava abandonant la sala i les cares alsortir eren diverses: algunes reflectienl'esgotament, conseqüència d'una granmoguda; d'altres l'efecte de qui sap què.Peró tots vam quedar-nos amb les ganesde tornar-hi.

PENJAT D'UN FIL

L'ESCALADA,

L'escalada, vista des de fora, és un joc,':entre laterra i el cel, unjoc fisic i simple, però a I\hora depracticar-la és molt més complicada'perquè calcomençar aprenent-ne la tècnica i coneixent elmedi. Mai s'hi ha d'anar sol. Tot i aix9, s'estàconvertint en iJna modalitat clarament e$portiva,que es practica enmig de la natura i s'utiiitza perpujar muntanyes i recòrrer parets. .L'escalada és un esport obert atotamen~ de genti per això és una activitat popular que cada' copatrau més a tothom. .Però aquest article vol presentar el tnaterial mésimportant que hem de menester per arriscar-nosa una aventura tan inquieta, del tot perillosa. Aixídoncs, parlarem de:El piolet, que es compon de tres parts; el pic, lapala i el mànec. Molts glaciaristes prefereixen elspiolets de làmina fixa; perquè són més estables iabsorbeixen millor les vibracions. Hi.'ha, però,"altres tipus de piolets: .: 'Les .dràgoneres, que sÓn les cintes riuades alpiolet per l'interior de les quals passem els puriysi efectuem la tracció. . , .' .

• , " 11' "

L'arnés o talabard: és el model ..de m'aluc;.lleuger, segur i còmode. El model que escoÜ¡u'tindrà les corretges i unes quantes anellesportamaterial.

¡;es cordes. Cal dur-ne dues percordada(lIargada:45m, amplada: 8 o 9mm). No oblideu de 'canviarla corda cada cinc anys. Una manera de plegar-lesés en forma d'anella per dur-la al voltant del cos

i una altra és en bandolera o entorma de troca que es portapenjada a l'espatlla.

Els mosquetons, lleugers iamb moltaresistència. ,suporten una tensió de 2.000 a 2.300 kg. Els ques'usen per instal'lar el nus dinàmic i el vuit han de'portar rosca de seguretat. Els amplis serviran peral transport de material.

.,

Ei cÍls.t'éS:injpréscin~i1iie~pr<ílegei"eYcàp;.part .'de la è~r~idêles:oíél!è§:dl~sllav¡ss~éIes de.glaç.j .

•de¡ied?~s 1:~ g~~f~"!s,,,~~S 'd~'~a,,t,(~li;a!çài de .•..rèscal~daXIji·ha:'c¡ui-¡i;agrailà.urí.xic dur'oqúí etprefereix'fç¡tàil1'diíúo:U,¡:S{ti\és irjJpòitaht és,que:us hi'tr.qb~~ ·~~.)iéc?~dêu;' p,éí;Ò::.qp'~,. eit:àó.g;i' la.sot~éta. sPi\/eIfJt1enfs.:qúf;p.ódenJAn4]·lar:l'adherèl'6iaòe!spe~s d~g~t:\,~r{jltun;~¡ màgnes.iajudarà l'escalador ài¡èn,ii-;Jes :il1ans,s~qu.es (iesuor i li permetrà u·nàmajofaqherència. '.:. . ."

Però tots aquests utensilis tenen· un alt cost..econòmic: parlant clar, no és que estiguin-tiratsde preu, però si sou uns bons escaladors, o unsfanàtics de l'escalada, ja sabeu què heu .de fer:.omplir la butxaca i aconseguir un equip .comglét. .

.t I~:7,

@;j; 11"I . Il. I

I ~rl,l' I, ~

23

JOCS MANIÀTICS LA CAIXA

Bernat Palau i MlUDany, 2n A

-

VEREDlCTO:

,'lilA ~L'opinió d'un bon jutge a vegades és imprescin­dible per a la resolució dels problemes, tant granscom petits, que es presenten sovint en societat. Elprograma <<Veredicto» intenta ofenr aquestapossibilitat a l'espectador. Té una durada' detrenta minuts i s'emet a «Tele 5¡>.de dilluns adivendres a les 14 i a les 15h i els dissabies a les15h. interromput pel telenotícies. Pot dividir-seen tres parts: la primera en què els dos enfrontaisexpliquen laseva versió dels fets discutint,.cridanti, de vegades salvats de ser ferits fisicament peruna petita barana de fusta que els separa i el jutgedesprés de fer les preguntes oportunes, es retiraa deliberar; en la segona, entra enjoc el públic quedóna la seva opinió sobre el cas i la presentadora,amb l'ajuda de la balança de la justícia, pesa elsvots de cadascú. En la darrera part reapareix .eljutge i dóna el seu veredicte. En fi, un programaon abunda la discussió, sobretot per quantitatsridicules de diners.Moltcs vegades, peró, quan hi hauria d'haver unjutge per resoldre quelcom no hi és. Per exemple,no em digueu que algú 'no hauria de solucionardefinitivament el tema de la matinada del dia 16d'octubre? Es podria organitzar una formaciód'avions que traslladés els habitants de Cardedeuals estudis d'aquest programa. Tot i que el platós'hauria d'ampliar, l'audiència en aquesta hora esdispararia i no és d'estranyar ja que, per unavegada, tindria morbo. Per una banda podríemposar-hi l'Ajuntament iper!'altratots els implicatsen la manifestació. Per tant també s'hauriad'augmentar la part central iposats a fer, un parell o tres dejutges més no estarienmalament.

~ ..

~~LIII1BIIIR

___====================="" .. 8 a 11'- DilIlilllli li.

Rise of Robots

Els amants de les arts marcials al'ordinadorfeia temps que no trobàvem cap joc quepogués satisfer les nostres exigències. Doncsbé, ja ha sortit al mercat un nou joc de lluitaper PC. Es tracta del Rise olRobots.Aquest joc de lluita està situat en un ambientfuturista. Els lluitadors que haurem d'escollirno seran monstres mutants o persones, comhavüi estat fms ara, sinó que aquest cophaurem de triar entre diferents tipus de«cyborg», que neixen de la unió entre elsrobots i l'espècie humana. Cada«cyborg» téels seus cops i la seva tècnica individual, i enshi haurem d'adaptar molt bé si volem arribaral final del joc, bastant difícil per cert. RiseolRobots aprofita molt bé la gran capacitatd'emmagatzement d'informació del CD­ROM, posseeix uns gràfics impressionants,que aprofiten del tot la qnalitat digital de quèdisposa aquest format. El programa contémoltes animacions: hi ha una velocitatinversemblant CJ.ue converteix el jocpràcticament en una pel'Hcula A l'hora dejugar, no ens serà dificil d'adaptar-nos al'escenari en tres dimensions i fer atacs i copsque fins arano'podiem fer. Durant el combatels gràfics no baixen la seva qualitat i aixóens permetrà'gaudir completament del joc.El so tampoc no es queda curt i podremescoltar des de composicions escrites perBrian May, que sonaran amb la qualitatdigital del CD, fins a ulls afectes especialsque ens faran caure de la cadira.En resum, Rise olRobots és el millor joc delluita que ha existit fins ara. Si el que usagrada és sentir sensacions fortes i donarcops de puny, aquest és el vostre joc.Malauradament la versió que posseeix totsels detalls anteriorment esmentats ha estatdissenyada i treta al mercat amb format CDi, per tant, necessitarem un ordinador bastantpotent com ara un 486, una pantalla SVGAqueens permeti disfrutar dels gràfics i també,com ja hem dit abans, un lector de CD.

==-= 24

. .

A CA LA BRUIXA,

')5Joan Sivecas, lr C

DONCS, NO!!!!,Y :

Per als caps de trons, desordenats,despreocupats i desmemoriats, se solrecomanar l'ametista si és que no et volspassar el dia fullejat l'agenda.~

Ara bé: no intentis cruspir-te la pedra com sifos un caramel ni tampoc fondre-la almicroones i beure-t'ho com un elixir; porta­la, simplement, com un amulet. Pots com­prar-la a El Iresoramagal. Però no creus que

seria més misteriós intentartrobar-la a indrets insòlits imeravellosos?

Però si prefereixes deiJ<ar els amors perl'estiu o ets un autèntic desastre i encara not'has despertat; les energies de la sodalita hofaran: et desvetllaran la intel'ligència it'endreçaran aquest poti-poti que tens a laclosca.

Aquest racó et pot semblar una bestie~a, fmsi tot et pot recordar el tren de la bntixa onanaves quan eres petit i si ho vols·pintar així,podríem dir que viatjarem en tren per labruixeria. Té moltes vies i avui hem triat ladeis minerals a través de les seves energies.Para-hi atenció:

QUÈ?

Si el teu mal rotllo són els nois, l'antidotadient és el granat: estimula la sensualitat it'ajudarà a trobar un nou amor. Alt! I no

).

oblidis que té un color molt «sexi», moltindicat per a una festa!

En canvi, si tu ets un noi poc musculós, mésaviat tímid i no gaire ori:ginal, comença aperdre la vergonya: el teu antídot ésl'amazonita. Aviat, aviat seràs un ."... TomCruise!

!

~li-'-

I!jI

¡

I

EL RETRAT MISTERIÓS

QUI SÓC?

Sóc un àries ascendent àries que vaig néixer aBarcelona l'any 1952. Sóc una persona lúcida, tafanera,tímiç1a, nerviosa, impacient iperfeccionista. M'encanta provocar idctesto l'avorriment, lamediocritati les caselles.Tinc un coll poderós; és en el cos de gladiador i en aquests rinxolets romans que em sobreixien pelfront on es pot trobar la meva lIatinítat.He fet dels texans i de les jaquetes de cuir una mena d'estolaper oficiar les meves misses públiques encaraque m'escauria perfectament la toga de Ciceró o lanuesade Demóstenes.Em caracteritza la meva llengua atabalada i el meu tic nerviós que em fa veure la vida intermitentment.Aquest problema no m'afectava gaire quan era petit ja que era un nen superdotat a qui li agradavavisitar museus mentre els altres jugaven a futbol. Vaig anar a diverses académies privades de Sants,llegia diaris i revistes que robava, també vaig llegir-me Crim i Càstig encara que penso que moltsclàssics caldria cremar-los. Era força tranquil tot i que havia repartit algunes trompades. Als tretzeanys vaig fer-me la meva primerapalla ilavirginitat lavaig perdre anant de putes encara que vivia moltsamors platónics. Deia moltes mentides, cosa que segueixo fent a hores d'ara i em fa molt feliç ..M'agrada llegir la premsa anglesa i italiana, practico la cuina internacional i sovint m'amago darreraels meus personatges, prims com el paper. He fet feina com a dissenyador gràfic i he escrit guions decinema i de ràdio, i lletres de cançons; he col,laborat sovint en la premsa periódica, com a crític detelevisió o com a comentarista d'aspectes sorprenents de l'actualitat a «Persones Humanes».·Tinc una actitud irónica i un escepticisme àcid, mordaç i corrosiu. M'agraden els temes ridículs de larealitat quotidiana a més de la senzillesa, la incapacitat de la societat per ser feliç amb·alIó que es téi l'absurditat de la vida, el fet nacional català, casos de segregació racial, ecos de.la vida cultural isocial... .Mai he entès les dones, potser pe;què sóc un home encara que tampoc no els entenc. Penso.que el sexeés el nucli,de les relacions humanes i que el súmmum de la vida és la mort. M'agradaria fer una cosaque sigui úna pàródia sobre el llenguatge, sobre les maneres de parlar de la gent i tinc tot d'idees enuna carpeta a la qual, a vegades," intento posar ordre.

Hemfetparlarun personatge ocult Esperem que amb tanta informaciója sapigueu qui és. Si noés aix!, busqueu-ILo a les soluciolls.

?•26

NO FA GRÀCIA,

..

"

27

SITUACIÓ: Excursió de tercer a Vic. Visitade la Catedral. El campaner ens explica lespintures murals de J.M. Sert. .ACTORS: Campaner de la Catearal i LaiaTarrrida. -QüESTIÓ: 'Ci,mpaner: (Mostra l'escena del maltiri deSant Pere: aquest sant, és crucificat de capper avall i Sant Pau és al seu costat).Observeu el caràcter democràtic de J. M.Sert: un sant està pintat amb'a cara deFrancesc Cambó i l'altre amb la del seuoponent politic, és a dir, el primer presidentde la Generalitat. (Fent l'examen) Qui és elprimer president de la Generalital? ,Laia Tarrida: (Amb la paraula sempre apunt) Sant Pere!(Els bancs de la Catedral encara riuen).

CLASSE: 'Literatura CastellanaACTORS: Francesc Al, lésSITUACIÓ: Dicta apunts sobre el tema de«Pasqua de Resurrección», de Amania Ma­chado.QÜESTIÓ: .Francesc Al-lés: El tema y datos g!fan yunen elementós entomo a esta fiesra sin quesea Pascua, pera aqui añaden in~onnac¡ón.

La Pascua coincide con la plemhld de laprimavera (mar'.lO-abri I). Lo podria unir por­que esta Pascua va unida a una fiest~ m~y

personal, porque yo fui en Menorca a oallaren una cueva sobre el mar, Yo ¡ba con ungropo qu~ organizé. Es una cueva antiguaque la han arreglado y bailamos entre, la lunai el acantilado. Yo cometí el disparate que

.cometen los llambres y las mujeres, què escasarse. O sea, que aqui Machado, si voso­tros hubierais recorrido a lo bistóneo, uriiizamucho la primavera (luce sol...) que es paraexaltar la alegria de la vida ..»

Manel Villar: (Veient lescares avorrides delsalurnnes...)JE NESEQUOI!!! li!

LLOC: 3rCCLASSE: Ètica.ACTORS: Dani Ingtada i Ambrós Collet.SITUACIÓ: En Dani parla sobre els dretshumans i '¡'Ambrós està despistatQUESTIÓ: . .Dani Inglada': Si un home mata el seu fill, teels mate.ixos drets que tothom? Ambrós, tuque n'opines?Ambròs: (Provant d'encertar el tema)Homeeee.... Si tenia necessitat de robar lesjoies, ..

LLOC: 3rBCLASSE: FilosofiaACTORS: Manel Villar, per una banda, itota la classe, per l'altraSITUACIÓ: Comença a parlar àmpliamentdel coneixement.QÜESTIÓ

LLOC: 3rBCLASSE: Tutoria ,ACTORS: Anna Roma i Manel VillarSITUACIÓ: Estan omplint qüestionaris so­bre assignatures de cursos anteriors. 'QÜESTIÓManel Villar: Quina és l'assignatura quemés et costava a primer de BUP?Anna Roma: Les matemàtiques.Manel Villar: A mi quan era petit empreguntaven quan feien 5+5,jo amb les mansa la butxaca responia: u 11 u.

jI

I·1¡

li

j

Ij

i

I,

M'AGRAI)ARIA SABER...

Ens'agradaria saber d'on treu lil nostra «esti­mada» Rosa Bech les. ," seves«precioses»arracades. Nosaltres pensem queen podria posar una parada· on també hipodria vendre fotos dels seus <<xatis»,Desprésd'haverrigulunaeslonaenshaconlestali<<Les arracades meles com)iroa les botigues, a lesparadetes de les fires i a vegades me les faig jo».

-

Anna Vihi, sóé un noi de l'Institut però no emconeixes. Tot i aixi m'agradaria qüe ïnoltaviat fóssim bons amics perquè et trobo molt«guapa» i simpàtica. AI llarg del curs esperoque ens anem coneixent.ANÒNIM: SIMIMESSurts amb algú? No IPotser pots tenir algunaesperança.)On vas als caps de setmana? Acostumo amoure'm per Granollers. però no et podria dir unlloc concret. (per aquestaresposta enshasemblatque no es vol deixar veure: li àgrada amagar-sei passar desapercebuda).

M'agradaria saber quants tirants té en Sant;Vilches i si li subjecten bé els pantalons? Haprovat el cinturó?ASSOCIACIÒ PRO=STEVE HURKELTinc dos tirants i em subjectenbé els pantalons. No portocinturó per qüestió deproblemes a la pell.

M'agradaria saber des de quan la Mitil, tuto­ra de COU D, porta el cabell.com la <dsabelGemio), i on es compra els pantalons de cuiri les sabates vermelles.ASSOCIACIÒ DE MARGARIDES SENSEFRONTERESNo imita la Isabel Gemioja que li sembla deplo­rable el que fa ofeia i com hofeia.Els pantalons se 'Is compra a Vic: són còmodes,li van bé i li encanten. Les sabates també les vacomprar a Vic ja que li agraden molt totes lessabates. (Només les que venen a Vic?)Li agrada molt la roba en general i és unapersona amb molts contrastos, ja que un diapolvenir súper arreglada amb les sabates de taló il'endemà súper diferent amb botesmilitars i unasamarreta.

M'agradaria saber si la Laia Ta l'l'ida porta laroba de la seva àvia o si se la confecciona ellamateixa. Ah!!! Hi ha dues raons molt gransper les quals m'he fixat en ella.UN OBSERVADOR.La roba majoritàriament és de la meva vella. Avegades del meu pare i les calces i els sostenidorssón comprats. (Tota interessada, la lAia va dir:«L'observador, que se'rri presenti»).Ja ho saps! Aquesta és la teva oportunitat.

28

M'~gradar;a saber si la Marian de castellà éscasada.UN IGNORANTLa Marian, sorpresa però amb un somriure alsllavis ens va dir: «De cotilleos ni hablar!»Aixi que, estimat ignorant, t 'hauràs de dedicaral parxís.

M'agradaria saber si l'Òscar Resina de 31'surt' amb alguna noia i a on va els caps desetmana.UNA ADMIRADORAL 'Òscar diu que no surt amb ningú. (Quina sort,oi?) Els capsde setmana, si no va ajugarpartitsde hàndbol, se 'n va al cine.

".

I'.

lil',,

.!1"

Sóc una uoia de COU i m'agradaria' que lipreg,untéssiu al Fede de Consergeria si ~ncarasurt amb aquella' noia. ··Hi ha alguuaprobabilitat que ho deixin córrer?UNA XAFARDERASí, encara lli surto i per molts anys. Espero quemai tallem' perquè' som molt, feliços.(Ja ho veu~:' de conserges n 'hi ha pocs a cadaInstitut i fan de mal reparti/J.

Ens agradaria saber si el D;miel Roquefort i elSaloni els agrada alguua «tia», especialmentde l'Institut.D{JES DEL MUR(Els dos nois, ¡nolt sorpresosper la nostra visita,ens l/an contestar molt amablement).Dani: Me n'agrada una de la meva classe.Saloni: Sí,'una de 2n C.

Voldríem saber ràpidament si al GuillemEstapé i al :Frederic Conill els agrada algunanoia de l'Institut o de fora. També, del JordiBerenguer i del Jorili Altimira, i sobretot si ésveritat que el Xavi Pont va darrera de laMontse Oliveras o, si no, de qui: La majoriad'aquests sóu 'de tercer.ADMIRADORÈS JNTÈRESSÀDES .A veure, què sòn aquestes' pr'esses?«Ràpidament»! Farem el que podrem, perqllèdesprésde lafeinada de picar-ho tot, la impre,;,taentreté la revista durant uns quants dies. I a més,..si fos només un o dos, però vosaltres demaneuper mig Institut. Hem d'agafar aire abans de

començar. Un moment!.AlJordi Berenguer li agrada una noia de segonde l'Institut (Si ets de segon, se t 'han obert lesportes del cel). .AI Guillem Estapé n 'hi agrada una de fora.(Oooh!)A en Jordi Altimira i al Federic Conill no elsagrada ningú (Proveu SOl:t, mai se sap!)Per últim ens van contestar que no és veritat quèenXaviPont vagi darrera de la Montse Oliveras.

Som un grup de noies que ens agrad~fja sabersi a en Joaquim Serrano de lr B li agradaalguna nGia, de quin curs i com es diu,' ,UNES(Quan el vam anar a buscar, vam poder veureqlle "O donava explicacionsgaire claresperquè,primer de tot, ens va dir que no li agradavaningú, però al cap d'una bona estona ens. l'àconfessar que sortia amb una noia de foraNosaltres ens el vam creure, però no sé, no ~é.. ,)

29

M'agradaria saber si en David Davis té«nòvia»?UNA ADMIRADORA AMB CAR1NYO.(La noia amb qui sortia abans ha marxatafer elCOUaE.UA).

A l'Ester Serramià de 3r B, encara li agradaeu Jordi Busquet de 3r D?UNIA INTERESSATIDA(Jvfira, noi/a, primer va dir que en Jordi liagradava més com a amic, però després s 'ho va

pensar i ens va dir: «Si a algúlí interessa això, que m'hopregunti personalment»)...s

" 'I~1I1 •

11 11 I!I El IR___=.l!II!lDlIlp

- ~IiIi!lIllH.

HORÒSCOPS. . ~

ÀRIES (Judith Giol)Què et pensaves, que nol'aconseguiries mai? Doncs .aquí eltens. Tanta fcina que l'ha costat <Jtra­par-Iai ara noel valores. Dóna-li mésmarxa! Si no estudies, els llibres etdevoraran i estudiar a última hora noté solució.

LLEÓ (Silvia Filbà)Les teves urpes lla et serviran per a lesnotesja que, per m~lt que les treguis,els profes no t'aprovaran. Hasd'estudiar més i no pensar tant en...

SAGITARI (Laura Garriga)EspavÍla'l o l'amor se't ll1enjq.rà laconsciència. Simplement no t'hicapfiquis. Al cap i' a la fi no és timimportantcomet penses. Nol'adormisi segueix endavant. que els estudissón més unportants. Cuida't, Ja tevasalut perilla!.

-

AQUARI (Noemi Rodrilinez)D'on treus aquesta energia? Prens«Ceregurnih> cada dia. al matí perestar tan conte,nta? Continua així j nocanviïsj~ que aviat et sorgiran petitsetrebanes ambalgúconegut. Els astreset seran favorables i això es veuràreflectit a les teves brillant notes.

CAPRICORN (Marc Ballús)L'amor dels teus somnis està més aprop del que tu et creus. «Ataca,tigre»: la tens a la butxaca. Tenstendènci~'a refredar-te, beu molt sucde taronja. En el téma' dels eStudisposa-hi més el coU.

PEIXOS (Víctor Giménez)Si saps que et pot sortir bé. per què noho intentes? L'esport t'ajuda amantenir unabona salut peròtambé ajuda alesionar-te. Vésamb compte.

ESCORPÍ (Laia Muns)Miraal teuvoltant, observa, què veus?No els ignoris ~nt, d'acord? Tensuna salutde ferro, peròels refredats ettocaran el nas. Si estudies tant etsortirà fum del cap. Para una mica,noia!.

BALANÇA( Matilde Caravantes)Quan una persona l'agrada, no l'hasd'ignorar,jaqueell no s'adonarà quehi ets. No cal que et facis veure. peròfes-li notar la teva presència. Hauriesde posar una mica més d'atenció alsestudis ja que els estàs deixantendarrerits. Correala fannàcia: estàsbaixa de defenses.

VERGE (Lourdes Erquieia)Què els dónes queeLs tens tots darrerateu?Vas bé, però no t'adormis i estudiauna mica més. Fes-teun horari perquèúltimament no tens temps ni permenjar.

~:",~·:I.• • I • Ili

=;;; ==_== =__=__ .•• li I r- 1111111•• 1).

CRANC (Judith Pruna)No penses en res més que en els nois!Deixa'ls una mica tranquils. Quanvagis a la «disco» intenta passar-t'hobé i no vulguis lligar tant. Els nois set'han ficat tant al cap que ara no potspensar en els estudis.CONCENTRA'T.

30

TAURE (Mercè Olivares)Noestà Iolperdut, encara quel'ignorisell hi es. Pensa-t'ho. Continuaestudiant comfin,s ara i arribaràs allàon et proposis. No vulguis estar atants llocs a la vegada, només tenS uncos, cuida '1.

BESSONS (Silvia Poeurull)No etdepri meixis: estàs envoltada debona gent disposada a ajudar~te. Si noet fa cas, no sap el que es perd. .Aquesta tos, a què és deguda? Non'abusis tant. Estudia més. Quèprefereixes, quedar-te a casa quan fafred o a ple estiu? Pensa-t'ho...

11

ENTRETENIMENTSi

SOPA DE LLETRES

'\"II-,

Et creus el fan número u de "POBLE NOU"? Demostra-ho 1 busca els dissetpersonatges que-estan submergits e~ aquesta sopa.

L SBM l Q U E L R o A o S G l, -

U E DM LM F Q ,C L JUL l A OS A RDFA RUN G E T N S NVVA B U N R T l jo. E C T C E T Ll P O ROT LM C U L l H X O AC VIM R l E GE AAMAE N B,T IX'" B N ORC T U E R S l EO R G L M E D A O E D L O E O SROIUEN BLE S l L S J O Ml T l G A E SR\1>. l A N N A Z AA N E L E H E D A l T D S U E RD l O M P T E L l N P O B M A CFERRAN e V O X A V l E R K

ELS CLONS

Aquí tens sis il-lustracions que semblen iguals i ben c1òniqnes. Però no és ben béaixí: només n'hi ha dnes d'idèntiques i pastades. Les altres quatre tenen una micade trampa. Busca-la, ara que tens una mica de temps.

l, 1 2 3j1

,I:

III-1\~

4 5 6

-&\11III I

~DI'

IltEllJlR

___=;; 11 11 li 11 IC- ~Slfl!ll!ll . 31