Revista de la Comunitat Educativa. Nº 154. Juny 2008

Col·legi St. Estanislau de Kostka SEK - C. Riera Can Toda, 29-31 - 08024 Barcelona - web: http://sek.fje.edu - e-mail:sekbcn@sek.fje.edu

Kostka

Sumari

Revista nº 154

http

://se

k.fje

.edu

Consell de redacció:Antoni Parellada, Albert Sáenz, Margarita Vilasís, Carme Targarona, Núria Estévez, M. Carmen Gómez, Montse Fradera, Narcís Bausà i Jordi Pascual

Alumnes col.laboradors:Sara Garcia Andreu, Pablo Conde Santiago, Aida Petanas Caron, Júlia Perez Coronas, Claudia Martell Alonso, de 1r ESO.Marina Clemente Barreiro, Max Escuriet Aixandri, Marc Gasso Torrents, Eric Ortells Pedrosa, Cristina Marimon Valls, Edgar Moya Ojeda, Mireia Perdigó Ferrer, de 2n ESO.Oriol García Llombart, Arnau Lizandra Velasco, Marina Albert Bernad, Ana Nores Junquera de 3r ESO.Laia Aige Marqués, Sílvia Alegre Dòria, Helena Bardera Echeverria, Edgar Jiménez Mas, Alejandro Alvarez Ovejero, Gonzalo Bastardas Corral, Ivan Botet Maltas, Xavier Bueno Alberich, Sergio Iglesias Fraile, Jaume Martínez Mombiela, Jordi Zato Catalán de 4t ESO.

Portada: Participants a la Diada de l’Esport 1

Sumari 2

Editorial 3

Educació Infantil 4

Cicle Inicial Primària 5

Cicle Mitjà Primària 6

Cicle Superior Primària 7

Educació Secundària Obligatòria 8-9-10

Batxillerat 11

Entrevista 12

R+D+I 13

Activitats escolars 14-15

Relacions Internacionals 16-17

Col.laboracions professors 18-19

Col.laboracions alumnes 20-21-22

Pastoral 23-24

AAASEK 25

AMPA-SEK 26

Escola de Música 27

Activitats Paraescolars 28

Editorial juny 2008 3

No cal portar gaire temps pel SEK per identifi car les frases que en aquesta ocasió serveixen de títol a l’editorial d’aquest número de la revista. Són expressions típiques d’en Francisco Paz Fernández. El nostre Sr. Francisco és en aquests moments l’educador més veterà que tenim al col·legi, 45 anys servint a una obra i a un projecte que no només ha fet seu sinó que ha arribat a dissoldre’s en ell. Quan hom contempla tot el que avui en dia és el SEK, és impossible no trobar la petjada i l’empremta d’en Francisco en tots els seus racons i persones.

En Francisco encarna el bo i millor del que la institució espera dels seus educadors :

Fidelitat a la seva identitat. No hi ha cap mena de dubte que en Francisco ha sabut quins eren els valors fundants del St. Estanislau de Kostka i, des del primer moment, els va convertir en els seus propis valors, aquells que calia testimoniar amb la feina de cada dia i que era important transmetre a totes aquelles persones, sobretot als alumnes del col·legi, que s’anessin creuant pel seu camí al llarg de tots els cursos d’estada en aquesta casa.

Esperit de servei. Aquesta famosa frase:”esto está hecho”, no s’ha fet famosa perquè sí, sinó que resumeix tota la disponibilitat que ha mostrat en tot moment per atendre a tothom i donar sortida a totes les peticions que se li formulaven; des de la més senzilla tasca de reparació fi ns a la més complexa construcció d’algun enginy que aportés més efi càcia a alguna activitat o permetés unes possibilitats impensables a alguna instal·lació. Així han sortit de les seves mans tot un reguitzell d’instal·lacions: aules de música i ballet, cistelles de basquet que pugen i baixen, patis interiors que es converteixen en magatzems, escenaris que s’amplien o redueixen segons necessitats, parets de pladur que apareixen i desapareixen donant lloc a un variat mostrari de possibilitats que es van intercanviant al llarg del temps: despatxos, menjadors, sales de visita, ...

“Esto está hecho.” ”Se me acumula la plancha.”

I, fi nalment, estimació a les persones. Crec que aquest ha estat el carisma més important d’en Francisco. Tot el que realitza ho fa pensant en la persona que hi ha darrera. Tot va dirigit a que aquesta persona es trobi més còmode, tingui la feina més fàcil, es senti complaguda en les seves necessitats i, al fi nal, pugui ser una mica més feliç. Per a ell les persones són prioritàries, ja sigui un nen d’Infantil que està plorant perquè no li agrada el dinar i al qual cal convèncer, normalment sense gaire èxit, de que aquell àpat està boníssim, o aquell company que necessita un favor per “ara mateix”, i que suposarà deixar-ho tot i posar hores a on no n’hi ha per tal de poder acabar dient: “Esto está hecho”. No és estrany doncs, que funcionant d’aquesta manera se li acabi acumulant la planxa.

I ara ha arribat l’hora de la jubilació d’en Francisco. Una jubilació molt merescuda i que amb tota seguretat es convertirà en una oportunitat de gaudir, juntament amb la seva família, de moltes coses que fi ns ara quedaven sempre aparcades: la Galicia dels “seus amores”, l’apassionant món de la informàtica i la navegació per Internet, el clarinet del qual cada dia en surten sons més melòdics, el fer d’avi i tantes altres coses que el portaran a viure amb la màxima vitalitat i aprofi tant a fons tots i cadascun dels instants de la jornada, ja que és de l’única manera que en Francisco es sap plantejar la vida.

Francisco, et trobarem a faltar, però no només per la teva feina, que per aquesta s’acabarà trobant una solució, sinó per la teva fi delitat, pel teu esperit de servei i, sobretot, per la teva estimació que ja formen part de la història més profunda del SEK i que sens dubte les tindrem com a referència en la nostra tasca educativa de cada dia. Sabem que estiguis on estiguis el SEK té un amic per a tot el que faci falta, i, no ho dubtis Francisco, tu tens una casa sempre que ho necessitis.

Antoni Parellada Montoro

Educació Infantil4

El Parc Güell i els nens d’EI

Les llimonetes, les tarongetes, les mandarinetes, les pometes, les cireretes, les castanyetes i les ametlletes van anar a visitar el Drac del Parc Güell durant Sektivàlia. Un cop a l’aula els nens i nenes van realitzar un trencadís.

Cicle Inicial Primària 5

Al Cicle Inicial hem conegut un artista austríac anomenat F. HUNDERTWASSER (1928 - 2000). Com a pintor destaca per fer servir colors brillants i formes molt atractives. Mitjançant la seva obra ens refl exa la seva particular forma de veure el món. Segons ell, el món té cinc pells que hem anat treballant:

1a pell: l’home 2a pell: la roba

3a pell: la casa 4a pell: l’entorn social

5a pell: l’entorn natural i mundial

A la galeria d’imatges de la plataforma podreu trobar més fotos nostres treballant aquest fabulós artista.

Cicle Mitjà Primària6

Recordant el nostre pas pel Cicle Mitjà!

• La Glòria ens va ensenyar a tocar la fl auta i no l’obli-darem.

• A tercer ens va fer molta il·lusió tenir una agenda, que no era una llibreta!

• També ens va agradar molt tenir una casella per cadascú!

• Quan vam anar a les Coves de Salnitre vam pujar i baixar moltes escales i vam veure dos cérvols.

• A les colònies, sense els pares, no ho vam passar mala-ment… ens vam tirar per la tirolina,vam fer un joc de nit,i també vam preparar trampes pels senglars!

• A tercer vam començar els exàmens de veritat i ens han agradat molt!

• Ens va fer molta pena que se’n anés l’Oscar Escolano.

• Va ser molt divertit anar a la Fira de Santa Llúcia perquè vam poder comprar algun detall de Nadal.

• Va ser molt divertit fer la mona de Pasqua, ens va quedar molt “mona” i estava deliciosa!

• Ens han agradat molt fer exposicions de temes i en parelles ha sigut molt divertit!

• Que divertit va ser la sortida als Bombers!

• Quan vàrem anar al port comercial, vam pujar a una barca i ens van deixar portar el timó.

• Que divertit al Planetari quan van apagar els llums!

• Ens va agradar molt el taller de rèptils però el Sergi i el Marc, que malament ho van passar!

• Una vegada ens vam quedar tancats a la classe, i no passava ningú per obrir-nos, tots cridàvem…

• Quan vam anar al zoo ens ho vam passar molt bé, i ens van agradar molt les hienes, pel soroll que feien!

• Ai! el Roger…”És la vida quotidiana!

• Quin riure quan els profes van fer el ball vestits de pallassos!

• Què bé quan vam fer l’obra de teatre dels Barrufets, que divertit!

• Un dels moments més dolços va ser quan en Pol va portar xocolata per fer una exposició.

• Quin riure quan l’Eric estava esborrant la pissarra i va ensopegar i va caure a la paperera i l’esborrador li va caure al cap i es va fer un nyanyo! ! !

Des de fa molts anys, els alumnes de Cicle Mitjà fan una activitat d’Educació Viària amb la Guàrdia Urbana de Barcelona. Treballen aspectes com: mobiliari urbà, els districtes de la ciutat, els senyals de trànsit, el reciclatge, els serveis municipals...El dia 29 de maig, al Parc del Fòrum, va tenir lloc el dia de la gran Festa de totes que escoles de Barcelona per a celebrar la cloenda d’aquesta activitat.Van donar a tots els alumnes un val per a beguda, pastes, gelat... per poder aguantar el dia. Es van trobar un munt d’activitats que al llarg de la jornada podien anar veient i fent, com: primers auxilis, exhibició canina de la Guàrdia Urbana, la grua dels Bombers, circuit de bicis i de cotxes teledirigits, maquillatge, i un munt d’activitats més.Va ser un dia genial!

La festa de l’educació viària

Cicle Superior Primària 7

Educació Secundària Obligatòria8

Sortida de 2n a SANTES CREUS

El proppassat 30 d’abril de 2008, els alumnes de 2n d’ESO vam sortir a fer una visita cultural al monestir de Santes Creus, a Tarragona. El motiu pel qual vàrem fer aquesta sortida va ser per entendre millor l’art gòtic i romànic, que ja els havíem treballat anteriorment a classe de socials. En aquests moments, el monestir està sense cap monjo ni cap abat, i és un centre turístic i cultural. El monestir de Santes creus consta de moltes parts i habitacions, però les més importants són les que nosaltres vam visitar. Mentre un grup d’alumnes mirava un vídeo, l’altre grup feia la visita pel monestir. Deprés el grup d’alumnes que havia visitat el monestir veia el vídeo i el que havia vist el vídeo feia la visita pel monestir. El vídeo explicava cóm s’havia construït el monestir, i també explicava una mica d’història de Catalunya. Ens van explicar que els monjos blancs o monjos del Císter feien els vots de pobresa, obediència i castedat. Si parlaven (excepte al locutori), eren castigats.Ara us explicarem una mica, més o menys, el que vam visitar.

Vam visitar en primer lloc el claustre principal, on s’observava el pas de construcció de l’art romànic al gòtic. Després vam visitar el menjador, que havia estat reformat al segle XVI. Els monjos feien una dieta vegetariana i poques i estranyes vegades menjaven carn. El monestir també té un palau reial on el rei, quan es passava per aquelles terres. decidia quedar-s’hi a descansar. Aquest fet, proporcionava seguretat al monestir.Seguidament, ens vàrem passar per la capella, i segons el que ens va dir el guia, a la capella va començar tot: era on feien les misses provisionalment. A la capella, igual que a la resta del monestir, no hi ha gaire decoració, ja que l’abat, creia que els monjos es despistaven. Sortint de la capella ens vam dirigir, a través d’una espècie de pati, cap al cementiri. Allà només hi ha una gran creu. No hi ha cap làpida. El cementiri estava al costat de l’església ja que tothom volia enterrar-s’hi a prop d’aquesta.

A l’església també es nota el canvi de romànic cap al gòtic: al començament, les parets són molt gruixudes, però a mida que va creixent l’església, es va fent més alta i les parets es fan més estretes. A l’església hi ha la tomba de Pere el Gran. I també hi havia una gran rosassa. Al locutori, com hem dit abans, era el lloc on els monjos podien parlar. Aquest lloc era bastant fred, i això feia que els monjos no estiguessin molta estona parlant.A la sala capitular, on cada dia els monjos llegien un fragment del llibre de les normes. Vam acabar la visita a les habitacions, que estaven una al costat de l’altra, i eren molt petites: només hi havia un llit i una taula.Va ser una visita prou interessant, en la que molta gent va aprendre moltes coses. Us hi convidem a anar!!!

Enric Gonzàlez , David Ortiz , Mònica Llagostera i Paula Vayreda

Poesia - ESO 2Aquí estoy

Aquí estoy con alegríaescribiendo mi autobiografíasoy Paula y nací un día una noche, más bien diría

Mi madre, Mercedes es todo ternurame llena de amory cuando tengo dolorcalma mi amargura

Mi padre está pendientede cómo mi corazón se sienteaunque en algún momentole puedo haber decepcionado

Mi hermano Sergies gracioso, simpático i cariñosoaunque algunas vecesun poco pesado

Mi familia es lo más importantelo más constante, lo más cercano.ellos me cuidanpor eso yo los quiero tanto.

Paula Sirera ESO-2B

Els dies 7 i 14 de març, alguns alumnes de francès de 3r ESO van participar en l’ intercanvi cultural amb alumnes de Rodez (França), de l’escola Sacré Coeur.El trajecte es va rea-

litzar en autobús i tren. Durant el cap de setmana cada alumne va passar-ho amb les seva respectiva família. Al llarg de tota la setmana van fer diferents activitats organitzades pels professors: una visita a la catedral de Rodez, dos museus ( museu Fenaille entre ells), la fàbrica de formatges roquefort, el pont de Millau (és el més alt d’Europa) i Conques. La resta del temps van fer petits treballs per Rodez (entrevistes, buscar llocs concrets…) i classes d’espanyol amb alumnes d’altres cursos, on parlaven i tots apreneen paraules noves. Durant l’estada a França han aprés

Educació Secundària Obligatòria 9

In March, we went to Holland to spend one week (19-24) with our Dutch and German partners. We met at the airport at 5:30 a.m and we arrived there at 8:30. Then we took the train to Vüght, a small village in the Braabant Region, where our partners were waiting for us. Then we met our Dutch host families and saw our houses, and before lunch we went to see a dance show in the center of Den Bosch, the nearest big city. Then we went home have lunch with our families. Next day we went to see the school, it’s really big and it has more then 2000 students. We made our presentations about European Citizenship (democracy, culture, political parties…) and we made international groups. The next day we went to Amsterdam, where we visited Rijk museum and had free time for shopping and do whatever we wanted. On Wednesday, we went to the school and we did more presentations about democracy and then we made a paintball match and a party. At night, we went to a restaurant with the teachers to eat pancakes, a Dutch specialty. On Thursday we went back to Den Bosh, and had a tour organised by the Dutch students. We visited the church, the “El Bosco” museum and we went for a bike ride. That day we ate a typical chocolate “muffi n”, it was really good! At night we went to se a Basketball match. The last day, Friday, we went to the school and we fi nished the presentations with our group (in each group there were people from Holland, Germany, and Spain). At night we went to a Dutch student’s, because it was his birthday and we could celebrate

An unforgettable weekall together. The next day we had to wake up really early in the morning because we had to go by train to the airport and return to Barcelona where we could have some relax at last!

Marta Trenkle i Laia Pi 4th of ESO European Citizenship students

Intercanvi amb Rodez (França) moltes paraules, entre elles “arrête!” (para!) étage (piso) i, com sempre passa quan s’aprèn una altra llengua, també sabenm algun insult com conard (no direm què vol dir!). En defi nitiva, ha estat una bona experiència, sobretot els moments en els que els deixaven anar lliurement pel poble, ja que aprens a orientar-te i a preguntar quan sigui necessari. Van marxar el divendres a les 8h del matí , esperant tornar a veure’ls en tres setmanes. Quan els francesos van arribar a Barcelona a l’abril, no vam parar de fer coses. El cap de setmana vam assistir a la Mostra de Múisca, vam visitar la Sagrada Família, la Pedrera, i el diumenge, tots vam anar al Tibidabo. Al llarg de la setmana vam veure diferents museus i els llocs més importants de la ciutat. Barcelona els hi ha agradat molt i tots vam estar molt tristos d’haver de separar-nos el passat 11 d’abril quan ja havien de tornar cap a França. Estem molt satisfets d’haver participat en aquest intercanvi. Nos amis français nous manquent mais nous espérons que nous pourrons nous retrouver un jour!Marina Albert i Ana Nores

Crònica TV3

Educació Secundària10

Sota l’experta direcció de la Teresa Pombo, han tingut lloc aquest fi nal de trimestre les estrenes de les obres de teatre dels tallers que es fan a l’ESO. Totes dues han estat adaptacions de les obres de W. Shakespeare : “Somni d’una nit d’estiu” (1r. i 2n. d’ESO) i “Penes d’amor perdudes” (3r. i 4t. d’ESO) i totes elles han estat un èxit, tant en l’assistència de públic (alumnes i famílies) com en la posada en escena.

Cada any ens és reconeguda la qualitat dels Treballs de Recerca de l’alumnat de Batxillerat, mitjançant algun guardó de premis externs al centre.Enguany, el treball de la Sílvia Trillo (“La celiaquia”, tutoritzat per l’Albert Sáenz) ha obtingut un reconeixement del VIII Fòrum de Treballs de Recerca a Gràcia i el de la Mónica López (“Els dos bancs sobre el mateix asfalt : els sense sostre”, tutoritzat per la Rosa Suriñach), ha obtingut una menció especial en el III Premi Recerca per a la Pau de la UB.Tot plegat hem presentat 21 treballs a diferents premis i hores d’ara encara no sabem el resultat d’alguns d’ells. Felicitem a tots els guardonats.

La qualitat dels nostres treballs de recerca

Silvia Trillo Monica López

Tallers de teatre a l’ESO

Aquest mes d’abril els alumnes de 3er ESOB vam visitar les instal.lacions de TV3. Des de la matèria de català havíem treballat els mitjans de comunicació i aquesta sortida ens permetia viure més directament el funcionament del món de la televisió. Vam poder visitar les instal·lacions de la cadena, dividides en tres grans edifi cis. N’hi havia un que estava dedicat només als informatius, un altre dedicat a les unitats mòbils i l’últim dedicat a platós de diferents programes. També vam tenir l’oportunitat d’accedir a una de les unitats mòbils, les quals són utilitzades en la Formula 1, i estan totalment insonoritzades. Vam poder entrar en el plató on es realitzen els telenotícies en directe i al de “La nit al dia”, i compten amb unes parets arrodonides per donar més amplitud i dinamisme, per aquest motiu semblen més grans quan els veiem per televisió. A més és impressionant el número de càmeres i focus que té cada plató. Alguns dels espais son polivalents i, una vegada ja han acabat d’emetre un programa, molts dels materials pels diferents decorats els reaprofi ten i reconverteixen. En el plató del programa del Club, que presenta l’Albert Om, alguns dels alumnes van poder participar en la simulació del programa. Hi havia un presentador, una escriptora, dos models, un grup de cantants i el càmera. TV3 ens havia proporcionat una càmera per fer un reportatge.Cap al fi nal de la sortida vam entrar a la sala de caracterització on vam poder veure les diferents perruques i màscares com les de Polònia i del Club Super 3, fetes amb cabell natural. En acabar la visita ens van obsequiar amb un rellotge despertador de TV3. Cal dir que va ser una sortida didàctica, molt profi tosa i interessant ja que vam poder conèixer millor el mitjà de comunicació que actualment té més infl uència en la societat.

Marina Albert, Maria Gurri, Alba Ricart i Mercè Vicente.

Primer de tot, els tutors: Elisenda P., Elena V., Maribel I., Mito V., Esther de H., Marta S., Josep G., Sesé I., Ivan F. , Núria S., Teresa P., Ingla, Joan C. R., Rose G., Julio M., Rosa S., Manel N., Narcís B., Montse F., Aureli G., Georgina E., Quim M. i MªCarmen G.Cal recordar també altres professors singulars: Cristina M., Montse N., Jonathan C., Elena J., Imma M., Josep Ma. G.Plaja, Raül I., Txell C. , Núria M., Sílvia G., Peter R., Óscar C., Conchi V., Albert G., Albert S., Gemma B., Javi J., Ricard T., Glòria C.,Oriol L...I altres membres del personal del SEK: Enric, Carme, Paco, Francisco, cuiners i jardiners, secretàries…Per últim, es fa imprescindible recordar tots aquells companys que amb el nostre pas per l’escola han marcat cada curs: Pol Sabaté, Mª Luisa Nuñez, Vanessa Blanco, Guillem Barba, Albert Pastó, Albert Milián, David Viejo, Jordi Bernat, Martin Huete, Lucas Arias, Dani Altaba, Marta Piqué, Diego Galdós, Carlos Albert, Sergi Ciurana, Marc Garcia, Edgar Ortells, Edu Mínguez, Guillem

Clos, Marc Norberto, Carla Mas, Laura Espart, Tatiana Navalón, Sergio Pérez, Anna Barrabino, Laura Cucurull, Cristina Medina, Lucia Cohello, Anna Curto, Nadia Cobo, Caterina Canas, Laura López, Irene Vosseler, Edgar Allueva,… Tots ells, encara que no estiguin en una foto penjada a la paret, seran recordats amb les anècdotes relacionades amb ells i amb cada moment que ens han fet viure. Des d’aquí volem encoratjar-vos a seguir endavant, perquè s’acaba una etapa i en comença una altra, perquè encara queda molt camí per recórrer i perquè per molt que canviïn les coses no ens podran prendre mai tot allò que hem après aquí... Per acabar, dir-vos a cada un de vosaltres que sou grans persones i que serà difícil trobar un entorn tan agradable com el que hem gaudit durant tots aquests anys. Sabeu que si voleu podeu arribar lluny en tots els àmbits, només cal que creieu en vosaltres. Un petó molt fort!!Els delegats de 2n. Bat (2006-2008)

Batxillerat 11

Amics i amigues, el SEK està a punt de passar a ser un record inoblidable. Alguns podran dir que aquí han passat els anys més amargants de la seva vida, altres arribaran a dir que aquesta ha estat la seva segona casa, però el que ningú podrà negar és que entre aquestes quatre parets hi ha hagut moments divertits que han facilitat la nostra etapa al SEK. El recordarem nostàlgicament i segurament hi haurà vegades que hi voldrem tornar, però sempre durem guardat dins nostre els professors, les aules, els lavabos, els patis, el menjador,…i els AMICS. Si hi ha alguna cosa que no es queda aquí, sinó que ens emportem amb nosaltres, són els amics. Aquells amb els quals hem compartit allò bo i allò dolent durant molts anys, aquells que ens han aconsellat i ens han fet riure quan voliem plorar, els que han fet que la vida durant aquests anys hagi estat més sencilla, etc. Aquestes persones ens acompanyaran encara durant molts anys i seguiran fent tot el que feien abans per nosaltres. Ha arribat l’hora dels canvis, el moment de sortir de

l’ou i afrontar la realitat. Suposem que serà dur però a l’hora ens farà créixer i ens aportarà allò que possiblement ens mancava. Deixem enrera un estil de vida, un ambient concret, una rutina, un entorn i ho canviem tot per una altra situació. Això no ens ha de fer por, al contrari, ens ha de donar força per demostrar qui som i què fem aquí. Tot el que hem après ens ha de servir per anar per la vida amb passos segurs i convençuts de les qualitats d’un mateix, ja que si no ens ho creiem nosaltres ningú més ho farà. A la vostra vida sou vosaltres qui heu de decidir què és allò que us agrada i allò que no, què és allò que està bé i allò que no és correcte, etc. No deixeu que ningú manegui la vostra vida al seu gust, perquè si alguna cosa ens han ensenyat aquí és a opinar, a decidir i a ser persona per sobre de qualsevol circumstància. Amb els anys, anem deixant cada vegada més coses enrera…Creiem que és necessari recordar tot allò que hem anat deixant enrera amb el nostre pas pel SEK.

Adéu SEK!!

Entrevista12

En Francisco Paz, conegut per a “Francisco Paz, Francisco Paz, se-cretaria”. És el senyor per a tot de l’escola, des del 1963. El Francisco va néixer a la província d’Ourense a Galicia. Als 14 anys va venir a Barcelona i va començar a treballar pels jesuïtes a Sant Ignasi. Als 16 va començar a treballar al SEK. Aquest any es jubila després de 45 anys al servei de la comunitat educativa de l ‘escola.

Quan vas començar a treballar al SEK? I per què?Al setembre del 1963, quan tot era molt diferent de com és ara. Vaig co-mençar per dues raons, una, perquè m’havien recomanat al germà Moré de Mora, perquè t’oferia un bon sou i a més, el menjar i l’allotjament.

Entrevista a Francisco Paz

Què és el que més t’agrada d’aquesta feina?No tinc cap preferència. Faig tota la feina amb les mateixes ganes, com un “tot terreny”. Faig de tot, des d’arreglar llums a cistelles de bàsquet, a encarregar el menjar, i m’he vist capaç de realitzar-ho tot.

Què t’ha aportat el SEK?Uii! Moltes coses! Començant per la cultura, ja que vaig entrar al SEK amb 16 anys i tot ho he aprés aquí, també una molt bona formació com a persona, respecte als altres i diferenciar allò bo d’allò dolent. La impressió que m’emporto del SEK és molt bona així com de la gent amb qui he treballat.

Quins records tens de quan vas començar?Recordo una escola molt petita en què els nens eren escolanets pels jesuïtes i a canvi rebien les lliçons. Bé, aquesta era la meva impressió, potser no funcionava així I de records, en tinc tants ! Em va impactar molt quan van ampliar el col·legi i van passar de 120 alumnes a 300. Quina barbaritat!

Què trobaràs a faltar del SEK?Un cop estigui al carrer ho sabré. Trobaré molt a faltar els nens (sempre amunt i avall), el moviment de l’escola i també

l’equip directiu, molt!

Què faràs a partir d’ara?Primer de tot, passar-me uns dos o tres mesos fent el que vulgui! I a continuació, Déu dirà! Treballar no, que ja he fet prou! També pensaré que hi ha gent al SEK estudiant i treballant i jo no ja veurem com em prova!

Si poguessis tornar a escollir, faries un altre cop la mateixa feina?Segurament sí. No aquesta feina sinó el ritme de vida que he portat. Que el meu gust coincideix amb els dels directius, fas les coses ben fetes i que a més a més, serveixen Però sempre al SEK i amb la gent que hi ha!

I ara què farem sense tu…?El meu lloc de treball no es podrà rehabilitar tal qual. Des de petit m’he anat formant amb el treball i el treball amb mi. Ara, de tot això, s’encarregaran altres persones que segur que ho faran molt bé.

Moltes gràcies per la teva atenció i pel granet de sorra, en aquest cas un gran gra, que has deixat en el teu pas per l’escola.

Laia Oliva i Eric Vázquez

R+D+I 13

El desplegament normatiu de la Llei Orgànica d’Educació (LOE) ha incorporat el concepte de Competència Digital en els decrets d’ensenyaments mínims de l’Educació obligatòria. Aquesta Competència Digital també es recull en els nous decrets del currículum d’Educació Primària i Secundària de Catalunya.Aquestes novetats legislatives situen les TIC en un nou context: deixen de ser un aspecte marginal o voluntari de l’Educació, per convertir-se en un dels temes centrals de la formació dels ciutadans, és a dir en una nova alfabetització.És un bon moment per fer de l’aprenentatge de les TIC, un procés d’innovació metodològica amb un enfocament TAC!Però, què vol dir TIC (Tecnologies de la informació i la comunicació): Es tracta d’una part de les tecnologies emergents que s’encarrega del disseny, desenvolupament, foment, manteniment i administració de la informació per mitjà de sistemes informàtics i de la comunicació (inclou informàtica i telemàtica).Qualsevol persona que tingui relació amb el mon de l’ensenyament aprenentatge, després de llegir aquesta defi nició probablement i immediatament després d’haver fet un breu procés de meditació acabarà pensant el mateix: aquí falta alguna cosa.Dos conceptes tenen avui dia un transcendència total: Xarxa i aprenentatge. En una societat com la nostra el procés d’interacció és fonamental i el coneixement es sustentat en la creació de xarxes que ajuden a experimentar formes de

treball a través de comunitats de coneixement i el foment de projectes que desenvolupen competències noves. Xarxa de comunicació interactiva (comunitats virtuals) i aprenentatge, no únicament informació, ens donen una nova dimensió que cal tenir molt present a l’hora de la nostra pràctica docent. És aquí on apareix el concepte de las Tecnologies de l’aprenentatge i la comunicació (TAC).Conclusió: El veritable canvi en els processos d’ensenyament-aprenentatge està en el disseny d’una metodologia, d’una didàctica i d’una organització a l’aula, fonamentada en necessitats pedagògiques no condicionades per les eines informàtiques. La nostra escola treballa conjuntament amb les demés escoles de la fundació fent un veritable treball col·laboratiu en xarxa, a través dels nostres departaments acadèmics, a la recerca de possibles canvis metodològics que facilitin aquest desenvolupament “nuclear” de la pedagogia centrada en els alumnes que necessita de petits canvis estructurals i del aprofi tament dels recursos que encara tenim i els nous que ens van arribant.

Josep Maria InglavagaEadem mutato resurgo. Director Acadèmic SEK R+D+I

De les TIC a les TAC: De les tecnologies de la informació i la comunicació a les teories de l’aprenentatge en col·laboració

Activitats escolars14

Miniolimpíada

Preparatius del festival de ballet

1. Preparada per un bon llançament de javelina.

2. Uns alumnes de Cicle Mitjà animant una cursa.

3. Alumnes de Secundària que van córrer de valent.

4. Vista de la grada d’alumnes.

5. Els més petits del col·legi també particípen a la miniolimpíada.

1

2 3

4

5

6

7

8

9

10 11

6. Les noies més grans com podeu veure feien molt de goig.

7. Les alumnes de 1EP també estan preparades!

8. Les ratetes d’EI-5 ja estan a punt!

9. Unes autèntiques artístes!

10. Dues alumnes en mans de la June i l’Adelaida per posar-se ben guapes.

11. La Gemma també ajudava a les petites.

15

Sant Ponç

Sektivàlia

12. EI-3 va preparar macedònia de fruita.

13. EI-4 va elaborar galetes amb xocolata. Mmmm! per llepar-se els dits!

14. Unes tarongetes (EI-3) en plena elaboració de la macedònia.

15. EI-5 es va encarregar de preparar un pa de pessic. Boníssim!

12

13

14

15

16. La gimkana entre els alumnes del Cicle Inicial i Superior.

17. La Clàudia (del Cicle Inicial) fent un taller lúdic.

18. El dia del coixí i el llibre.

19. L’equip d’educació infantil va representar la llegenda de Sant Jordi pels més menuts del col·legi.

20. El tradicional Festival de la Cançó.

16

17

18

19

20

Relacions Internacionals16

Durante la segunda semana de marzo de este año, vinieron a nuestra cuidad seis estudiantes de la escuela Simon Langton Grammar School for Boys de Canterbury (Inglaterra). Durante siete días se hospedaron en nuestras casas y asistieron a nuestro colegio. Compartimos algunas clases, ayudaron en algunas lecciones de inglés y recibieron algunas de castellano. Por las tardes se dedicaron a conocer nuestra ciudad, y después de visitar nuestras calles y construcciones gaudinianas entre otras, descubrieron Barcelona. Nos lo pasamos muy bien juntos yendo a la playa, al cine… viviendo de cerca la cultura

catalana, compartiendo anécdotas y experiencias, pero esos siete días pasaron volando y nos tuvimos que separar, aunque no fue una despedida demasiado larga. Al cabo de un mes y una semana, los alumnos del Sant Estanislau de Kostka (SEK) llegaban a Canterbury. Fue entonces cuando se intercambiaron los papeles y nosotros nos convertimos en sus huéspedes. Asistimos a su colegio, visitamos Canterbury y también tuvimos la oportunidad de conocer Rochester, Londres, Dover, y sobre todo pudimos experimentar su cultura muy de cerca. Con esta experiencia hemos podido descubrir que siendo de la misma edad, pero de procedencia diferente y viviendo de una forma distinta también guardamos muchas cosas en común.

Ingrid Torres Contreras - 1º de Bach

Intercambio Canterbury-Barcelona 2008

Memòria de les activitats de RRII curs 2007-08

1.1 Projecte International Education :Viatge a Vught d’un professor del SEK i 18 alumnes de 4t. ESO (març 2008)Estada a Barcelona de 2 professors holandesos, 1 professor alemany i 26 alumnes (23 de Vught i 3 de Mönchengladbach) (gener 2008)

1.2 Intercanvis lingüístics:1.2.1 Amb Rodez:Viatge a Rodez de 2 professores del SEK i 19 alumnes de 3r. ESO (març 2008)Estada a Barcelona de 2 professores franceses i 15 alumnes de Rodez (abril 2008).1.2.2 Amb Canterbury-Londres:Estada a Barcelona de 2 professors anglesos i 9 alumnes (6 de Canterbury i 3 de Londres) (març 2008)Viatge a Anglaterra d’una professora del SEK i 8 alumnes (6 a Canterbury i 2 a Londres) (abril 2008)

1.3 Programes Comenius:1.3.1 Comenius European Student Voice :Viatge a Canterbury d’un professor del SEK i 3 alumnes (desembre 2007).Estada a Barcelona d’11 professors estrangers i 23 alumnes de les altres 5 escoles participants (abril 2008).1.3.2 Comenius Euro-Work:Alguns “serrells” que encara queden : acollida a Barcelona d’un alumne de Flensburg (octubre 2007) i viatge a Londres de 3 alumnes del SEK (juny 2008).

1.4 Estada a Irlanda (Moate): 10 alumnes de 2n. d’ESO i un professor del SEK (juny-juliol 2008).Resum fi nal curs 2007-2008:Han participat:• 8 professors del SEK• 18 professors estrangers• 61 alumnes del SEK • 74 alumnes estrangersGràcies a totes i tots (alumnes, famílies, professors i personal del SEK) per la vostra contribució a que aquests projectes hagin estat un èxit..

Albert Sáenz - Responsable de les RRII

17

Last April, right within the thrill and enjoyment of our Sektivalia week, a group of 23 students from England, Germany and the Czech Republic came to Barcelona to represent their schools at the ESV - Comenius meeting (‘European Student Voice) no. 2 –The previous one took place in Canterbury last December-. This Comenius project is a European initiative to share points of view about our school lives, that is to say, educational issues, like lessons, breaks, class-group organisation, students’ involvement in the school environment, and so on. In order to meet our expectations and goals, several meetings have been planned for this two-year-long international programme (2007-2009), letting the students themselves play some relevant parts to design and discuss a common stream of actions with our colleagues from the other fi ve partner schools. The truth is that we are not very used to participating in the school life complex layout in the same way as our English colleagues in the project are. Decision making, leisure activities planning and self-evaluation or learning process evaluation are also useful skills to develop and take on while in school. We also think that getting to know about other cultures and countries through meeting and keeping in touch with students of our age is an extremely interesting and enriching challenge. We are positive about the fact that by sharing and exchanging our ideas and views with other people can help us to change our minds and improve our knowledge of our European environment. What is more, we strongly believe that these meetings are a unique experience as learning and fun come together, hand by hand. For example, if one of these Comenius “ambassadors” wants to come to Barcelona again, he/she will know that there is a home ready to welcome them to this city,… and the other way round, of course. As a result, the six schools have decided to try out some new proposals, other ways to raise the standard of our school in what the students’ welfare and school co-responsibility is concerned. And last but not least, a big ‘thank you’ to all those families who welcomed, hosted or helped our guests make themselves at home for their dedicated warmth and attention. How unforgettable these events turn out to be!

Laura Campos & Fco. Miguel Sánchez – 4th ESO

ESV – Comenius 2007-2009 SEK welcomes 35 visitors

seron porla costa,las armas

muy

Col·laboracions professors18

“La Meta”

Quan vaig rebre la invitació d’en Narcís Bausà per a col·laborar amb un article en la Revista KOSTKA, en principi em va semblar una bona ocasió per a escriure sobre algun tema que pogués ser d’interès per als alumnes del SEK. També vaig pensar llavors, en un contingut sobre el repte que representa per a mi, articular l’arquitectura (àmbit en el qual em desenvolupo professionalment) amb la docència (àmbit al que m’he incorporat recentment). Després de donar-li diverses voltes a l’assumpte, vaig decidir que, possiblement, el més interessant

seria plasmar en el meu escrit “una ressenya de presentació”; tant per als alumnes, com per als meus col·legues en el centre.

D’on procedeix i qui és el nou professor de Tecno?

-Inicio aquesta presentació, dient que sóc de Panamà, petit país de Centre Amèrica de poc més de 3 milions d’habitants, que posseeix un nexe cultural amb Espanya des de 1502. El meu país natal és internacionalment conegut, per que en ell, es va construir el famós canal de recluses que uneix l’oceà Pacífi c amb l’Atlàntic en un traçat rectilini de 80 Km. Als alumnes de tecnologia, potser els interessi saber que aquesta obra d’enginyeria va ser acabada al 1914, utilitzant tecnologia avançada per a l’època, com motors elèctrics amb sistemes de reducció per a moure les comportes de les recluses; sistemes de vies especials de ferrocarril per a mobilitzar les tones de material excavat, així com la construcció del llac artifi cial més gran del món, fi ns a aquesta època. El canal inter oceànic -iniciat per l’enginyer francès Fernando De Lesseps- no és l’únic atractiu del meu país. Panamà també conta amb una molt elevada biodiversitat, només equiparable a la veïna Costa Rica.-Llicenciat en Arquitectura per la Universitat de Panamà, vaig decidir ampliar horitzons fora del meu país; tal vegada motivat per aquest esperit de superació, que ara desitjaria potenciar en els meus alumnes. El pròxim 23 de setembre farà 19 anys que vaig partir de Panamà amb destinació a Barcelona, per a cursar estudis de Doctorat en la UPC. Més tard, l’obtenció del CAP em serviria com a vehicle, per a arribar al repte que em suposa dedicar part del temps a la docència. El passat 17 de gener, se’m va presentar l’oportunitat de compartir els coneixements adquirits i reciclar aquells conceptes teòrics que vas acumulant i arxivant al llarg del temps. Em vaig incorporar al SEK. És aquí on he d’agrair a l’Antoni Parellada (Director General del col·legi) i al Josep Ma. Inglavaga (Director Acadèmic) per haver confi at en mi i oferir-me l’oportunitat de formar part activa d’aquest planter. Ara com ara, participar en esdeveniments com la 14ª Mostra de Música Instrumental, SEKtivàlia i la recentment celebrada Mini Olimpíada, estan deixant-me la grata sensació d’haver entrat a una gran institució que compta, a més, amb un capital humà excepcional. Equiparar-me al nivell d’exigència i al ritme que es requereix per a realitzar la tasca acadèmica encomanada, suposa per a mi, repeteixo, un repte il·lusionant que assumeixo amb responsabilitat. Haver-me, incorporat pràcticament a mitjans del present curs, ha estat alguna cosa així, com quan et disposes a participar en una cursa de velocitat. Tens davant teu una pista, una distància que has de recórrer, dosifi cant aire i esforç des del principi, per tal de poder arribar amb l’alè i les forces sufi cients al teu objectiu : “la meta”. Sempre vaig pensar que quan arribés l’oportunitat d’emprendre la tasca de docent, estaria preparat per a afrontar el repte.Però quan l’opció es va presentar, ja estava iniciada la carrera. Vaig constatar que tots els participants eren conscients del lloc que ocupaven en la mateixa, i de com havien d’emprar-se per a cobrir el recorregut amb garanties. Em vaig incorporar a la carrera a la meitat del recorregut, i ho vaig fer amb altre ritme, amb pas canviat i a més a gran

19

velocitat. Actualment, la prova contínua; i jo procuro mantenir el pas, dosifi cant aire i esforçant-me per a completar l’objectiu. He volgut il·lustrar en aquest article, el que ha estat, i el que està essent per a mi, aquesta nova experiència; emprant per a això un símil esportiu, inspirat possiblement, per la Mini olimpíada i la Cursa Solidària. Considero que aquesta curta –però intensa- experiència, m’està resultant molt positiva. No obstant això, he de reconèixer que encara tinc algunes difi cultats que espero corregir amb el temps. Sobretot, a l’hora de memoritzar tants noms i recordar tants rostres, que ja de per sí és un repte per a mi no confondre’ls. Ara com ara, percebo que els meus alumnes es fan càrrec d’aquesta situació; i els agraeixo des d’aquí la seva disposició amb mi. No vull fi nalitzar aquestes línies, sense abans reconèixer també el suport i solidaritat que m’han brindat els meus companys docents així com a la resta del personal del centre. Gràcies a la vostra acollida, ajuda i companyerisme, la meva integració al SEK està resultant una gran experiència. Gràcies a tots.

Luis Nieves Quintana - Professor de Tecnologia a l’ESO i Dibuix Tècnic al Batxillerat.

El dia de Sant Jordi, com és costum , hem celebrat el Certamen Literari de l’escola. I ja en portem 29!!!! L’acte de lliurament de premis s’ha fet en dues parts, la de Primària i la de Secundària. En totes dues hem pogut gaudir d’actuacions musicals dels nostres alumnes, així com de la lectura pública dels relats i poemes guanyadors. A més, hem contat amb l’extraordinària col·laboració de molts alumnes per donar un caire cultural a l’acte. Hi ha hagut unes presentacions que han fet referència als 800 anys del naixement del Rei Jaume I, el centenari de Mercè Rodoreda i els 10 anys de la mort del gran artista Joan Brossa.I com és habitual , durant l’acte de lliurament de premis, hem gaudit de diversos treballs realitzats pels nostres alumnes del Batxillerat artístic, on han demostrat un gran enginy.Per concloure l’acte de Secundària també s’ha fet el lliurament dels “Premis Sant Estanislau a la Recerca”, que premia els millors Treballs de Recerca de les diverses modalitats de Batxillerat.Per acabar, agrair la col·laboració de totes les persones que han fet possible la celebració d’aquest acte i felicitar molt efusivament els guanyadors de les diverses categories.

Albert Gabriel Colomer

Certamen literari

Col·laboracions alumnes20

A principi de l’any passat, em vaig sorprendre molt, em va impactar molt el alt nivell que ens demanaven comparat al que jo estava acostumada. Però quest any no m’ha sorprès tant. Clar que el nivell és molt alt, i segurament més que el de l’any passat, això no ho dubto, però ara ja tinc un mètode d’organització de la feina i ja sé que cada dia, si no hi ha molta feina, s’ha d’avançar, perquè segurament, ens en posaran molta més. També, no parlar a la classe (cosa que jo no feia a principi de curs) va molt bé a l’hora d’estudiar, ja que així quant vas a estudiar ja saps més o menys el que és i si a classe ho entens, no et resultarà tant complicat a l’hora d’estudiar-t’ho per a l’examen. Durant tot aquest any he après moltes coses, però no totes estan relacionades amb matèria que cal estudiar per als exàmens, sinó que també he après coses a nivell personal que t’ajuden a créixer, no només acadèmicament sinó també com a persona. Coses com tenir present que qualsevol cosa que vulgui fer, si me la proposo la puc aconseguir, només cal esforçar-me i creure en ella. He après a creure en mi.

Mireia Perdigó - ESO 2B

Com altres anys, aquest trimestre els alumnes de tercer d’ESO hem fet una sortida de convivència d’un dia a Sant Cugat per aprendre a conviure i a compartir ; acompanyats per les tutores

A les 9.00h vam sortir des de el col·legi per emprendre un llarg i dur viatge cap a la mítica muntanya del Tibidabo. El primer objectiu del viatge era millorar la convivència i comunicació entre nosaltres, i donar sentit a les etapes de l’ ESO ja que en certs llocs de l’itinerari vam fer un repàs de cada curs. En arribar al cim del Tibidabo alguns vam pujar a dalt de l’església per contemplar la bellesa de la nostra ciutat. Després de dinar vam fer un partit de futbol i l’ última activitat de l’excursió va ser un debat on vam treure conclusions de la sortida i del propi curs i també va servir per a per conèixer-nos millor. Per tornar vàrem agafar el funicular que ens portà de nou a Barcelona. Per acabar la nostra valoració hem de dir que va ser una sortida molt enriquidora i amb un gran contingut de simbolismes molt profunds.

Jaume Martinez, Xavi Bueno i Jordi Zato

El meu segon any d’ ESO

Sortida dels alumnes de 3r ESO a Sant Cugat

Rosa Suriñach i Montse Fradera i el professor de religió i d’educació per la ciutadania, Ricard Toledo.En arribar al Casal Arrupe de Sant Cugat, després d’un petit descans, els professors ens van dividir en tres grups. Cada grup començaria amb una de les tres activitats que hi havia organitzades i els grups eren rotatius. En una de les tres dinàmiques, havíem de fer un esforç per posar en comú la nostra visió dels altres. En primer lloc, nosaltres teníem un full, en el qual havíem d’escriure un tret personal a millorar i la qualitat més destacada i el lema que ens mou a la vida. Després, a l’altra cara, cadascú del grup havia d’escriure al full un aspecte a millorar i una virtut de la persona en qüestió, i aquest full anava passant per tots fi ns que arribava a la persona a la qual pertanyia. Seguidament vam poder expressar el que sentíem en rebre i llegir el que havien escrit els companys de nosaltres. Va ser una activitat per adonar-nos de la percepció que tenen els altres de nosaltres i per ser més conscients de les virtuts i dels punts a millorar de la nostra personalitat. Una segona activitat consistia en fer un partit de futbol, però amb unes condicions particulars: lligats per parelles per l’avantbraç amb una persona del teu equip. Després, vam fer un canvi de porteria i de company. Durant el joc havíem d’anar observant les actituds dels companys i les difi cultats que teníem jugant d’aquella manera. Més tard vam seure i vam expressar el que havíem experimentat durant el joc. El dolor que podíem sentíer al braç si estiràvem sense estar compenetrats amb la parella simbolitzava el mal que fem als altres quan anem a la nostra i no els tenim en compte. En la tercera activitat havíem de veure uns power points amb unes

frases i imatges, que després hauríem de comentar en grups de tres, i que tractaven de la vida, el servei, el respecte i el companyerisme.En general activitats com les d’aquesta sortida ens ajuden a aprendre a conviure, a autoconexèr-nos millor i conèixer millor els altres.

Marina Albert, Maria Gurri i Ana Nores

Sortida de 4t ESO al Tibidabo

21

Com ja sabreu, el passat dijous 10 de Maig es va organitzar un acte conjunt entre el claustre

de professors i l’AMPA en el que varem tenir l’ocasió de rebre a en Francesc Mauri, conegut principalment per la seva feina en els mitjans de comunicació públics TV·3 i Catalunya Ràdio com a meteoròleg. Com a bon geògraf, ens va parlar sobre el canvi climàtic i tot el que això comporta i l’escola, naturalment, va respondre amb una gran assistència.Tot i que actualment allà on anem es parli del canvi climàtic, cal reconèixer que bona part de la societat en-cara té molts dubtes sobre el que és re-alment aquesta amenaça per l’espècie humana. Tal i com ens va explicar en Francesc Mauri, la Terra es troba en un estat permanent de canvi que tendeix a l’augment de la temperatura. Aquesta agitació climàtica que pateix el nostre

Una tarda amb en Francesc Mauri

planeta es deu, en part, als famosos gasos d’efecte hivernacle, els quals són components que retenen part de l’energia que el sòl emet un cop ha estat escalfat per la radiació solar. Encara que part de la responsabilitat d’aquest fet li correspongui a la pròpia natura (40% aprox.), cada cop l’ésser humà participa més en aquesta acceleració del clima (60% aprox.) tot estimulant una activitat econòmica i industrial que té com a ingredients picants el diòxid de carboni i el metà (gasos d’efecte hivernacle); grans protagonistes en la participació de la debilitació de l’atmosfera.

El problema que ens aterra més als humans, ens va aclarir Mauri, ve quan els éssers vius que han d’adaptar-se a les transformacions que experimenta el Planeta, no tenen sufi cient temps per fer-ho. Quan passa això, o bé aquests

es poden trobar en perill d’extinció o poden acabar desapareixent to-talment. A més d’informar-nos objectivament sobre un dels temes que desperta més interès avui en dia, al llarg de l’exposició varem poder aprendre algunes coses noves, fi ns i tot ben sorprenents, com ara que la pluviositat anual és gairebé la mateixa a Londres que a Barcelona –qui ho diria!- o que la propera glaciació serà d’aquí uns 100.000 anys. Tampoc va faltar una part més dinà-mica al fi nal de l’exposició consistent en fer un petit col·loqui on van haver tota mena de preguntes. A més, varem tenir l’oportunitat de veure la pel·lícula relacionada amb el tema, de l’Al Gore, premi Nobel de la Pau 2007, juntament amb la comissió d’experts sobre el canvi climàtic de les Nacions Unides (IPCC). Finalment, cal destacar que va ser una activitat molt amena . La xerrada va estar plena de suggeriments i és per això que com a alumnes, creiem que fora bo fer més sovint aquesta mena d’actes. I és que tot el que ens aporti l’experiència i professionalitat als alumnes, aquí sempre serà benvingut.

Artur Bardera i Diana Martínez - BTX-2

Universitat ComillasIndicadors del canviSolucionsSequeraOrigenSorprenentFórmulaPer reflexionar-hi

Si invertim un % mínim del PIB " moltes més energies renovablesAugment temperatura i nivell del mar + proliferació de malaltiesReciclar + Reduir la velocitat per contaminar menys + EstalviNo és quelcom nou, sempre hi ha i són cícliques; màxim de 7 anysJa fa 140 anys que ha començat l’escalfament global del planetaActualment plou un 2% més que en el passatEficàcia i eficiència = contaminació del medi ambientEs malgasten a l’any 600hm3 d’aigua = un pantà sencer

Enguany, la setmana de SEKTIVÀLIA ha demostrat tenir un alt nivell cultural. A més del tradicional Certamen Literari i del competititu Festival de la Cançó, del 21 al 25 d’Abril hem gaudit de moltes altres activitats extra-escolars que ens han donat lliçons importans. Els alumnes de 2n cicle d’ESO i els de Batxillerat vam assistir a una xerrada sobre experiències d’exalumnes amb ONG,s. La Marina Martínez va iniciar la xerrada explicant la seva estància a la zona Andina del Perú com a col·laboradora amb Enginyers sense Fronteres. Durant dos estius, gairebé sis mesos, ha estat electrifi cant pobles rurals gràcies als coneixements que li proporciona la carrera d’Enginyeria Química. Durant la seva intervenció ens va voler transmetre les diferències abismals que separen el Primer i el Tercer Món, explicant anècdotes viscudes durant la seva estància allà. La Marta Moreno, estudiant de Ciències Ambientals, va realitzar

el projecte de fi nal de carrera sobre el confl icte miner a Tambogrande (Perú). Ens va explicar que les mines al celobert de Tambogrande provoquen un greu impacte mediambiental i deslocalitzen a molts habitans de la zona. Aquests només es poden guanyar la vida treballant a la mina, la qual cosa els provoca greus problemes de salut i redueix la seva esperança de vida. La Mar Baños, sociòloga, ens va explicar la seva experiència a Cuzco (Perú), on va treballar en temàtiques de gènere com la presència de les dones a la política. Ella ens va intentar sacsejar les ments per tal que veiéssim la importància

del treball voluntari i la gravetat del problema de la desigualtat social, tant econòmica com de gènere. La Núria Baños, estudiant de Medecina, va estar treballant amb una comunitat sandinista a Guatemala amb l’associació El Frijol Rebelde. Ella va decidir marxar cap allà perquè necessitava saber com era aquella realitat tant diferent a la nostra. No va anar pas a salvar el món, ja que creu que això es pot començar a fer des d’aquí i no és cosa d’uns mesos ni d’uns quants anys… La Neus Reig, periodista, va ser la moderadora de la conferència i va fer preguntes tant interessants com: ”Per què creieu que totes les que estem sentades aquí som dones?”. La resposta va ser que el rol que tenen les dones de cuidadores les fa responsables dels problemes del món i fa que es mobilitzin per ajudar a aquells que ho necessitin. Ella ens va explicar la seva experiència a l’Àfrica ensenyant-nos unes fotografi es realment impactants. La seva tasca consisteix a sensibilitzar el

Primer Món sobre les misèries que pateix el Tercer Món, hi ho fa a través d’imtages i paraules. Per últim, la Marta Galcerán, estudiant de Ciències Polítiques, va explicar la seva experiència en uns campaments amb nens pobres a Rumania. Amb la seva estància allà, la Marta va adonar-se que els nens són iguals a tot arreu i no necessiten res més que carinyo i somriures per ser feliços. Va ser una taula rodona interessant que de ben segur ha encoratjat a més d’un jove a viure una experiència semblant durant aquest estiu.

Mònica López - 2on de BAT.

22

Els exalumnes són solidaris

Col·laboracions alumnes

Pastoral 23

Dels dies 20 al23 de març, prop de 300 alumnes de les Escoles de la Fundació Jesuïtes Educació i altres Centres vinculats amb la Pastoral Juvenil dels Jesuïtes, es van reunir a l’Escola Claver de Lleida per celebrar una Pasqua diferent, especial. Totes les activitats van estar relacionades amb el lema de la trobada: Domèstic. Déu fa estada a les nostres vides molts cops de manera suau, sense violentar, sense forçar. Déu és viscut, i pot ser viscut en els esdeveniments més particulars del teu dia a dia. La Pasqua signifi ca potser un punt i part; una experiència molt intensa i que podria tenir el risc de ser viscuda com un parèntesi a la nostra vida. A continuació, us presentem dos testimonis de dos alumnes de 4t del SEK que hi han participat. És una activitat per tenir present de cara a l’agenda del curs vinent. Pares i fi lls heu de prendre nota!

La veritat sigui dita, quan l’Òscar Fuentes vingué i em digué si volia participar en una activitat per a joves de 3r d’ESO fi ns a la Universitat, per conèixer-nos mútuament i amb profunditat, no ho negaré: em vaig negar. Vaig pensar que devia estar boig! Jo, pregant i refl exionant tot el dia amb gent que no conec. Ja aniria ell! Però, sort que la meva mare em va menjar el “tarro” i va decidir apuntar-me. Em vaig assabentar el dia abans. I em teniu, al matí següent, en un seient d’un autocar al costat d’un noi de 16 anys que estava escoltant música. Bonín es deia. Es va convertir en el meu millor amic de l’experiència. I, a partir d’aquell

Com es lògic, l’adolescència també és una etapa de canvi en la vivència reli-giosa. L’adolescent també exerceix la seva crítica a l’àmbit religiós. Ja troba difícil d’acceptar la imatge de Déu que li havíem transmet fi ns ara. Sorgeixen dubtes sobre què creure i com creure-ho. Quan l’adolescent mira la realitat de l’Església troba coses que no li agraden i la seva resposta natural és criticar. Però l’adolescent vol viure amb autenticitat. La pastoral necessita acollir aquesta recerca d’autenticitat i aquesta “curiositat natural”, atès que lluny de ser un impediment, constitueixen un element molt positiu que pot ajudar a aprofundir la seva experiència de fe i la del catequista i familiars. Des del Departament de Pastoral de l’Escola oferim diverses experiències que els ajudin en el seu creixement religiós, espiritual i humà vinculades als grups Kostka’t : trobades quinzenals de migdia, recés, trobades de cap de setmana amb altres Escoles, Pasqua, voluntariats, experiències d’estiu.

Pasqua jove’08: domèstic moment, només recordo misses i pregàries i passar-m’ho molt bé perquè estaven ben fetes (i passen ràpid!). Se’m van passar els dies volant, em vaig enamorat i vaig fer un munt d’amics amb els quals no he perdut el contacte. L’any que ve ni m’ho pensaré, seré el primer en apuntar-m’hi. Així que, gent, un recomano que l’any vinent hi acudiu tots, val la pena i és, sincerament bestial!!!! (També em sembla que mai havia jugat tant a fútbol)

Miquel Preda - 4t ESO B

La Pasqua Jove és va ser una experiència

constructiva i a l’hora divertida, perquè em va fer refl exionar molt i vaig conèixer moltes més coses sobre Jesús i el cristianisme. Vaig poder compartir idees i opinions amb els meus companys de grup i amb els monitors a través d’activitats distretes i divertides. Tot era molt acollidor, ja que tothom era molt obert i vaig conèixer molta gent de la meva edat i també més gran amb els que vaig passar molt bones estones. Tornaria a repetir la experiència sense dubtar-ho!!!

Carla Jarque - 4t ESO B

Renovació de les promeses de la fe a 3r d’ESO

Pastoral24

Fa just ara un any que vam engegar el projecte de la catequesi familiar de post-comunió. Està fonamentalment adreçada a les famílies, pares i fi lls, dels cursos de 5è i 6è d’EP. Ens trobem unes cinc vegades al curs, en dissabte o diumenge, durant unes dues hores. Què fem? Doncs celebrar la Vida, intentant conèixer Jesús més de prop i anar descobrint com Ell està amb nosaltres. Els adults fan una trobada de grup al voltant d’un tema, animat pel P. Carles Marcet, sj. La mainada, mentrestant, berena i s’entretén fent algun joc que després donarà peu a una participada i propera Acció de Gràcies, amb els pares, entorn la taula parada - l’Eucaristia. Compartim la refl exió, el joc, la Paraula, la pregària, el cant. Us convidem a que seguim fent junts aquest camí de comunitat de cristians amb l’Alegria de tenir el que tenim: la Fe.

Pedro Rivero - Departament de Pastoral

Però també pensem que és impor-tant la implicació i el testimoni de la família. El pares són uns referents importants pels seus fi lls i fi lles i estem segurs que els volen acompanyar el seu creixement i oferir el millor d’ells mateixos perquè arribin a ser persones realitzades, conscients, compassives i compromeses en el seu futur. Per aquest motiu, des de la Pastoral de l’Escola volem oferir espais on els pares puguin acompanyar el creixement del seu fi ll/a des d’un punt de vista cristià. Per això, a 3r d’ESO es proposa una celebració de la Renovació de les promeses de la Fe. Es tractà d’una Eucaristia senzilla, celebrada el divendres 16 de maig, viscuda en família propera –pares i germans/es-. Durant la mateixa, els pares van poder expressar la seva opció d’acompanyar als seus fi lls i fi lles en el seu camí d’iniciació

cristiana que s’inicià al Baptisme i culminarà a la Confi rmació, a través del lliurament dels símbols de la sal i llum. Per altra part, els pares presenciaren el compromís d’aquest joves d’optar per viure segons els valors de l’Evangeli i del testimoni de Jesús a través de la renovació de les promeses de la fe del Baptisme. Per últim, vam acabar compartint un petit refrigeri al menjador de l’Escola.Aquí teniu les impressions d’alguns dels alumnes participants:“Va ser el millor divendres al cole de la meva vida”“Per a mi va representar la unió amb els pares”“Un exemple de vida per aprendre dels altres”“Saber que tenim uns pares que ens estimem i que sempre estaran al nostre costat”“Va ser una celebració molt emotiva. Segur que me’n recordaré d’ella tota la vida”

(A la fotografi a, els membres del grup Koska’t de 3r del’ESO que van participar a la darrera trobada

amb els seus catequistes)

Òscar Fuentes, sj i Maria Vilanova

Catequesi familiar de post-comunió...

AAASEK 25

Quan arriba el fi nal d’una etapa sovint ens adonem de la rapidesa amb la que passen els mesos, les setmanes, els dies i les hores. Ara ens sembla que era ahir que començàvem un nou curs i ja l’estem acabant. El temps, en contra de tota lògica i de qualsevol evidencia física… és elàstic. No heu apreciat mai què lentament que passen les hores quan ens avorrim o què de presa passen els dies de vacances?En bona lògica per comptar el pas del temps seria millor comptar les coses que hem sabut fer entre dos moments determinats més que comptar de manera uniforme minuts, segons o mil·lèsimes. Es a dir, seria millor comptar el temps en funció del profi t que en traiem i no dels segons que han passat. O és que ens semblen del mateix valor dues hores passades davant de la televisió veien ensopits programes que estar gaudint de debò amb qualsevol de les afi cions que pot tenir cadascú? Així doncs arribem a la segona evidencia: El valor del temps és relatiu i cotitza en funció d’allò que hem estat capaços de fer amb ell. Hi ha qui pot deixar passar una hora rere una altra veient com passa (o se li escapa) la vida mentre que un altre, en el mateix temps, és capaç de construir una relació, experimentar vivències noves, ajudar a altres persones, etc. Hauran passat els mateixos minuts… però el valor d’aquest temps és molt diferent en un o un altre cas. Els físics s’entesten a defi nir-nos el temps com quelcom continu i uniforme, sense principi (¿?) ni fi (¿?). Però és que em sembla que se’ls hi escapa una altra propietat poc reconeguda del temps: en qualsevol moment podem posar el comptador a zero. Una vida marcada pel fracàs pot, en un moment donat, experimentar un canvi radical i esdevenir un seguit d’èxits inacabable. Una relació deteriorada es pot convertir en una ferma aliança en un moment donat. Malauradament també pot passar el contrari.

Les propietats il·lògiques del tempsTanmateix, ara que hem arribat al fi nal d’aquest curs i ara que coneixem aquestes propietats no evidents (o potser si que són evidents!) del temps, caldria que ens féssim algunes preguntes:

1. Donat que el temps és elàstic, Aquest curs ha estat curt o llarg?

És a dir, l’hem sabut gaudir com cal? La vida és molt curta com

per anar-la malbaratant minut a minut.

2. Donat que el seu valor és relatiu, Aquest curs ha estat per

nosaltres d’alt valor o potser l’hem desaprofi tat i no hem sabut

treure’n la rendibilitat que calia esperar-ne al seu inici?

3. I per acabar, ara que venen les vacances i posarem el marcador

a zero, caldrà que replantegem la forma en la que consumim

el temps el curs que ve o n’hi haurà prou amb que repetim les

estratègies de que hem aplicat fi ns ara?

Sergi Carol

La felicitat és el resultat de viure intensamentErich Fromm

AMPA-SEK26

Benvolguts pares, mares i tutors de l’escola,

S’acaba el curs 2007-08 i és un bon moment per fer revisió del que hem viscut aquests mesos.

El curs passa ràpid però les vivències que hem tingut, les que han tingut els fi lls (nens o joves) van quedant i sedimentant en el fons del cor. Tot suma, per bo o per dolent, i la nostra vida es va omplint d’experiències. Cadascú sap el que ha passat a casa seva. Cada infant o jove ha tingut el seu creixement personal segons l’estil de cada casa i família. A més, cada nen/jove ha tingut la seva vida compartida durant moltes hores a l’escola. Sense adonar-nos, el SEK forma part de la vida familiar, encara que només sigui per rutina.

Molts de vosaltres, pares i mares, heu participat activament de la vida escolar i heu fet que l’escola tingui un valor afegit a la vida del fi lls. Què diferent és per un nen veure els seus pares amb il·lusió parlant de l’escola, dels professors, fent crítica constructiva i col·laborant en algunes activitats conjuntament amb els pares dels seus amics i companys de classe. Què trist deu ser veure que els meus pares no participen, que freqüentment critiquen sense posar-se per millorar o que simplement ni parlen de l’escola.

Fer de pares i mares és difícil, i educar no és tasca fàcil, però entre tots potser ens podem recolzar. Des de l’AMPA volem promoure aquesta relació entre tots nosaltres i facilitar-nos llocs de refl exió on puguem compartir les nostres experiències,

Les famílies de l’escola SEK

dubtes i difi cultats. Aquest estil de relació és un exemple per ells/es, que sempre ens miren i ens prenen com a model.

Des de l’organització de l’AMPA volem agrair-vos a tots la vostra col·laboració fent de voluntaris (Mostra de Música, Miniolimpiada, Diada de l’esport, Festa de la Comunitat Educativa), venint a les conferències, “suportant” l’Assemblea General, participant en el FEAC, fent de delegat o simplement anant a un sopar de la classe. Hi ha moltes maneres de participar!!

Encara hi ha pares “massa ocupats” en altres feines que no són dels que estem parlant. Si els trobeu, animeu-los (segurament tampoc llegiran aquest article).

Agafeu forces a l’estiu, gaudiu del temps lliure i la vida familiar. Refl exioneu sobre la vostra participació a l’escola de cara al curs vinent!

Us hi esperem!!

Nieves Barragán - Presidenta AMPASEK

Associació de Mares i Pares d’AlumnesCol·legi Sant Estanislau de Kostka - SEK

C. Antequera, 2-408024-Barcelona

Escola de Música 27

Els proppassats dies 8, 9 i 10 de maig s’ha celebrat a la seu central de la Universitat de Barcelona el 2n Congrés Internacional de Música a Catalunya. Han passat quinze anys des del primer Congrés. Hom ha pogut copsar com ha evolucionat tot l’art musical i tot allò que gira al seu entorn. La nostra societat ha donat un gran pas en el camp dels ensenyaments musicals.Un exemple concret ens fa adonar de com han canviat, en primer lloc, el món dels estudis musicals: l’any 1993 (1r Congrés), els conservatoris i les escoles de música, municipals i privades que hi havia a Catalunya, no ultrapassaven la quarantena; avui, -són dades ofi cials del Departament d’Ensenyament de la Generalitat- hi ha 182 escoles reconegudes; 126 públiques i 56 privades a tot el territori català. Aquell 1r Congrés ha donat el seu fruit. Felicitem-nos.Hem de celebrar, doncs, aquest gran avenç en la formació artística i musical dels nostres nois i noies. Sempre hi ha un però... El problema principal que ara hi ha sobre la taula és, sens dubte, el del fi nançament de totes aquestes escoles. Les municipals tenen majoritàriament un concert amb els propis consistoris; no tenen prou places per a la gran demanda existent. Les privades depenem exclusivament de les aportacions que les famílies fan pel sosteniment de l’entitat i del professorat i, malauradament, no totes les famílies poden permetre’s aquesta despesa. Cal cercar una solució i, des de l’EMIPAC (Escoles de Música d’Iniciativa Privada Associades de Catalunya), instem les nostres autoritats a trobar els mecanismes per aconseguir que tots els infants puguin accedir a aquests estudis que tant ajuden a la formació personal, espiritual i humana. La pròpia societat en sortirà benefi ciada.En aquest 2n Congrés s’han presentat, a més, gran quantitat

Breu apunt sobre el 2n Congrés Internacional de Música

El President del Consell Català de la Música Josep M. Busquets dialogant amb Josep M. Garcia Plaja. (Norbert foto)

d’experiències, treballs i estudis oferts en diferents ponències per destacats catedràtics, músics i experts, pedagogs i musicòlegs vinguts de diverses universitats, centres culturals i del món audiovisual, posant en comú experiències, estudis sobre el fenomen de la globalització en l’àmbit de la cultura, les darreres recerques musicològiques, la interrelació de les cultures i com ens afecta a la nostra societat. El fenomen de la Globalització també ha arribat amb empenta a la Cultura artística i musical. Ho hem pogut constatar els tres professors de música del Col·legi que hi hem estat presents els tres dies. No vull cloure aquest comentari/informació sense expressar

el propi convenciment, com així ho he fet saber al President del Consell Català de la Música, Sr. Josep M. Busquets i al Comissari del Congrés, Sr. Cèsar Calmell, que no cal que transcorrin quinze anys més per a celebrar el 3r Congrés perquè, l’educació, la indústria, els mitjans de comunicació i els usos socials de la Música, avancen a grans passes. I, com el mateix Sr. Busquets ha dit en la presentació del Congrés als mitjans, cal “saber donar resposta a tota cultura musical: com s’ensenya i s’aprèn, com es transmet i com s’utilitza la música, ... i com hauria de servir

per adaptar-la als nostres objectius per reforçar la nostra pròpia identitat en matèria musical.” I, des d’aquestes línies, felicitar-nos per l’excel·lent tasca duta a terme durant els tres dies d’estudi, refl exió i, sobretot, compartint experiències.

Josep M. Garcia-Plaja - Coordinador-Cap d’Estudis - Escola de Música del SEK

Dto. 10% en aparthotel y cámping a familiares, profesores y amigos del SEK

Activitats Paraescolars28

Viatge a lisboaDurant el pont de l’1 de maig, l’equip de bàsquet infantil femení, se’n va anar a Lisboa a participar en un torneig d’escoles jesuïtes de tota Espanya i Portugal. Al torneig hi havien equips de diferents esports com bàsquet, handbol, voleibol, futbol sala i futbol onze.El torneig no només consistia en jugar a bàs-quet sinó també vam tenir l’oportunitat de visitar Lisboa durant les estones sense competició, conèixer una mica més la vida del “Padre Pedro Arrupe” i també vam conèixer molta gent d’altres escoles.El dia 30 d’abril, vam anar a l’aeroport i allà ens vam trobar, vam esperar fi ns que vam facturar totes les maletes i vam agafar l’avió. Vam arribar a Lisboa cap al migdia. A l’aeroport ens esperaven els responsables de l’escola San Joao De Brito per donar-nos la benvinguda. Vam anar a l’escola per dinar i descansar una mica després del viatge. Per la tarda vam anar a fer una visita pel casc antic de Lisboa acompanyades pel nostre guia turístic, el Francisco, alumne de l’escola que ens anava explicant tot el que anàvem veient.L’endemà al mati vam fer la missa de presentació i per la tarda vam descansar una mica abans de fer el nostre primer partit contra l’equip de Durango. La veritat és que no va anar gaire bé però s’ha de reconèixer que eren molt bones, de fet van ésser les guanyadores del torneig. L’endemà al

mati vam anar a visitar el “Castillo de San Jorge”, vam pujar per les escales i vam poder observar tota Lisboa des de la torrassa del castell . Per la tarda vam jugar

un altre partit. Aquest va anar millor. L’endemà, vam jugar i guanyar

dos partits i aquests van ser els últims que fèiem amb el nostre grup. Vam quedar terceres. El dissabte pel mati vam jugar contra les terceres de l’altre sèrie i les vam guanyar, per tant vam quedar cinquenes del torneig. Aquella nit, vam fer el sopar de cloenda, ens van repartir els premis a tots els equips participants i cal destacar que la nostra província se’n va emportar el premi “Padre Arrupe” amb un quadre amb la imatge del “Padre Pedro Arrupe”. El premi va consistir en tota una valoració per part de l’organització que es feia a diari de la neteja de les habitacions, la puntualitat, l’esportivitat, etc. Vam fer el comiat de tots els guies que ens havien estat acompanyant durant aquests dies i que tant divertida van fer la nostra estada a Lisboa, també dels altres equips dels diferents esports. Després de fer un petit partit amistós de jugadores, entrenadores i guies vam anar cap a l’ha-bitació a fer les maletes.L’endemà al mati ens vam aixecar molt d’hora per poder agafar l’avió que ens tornava cap a Barcelona. Va ser tota una experiència que ens agradaria repetir. En ho vam passar molt bé.

Expedició SEK