Revista de l'IES Terra Alta. Gener del 2008

Terra de viTerra de viTerra dede viviREVISTA ESCOLAR DE L’IES TERRA ALTA NÚM. 4 - GENER 2008

Les Les nostresnostres sortidessortides

La Poblade Massaluca

La Fatarella

Corberad’Ebre

Vilalbadels arcsBatea

Gandesa

Caseres

Bot

El Pinellde Brai

Prat deCompte

Horta deSant Joan

Arnes

Sortida a l’Arbolí, Siurana iCornudella de 3r d’ESO.

Convivències dels alumnesde 1r d’ESO a Poblet.

2

S U M A R I

LL’’IIEESS DDIIAA AA DDIIAA Seguretat Viària, Reciclatge i Consum Responsable,

La Setmana de la Ciència, La Marató de TV3, Dia Internacional contra la Sida,

Festival de Nadal . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .4 a 7

AA FFOONNSS Entrevista al nostre director, Mario Forner . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .8

SSAANNGG NNOOVVAA Primeres experiències dels alumnes de 1r . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .9 a 10

LLEESS NNOOSSTTRREESS SSOORRTTIIDDEESS Convivències a Poblet, Punta Alta-La Fontcalda, . . . . .11 a 12

Horta-Prat de Comte-Gandesa, Arbolí, Siurana i Cornudella, La plaça del Diamant . .17 a 18

EELL CCÒÒMMIICC Òndia, quin espant! . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .13 a 16

EELL QQÜÜEESSTTIIOONNAARRII, Ferran Bladé, professor de català . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .19

DDIIGGUUEESS LLAA TTEEUUAA Els de 3r opinen sobre la immigració . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .19

FFOOLLKKLLOORREE II TTRRAADDIICCIIÓÓ AA LLAA TTEERRRRAA AALLTTAA Vi de Crist a Vilalba dels Arcs,

Festa del “Mostillo” a Horta, Festa de l’Aiguardent a Prat de Comte,

Festa de St. Galderic a Gandesa, El “panilló” de Gandesa, Festa del Vi de Gandesa.

Festa de l’Oli de La Fatarella . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .20 a 21

DDEE TTOOTT CCOORR, Concert de l’OBC a Barcelona, Concert a Tortosa, Concert a Bot . . . . . . .22

EESSPPOORRTTSS, Monitors a l’escola, Lliga de futbol sala . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .23

TTEEMMPPSS EERRAA TTEEMMPPSS . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .24

PPAASSSSAATTEEMMPPSS, Les 11 diferències, Sopa de lletres, Encreuat, Sudoku . . . . . . . . . . . . . . . .25

UUNN RREECCOORRDD IINNOOBBLLIIDDAABBLLEE, Viatge final de curs a París. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .26

SSOOLLUUCCIIOONNSS PPAASSSSAATTEEMMPPSS . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .26

CCAALLEENNDDAARRII EESSCCOOLLAARR 22000077 22000088 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .27

Estimat lector i lectora, ara sí que podem assegurar que aquest producte quetens entre les teues mans s’ha consolidat i forma part del nostre centre, del nostrecurrículum i de la voluntat que tenim els docents de l’IES Terra Alta de potenciarels productes culturals de la nostra comarca.

Nosaltres contribuïm amb aquesta modesta revista escolar a cohesionar lesdiferents inquietuds i punts de vista dels i de les alumnes que representen els dotzepobles del nostre territori més proper.

Davant de la societat i el món globalitzat que alguns sectors macroeconòmicsi polítics ens volen imposar, gaudir tranquil·lament d’una manifestació impresacom aquesta és començar la casa pels fonaments. Quan la base és sòlida, tot el quesigui edificat al damunt té garantia de cohesió i durabilitat.

És per això que començar per potenciar i valorar adequadament la cultura delnostre territori suposa assimilar millor tot el que ens vingui d’altres llocs en algunmoment de les nostres vides com a éssers socials.

Aquesta revista trimestral que estrena capçalera té com a un dels seus objec-tius aquesta funció. I des de la direcció i el col·lectiu de professorat que represen-to vull agrair al company Jordi com a responsable primer d’aquest projecte i al seuequip de redacció, l’elaboració d’aquest número de la revista del nostre centre.

A tots ells i elles, salut i endavant.

Mario Forner.

EQUIP DE REDACCIÓ DEL

“FEM REVISTA”

(3r ESO): David Farnós, Elisabeth

Martín, Tamara Morelló, Carlos

Montagut, Mercè Mulet, Laura Ruana

i Marta Vallespí.

COORDINADOR DEL

“FEM REVISTA”:

Jordi Pedrola.

FOTÒGRAFS DEL

“FEM REVISTA”:

Santi Añó, Jordi Hernández, Ricard

Marrugat, Mercè Gimeno,

Marc Segura i Anna Planell.

El Consell de Redacció del “Fem

revista” agraeix la col·laboració desin-

teressada dels professors, professores i

alumnes que han posat el seu granet

de sorra en l’elaboració d’aquest

número.

CAPÇALERA: Marta Garcia

Balagué, guanyadora del concurs del

logotip i títol de la revista.

MAQUETACIÓ I IMPRESSIÓ:

Av. Aragó, 13 43780Gandesa

E D I T O R I A L

3

4

Des del punt de vista de l’efectivitat que aquesta xerrada haviade tenir sobre els joves, cal dir que les consideracions dels mossosen vers aquest tema tan important no han estat en va, donat quedurant i després de la xerrada qüestions que fins ara no ens havienpassat per la ment ara són objecte de reflexió; elements com lainconsciència que representa el consum de substàncies que sabemque afecta als reflexos, la concentració i l’estat d’alerta. Fins ara nohavíem vist la línia tan directa que hi ha entre les causes i les con-seqüències dels accidents. La valoració de les xerrades ha estatmolt positiva, no només pel que fa al contingut, sinó per la man-era com els agents han sabut transmetre i conscienciar elsalumnes, oferint-los elements de reflexió sobre el tema.

Montse Solé, 2n BAT.

[...] El primer dia ens van passar fotografies d’unes imatgesforça impactants, on es veia clarament els cossos de les personesmortes, persones atrapades dins el cotxe... Quan veus aquestesimatges, t’adones del perill que hi ha si condueixes begut, si con-dueixes sense el cinturó posat, veus la necessitat de dur instal·ladesles cadiretes per als nens petits, de portar posat el casc per anar ambmoto... Al final de la xerrada, els mossos van obrir el torn deparaula, però no va haver-hi massa participació ja que les imatgesens havien deixat bocabadats.

El segon dia ens van passar uns vídeos on es veien algunes de lesinfraccions més perilloses que avui es cometen: hi sortien, també,persones que havien sofert algun accident sense tenir-ne cap culpa.Una d’aquestes persones no havia quedat psicològicament bé, jafeia molts anys que anava a rehabilitació i, malauradament, nopodia exercir segons quin tipus de feina. Una altra persona era elpare d’un noi que havia estat atropellat quan anava amb bicicleta;aquest pare explicava que no existeix la sanció adequada per a unapersona que ha “matat” un innocent. [...]

El tercer i últim dia la xerrada va centrar-se en el tema de lesdrogues i l’alcohol. Ens van explicar els tipus de drogues que hi ha

i el que comporta consumir-les. Ens van portar dos aparells: l’unera l’alcoholímetre, per mesurar el grau d’alcohol que tenim alcos; l’altre, més nou, servia per comprovar si havies pres algunadroga. Després, els mossos van demanar voluntaris per fer un joc;els nostres companys es van col·locar antifaços i embuts per tapar-se totalment o parcialment la visió, simulant el consum d’alcoholi drogues. Es van col·locar formant una fila; aleshores, l’últim dela fila, donant cops a l’espatlla dreta o esquerra del company deldavant, guiava el tren-cotxe cap a la dreta o l’esquerra. L’objectiud’aquest joc era representar que si una persona condueix sota elsefectes de l’alcohol o les drogues, el cervell no actua de forma nor-mal, sinó que capta les ordres amb un retard temporal. Per exem-ple, si una persona va beguda, quan arriba a un revolt i envia alcervell l’ordre de girar, fa tard i ja s’hi ha estampat.

Aquestes xerrades van estar força bé; alguns alumnes vamprendre consciència del perill que tot això comporta. La mevaopinió és que van ser força interessants i que s’haurien de realitzara tots els instituts d’arreu de Catalunya.

Mariona Esteve, 2n BAT.

LL’’IIEESS DDIIAA AA DDIIAA……

S E G U R E T A T V I À R I A : E L S M O S S O S I N F O R M E N

Els dies 17, 18 i 21 de setembre, els alumnes de l’institut van rebre la visita delsMossos d’esquadra. Durant aquests tres dies el tema principal de les xerrades van serels accidents de trànsit i les seves causes i conseqüències. Ens van parlar, sobretot, delconsum de drogues i alcohol, una de les causes principals de mort per accident entre

els joves avui dia.

Després de comprovar el nostre coneixement al voltant del reci-clatge, amb casos pràctics com el pot de tomaca (millor amb potde vidre, amb llauna o amb un “tetrabrick”?), la conferenciant vaexposar els diferents tipus de deixalles:

1r. Matèria orgànica. Cal que utilitzem bosses composta-dores. Què hi llençarem?- Restes de fruita, verdura, carn, peix, pa sec i menjar cuinat o enmal estat.- Ossos i espines.- Closques d’ous, fruits secs i marisc.- Marró de cafè i restes d’infusions.- Taps de suro, paper de cuina i tovallons de paper.- Restes de plantes i serradures.

2n. Envasos. Cal que utilitzem el contenidor groc. Què hillençarem?- Envasos de plàstic destapats.- Llaunes de begudes i conserves.- Brics.- Embolcalls plastificats d’alumini.- Safates de “porexpan” alimentari.

3r. Paper i cartró. Ca que ho deixeu tot ben plegat al con-tenidor blau. Què hi llençarem?- Diaris, revistes i papers.- Capses i embalatges de cartró.

4t. Vidre. Cal que utilitzem el contenidor verd. Què hillençarem?- Ampolles, pots i objectes de vidre nets i sense taps.- Gots i copes de vidre trencats.Cal que porteu els vidres plans, els fluorescents i les bombetes ala deixalleria!

5r. Rebuig. Aquests residus són els únics que no es podenreciclar: les deixalles.- Bolquers i compreses.- Cendra i burilles de cigarrets.- Excrements d’animals.- Restes de ceràmica.- Restes d’escombraries.- Un tub de pasta de dents, bastonets de les orelles, un paperbrut, una tireta,...

Després d’aquesta gran exposició, ens va parlar dels abocadorson es deixen les deixalles. Es fa un clot gran on es cobreixen lesparets amb planxes d’alumini i es comença a compactar en capesde residus, cobrint cada certa altura de deixalles amb una capade terra compactada. Quan és ple del tot, es procedeix a la sevareplantació. I els residus reciclables es porten a magatzems especialitzats on esprocedeix al seu aprofitament i reciclatge.Arnau Cugat Llop, 2n d’ESO B.

En aquesta mateixa xerrada, també ens van donar alguns consellsper dur a terme un consum responsable, com per exemple:- Quan anem a comprar no hem de mirar tant el preu dels ali-ments i ens hem de fixar més en el tipus d’envàs (vidre, llauna,plàstic), en el procés de producció (si hi ha intervingut materials

químics, com ara els pesticides)... És evident que no tindrà elmateix cost un aliment envasat amb vidre que envasat amb plàs-tic o llauna. Ni tampoc tindrà el mateix preu un aliment tractatecològicament (sense insecticides ni adobs) que aquells que hanestat tractats químicament, ja que els primers necessiten moltamés cura i, per tant, una despesa major de diners.- Hem d’intentar comprar tots els aliments líquids que puguemamb envasos de vidre ja que en el mateix punt de venda, gairebéamb tota seguretat, ens diran que l’hem de tornar i a la fabricael netejaran i el tornaran a omplir. Tot aquest procés es pot arrib-ar a repetir 20 vegades. - Hem d’intentar comprar la fruita a granel, ja que si portem uncarro o un cistell no necessitem cap tipus de bossa i reciclaremplàstic.- Hem d’intentar reduir la compra de productes envasats amb“tetrabricks”. És un envàs elaborat amb materials molt diversos ide reciclatge difícil. - Si tenim els lavabos amb dos botons per a la cadena, cal queutilitzem el de mitja descàrrega quan només hi anem a fer pipí.El mateix estalvi d’aigua el podem aplicar amb el rentavaixella,la rentadora, etc. I, sobretot, oblidem-nos de la banyera: cal queens acostumem a la dutxa (dutxant-nos, estalviem al voltant de70 litres d’aigua).

Cristina Ribera, 2n d’ESO.

El dia 17 d’octubre l’IES Terra Alta va organitzar una xerrada sobre el reciclatgei el consum responsable per als alumnes de 2n d’ESO.

RECICLATGE i CONSUM RESPONSABLE

5


Hem d’intentar reduir la compra deproductes envasats amb “tetra-

bricks”. És un envàs elaborat ambmaterials molt diversos i de

reciclatge difícil.

6

En motiu de la Setmana de la Ciència, el dimecres 14 denovembre es va organitzar al centre una xerrada per als alumnesde 4t d’ESO i 1r de Batxillerat. La sessió es va fer al gimnàs i lava portar a terme una arqueòloga de Tarragona, que ens vaexplicar en què consisteix la seua feina.

Ens va explicar quines restes han trobat a les Terres de l’Ebre:al Coll del Moro, a la Penya de Gall d’Horta, a Ginestar, a Flix,etc. Per exemple, va parlar d’una casa de fa molts anys, que haviaestat cremada i en la qual havien trobat objectes com ara gerros,la llar de foc... Tota l’explicació de la conferenciant quedavail·lustrada amb una sèrie de diapositives.

En acabar de fer-nos l’explicació, els alumnes ens vam organ-itzar per grups i ens van passar trossos de gerros fets a mà o ambplantilla, la major part dels quals trobats a Miravet. També ensvan passar ordi cremat, que havien trobat en una casa cremadaa Ginestar.

La xerrada va ser prou interessant, però el micròfon de laponent no se sentia prou i, a més, els alumnes tampoc ajudavenperquè se la sentís.

Ariadna Asnà, 1r BAT B.

Des del meu punt de vista, aquesta xerrada va ser per aque-lles persones a qui agrada l’arqueologia, però per als qui no ensinteressa massa aquest tema, va ser excessivament llarga i se’nsva fer pesada; a més, la gent xerrava i del darrere no se sentiaprou bé; si la gent no hagués xerrat tant segurament hauria estatmolt més profitosa. El que hem pogut extreure d’aquesta confer-ència és que la gent té molt poca educació perquè quan ensorganitzen una activitat diferent de les classes ordinàries, d’unacosa que no en sentim a parlar cada dia, nosaltres no hi presteml’atenció que es mereix.

Davínia Larrosa, 1r BAT B.

La conferència va ser interessant, però crec que s’hauriad’haver fet en un altre lloc de l’institut, ja que el gimnàs no esprestava a una conferència d’aquestes característiques: el so noera bo, l’acústica del gimnàs tampoc, etc. Crec que s’hauriapogut treure més profit de la xer-rada si s’hagués fet en un espaimés apropiat per a l’ocasió.

Lorena Vives, 1r BAT B.

El passat mes de desembre un equip de La Marató de Televisióde Catalunya es va desplaçar a l’institut de Gandesa per fer unseguit de xerrades als alumnes de l’ESO. Aquest any La Maratós’ha centrat en les malalties del cor.

Les malalties cardiovasculars són la primera causa de mort aCatalunya, per sobre fins i tot del càncer. Cada setmana, 30 cata-lans moren per culpa d’alguna patologia del cor. La ponent, espe-cialitzada en les malalties del cor, ens va parlar dels diferents casosde malalties cardiovasculars i les va dividir en quatre grans grups:

1) Les que es poden evitar: l’angina de pit i l’infart.Es produeix quan hi ha una obstrucció de greix del colesterol

dolent als vasos sanguinis; l’obesitat, la hipertensió, la diabetis o eltabac són factors que hi predisposen. La noia que feia la xerradava explicar que seguir una bona dieta i fer exercici físic pot solu-cionar el problema.

Quan l’obstrucció és parcial es produeix una angina de pit il’obstrucció total provoca l’infart. Els homes són els més afectatsper aquestes patologies, ja que de cada sis afectats cinc són homes.Cada any, 13.000 catalans tenen un infart de miocardi i prop de5.000 moren abans d’arribar a l’hospital.

2) Les que no es poden evitar: congènites.Cada setmana neixen deu criatures a Catalunya amb alguna

cardiopatia congènita. La gran majoria dels nadons afectats sónsotmesos a una intervenció quirúrgica durant les primeres horesde vida. El 85% arribarà a l’edat adulta, però alguns necessitaransempre més atenció mèdica i una cirurgia molt especialitzada.

3) El punt on acaben gairebé totes les malalties delcor: insuficiència cardíaca.

La major part de les malalties cardiovasculars acaben desen-volupant, a la llarga, una altra malaltia del cor: la insuficiènciacardíaca. Es produeix quan el múscul cardíac, el miocardi, nobomba prou sang per satisfer les necessitats de l’organisme.

També es coneix amb el nom de cor cansat, ja que els símp-tomes principals són la fatiga i l’ofec constant. Avui dia, aquestamalaltia afecta el 17% de les persones de més de 70 anys.

4) Mort sobtada.Cada any moren més de 5.000 catalans per mort sobtada. La

causa de més del 90% d’aquestes morts és una arítmia que es solpresentar en menors de 30 anys per diverses malformacions con-gènites o genètiques. Les morts sobtades en majors de 35 anys esdeuen a un infart de miocardi. Tot i així, aquests casos es podendetectar quasi sempre amb proves cardiològiques en centresmèdics especialitzats.

Cal destacar la participació dels alumnes del nostre institut al’hora de col·laborar amb La Marató. Es van fer punts de llibre iclauers solidaris que es venien al preu d’1 euro. La recaptació esva destinar, íntegrament, a La Marató de TV3.

Redacció “Fem Revista”.

LA SETMANA DE LA CIÈNCIA: PARLEM D’ARQUEOLOGIA

LA MARATÓ DE TV3


Per celebrar l’arribada de les festes nadalenques, l’institut vaorganitzar una sèrie d’actes ludicofestius que es van celebrar eldivendres 21 de desembre.

Alguns tutors van aprofitar la primera mitja hora de classeper repartir les notes i per celebrar el joc de “L’Amic invisible”que en els dies precedents havien preparat.

A partir de dos quarts de deu, els alumnes podien escollir a lacarta: o bé, veure la pel·lícula Una nit al museu al gimnàs, o bé,animar els equips de la fase final de futbol sala que es disputavaal pavelló. La fase final va anar de la manera següent:

- 1a semifinal: Professors – Terroristes (es van classificar elsprofessors gràcies a un gol d’or).

- 2a semifinal: HTC – UEC Móra d’Ebre (es va classificarl’HTC per golejada).

- Final: Professors – HTC (va acabar en empat a gols).Després del pati es va celebrar el festival que organitzen els

alumnes de 1r de BAT per recaptar diners de cara al viatge definal de curs. Entre altres actuacions, es va poder veure una parò-dia d’Escenas de matrimonio, una coreografia del musicalGrease, un monòleg del Dídac, el concurs Miss i Mister, es vanesmentar els guanyadors de la lligueta de futbol del 1r trimestre,etc. Al cap i a la fi, una bona manera d’acomiadar-nos tots juntsi desitjar-nos unes bones festes.


El dissabte dia 1 de desembrede 2007 es va celebrar el diainternacional contra la sida. Peraquest motiu, el passat 5 dedesembre, l’institut va organitzarunes xerrades per als alumnes de4t; als alumnes de la classe D ens vavindre un noi que es deia Aaron, queera llicenciat en medicina. [...]

La SIDA és la Síndromed’Immunodeficiència Adquirida i esconsidera una malaltia de transmissiósexual. És una malaltia que causa ladestrucció progressiva del sistema dedefensa de l’organisme a causa d’un virusanomenat HIV (virus de la immunodefi-ciència humana). Aquest metge ens vaadvertir que és molt fàcil contagiar-nosd’aquest virus però que, alhora, hi hamoltes maneres de prevenir-lo.

A continuació ens va passar unes dia-positives en les quals es mostraven les difer-ents possibilitats de contagi i, també, lesdiverses possibilitats d’evitar-lo, com perexemple:

- Hem d’utilitzar el preservatiu per evi-tar un possible contagi d’una persona que

té el virus.- En el cas dels drogoaddictes, no han

de compartir les xeringues.- Als hospitals, cal que es cuidi els

estris higiènicament per evitar unapossible infecció.

- Si ens volem fer un tatu-atge, hem d’escollir bé enquin establiment ens el fan.

Ara bé, l’Aaron també vavoler deixar molt clar que aque-

sta malaltia no es transmet pels contactesquotidians (carícies, petons, menjar, dutx-es, lloc de treball, escola). Fins i tot, tam-poc ens pot contagiar la picada d’unmosquit que anteriorment hagi picat unapersona seropositiva.

Cap al final de la conferència, l’Aaronens va fer una sèrie de preguntes sobre totaquest tema per comprovar si ens haviaquedat tot clar; alhora, alguns alumnes livan fer una sèrie de preguntes per acabarde resoldre els seus dubtes.

Laia Sabaté, 4t d’ESO D.

Per als alumnes de 3r es va organitzaruna representació teatral en què la temàti-

ca central també era la sida. L’ONGTeatreacció, que treballa la prevenció de latransmissió de l’HIV/SIDA i altres malal-ties de transmissió sexual d’una formalúdica i participativa, va representar algimnàs de l’institut l’espectacle Que sí,vida!, una obra que es desenvolupa seguintl’estructura de teatre-fòrum i s’articula endos parts diferents que van combinar laposada en escena amb la participació acti-va del públic i la improvisació teatral.


7

DIA INTERNACIONAL CONTRA LA SIDA

FESTIVAL DE NADAL


On vas néixer?A Fabara (Saragossa). És un poble de laFranja, aquí al costat.

Quants anys tens?Sóc del 1962.

On vas estudiar?A Saragossa, vaig estudiar la carrera defilosofia i lletres.

Com et comportaves quan eresalumne?A batxillerat treia bones notes i em porta-va bé; a la facultat, també.

Com eren els teus mestres?Igual que ara, hi havia de tot, uns erenmés exigents i els altres eren més com-prensius... No ha canviat gaire el caràc-ter dels mestres. El que ha canviat és l’ac-titud envers a ells: abans els respectàvemmés que no pas es fa actualment.

Quina era la teva assignaturapreferida?Si n’he de destacar alguna, llengua ihistòria, però en general m’agradaventotes.

Quan vas entrar en aquest institut? Pel setembre de 1994.

Quina va ser la teva primeraimpressió en aquest institut?Molt bona, hi havia vint mestres i uns200 alumnes. La situació era molt famil-iar, tant amb els mestres com amb elsalumnes.

T’agrada fer de director?Sí, a vegades em trobo un pèl saturat de

feina, però sort en tinc dels companys del’equip directiu. Al començament ho pas-sava millor, però.

Has estat director en algun altrelloc?Oficialment no, però era el representantd’un altre director a Aranda de Duero(Burgos).

T’agrada treballar aquí?Moltíssim, perquè tota la gent és bona i,sentimentalment, més sana que la de lesgrans ciutats.

Trobes que els estudis són mésfàcils ara que abans?Treure una titulació és més fàcil ara queabans.

Quines són les teues afeccions?L’esport, sobretot el ciclisme demuntanya i les arts marcials (tinc titulacióde Karate). A més, pertanyo a un club deciclisme. I també m’agrada molt llegir.

Quins llibres ens recomanes?Qualsevol llibre de Joan José Millas,excepte el premi Planeta perquè encarano l’he llegit.

A què jugaves de petit?A futbol, el meu pare va jugar a terceradivisió, però jo mai vaig ser tan bo comell.

De quin equip ets?Del Reial Saragossa i del Barça.

T’agrada la música?M’encanta, sobretot el rock and roll.

Quins grups t’agraden?Dels clàssics tots: The Rolling Stones,Jethro Tull, Pink Floid, The Doors, etc.

Dels actuals, Sabina, Fito & LosFitipaldis, etc.

Què en penses d’Internet?Ha estat una revolució social en quant ala comunicació de la informació i l’accésde la gent a la informació de qualsevoltipus. Ara bé, com passa amb tot, se’n potfer un bon o un mal ús.

Quina és la teua pel·lícula preferi-da?El muro (The wall) de Pink Floid i totes lesque fa Robert Reford.

Quina ens en recomanes de les dar-reres que has vist?El laberinto del fauno de Guillermo delToro.

T’agrada estar informat?Sí molt, llegeixo premsa, revistes, escoltola ràdio...

Quin tipus de vacances prefereix-es?M’encanta la muntanya i viatjar. A laplatja, hi vaig més pels fills.

Quins avantatges té per a tu serpetit? I ser gran?Ser petit: la innocència i el fet de no tenircap responsabilitat.I ser gran: la experiència que et dóna lavida i la responsabilitat.

Quants idiomes saps?El català, el castellà i el francès.

T’agradaria saber-ne més?Sí, però els idiomes a més de saber-los,s’han de parlar “in situ”, al seu país, jaque són l’entrada més directa al móncultural que cada llengua representa.

Bé, l’entrevista ja s’ha acabat. Moltesgràcies senyor director per haver-nosatès.

Reporteres del “Fem Revista”:Laura Ruana de 3r B i Mercè Muletde 3r C.

8

ENTREVISTA a MARIO FORNER

Hem entrevistat Mario Forner, el nostre director. Aquí teniu les preguntes que livam fer i les respostes que ell ens va donar:

AA FFOONNSS

[...] Quan feia 5è deia: “que bé,d’aquí a dos anys cap a l’institut”.Després, a 6è ja començava a pen-sar: “ui,ui,ui, l’any que ve a l’insti-tut!?” Tenia una mica de por i macosina i els amics de Prat, encarame’n feien agafar més!! Aquestestiu passat ja no volia venir a l’in-stitut (li havia agafat pànic). Peròara que ja sóc dins, m’encanta!Ara, això d’aixecar-me cada dia ales set ja no m’agrada tant! Je, je,je. Sóc molt gandul i dormilega...jo, si pogués, dormiria tot el dia.L’institut és molt divertit i el men-jar, a mi m’agrada bastant. El patiés molt gran. Els profes tots sónsúper amables. [...]

Alba Pla, 1r d’ESO.

[...] Mentre em vestia i preparavales coses estava molt nerviósperquè era el primer dia queanava a l’institut. En arribar a laparada del bus, em vaig trobaramb els meus amics, que tambéestaven molt nerviosos, i vamcomençar a fer broma sobre el quepodríem trobar. [...] En arribar al’aula ens van presentar el tutor,que em va caure molt bé. Totseguit ens van portar a fer unavolta per l’institut, que em vaparèixer molt gran [..]

Aleix Fontanet, 1r d’ESO C.

El meu primer dia va ser moltimpactant perquè vaig veure quetot era molt gran, si ho comparavaamb l’escola de Bot; ara, això sí,vaig fer molts amics.

Aleix Falcó, 1r ESO.

Descobrir el meu institut va seruna mica complicat: tots els pas-sadissos eren iguals! El primer diaestava una mica nerviosa però, talcom va anar avançant el dia, emvaig tranquil·litzar. Crec que emvan ficar a la millor classe, jeje.Tenim molts professors i cadascunvol les coses d’una manera... És unembolic. Ara bé, és una “passada”

estar tot el dia amb els companys iriure-hi una estona (els primersdies rèiem moltíssim del perdutsque anàvem).Jo me’l imaginava més gran, l’in-stitut, i que el menjar seria mésdolent... Però he vist que hi ha dosplantes, molts passadissos i, sobre-tot, molta gent. Parlant de la gent,n’he conegut molta. Per acabar, també diria que el cen-tre suposa un canvi molt brusc. Al’escola solament tens un mestre inomés érem sis a classe. En canvi,ara tinc 12 professors i 30 compa-nys de classe. Em costa molt aixe-car-me a les 7 i mitja ja quem’agrada molt dormir. A més,quan vaig a esperar l’autobúspateixo molt de fred! [...]

Andrea Llop, 1r ESO C.

[...] El primer dia a l’institut esta-va molt nerviós perquè no sabiaamb quins companys em tocaria i,sobretot, per veure com funciona-va tot allò. Es rumorejava que lagent es pegava, feia el passadís,...Però vaig veure que tot era menti-da. [...]

Andreu Antolí, 1r d’ESO.

[...] Em pensava que em ficariensola, dels que baixàvem del meupoble, però la sort em va acompa-nyar. Vaig veure que hi haviamoltes assignatures i molts nomsde mestres i professors per apren-dre; vaig pensar que pels passadis-sos em perdria, però ara ja ho veigmés fàcil. A totes les classes hi vaigamb algun amic, sobretot dels delmeu poble.[...]

Ariadna Maijó Frigola, 1r d’ESO A.

Quan vaig arribar el primer dia al’institut el que més em va sobtarva ser el pati: el vaig veure moltpetit, potser perquè em pensavaque seria més gran. De gent, envaig veure molta, però res a veureamb la sensació del segon dia, que

van arribar els de 3r i 4t i tambéels de batxillerat: tenia la sensacióque anava per les Rambles deBarcelona! Hi havia molta gent,però no em vaig perdre. El segondia també va ser la primera vega-da que menjava a l’institut i hovaig passar molt malament: elmenjar és fastigós, és l’única cosaque no m’agrada de l’IES TerraAlta.

Clàudia, 1r d’ESO C.

El primer dia estava una micanerviosa, perquè coneixeria nousprofessors i potser no sabria onanar. Però de moment sé on hed’anar en cada moment i sé ambquin mestre em toca. A mi, l’aulaque m’agrada més és laMultimèdia.Els llibres que ens han donat sónbastants fàcils però, per al meugust, tenen massa activitats. Elsdeures em fan una mica de man-dra, però això li passa a tothom,no? Ara, que ja fa un temps quevaig a l’institut estic bé i penso quem’ho passaré molt bé.[...]

Diana Vives, 1r d’ESO.

Abans d’entrar a l’IES estava unamica nerviosa perquè anar aGandesa suposava canviar d’edu-cació, de centre i de localitat. Jome l’imaginava diferent, l’institut:per exemple, em pensava que elspassadissos no eren tots iguals i, ésclar, si són tots iguals, com en elcas del nostre centre, et pots per-dre... i després arribes tard a laclasse! [...] Però tot el que hi ha enaquest institut no només sónpegues, perquè en algunes classesm’ho passo molt bé, com ara aAnglès, a Dibuix o a Tecnologia,quan anem als ordinadors.

Estefani Jiménez Maijó, 1rd’ESO.

Una setmana abans de vindre al’institut em van donar els llibres ime’ls vaig anar mirant per veure si

9

SSAANNGG NNOOVVAA

PRIMERES EXPERIÈNCIES A L’INSTITUT

eren més difícils però, pràctica-ment, eren iguals que els de 6è.Desprès de set dies va arribar eldia assenyalat i la meva mare emva dir que havia d’anar a dormiraviat perquè, si no, l’endemà nopodria l’ànima. Durant la nit novaig poder dormir perquè estavamolt nerviosa. [...]

Eva Olesa, 1r d’ESO C.

El dia 12 de setembre va ser elprimer dia que vam anar a l’insti-tut. Em pensava que m’enduriauna gran impressió, però no, ésuna escola com una altra. Ara bé,l’aigua, al començament, tenia ungust horrible!! I encara el té, peròja estic acostumada. [...]

Jasmina, 1r d’ESO C.

L’institut em va semblar gran ibonic. Em van agradar els labora-toris, ja que a la meva escola non’hi ha. El gimnàs és molt gran i tédutxes i serveis. El menjador tébar i és molt gran. També em vanagradar els tallers de tecnologia.El que em costa més de l’institut ésel canvi de classe, ja que has decanviar de classe a cada assignatu-ra i, per tant, carregar la motxilla.També em costa una mica apren-dre el nom de tots els professors icompanys. Els horaris són una mica diferentsals de l’escola, tot i que fem lesmateixes hores. Els dilluns, elsdimarts i els dijous són molt llargsja que fem 7 hores. En canvi, elsdimecres i els divendres són méslleugers. A mi m’agraden més elshoraris de l’institut perquè tens lestardes dels dimecres i dels diven-dres per sortir a jugar.

Jaume Vela, 1 d’ESO C.

[...] El dinar del menjador m’haagradat molt, tot i que sóc lent isempre acabo tard. També he fetmolts amics, a la meua classe i ales altres. Una cosa que trobo unamica injusta: que els de segon elsdijous tinguin dos hores per dinar

i nosaltres només en tinguem una.Al pati m’avorreixo una mica,perquè tots els de La Fatarella sónal menjador i jo no m’hi vull estar.La meva conclusió és que lasegüent: si vas a l’institut ambganes de treballar i aprendre i hocompagines amb el fet de passar-t’ho bé, tot anirà genial.

Josep Pujades, 1r d’ESO C.

[...] L’endemà, dijous, ens vamquedar a dinar... quins nervis!Però la veritat és que no n’hi haviaper a tant. De primer hi haviasopa amb cigrons, cap delícia,però tampoc estava dolenta; desegon, llom una mica gelat, peròprou bo.Josep Torné Chertó, 1r d’ESOC.

[...] El primer dia em sentia moltnerviosa, sort que hi havia lesmeves amigues i entre totes ensconsolàvem. Quan ens van cridarun per un, va ser el moment quevaig passar més vergonya en tot eldia. Sort que em va tocar amb laSara... La Sara i jo ens fèiemcostat tota l’estona per no estar tannervioses. El primer dia ja vamconèixer dos persones, que tambéens van ajudar a estar méscòmodes. Els dies següents ja noestava tan nerviosa, però els gransencara em fan una mica de por.Però a mi m’agrada més l’institutque no pas l’escola.

Judith, de 1r d’ESO.

[...] Una cosa que no m’agrada éshaver de canviar de classe perquèquan ja estàs adaptada a una aulahas de fer la bossa i prendre-hotot. Jo no m’he perdut mai, però síque m’he confós: com que partimla classe, algun cop he anat ambels companys que no em tocaven.. En canvi, sí que m’agrada que hihagi un bar perquè quan et volscomprar alguna cosa ho tensallí.[...]

Maria del Mar Garcia, 1r d’ESO C.

[...] El primer dia tenia una micade por perquè no sabia amb quinsxiquets aniria a la classe. L’institutera molt gran i els primers dies nosabia a quina aula havia d’anar.Vam conèixer alguns professors itambé vaig fer alguns amics. A la13:30 vam anar cap a casa perquès’havien acabat les classes, però joem volia quedar perquè m’estavaagradant molt tot allò però no vapoder ser; a la tarda no vam podervenir perquè era el primer dia.

Laura Maria Socea, 1r d’ESOB.

Per a mi descobrir l’institut haestat descobrir una nova etapa,com quan els nens petits desco-breixen l’escola.[...] La diferènciaque més m’ha sobtat respecte al’escola és que quan entrem a lesclasses, després del pati, no entremen fila, sinó que entrem tots comun ramat d’ovelles; en aquellmoment tot són espentes, pun-tades de peu... és el pitjormoment.

Mariona, 1r d’ESO C.

L’institut Terra Alta m’agradaperquè pots conèixer gent nova ifer nous amics, també pots apren-dre coses noves i interessants, etc.Tota la gent de l’institut diu que elmenjar és dolent, però jo el trobomolt bo. Els deures que ens manenno són excessius, ja està bé. Unade les coses que no m’agrada éshaver de portar tants i tants llibresa la motxilla, perquè pesen molt.

Virgínia Ruana, 1r d’ESO C.

10

SSAANNGG NNOOVVAA

PRIMERES EXPERIÈNCIES A L’INSTITUT

11

LLEESS NNOOSSTTRREESS SSOORRTTIIDDEESS

Els dies 17, 18 i 19 d’octubre els alumnes de 1r d’ESOvam marxar cap al monestir de Poblet. Quan vam arribar-hi, vam esmorzar i més tard ja ens van donar un dossier percomençar la classe d’arquitectura romànica i gòtica; ens vanensenyar com es construïen els arcs de mig punt, segons els estilsgòtic i romànic; també vam aprendre que la peça més importantper suportar els arcs s’anomena dovella i que la dovella que supor-ta el pes de les altres dovelles s’anomena dovella clau; el monitortambé ens va explicar els diferents tipus de voltes –creueria i canó-i vam recordar que el romànic data dels segles XI, XII i XIII i quel’estil gòtic pertany als segles XIII i XIV.

[...] Després d’aquesta classe, vam anar a visitar el monestir.Pel recorregut hi havia unes muntanyes molt boniques i unpaisatge preciós. Vam veure unes fonts, de magnèsia i de ferro.Vam arribar al monestir i vam entrar-hi per una porta molt gran.A dins, hi havia una església molt bonica. Vam descriure al dossiercom era la planta, les parets, si eren d’estil gòtic o romànic... Foraplovia molt i va vindre l’autocar a buscar-nos. El dinar va ser moltbo. A la tarda, vam fer classe i després vam anar a sopar. Abansd’anar a dormir vam fer una classe d’astronomia i vam poderveure les estrelles i les constel·lacions.

Al dia següent, vam fer una classe on ens van ensenyar en quèconsistia l’ofici de picapedrer. També vam conèixer els escuts delsdiferents tipus d’oficis, les lleis del pagès... Vam tornar al monestiri vam veure el claustre, la cuina i la biblioteca, el locutori, la salacapitular, etc. També vam poder observar les tombes dels reis; hihavia moltes estàtues de reis: una era del rei Jaume I ElConqueridor, que, per cert, donava nom al nostre alberg situat al’Espluga de Francolí.

Després de dinar vam fer un taller anomenat “Tresor de laVall de Poblet” en què ens van ensenyar a respectar la natura.Vam endinsar-nos en la muntanya –barranc de Sant Bernat- i jovaig aprofitar per agafar alguns minerals. Aviat es va fer fosc i vamtornar a l’alberg per dutxar-nos i sopar. Abans d’anar a dormirvam fer una gimcana molt divertida. A l’endemà tornàvem aGandesa.

Pere Busom, 1r d’ESO.

Els mestres van organitzar una excursió pels dies 17, 18 i 19d’octubre amb la intenció que tots els alumnes de 1r d’ESO, arri-bats nous a l’institut de diferents pobles, ens coneguéssim millor.[...] El que més m’ha agradat de la sortida ha estat una activitatque vam fer al monestir de Poblet; es tractava d’agafar miralls,ficar-te’ls davant dels ulls i aleshores veies les coses al revés.

El que menys m’ha agradat és haver de tornar cap a casa.

Virgínia Ruana, 1r d’ESO.

CONVIVÈNCIES A POBLET

12

El dia 23 d’octubre de 2007 el alumnes de 2n d’ESOde l’IES Terra Alta, juntament amb alguns professorsdel centre -Sandra Ruiz, Anna Planell, Santi Añó, JordiHernández i Begonya Falcó-, van fer una sortida queconsistia en un recorregut per la Serra de Pàndols, l’er-mita de Santa Magdalena del Pinell de Brai, la PuntaAlta, el cim més alt de la Serra, i l’ermita de LaFontcalda.

Aquesta sortida havia estat organitzada pel Departamentd’Educació Física, que vol fomentar el senderisme i transmetre alsalumnes l’interès per la natura.

Van sortir de la venta del Pinell quan passaven vint minuts deles nou. Així van començar la caminada. A tres quarts d’onze esvan aturar en un lloc que hi ha per la sendera conegut amb el nom“d’esmorzador”, on van fer un primer mos.

Van arribar a l’ermita de Santa Magdalena quan passavenvint minuts de les onze. Aleshores, els professors ens van donaruna estona lliure per contemplar el paisatge, parlar, descansar, etc.Després del descans, a tres quarts de dotze del migdia, vancomençar a emprendre el camí cap a la Punta Alta (705 metres).Van arribar-hi quan passaven deu minuts de les dotze, aproxi-madament. En aquest indret el professor Jordi ens va explicaralguns dels episodis de la Batalla de l’Ebre ocorreguts per la zona.Al cap d’una hora van començar a caminar fins arribar a LaFontcalda, on van dinar pels volts de les dos de la tarda.

Mitja hora més tard van baixar des de La Fontcalda fins al’estació de Prat de Comte, passant per la “Vall de Navarro“. Erenles cinc de la tarda quan van arribar a l’estació, on ja els esperaval’autobús per tornar a l’institut.

Qüestionari de preguntes a Dídac:-Què vau fer abans de començar a pujar cap a l’ermi-

ta de Santa Magdalena? Els mestres ens van explicar el recorregut i després ja vam

començar a caminar.

-Què vau fer en arribar a l’ermita de Santa Magdalena?Ens vam aturar a descansar, a contemplar la vista i ens vam fer fotos.

-Què vau fer en arribar a la Punta Alta?En arribar allí, vam contemplar la vista panoràmica, ja que es

veien diferents pobles i muntanyes; també vam observar les covesi l’ escultura dedicada a “la Quinta del Biberó”.

-Què és el que més t’ha agradat d’aquesta sortida?El paisatge, tot i que ja l’havia vist altres vegades; i també el

fet d’anar-hi amb els amics.

-Com resumiries aquesta sortida?Ha sigut una sortida emocionant, divertida i molt cansada. A

mi m’ha agradat i crec que s’hauria de fer més sovint.

Elisabeth i Dídac Martín. de 3r d’ESO Bi 2n d’ESO C respectivament.


SORTIDA A LA PUNTA ALTA I AL SANTUARI DE LA FONTCALDA

13

La Llibertat és una noia de 15 anys. Ella és epilèptica, fet que cap dels seus companys de classe coneix, excepte la Nàdia, que és la seva millor amiga. La Llibertat surt amb l’Íker, un company de classe.

Un dia a classe de català, mentre feien un examen, a la Llibertat li va agafar un atac epilèptic.

Tots els companys de classe, i fins i tot el mestre, estaven espantats. L’Èdgar, el mestre de català.

Jo vaig a buscar els mestres de guàrdia.

Podeu anar al pati itranquil·litzeu-vos, l’examen ja el fareu un altre dia.

CCÒÒMMIICC

14

Quan la Llibertat va tornar a l’institut:

L’Abril i la Sarai es van apropar a la Llibertat i van intentar reparar els errors del passat.

La Llibertat va veure que l’Íker no li dirigia la paraula i se’n va anar a parlar amb la Nàdia.

(l’Íker marxant)

La Nadia, sense dir-li res a la Llibertat, va anar a parlar amb la Nerea, la germana de l’Íker.

Com m’hapogutamagar...

Íker, per què no li parles, a la Llibertat?

Si ho sabessis.

Ei, Nerea, tu saps què li passa al meu germà?

No, ja li ho preguntaré a l’Ernest, que són molt amics.

Òndia, quin ensurtque ens ha donat!

Quin ensurt que ens vas donar.

Sí ,tens raó.

Trobo que ens hauríemde fer amigues d’ella.

Ei, com et trobes?

Bé, molt bé.

Ja ho pots ben dir.

Per moltes coses que t’haguem dit fins ara, volem que sàpigues que ens tens al teu costat.

D’acord

Ei, Nàdia, podries anar a parlar amb l’Íker per veure què li pasa?

Sí, és clar.

CCÒÒMMIICC

15

CCÒÒMMIICC

Però l’Ernest insistia... ... i insistia; i al final:

Mentre la Llibertat estava amb les seves amigues...

Ei Enric, saps què li passa al meu germà?

No, però si vols li ho vaig a preguntar.

Ei Íker, què et passa,que no li dius res a laLlibertat?

No res.

Alguna cosa t’ha de passar!

Doncs sí, però no t’ho diré.

Em vaig espantar molt l’altre dia. A més, la Llibertat no m’havia dit res de tot això de l’epilèpsia.

Pots venir un moment, que he de parlar amb tu?

D’acord.

Sí.Noies,ara vinc.

Crec que aniré a parlar amb ella.

16

Mentre parlaven... En acabar d’arreglar-ho tot...

El dia de l’examen tots miraven la Llibertat. Però no va pssar res i, en acabar l’examen, van anar tots cap al pati, com sempre.

Per què no m’havies explicat res de tot això?

Perquè tenia por que no volguessis sortir amb mi.

Amagueu els llibres.

Fitxa tècnica:- Títol: Òndia, quin espant!

- Guió i idea original: Elisabeth Martín, 3r d’ESO B.

- Actors/actrius:Llibertat: Marta Vallespí, 3r D.

Íker: David Farnós, 3r D.Nàdia: Elisabeth Martín, 3r B.Enric: Carlos Montagut, 3r D.

Abril: Mercè Mulet, 3r B.Sarai: Laura Ruana, 3r C.

Nerea: Tamara Morelló: 3r A.Èdgar: Jordi Pedrola, professor del Crèdit “Fem revista”.

CCÓÓMMIICC

17

La sortida, programada per als dies 25 i 26 d’octu-bre pel Departament d’Educació Física, va començar ala cruïlla que porta a les pistes dels Ports que hi ha a lasortida d’Horta, en direcció a Arnes o Tortosa.

Feia un dia fresc. Vam començar a caminar; era baixada (pos-teriorment la pagaríem cara) fins al riu Canaletes, on vam agafaruna pista forestal que començava a pujar. Segons indicaven els car-tells, duia al Ventador. Quan portàvem uns 45 minuts caminant iencara faltaven 3 quilòmetres per al Ventador, ens vam parar aesmorzar. Vam continuar per una senda molt estreta (tan estretaque circulàvem en fila) que picava molt. Una vegada finalitzat elcoster, vam iniciar una zona de roca pelada. Una vegada superataquest pas, vam iniciar una zona de pujades i baixades per sendesestretes fins arribar al pas de la Mala Dona, on s’havia d’escalaruna mica per una paret de roca bastant perillosa. Una vegada adalt, ens vam parar a descansar. Es veia bona part del termed’Horta.

Tornàvem a caminar, aquesta vegada per un vessant de mun-tanya molt pedregosa. Feia baixada però no tardaria a tornar apujar en direcció al coll de la Gilaberta. Es notava que havíemguanyat altura perquè havia augmentat el fred i, sobretot, el vent.El coll de la Gilaberta és una cruïlla de camins que porta cap aPaüls (seguint la vall) o cap al Montsagre d’Horta (seguint la sendaamb més pendent). Vam descansar uns minuts: la gent començavaa estar cansada.

Tot i el cansament, vam començar a pujar. Havíem superat els1.000 metres d’altitud. Feia un fred i un vent brutals. Dalt delMontsagre hi havia plans, però sense cap tipus de vegetació. Haví-em arribat al punt més alt de tota l’excursió; ara només quedavabaixar. Vam trobar un indicador que deia que ens trobàvem alMontsagre d’Horta; hi havia una taula i dos tamborets.

Vam tornar a caminar (de baixada) per una senda estreta que

passava pel mig d’un pinar. Vam anar de cap al Montsagre dePaüls, on vam dinar. Havent dinat, vam agafar la senda, aquestcop de pujada, que duia fins a una de les vessants del tossal d’enGrilló, d’on vam baixar ràpidament fins a trobar un corral demoderna construcció, estranyament desocupat. Estava situat a uncantó d’una plana immensa, la fi de la qual coincidia amb l’inicidel coll de la Carrasqueta (de baixada) on vam empalmar ambuna pista forestal que pujava de Prat de Compte. Era molt pro-nunciada, però estava a trossos asfaltada i ben condicionada.Vàrem fer drecera per una senda molt perillosa (plena de pedres imolt estreta) que donava a un mas, on vam agafar un camí queportava directament a Prat de Comte.

Quan vam arribar a l’alberg tothom estava molt cansat. Ensvan repartir les habitacions. Vam tenir la desagradable sorpresaque hauríem de dormir amb un matalàs a terra en una habitacióque semblava tenir 100 anys d’història.

Ens vam dutxar (ja tocava després de tot el dia) i ens van dei-xar sortir una estona per Prat fins a l’hora de sopar. Per sopar vahaver-hi espaguetis de primer i mandonguilles de segon. De nit,les noies i els professors van fer karaoke i els nois ens vam dedicara jugar a les cartes o als escacs.

De bon matí vam sortir de l’alberg de Ca la Jepa en direcció al’estació de la Via Verda en direcció a Bot. Vam passar per algunsdels túnels fins fer cap a prop de Bot, on vam agafar un camí queduia directament al camí de Bot a Gandesa. Passàvem entre ban-cals de vinya i oliveres. Vam arribar a Gandesa, travessant-la depunta a punta i ens vam plantar a l’institut cap a les 2 de la tarda,on ens vam esperar que fossin i vint-i-cinc per marxar cadascúcap al seu poble.

Simó Ferré, 4 d’ESO C.

CAMINADA HORTA-PRAT DE COMTE-GANDESA


18

El dia 22 de novembre de 2007 elsalumnes de 1r i 2n de Batxillerat de l’IESTerra Alta vam anar a Barcelona a veure l’o-bra de teatre La plaça del Diamant de MercèRodoreda, al TNC (Teatre Nacional deCatalunya). Aquesta sortida va ser organitza-da pel Departament de Llengua i LiteraturaCatalanes ja que l’obra forma part de les lec-tures obligatòries en l’etapa de batxillerat.

A les 9 del matí, tots preparats amb els nostresentrepans, ens vam trobar a la parada d’autobusos deGandesa. En arribar a la capital catalana, els professors ensvan acompanyar i guiar fins a la plaça que rep el nom de“la plaça del Diamant”. En ser allí, els professors ens vandonar les ordres adients. Les meues amigues i jo vam cam-inar pels carrers de la ciutat fins A un moment en què ensvam sentir perdudes. Però vam aturar dos homes i ens vanindicar com arribar a la plaça de Catalunya. A la plaça deCatalunya, totes envoltades de coloms, vam dinar.

Després de dinar i de voltar per totes les botigues de roba de laRambla, ens vam tornar a reunir amb els professors i companys.Quan vam ser-hi tots, l’autocar ens va recollir i ens va portar fins ales portes del TNC.

En arribar al teatre, ens van repartir les entrades i vam entrar capa la sala. Segons la meva entrada, el meu lloc era la fila 11 i el seient13.

A les 5 i poc de la tarda, l’obra va començar. La plaça del

Diamant explica la vida d’una dona a travésdels seus actes i pensaments; la Colometa(nom de la protagonista) demostra com foude dura la vida en temps de guerra, la indifer-ència que mostrava l’home respecte a ladona, la desesperació d’una mare quans’adona que no té res per poder donar als seusfills, quan aquests tenen gana... Els vestuaris,la llum, els decorats, els diàlegs, etc. et trans-

porten durant les 4 hores que dura la representació al’època en què va viure l’autora d’aquesta obra, MercèRodoreda.

Recomano a totes les persones que tinguin l’oportuni-tat d’anar a veure-la, que ho facin, ja que és una repre-sentació per emocionar-se, per riure i, sobretot, per reflex-ionar sobre el passat, pensar amb el present i intentar can-viar el futur.

La plaça del Diamant és, sens dubte, una de les millorsobres de la literatura catalana i aquesta representació dirigida perBenet i Jornet ho demostra explícitament.

Quan l’obra es va acabar, vam emprendre el viatge que ens sep-arava de casa. En arribar, però, a la rotonda de Móra d’Ebre, elMossos d’Esquadra van fer parar l’autocar. Allí vam estar-hi aproxi-madament uns 20 minuts, temps en què els mossos inspeccionaventots els papers que l’autocar duia. Quan van acabar la seva feina, ensvan deixar continuar el viatge fins que cadascú va arribar a casa seva

Laia Altadill, 1r BAT B.

El passat 30 d’octubre els alumnes de 3r d’ESO de l’IESTerra Alta vam fer una sortida a Arbolí, Siurana i Cornudellaorganitzada pel Departament d’Educació Física. Els professorsque ens van acompanyar van ser l’Alexis, el Jordi Hernández,l’Anna Planell, el Marc Segura i el Pere Carpi. A les nou del matívam marxar des de Gandesa amb autobús en direcció a l’Arbolí(el Baix Camp). Allí s’acabava la carretera i vam iniciar el recor-regut a peu, de més o menys 15 km, per senderes i camins: tot eramolt pedregós, ple de moltes pujades i baixades; en algun tramvam travessar un pont, un riu i fins i tot vam haver de passar perdamunt d’uns troncs. A les deu vam parar a esmorzar a propd’una ermita; després vam seguint a peu fins a Siurana momenten què el Jordi ens va explicar la llegenda El Salt de la reinaMora.

Després de dinar, sobre les tres de la tarda havíem quedat pervisitar l’església romànica del poble. Des de Siurana vam cami-nar per senderes descendents fins a Cornudella, on l’autobús ens

va venir a buscar per tornar a l’estació de Gandesa. Jo crec que és una excursió una mica dura, però val la pena

anar-hi perquè hi ha molt bones vistes, us aconsello veure elpoble de Siurana, que és molt bonic, tot fet de pedra.

Joaquim Sabaté, 3r d’ESO A.[...] Vam caminar des de Siurana fins a Cornudella pel mig

de la natura, per aprendre a gaudir-la i a respectar-la. Vam cam-inar unes tres hores, baixant una muntanya, per després tornar-ne a pujar una altra. Vam cansar-nos molt, però va valdre lapena: vam fer esport i vam gaudir del medi natural sense comu-nicació i sense brossa.

Joel Giménez, 3r d’ESO A.

Si voleu més informació de la llegenda El Salt de la reina Morapodeu visitar l’enllaç:

http://www.cornudellaweb.com/siurana/llegen-des.htm

ARBOLÍ-SIURANA-CORNUDELLA


LA PLAÇA DEL DIAMANT, DE MERCÈ RODOREDA

19

[...] Jo crec que els immigrants arribena aquesta situació, de posar-se al mar ambun “caiuco”, perquè estan molt desesper-ats per la situació que viuen en el seu paísd’origen; arrisquen la seua pròpia vidaamb la finalitat de buscar una vida millorper a la seua família. Però això no potseguir així, perquè aviat a Catalunya, aEspanya, a Europa... hi haurà més gentimmigrant que la que pot assumir. I, alho-ra, aquests països subsaharians s’estanquedant sense població jove, que és la quehauria de poder treballar per tirar el paísendavant. Cal buscar-hi remei.[...]

Anna Gisbert, 3r ESO A.

[...] Anar a un altre país no és la solu-ció. La millor opció seria que cada paíspogués ser autosuficient, és a dir, que cadahabitant pogués disposar dels recursosnecessaris per cobrir les seues necessitatsbàsiques. Jo no sé quan es trobarà la solu-ció d’aquest problema tan gros, peròespero que sigui ben aviat perquè aquestagent tingui una qualitat de vida millor ideixin d’arriscar la vida per aconseguir-la.

Carme Gironés, 3r d’ESO B.

Tots volem viure millor però no totstenim la sort de viure tota la vida al país

on hem nascut. Per desgràcia, alguns hemd’anar a buscar una vida millor a altrespaïsos. El nivell d’economia ha de ser moltbaix perquè aquestes persones arrisquin laseua vida; la meitat d’aquesta pobra gentni sobreviu al viatge. Ells vénen sols, per-duts, no saben si tornaran a veure la seuafamília... Jo els entenc, ja que fa aproxi-madament sis anys vaig arribar a Espanya;va ser difícil separar-me d’un país en elqual sempre havia viscut. Canvies d’id-ioma, de costums, de veïns... [...]

Gabriele Micekaite, 3r d’ESO B.

[...] La immigració és una cosa pre-ocupant, els estrangers vénen en gransmasses, els costa trobar feina, casa, apren-dre l’idioma... Moltes vegades, els amos sen’aprofiten i no els paguen el sou i això,sovint, els porta a una vida de delinqüèn-cia: roben, atraquen i, en casos moltextrems, maten. Fa poc hi ha hagut el casd’un estranger que es va cremar perquèl’estat no li feia cas.

Joaquim Clua, 3r d’ESO A.

[...] Des del meu punt de vista, haverde marxar del teu propi país perquèpateixes gana, no tens on viure o, fins i tot,estàs amenaçat de mort, és una gran des-

gràcia. Aquesta gent no té cap culpad’haver nascut en un país pobre. Crec quees mereix una oportunitat de millorar laseva vida.[...]

Jordi Juanós, 3r d’ESO B.

Si els immigrants aconsegueixen arrib-ar amb vida a les costes espanyoles, estroben amb el problema que no tenenpapers i que, per tant, no poden optar atenir una feina digna. Així, no poden viurei, per això, alguns es dediquen a robar i,altres, la gran majoria, passen molta fam.

Josep Cortés, 3r d’ESO B.

Jo no tinc res en contra dels immi-grants perquè nosaltres també enspodríem trobar al seu lloc. De fet, moltstenim avantpassats que van haver d’emi-grar cap a diversos països europeus i sud-americans en els anys de la dictadura fran-quista. I a nosaltres tampoc ens agradariaque ens tractessin malament, sinó tot elcontrari: que ens tractessin bé i que ensajudessin.

Mercè Mulet, 3r d’ESO B.

Coneguem una mica el passat, lesaficions i les inquietuds deFerran Bladé, professor delDepartament de Català

1. Quins són els teus estudis?Sóc llicenciat en FilologiaCatalana a Tarragona.2. On vas fer la primària?Al CEIP 3 d’abril de Móra laNova.3. Quants anys fa que tre-balles de professor?11 anys.4. En quins IES has treballat?Reus, Tarragona, el Vendrell iAmposta.5. Què volies ser quan eres petit?Futbolista del Barça, naturalment.

6. Conserves els teus amics de lainfància?Gairebé tots.

7. Trobes que els nens d’avui endia saben jugar?

No, rotundament.8. Continues estudiant?Sí, sempre. No s’acaba maid’estudiar.9. Parles idiomes? Quins?

Sí. Cinc: francès, espanyol,anglès, alemany i català, que és elmeu.10. Quins llibres ens recomanes

per enganxar-nos a la lectura?Umberto Eco, J.D. Salinger, Jesús

Moncada...11. Quin és el teu grup preferit?U2 i Bruce Springsteen. De totes maneres,el cantant de la meva vida és Lluís Llach.

12. Quina és la teva cançó? Criatura dolcíssima de Lluís Llach, és a partird’un poema de Joan Fuster.13. Recomana’ns una pel·lícula:Annie Hall, de Woody Allen.14. Ets usuari d’Internet per baixar-tematerial cultural?Sí, em sap greu, però és una font inesgotableper trobar-hi de tot.15. Què opines sobre el canviclimàtic?Que ens hi estem jugant molt i no sabem ferles coses ben fetes. Els governs dels païsosoccidentals el podrien evitar si fossin tanvalents com caldria.

Reportera del “Fem Revista”: Tamara Morelló de 3r A.

DDIIGGUUEESS LLAA TTEEUUAA……

EELL QQÜÜEESSTTIIOONNAARRII AA

...FERRAN BLADÉ

E L S D E T E R C E R O P I N E N … L A I M M I G R AC I Ó

20

El passat diumenge 30 de setembre de2007, uns peculiars veremadors de Vilalbavan ocupar una finca de garnatxa blancaarmats amb el falçó (o podadora). Aquestesvinyes ja havien estat conreades a la maneratradicional i amb les podes i els adobs queeren habituals fa dos mil·lennis. Els vere-madors van recollir el raïm amb cabassos idesprés el van dipositar en cubells de fusta;aleshores, els més menuts el van trepitjar. Elcaldo que se’n va extreure va ser dipositat endiferents recipients, amb l’objectiu d’elabo-

rar tres tipus diferents de vi: un de sec i dosde dolços.

Un cop fermentat, aquest vi es va conser-var en àmfores idèntiques a les de fa 2.000anys, fabricades a Tivenys sota les directriusdel Patronat de la Passió de Vilalba.

Aquestes àmfores, tapades amb argila,s’obriran per Setmana Santa, en les dosrepresentacions de La Passió pels carrersdel poble, en què participen uns 200 veïnsi als quals se n’oferirà una degustació.


3a FESTA DEL MOSTILLOD’HORTA DE SANT JOAN

El passat diumenge 7 d’octubre esva celebrar a Horta de Sant Joan la 3aedició de la “Dolça Tardor”, és a dir, lamostra de productes d’elaboració arte-sanal de les nostres terres. Aquesta festatambé es coneix amb el nom de “Festadel Mostillo”, ja que el mostillo n’és elproducte estrella. El mostillo és unavariant del codonyat fet amb pa ratllat,ametlla i el most del raïm (el suc delraïm sense fermentar). Però la festa noes conclou només amb el most, ja queles places de l'Església i de SantSalvador es van omplir de parades quemostraven els productes típics de cadapoble de la comarca i les seves artesa-nies: la parada d’Arnes portava la mel,una de Batea gerros amb flors sequesnaturals; la paradeta de les de “LaTemplada” de Batea va portar el vi, lesolives, els dolços i les coques salades(coca amb sardina), la de Prat deComte portava aiguardent, etc.

Després de dinar, l’actuació delgrup d’animació TiKuN va amenitzarla tarda i un berenar sopar popular abase de botifarra i torrades va tancar lafesta al voltant de les vuit de la tarda.En resum, una festa on pots donar aconèixer totes les riqueses artesanals igastronòmiques de la nostra comarca.

Tamara Morelló, reportera del “Fem Revista”.

Durant els dies 13, 14 i 15 d’octubre esva celebrar a Prat de Comte la VI Festa del’Aiguardent. Aquesta celebració cada anyva a més i engany ha rebut molts turistesd’arreu. L’acte principal de les jornades ésla destil·lació de diversos aiguardents acàrrec d’un mestre aiguardenter del poble.Alhora, els veïns de la vila obren l’entradade casa seua i ofereixen als turistesaiguardent i pastes fetes per les dones el diaabans a l’antic forn de pa.

L’acte principal del divendres dia 13 vaser la Ballada de Jotes de les Terres del’Ebre i la Mostra de folklore gallec a càr-rec del grup “Muñeires”. També hi vahaver, però, temps per a la passejadade cavalls i carruatges pel poble, elcampionat local de bitlles, etc.Durant la nit hi va haver revetllaamb l’orquestra“Atalaia”.

El dissabte va tenir lloc el dinarde l’aiguardent i la tarda va seramenitzada pel grup d’animació“Les Enfants”, que feien gresca ixerinola pels carrers de lapoblació. Al mateix temps, al carrer Majores feia una demostració de la cursa decresols, on la gent que volgués podia par-ticipar. A la nit es va fer el sopar populardels aiguardenters. En acabar, es va fer la“queimada” i el “conxuro” gallec. Tot

seguit es va fer un concert de ballfolklòric i, més tard, hi va haver dis-comòbil per als més joves.

El diumenge, ja l’últim dia defesta, al matí es va fer una nova des-til·lació i, altre cop, dinar popular. Ala tarda, es va fer repetir la mostra deles curses de cresol i, ja per acabar lafesta, es va organitzar un concert amb

el cantautor Jesús Fusté.Cal dir que aquesta festa no es podria

fer sense la col·laboració desinteressada detota la gent del poble.

Laia Sabaté, 4t d’ESO D.

VI FESTA DE L’AIGUARDENT DE PRAT DE COMTE

FFOOLLKKLLOORREE II TTRRAADDIICCIIÓÓ AA LLAA TTEERRRRAA AALLTTAA

VI COM EN L’ÈPOCA DE CRIST A VILALBA DELS ARCS

El passat 8 de desembre de 2007, diade la Puríssima, es va celebrar a LaFatarella la 9a Festa de l’Oli.

De bon matí, la nova alcaldessa vatenir l’honor d’inaugurar la Mostra deProductes Artesanals i Tradicionals, queenguany ha arribat a la seua 8a edició. Enaquesta mostra, els diferents botiguers delpoble munten les seuesparades al carrer i posen a lavenda els productes que hanelaborat artesanalment, lamajor part dels quals estanrelacionats amb l’oli d’oliva.

Abans d’esmorzar se cel-ebra el concurs d’elaboraciód’allioli, en el qual tothompot participar si porta el seu propi morter.Després d’aquest petit concurs, els organ-itzadors preparen l’esmorzar tradicional -la clotxa- per degustar l’oli nou: pa depagès, tomàquets, alls, sardina de casco ibotifarra. De postres, les coques típiquesdel poble. Mentrestant, per als més petitss’organitzen jocs tradicionals.

Després de l’esmorzar es fa unademostració de plega d’olives. Es posenolives escampades pel terra i els partici-

pants les han de plegar comes feia tradicionalment.

Per a finalitzar la Festa,hi ha una jornada de portesobertes on tots aquells quivulguin poden anar a veureel molí de la cooperativa o

fer una caminada per la Ruta dels Perxes,pel casc antic de La Fatarella.

Aprofitant l’avinentesa, també se cele-bren les Jornades Gastronòmiques de lapoblació i els restaurants de la localitatproposen menús típics i tradicionals en elsquals el principal ingredient és l’oli d’oliva.

Laura Ruana i Mercè Mulet,reporteres del “Fem Revista”.

Gandesa, els dies 2, 3 i 4 denovembre, es va vestir de gala percelebrar la XX Festa del Vi, jun-tament amb les V JornadesGastronòmiques de la Terra Alta.

Durant aquests tres dies,Gandesa va aplegar més de 1000visitants i Joaquim Llena,Conseller d’Agricultura,Alimentació i Acció Rural, va serl’encarregat d’inaugurar-la. LaMostra de vins amb DO “TerraAlta” és un dels principals atractius de laFesta del Vi. A més, en el sopar del diven-dres vam gaudir de la presència de MarcelGorgori, presentador del programa delC33 “En clau de vi”, que va ser l’encar-regat de presentar l’acte de lliurament delsguardons del Concurs de Vins amb DO“Terra Alta” 2007.

El dissabte va ser el dia més fort de lafesta i les diferents sessions de tasts de vinses van veure complementades amb laXXII Trobada de Gegants, l’aperitiu pop-

ular i el ball amb l’orquestra “CostaBrava”.

L’acte principal de l’últim dia, el diu-menge, va ser “La clotxa del segle XXI”,una demostració gastronòmica a càrrec delreconegut cuiner Nando Jubany. Cada anyque passa augmenta el nombre d’assistentsa la Festa, sobretot en els actes més popu-lars. I això va quedar demostrat en el dinarde la Clotxa del diumenge, on enguany nos’hi cabia.

Aleix Muñoz Aubanell, 4t d’ESO D.

21

EL PANILLÓ DE GANDESAEl panilló és una tradició que se cel-

ebra el dia 1 de novembre, la diada deTot Sants, a la capital de la Terra Alta.El panilló és un panet rodó que s’elabo-ra artesanalment per a l’ocasió i elspadrins l’han de regalar als seus fillolsperquè berenin aquest dia, acompanyatd’embotit, fruita, castanyes i panellets.Tot això dintre d’un cistell de vímet.Avui, aquest berenar ha canviat força jaque és molt més abundant i, a més, elpadrí hi sol afegir diners o regals.

Antigament, els iaios anaven a visi-tar els familiars difunts i, mentrearreglaven els nínxols, els nens i lesnenes berenaven el panilló. Avui encarase celebra, però ara les famílies esreuneixen i surten a dinar al camp fentuna rostida de carn acompanyada delstípics panellets i castanyes.


15a TROBADA PAGESA DESANT GALDERIC

El passat 21 d’oc-tubre va tenir lloc aGandesa la 15a Edicióde la Trobada Pagesade Sant Galderic, patródels pagesos catalans.Amb les collites pràcti-cament acabades, elspagesos van reunir-se

un cop més per gaudir d’un dia de cel-ebració. Aquesta celebració teniaenguany un motiu més de joia, ja que elCeller Cooperatiu de Gandesa haviaestat designada recentment setena mer-avella de Catalunya.

Els actes més emblemàtics de ladiada van ser els següents: la missa enhonor a St. Galderic –la imatge s’haviatransportat en carro des de laCooperativa fins a l’església, acompa-nyada de cavalls, gegants i grallers-, elsconcursos d’habilitat i jocs tradicionals–xerrac a dos mans, estirar corda, car-reres amb llum de ganxos, passar l’ou,pols, etc.-, la paella popular per dinar iel ball amb l’orquestra “Mirantfont”.

En aquesta trobada hi participaven,també, els pagesos de les comarquesveïnes de la Ribera d’Ebre i el Priorat.


LA XX FESTA DEL VI DE GANDESA

FFOOLLKKLLOORREE II TTRRAADDIICCIIÓÓ AA LLAA TTEERRRRAA AALLTTAA

9a FESTA DE L’OLI DE LA FATARELLA

El dia 14 de desembre, els nois i noies del Cor del’IES Terra Alta van participar en el primer concursorganitzat per l’Orfeó Tortosí. Hi participaven cors deles Terres de l’Ebre, que es dividien en tres categories:infantil, primària i secundària.

El concurs va tenir lloc a la Catedral de Tortosasituada al barri Remolins i es va iniciar amb la cate-goria infantil. Després van cantar els alumnes deprimària i, en darrer lloc, ho vam fer nosaltres, els de secundària.

L’últim cor en participar va ser el nostre, l’IES Terra Alta,amb el següent repertori: “Sant Josep se’n va la serra” (escollidapel jurat) i les “Dites de Nadal” (escollida pel propi cor), sota ladirecció de Ronald de Roeck i acompanyats per Pere Carpi alclarinet i Pablo Lleida al piano.

El Cor de l’IES Terra Alta va ser el guanyador de la catego-ria secundària i va ser premiat amb una pandereta i un teclatelèctric per a l’institut.

Clàudia Sabaté i Lídia Antolí, de 4t d’ESO C.

22

El passat divendres 19 d’octubre el Departament de Músicava organitzar una sortida a Barcelona i alguns alumnes de 3r i 4td’ESO i de batxillerat vam anar-hi: al matí vam visitar el zoo,després vam anar al Museu de la Música i, per últim, vam assis-tir a un concert a l’Auditori.

A les nou de matí vam sortir de Gandesa i vam arribar aBarcelona pels volts de les dotze. Primer vam anar al zoo, on vamdinar després d’haver passejat i vist tota mena d’animals. A lescinc de la tarda, vam anar fins a l’Auditori caminant i, quan hivam arribar, vam anar al Museu de la Música, que es troba dinsmateix de l’Auditori. Quan ja érem al museu, ens van dividir endos grups per fer la visita. En acabar la visita, ens van deixar unamica de temps per sopar i abans de les nou vam entrar a la salade l’Auditori on feien el concert a càrrec de l’OBC, l’OrquestraSimfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya. A les nou vacomençar el concert que va durar fins a les onze. En aquest con-cert vam escoltar música de Rakhmàninov i Rodríguez Picó. Enacabar el concert, vam agafar l’autobús i vam marxar cap aGandesa.

Laia Doménech 4t d’ESO C

Aquesta és la fitxa tècnica del concert:CONCERT PER A PIANO DE RAKHMÀNINOVL'Auditori SimfònicaCicle: Temporada OBC 07-08Sala: Sala 1 Pau CasalsPresentació:Sentirem el romanticisme poètic de l’escriptura virtuosística

d’un Rakhmàninov que encara no ha fet vint anys, al costat delpoderós simfonisme del Prokofiev madur que expressa la victòriade l’exèrcit soviètic davant l’alemany i “ l’expressió de lagrandesa de l’esperit humà”. I tot això precedit per unanova versió d’una obra orquestral de Rodríguez Picó.

Intèrprets:ORQUESTRA SIMFÒNICA DE BARCELONA I

NACIONAL DE CATALUNYA (OBC)Vasily Petrenko: directorJosé Enrique Bagaría: pianoObres:RODRÍGUEZ PICÓ: El lleó afamat. Versió 2006RAKHMÀNINOV: Concert per a piano i orquestra núm. 1, op. 1PROKOFIEV: Simfonia núm. 5 op. 100

El passat dimarts 18 de desembre el Corde l’IES Terra Alta va actuar a l’església deBot. A les quatre de la tarda ja érem a Bot perassajar i després l’ajuntament ens va invitar aberenar. Després d’una estona lliure, quan fal-taven cinc minuts per les set, entràvem a l’es-glésia a formar per actuar. L’església eraplena de gent, tot i que cal dir que no ésmassa gran. Quan tots ja estàvem col·locats,Ronald, el director, va pujar damunt de lacadira perquè el veiéssim dirigir. Vamcomençar amb la cançó “Sant Josep se’n va ala serra” i vam continuar amb el repertori

següent: “El noi de la mare”, “Els àngels alscamps”, “A vint-i-cinc de desembre, fum,fum, fum”, “El desembre congelat”, “Ding,dong, alegrement”, “Santa nit, clara nit”,“Escolteu, els àngels canten”, “Jingle Bells” iles “Dites de Nadal”. Enmig, hi va haver l’ac-tuació dels nostres solistes, Pere Carpi, PabloLleida i Gina Sureda.

El públic assistent va aplaudir molt duranttot el concert, especialment en la inter-pretació de les “Dites de Nadal”.

Míriam Palau, 4t d’ESO D.

DDEE TTOOTT CCOORR

CONCERT DE L’OBC

CONCERT A TORTOSA

CONCERT DE BOT

“Els nostres alumnes al museu de la música”

LLIGA DE FUTBOL SALADurant el primer trimestre i com cada any, s’ha disputat una

lliga entre els equips que s’han format a cada grup-classe. Elsprimers de cada grup tenien accés a la disputa de la fase final eldia del Festival de Nadal.

PROGRAMA: MONITORS A L’ESCOLA

Tot va començar aquest estiu quan em volia pintar la moto.Jo no tenia els diners necessaris per fer-ho i vaig decidir-me abuscar algun tipus de treball que m’ho sufragués. I vaig tenir sort,ja que em van oferir ser monitor d’esports a l’escola i a l’institut.

Un cop ja iniciat el curs docent 2007-2008, vam fer una sor-tida a Port Aventura, on s’havia organitzat una trobada de dina-mitzadors de l’esport escolar a Catalunya. Representant la TerraAlta,. hi vam anar Jordi Segura i Rubén Aubanell –alumnes delcentre fins l’any passat-, l’Ivo i el Sergi Aubà, de 2n d’ESO, i jo,de 4t d’ESO. Ens acompanyava Marc Segura, professord’Educació Física de l’IES Terra Alta i encarregat d’aquest pro-grama a la nostra comarca.

No vam anar directament a Salou sinó que vam passar per

Tortosa a recollir altres dinamitzadors. Allí vam conèixer el nos-tre monitor superior, el Joan Pere.

Ja a Salou i dintre el recinte de Port Aventura, vam entrar alGran Teatre Xinès, on ens esperava Carod-Rovira per fer-nosuna xerrada. La xerrada la va iniciar una junta de 15 dirigents,que tenien entre 15 i 17 anys. Aquest programa, Monitors al’escola, ja fa tres anys que funciona i ja s’han format al voltantde 3.000 dinamitzadors/es joves dirigents. De fet, ens van fervotar a tots els dirigents per comprovar si volíem que continuésaquest pla d’esports i demostrar que els joves també podem diri-gir. El resultat, evidentment, va ser positiu.

En acabar la xerrada, vam anar a dinar i després vam dis-posar d’una estona per poder gaudir de les atraccions del Parc.

Genís Aubanell, 4t d’ESO D.

23

EELLSS EESSPPOORRTTSS......

Alguns equips de la lliga van tenir el suport inesperat d’ungrup d’animadores que, de ben segur, els van ajudar a acon-seguir més victòries.

24

El Consell de Redacció del “Fem revista” agraeix la col·laboració desinteressada dels professors i professores que ens han ceditfotografies per fer possible aquesta bonica secció.

1 3

4 5 6

7 8

10 11 12

13 14 15

9

2

TTEEMMPPSS EERRAA TTEEMMPPSS……

Tots hem sigut nens i, si no, comprova-ho amb aquest petit reportatge fotogràfic. Avalua lateua mirada i intuïció i ajuda’ns a descobrir quins professors i professores hi ha amagats al

darrere d’aquests quinze infants tan bufons.

25

1.) Lloc on els mestres ensenyen als alumnes. (vertical)

2.) Lloc on els alumnes es poden comprar l’esmorzar, caramels...

3.) Els alumnes hi poden fer fotocòpies, comprar quadernets...

4.) Classe on es pot parlar amb el mestre de diferents temes.

5.) Zona d’esbarjo on es permet menjar.

6.) S’hi poden fer experiments i disseccions d’animals.

7.) S’hi poden fer manualitats amb fusta.

8.) Hi anem quan ja no ens podem aguantar més.

9.) Una de les assignatures, of course.

“Fem revista”, Laura Ruana, 3r d’ESO C.

“Fem revista”, Elisabeth Martín, 3r d’ESO B.

Troba les 11 diferències que hi ha en el segon gosset respecte ala imatge del primer. Va, que aquest és mot fàcil.

Troba els noms de pila de 16 professors del nostre institut.Una pista: hi ha 10 professors i 6 professores.

E N C R E U AT S O PA D E L L E T R E S

S U D O K U

PPAASSSSAATTEEMMPPSS……

DIFERÈNCIES

“Fem revista”, Tamara Morelló, 3r d’ESO A.

“Fem revista”, David Farnós, 3r d’ESO D.

La idea va néixer d’en Guillem. L’objectiu de la sortida erapassar un dia en un parc d’atraccions diferent i el més proper eraEuro Disney. Vam decidir que si anàvem a Disney calia aprofitarel viatge i, a poc a poc, vam donar cos a un viatge que, vist ambperspectiva, ha estat un dels millors, ja sigui com a alumne o coma professor.

I va arribar el dia 19 de juny. Vam sortir a les sis de la tardade l’estació d’autobusos de Gandesa. La primera parada va serper sopar just abans de passar la frontera. Ja teníem ganes deveure París! I, aviat, de lluny, vam divisar La Tour Eiffel: ja

arribàvem. Ens van deixar al Trocadero i vam haver de fer doshores de cua per pujar a la torre: va valdre la pena, des de daltes veia tot París. Vam dinar al costat del Sena. Després de dinarvam agafaríem el vaixell que ens duria a Notre Damme, els vit-ralls del qual ens van deixar embadalits. Abans, però, havíem vis-itat el Centre Georges. Malauradament, no vam poder entrar alLouvre per manca de temps.

El dia 20 al matí vam passejar pel Pigalle i vam visitar elSacre Coeur. Havent dinat, vam agafar l’autobús ja que tocavaveure Versailles. Primer, vam escoltar les explicacions de la guiai, després, vam anar a veure els jardins. Tocava sopar a París ivam escollir el barri llatí, al costat de la Sorbona. Després desopar vam fer la darrera passejada pels carrers de París, arribanta la conclusió que la fama que té aquesta ciutat se l’ha benguanyada. La darrera nit a l’hotel es va fer llarga perquè l’en-demà anàvem al parc Disney.

Vam tenir sort: el dia no era bo però no plovia. En entrar alparc ens va semblar que ens endinsàvem en un món pled’il·lusions. Alguns vam decidir entrar de cop a les botigues; elsaltres cercaven aquelles atraccions més emocionants. Quan jaarribava l’hora de marxar, veies com tothom volia repetir d’allòque més li havia agradat. Quan vam pujar a l’autobús estàvemtristos: tornàvem a casa i el viatge arribava a la seva fi. LaMontse, el Guillem i un servidor vam tornar molt contents: elviatge havia anat bé i havíem gaudit, conjuntament amb els nos-tres alumnes, d’uns dies de convivència fent activitats agradablesi molt enriquidores.

Jordi Hernández, professor del Departamentd’Educació Física.

1.Mercè Guirao; 2.Maria Iborra;3.Ismael Miguel; 4.Lara Macià;5.Marc Segura; 6.Maria JoséSánchez; 7.Ferran Bladé; 8.JordiHernández; 9.Begonya Falcó;10.Àngels Castellà; 11.MiquelValmanya; 12.Teresa Bladé; 13.SantiAñó; 14.Anna Planell; 15.FrancescFidel.

SOLUCIONS ALS PASSATEMPS…

EL VIATGE A PARÍS (FI DE CURS 2006-2007)

26

DIFERÈNCIES SOPA DE LLETRES SUDOKUENCREUAT TEMPS ERA TEMPS

UUNN RREECCOORRDD IINNOOBBLLIIDDAABBLLEE……

27

CCAALLEENNDDAARRII CCUURRSS 22000077 22000088

EXTRAESCOLARS

Carrer Vilalba, 30 43780 GandesaTel.: 977 420 195 Fax: 977 420 764

[email protected] www.xtec.cat/iesterraalta

IES

TERRAALTA

Documents

Revista de l'IES Terra Alta. Gener del 2008