Revista dels caçadors i caçadores de la FCC Barcelona

LA GENETANº29 · 2n quadrimestre 2020 | federcat.

Revista dels caçadors i caçadores de la FCC Barcelona · Girona · Lleida · Tarragona · Terres de l’Ebre

Sumari2 Staff3 Editorial5 Endefensadelacaça,elsectorcinegèticvadirprou10ElpresidentdelaGeneralitatmostraelseusuportalcol·lectiudecaçadors

12EntrevistaaMarcCosta,directordelsAA.RR.16L’FCCilesTerritorials,semprealsserveidelcol·lectiumalgratlaCovid-19

17LaCovid-19tornaamostrarlacaraméssolidàriadelscaçadors i caçadores

18L’FCCsol·licitaalspartitspolíticsqueinclogunlacaçaalsseusprogrameselectorals

19Lesnostresxarxessocials,quelcommésqueunaeinainformativa

20 Ordre de Vedes25 Propde500cansesbeneficiarandel’assegurançadegossos

de caça major26CampionatdeCatalunyadeGossosdeMostra27 Actualitat:TerritorialBarcelona30 Actualitat:TerritorialGirona36 Actualitat:TerritorialLleida39Actualitat:TerritorialTarragona44 Actualitat:TerritorialTerresdel’Ebre

StaffPresidentSergio Sánchez Mateu

ResponsablesdelesTerritorials

ConselldeRedaccióJoaquim ZarzosoJosep BlanqueraJaume TeixidóJoaquim VidalJosé Pedro Tomás

CoordinacióiredaccióFederació Catalana de CaçaRepresentacions Territorials aBarcelona, Girona, Lleida, Tarragonai Terres de l’EbreZ! Comunicación&EventosIdeas Editoriales 3003, S.L.

EdicióIdeas Editoriales 3003, [email protected] 423 84 04

DissenyimaquetacióJose Leal

La GENETA és una revista propietat dela Federació Catalana de Caça.

La Federació Catalana de Caça no es faresponsable o comparteix necessàriamentels articles i opinions expressadesen aquesta revista pels seus col·laboradorsi entrevistats.

No està permesa la reproducció total niparcial dels continguts i imatges publicatsen aquesta revista sense l’autoritzacióexpressa de la FCC.

FederacioCatalanadeCaçaRbla. Guipúscoa nº 23-25, 3ª Planta Porta C08018 BarcelonaTelf. 93-319-10-66 Fax: [email protected] · federcat.com

R.T.BarcelonaRepresentació Territorial de la F.C.C. a Barcelona C/ Domènech i Montaner núm. 20 08205 SabadellTelf. 93-268-23-07 Fax: [email protected]

R.T.GironaC/ Emili Grahit nº 62 Entl.2ª17001 GironaTelf. 972-20-34-13 Fax: [email protected] · fedcagir.cat

R.T.LleidaC/ Ramón Soldevila, 7 Altell25004 LleidaTelf. 973-27-93-44 Fax: [email protected] · fclleida.cat

R.T.TarragonaC/ Compte de Rius nº21, 1er.43003 TARRAGONATelf. 977-21-27-66 Fax: [email protected] · fcctarragona.org

R.T.Terresdel’EbreAvgda. Alcalde Palau, 56, 2º2ª43870 AMPOSTATelf. 977-07-11-85 Fax: [email protected] · fccterresebre.cat

25

Ajudes per l’assegurança de 500 gossos

12

Entrevista a Marc Costa

38

Eleccions a les diferents Territorials

LA GENETA 3

FEDERACIÓ CATALANA DE CAÇA

Tots hem sentit allò de que units som més forts. Sincera-ment, el fet de tenir tan interioritzat allò que sempre re-petim que els caçadors anem a la nostra, em va fer dubtar de la resposta del col·lectiu davant la inconcebible bate-ria de sancions que el Parlament de Catalunya va aprovar amb motiu de la publicació de la Llei 5/2020. Estava molt equivocat. En aquests quatre anys que he tingut l’honor de presidir la Federació Catalana de Caça, mai m’he sentit més orgu-llós del col·lectiu que represento. De ben segur que hi ha companys/es insolidaris, esquirols, que intenten treure rèdit dels moments difícils; però he pogut comprovar que aquests no són més que l’exempció que confirma la regla. Som un col·lectiu que en molts pocs anys està fent un gir de 180 graus a l’hora de saber explicar-li a la societat que estimem, custodiem i protegim el nostre país. Per-tanyem a les terres que els nostres avis van llaurar i les sentim molt nostres; fem aprofitaments sostenibles que res tenen a veure amb atemptats contra la nostra fauna; ens impliquem en la millora dels ecosistemes de manera directa i personal, sobre el terreny, fent feina de debò i

no amb paraules buides i a més a més ens UNIM quan atempten contra els nostres drets. Gràcies a aquesta unió hem aconseguit desencallar nor-matives que estaven oblidades als calaixos dels diferents Departaments de la Generalitat i que aportaran la cada cop més necessària seguretat jurídica al col·lectiu. Encetem una nova legislatura plena de contingut, amb el convenciment de tot l’arc parlamentari de Catalunya de que una nova Llei de Caça és necessària. Serà un dels reptes més importants al que ens enfrontarem els caça-dors i caçadores del nostre país. Tenim a les nostres mans fer possible que els nostres fills i filles puguin conèixer la nostra passió tal i com els nostres avis i pares ens la van transmetre a nosaltres. Necessitarem més unió que mai en aquest camí i ara sé que la tindrem.

Sergio SánchezPresident de la Federació Catalana de Caça

Editorial

D’araendavant,necessitaremmésunióquemaienaquestcamíiaraséquelatindrem

4 LA GENETA

LA GENETA 5


En defensa de la caça, el sector cinegètic català va dir prouAlsdarrersmesoselconjuntdelsectorcinegèticdeCatalunyahamostratlasevaforça,unióicapacitatprescriptorainiciantunavagadecaçapermostrarlasevadisconformitat amb laLlei5/2020de29d’abril i demanaralGovernde laGe-neralitat un model de caça modern i ajustat a les necessitats del segle XXI. Fruït d’aquestapressió i demolteshoresdenegociació, reunions... esva aconseguirrevertirelsperniciososefectesd’aquestaLleiperalacaçaisentarlesbasesperlaredacciód’unanovaLleideCaçamodificant,mentrestant,diferentsnormativesambafectaciódirectaalcol·lectiudecaçadorsicaçadoresdeCatalunya.

Davant del despropòsit que suposava el redactat d’aques-ta Llei, pel que fa a la pràctica de l’activitat cinegètica, la Federació Catalana de Caça, conjuntament amb les di-ferents representacions territorials, va iniciar una vaga indefinida de caça, interrompent totes les actuacions ex-cepcionals per danys a l’agricultura –en aquell moment la caça lúdica-esportiva estava prohibida per culpa de la Covid-19- secundada per la gran majoria de caçadors i caçadores de Catalunya.

Es volia posar de manifest la irracionalitat d’aquesta Llei i obrir a l’hora un procés de negociació, especialment amb el Departament d’Agricultura, Pesca i Alimentació i el de Territori Sostenibilitat i Medi Ambient, per tractar de cercar una solució raonable i consensuada per a aquest conflicte greu.

En plena crisi per la pandèmia per la Covid-19, el col·lec-tiu de caçadors i caçadores de Catalunya va rebre, amb estupor, la notícia de la publicació de la Llei 5/2020 de mesures fiscals, financeres i administratives que, entre altres aspectes, deixava fora de joc l’activitat cinegètica a Catalunya. Una llei, que tal i com va definir al seu mo-ment Sergio Sánchez, president de la Federació Catalana de Caça “multiplica exponencialment les sancions aplica-bles als caçadors i caçadores, tirant pel terra el principi de proporcionalitat i obviant el sentit comú”. Destacant alhora que “el problema no és que s’hagin establert unes sancions i tampoc que aquestes s’hagin d’actualitzar amb una determinada regularitat, sinó la manera com s’ha gestionat i publicat aquesta Llei, sempre d’esquena al col·lectiu i sense avís, sense consensuar el contingut, ni col·laborar amb el sector”


6 LA GENETA

missatge comú en defensa de la caça i el col·lectiu es va mobilitzar d’una manera intensa. En aquesta sentit, a la Federació de Catalana de Caça i les diferents Territorials es van rebre al voltant de 500 vídeos de suport –publicats a les nostres xarxes- i milers i milers de missatges de suport. Les nostres publicacions a les diferents xarxes socials van tenir un impacte de cen-tenars de milers de persones. De manera paral·lela a la publicació d’aquests vídeos i missatges de suport, l’FCC va iniciar una intensa campa-nya mediàtica, que va obtenir un fort ressó als mitjans de comunicació públics i privats, tant a les seves versions impreses i digitals com a diferents emissores de ràdio i televisió (gran cobertura en mitjans de comunicació com La Vanguardia, el País, ABC, TV3, TVE, COPE, Marca, El Periódico, La Razón, El Diari de Girona, Segre, etc.) obte-nint, en ple Covid-19, les reivindicacions dels caçadores i caçadores un fort impacte mediàtic.

Suport institucional

Gràcies a aquesta forta pressió, exercida a tots els ni-vells, tant per part de la Federació i les seves territo-rials com per part de les prop de 1.000 societats que formen part de la Federació Catalana de Caça, a poc a

Arran d’aquesta plantada de la caça a Catalunya, que va posar de manifest el paper important fet pel nostre col-lectiu com a gestors poblacionals (durant aquest període d’aturada es van multiplicar de manera exponencial els danys produïts a l’agricultura pels senglars, entre d’al-tres espècies cinegètiques així com l’aparició d’aquests animals en poblacions), el col·lectiu es va mobilitzar com mai per tal de demanar una solució al conflicte i para-litzar l’aplicació de la Llei 5/2020 –que contempla un règim sancionador desproporcionat, injust- i demanar la redacció d’una nova Llei de Caça (a Catalunya continua en vigor la Ley de Caza de 1970 publicada en ple regim franquista), entre d’altres aspectes.

Reacció conjunta del sector

La reacció de les societats de caçadors i caçadores de Catalunya, de diferents Federacions de Caça del conjunt de l’Estat i d’altres països, mitjans de comunicació espe-cialitzats (Trofeo, Jara y Sedal, Club de Caza...), organitza-cions i entitats com Mutuasport, Fundación Artemisan, Gremi d’Armeries, Taxidermistes, PORCAT, i suports a nivell individual va ser aclaparadora. Es va transmetre un

Es va transmetre un missatge comúendefensadelacaçaielcol·lectiuesvamobilitzard’unamaneraintensa

Elprincipalproblemahaestatlamane-racoms’hagestionatipublicataques-taLlei, sempred’esquenaal col·lectiu,sensepreviavísnicomptarambelcon-sens del sector

LA GENETA 7

poc, la denúncia i peticions de l’FCC i les territorials, vam començar a rebre el suport institucional –mitjan-çant l’aprovació de mocions de suport a les reivindi-cacions del sector cinegètic i destacant l’important paper social fet al conjunt del país per part dels caça-dors - de desenes d’ajuntaments, consells comarcals i diputacions del conjunt de Catalunya.

En aquest sentit, també va esdevenir un punt de pres-sió clau en la negociació el suport obtingut per part del món de la pagesia (JARC, Unió de Pagesos i altres sindicats agraris com ASAJA), una de les parts més afectades per la vaga, ja que durant aquesta aturada no es van fer accions excepcionals per danys a l’agri-cultura, un fet que va comportar importants pèrdues per als pagesos per culpa de les destrosses provoca-des pels senglars als seus conreus. Així com per part de diferents partits polítics de l’arc parlamentari català com PdCAt, Junts per Catalunya, ERC, PSC, Ciutadans i PP, amb tot ells es van mantenir diferents reunions amb resultats positius.

En aquest sentit, hem de significar que les dues úniques formacions polítiques que no van respondre a la crida de l’FCC per mantenir una reunió han estat els responsables de la CUP i En Comú Podem.

Reunió amb la GeneralitatDavant d’aquesta mobilització del sector cinegètic català, sense parangó fins a la data, la Generalitat de Catalunya, amb la consellera Teresa Jordà i el conseller Damià Cal-vet, màxim responsables del DARP i Territori i Sosteni-bilitat, al capdavant es van avenir a escoltar i parlar amb els diferents responsables federatius que van fer palès la irracionalitat d’aquesta Llei i van sustentar -amb propos-tes i arguments- les seves peticions i reivindicacions, que van més enllà de la modificació dels aspectes més pu-nyents de la Llei 5/2020, especialment pel que fa al règim sancionador i els vinculats amb la tinença de gossos de caça. En aquest sentit, una vegada més, es va demanar la redacció d’una llei de caça ajustada a les necessitats reals del segle XXI.


8 LA GENETA

Principals objectius - compromisos aconseguits

Un règimen sancionador molt més clar, que eviti la discrecionalitat a l’hora d’aplicar les infraccions i doni una major seguretat jurídica als caçadors i caçadores Fruit d’aquesta pressió global i el procés negociador la Federació Catalana de Caça conjuntament amb les dife-rents Territorials –Barcelona, Girona, Lleida, Tarragona i Terres de l’Ebre- van obtenir el compromís de l’adminis-tració en diferents aspectes crucials començant per es-tablir uns criteris clars sobre la interpretació de les di-ferents casuístiques de les infraccions de caça, un dels aspectes més preocupants derivats de l’aplicació de la Llei 5 /2020 de 29 d’abril de 2020. Aquest acord, ja fi-nalitzat, ha consistit en homogeneïtzar criteris a través d’una instrucció interna que aplicaran els cossos respon-sables de la inspecció i el control de les activitats cine-gètiques, organismes responsables de la tramitació dels eventuals expedients sancionadors i en el propi col·lectiu de caçadors. D’aquesta manera, a través d’aquest treball conjunt, es reduiran al mínim les possibilitats de discreci-onalitat i el marc jurídic quedarà més clar.

Cercar un nou model de caça ajustat a les necessi-tats del món cinegètic del segle XXI

Cal destacar que ja s’han posat en marxa els canvis nor-matius per millorar l’activitat cinegètica. El Departament

d’Agricultura està treballant en diferents normatives re-lacionades amb aspectes, models i formes de fer per re-soldre problemes específics, valoritzant l’activitat tradici-onal de la caça, la seva funció social i agilitant-ne el propi desenvolupament.

Revisió de les resolucions vigents en matèria de senyalització

En relació a les senyalitzacions de les zones on es desen-volupa l’activitat, s’està treballat en una revisió de les re-solucions vigents per actualitzar-les, refondre la dispersió normativa per aclarir i millorar la normativa i fer-la més entenedora. Això servirà per donar major protecció i se-guretat a les zones on es practiqui l’activitat.

Normativa per la captura d’espècies cinegètiques depredadores

També s’està treballant en una normativa relativa a l’ho-mologació de mètodes de captura en viu d’espècies cine-gètiques depredadores i l’acreditació de les persones que en són usuàries.

Així, s’establirà un procediment administratiu de caràcter excepcional per a la captura en viu d’espècies cinegèti-ques depredadores en el marc de la gestió cinegètica, que permetrà millorar la biodiversitat i equilibrar les po-blacions de determinades espècies que sovint originen danys a la ramaderia, a l’agricultura i/o espècies protegi-des, com la guineu i la garsa.

Molt Honorable Sr. Quim Torra i Pla President de la Generalitat de Catalunya Palau de la Generalitat Plaça de Sant Jaume, 4 08002 Barcelona

Molt honorable Senyor,

Per la present, vull manifestar-li el meu estupor i el de milers de caçadors i caçadores de Catalunya per la publicació al DOGC, el passat 29 d’abril, de la Llei 5/2020. Aquesta llei, ha multiplicat exponencialment les sancions al col·lectiu, tirant per terra el principi de proporcionalitat i obviant el sentit comú, a més a més d’haver-se fet sense tenir en compte a la Federació Catalana de Caça com a representant del col·lectiu.

No em mal interpreti, som els primers que denunciem el furtivisme i/o el maltractament animal, és clar que hi ha d’haver establertes unes sancions i és obvi que qualsevol règim sancionador necessita una actualització, però també és evident que a ningú se li acudiria fer-ho d’esquenes als grups afectats, de forma aliena a la realitat social, i posant en risc una activitat que afecta a centenars de milers de catalans/es, mitjançant una Llei que no té res a veure amb la caça i sense previ avís.

Em sorprèn com, per un costat, el Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació agraïa el paper de la caça al nostre país, i per l’altre costat, dies després, el Govern de la Generalitat, en ple confinament i sense consensuar-ho amb el col·lectiu, posa en marxa una bateria de mesures que, de facto, impossibiliten la pràctica de la caça a Catalunya sense ensurts.

Em permeto recordar-li que els més de 60.000 caçadors/es de Catalunya presten importants serveis ambientals a la comunitat sense costar un sol euro a l’erari públic. Pal·liar els danys a l’agricultura, disminuir els accidents de tràfic o controlar la propagació de malalties que poden afectar a animals de granja i humans, són només algunes de les funcions destacades de la caça. Cada any es capturen més de 70.000 senglars al nostre país. Aquest esforç de captura, només pel que fa a aquesta espècie, ens comporta una despesa de més de 91 milions d’euros que assumim les prop de 1.000 societats de caçadors/es de la nostra butxaca, sense cap ajuda pública, malgrat que prop del 40% de les actuacions que fem a dia d’avui, tenen com a objectiu reduir els danys a cultius, ramaderia i persones. Sense voler-ho, hem esdevingut una mena de funcionaris públics amb moltes obligacions i cada cop menys drets.

En els darrers anys, he vist com normatives que estan enllestides i que són molt importants per la pràctica de la caça al nostre país i per la seguretat jurídica dels caçadors/es, com ara el decret de control de predadors o el decret de nuclis zoològics, entre d’altres, queden oblidades als calaixos dels diferents departaments de la Generalitat. Any rere any, veig com s’incrementen les taxes que afecten la caça però no hi ha cap inversió en fomentar, explicar o millorar el

Hble. Sra. Teresa Jordà i Roura Consellera d'Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació Gran Via de les Corts Catalanes, 612-614 08007 Barcelona Honorable Senyora, Avui havia de ser un dia feliç pels caçadors/es de Catalunya. Després d’un llarg període de confinament teníem la il·lusió de conèixer els períodes hàbils de caça de la present temporada per començar a somiar amb el que més ens agrada, sortir a la muntanya amb els nostres gossos i els nostres companys de colla. Malauradament, aquesta serà una de les publicacions de l’ordre de vedes més amargues que el col·lectiu hagi conegut mai. Em dol especialment perquè fins ara, vistes les darreres reunions que hem mantingut, estava convençut que per fi podíem començar a construir i treballar amb el DARPA en pro del col·lectiu de caçadors/es de Catalunya. La publicació de la Llei 5/2020 que ha “aprofitat” per incloure una sèrie de mesures sancionadores ha minat la confiança dels caçadors/es que des de la Federació Catalana de Caça estàvem transmetent que hi havia. Com pot ser que sense cap comunicació prèvia als representants dels caçadors, el Govern de la Generalitat aprofiti una llei que no té res a veure amb l’activitat cinegètica, per tirar per terra el principi de proporcionalitat i obviï el sentit comú més elemental? És aquest el model de co-govern del que darrerament se’ns parla des del Departament que dirigeix? La responsabilitat del col·lectiu que presideixo està fora de tot dubte. Fins ara, hem col·laborat de manera desinteressada amb el control d’espècies cinegètiques que provoquen danys als cultius, hem contribuït sense cap ajuda pública a la reducció de la sinistralitat en carreteres, hem invertit en seguiments sanitaris per conèixer l’estat de les poblacions d’animals salvatges i evitar així propagacions de malalties que poden afectar a persones i ramaderia, hem vetllat per la recuperació d’hàbitats, tant d’espècies cinegètiques com protegides, i un llarg etcètera que bé coneix. Doncs bé, ja ens hem cansat de ser una mena de funcionaris públics voluntaris que només tenim obligacions i als que treuen cada vegada més drets. Li demano en nom dels més de 60.000 caçadors i caçadores, que no ho oblidi, són ciutadans i ciutadanes contribuents, que el seu Departament actuï amb la mateixa responsabilitat que ho fem nosaltres. Quan un funcionari públic traeix la confiança dels ciutadans s’han de prendre mesures dràstiques, se l’ha de cessar del seu càrrec. Això és el que exigim que faci, ja que hem perdut la confiança en part dels funcionaris que treballen al seu Departament, ens han mentit i han traït la nostra confiança i no els volem com a interlocutors.

LA GENETA 9

Adaptació del Decret de Comercialització de CaçaEn relació a la comercialització de la carn de caça, s’es-tà adaptant el Decret de la Comercialització de la Carn de Caça a la recent nova normativa estatal de la retirada de cadàvers. Es tracta d’adaptar la recollida, el transport, el condicionament i la comercialització de caça silvestre destinada al consum. D’aquesta manera s’aconseguirà guanyar en seguretat sanitària i alimentària, amb l’objec-tiu final d’incentivar la demanda de la carn de caça.

Sense gossos ni gossers, no hi ha caça

Entre els avenços aconseguits, també destaca el fet de que ja no serà necessari disposar d’un nucli zoològic per un gosser que tingui fins a 20 gossos adults. Per altra banda, si els gossos es descontrolen i passen a un altre vedat perseguint un senglar, no es considerarà un aban-donament. Tampoc serà obligatori posar morrió als gos-sos considerats potencialment perillosos durant les ba-tudes, i només hauran de dur un GPS per si surten de la zona controlada i senyalitzada. Pel que fa a les vacunes, es deixa clar que actualment a Catalunya no són obligatò-ries, tot i que són molt recomanables. No es considerarà maltractament animal tallar cues i orelles (sempre que hi hagi un informe veterinari que al·legui el benestar ani-mal), ni les lessions compatibles amb la pròpia activitat cinegètica.

Redacció d’una Nova Llei de caça que, a més de re-gular l’activitat cinegètica, posi en valor el paper de la caça com una eina eficaç per a la gestió de la biodiversitat, els ecosistemes forestals i la fauna cinegètica.

Per altra banda, tot sembla indicar, d’una vegada per to-tes, que s’ha obert el camí per a la creació d’una nova llei de caça i un decret que reguli a curt termini aquella normativa cinegètica pendent La idea de tots aquests canvis normatius exposats és im-plantar nous models i formes de fer per resoldre els pro-

Cal replantejar el paper de la caçacomunaeinaeficaçperalagestiódela biodiversitat, els ecosistemes fo-restalsilafaunacinegètica

blemes específics, valoritzant l’activitat de la caça i fent-la més efectiva. L’activitat cinegètica està regulada per la Llei 1/1970, de 4 d’abril, una llei feta en un moment predemocràtic, i ha quedat antiquada i desfasada amb la realitat social i mediambiental de Catalunya.

Per aquest motiu, s’està treballant en la redacció d’una nova llei de caça catalana que adeqüi la legislació bàsica a les necessitats, als canvis i a la transformació social i terri-torial que ha sofert Catalunya des de l’any 1970. Es tracta d’elaborar una llei pròpia, necessària i que ha de ser un element que contribueixi a la gestió sostenible dels eco-sistemes i a l’equilibri territorial. Cal replantejar el paper de la caça com una eina eficaç per a la gestió de la bio-diversitat, els ecosistemes forestals i la fauna cinegètica.

Avançar en un model més social de la caça i posar en valor una activitat tradicional que ajuda a la dinamització econòmica i social dels municipis més rurals

Ja que la tramitació d’una llei és molt llarga, des del De-partament s’està recollint en un Decret tot allò que no està desplegat per l’actual Reglament de caça o que es regula en normatives inferiors, com és la Resolució de ve-des. Mentre no arribi la Llei, es podrà anar avançant en un model molt més social de l’activitat cinegètica i posar en valor una activitat tradicional que ajuda a la dinamització econòmica i social dels municipis més rurals. Així, el Decret, que està previst que reguli a curt termini aquella normativa cinegètica pendent, com poden ser per exemple les zones de caça controlada o el procediment d’elaboració i aprovació dels plans tècnics de gestió ci-negètica, simplificant els tràmits i afavorint-ne la trami-tació per mitjans electrònics, regula les repoblacions tan beneficioses per a la biodiversitat i per al restabliment de la piràmide tròfica (espècies presa per a predadors prote-gits), regula les zones d’ensinistrament de gossos de caça, respon a crisis sanitàries (PPA) i estableix mesures cine-gètiques excepcionals.

En aquest decret també es regularan mesures concretes per protegir la fauna salvatge en alguns indrets i en al-tres protegirà els conreus agrícoles i la producció forestal en relació a determinades espècies (unes poques, com el senglar, el conill i els coloms).


10 LA GENETA

Mitjançant aquesta carta, que podem considerar d’histò-rica, ja que fins a la data cap president de la Generalitat havia enviat una carta de manera explícita al sector ci-negètic català, Quim Torra fa palesa la importància de la caça a Catalunya i es posa a disposició del sector pel que faci falta.

Donada la singularitat d’aquesta carta la reproduïm de manera íntegra

Benvolgut senyor Sánchez.

He llegit amb detall el vostre escrit de 15 de maig, en el qual em manifesteu una sèrie de preocupacions relacio-nades amb la teva activitat i, sobretot, amb les darreres modificacions legislatives. En primer lloc, vull manifes-tar-vos quin és el meu posicionament personal i del Go-vern, amb relació a la vostra activitat. Entre les moltes tasques que realitzeu, hi ha una que sovint és poc cone-guda i valorada públicament com és el servei públic que presteu. Les espècies cinegètiques han incrementat de forma notable les seves poblacions, si més no en una part important d’elles, generant cada vegada més problemes a la societat, com ara accidentalitat viària, danys i per-judicis a l’activitat agrària i, indirectament, a la indústria

que en depèn, major risc de transmissió de malalties a les persones a als animals domèstics, etc. La vostra tas-ca de col·laboració incondicional en el control d’aquests animals i la prevenció dels seus efectes mereix tot el nos-tre reconeixement i així ho volem expressar amb aquesta carta, però també per la tasca que desenvolupeu en el manteniment d’una activitat tan tradicional al nostre país com la que professeu.

M’he interessat pels temes que em demaneu davant de la consellera d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació, i del conseller de Territori i Sostenibilitat. Les lleis que ha aprovat pel Parlament de Catalunya en cap cas han tingut voluntat de perjudicar l’activitat de la caça. En el primer cas, es tracta d’un règim sancionador que feia 50 que calia actualitzar i que, consegüentment, havia per-dut qualsevol efecte dissuasiu, mentre que el segon cas, s’han actualitzat les sancions en matèria de protecció dels animals i tinença de gossos potencialment perillo-sos per reforçar també l’efecte dissuasiu que qualsevol règim sancionador ha de disposar. Però, repeteixo, en cap cas amb cap ànim de perjudicar el col·lectiu de caçadors que representeu. És més, tal com ja teniu coneixement, ambdós departaments s’han posat en contacte amb la vostra institució per dotar de major seguretat jurídica a aquest col·lectiu i aclarir el règim d’infraccions existents

El president de la Generalitat, mostra el seu suport als col·lectiu de caçadors EnrespostaaunacartaenviadapelpresidentdelaFederacióCatalanadeCaça,el Molt Honorable president de la Generalitat, el senyor Quim Torra, ens vamanifestartotelseusuportalsectorcinegèticdeCatalunya

LA GENETA 11

Vervídeo

i modular, en cas que sigui necessari, aquelles que hagin pogut quedar desproporcionades amb el nou règim san-cionador.

Són lògicament dos àmbits molt diferents, però pel que es referix al que està a les seves mans, m’han pogut ex-plicar la situació actual, que les vostres aspiracions s’han anat concretant, i que estan treballant perquè les seves preocupacions deixin de ser-ho de cara a les pròximes setmanes i l’inici de la propera temporada de caça. Sé que estan fent una bona feina i que en breu podreu compro-var els resultats de la mateixa. Tanmateix, els he demanat també que facilitin la publicació de les normes que co-menteu que estan pendents.

Com a conclusió, confirmar-vos que s’estan realitzant els treballs que heu anat acordant amb els diferents repre-sentants del dos departaments, que existeix un escenari que faci possibles les solucions i que deixen d’existir les raons per a la seva preocupació, i que sempre tindreu el suport i reconeixement per part d’aquesta Presidència.

Ben cordialment,

Quim Torra i PlaBarcelona, 17 de juny de 2020

https://youtu.be/kV3f9WcWuZA

https://youtu.be/kV3f9WcWuZA


12 LA GENETA

“Hem d’esmerçar els nostres esforços per posar en valor el paper estratègic de la caça per al conjunt de la societat”

Entrevista a Marc Costa, director general del cos d’Agents Rurals de Catalunya i d’Ecosistemes ForestalsEl màxim responsable del cos d’Agents Rurals de Catalunya i director generald’EcosistemesForestalsvaloramoltpositivament lapropostapresentadaper laTerritorialdeCaçadeGironail’FCCpertald’establirunametodologiaespecíficadecensosdesenglar,consensuadaambtoteslespartsafectades–sectorcinegètic,administració,pagesia-quepermetiobteniruna“fotografia”realdelesdensitatsd’aquesta espècie cinegètica a les diferents APC de Girona i que serveixi dereferènciaal’horadeferactuacionsexcepcionalsperdanys.

El conflicte “endèmic”, entre caçadors, Agents Rurals i, en certa manera, pagesos, en algunes zones de Girona com a conseqüència de la realització d’actuacions excepcionals de caça per danys a l’agricultura, derivada de la proliferació de senglars (Girona és la demarcació de Catalunya amb una major densitat d’animals d’aquesta espècie), ha donat un gir de guió i ha entrat en vies de solució gràcies a la pro-posta presentada, conjuntament per la Federació Catalana de Caça i la Territorial de Girona d’establir una metodologia específica de censos de senglar per tal d’obtenir dades reals de les densitats d’aquests animals en aquells vedats amb conflictes recurrents, especialment a la zona de les Gava-rres.

Els responsables federatius van presentar aquesta pro-posta en el decurs d’una reunió mantinguda el passat 6 de juliol a la delegació del DARP (Departament d’Agricultura, Ramaderia i Pesca) a Girona, amb presència, entre altres, de Marc Costa, director general dels Agents Rurals de Ca-talunya i d’Ecosistemes Forestals.

Elmàxim responsable delAA.RR a Catalunya considera que “aquesta mesura presentada per Josep Blanquera i Sergio Sànchez (presidents respectius de la Territorial de Girona i la Federació Catalana de Caça) és un bon camí per trobar una solució a aquest conflicte, que ve d’anys enrere, derivat de les actuacions excepcionals per danys a l’agri-cultura. Fins ara, ens trobàvem en una situació complexa on, a vegades, com administració, ens veiem requerits a actuar per danys a l’agricultura en diferents àrees de caça on algunes societats de caçadors o bé no podien o no vo-lien actuar, en considerar que no hi havia una densitat que justifiqués l’actuació o que els danys no eren tals. Algunes

LA GENETA 13

d’aquestes actuacions han esdevingut l’origen d’aquesta si-tuació de conflicte entre els responsables de les diferents APC, societats de caçadors i l’administració - cos d’Agents Rural. Aquesta proposta metodològica de censos, que se-gueix el camí de les accions dutes a terme a les Terres de l’Ebre, servirà per trobar una solució al problema consen-suada entre el sector cinegètic, l’agrícola i el cos d’Agents Rurals”.

Aquesta nova metodologia de censos acurada i adequada a les necessitats de cada zona de caça, fins ara realitzats te-nint sols en compte els animals capturats, servirà “per tenir una fotografia real, la mateixa per a tothom, de la densitat de senglars de cada zona, que ens servirà de referència per actuar en conseqüència quan sigui necessari i d’acord a les lleis i necessitats del territori”, manifestà Marc Costa.

Les conseqüències de la Covid-19 estan esdevenint un fre per la posada en marxa de moltes iniciatives en tots els àmbits; malgrat això, eldirectorgeneraldelCAR con-sidera que “probablement al setembre tindrem establerts els protocols específics per la realització d’aquests cen-sos. Insisteixo, una metodologia consensuada amb totes les parts implicades –societats de caçadors, titulars de les APC, DARP, CAR, representants de la pagesia (UA, JARC), propietaris, Federació-. Els nostres tècnics, tenint com a referent la proposta metodològica presentada per la Fe-deració, estan treballant per definir les zones, rutes, etc... per tal d’establir una metodologia de treball efectiva, però que alhora no suposi un càrrega de treball excessiva per als caçadors i pagesos. En aquests moments, és bàsic establir una relació col·laborativa entre totes les parts, que posi pau al conflicte viscut als darrers temps i que sigui beneficiosa per a tothom”.

AquestamesurapresentadaperJosepBlanqueraiSergioSànchez(presidentsrespectius de laTerritorial de Gironai la Federació Catalana de Caça) ésunboncamíper trobarunasolucióaaquestconflicte,queved’anysenrere,derivatdelesactuacionsexcepcionalsperdanysal’agricultura Valoremmolt positivament el treball

dutatermeperpartdelsdirectiusdela Federació de Caça de Girona i elconjunt de societats afectades. Som conscients de què és una situacióforçacomplicada iperaixòencara témésvaloraquestesforç

14 LA GENETA


De manera paral·lela a la presentació d’aquesta proposta metodològica, Josep Blanquera i la seva junta directiva s’han reunit amb les societats de caçadors per explicar-los, de primera mà, aquesta proposta metodològica, rebent una bona acollida per part dels seus respectius responsables. En aquest sentit, Marc Costa destaca l’esperit de col·labo-ració i esforç per arribar a una entesa per part dels respon-sables federatius i les societats de caçadors. “Valorem molt positivament el treball dut a terme per part dels directius de la Federació de Caça de Girona i el conjunt de socie-tats afectades. Som conscients de què és una situació força complicada i per això encara té més valor aquest esforç. Necessitem treballar plegats administració, cos d’Agents Rural, caçadors i caçadores, responsables de les APC. Sen-se el seu suport i col·laboració aquesta acció no tindria sen-tit”.

Davant l’increment en el nombre d’actuacions excep-cionals per danys a l’agricultura realitzades per part dels caçadors i caçadores gironins als darrers anys, Marc Costa destaca la importància d’aquest col·lectiu en la seva tasca de control cinegètic evitant un greu problema social, tant pel que fa als danys provocats a l’agricultura, la seguretat vial, com per la possible transmissió de malalties per part d’aquests animals –PPA, tuberculosi, etc.- “L’esforç que estan realitzant els caçadors i caçadores en benefici de la societat és real i manifest. A l’hora d’anar a caçar, en el seu dia a dia, cada vegada pesa més la vessant social: control del medi i d’espècies cinegètiques, que l’esportiva i lúdica. Som molt conscients dels beneficis que aporta l’activitat cinegètica i crec que per part de l’administració hem de fer un esforç més significatiu per posar en valor aquesta reali-tat. La societat en general no valora en la seva justa mesura

Els nostres tècnics, tenint com a refe-rentlapropostametodològicapresen-tadaperlaFederació,estantreballantperdefinirleszones,rutes,etc...pertald’establir una metodologia de treba-llefectiva,peròquealhoranosuposiuncàrregaexcessivaperalscaçadorsipagesos

Marc Costa destaca la importànciad’aquestcol·lectiuenlasevatascadecontrolcinegèticevitantungreupro-blemasocial,tantpelquefaalsdanysprovocats a l’agricultura, la seguretatvial,comperlapossibletransmissiódemalaltiesperpartd’aquestsanimals–PPA,tuberculosi,etc.

LA GENETA 15

la importància d’aquesta tasca social dels caçadors. Sense la seva actuació els danys provocats per aquestes espè-cies seria desmesurat. Com administració estem obligats a ajudar als caçadors i a explicar i conscienciar a la societat en general, d’una manera molt més clara, la significació i necessitat de les seves actuacions”.

Les actuacions per danys a l’agricultura comporten per al col·lectiu de caçadors, entre altres aspectes, una signifi-cativa despesa econòmica. Tal i com ja s’havia avançat fa uns dies, Marc Costa va assenyalar que “D’acord amb la FCC i les diferents Territorials establirem una línia d’ajuts, concretament 50.000€, que es destinaran a sufragar la contractació de les pòlisses per cobrir les despeses vete-rinàries que puguin patir els gossos en la seva participació en actuacions excepcionals per danys a l’agricultura que, en principi, estaran disponibles al mes de setembre”,

El director general del cos d’Agents Rurals de Catalunya també destaca la necessitat de cercar un model de caça i de gestió del medi natural adequat a les necessitats del segle XXI “És necessari adaptar la normativa, les lleis, a les necessitats actuals. Ja estem donant passes en aquesta di-recció i en la redacció d’una nova Llei de Caça. Recentment hem aprovat l’ordre de predadors, la resolució de senyalit-zacions, l’adaptació del decret de comercialització de carn

de caça, estem treballant en la creació de la figura del caçador expert, etc. Per altra banda, com administració, hem de ser conscients de com evoluciona el col·lectiu. Hem de treballar per invertir la tendència i evitar la da-vallada contínua en el nombre de caçadors. Com admi-nistració, ens pertoca una major implicació, explicar més i millor a la societat la importància cabdal del paper social de la caça”.

Finalment, Marc Costa també manifestà la necessitat de “deixar de banda els interessos particulars i treballar de manera conjunta. Per avançar és vital aconseguir aquesta entesa, recuperar la bona sintonia entre administració i el sector cinegètic, ja que tothom, la societat en general inclosa, en sortirem beneficiats”.

Les actuacions per danys a l’agricul-tura comporten per al col·lectiu decaçadors, entre altres aspectes, unasignificativadespesaeconòmica.S’haestablert una línia d’ajuts, concreta-ment50.000€, per a sufragar la con-tractaciódepòlisses.

16 LA GENETA


L’FCC i les seves Territorials, sempre al servei del col·lectiu malgrat la Covid-19L’arribadadelaCovid-19,comatotarreu,vasuposarunveritablesotrac(en-demésde totes lesderivacionspera la salut, econòmiques, etc.)peral fun-cionamentdiaride lesnostresoficines.Malgrat lescircumstàncies,gràciesal’esforçde totes i totselsnostres treballadors/es i la comprensiódelnostrecol·lectiuenshemvamsortirivanaconseguirmantenir-nosalvostreservei.

Volem aprofitar aquest número de La Geneta, condicionat en la seva redacció també per la Covid 19, per transmetre des de la Federació Catalana de Caça i les diferents Territorials el nostre més sincer reconeixement al conjunt de treballa-dors, treballadores i col·laboradors de l’FCC i les Territorials pel seu compromís, esforç continuat i capacitat d’adaptació a les dificultats i adversitats, a vegades força complexes, per continuar prestant servei al conjunt de federats i federades, societats de caça del territori... Fet i fet, per mantenir el pols administratiu i el contacte –virtual, però contacte-, tan ne-cessari per al funcionament de totes les nostres oficines.

Un especial agraïment, també mitjançant aquest article, per donar-vos les gràcies per la vostra paciència i comprensió, ja que malgrat seguir actius durant els llargs dies de confina-ment, potser no van ser tan ràpids com quan tenim tots els mitjans al nostre abast.

Però no tot han estat “problemes”, aquesta situació també ens ha ajudat a reinventar-nos, a cercar noves maneres de treballar i mantenir un contacte fluid amb el nostre col·lectiu. Ens va mostrar noves maneres de fer la feina, hem descobert i certificat l’eficàcia de les trobades virtuals, ens ha permès posar en marxa noves iniciatives i treure “suc” a les nostres xarxes socials –que han bullit com mai- com la programació de diferents entrevistes on line vistes per milers de persones.

Indubtablement, el contacte directe, el mirar a les persones, el somriure o, fins i tot el retret directe, sempre són millor que la “fredor” del contacte virtual, però amb la bona volun-tat de tots, sempre podrem seguir al vostre servei.

Aplaçament de competicions i fires

Indubtablement aquest ha estat una altra de les conseqüèn-cies de la Covid-19 que tant a nivell Autonòmic com a pro-vincial ha obligat a la suspensió de les diferents competicions i fires programades fins a la data i caldrà veure que passarà a la tardor. A les nostres xarxes socials i web us anirem infor-mant puntualment sobre les activitats programades i pen-dents de celebració per als propers mesos.

L’FCCilesTerritorialusvolemdonarlesgràcies per la vostra paciència i com-prensió, ja que malgrat seguir actiusdurant els llargs dies de confinament,potsernovansertanràpidscomquantenim tots els mitjans al nostre abast

LA GENETA 17

La Covid-19 torna a fer palès l’esperit solidari del col·lectiu caçadorLapandèmiaprovocadaperlaCovid-19haestatuncopmoltdurperalasocietatentotselsaspectes,tantanivellindividualcomparticular,peròtambéhaservitperamostrar,unavegadamés,labondatdelespersonesielseucompromísiresponsa-bilitat.Enaquestsentit,caldestacarl’esforçdelcol·lectiucaçadoriocellairedavantlacrisidelCovid-19

Davant de les greus conseqüències derivades de la Covid-19 el col·lectiu caçador i ocellaire català va reaccio-nar d’una manera decidida donant suport, tant a nivell individual com col·lectiu, a multitud d’iniciatives solidàries promogudes per les dife-rents Representacions Territorials, societats de caçadors i diferents ens locals aportant una gran quantitat de recursos econòmics, humans i logís-tics. L’Estat d’Alarma, el confinament i la crisi sanitària generada a causa del Covid-19 van arribar juntament amb la prohibició total de l’activitat de la caça a Catalunya. Malgrat això, el col·lectiu no es va aturar i poden comptar per centenars les iniciatives solidàries que van començar a sorgir immediatament.

La Federació Catalana de Caça es va sumar amb una donació de 1.100€ a la campanya engegada per la Repre-sentació Territorial de Barcelona (la primera que va sorgir al nostre àmbit) i a la campanya de recollida de fons de la Real Federación Española de Caza i Fundació Artemisan.

La Representació Territorial de Tarra-gona va fer una donació de 1.000€ a la campanya ‘Jo em corono’ i va ani-mar a societats i federats a fer dona-cions, de manera anònima, a la causa.

La Representació de Girona va donar 3.000€ a l’Hospital de Sta. Caterina i

també va facilitar un número de comp-te per a la participació de tercers, en el qual es van recaptar 5.380€. Per la seva banda, la Representació Territo-rial de Lleida va recollir entre els seus federats més de 6.000€ que va lliurar a l’IRB Lleida per la recerca contra el coronavirus.

La Representació Territorial de Terres de l’Ebre, estava a una setmana de celebrar eleccions quan es va decre-tar l’Estat d’Alarma i a causa de les dificultats per operar amb la Junta Directiva dimitida, es van adjuntar a la campanya de la Representació Te-rritorial de Barcelona.

Col·laboració de la caça

Aquesta última, va posar en marxa una donació a la campanya ‘Jo em corono’, que va finalitzar el passat 14 d’abril, a la qual van aconseguir re-collir, ni més ni menys, que 20.506€. Tot plegat, vora de 40.000€.

Les xifres aconseguides són dignes d’admirar, especialment amb les di-ficultats que molts/es travessen en aquests moments, i sentim un gran orgull de pertànyer al col·lectiu caçador/ocellaire federat, que te-nim l’oportunitat de representar en aquests moments.

Però encara ens enorgulleix més la voluntat de mobilitzar-se, de col·la-borar, de ser actius davant les difi-cultats i el civisme i la responsabilitat que s’ha demostrat en tot moment. Hem constatat, una vegada més, que l’escala de valors i de prioritats del nostre col·lectiu sempre posa al da-vant la salut, l’ajuda i la col·laboració.

Més de 200.000€ a nivell estatal

La solidaritat del col·lectiu caça-dors al conjunt de l’Estat, a l’igual que a Catalunya, ha estat una constant des de l’inici de la pan-dèmia amb accions directes i so-lidàries com la reestructuració d‘empreses tèxtils del sector cine-gètic per fabricar màscares i bates per dotar d’equips de protecció als nostres sanitaris repartits per totes les comunitats autònomes; amb l’elaboració artesanal de màscares per integrants de diver-ses associacions; la donació de fons per a la compra de material; el lliurament de material sanitari i higiènic, la desinfecció de munici-pis duta a terme per colles, clubs i societats de caçadors amb els seus propis mitjans, vehicles i ma-quinària en diferents ajuntaments; o l’ajuda prestada als agricultors per controlar els danys dels seus cultius. Uns suports i col·labora-cions que van posar, igualment, de manifest el compromís del sector en la lluita contra el coronavirus. Accions que es sumen a les cam-panyes de captació de fons per a diferents entitats de caràcter so-cial, hospitalàries i d’investigació i recerca que van sumar més de 200.000€.

Hemconstatat,unave-gadamés,quel’escaladevalorsideprioritatsdelnostrecol·lectiusempreposaaldavantlasalut,l’ajudailacol·laboració

Gràciesalescampanyesimpulsadesperlesdife-rentsTerritorialsil’FCCs’haaconseguitrecaptarmésde40.000€desti-nats a la lluita contra la Covid-19

18 LA GENETA


La FCC sol·licita als partits polítics que incloguin, de manera explícita, la caça als seus programes electoralsLaFCChaenviatunacartaalsdiferentspartitspolíticsqueconformenl’arcparla-mentaricatalàons’especifiquendiferentspuntssobreelsqualsels responsablespolíticshauriendeposicionar-seireflectirlessevespropostes.

Una vegada revisats els seus anteriors programes elec-torals i d’acord amb les carències observades, des de la Federació Catalana de Caça s’insta a les formacions polí-tiques a especificar als seus programes electorals tot un seguit de línies principals com posar en valor la importàn-cia social de la caça, la redacció d’una nova Llei de caça adaptada a les necessitats del segle XXI, promoure un programa educatiu per explicar la caça a les futures ge-neracions, ajudar al col·lectiu d’una manera decidida en les seves actuacions per danys a l’agricultura i promoure normatives consensuades amb el sector per tal d’afavorir I’equilibri dels ecosistemes, les practiques agrícoles com-patibles amb la conservació del medi natural i els aprofi-taments cinegètics sostenibles.

LA GENETA 19

Les nostres xarxes socials, quelcom més que una eina informativaElvostresuport,elsvostresclics sumen força,unitat,visibilitat, compromís,transparència. Connecteu-vos amb nosaltres, informeu-vos, comenteu, eti-queteu,compartiu.Amblavostracol·laboracióiparticipacióactivatotelsec-torcinegèticdeCatalunyaguanya.

Des de fa uns anys, a l’FCC estem fent un important esforç comunicatiu i de transparència en el qual les nostres xarxes socials estant jugant un paper clau, que va molt més enllà del mero fet informatiu. Gràcies a les xarxes socials la nostra capacitat prescriptora, d’influència en diferents àmbits, ha crescut d’una manera exponencial.

El conjunt dels caçadors i caçadores, el vostre àmbit d’in-fluència... juga un paper fonamental. Bona part de la nos-tra força rau en vosaltres. Per això, és bàsic que ens seguiu d’una manera activa a les diferents xarxes social (facebook, twitter, instagram) i consulteu el nostre web. Com diu la dita “quants més serem més riurem”. Un bon exemple de la im-portància i la capacitat per aconseguir objectius a través de les xarxes ho trobem amb motiu del “plante a la caça” on

l’activitat desenvolupada des de les nostres xarxes ha es-devingut clau a l’hora de guanyar suports a la nostra causa, defensar els nostres interessos i pressionar els responsables de les diferents administracions i partits polítics per a escol-tar-nos i seure per a negociar.

Per això, ara més que mai, necessitem que ens seguiu a les xarxes, que ens ajudeu a créixer, que mantingueu una acti-tud proactiva amb els vostres m’agrada, compartint les in-formacions, fent comentaris... Tots plegats serem més forts i un element que ens ajuda d’una manera decisiva a ser-ho són les nostres xarxes socials, que tot s’ha de dir, han cres-cut en el nombre de seguidors als darrers mesos d’una ma-nera força significativa, moltes gràcies.

És un fet real i cal que en siguem molt conscients, les xarxes socials han evolucionat de tal manera que avui en dia són cabdals per tenir influència en l’activitat política, econòmica i social. Les xarxes socials ens igualen i són el mitjà on to-thom pot dir i defensar la seva. El poder de les xarxes socials rau llavors en això, en què tots som iguals i podem expres-sar lliurement –sempre des del respecte- el que pensem, i definitivament això és una cosa que cap altre mitjà havia aconseguit a tan gran escala.

Bonapartdelanostraforçarauenvo-saltres.Peraixò,ésbàsicqueensseguiud’unamaneraactivaalesdiferentsxar-xessocial(facebook,twitter,instagram)i consulteu el nostreweb. Com diu ladita‘quantsmésserem,mésriurem.

20 LA GENETA


Ordre de vedes Generalitat de Catalunya temporada 2020-21

CAÇAMENORTEMPORADA2020-2021

INICI FI

Caça menor en general 11 d’octubre 2020 7 de febrer 2021

PREVISIONSSINGULARSPERADETERMINADESESPÈCIES

Perdiu roja 11 d’octubre 2020 3 de gener 2021

Perdiu xerra de muntanya 11 d’octubre 2020 27 desembre 2020

Fotja 11 d’octubre 2020 28 de febrer 2021

Guineu 6 de setembre 2020 28 de març 2021

Tord comú i ala-roig 11 d’octubre 2020 14 de febrer 2021

Griva 11 d’octubre 2020 31 de gener 2021

En terrenys cinegètics d’aprofitament comú la caça està limitada als diumenges i festius no locals i en el cas de la falconeria també dijous i dissabtes. No està permesa la caça de perdiu xerra de muntanya.

En les reserves nacionals de caça, reserves de caça i zones de caça controlada, el període hàbil de caça és el que indiquin els diferents plans tècnics de gestió cinegètica anuals.

En terrenys cinegètics de règim especial els dies hàbils resten limitats a un màxim de tres dies i festius no locals, excepte per la perdiu xerra de muntanya que serà exclusivament un dia a la setmana fixat en el pla i per la guineu que serà tots els dies de la setmana. Els dies hàbils quedaran fixats en el pla tècnic de gestió cinegètica correspo-nent, excepte en el cas de la cacera d’aus aquàtiques.

FALCONERIA

INICI FI

11 octubre 2020 28 febrer 2021

ÉSOBLIGATÒRIALARECOLLIDAIMMEDIATADELSCARTUTXOSUTILITZATSDURANT LAJORNADADECAÇAENQUALSEVOLMODALITATDECACERA.

LA GENETA 21

PREVISIONSESPECÍFIQUESDECARÀCTERTERRITORIAL

INICI FI TERRITORI LIMITACIONS

TARRAGONA

TudóEn passos tradicionals

des de llocs fixos1/10/2020 30/11/2020

Budallera APC T-10.123Coll de Balaguer APC T-10.127 T-10.352 i T-10.353Mas Cusidó APC T-10.327Mas Grimau APC T-10.262Les Forques T- 10.104Puig Moltó APC T-10.150 Coll del Camp, coll de les Canals i barranc de les Valls T-10.281

Sense limitació de dies hàbils

TERRESDEL’EBRE

TudóEn passos tradicionals

des de llocs fixos1/10/2020 30/11/2020

Budallera APC T-10.123Coll de Balaguer APC T-10.127 T-10.352 i T-10.353Mas Cusidó APC T-10.327Mas Grimau APC T-10.262Les Forques T- 10.104Puig Moltó APC T-10.150 Coll del Camp, coll de les Canals i barranc de les Valls T-10.281

Sense limitació de dies hàbils

Fotja Terres de l’Ebre

L’aprofitament seràdeterminat pel Dir.

dels SSTT del DARP, a proposta de la Secció dels SSTT

amb informe previ del Consell Directiu del PN del Delta de

l’Ebre

Ànec collverd 11/10/2020 7/03/2021 Terres de l’Ebre Ambdós inclosos

Becadell comú 11/10/2020 21/02/2021 Terres de l’Ebre Ambdós inclosos

LLEIDA

Conill 11/10/2020 18/04/2021

Garrigues, Pla d’Urgell, Segrià i l’Urgell i a les àrees privades de caça amb matrícula L-10089, L-10095, L-10156, L-10647 L-10004, L-10025, L-10030, L-10069, L-10099, L-10103, L-10104, L-10108, L-10129, L-10221, L-10225, L-10376 i L-10425

Excepte als terrenys declarats com a zones d’especial

protecció per a les aus (ZEPA) inclosos en aquestes comar-ques on finalitzarà el 7 de febrer de 2021

22 LA GENETA


MITJAVEDATEMPORADA2020-2021

En terrenys cinegètics de règim especial que ho tinguin aprovat en el seu pla tècnic de gestió cinegètica

ESPÈCIES:tudó,estornellvulgarigarsa

COMARQUES INICI FI DIESHÀBILS

A tot el territori de Catalunya 16 d’agost de 2020

ESPÈCIE:tórtora

COMARQUES INICI FI DIESHÀBILS

Barcelona i Catalunya central (excepte Solsonès)

TarragonaTerres de l’Ebre

23 i 30 d’agost i 6 de setembre

(fins a les 12:00h)

Girona (excepte Cerdanya)Lleida, Solsonès i Cerdanya

23 i 30 d’agost i 6 i 13 de setembre

(fins a les 12:00h)

ESPÈCIES:guatlla,tudó,colomroquer(incloseslesvarietatsdomèstiquesihíbrids),garsa,estornellvulgariguineu

Barcelona i Catalunya central (excepte Solsonès)

23 i 30 d’agost i 6 de setembre

Girona (excepte Cerdanya) 23 i 30 d’agost i 6 i 13 de setembre

Lleida, Solsonès i Cerdanya Dijous, dissabtes, diumenges i festius

Tarragona 23 i 30 d’agost i 6 de setembre

Terres de l’Ebre 23 i 30 d’agost i 6 de setembre

LÍMITSDECAPTURESPERADETERMINADESESPECIES

ESPÈCIE LÍMIT

Perdiu xerra de muntanya 2 exemplars per caçador/a i dia

Tórtora 5 exemplars per caçador/a i dia

Guatlla 20 exemplars per caçador/a i dia

Becada 3 exemplars per caçador/a i dia

ENTERRENYSCINEGÈTICSD’APROFITAMENTCOMÚ

Llebre

Màxim 2 exemplars del conjunt de les tres espècies per caçador/a i diaPerdiu roja

Becada

Perdiu Xerra Prohibida la seva caça

LA GENETA 23

CAÇAMAJORTEMPORADA2020-2021

A les reserves nacionals de caça, reserves de caça i zones de caça controlada són els que indiquin els respectius plans tècnics de gestió cinegètica, i a la resta de terrenys:

ESPÈCIE INICI FI SEXE/MÈTODE

Porc senglarMuflóDaina

6 setembre 2020 28 març 2021Ambdós inclosos, per

ambdós sexes i en qualsevol modalitat

Cabra salvatge(Només es permet la caça per

acostament)

11 octubre 2020 6 gener 2021 Ambdós inclosos i per ambdós sexes

1 març 2021 31 maig 2021 Ambdós inclosos i exclusivament per mascles

Isard(Només es permet la caça per

acostament)

11 octubre 2020 31 gener 2021 Ambdós inclosos i exclusivament per mascles

1 març 2021 15 maig 2021 Ambdós inclosos i exclusivament per mascles

Cérvol

13 setembre 2020 11 octubre 2020

Ambdós inclosos, exclusivament per

mascles i en la modalitat d’acostament

12 octubre 2020 28 de febrer 2021Ambdós inclosos, per

ambdós sexes i en qualsevol modalitat

Cabirol

Primer dia de la fase de desescalada del

confinament en la que es permeti la caça a

cada àmbit territorial

14 agost 2020Exclusivament per mascles i en les modalitats d’aguait o

acostament

6 setembre 2020 25 octubre 2020 Ambdós sexes i qualsevol modalitat

3 gener 2021 28 febrer 2021 Exclusivament per femelles i en qualsevol modalitat

En terrenys cinegètics d’aprofitament comú més grans de 200 ha, per a les batudes de porc senglar, mufló i daina els dies hàbils són diumenges i festius

Es prohibeix la caça major en terrenys cinegètics d’aprofitament comú més grans de 25 ha i menors de 200 ha limítrofs a terrenys cinegètics de règim especial, a excepció de les batudes del porc senglar, mufló i daina que

duguin a terme els titulars de les APC o persones per ells autoritzades limítrofes a aquests terrenys que les podran realitzar tots els dies de la setmana.

En terrenys cinegètics de règim especial, els dies hàbils són els que indica el pla tècnic de gestió cinegètica corresponent, excepte per el porc senglar, el cabirol, el cérvol, la daina i el mufló que seran tots els dies de la setmana

RASTREIGAMBGOSD’ANIMALSFERITSENL’EXERCICIDECAÇAMAJOR

Fins a 24 hores després de l’acció de caça autoritzadaCaldrà disposar del permís del titular de l’àrea privada o local de caça

Quan el rastreig tingui lloc durant el dia següent al dia autoritzat per caçar i abans d’iniciar el rastreig caldrà comunicar-ho al cos d’Agents Rurals indicant l’àrea privada o local de caça, el paratge, el conductor i acompanyant,

matrícula del vehicle i l’espècie de l’exemplar feritEs permetrà al conductor i al seu acompanyant dur arma i rematar l’animal

24 LA GENETA


La caça amb garbell es perfila com a nou mètode per capturar el tordLaFederacióCatalanadeCaçaesvareunirelpassat15dejuliolambFrancescXavierPallares,delegatterritorialdelGoverndelaGeneralitatalesTerresdel’EbreiJoanMiquelEjarque,presidentdel’AssociacióAmicsdelTordd’Alcanar(Terresdel’Ebre)perparlarsobreaquestanovamodalitatdecapturadeltordideadaperaquestaAssociacióanomenada“caçaambgarbell”.Aquest nou sistema no utilitza vesc (substància prohibida pel codi penal), i recentment ha passat proves que l’acredi-ten com a mètode selectiu i sostenible.

Es tracta d’un sistema de gàbies en que només hi queden atra-pats tords o altres ocells de la mateixa mida, sense matar-los ni provocar-los danys, i després poden ser alliberats; d’aquí en ve el nom de caça amb garbell, en memòria de l’estri que uti-litzaven els egipcis per a separar el gra de les pellofes.

Diversos estudis realitzats per l’administració a través del Centre Tecnològic Forestal, veterinaris... acrediten el siste-ma com a selectiu, sostenible i no lesiu per a les espècies que hi queden atrapades.

Cal regular aquesta nova modalitat tenint en compte tots els actors implicats; l’Associació Amics del Tord d’Alcanar (Terres de l’Ebre), la Delegació del Govern de la Generalitat a les Terres de l’Ebre i la Federació Catalana de Caça.

Coturnix, un projecte de ciència ciutadana aplicada a la conservació de la guatlla comunaMutuasport,encol·laboracióamblaRealFederaciónEspañoladeCaza,laUniver-sitatdeLleida, lesFederacionsAutonòmiquesdeCaçaiFundacióArtemisan,vanpresentaraquestprojectedeseguimentigestiósostenibledelaguatllaaEspanya.

La iniciativa “Coturnix” té com a objectiu, a més de conser-var la guatlla, garantir el seu aprofitament sostenible, una espècie de petita grandària, però que genera una grandíssi-ma afició entre molts caçadors, sent una de les protagonis-tes de la mitja veda, que en moltes comunitats començarà en els propers dies. La investigació científica serà liderada pel Dr. Jesús Nadal, de la Universitat de Lleida, que compta amb una àmplia experiència en l’estudi de la fauna silvestre. Durant quatre anys, i comptant amb el suport de Fundació Artemisan, es consolidarà una xarxa de ciència ciutadana a tot Espanya, amb l’objectiu d’obtenir dades de cens i de les captures de guatlla.

De fet, a hores d’ara, s’està iniciant una campanya perquè els caçadors participin de forma voluntària en aquest projecte científic, aportant dades de les jornades de caça, així com mostres d’ales, que permeten el diagnòstic de cada guatlla.

Nadal, l’investigador principal, ha destacat que cada caçador i quadrilla de caçadors poden contribuir a la ciència aportant valuosa informació. Es tracta de convertir cada captura en

una dada científica, de desenvolupar la cultura cinegètica i d’estimular a tots a consolidar la caça sostenible. Per això, els caçadors que desitgin participar aportant dades poden fer-ho posant-se en contacte directe amb l’investigador a través del correu electrònic [email protected] o a través de la Federació Autonòmica corresponent al seu territori, al nostre cas [email protected]

A més, tal como recomana la Federació, utilitzant l’última tecnologia disponible mitjançant dispositius de seguiment GPS / Argos, s’incrementarà el coneixement sobre la bio-logia i ecologia de la guatlla. I tam bé es treballarà conjun-tament amb els agricultors i amb els propietaris per des-envolupar més pràctiques agràries compatibles amb la con servació de la guatlla.

Estractadeconvertircadacapturaenunadadacientífica,dedesenvoluparlaculturacinegèticaid’estimularatotsaconsolidar la caça sostenible.

LA GENETA 25

Prop de 500 cans es beneficiaran de l’assegurança de gossos de caça major negociada per l’FCC amb el DARPA en el marc de la llei 5/2020L’FCCva lliuraralDARPA(Departamentd’AgriculturaRamaderiaPesca iAli-mentació) ladocumentaciódelspropde500gossosde federats i federadesparticipantsenactuacionsexcepcionalsperdanysal’agricultura,queesbene-ficiarand’aquestesajudes,negociadesenelmarcdelaLlei5/2020

Cada vegada més, el paper social de la caça pren una ma-jor preponderància en el dia a dia dels caçadors i caçadores catalans al multiplicar-se de manera exponencial les seves actuacions excepcionals per pal·liar i prevenir els danys a l’agricultura, seguretat vial, prevenció de contagis d’infer-metats com la PPA, quedant, a vegades, la pràctica de l’ac-tivitat cinegètica, entesa com una activitat de lleure, en un segon pla. Cal recordar, que aquest tipus d’actuacions no poden ser considerades “strictu sensu” com a caça si no que tenen a veure amb la gestió de poblacions.

Davant d’aquesta realitat, on els caçadors i caçadores cata-lans estan realitzant una tasca en benefici de la societat en general i de la pagesia en particular la Junta Directiva de la Federació Catalana de Caça va acordar el passat mes d’abril sol·licitar la col·laboració directa del DARPA demanant-los la creació d’una línia d’ajuts a través de la implementació d’una pòlissa col·lectiva adreçada als propietaris de gossos de so-cietats de caçadors federades que, per un cantó, capturen més senglars, i que a la vegada realitzen més actuacions per danys.

Aquesta petició de suport al DARP es fonamenta en el sig-nificatiu increment de despeses veterinàries que les colles

participants en aquests tipus d’actuacions tenen que assu-mir com a conseqüència dels danys que els senglars pro-voquen als seus gossos durant la cacera en la realització d’aquestes actuacions excepcionals per danys a l’agricultu-ra, una situació que es veu agreujada en els mesos de més calor. Unes despeses que, en molts casos, posen en perill la viabilitat econòmica d’aquestes colles.

Arran de la petició de la FCC, el DARP destinarà una partida de 50.000 € per sugrafar aquestes pòlisses, de la qual es beneficiaran prop de 500 gossos. En el dia d’ahir, la Fede-ració Catalana de Caça va lliurar al DARP la documentació corresponent d’aquests gossos i els seus propietaris. Un cop presentada presentada tota la documentació exigida pel DARP cal esperar una tramitació ràpida de la subvenció per tramitar les pòlisses per als beneficiaris d’aquests ajuts.

SC ONZE DE SETEMBRE DE BASCARASC BANYOLESSC SANT HUBERT DE LLAGOSTERASC EL CARTUTXO DE SANT SADURNI DE L’HEURASC CASSÀ DE LA SELVASC NAVATASC LA MIQUELA DE BESCANÓSC COLLA LA GARROTXA- VALL DE BIANYASC VIDRERESSC MONTAGUTSC SANT MIQUEL DE CAMPMAJORSC LA SELVASC COLL DE BAS- JOANETESSC VILADRAUSC OSORSC ARBUCIESSC ANGLESSC SANT FELIU DE BUIXALLEUSC EL RECLAU- SERINYÀSC AGULLANASC RIELLS I VIABREASC PORT DE LA SELVASC LA JONQUERASC ROSESSC SANT HILARISC RIUDARENESSC CANTALLOPSSC DARNIUSSC PUIGMALSC LA LLEBRE

SC PIEROLASC FOLGUEROLESSC BELLMUNTSC MOIÀSC COANERSC LA GUILLA DE BERGASC EL PI DE CENTELLESSC EL SENGLAR DE TARADELLSC MONTSENY D’AMUNTSC CARBONISSC TORDERASC SANT CELONISC SOBREPUNYSC SANTA INES DE MALANYANESSC LLINARS DEL VALLESSC ORISTÀ SANT FELIUASSOCCIACIÓ GUARDIOLENCA DE CAÇASC SANT LLOPSC FONTRUBÍSC MONTMAJOR- MONTCLARSC ELS COMPANYSSC LA UNIÓ DE POBOLEDASC FALSETSC TARRAGONESSC PUIGCERVERSC LA CONCASC MOTLLATSSC SERRA DE PRADESSC BRUFAGANNYA

26 LA GENETA


Miguel Salas amb Yoda (continentals) i Xavier Curria amb Rocco (britànics), campions de Catalunya de Caça PràcticaUnanymés,elscampsdeltermemunicipaldeTàrregavanesdevenirelmarcescollitpera lacelebraciód’unanovaediciódelCampionatdeCatalunyadeGossos deMostra, en lamodalitat de caça pràctica, organitzada demaneraconjuntaperlaFederacióCatalanadeCaça,amblacol·laboraciódelaTerrito-rialdeLleidaielPointerClub.

En un cap de setmana de març força assolellat i amb una mica de vent, els participants en aquesta nova edició del Campionat de Catalunya de Gossos de Mostra van mostrar les capacitats dels seus gossos durant els dos dies de com-petició el dissabte 7 de març fase classificatòria i el diumen-ge 8, finals de continental i britànics.

En la jornada final, el comportament dels gossos partici-pants a la competició va esdevenir desigual. Mentre que en la categoria britànics els gossos, en general, van mostrar un bon comportament a la prova amb dos excel·lents per al drahthaar de Miguel Salas, guanyador del campionat, i Celta d‘Ignasi Vallés, segon. En la categoria de continentals, a cri-teri de la parella de jutges formada per Vicente Mossi i José Luis Toledano, els cans no van tenir el seu dia, malgrat que les condicions climatològiques, amb l’aire ben definit, caça abundant i el terreny presentaven unes bones condicions. Al final, dos “molt bo”, per a Xavier Currià, amb Rocco (setter anglès) primer classificat, seguit de Ramon Piñero, amb Gres.

Volem donar les gràcies per la seva col·laboració a Faisà d’Or per l’aportació de perdius, la Societat de Caçadors de Tàrrega, als sembradors per la professionalitat i implicació; als jutges Vicente Mossi i José Luis Toledano, i a Bon Mas-cota, que va obsequiar els campions amb sacs de pinso pels

seus animals. Especial reconeixement per a Josep Laguna, organitzador i coordinador general d’aquesta competició. Gabi Crespo, va estar l’encarregat de representar a la FCC juntament amb Josep Prat de la Territorial de Lleida.

El Campionat d’Espanya de Caça Pràctica es va suspendre a causa de la Covid-19

CLASSIFICACIÓ

Continentals Miguel Salas amb Yoda (drahthaar)

Ignasi Valles amb Celta (Braco) Joan Casas amb Conan (Bretó)

BritànicsXavier Curria amb Rocco (setter anglès)Ramón Piñero amb Gres (setter anglès)Xavier Curria amb Scania (setter anglès)

Jutges Vicente Mossi

José Luis Toledano

LA GENETA 27

BARCELONA

El nostre col·lectiu, tenint en compte el greu panorama, que per aleshores només havia començat i encara estem vivint, no va dubtar a mostrar un cop més la seva cara més solidària. Tant caçadors com ocellaires han estat a l’alçada de les difícils circumstàncies entenent que havien de participar, amb qualsevol quantitat, per tal d’ajudar a frenar la pandèmia. Les primeres donacions van arribar ben aviat i en només sis dies vam rebre 13.500 euros. El 14 d’abril la xifra final de la recol·lecta de diners per destinar a la campanya #JoEmCorono va ser de 20.506 euros.

Des de la Representació Territorial de la Federació Catalana de Caça a Barcelona no podíem faltar en aquesta gran iniciativa, que té com a objectiu salvar vides i, per tant, el futur de tothom. A més, tampoc volem oblidar-nos d’aquells que malauradament han marxat.

Ànims, força i èxits per a tots els malalts i familiars, personal sanitari, investigadors, treballadors de serveis de primera necessitat i ciutadans que segueixen estrictament el confinament (un record per aquells que malauradament han marxat i el nostre més sentit condol a tots els seus familiars.

Orgullós del col·lectiu de caçadors/es i ocellaires de Catalunya, amb aquestes paraules Joaquim Zarzoso, president de la nostra Territorial, acabava la nota de premsa emesa amb el resum de les aportacions realitzades pels caçadors/es, societats de la Territorial, etc. per la campanya #JoEmCorono. No veiem millor manera de començar aquest article.

Aquesta nova història de col·laboració –el nostre col·lectiu es caracteritza pel seu compromís social amb el territori i les persones- nascuda arran de la pandèmia de la Covid-19 comença el dia 27 de març quan la Representació Territorial de la Federació Catalana de Caça a Barcelona decideix unir-se a la lluita contra la Covid-19, mitjançant una recol·lecta de diners per destinar a la campanya #JoEmCorono. Val a dir, que aquesta no ha estat, ni molt menys, l’única protagonitzada per caçadors i caçadores de la nostra demarcació, tant a nivell particular com a col·lectiu.

A través dels comptes oficials de les nostres xarxes socials vam dirigir-nos als nostres federats publicant uns vídeos explicant aquest nou repte solidari, que ens havíem proposat, i la rebuda de la nostra gent va ser tot un èxit.

Els caçadors i caçadores de la Territorial de Barcelona es bolquen amb la campanya #JoEmCoronoAquestdarrersmesosllargs,feixucs,moltdifícilsperatothomperculpadelaCo-vid-19,tambéenshanportatalgunescosesbones.Unad’elles,iqueensompled’or-gull,éselcompromís,solidaritaticol·laboraciódelcol·lectiucaçador,ques’habolcatperlluitarcontralaCovid-19idonarelseusuporthumà,logísticieconòmic.Unbonexempleeltrobemenelmésde20.000€recaptatsperalacampanya#JoEmCorono

28 LA GENETA

BARCELONA

En aquest vídeo, tenim una petita mostra del fantàstic treball dut a terme en la Granja Cinegètica Torreferrussa, gestionada per la Federació Catalana de Caça, amb el veterinari Guillem Diaz al capdavant, fet amb projecció de futur.

Els mesos de confinament van esdevenir força complicats per a tothom, per aquesta raó, des de la Federació de Caça de Barcelona, vam intensificar la nostra presència a les xarxes socials per explicar-vos l’actualitat del moment, l’afectació de la Covid-19 al món cinegètic i altres notícies d’interès vinculades amb la nostra activitat. Però també, vam treballar en la creació de diferents informacions i vídeos motivadors per tal de transmetre una mica d’optimisme al conjunt del col·lectiu en aquests moments de dificultat.

Amb aquest objectiu, la Federació Catalana de Caça va gravar el vídeo, que podreu veure clicant l’enllaç de la fotografia, al Centre de Fauna de Torreferrussa, que recull una de les èpoques més intenses de l’any, amb les perdius posant els ous de les perdius que aquest estiu es repartiran entre les societats que hagin presentat la corresponent sol·licitud i contemplat al seu pla tècnic les sol·licitin.

L’activitat a la Granja Torreferrussa durant la Covid-19Durantelsmesosdeconfinament,alaTerritorialdeBarcelonanoenshematuratencapmoment.Malgratlesdificultats,hemcontinuatprestantserveialsnostresasso-ciatsiassociadesviatelemàticaiatravésdelesxarxessocials,quehanesdevingutclauspermantenirelpolsinformatiuambelconjuntdelcol·lectiucaçadoriexplicardiferentsqüestionsd’interèscomelvídeoquevamgravarpermostrareldiaadiadelagranjadurantelconfinament,queenspermetràrepoblarlesnostresàreesdecaçaalesproperessetmanes.

Veurevídeo

https://youtu.be/kGmkiKkbKkY

https://youtu.be/kGmkiKkbKkY

LA GENETA 29

Joaquim Zarzoso i el seu equip de treball continuaran al capdavant de la Territorial de BarcelonaLaPresidènciaiJuntaDirectivadelanostraTerritorialcontinuaràdurantelspropers4anyslideradaperJoaquimZarzosoquecomptaràambungranequipdecol·labo-radorsicol·laboradores,queincorporanovescares,iqueseguirà,comsempre,de-fensantirepresentantelsinteressosidretsdelcol·lectiudecaçadorsicaçadoresdeBarcelona i del futur de la caça.

Aquest any tan complicat per culpa de la Covid-19 ha coincidit amb any d’eleccions a la Presidència i Junta Directiva de les diferents Territorials i FCC. Malgrat les dificultats per dur a terme la celebració de les diferents Assemblees ordinàries i extraordinàries, derivades per la Covid-19, aquestes han tirat endavant i amb elles els diferents processos electorals.

En el cas de la nostra Territorial, la Junta Electoral va pro-clamar a la candidatura encapçalada per Joaquim Zarzo-so, l’única presentada dins del període electoral perti-nent, com a nova Junta Directiva de la Representació Territorial de la FCC a Barcelona.

Des d’aquest espai, transmetre l’enhorabona a Joaquim Zarzoso i tot els seu equip pel seu compromís amb els caçadors i caçadores de Barcelona i del futur de la caça, dedicant, una vegada més de manera solidària i col·labo-rativa, el seu temps, esforç, il·lusió i empenta.

Veurevídeo

https://www.facebook.com/CazaBarcelona/videos/1087410058388825/

https://www.facebook.com/CazaBarcelona/videos/1087410058388825/

30 LA GENETA

GIRONA

Grans, molt grans, els nostres companys i companyes de la Societat de Caçadors de RosesElpassat29defebrervamviureunanovamostradelasolidaritaticompromísdelcol·lectiudecaçadorsicaçadoresambmotiudelarealitzaciód’unabatudadecaçadesenglarseguidad’undinarsolidarienbeneficide laFundacióRosesContraelCàncer,onesvanrecaptarmésde3.600€.Laquartaediciód’aquestactesolidari,comlesprecedents,vaesdevenirtotunèxit.

L’àreadecaçadelaSocietatdeCaça-dorsdeRoses,impulsorad’aques-tainiciativa,vaesdevenirelmarcd’aquestabatudaperfectamentdiri-gidapelcapdecolla,DavidSalellas.

Després de setmanes de preparatius, a les 07.00 del matí del dissabte 29 de febrer es van concentrar al pa-velló polivalent de Roses, “epicentre” d’aquesta iniciati-va benèfica i solidària, els participants en aquesta “gran batuda” de senglar, que va comptar amb 122 parades i la participació de 22 gossers. Caçadors i caçadores arri-bats de tota la demarcació de Girona amb l’objectiu de gaudir d’una jornada de caça i germanor i aportar el seu granet de sorra en benefici d’una bona causa. Fins i tot, els organitzadors d’aquesta fantàstica iniciativa, la So-cietat de Caçadors de Roses, presidida per Josep Maria Fernández, van tenir que dir que no a alguns caçadors al cobrir totes les places disponibles.

L’àrea de caça de la Societat de Caçadors de Roses, impul-sora d’aquesta iniciativa, va esdevenir el marc d’aquesta batuda perfectament dirigida pel cap de colla, David Sa-lellas, tot un “crack”, i pendent en tot moment de tots els detalls de la batuda, duta a terme en un dia força ventós, però no de Tramuntana, com caldria esperar per la zona, si no de Ponent i Llevant.

Després d’unes intenses hores de cacera, on es van abatre vuit senglars, va tenir lloc el dinar de germanor al pavelló polivalent de Roses en el que van participar unes 350 persones, que van aportar més de 3.600 € a la Fundació Roses Contra el Càncer, presidida per Pilar Serra, que va acudir al dinar acompanyada per diferents membres de la Fundació.

L’Eric Fortiana, vicepresident de la SC de Roses i mestre de “cerimònies” d’aquest àpat va manifestar la seva sa-tisfacció per la resposta de la gent “cada any és millor, i per aquest motiu vull donar les gràcies a tothom”. Josep Blanquera, president de la Federació de Caça de Girona,

LA GENETA 31

col·laboradora en l’organització d’aquest acte solidari, també va acompanyar als assistents a aquesta jornada de caça. El president de la Territorial va manifestar que “aquest tipus d’actes és un exemple de solidaritat, i els caçadors de Roses es mereixen un 10 per com han or-ganitzat aquest esdeveniment solidari”. En aquesta sen-tit, Blanquera va destacar el gran número d’accions so-lidàries protagonitzades per caçadors i caçadores de la demarcació i el compromís del nostre col·lectiu amb les persones i el territori.

Per la seva banda, la presidenta de la Fundació Roses Contra el Càncer, Pilar Serra, es va mostrar molt conten-ta per “l’èxit de la iniciativa solidària dels caçadors, als quals estem molt agraïts per haver pensat en nosaltres”, puntualitzant que “aquests diners els destinarem a les despeses corrents de la nostra entitat, i a poder conti-nuar prestant els serveis que oferim als malalts i fami-liars”.

La presidenta d’aquesta Fundació també va aprofitar l’ocasió per manifestar el seu malestar per les dures crítiques llançades per part de grups Animalistes a les xarxes socials per acceptar diners els caçadors, afirmant que “crec que hi ha molta ignorància, les persones que ens han criticat per rebre la recaptació d’aquest dinar no saben de què parlen. I no ho saben perquè avui dia, malauradament, a pràcticament cada llar es dona un cas de càncer i per combatre’l i ajudar els malalts es neces-sita molts diners, i nosaltres acceptem l’ajuda de totes

aquelles persones o entitats que, bonament, volen aju-dar, no a la Fundació, on tots som voluntaris exceptuant les treballadores socials, sinó la societat en general”. Per la seva banda, Josep Maria Fernández, president de l’en-titat organitzadora d’aquest acte, davant les crítiques del animalistes, va donar tot el seu suport a Pilar Serra, a les treballadores i tots els voluntaris i voluntàries de la Fun-dació Roses Contra el Càncer.

Així mateix, va manifestar el seu més profund agraïment per a totes les persones que van fer possible aquest acte, amb especial menció per a tots els voluntaris de la socie-tat de caçadors per la seva implicació en l’organització de l’acte, a l’Ajuntament de la localitat, per la seva col·la-boració i implicació –la regidora d’esports, Vero Medina, va representar a l’Ajuntament en aquest dinar-, a la Fe-deració de Caça de Girona, a tots els caçadors i caçado-res, familiars i amics participants en la iniciativa i a totes les empreses que van donar el seu suport i col·laboració en l’organització de l’acte.

Desprésd’unesintenseshoresdeca-cera,onesvanabatrevuitsenglars,vatenirlloceldinardegermanoralpavellópolivalentdeRosesenelquevanparticiparunes350persones,quevanaportarmésde3.600€alaFundacióRosesContraelCàncer

32 LA GENETA

GIRONA

Balanç positiu de la jornada de censos de becadell promoguda per la nostra TerritorialEl passat 9 demarçva tenir lloc una jornada de censos de becadell a diferentsàreesdecaçadePalsiTorroelladeMontgríambl’objectiudeposarlesbasesperlarealitzaciód’unprotocolespecíficdecensosd’auscinegètiquesadiferentszonesdeGirona,al’estildelscensosdutsatermealesTerresdel’Ebre.

Amb una valoració força positiva, el dilluns 9 de març es va desenvolupar aquesta jornada de censos de becadell promoguda de manera conjunta per la nos-tra Territorial i la Federació Catalana de Caça, amb la col·laboració dels Agents Rurals i tècnics del DARPA (Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Ali-mentació).

En aquesta jornada, la Territorial de Girona i la Fede-ració Catalana de Caça vam comptar amb la col·labora-ció de la nostra tècnica Maria Bertran, Dani Camacho,

tècnic de l’FCC, diferents integrants del cos d’Agents Rurals i tècnics del DARPA a Girona; així com, de la inestimable col·laboració de José Pedro Tomàs, presi-dent de la Societat de Caçadors de Sant Miquel de la Cava, que ens va aportar la seva experiència i coneixe-ments en la realització i sistemàtica d’aquest tipus de censos; una pràctica que ja han posat en marxa de ma-nera exitosa a les Terres de l’Ebre en col·laboració amb la Fundació Artemisan, responsables del Parc Natural, Agents Rurals i DARPA, societats de caçadors i agri-cultors de la zona.

Resumfotogràficjornada

https://www.facebook.com/federaciogirona/photos/pcb.896510240770326/896509030770447/?type=3&t

LA GENETA 33

Donació de 8.380 € dels caçadors i caçadores de Girona a l’Hospital de Santa CaterinaElcol·lectiudecaçadors/resdelanostrademarcacióvamostrarlasevacaraméssolidària col·laborant d’unamanera decidida amb la campanya impulsada per laFederaciódeCaçadeGironaadreçadaalarecollidadedonatiusperlacompradematerialsanitariperaquesthospitalgironí.

El divendres 17 d’abril es va tancar aquesta campan-ya solidària engegada, amb motiu de la crisi sanitària provocada pel Covid-19, per part de la Representació Territorial de la Federació Catalana de Caça a Girona amb l’objectiu de recaptar fons per l’hospital de Santa Caterina de Salt per la compra de material de protecció per al personal sanitari.

La resposta de diferents societats de caçadors i caça-dores de Girona va ser francament positiva amb una aportació de 5.380 €, que sumada a la donació inicial de 3.000 € realitzada per la pròpia Territorial ascendeix a un total de 8.380 €, que es van transferir a l’hospital Santa Caterina de Salt (Girona) i que aquest centre sa-nitari va destinar a la compra de 1.000 bates protecto-res per al personal sanitari.

La junta directiva de la Federació de Caça de Girona va manifestar el seu més sincer agraïment a totes les societats de caçadors/es participants la seva solidari-tat en aquests moments difícils. Un agraïment extensiu a totes les societats de caçadors/es que d’una manera directa també van fer nombroses donacions, econòmi-ques o de material, a un significatiu número d’institu-cions sanitàries del país.

Des de la Territorial de Girona també es va fer espe-cial menció a les diferents campanyes solidàries impul-sades per les diferents territorials de caça Catalunya i la pròpia Federació Catalana de Caça que, com els caçadors i caçadores de Girona, van tornar a demos-trar el seu compromís i solidaritat en aquests moments de crisi sanitària. Un sincer agraïment a tots plegats i el nostre suport a totes les persones més directament afectades per aquesta greu pandèmia.

Tot plegat demostra que el nostre col·lectiu ha sabut estar a l’alçada de les circumstàncies en uns moments tan complicats per tothom com aquests a causa de la Covid-19 i de les implicacions sanitàries i econòmiques per a la societat.

LajuntadirectivadelaFederaciódeCaçadeGironavamanifestarelseuméssinceragraïmentatoteslessocie-tatsdecaçadors/esparticipantslasevasolidaritatenaquestsmomentsdifícils

34 LA GENETA

Una solució eficaç al problema de les beines de cartutxos al terraLairresponsabilitatd’algunscaçadorsal’horaderecollirlesbeinesquecauenalterra,malauradament,ésunarealitatquecalposarsobrelataula,denunciari,evidentmentsolucionar.Perjudicalanatura,elcol·lectiuiésunapràcticainacceptable.Almercatnihadiferentssolucions,enaquestarticleusexpliquemcomhasolucionataquestasituaciólaSocietatdeCaçadorsd’AvinyonetdePuigventós

Una de les imatges que més perjudiquen el col·lectiu de caçadors i caçadores és veure les beines dels cartu-txos al terra. No hi ha marge d’error sobre la seva pro-cedència. Fart d’aquesta situació, Ángel Vico, president de la Societat de Caçadors d’Avinyonet de Puigventós, va esmerçar els seus esforços per trobar un solució i acabar amb aquest problema que el portava de cap.

L’Àngel, cansat de recollir beines de terra dels altres companys, de sentir les queixes - justificades- dels propietaris dels terrenys sobre aquest tema... va de-cidir que calia fer alguna cosa per acabar amb aquest problema i que cada caçador recollís les seves beines, i així deixar el medi natural net, si més no, sense em-brutir-ho encara més.

De manera consensuada en una reunió amb els socis es va decidir col·locar pel vedat uns contenidors per deixar les beines, un bon començament; però enca-ra feia falta alguna cosa més per acabar d’arrodonir el tema.

Després de donar-li moltes voltes i valorar diferents alternatives, l’Àngel es va decantar pel RECOVAIN, (un mena de receptacle on directament es depositen les beines després d’efectuar-se el tret) Per provar el siste-ma d’una manera empírica va comprar un parell, un per ell i un altre pel tresorer del vedat, Julián Flores.

Un cop testejat el sistema durant tota una tempora-da en diferents modalitats de caça, van quedar con-vençuts de l’eficiència del producte. El sistema no molesta gens, és molt fàcil de col·locar i treure, no fa nossa per carregar l’arma, no pesa gens, té una capaci-tat de 8 a 10 beines, no ens hem d’ajupir a recollir-les ni buscar-les.

Comprovada la fiabilitat i practicitat del sistema a la següent temporada es va comprar un per cadascun dels socis del vedat. Sense obligar als socis a tenir-ho que ficar, la majoria l’han provat i estan molt contents de l’experiència. Es podrien comptar amb els dits d’una mà aquells que no estan d’acord i no el porten.

No podem oblidar que recollir les beines dels cartut-xos, a banda d’un acte lògic, de respecte i compromís personal és una obligació establerta per la llei i que el seu incompliment està penat amb una multa de 600 €.

GIRONA

ÁngelVico,presidentdelaSocietatdeCaçadorsd’AvinyonetdePuig-ventós,vaesmerçarelsseusesforçospertrobarunsolucióiacabarambelproblemadelesbienesdelscaça-dorsqueelportavadecap

LA GENETA 35

Josep Blanquera, escollit president de la Federació de Caça de GironaLacandidaturaalaPresidènciaiJuntaDirectivadelanostraTerritorialencapçala-daperJosepBlanqueravaobtenirunafolgadavictòriarespecteaalalideradaperAntoniQuer,l’altrecandidatenaquesteseleccions.

La nostra enhorabona i ànims a la nova Junta Directi-va de la Federació de Caça de Girona, i especialment al senyor Josep Blanquera, per la seva victòria obtinguda a les eleccions a la Presidència i Junta Directiva de la Representació Territorial de la FCC a Girona, celebrades el passat dissabte 29 d’agost a la seu de la Territorial. Així mateix, agrair a Antoni Quer i tot el seu equip, l’altre candidat a aquestes eleccions, tot el seu treball i esforç durant la campanya, així com el seu compromís amb la caça i els caçadors i caçadores gironins. Malgrat les “dificultats” derivades de la Covid-19, que van condicionar la manera de realitzar aquestes elec-cions, les votacions es van dur a terme amb normalitat i sense cap incidència.

Finalment, la candidatura encapçalada per Josep Blan-quera (president de la Territorial durant els darrers dos anys) va obtenir una àmplia victòria sobre la lidera per Antoni Quer a l’obtenir un total de 79 vots favorables,

mentre que el senyor Quer va obtenir 29. D’aquesta ma-nera, Josep Blanquera, que es presentava amb el lema “En defensa de la caça, tots junts serem més forts” con-tinuarà al capdavant de la Territorial durant els propers 4 anys, donant continuïtat el projecte engegat fa dos anys, i incorporant nous objectius.

En aquest nou periple l’acompanyarà un equip, força qualificat i compromès amb el futur de la pràctica de l’activitat cinegètica a Catalunya i que incorpora a repre-sentants de totes les comarques gironines.

Federació Catalana de Caça,

Representació Territorial de Girona.

Organigrama de la Junta Directiva:

Josep Blanquera President

Joan Espona Vicepresident 1r

Albert Mias Vicepresident 2n

Agustín Alarcón Secretari

Ferran Obiols Boix Tresorer

Lluis Anglada Coordinador

Gonçal Pujol Vocal

Francisco López Vocal

Xevi Oliveras Vocal

Jaume Fàbrega Vocal

Eduard Ponzano Vocal

L’EQUIP

36 LA GENETA

LLEIDA

La Junta Electoral, constituïda i representada per la Societat de Caçadors de Vallbona de les Monges i en el seu nom Josep Albert Jové com a president, la Societat de Caçadors de Malparit i en el seu nom Pasqual Màrquez Royo com a vocal i, finalment, la societat de Caçadors de Sellui, representada pel senyor Francisco Batlle Llovet, amb càrrec de secretari van nomenar el passat 26 de juny guanyador d’aquestes eleccions la candidatura presentada pel senyor Jaume Teixidó Camí.

La candidatura presentada per Jaume Teixidó, que continuarà d’aquesta manera presidint la Federació de Caça de Lleida quatre anys més, està composada per deu presidents de societats de caçadors de la demarcació de Lleida.

Jaume Teixidó, reelegit president de la nostra Territorial per als propers 4 anys

NOVA JUNTA DE LA FEDERACIÓ DE CAÇA

DE LLEIDA 2020-2024:

Miquel Bargalló, SC Sant Miquel de Bell·llocJosep Prats, SC Hostalets i Briançó

Manel Visen, SC DurroJordi Jiménez, SC Sant Fausto d’Alguaire

Àngel Vilanova, SC Sort i ComarcaAntonio Novau, SC Vall d’Àger

Salvador España, SC FreixaJoan Pujantell, SC Cambrils dels Pirineus

Josep Maria Cabasés, SC La Unió d’AitonaXavier Robinat, CE Felip Robinat

Resumfotogràficjornada

https://www.facebook.com/790530597683337/photos/pcb.2567201003349612/2567199490016430/?type=3&theater

LA GENETA 37

La Federació de Caça de Lleida lliura 6.000 € per a la recerca contra el coronavirus a l’IRBLleidaElsfonsrecaptatsenaquestacampanya,quehacomptatamblacol·laboraciód’ungrannombredecaçadors/esisocietatsdecaçadelanostraterritorialesdesti-naranalprojecte‘FactorsderiscipronòsticsenpacientshospitalitzatsperCO-VID-19.RegistredecasosCOVID-Ponent’.

La Federació de Caça de Lleida va lliurar 6.000 € a mi-tjans del mes de juliol pel projecte ‘Factors de risc i pronòstics en pacients hospitalitzats per COVID-19. Re-gistre de casos COVID-Ponent’ de l’Institut de Recerca Biomèdica de Lleida (IRBLleida).

Es tracta d’un projecte liderat pel cap de secció de Medi-cina Interna de l’Hospital Universitari de Santa Maria de Lleida i investigador de Grup de Medicina de Precisió en Malalties Cròniques de l’IRBLleida, Gerard Torres.

El projecte, que compta amb la col·laboració de faculta-tius de l’Hospital Universitari Arnau de Vilanova de Llei-da, l’Hospital Universitari de Santa Maria, l’Hospital del Pallars i la Clínica Perpetuo Socorro de Lleida, té com a objectiu identificar les variables clíniques i biològiques amb valor pronòstic per identificar subjectes que patiran una evolució a malaltia severa (tempesta de citocines), la necessitat de ventilació mecànica, el risc de complica-cions trombòtiques o la mort.

L’estudi té previst finalitzar quan acabi l’epidèmia per a fer seguiment dels pacients, que han estat diagnosticats amb positiu de la infecció COVID-19 mitjançant el test PCR (sigles en anglès de ‘Reacció en Cadena de la Poli-merasa’) i han estat hospitalitzats en un centre hospita-lari de la demarcació de Lleida.

El desenvolupament a través d’estudis clínics com el pro-posat permetran identificar als subjectes que són més susceptibles de patir una evolució adversa o de respon-dre millor a determinats tractaments.

La Federació de Caça de Lleida va iniciar el mes d’abril una campanya per recaptar fons mitjançant una crida a tots els caçadors/es i ocellaires per col·laborar en la in-vestigació de la Covid-19. Es va tractar d’una campanya viral mitjançant vídeos per recollir donacions econòmi-ques per la recerca a Lleida.

Aquesta iniciativa se suma a d’altres propostes solidàries per fer fer donacions econòmiques per complementar algun dels projectes de recerca que els investigadors i investigadores de l’IRBLleida han presentat a la convo-catòria de finançament de projectes de recerca sobre el SARS-COV2 i la malaltia COVID-19 de l’Institut de Salut Carlos III. La campanya de recaptació de fons es va man-tenir activa fins al 15 de juny.

DL:

L21

8-20

20

INNOVATION

Institut de Recerca Biomèdicade Lleida Fundació Dr. Pifarré

IRBLleida

Lleida aposta per aplicar els coneixements assolits amb l’experiència en el foment de la recerca, el desenvolupa-ment i la innovació. R+D+I és la fórmula clau per avançar i convertir Lleida en una regió d’excel·lència en investigació.

Gràcies a:

• IRBLleida, Institut de Recerca Biomèdica de Lleida

• UdL, Universitat de Lleida

• Agrotecnio, Centre de Recerca en Agrotecnologia

• Inspires, Institut Politècnic d’Innovació i Recerca en Sostenibilitat

• CREBA, Ciència i Recerca Experimental Biomèdica Aplicada

• Parc Científic i Tecnològic de Lleida

Lleida apuesta por aplicar los conocimientos adquiridos con la experiencia en el fomento de la investigación, el desarro-llo y la innovación. I+D+i es la fórmula clave para avanzar y convertir a Lleida en una región de excelencia en investiga-ción.

Gracias a:

• IRBLleida, Instituto de Investigación Biomédica de Lleida

• UdL, Universidad de Lleida

• Agrotecnio, Centro de Investigación en Agrotecnología

• Inspires, Instituto Politécnico de Innovación e Investigación enSostenibilidad

• CREBA, Ciencia e Investigación Experimental Biomédica Aplicada

• Parque Científico y Tecnológico de Lleida

Institut de Recerca Biomèdica de Lleida

Av. Alcalde Rovira Roure, 80

25198 Lleida

Tel. 973 70 22 01

[email protected] RESEARCH

SCIENCE

Inspires, Institut Politècnicd’Innovació i Recerca enSostenibilitat

UdL, Universitatde Lleida

IRBLleida, Institut deRecerca Biomèdica de LleidaAgrotecnio, Centre de

Recerca Biomèdica de Lleida

Parc Científic iTecnològic de Lleida

CREBA, Ciènciai Recerca ExperimentalBiomèdica Aplicada(Torrelameu)

A 10 KM

Centre de RecercaBiomèdica Avançada

Som recercaSom futurSom IRBLleida

2020

@IRBlleida_info

/IRBLleida

@irblleida

company/irblleida

canal IRBLleida

C

M

Y

CM

MY

CY

CMY

K

Estractad’unprojectelideratpelcapdesecciódeMedicinaInternadel’Hos-pitalUniversitarideSantaMariadeLleidaiinvestigadordeGrupdeMedi-cinadePrecisióenMalaltiesCròniquesdel’IRBLleida,GerardTorres.

Eldesenvolupamentatravésd’estudisclínicspermetranidentificaralssubjec-tesquesónméssusceptiblesdepatirunaevolucióadversaoderespondremillor a determinats tractaments.

38 LA GENETA

LLEIDA

Cessió d’una carpa de la nostra territorial al cos de Mossos

En aquesta trobada, de foment de la caça entre el jovent, hi van participar 14 homes i 3 dones. En el decurs de la jornada es van abatre 9 senglars i 5 cabirols. Agrair a la colla Manolo Martínez que va reservar l’àrea de

Durant aquesta pandèmia provocada per la COVID-19 han estat moltes les col·laboracions del nostre col·lectiu, com la campanya de suport que vam posar en marxa per recaptar fons per a la investigació adreçat a

l’IRBLleida, o la recent cessió d’una carpa per part de la Territorial al cos de Mossos d’Esquadra per protegir-se del sol durant les llargues hores que passen als controls perimetrals del Segrià.

caça durant tot l’any sense caçar-la per tal de què fos un èxit. Agrair també a la Societat de Caçadors Sant Bartomeu d’Algerri i a l’Ajuntament d’Algerri la seva col·laboració en l’organització d’aquesta jornada.

Bona participació i èxit en una nova edició de la cacera per a jovesOrganitzadaperlaRepresentacióTerritorialdelaFCCaLleida,elpassat22defebrervatenirllocunanovacaceragratuïtaperajovesdefinsa30anysal’àreadecaçad’Algerri.

LA GENETA 39

TARRAGONA

Joaquim Vidal, reelegit president de la Territorial de Caça de TarragonaEldivendres31dejuliol,laFederaciódeCaçadeTarragonavacelebrarlaseva47enaAssembleaGeneralOrdinàriailaJuntaGeneralExtraordinària,perlaproclamaciód’eleccionsalaPresidènciaiJuntaDirectivadelaRepresentació.Enaquestsentit,ennopresentar-secapaltracandidatura,laJuntaElectoralvaproclamarlapresen-tadailideradaperJoaquimVidalcomaguanyadora.

En el decurs de l’Assemblea Anual, celebrada el 31 de ju-liol, complint tots els protocols marcats per la Covid-19, el president de la Territorial, Joaquim Vidal i la seva Junta Directiva van agrair l’assistència de les societats repre-sentades, així com la presència del president de la FCC Sergio Sánchez i de les Territorials de Lleida i Terres de l’Ebre i autoritats locals. El president Vidal va fer una presentació de la memòria d’activitats dels 4 anys de la legislatura passada, tot el historial referent a l’Estat d’Alarma i la “vaga d’escopetes caigudes” i també sobre temes diversos d’actualitat. El President Sánchez va exposar també tota la problemàti-ca d’aquests mesos de confinament i els resultats obtin-guts amb l’administració i propostes de futur. També es van lliurar uns guardons a dos campions en les modalitats de caça menor amb gos, Alfonso Del Sol i Sant Hubert, a Javier Caballero; dos reconeixements a Sergi Castillo i Dani Francino pel seu treball i esforç per fer realitat “El Pla Pilot del cabirol al Priorat” i, com és habitual, l’homenatge als caçadors veterans.

L’assemblea ordinària va donar pas a la Junta General Ex-traordinària, per obrir el procés electoral a la Presidèn-cia i Junta Directiva. Finalment, Joaquim Vidal renova el càrrec al no concórrer a les eleccions cap altra candida-tura. La nostra més cordial enhorabona al senyor Vidal i el seu equip, així com el nostre més sentit agraïment pel seu compromís amb la caça i els conjunt de federats i federades de la representació.

Vervídeo

https://www.facebook.com/566926050124819/videos/320646412600155/

https://www.facebook.com/566926050124819/videos/320646412600155/

40 LA GENETA

La satisfacció d’un pare caçador

Malgrat les dificultats, la Territorial de Tarragona sempre al vostre costatLaCovid-19haalteratlavidadetothomientotselsàmbits,tantpersonalscompúblics,empresarials,associatius,etc...Tanmateix,desdelaTerritorialdeTarragonahemcontinuat,comsempre, treballant,d’unamaneraadaptadaa lasituació,peroferir-voselsnostresserveisidefensarirepresentarelsinteressosdelcol·lectiu.

Des de l’inici d’aquesta pandèmia, del confinament, han estat moltes hores de telèfon, whatsapp, reunions via telemàtica, en ocasions 4 per setmana, i teletreball. Vam estar en actiu i en contacte diàriament des de que ens vam confinar a casa per la pandèmia del Coronavirus. A les oficines vam donar repàs a totes les qüestions i a la bateria de dubtes i preguntes que anaven sorgint i do-nant resposta i solució als federats, mantenint també el contacte diari amb la Federació Catalana i Mutuasport. Als pocs dies d’entrar en la FASE I del desconfinament escalonat pel COVID-19, es va produïr la primera troba-da física dels membres de la representació Territorial de la Federació de Caça de Tarragona.

A mitjans de maig des de la Territorial de Tarragona vam començar a tramitar tota la documentació de les socie-tats i els federats. Entrada la fase II el personal adminis-tratiu, president i vicepresident 1er i assessor jurídic vam tornar a assistir amb normalitat a la seu de la Represen-tació Territorial.

I d’aquesta manera hem anat superant les diferents fases i dificultats per tal de mantenir les “constants vitals” de la nostra Territorial i el contacte amb tots vosaltres. Com sempre, per qualsevol tema restem al vostre servei. Si necessiteu una visita presencial a les oficines millor amb cita prèvia i respectant totes les mesures de seguretat (distància, mascareta, higienes de mans...).

Sona el despertador, són les 7 del matí i Gerard s’aixeca per anar de caça, una escena i repetida a moltes cases de les nostres contrades; però, en aquesta ocasió, amb una sorpresa, ja que en Gerar veu a l’Arnau, el seu fill de 8 anys que l’espera vestit i li pregunta si pot anar amb ell al camp per gaudir de la mare naturalesa, perquè quand jo sigui gran vull ser caçador com tu pare, li diu el petit.

El pare emocionat, segur que més d’un de vosaltres ens podria comptar històries similars, pren esmorzar per a dos, agafa la gosseta “Canela” i se’n va amb el seu fill com si fossin dos amics.

Després d’un dia meravellós compartint vivències, apre-nent de la natura, seguint rastres, empaitant les perdius... el nen li diu al pare ¡Papa! quan podré ser caçador? El pare, emocionat, li respon… aviat fill, aviat.

TARRAGONA

LA GENETA 41

Jornada de neteja del medi impulsada per la Societat de Caçadors Sant JoanPromoguda de la Societat de Caçadors de Sant Joan i amb la col·laboració del’AjuntamentdeRodonyà,elpassat22defebreresvaduratermeunajornadadenetejapeltermemunicipalrecollintmésde1.300kgdedeixalles.

Aprofitant que en acabar la temporada, els socis del coto d’aquesta societat de caçadors tarragonina fan una jornada per recollir els cartutxos que poguessin quedar una vegada finalitzada la temporada, es va proposar a l’Ajuntament estendre aquesta acció de neteja a altres deixalles.

L’Ajuntament es va sumar a la iniciativa i al final prop de 30 persones entre caçadors/es i voluntaris del poble es van distribuir per diferents àrees de treball, per fer aquestes tasques amb la màxima eficàcia, recollint en total uns 1.300 quilograms de brossa de procedència di-ferent.

Tinc 72 anys i soc caçador des dels 17, gairebé tota la vida. Durant tots aquests anys com a caçador, he viscut de pri-mera mà la problemàtica que envolta el món de la caça, ja que quan jo vaig néixer el meu pare era funcionari de l’Es-tat i pertanyia a un cos anomenat DFE (Districte Forestal de l’Estat), en el qual, una de les seves atribucions ja era la caça.

Després va passar a un altre cos anomenat l’Institut Nacio-nal per a la Conservació de la Naturalesa l’ICONA; final-ment es va retirar en el Departament d’Agricultura de la Ge-neralitat de Catalunya, sent una de les seves atribucions la vigilància de la caça, encara que ell mai va ser caçador, però jo com a tal sí que vaig viure sempre l’ambient de la caça.

Dic això perquè he vist que sempre s’ha anat en contra dels caçadors, una animadversió que ha anat en augment els da-rrers anys amb la irrupció dels partits animalistes i d’altres per l’estil. Per altra banda, ens trobem amb què hi ha alguns

partits polítics, tant de dretes com d’esquerres, que quan arriben les eleccions sempre ens diuen bones paraules i ens transmeten el seu suport, amb la finalitat d’esgarrapar un grapat de vots; però quan aquestes s’han celebrat, no tan sols obliden les promeses que ens van fer durant la campan-ya, sinó que -malauradament- ens estrenyen una mica més.

Senyors/es sincerament crec que ens mereixem un millor tracte i respecte. La veritat, i com a reflexió, penso que al final ens veurem obligats a formar un partit polític propi, que no sigui ni d’esquerres ni de dretes, per tal de tenir veu pròpia i la capacitat directa per defensar la nostra figura com a caçadors i caçadores i tots els aspectes que envolten el món de la caça, com la correcta gestió del medi natural, els animals, l’agricultura, els pagesos, els boscos, l’estabilitat de les espècies...

A veure si d’aquesta manera, d’una vegada per totes ens es-colten a tot el país.

Reflexions al voltant del món de la caça recordant el meu pare Alfinal,elscaçadorsilescaçadoreshauremdeformarunpartitpolíticperquèlanostraveus’escoltiiaixídefensardemaneradirectaelsnostresinteressosil’ac-tivitatcinegètica.

OpinióFedericoCidPradaPresidentdelaSocietatdeCaçadorsdeRojals

42 LA GENETA

Desprès d’una nit molt curta en el temps, però molt llarga en l’espera, plena de nervis, com les nits de reis quan eres petit... sona el despertador, són les 3:30 de la matinada. Aquí comença el dia tan esperat, quina barreja de sensa-cions, de nervis i d’il·lusió per compartir una nova jornada de caça juntament amb el meu pare. No és la primera, però aquesta es presenta força especial ja que tots dos tindrem la sort d’afrontar un nou repte a l’alta muntanya amb una espècie cinegètica a la qual mai hem tingut opor-tunitat d’observar ni fer gestió.

Després d’un llarg viatge, cap a les 07.00 del matí arribem a Ribes de Freser on hem quedat amb Quim Ferrusola, l’Agent Rural que ens acompanyarà i guiarà amb força professionalitat i amabilitat durant tota la jornada. Es-morzem amb ganes per agafar forces, una aventura com aquesta no et pot afrontar amb la panxa buida.

Tot seguit, comencem a pujar cap a la reserva. Passem el poble de Queralbs i sortim de la carretera principal per entrar a un camí forestal en direcció a la Collada de Fon-talba. A mesura que anem pujant el temps es va posant rúfol; es giren núvols, bufen fortes ràfegues de vent, co-mença a nevar i jo veig perillar la jornada.

No tenim visibilitat, neva i fa molt vent

Malgrat les dificultats, arribem a dalt de tot de la collada. No pinta bé; pràcticament no tenim visibilitat, neva i fa molt vent. El Quim contacta amb els seus companys i in-forma de les condicions meteorològiques i comenta si es pot anar a la zona de la Font de l’Home Mort i si s’han vist muflons..., passen un parell de segons, que es fan eterns, però la resposta és afirmativa. Tornem a pujar al cotxe i anem direcció cap al paratge de la Font de l’Home Mort.

En Quim ens dirigeix cap a una cova per refugiar-nos del fort vent i la neu.

Al cap d’una hora i mitja, sembla que afluixa una mica el vent i la neu, mirem el rellotge, ja eren les 12 del migdia quan de sobte entra un grup de 4 femelles i 3 mascles i es posen a pasturar. El Quim treu el telescopi i m’informa que hi ha un selectiu, que les seves banyes se li comencen a clavar al coll.

Amb el meu pare ens el mirem i ens preparem per efec-tuar el tret. Mesurem la distància, es troba a uns 250 me-tres. En quan pari el vent ja es podrà disparar. En aquest moment estàvem tots tres junts, el meu pare i jo molt ner-viosos perquè era el primer mufló que teníem l’oportuni-tat de caçar. A poc a poc, el vent va afluixant una mica, em preparo, apunto bé i ... prem el gallet del rifle; i tot seguit, gairebé de manera simultània, el meu pare. De seguida escolto la veu d’en Quim. “perfecte Josep, ja el tens, un tret net”.l L’animal ha caigut a l’instant.

Molt contents, ens apropem fins l’animal. Un mascle molt selectiu, l’Agent Rural pren diferents mides de l’animal i treu mostres de sang per analitzar-les. De seguida em pregunta: “Voldràs el trofeu?”. I li responc: “És clar, i les cuixes i els lloms”. L’Agent Rural ben sorprès de la resposta ens ajuda a escorxar-lo. Un cop fet a peces el poso dins la motxilla, i gestió feta, hem caçat un animal selectiu, hem aprofitat la carn i el cap.

Un dia de cacera espectacular, dels que sempre es recor-den i més encara estant acompanyat del meu pare. La jornada cinegètica va acabar aquí. Però al cap d’uns dies, com ja vaig avançar al començament, va continuar la vi-vència amb la celebració d’una jornada de gaudi i aprofi-tament gastronòmic de la peça abatuda.

Acostament d’un mufló mascle selectiu, molt més que un dia de caçaCommoltes històries de caça, aquesta ni comença ni acaba elmateix dia queanemalamuntanyaagaudird’unajornadacinegètica.Aquestahistòriaencon-cretcomençaeldiaquelasorts’aliaambmiienunsorteigcelebratperlaFedera-cióCatalanadeCaçasocl’afortunatambunpermísdemuflómascleselectiualareservadeFreser-Setcases

TARRAGONA

LA GENETA 43

Mossegar la mà que ens dona menjarEl que intento transmetre amb aquest article és un pensament objectiu, i desd’unaperspectivaàmplia,elquallaimmensamajoriadegentresidentaEspanyanopercep.“Estemmantenintlasocietaticontinuemsentelsdolents”.

“Estem mantenint la societat i continuem sent els dolents”. El SARS-CoV2, més comunament conegut com la Covid-19, ha suposat terribles conseqüències per a la salut de les per-sones i moltes mort i una terrible garrotada per a la nostra societat en diferents àrees com l’econòmica.

No entraré en el tema que el Govern Central, en plena cri-si sanitària i mundial, hagi autoritzat la transferència de 547.512 euros al sector ecoanimalista per investigar mèto-des alternatius a la caça amb la finalitat de reduir o neutra-litzar els danys dels animals salvatges, mentre no donen cap tipus de subvenció als caçadors i caçadores i ens posen to-tes les traves possibles, visquem o no en un Estat d’Alarma. Quan realment som nosaltres qui regulem les proliferacions dels animals suportant, de les nostres pròpies butxaques, un cost mitjà total de 1.100 euros per peça abatuda davant d’una part de la societat, tristament enganyada, que s’apro-fita de la passió, la cultura i estil de vida dels caçadors.

Fa temps, el millor naturalista-caçador de tots els temps, el malaurat Félix Rodríguez de la Fuente, va deixar de manera explícita el concepte de què “a la caça la mort de l’animal és estrictament necessària”. Aquest fet no engloba només a l’àmbit sociocultural de certes persones que practiquen l’art de la caça, sinó que també engloba l’àmbit econòmic. És a dir, l’única manera de garantir que un animal no proliferi ex-cessivament o provoqui danys en el sector de l’agricultura, o la ramaderia, com passa a les zones altes de nord d’Espanya amb el llop, és caçant-lo.

Si els caçadors espanyols deixessin de caçar, els agricultors perdrien els seu camps productius amb la qual cosa la re-col·lecció de fruita, verdura, vi, blat, arròs i tants i tants ali-ments procedents de la mare terra deixarien d’estar a les botigues locals, nacionals i internacionals.

Aquestes dues branques del sector primari són l’origen dels aliments bàsics per a la correcta nutrició de les persones com són la llet, els ous, els cereals, els vegetals, el pa, les fruites, etc.

Si això passés, els supermercats espanyols deixarien de dis-posar de productes d’origen proper, comunament conegut com “comerç de proximitat”, el qual desapareixeria i, a més, suposaria que l’Estat espanyol perdria la seva capacitat ex-portadora de productes alimentaris. No només això, ja que l’Estat es veuria obligat a importar productes estrangers de llocs on sí tinguin la caça com a mitjà de regulació d’espè-cies invasores.

Per concloure: Actualment caçadors, agricultors, ramaders, pescadors i apicultors ja estem començant a treballar, per mostrar la societat el suport que els brindem; però, des de la meva humil opinió crec que hauríem d’augmentar i consoli-dar la nostra unió fins portar-la als àmbits estatals com són el Congrés i el Senat, on, ara per ara, no tenim ni veu ni vot en la nostra representació, quan som qui mantenim l’econo-mia de país i donem suport la població espanyola.

¿Per què no fer d’aquest article un principi de visió intel·lec-tual perquè les coses comencin a canviar?

Si els caçadors del conjunt de l’Estat deixessindecaçar,elspagesosper-driengranpartdelaproducciódelsseuscampsdeconreu,unfetqueten-dríaunaincidènciadirectaalsmercatsipreusdelsaliments

Opinió.MarcBenaiges

44 LA GENETA

José Pedro Tomàs, nou president de la Territorial de les Terres de l’EbreDesprésd’unprocéselectoralatípicillarg,perculpadelaCovid-19,elpassat11dejuliolvatenirlloclacelebraciódeleseleccionsalapresidènciad’aquestaterritorial,a la qual hi concorriendues candidatures. Finalment la candidatura lideradaperJoséPedroTomàs,vaobtenirelfavormajoritaridelsvotantsenaquesteseleccionsenunajornadahistòricapelquefaalnúmerodesocietatsparticipantsambuntotalde63entitats,deles66ambdretavot.

El passat 11 de juliol, José Pedro Tomàs, president de la Societat de Caçadors de Sant Miquel de la Cava, i cap de llista d’una de les dues candi-datures presentades en aquestes elec-cions es va proclamar nou president de la Representació de la Territorial de l’FCC a les Terres de l’Ebre quan va ob-tenir un total de 38 vots favorables del total de 63 vots dipositats. La candi-datura liderada per José Rafael Sancho (president de la Societat de Caçadors de Poblenou del Delta) va obtenir els 28 restants (cap vot nul o en blanc).

Un relleu històric

D’aquesta manera, l’equip de José Pedro Tomàs se situarà al capdavant d’aquesta representació per als pro-pers quatre anys amb la clara intenció, entre altres objectius, de cercar una major unitat entre totes les societats de caçadors de les Terres de l’Ebre i donar un major protagonisme i repre-sentació a les diferents comarques de les Terres de l’Ebre.

José Pedro Tomàs agafa el relleu de l’històric Manolo Royo, qui durant anys va dirigir aquesta Territorial. L’agraï-ment més sincer al senyor Royo, i les diferents persones que l’han acom-panyat en el decurs d’aquests anys pel seu treball, compromís, esforç en defensa dels interessos dels caçadors i caçadores del Delta de l’Ebre, així com de la pràctica de l’activitat cinegèti-ca al nostre territori, tantes vegades amenaçada.

Membres de la nova Junta Directiva:

• José Pedro Tomàs • Javier Miguel Bedos• José Enric Forcadell• Jordi Josep Serra• Jordi Martí• Víctor Colomines• José Mas• Ramon Forné• Juan Carlos Colomé• Juan José Navarro• Jorge Antonio Borràs

TERRES DE L’EBRE

Aquestes eleccions a la presidència es van convocar el 22 de febrer (la Co-vid-19 va interrompre tot el procés electoral) en el decurs de la l’Assem-blea General Ordinària i Extraordinària de la Federació Catalana de Caça RT Terres de l’Ebre, portada a terme a les Vinyes del Convent d’Horta de Sant Joan (Terra Alta), amb una assistència de més de 130 caçadors/es de les Te-rres de l’Ebre, representants de les So-cietats de Caçadors federades.

A l’assemblea es va realitzar el re-coneixement als federats més joves de cada comarca, al participant més jove en el Campionat Territorial de Caça menor amb gos, i l’homenatge als federats veterans. També, es va obsequiar als campions de Catalunya i Espanya de les Terres de l’Ebre amb una placa: Noelia Cartes, Campiona de Catalunya de Sant Hubert, Adrià Anguera i Agustí Forcadell, campions d’Espanya de Podencs Eivissencs, Jordan Edo, Campió de Catalunya de Caça menor amb gos.

LA GENETA 45

Protecció i cura de les aus aquàtiques del Delta de l’EbreUnaanymés,desdelaFederaciódeCaçadelesTerresdel’Ebre,amblacol·laboracióde diferents societats de caçadors del Delta de l’Ebre, es va posar enmarxa lacampanyad’instal·lacióderampesperfacilitarlasortidadelspolletsquecauenalscanalsderecique,d’altramanera,acabarienmorintofegatsopredatsperdiferentsespèciescomelgavian.

Les societats de caçadors del Delta de l’Ebre, amb la coordi-nació de la Representació de l’FCC a les Terres de l’Ebre i la col·laboració del Parc Natural del Delta de l’Ebre i les Comu-nitats de Regants van posar en marxa una nova campanya de col·locació de rampes (fusta i canyís) als canals de rec per tal que les espècies, tant cinegètiques com protegides, que cauen a dintre puguin sortir.

En total, es van instal·lar 113 rampes als canals de regadiu en aquest espai natural protegit per evitar que exemplars d’aus aquàtiques, principalment ànecs, acabin morint, a causa de

l’altura de les parets de les canalitzacions, que dificulten la sortida de les aus i, en molts casos, acaben sent víctimes de depredadors com els gavians, entre altres, un fet que provoca una considerable disminució de les espècies que cauen als canals.

Cal recordar que la col·locació d’aquestes rampes, instal·lades de manera voluntària i col·laborativa pels caçadors i caçado-res de les societats de caçadors del Delta de l’Ebre, es com-plementa amb la construcció progressiva de rampes d’obra impulsades per la Territorial de les Terres de l’Ebre.

Aquesta no ha estat l’única acció per tal de protegir la fauna de la zona. Una altra iniciativa, ha estat la col·locació de ta-pes per cobrir les tines a llocs de caça enclavats als marges dels arrossars per evitar que, tant les cries de les aus com els propis pagesos, pateixin danys quan transiten per aquestes zones.

Esvaninstal·larmésde100rampesalscanalsderegadiuenaquestespaina-turalprotegitperevitarqueexemplarsd’ausaquàtiquesacabintmorintacau-sadel’alturadelesparets

La col·locació d’aquestes rampes es com plementa amb la construcció progressiva de rampes d’obra impulsades per la Territorial de les Terres de l’Ebre.

46 LA GENETA

TERRES DE L’EBRE

L’aparició de sarna als porcs senglars, una preocupació creixentAlaReservaNacionaldeCaçadelsPortsdeTortosa-Beseit faanysquepatimlairrupciód’unbrotde sarna sarcòpticaa les cabres salvatgesqueara tambéestàcomençantaafectaralsporssenglars.

Des de fa uns anys, a la RNC de Tortosa-Beseit, les ca-bres salvatges van contraure sarna, fet que s’ha intentat controlar a través de pinsos amb tractament i altres ac-tuacions, però malauradament aquesta malaltia continua avançant pel territori, sense aparent aturador.

Enguany també s’han trobat porcs senglars que presen-ten aquestes patologies referents a la sarna, tal com es mostra en les imatges d’aquest article, d’un senglar aba-tut durant la temporada passada.

En diferents articles de La Geneta i a les nostres xarxes socials ens hem fet ressò de la monitorització de les aus aquàtiques cinegètiques al Delta de l’Ebre que s’ha mar-cat els següents objectius: desenvolupar una metodolo-gia que permeti la inclusió dels caçadors en el seguiment de les poblacions d’aus a llarg termini; obtenir indicadors d’abundància de la becadell comú i la polla d’aigua; obte-nir indicadors de pressió cinegètica i productivitat; i dur a terme una anàlisi de la fenologia migratòria de les espè-cies d’aus cinegètiques del Delta.

El projecte està enfocat a aconseguir que l’activitat cine-gètica estigui basada en coneixements científics-tècnics

de les espècies que permetin un ús sostenible del recurs. D’altra banda, la implicació dels caçadors en el monito-ratge de les espècies de caça pot suposar un canvi radical en el desenvolupament de noves fonts d’informació.

Monitorització d’aus cinegètiques al Delta de l’Ebre, un projecte pioner i fascinant desenvolupat per la Fundació Artemisan en col·laboració amb la Federació Catalana de Caça, la Representació Territorial de les Terres de l’Ebre i les Societats de Caça de les Terres de l’Ebre. Un model de ciència ciutadana que ha trobat en els caçadors del Delta de l’Ebre un exemple clar de sensibilitat, implicació i professionalitat.

Delta de l’Ebre, un exemple de caça i conservacióLa Fundación Artemisan edita un vídeo divulgatiu, que podreu visionar clicantl’enllaç,quereculleltreballdutatermeielsobjectiusdelprojectedemonitoritzaciód’auscinegètiquesalDeltadel’Ebre.

Vervídeo

https://youtu.be/QYM0hc8qF1o

https://youtu.be/QYM0hc8qF1o

LA GENETA 47

Federa’t!Junts, som més fortsSegueix-nos a les xarxes i descobreix les

Segueix-nos a les nostresxarxes socials i estigues informat.

@federcatca@federcat www.federcat.com

Documents

Revista dels caçadors i caçadores de la FCC Barcelona