2

edito

rial

sumari

Projecte PhoenixLes obres avancen a ple rendiment durant les darreres setmanes

ActualitatIberpotash repel premi Empresade Regió7

A fonsComença la perforació de la Rampa

Medi AmbientFormació en medi ambient

QualitatTaula de propietats i usos de la sal

Prevenció i seguretatFormació a càrrec de la Brigada de Salvamento Minero de Asturias

CentenariEl pou salí esdevé una zona visitable

Recull de premsaRecull de premsa i foto històrica

COMUNICACIÓUna publicació de: Iberpotash, S.A.Disseny: CatPress - www.catpress.catContinguts: Comunicació Iberpotash - Rosa VilajosanaFotografia: Arxiu IberpotashCol·laboradors: Cristina Arespa, Ignacio Cabal, Fina Canet, Enric Casas, Josep Corral, Pablo De Lastres, Juan Fernández, Christine Foucart, Silvia Garcia, Vicente Gutiérrez, Joaquim Lavin, Joan Lladó, Jesús Migueles, Zein Mora, Víctor Orive, Joan Puig, Laura Rodríguez, Albert Sánchez, Antonio Sánchez, Juan Sánchez, Rafael Sánchez, Xavier Serracanta, Núria Vallès.Dipòsit legal: B-55435-2008Periodicitat quadrimestral

3

5

814

12

11

15

3 5

10

14

8

12

José Antonio Martínez ÁlamoCONSELLER DELEGAT D’IBERPOTASH

La crisi econòmica que fa ja més de quatre anys que ens afecta en les diverses formes en què s’ha presentat està situant el nostre país en una difícil situació de la qual realment en costarà sortir si no és amb molt d’esforç, sacrifici i lideratge clar.

Que això estigui passant no és precisament fruit de la casuali-tat, sinó conseqüència de moltes coses mal fetes, durant molt de temps, i amb una confluència de fets que han posat de manifest aquesta circumstància. Desgraciadament, la solució no es donarà de forma immediata, perquè afecta estructures tan físiques com culturals i organitzatives que no es poden canviar d’un dia per l’altre. Les lleis sí que es poden canviar de forma ràpida, però les estructures esmentades necessiten un cert temps per al canvi i per ser consolidades per tal que pro-voquin l’efecte positiu desitjat.

Dit això, Iberpotash, avui dia, viu un moment especial. Semblaria que la crisi de la qual tothom parla no ens afecti, malgrat que també la patim encara que d’una forma molt més suau perquè la nostra dependència del mercat nacional no és determinant. Els nostres mercats principals són a l’estranger; i a mercats on la crisi, de moment, no ha arribat tan lluny.

Però no pensem que aquesta situació ha estat fruit únicament de la bona sort. No fa pas massa vàrem passar moments crítics que vàrem saber resoldre adequadament. El fet de ser una empresa que avança, que té un projecte de futur, que vol ser un exemple a casa i a fora de casa, i tant a nivell d’empresa com individualment, ha estat i és fruit de la feina ben feta. El moment que vivim és fruit de molt treball, de buscar l’excel·lència, d’intentar ser els primers, de ser persistents en els nostres valors i de molta feina en equip. I tot i així, encara ens queda molt per fer.

Acabat l’estiu, tornem amb més fermesa a la feina, un aspecte palpable a la nostra companyia, amb l'inici de les obres del nostre Projecte Phoenix que avui ja es visualitzen d’una forma clara. Obres, canvis, renovació, enderrocs, nova construcció, compliment de terminis... mentre mantenim el treball a l’interior i a l’exterior de les nostres instal·lacions. I això és difícil i complex, però del tot possible, i ho estem demostrant. Però toquem de peus a terra, no ens deixem emportar per la placidesa d’un període dolç de nous projectes que ens estan assegurant el futur alhora que commemorarem la nostra ja centenària història, amb la preparació i organització d’actes destacats previstos per als propers mesos.

Cal que mantinguem l’esforç, el lideratge, l’empenta i el treball, cadascú en la seva posició, i al mateix temps treballant en equip, sense confiar-nos, perquè no ens podem permetre que les coses no avancin. Ni per nosaltres ni per la comunitat a la qual servim.

Iberpotash manté el seu compromís d'ajudar i posar el seu gra de sorra per resoldre la situació econòmica actual, però la sor-tida d’aquesta situació dependrà de moltes més coses i, sobre-tot, de líders i equips capaços de posar en marxa els nous trens de futur. Malauradament, som conscients que no tot depèn del col·lectiu d’Iberpotash ni del seu Grup.

Trens de futur

10

Els treballs que formen part de la primera fase del Projecte Phoenix han premut l’accelerador a finals d’agost i principis de setembre, tal com estava ja previst. De les obres destaca el final de les del camí provi-sional d’accés a l’entrada de la Rampa a principis de juny. A banda del camí provi-sional d’accés també s’ha materialitzat una esplanada del tot necessària per al muntatge de la maquinària. A finals d’agost ha arribat a peces el minador MT720 Sandvik, encarregat de l’execució de la rampa, i a primers de setembre ja s’ha començat a perforar la boca (veure reportatge A Fons).

Preparació de terrenysTambé han començat les obres de prepara-ció dels terrenys per la construcció de les infraestructures necessàries a Súria pel desenvolupament del Projecte Phoenix en superfície. Aquí destaca la substitució i reno-vació íntegra de la gran coberta de l’hangar de mineral, visible des de diferents punts. Aquest inici d’obres implica que diversos treballs coincideixin en el temps: la demolició d’edificis ja existents, com és el cas dels edi-ficis del magatzem central o el garatge de l’entrada a les instal·lacions, i fer nous tra-çats per al cablejat i les canonades dels prin-cipals subministres actuals, uns treballs que fan necessària la utilització de maquinària pesada, excavadores, camions de càrrega i un trànsit afegit al que ja tenim.

3

projecte phoenix

La Rampa forma part de la primera fase del Projecte Phoenix que comporta un gran moviment

LES OBRES DEL PROJECTE PHOENIX AVANCEN A PLE RENDIMENT

Imatge general de l'inici de la perforació de la boca de la Rampa

Els operaris canvien la coberta de l'hangar de mineral

Obres per a la instal·lació del cablejat i els serveis

4

projecte phoenix

El Projecte Phoenix s’ha convertit els darrers mesos a Catalunya en exemple a seguir d’emprenedoria, innovació i empenta empresarial. És per aquest motiu que en diversos fòrums acadèmics i empresarials es demana la presència dels representants de la nostra companyia per tal d’explicar amb profunditat els detalls del projecte d’expansió. El conseller delegat d’ Iberpotash, José Antonio Martínez Álamo, ha pro-nunciat vàries conferències com ara al Fòrum Econòmic de la

Catalunya Central, el mes de març o la de la Conferència Internacional CTM (Centre Tecnològic de Manresa) sobre I+D+i a Sant Benet de Bages, basada en les perspectives de futur que configura el Projecte Phoenix a Catalunya.D’altra banda, el director general operatiu d’Iberpotash, Vicente Gutiérrez, també va participar el passat mes de maig a la Jornada Igenium, organitzada per l’INEC (Institut d’Enginyers de Catalunya).

PARTICIPACIÓ D’IBERPOTASH EN CONFERÈNCIES SOBRE EL PROJECTE PHOENIX

Enderroc del garatge de Súria abans de transformar-se en zona d'aparcament

Senyal que indica el moviment d'obres que genera el Projecte Phoenix

L'espai ha quedat habilitat com a zona d'aparcament

Enderroc dels magatzems centrals d'Iberpotash

5

actualitat

L’auditori de la Fundació Caixa Manresa, a Manresa, va acollir el 9 de maig passat l’acte d’entrega dels Premis Regió 7 que atorga el diari de la Catalunya Central de forma anual. El Premi Empresa va recaure en la nostra companyia, premi que va rebre el nostre conseller delegat, José Antonio Martínez Álamo, de mans del portaveu del Govern de la Generalitat i secretari general de la Presidència, Francesc Homs. El Premi Empresa s’atorga cada any a una empresa de la Catalunya Central que ha destacat de forma especial. El Jurat va decidir de forma unànime el Premi Empresa per “haver posat en marxa el Projecte Phoenix d’ampliació de les instal·lacions

d’Iberpotash a la comarca, una iniciativa vital per al Bages i per a Catalunya”. El conseller delegat d’Iberpotash, José Antonio Martínez Álamo, va agrair espe-cialment el guardó en el seu torn de paraules pel fet que “hagi estat atorgat per la premsa del territori on es troba Iberpotash”. Va recordar els més de 600 treballadors que s’afegeixen als 1.200 de la companyia un cop ha començat l’ambiciós Projecte Phoenix.Els Premis Regió 7 s’entreguen des de fa dècades i tenen per objectiu distingir per-sones i col·lectius de la Catalunya Central que destaquen per un aspecte concret. La decisió dels premis prové dels propis lectors del diari i d’un Jurat format pel

següent equip: Gonçal Mazcuñán, presi-dent del consell assessor de Regió7; Valentí Martínez, director general de la FUB; Pere Fons, director de Fundació Caixa Manresa; Jaume Torras, exdirector de l’Obra Social de Caixa Manresa; Flora Buxó, farmacèutica; Carme Botifoll, exdi-rectora general d’Innovació; Jordi Ludevid, president dels Col·legis d’Arquitectes d’Espanya; Josep Fígols, president de l’Associació Empresarial del Berguedà; Xavier Domènech, director adjunt de Regió 7; i Marc Marcè, director de Regió7.Es tracta de la primera vegada en tota la història del guardó que es concedeix el Premi Empresa a Iberpotash.

IBERPOTASH REP EL PREMI EMPRESA DE REGIÓ7

Dues imatges del conseller delegat d'Iberpotash, José Antonio Martínez Álamo, amb el portaveu del Govern, Francesc Homs, en l'acte d'entrega de premis

Els treballs de recuperació de la galeria del Pou Sallent, al costat de la Rampa del Solà, han continuat aquests darrers mesos des que van començar el setem-bre de l’any passat, quan va baixar el minador AM50. La galeria és de 3.800 metres i un cop acabi la tasca es tornarà a tenir accés directe des de l’interior a la caldera del pou, de manera que serà molt més fàcil i ràpid el seu manteni-ment, que fins ara s’ha de fer per la vertical del pou per mitjà d’una gàbia. A més, es podrà tornar a utilitzar l’antiga sitja, de grans dimensions, que s’havia utilitzat les darreres dècades.

EN PROCÉS LA RECUPERACIÓ DE LA GALERIA INTERIOR DEL POU SALLENT

En primer terme, actuació del minador AM50

6

actualitat

“El Medi Ambient part essencial del Projecte Phoenix”. Aquest és el títol que va centrar la Jornada “Connecta’t amb el sector del medi ambient”, organitzada pel Consell Comarcal del Bages, Pimec Catalunya Central i Ajuntament de Manresa, el 5 de juliol passat, al Palau Firal de Manresa, dins el programa Regió Verda.L’objectiu era identificar oportunitats de negoci en el sector de l’economia verda i cercar la col·laboració entre les empreses i agents del sector. El director de l’àrea de Medi Ambient i Geologia d’ Iberpotash, Antonio Sánchez, va pronunciar una con-ferència sobre el plantejament sostenible del Projecte Phoenix.Després de l’exposició sobre l’experiència d’ Iberpotash, es va fer un treball de net-working amb una breu presentació de cada empresa a la resta d’assistents. La jornada va comptar amb la presència de diferents sectors empresarials del territo-

ri, relacionats amb l’aigua, els residus, les energies renovables o l’eficiència energèti-ca, fins a 22 empreses en total.Segons el director de Medi Ambient d’Iberpotash, Antonio Sánchez, “la valo-ració de la jornada és del tot positiva, perquè ha suposat una presa de contacte molt important entre les diverses empre-ses de la comarca, que s’han posat a dis-posició d’ Iberpotash amb l’objectiu de col·laborar amb nosaltres però també entre elles”. El programa Bages, Regió Verda, impulsat pel Consell Comarcal amb la col·laboració de Cambra de Comerç i Pimec, està treba-llant per potenciar el sector empresarial lligat a la sostenibilitat i la denominada economia verda amb l’objectiu final de promoure el creixement econòmic sos-tenible com a factor diferenciador i de competitivitat de les empreses de la comarca del Bages.http://regioverda.ccbages.cat/

APOSTA CLARA D'IBERPOTASH PEL PROGRAMA DE REGIÓ VERDA

El director de l'àrea de Medi Ambient i Geologia d'Iberpotash, Antonio Sánchez, durant la jornada

La visita formava part del crèdit de síntesi que realitzen els alumnes de les tres classes de 3r d’ESO, amb un total de 70 alumnes, sobre el tema de la mineria de sal i potassa a Súria. Iberpotash ha col·laborat amb l' insti-tut surienc organitzant una visita a la part exterior de les instal·lacions mineres de Cabanasses. La visita acadèmica es va fer el juny passat i va comptar amb la projecció d’un vídeo i la visita guiada per diversos punts. El treball amb millor nota ha estat premiat per part d’Iberpotash amb vals de material esportiu.Els tutors de 3r d’ESO de l’IES Mig Món havien visitat l’interior de Cabanasses el maig passat per poder preparar el material pedagògic que s’ha entregat als estudiants.L’objectiu d’Iberpotash és mantenir i continuar la col·laboració amb els instituts de secundària i aprofundir en l’aportació pedagògica sobre la mineria de sal i potassa als joves del Bages.

VISITA DELS ALUMNES DE 3R D’ESO DEL’IES MIG MÓN

Iberpotash i el Bàsquet Manresa han signat un acord de col·laboració en el marc de la commemoració del Centenari del descobriment de la potassa a Súria.Iberpotash ja va formar part dels col·laboradors del club manresà en la darrera temporada i ara el nom d' Iberpotash llueix a les samarretes oficials de joc i a la roba d'entrenament de jugadors i cos tècnic de l'Assignia Manresa.El Bàsquet Manresa és un dels clubs de més tradició del bàsquet català i espanyol, amb un palmarès d'una lliga ACB i una lliga LEB, una Copa del Rei, dues Lligues Catalanes ACB i tres Lligues Catalanes LEB.

IBERPOTASH, COESPÓNSOR DEL BASQUET MANRESA SAE

7

actualitat

El Parc Geològic i Miner de la Catalunya Central ha estat acceptat oficialment com a membre de la Xarxa Europea de Geoparcs, avalada per la UNESCO. D'aquesta manera, el Parc Geològic es converteix en el primer Geoparc de Catalunya.El mes de juny, un equip d'avaluadors de la Xarxa Europea va visitar el Bages per analit-zar la candidatura que presentava la comar-ca. L'objectiu dels responsables del Parc Geològic va ser mostrar als avaluadors les fortaleses del nostre territori com a candi-dats a Geoparc i per això els van preparar un complet programa de visites per dife-rents municipis, equipaments i punts d'interès geològic i miner.Una de les visites va ser al Pou 4, part destacada del Parc Geològic i Miner de la Catalunya Central, que es podria convertir en un centre d’interpretació de la mineria de la sal i la potassa.

JA SOM GEOPARC!

L’exterior de la Mina Vilafruns ha expe-rimentat aquests darrers mesos un gran canvi visual amb diferents actuacions realitzades o en procés.El mes de juny ha acabat l’obra d’enderroc de l’antiga fàbrica del Pou Balsareny, una instal·lació en desús que ocupava una superfície al costat del pou de personal de Vilafruns i que ara ha quedat lliure com a zona d’aparcament. Les obres han durat uns quatre mesos i aquest estiu s’ha treba-llat en la recuperació i arrebossat dels edificis del voltants. També ha finalitzat la restauració del castellet del Pou Balsareny, una obra

que s’ha dividit en diverses fases i que tenia per objectiu el reforç i consoli-dació de tota l’estructura, deteriorada per l’efecte de la corrosió del ferro amb el formigó (l’actuació més important ha esta la carbonatació del formigó).Un altre dels canvis visuals que ha experimentat l’exterior de Vilafruns ha estat la instal·lació d’unes veles - magat-zem que, de forma provisional, han d’acollir tot el material dels magatzems de Súria. El trasllat ha requerit un esforç important del personal de magatzems per tal de poder-nos adaptar al calen-dari executiu del Projecte Phoenix, que inclou l’enderroc dels edificis del magat-

NOVA IMATGE DE L'EXTERIOR DE VILAFRUNS

Castellet del Pou Balsareny després de la restauració, enderroc de l'antiga fàbrica i carpes que s'han instal·lat com a magatzem provisional

Imatge de grup de la visita

zem del centre de Súria. L’espai que quedi lliure haurà d’acollir la nova planta de sal vacuum.

Iberpotash ha renovat enguany el conveni de col·laboració amb Manresana d'Equipaments Escènics, que dóna suport a la programació estable del teatre Kursaal de Manresa. L'acord demostra l'objectiu clar de la nostra vinculació amb el territori i amb les activitats que s'hi duen a terme, entenent la cultura com a eina bàsica en el desenvolupa-ment social.

RENOVACIÓ DE L'ACORD AMB EL TEATRE KURSAAL

Una delegació de la Xarxa Europea de Geoparcs va visitar el Pou 4

La construcció de la Rampa d’extracció es troba en aquests moments en ple procés. El mes de juny ja van acabar les obres d’adequació del camí provisional que dóna accés a l’entrada (uns treballs que van començar el febrer passat). Aquests darrers dies han començat els treballs de perforació de la boca de la rampa (el conegut “emboquille”), després de l’arribada i muntatge del minador MT720 Sandvik, i de fer les instal·lacions i treballs previs necessaris aquest estiu. Els treballs d’execució de la Rampa han estat con-tractats a una UTE (Ferrovial i Copisa) sota la supervisió permanent de l’equip d’ Iberpotash. El fins ara sotsdirector de la mina de Vilafruns, Albert Sánchez, ha estat nomenat director responsable de la Rampa.

Primera fase del projecteLa Rampa, de 4’7 quilòmetres, forma part de la primera fase del Projecte Phoenix i la seva construcció és del tot necessària per poder eliminar l’actual circulació de

8

a fons

Comencen els treballs de perforació de la RampaLa seva posada en marxa permetrà acabar amb l'actual circulació de camions de transport de mineral pel nucli urbà de Súria

LA RAMPA, DE 4,7 KM, FORMA PART DEL PROJECTE PHOENIX I ÉS NECESSÀRIA

PER A L'AMPLIACIÓ DE CABANASSES

Imatge del moviment de maquinària i camions per a la construcció de la Rampa d'extracció

camions pel centre del nucli urbà de Súria, poder dur a terme els plans d’ampliació de la mina de Cabanasses, i per tant, augmen-tar l’extracció de mineral en la mesura de la disminució de la producció a Vilafruns, i augmentar la ventilació a l’interior de les galeries, amb una plena sostenibilitat econòmica i ambiental.

Objectius de la Rampa• Sostenibilitat ambiental i econòmica: amb l’eliminació del trànsit de camions de transport de mineral pel centre urbà i grà-cies a la major llei del mineral que s’extreu de Cabanasses serà possible un augment progressiu de producte vendible (gairebé

un 30% més). Així, malgrat en un futur no s’extregui mineral de Vilafruns es podrà seguir mantenint un ritme de producció creixent a Iberpotash. • Eliminar el coll d’ampolla que suposaria mantenir l’extracció de potassa i sal pel Pou III. Les cintes de la Rampa permetran l’extracció de 1.500 tones/hora, quan la capa-citat d’extracció actual del pou està limitada a 8.700 tones diàries, en el supòsit de comptar amb el 100% de disponibilitat. A més ja no cal-drà la introducció de la maquinària desmunta-da per la vertical del pou.• Multiplicar per tres la ventilació interior de les galeries de Cabanasses: l’entrada d’aire per dos pous i la seva sortida per la Rampa permetrà triplicar la capacitat de ventilació actual i doblar la de la Rampa del Solà (Sallent), amb 300 m3 d’aire per segon que arribaran als punts de treball.

Obra importantEl director de Mineria d’Iberpotash, Juan Sánchez, explica que “la Rampa és l’obra en mineria més important fins ara realitzada a

9

Comencen els treballs de perforació de la RampaLa seva posada en marxa permetrà acabar amb l'actual circulació de camions de transport de mineral pel nucli urbà de Súria

El surienc Albert Sánchez ha estat els darrers anys sotsdirector de la mina Vilafruns, fet que suposa l’aportació afegida d’experiència i coneixements en la construcció de galeries mineres.

- Quines són les seves funcions princi-pals? - Principalment supervisar totes i ca-dascuna de les actuacions del projecte de construcció, controlar els terminis d’execució i en definitiva ser el respon-sable directe d’ Iberpotash en aquesta obra minera, que he de considerar com a excepcional.

- Quina creu que és la part més com-plicada de la construcció de la Rampa d’extracció? - Crec que és la part que travessa la fa-lla del Tordell, a 800 metres de la boca de la Rampa i a 150 metres de profun-ditat, perquè és la zona que presenta més dificultat d’excavació, en el sentit que a la resta de trams s’ha confirmat gràcies a la investigació que els materi-als que els sostenen són similars als de la Rampa del Solà. Una altra part com-plicada és la construcció de la mateixa boca de la rampa que hem començat fa pocs dies.

- Quan pot estar acabada la Rampa? - Una obra d’aquestes característiques i envergadura no es pot fer ràpid. Espe-rem que si els terminis s’acompleixen a finals del 2014 pugui començar a ex-treure mineral.

LA HISTÒRIA DEL POU MESTREEspanya”. A més, “pel que fa a longitud, és el segon túnel més llarg de Catalunya, després del Túnel del Cadí, però el primer a aquestes profunditats, i per tant també és el túnel de major desnivell que es cons-trueix a Espanya”. Es dóna la circumstàn-cia positiva que precisament el directiu d’Iberpotash, Juan Sánchez, fa vint anys va dirigir ja la construcció de la Rampa del Solà, a Balsareny, així com que el recent-ment nomenat director per a aquesta obra, Albert Sánchez, va començar la seva activitat professional a la construcció del Túnel del Cadí.

La falla del Tordell ha condicionatla ubicació de la boca de la RampaLa posició definitiva de la boca de la Rampa és la més adequada. Segons ha explicat el director de Medi Ambient i Geologia d’Iberpotash, Antonio Sánchez, “el tall de

la falla del Tordell i el pas de l’anticlinal de Cabanasses han estat determinants per la concreció del traçat de la Rampa, condi-cionant altres variables com ara el seu recorregut i la pendent". El traçat definitiu és la millor hipòtesi considerada de les més de deu possibilitats analitzades dins la ca-racterització geotècnica prèvia realitzada.

Extracció de salLa construcció del tram de rampa a l’interior de mina (sitja, galeries de venti-lació i serveis) requerirà l’extracció per a la vertical del Pou III de més de 220.000 tones de sal, mantenint al mateix temps la producció de la mina Cabanasses. D’altra banda, la sitja que es construirà a l’interior de la rampa tindrà la capacitat d’emmagatzemar en un principi 16.000 tones de mineral amb la possibilitat d’ampliar fins a 30.000.

DADES PRINCIPALSLongitud total: 4.700 metres Pendent: del 12 al 20%Secció: 45m2 ( la del Solà és de 28m2)Cintes transportadores: la potència del grup motriu és de 800 KWTrams: 5Treballs previs: Sísmica 2D i 3D, cartografia geològica i geotècnica de detall, sonde-jos, testificació geofísica i altres mesures i estudis com ara la hidrofracturació, amb més de vuit empreses externes implicades.

Albert Sánchez, director responsable de la Rampa

------

medi ambient

Restauració del castellet del Pou 2 de Cabanasses i Pou I de Súria.

Anul·lació de la fossa sèptica i connexió al clavegueram municipal de Súria per a l’abocament de les aigües sanitàries de Cabanasses.

Desbrossada i neteja de restes vegetals (prevenció incendis forestals) a les dues fàbriques i al Pou III de Sallent.

Enderroc antiga fàbrica de Vilafruns

Pantalla acústica al cap motriu de la cinta transportadora del Pou III de Sallent (C-II-2) de cara a la prevenció de la con-taminació acústica en els habitatges propers.

10

MILLORES AMBIENTALS

FORM

ACIÓ

AM

BIEN

TAL

Els departaments de Medi Ambient i Prevenció han realitzat de manera conjunta una formació a la brigada de salvament de Súria. La primera part va ser una pràctica a la fàbrica de Súria de manipulació d’escumògen en cas d’incendi.La segona part va consistir en una classe teòrica on es van presentar i explicar les Instruccions Tècniques d’Actuació davant emergències ambientals (ITA’s), que són unes fitxes vinculades al Sistema de Gestió Ambiental ISO 14001 on

s’anoten les mesures preventives i correctores a prendre en cas de produir-se situacions d’emergència ambiental a les instal·lacions exteri-ors d’Iberpotash i que es poden trobar penjades en diferents punts (costat dipòsits de gasoil, productes químics, olis, etc.). També es poden trobar a la Intranet: http: / /sur ia/ intranet/Medio%20Ambiente/Aquesta formació es continuarà realitzant també per a la resta de personal de fàbrica i tallers.

El nou director és el doctor per la UPC de Recursos Naturals i Medi Ambient, el navas-senc Lluís Sanmiquel, que des d’abans de l’estiu comparteix la direcció de la Càtedra amb el director de Medi Ambient i Geologia d’ Iberpotash, Antonio Sánchez. És llicenciat en Geografia per la UAB i Enginyer Tècnic de Mines. A l’EPSEM dóna classes de Cartografia i Topografia Minera, Geomàtica, Sistemes d’Informació Geogràfica i Seguretat Minera. També col·labora amb Iberpotash com assessor del nostre equip topogràfic pel que fa als treballs previs a la construcció de la nova rampa d’extracció.

- Quina és la seva valoració inicial del nou càrrec a la Càtedra?- Molt positiva. He participat en la Càtedra en diferents treballs tècnics des del primer dia que es va constituir amb una gran satis-facció professional per part meva. Això ha fet que valorés molt la importància de la Càtedra com a element d’integració entre la universitat i l’empresa. Poder continuar ara col·laborant amb la Càtedra és un motiu de gran satisfacció per a mi.

- Com veu el camí realitzat fins ara per la Càtedra Iberpotash? - El valoro molt positivament. La relació directa entre la universitat i l’empresa és fonamental perquè pot garantir que els nostres futurs enginyers tinguin una for-mació més bona i adequada. En aquests gairebé 5 anys de la Càtedra hi han intervin-gut uns 12 alumnes com a becaris així com uns 10 professors en els diferents treballs

LLUÍS SANMIQUELNOU DIRECTOR DE LA CÀTEDRA D'IBERPOTASH PER L'EPSEM-UPC

La primera quinzena de novembre de 2012 tindrà lloc la propera auditoria de Bureau Veritas de seguiment en qualitat i medi ambient i recertificació en seguretat de la nostra companyia.Els objectius de l’auditoria són:

Confirmar que el sistema de gestió compleix tots els requeriments de la norma ISO 14001:2004Confirmar que Iberpotash té implantades les seves disposicions previstesI que el sistema de gestió és capaç d’aconseguir els objectius de la política d’Iberpotash.

AUDITORIES ISO

-

Iberpotash ha contractat una nova empresa per a la gestió integral dels residus. Actualment comptem amb contenidors i zones d’emmagatzematge per a tots els resi-dus especials (o perillosos) i no especials (o no perillosos) que es generen a l’empresa. La política ambiental d’Iberpotash és fomentar

BONES PRÀCTIQUES: RESIDUS

--

Campanya contra els banals: Recicla al màxim! RECORDEU QUE AL CONTENIDOR DE BANALS NO HI PODEM ABOCAR:

Ni residus especials (guants i draps bruts, piles, aerosols, etc)Ni residus valoritzables (vidre, paper i cartró, envasos de plàstic i metall, fustes, ferralla, cables elèctrics, materials electrònics, etc.)

En cas de dubte en la segregació del residu dirigiu-vos al vostre responsable més immediat o al departament de Medi Ambient d’Iberpotash.

--

11

qualitat

PROPIETATS I USOS DE LA SAL

tècnics, d’assessorament i de recerca que s’han desenvolupat. Després hi ha hagut un vessant de docència sobre aspectes de la sostenibilitat en la que han participat més professors i professionals d’ Iberpotash.Els objectius acomplerts són al meu enten-dre la consolidació de la Càtedra; el flux d’informació i coneixement entre l’empresa i la universitat; la realització de nombrosos projectes finals de carrera; la presentació de resultats de treballs desenvolupats en la Càtedra a congressos nacionals i internacio-nals... Fer que la mineria desenvolupada a Iberpotash sigui el més sostenible possible, ha estat i continuarà sent uns dels grans objectius de la Càtedra.Com a temes que encara no s’han desenvo-lupat suficientment, crec que cal fomentar més la part investigadora i de recerca de la Càtedra. També fomentar la divulgació de determinats aspectes de la Càtedra a través de conferències periòdiques durant l’any a realitzar a l’EPSEM.

- En què basarà la seva actuació en la direc-ció de la Càtedra Iberpotash?- En alguns dels aspectes que més he val-orat del fins ara director Joaquin Edo: foment del treball en equip, diàleg amb tots els participants de la Càtedra i el feedback de coneixements, experiències, treballs, investigacions... entre l’empresa i la univer-sitat. Cal que l’empresa pugui trobar en la universitat a través de la Càtedra el suport i assessorament tècnic necessari per tirar endavant de la millor manera possible els seus projectes i treballs.

LLUÍS SANMIQUELNOU DIRECTOR DE LA CÀTEDRA D'IBERPOTASH PER L'EPSEM-UPC

al màxim el reciclatge: cal que dipositem cada residu al seu contenidor respectiu, i intentar minimitzar l’ús del contenidor de banals.En cas de dubte en la segregació del residu dirigiu-vos al vostre responsable més imme-diat o al departament de Medi Ambient d’Iberpotash.

BONES PRÀCTIQUES: RESIDUS

En aquesta taula, podeu veure alguns dels múltiples usos

Campanya contra els banals: Recicla al màxim! RECORDEU QUE AL CONTENIDOR DE BANALS NO HI PODEM ABOCAR:

Ni residus especials (guants i draps bruts, piles, aerosols, etc)Ni residus valoritzables (vidre, paper i cartró, envasos de plàstic i metall, fustes, ferralla, cables elèctrics, materials electrònics, etc.)

En cas de dubte en la segregació del residu dirigiu-vos al vostre responsable més immediat o al departament de Medi Ambient d’Iberpotash.

Stefan Borgas ha estat escollit nou CEO del Grup ICL, al qual pertany Iberpotash, i succeeix Akiva Mozes, que s’ha jubilat després de 13 anys com a màxim dirigent de la multinacional i 37 al servei d’ICL.Borgas (a la dreta de la fotografia) té 48 anys, és d’origen suís i ha exercit càrrecs en empreses molt destacades de la indús-tria química mundial. Des d’Iberpotash li desitgem molt èxit en la seva nova etapa professional i agraïm sincerament a Mozes la dedicació de tots aquests anys a la companyia.

STEFAN BORGAS, NOU CEO D'ICL

el nostre Grup ICL

12

prevenció i seguretat

El Servei de Prevenció ha començat a donar formació especifica al personal de la brigada d’interior de mina amb pautes tècniques i coneixements teòrics per garantir la seguretat en els treballs de rescat en alçada. Entre altres, s’ha incidit en: legislació, homologacions, normes i certifica-cions; seguretat en els treballs en alça-da; equips de protecció individual; sis-temes de subjecció; aplicació de sis-temes anticaigudes; tècniques d’ascens i descens vertical, i de pro-gressió horitzontal; instal·lacions mit-jançant cordes; etc.

TREBALLS DE RESCAT EN ALÇADA

De forma mensual i després d’uns quants anys, mantenim mes a mes el tema central de “Prevenció per 12” que es pot visualitzar a diferents punts de l’interior i exterior de les instal·lacions d’Iberpotash, així com a les pan-talles informatives de què disposem. L’objectiu és mantenir aquest programa de comunicació que incideix en la prevenció segons la línia establerta fins ara.

La formació destinada a les brigades de salvament de Cabanasses i Vilafruns es va realitzar del 21 al 29 del mes de maig i hi van assistir 50 persones. El programa del curs, impartit per la Brigada de Salvamento Minero d’Astúries, es basava en dues jor-nades diferenciades.El primer dia es va descriure el funciona-ment de l’equip de respiració de circuit tancat BG-4; es va realitzar teoria i pràctica de comportament en condicions de no visi-bilitat amb una pràctica de dues hores de

durada amb l’equip de respiració que con-sistí en transport de material, llitera amb ferit i treball en equip.El segon dia la formació es va realitzar a l’interior de mina, amb una pràctica també de dues hores amb l’equip de respiració de circuit tancat BG-4 que consistia en el res-cat d’un ferit en una atmosfera irrespirable i un altre ferit atrapat sota un vehicle. També es va fer teoria i pràctica amb coi-xins elevadors encaminada a l’aixecament de pesos, vehicles, llisos, etc.

FORMACIÓ A CÀRREC DE LA BRIGADA DE SALVAMENTO MINERO DE ASTURIAS

Dues imatges de les jornades de formació per a les brigades de salvament

CONTINUEM AMB LA PREVENCIÓ PER 12

Ajuda’ns a millorar!

Proposem temes de debat: Quins temes tractaries a les xerrades mensuals de prevenció i seguretat?Premiarem les millors propostes amb entrades a espectacles al teatre Kursaal de Manresa i al Pavelló del Nou Congost. Envia ben aviat la teva resposta amb nom i cognoms a: seguretat@iberpotash.com

(La relació de propostes premiades i els noms dels guanyadors es publicaran en la propera edició de la revista “Iberpotash Comunicació”)

PER QUÈ NO FEM SERVIR LES BÚSTIES DE PREVENCIÓ?

13

Galeria de fotosIberpotash ha rebut diverses visites a l’interior de les mines i a l’exterior, com ara una delegació dels Mossos d’esquadra, la directora de Qualitat Ambiental de la Generalitat, Assumpta Ferran, el Col·legi d’Enginyers de Mines de Madrid o professors i alumnes de la Facultat de Geologia de Barcelona. Abans de les vacances d’estiu també ens ha visitat un grup d’usuaris de les llars d’Ampans. Iberpotash ha col·laborat amb escoles de la comarca, i ha estat a la Fira Mineralexpo de Barcelona, i a la Fira Exploratori de Berga dins la càtedra Iberpotash.

Iberpotash compta amb una nova eina d'actuació en prevenció que és el clima de seguretat. El seu objectiu és saber els nos-tres punts forts i febles, la percepció de seguretat existent entre la plantilla, bus-car mesures de correcció, aplicar-les i, finalment, fer-ne un seguiment continuat.

Qüestionari als treballadorsEntre 2009 i 2010 es va fer arribar un qües-tionari sobre temes relacionats amb la percepció de la seguretat en el treball. Després de les conclusions a què es va arribar es va decidir complementar-lo amb una enquesta electrònica a 76 persones. Els gràfics especifiquen unes dades, que a

EL CLIMA DE SEGURETAT, UNA EINA PER A TOTS

través d'uns indicadors clau, permeten interpretar els resultats. Darrerament s'han creat quatre grups de treball per

concretar un pla de treball materialitzat aquest juliol que proposa seguir treballant en un pla d'actuació.

prevenció i seguretat

Total índex (57) Compromís d'organització (57) Compromís de la direcció + rol del supervisor (60)

Rol personal + treball en equip (64)

Competència + permís per a treballar + reporting accidents

+ satisfacció general (62)

Presa de riscos (52) Obstacles per a un comportament segur (48)

Índex Índex Índex

Índex Índex Índex Índex

Interior 52 50 52 62 60 48 44Planta 58 59 59 66 62 55 49 Operari 53 50 51 63 60 49 45Vigilant 63 66 72 65 66 56 52Comandament intermig 60 65 69 64 61 52 53Global 57 57 60 64 62 52 48

Taula amb els indicadors claus

Total Compromís d'organització

Compromís de la direcció + rol supervisor

Rol personal + treball en equip

Competència + permís per treballar +

Presa de riscos

Obstaclesreporting accidents + satisf gral

14

centenari

Les pàgines dedicades a diversos capítols del centenari del descobriment de la potassa a Súria han fet referència al lloc exacte on es va descobrir el preuat mi-neral, a finals de l’any 1912. René Macary i Emili Viader van ser els descobridors de la potassa al pou Salí, concretament a la con-cessió anomenada “Roumanie”, quan es va trobar una sal de color variable i es va dur a analitzar a un laboratori francès. El resultat va ser determinant: s’havia des-cobert la potassa a Espanya.El Pou Salí es va obrir a la zona del Salí, a l’antiga carretera de Manresa a Bassella, assolint una profunditat de fins a 68 metres des d’on es va excavar una galeria horitzontal de 30 metres amb finalitats d’explotació i reconeixement. Va ser en aquesta galeria on es va tallar una capa de silvinita i carnal·lita.El descobriment va incitar a Macary i Viader a fer dos nous sondejos: un gairebé horitzontal al fons de la galeria, que talla vàries capes de sals potàssiques, per entrar als 52 metres en una potent capa de sal gemma; i l’altre va ser vertical, al fons del pou, que indicava que les capes potàs-

EL POU SALÍ ESDEVÉ UNA ZONA VISITABLE

XIII Congrés Internacional de Patrimoni Geològic i MinerLa 13a edició del Congrés ha tingut lloc del 20 al 23 de setembre al teatre Kursaal de Manresa, amb motiu de la commemoració del Centenari del descobriment de la potassa, sota organització de la Sociedad Española para la Defensa del Patrimonio Geológico y Minero (SEDPGYM), UPC, el Parc Geològic i Miner de la Catalunya Central i Iberpotash. El títol del congrés era “Mineria sostenible: patrimoni d'avui i del demà” i el seu princi-pal objectiu ha estat ser punt de trobada d’investigadors, estu-diosos i interessats en el patrimoni geològic i miner amb inter-canvi d’experiències.

Iberpotash col·labora en l'organitzacióIberpotash s’ha afegit a l’organització i patrocini d'aquest Congrés amb motiu del Centenari i hi ha participat amb quatre conferències especifiques, a banda de la conferència elaborada per la Càtedra Iberpotash, que versava sobre l’evolució de l’Escola de Mines de Manresa i la seva relació amb la mineria potàssica. Les conferències d'Iberpotash van tractar sobre els cent anys de potassa des de l’àmbit d’investigació geològica (a càrrec del director de Medi Ambient i Geologia d’Iberpotash, Antonio Sánchez); l’evolució dels mètodes d’explotació minera a Súria (a càrrec del director general operatiu d’Iberpotash, Vicente Gutiérrez); l’evolució en l’àmbit de la seguretat minera (a càrrec del director de Prevenció d’Iberpotash, Rafael Sánchez); i sobre l’evolució dels processos de tractament i

siques es trobaven a major profunditat.A partir del descobriment, esdevé a Súria l’anomenada “febre de potassa” amb l’arribada de geòlegs i estudiosos de diverses parts del món que busquen tro-bar aquest fertilizant. El pou Salí, però, es va inundar el 20 d’abril de 1914 i es va dis-soldre la societat Macary i Viader. L’any 1918 s’obriria el Pou 1 (el pou mestre) i

Minas de Potasa de Súria (Solvay, 1920) començaria a explotar la conca potàssica catalana.A la zona del Salí hi havia tres habitatges: l’anomenada casa del Salí, la casa de les quadres del Salí, i la casa pou del Salí. La casa del Salí era una antiga masoveria de Tordell, i la casa situada just a sobre del pou on es va descobrir la potassa, la va fer cons-truir René Macary, probablement primer va ser l’edifici que donava accés al pou i poste-riorment es reconvertiria en habitatge. El primer llogater de la casa va ser l’obrer Francesc Cazorla Martínez (1925) i el darrer Andreu Sánchez Crespo (abans de 1941, segons el llibre “Cum grano salis” d’Albert Fàbrega). El 6 d’abril de 1956, Minas de Potasa de Súria va recuperar la casa pou i el terreny. Es va enderrocar tota l’edificació i els terrenys es van parcel·lar en horts.Iberpotash ha iniciat les obres de restaura-ció i adequació de l’entorn del Pou Salí, coincidint amb la celebració del centenari del descobriment, per tal de fer-lo visi-table. La inauguració de la dignificació de l’històric espai es farà les properes set-manes dins els actes oficials del Centenari.

instal·lacions industrials mineres a Súria (a càrrec del director industrial d’Iberpotash, Pablo De Lastres).La conferència inaugural va anar a càrrec del conseller delegat d'Iberpotash, José Antonio Martínez Álamo. Just després de la seva intervenció arribava la bona notícia que el Parc Geològic i Miner de la Catalunya Central havia estat acceptat com a membre de la Xarxa Europea de Geoparcs i es convertia oficialment en el primer Geoparc de Catalunya.

Imatge de la inauguració del Congrés

BUSCAR

Viernes, 18 de Mayo de 2012

Actualizado: 07:00 Hrs.

Home Almería Ciudades Empresas Vivir Esquelas Agenda Ocio Deportes Agricultura 2000 Padel Matinal [8.20 h]

Clasificados Club de la Voz Opinión Eventos Suscriptores Tienda Publicidad Especiales Almerienses por el mundo Recetas Motor Padel

CRONICAS DE BOLSILLO

796

Minas de Potasa en Suria

Marcharon allí mojaqueros, turreros, cuevanos, gente de Benínar y de Lucainena, de Alcolea y de Adra. Como si de una fiebre del oro

se tratase, centenares de almerienses acudieron a un pequeño pueblecito de Cataluña llamado Suria porque habían descubierto una

mina de Potasa.

Fue en la primavera de 1912 y justo ahora se cumplen cien años. En esa localidad de la Cataluña profunda, a 15 kilómetros de

Manresa, están celebrando estos días el aniversario de un descubrimiento que los llenó de prosperidad. Aún continua dando vida al

pueblo este negocio minero bajo la gerencia de una multinacional israelita. La potasa supuso una revolución californiana para todo ese

valle catalán y para cientos de familias andaluzas -especialmente almerienses- que hasta allí emigraron en busca de hacer ahorros

para volver luego y comprarse un cortijo con unos animales. Hasta allí llegaron familias de los Flores del Aguaenmedio, con el patriarca

Frasquito el Santo, los Zamora de la Sierra de Mojácar, los Cánovas de Benínar, Paco el Murciano y otros tantos. Allí los hombres se

dejaron la piel bajando a setecientos metros a por el mineral con el que se fabricaban fertilizantes para toda Europa y sal común.

Siempre en parejas, por seguridad, como la Guardia Civil. Eran las primeras décadas del siglo XX cambalache y no paraban de llegar

andaluces hasta Suria. Tanto que se tuvo que construir un poblado minero (como aquí hicimos en Las Menas de Serón o en El Arteal

de Cuevas). Lo bautizaron como Colonia Santa María. Eran barracones donde las mujeres guisaban a la espera de que sus maridos

volviesen de la mina, criando hijos que aún viven y que tienen todos esos días aún grabados en la memoria. Iban a la fuente a por

agua y se encargaban de asear a sus retoños, perfumarlos con agua de colonia antes de llevarlos a la escuela. Más de doscientas

familias almerienses habitaron el poblado.

Fue pasando el tiempo algunas familias de mineros volvieron, otras se quedaron y abrieron negocio en la vecina Manresa, donde

siguen sus hijos y nietos: una pastelería denominada Caparrós; un bar de tapas llamado Alcazaba. Fueron años duros. Ya casi nadie

se acuerda. Pero en esa conmemoración que llega este año a tierra catalana, a ese pueblecito cercado de pinos, hay mucho sudor

almeriense derramado debajo tierra.

publicidad

1.-

2.-

3.-

4.-

5.-

publicidad

publicidad

Página 1 de 2

Los almerienses de la potasa

18/05/2012

http://www.lavozdealmeria.es/vernoticia.asp?IdNoticia=27248&IdSeccion=4

El programa ‘Divendres’ parla del centenari de la potassa i de l’activitat minera a Súria15 de Febrer de 2012

El programa ’Divendres’ de TV3 ha parlat avui, dimecres, sobre el centenari del descobriment de la potassa a Súria i altres aspectes de l’activitat minera, amb entrevistes en directe des de la plaça de Sant Joan i l’emissió d’imatges gravades aquest matí a l’interior de les galeries per un equip de l’espai, encapçalat pel periodista Espartac Peran.

L’equip del programa ha baixat a una profunditat de 900 metres, que, segons ha explicat Espartac Peran en directe, és ’el lloc més profund de

Catalunya’. La presència de ’Divendres’ a la mina de Súria ha estat possible gràcies a la col·laboració de l’empresa Iberpotash. A la plaça de Sant Joan, Espartac Peran ha entrevistat la subdirectora de la mina de Cabanasses, Sara Rabeya, que ha parlat sobre el sistema d’extracció a Súria i els condicionants del treball miner. Per la seva banda, l’ambientòleg Àlex Tripiana, guia de la muntanya de sal de Cardona, ha explicat l’origen del jaciment salí i les circumstàncies del descobriment de la potassa a Súria. La connexió s’ha realitzat amb la presència a la plaça de Sant Joan del gegant miner dels Geganters del Poble Vell. També s’hi han exposat minerals i diferent material de treball a la mina. Avui, dimecres, també ha estat enregistrat a la plaça de Sant Joan un apartat dedicat als indrets de visita recomanada a Súria i al seu entorn, amb descripcions ofertes pel surienc Josep Noguera. Aquest apartat s’emetrà en el programa d’aquest dijous, 15 de febrer. Aquest dijous també s’emetrà un altre apartat sobre la vida a l’edat mitjana, que va ser enregistrat ahir, dimarts. L’explicació del tema serà a càrrec del conegut historiador Josep Maria Solé i Sabat, col·laborador habitual del programa, que hi serà acompanyat per diferents personatges de la Fira Medieval d’Oficis. ’Divendres’ s’emet de dilluns a divendres entre les 16.40 i les 18.30 h.

Imatge de la connexió dedicada a

l’activitat minera, amb la presència del

gegant miner de Súria

enllaços relacionats

’Divendres’ - L’activitat minera a SúriaEl bloc de ’Divendres’ - Dimecres, 15 de febrer

Página 1 de 1Ajuntament de Súria

17/02/2012http://www.suria.cat/default.php?idcanal=7&idcategory=33&idsubcategory=0&idgroup=...

Página 1 de 1

La Vanguardia - Diners - 5 feb 2012 - Page #17

06/02/2012

http://epaper.lavanguardia.com/epaper/services/OnlinePrintHandler.ashx?issue=3757201...

recull de premsa

CATALUNYA

Miércoles 4 julio 2012 5Expansión

La rutadeDalí aporta 123millonesdeeurosalEmpordàMÁSVISITAS/Elmuseo,el teatroy lacasadelpintor registraron1,4millonesdeturistas,un8%más.Los rusosgananpesoysesitúanensegundaposición.

MònicaCabruja.GironaEl patrimonio cultural comogenerador de riqueza. Un in-forme de la Fundación Gala-SalvadorDalíconcluyequelosvisitantes del triángulo dali-niano formado por el TeatroMuseoDalídeFigueres,laCa-sa-Museo Salvador Dalí dePortlligat y la Casa-MuseoCastellGalaDalídePúbolgas-taron el añopasado 123millo-nesdeeuros.Estacifrasuponeun incrementodel 66%enre-lación al año 2005, según unestudioelaboradoenelmarcode un convenio de colabora-ción de la fundación con laUniversitatdeGirona(UdG)yel Institut Català de Recercaen Patrimoni Cultural, que sepresentóayerenFigueres.En total, el año pasado se

registraron 1,43 millones devisitantes (un 8%más que en2010), mientras que en 2005fueron 1,21 millones. Se esti-ma que el gasto por visitanteha crecido un 40% duranteesteperiodo.Enrelacióna lastransacciones económicasoriginadas por las actividadesde la Fundación Dalí, se cal-cula que el año pasado se si-tuaron en 181 millones, un52%más que en 2005. La ge-neracióndeproducto interiorbruto (PIB) fue de 90 millo-nes de euros, que supone un67% de incremento con res-pectoa2005.“A título comparativo, esta

magnitud estaría cerca del2,5% del PIB del Alt Em-

Turistas haciendo cola en el Museo Dalí de FIgueres (Alt Empordà).

Óscar Ruiz es el consejero delegado y cofundador de Habaluc./ E.R.

pordà”, según se destaca.Ha-cesieteaños, lafundaciónela-boró un primer estudio queahora sirve de referente parapoder comparar con este se-gundoinforme.

VisitantesrusosEl catedrático de EconomíadelaUdGyunodelosautoresdel estudio,Modest Fluvià; elsecretario general de la Fun-daciónDalí, Lluís Peñuelas, yel gerente de la institución,Joan Manuel Sevillano, pre-sentaron ayer el estudio. Res-pecto al perfil de los visitan-tes, un 81% son extranjeros,entrelosquesiguenpredomi-nando los franceses. Destacael aumento de turistas rusos,

queelañopasadoocuparonlasegunda posición, con el12,5%deltotal.La fundación tiene en nó-

mina a un centenar de perso-nas y calcula que hay más de1.800 lugares de trabajo rela-cionados con sus actividades.Los responsables de esta ins-titución destacaron que loscostes de los museos de laFundación Dalí son entre un60% y un 70% inferiores a lamedia de los principales mu-seos españoles y que la enti-dad cultural no tiene depen-dencia de las subvencionespúblicas.Losautoresdelestu-diodestacaronqueelnúmerode visitantes está creciendoduranteesteaño.

J.O.BarcelonaEl proyecto de Gas Naturalpara poner en marcha ungran almacén subterráneo degas en Balsareny (Bages) estotalmente compatible conlos planes de crecimiento deIberpotash en la zona, segúnfuentesde la compañíamine-ra controlada por el grupo is-raelíICL.DesdeIberpotashsevecon

buenos ojos la inversiónanunciada por el grupo gasis-ta, que, además, ha recibidoapoyo técnico –en aspectosgeológicos y mineros– porpartedelaempresadeextrac-ción de potasa y sal desde2008. Ese año las dos compa-ñías firmaron un acuerdo decolaboración que ha cristali-zadoenel proyectopresenta-doelpasado19dejunio.Gas Natural prevé invertir

350 millones en un plazo dediez años en la construccióndelalmacénsubterráneo.

‘Phoenix’Iberpotash, que es la propie-tariadelasconcesionesdeex-plotación minera en la zonade Súria, Sallent y Balsareny,está ejecutandounambiciosoprogramadeinversionesenlazona, conocido como PlanPhoenix.Enunaprimera fase,hasta 2014, Iberpotash prevéllevaracabounas inversionesde 160millonesdeeurosparaampliarymodernizarsus ins-talacionesmineras.Según la compañía, estos

planes no se ven en absolutoafectadosporel almacénsub-terráneodeGasNatural.

Iberpotashapoya losplanesdeGasNaturalenelBages

S.S.BarcelonaLa celebración del primer sa-lónConstrumat enChina de-berá esperar. El Gobierno delgigante asiático ha decididoposponerhasta2013eleventoferial, quese ibaacelebrares-te mes de julio en Pekín. Lasautoridades chinas comuni-caron a Fira de Barcelona enmayosudecisióndeatrasarelcertamen, según han explica-dofuentesdelaentidad.Estamedida es consecuen-

cia de un cambio de plantea-miento del Gobierno chino,que quiere agrupar bajo unmismo paraguas todas las fe-rias del sector de la construc-ción. El socio de Construmates el operador ferial públicochinoCcpitBM,cuyasferiasapartir de ahora serán organi-zadas por la China BuildingMaterialsFederation.Elobje-tivoeselaborarahoraunnue-vo calendario ferial, lo queobligará a renegociar los tér-minos de la alianza que habíafirmado Construmat con susociochino.Todo indica que las autori-

dadesdelpaísquierenorgani-zar en abril de 2013 una granferiadematerialesde la cons-trucción (Stone-Tech) y ar-quitectura (ArchitecturalAsia) en la quepodría ubicar-se también el salón Constru-mat China. En la edición quedebía celebrarse este mes es-tabaprevistoqueparticiparantreinta empresas españolasdelsectoryuncentenardefir-mas asiáticas, que hubieranocupado una superficie de4.000metroscuadrados.

Chinaposponeel salónConstrumatdePekín

J.Orihuel/T.Díaz.BarcelonaEnmenos de un año ymediode vida, la start up tecnológi-ca Atenerom, que opera bajola enseñaHabaluc, sehavistoobligadaacambiardesedeenBarcelona tras contratar amásdecincuentapersonas.Elportal online, fundado con300.000eurosporOscarRuizy Joan Balanzó, acaba de es-trenar su nueva oficina en lacalle Valencia –en plenoEixample–, con una superfi-cie de 2.100 metros cuadra-dos.Habaluc,cuyolanzamiento

comercialseproduciráelpró-ximo viernes, se autodefine

como una plataforma socialde experiencias. El objetivode la web es que el usuariopueda“localizar,crearycom-partir experienciasapartirdesus gustos socioculturales yafinidades”, dice Oscar Ruiz,que hasta 2007 desarrolló suactividad profesional en elsectorinmobiliario.Habaluc pretende dar una

“respuesta útil y rápida” a losusuariosquebuscanenInter-net experiencias de ocio, cul-tura, deporte, gastronomía,entre otros eventos, afirmaRuiz, quien asegura que laweb recogeráhasta 5.000po-siblesactividadesquepuedan

realizarse en ciudades comoBarcelonaoMadrid.Unequipode12periodistas

llenan de contenidos la agen-davirtualdeHabaluc,aunquela idea es que el usuario creesus propios planes. El portalprograma “actividades paratodaslasedadesapartirdelos18 años”, añade el consejerodelegado.

InternacionalizaciónEl plan de negocio de Haba-luc contempla saltar a NuevaYork(EEUU)aprincipiosdelaño que viene, mientras queFrancia, Alemania y ReinoUnidosonpaísesdondeprevé

entrar más tarde. Para acele-rar sus objetivos de expan-sión, Habaluc está negocian-do una ronda de financiaciónde1,5millonesdeeuros.La empresa cerró una pri-

mera ronda de dos millonesde euros a principios de esteaño. La operación contó coninversores privados, queaportaron 1,5 millones, y500.000 euros de financia-ción bancaria: 250.000 eurosavaladosporel InstitutCatalàde Finances (ICF) y 250.000eurosmásdeBancoSabadell.Elmodelo de negocio de la

start up se basa en estableceracuerdos –bajo comisión–

LaplataformaonlineHabalucestrenanuevasede tras contratar a cincuentapersonas

La empresa, quenegocia una rondade 1,5millones, halevantado un total de2,3millones de euros

� El importede lastransaccioneseconómicasgeneradaspor laFundaciónDalí seestimaen181millonesdeeuros,un52%másqueen2005.

� Semantieneelpredominiodevisitantes francesesyse incrementaelnúmerodeturistas rusos,queyarepresentanel 12,5%del total.

� Paraesteaño2012 lasperspectivassonpositivas,yaquesemantiene la líneaascendenteenrelaciónalnúmerodevisitantes.

Crecimiento

con las empresas quequierancolgarsuseventosohacerpu-blicidad en la web. “La firmatiene la oportunidadde llegardirectamentealconsumidor”,señalaRuiz.

Impreso por Rosa Vilajosana . Propiedad de Unidad Editorial. Prohibida su reproducción.

3297090

Un Alonso detraca i mocadorpren avantatgesobre Vettel aValència

�Pàgines 18 a 36

�DillunsEsportiu

SALVADOR REDÓEl jugador de Santpedoramb la samarreta de laselecció espanyola. Té dosanys més de contracte amb

el València

� Mai havia tingut tan a propun Jocs, però sap que noméshi anirà si hi ha una baixa �28

RafaMartínez,el tretzèhome deScariolo

Alonsocelebra

emocionatel triomf

WA

LDR

IN T

HEM

AJ/E

FE

DO

LOR

S PU

JOLS

Mursi és el nou cap d’Egipte

ESCLAT A LA PLAÇA TAHRIR �17

EL CANDIDAT DELS ISLAMISTES GERMANS MUSULMANS ÉS ELVENCEDOR PROCLAMAT DE LES ELECCIONS PRESIDENCIALS

Bages, Berguedà, Cerdanya, Solsonès, Anoia, Alt Urgell i Baix Llobregat Nord

RECICLA’MAquest diari utiliza paper reciclat en el 80,5%

EL DIARI DE LA CATALUNYA CENTRAL

www.regio7.cat

ANY: XXXV NÚMERO: 10.005DIRECTOR: Marc Marcè i Casaponsa

PREU 1,10 EUROS | DILLUNS, 25 DE JUNY DEL 2012

ENTREVISTA Íngrid CharquesMetgessa de la Unitat de Memòria del Solsonès«S’ha vist que, com més fas servir la ment, méstemps trigues a tenir deteriorament» �11

�ELS TREBALLADORS DELCENTRE SANITARI SÓN LADIANA DELS PACIENTS QUEARRIBEN A LA ZONA DECONSULTES I NO SABEN COMARRIBAR AL METGE �5

�La Generalitat va arribar més tard que Bilbao a fer el primer ‘hub’ de gas de l’estat,

però amb la instal·lació del Bages tornaria a tenir a l’abast el primer de Catalunya �2 I 3

El dipòsit de Balsareny ésclau en l’estratègia per ferun mercat català del gas

L’Hospital SantJoan de Déu de Manresa té la malaltiade l’escassasenyalització

�EL PILOT DE FERRARI VENÇSORTINT DE L’ONZÈ LLOC.VETELL I HAMILTON NO SUMEN Després d’una mala classi�caciódissabte, l’asturià va predir que elsaltres també poden tenir un maldia. Ahir, va fer una cursa extraor-dinària i els rivals van punxar.�23

MOHAMED MESSARA/EFE

Portada Actualitat Manresa Comarques Cultura Esports

Opinió

Serveis

Página 1 de 2ElSetmanari.cat

29/03/2012http://www.elsetmanari.cat/noticies/detail.php?id=9370&nwl=

Vicente Gutiérrez,

ingeniero de minas *

Iberpotash está construyendo una gran rampa de acceso a la mina y una planta de

tratamiento de sal vacum en Súria

«El proyecto Phoenix va a ser la locomotora de la

Catalunya Central»

La conexión ferroviaria con el puerto y el

corredor mediterráneo son fundamentales para

el crecimiento de las exportaciones

Proyecto Phoenix

El proyecto de Iberpotash comporta la construcción de modernas instalaciones en la planta de Súria y se traducirá en un crecimiento de las exportaciones La mayor empresa minera de Catalunya, Iberpotash, marca su hoja de ruta para los próximos años a partir del proyecto Phoenix. El objetivo es asegurarse su participación en el mercado de la potasa –elemento básico para la fertilización de los campos- a largo plazo de forma competitiva a nivel mundial. El proyecto Phoenix ha estado elaborado conjuntamente con el grupo ICL, propietaria de las minas situadas en Súria y Sallent (Bages). A partir de 2014, la producción se concentrará en la planta de Cabanasses, en Súria. La planta de Sallent se eliminará y se construirá un polígono industrial, además de contar con un proyecto turístico asociado. El plan de futuro de la empresa comporta efectos multiplicadores y dinamizadores sobre la economía del territorio. “Va a ser la locomotora de la Catalunya central”, ha asegurado Vicente Gutiérrez, remarcando que es un proyecto “plenamente sostenible con su entorno”, ya que la sal no irá a la montaña. La construcción de una rampa de acceso de 4,5 quilómetros a la mina de Cabanasses (Súria) y una planta de tratamiento de sal vacum serán dos de las nuevas infraestructuras que se están construyendo y que comportarán una mejora de la competitividad de hasta un 40%. Posteriormente, para llevar a cabo una tercera fase (prevista para 2021), es fundamental la mejora de la conexión ferroviaria con el puerto de Barcelona. La línea ferroviaria propuesta conectaría Súria y Manresa con el puerto y, a su vez, con el corredor mediterráneo, lo que permitiría llegar hasta Lyon. Gutiérrez ha cuantificado en 200 vagones diarios los que podrían salir de su planta. “La inversión estaría justificada y sería un beneficio para las empresas del entorno”, ha remarcado. Según los cálculos de la empresa, la nueva vía permitiría pasar del millón de toneladas exportadas en 2011 a más de tres millones en el 2021.

* Vicente Gutiérrez es doctor ingeniero de minas por la Universidad de Oviedo. Trabajó en la minería de carbón de Hunosa desde 1980 hasta 1996 en puestos de producción y de dirección técnica. Entre 1996 y 2006 fue el creador y Director General de Sadim Ingeniería, una empresa del grupo Hunosa dedicada a proyectos mineros nacionales e internacionales de obra civil, de sistemas de información geográfica y de atmósferas explosivas. Desde 2006 trabaja en Iberpotash, primero como Director de Minería y desde hace un año como Director General Operativo.

es opcions del futur econòmic amb més argu-

ments de la Catalunya Central, especialment del

Bages, són, avui en dia, l’ambiciosa inversió

anunciada per la israeliana ICL a les mines de

potassa de Súria i la construcció del Parc Tecnològic de la

Catalunya Central, apuntat com el més sòlid fonament a llarg

termini per reconstruir l’economia local.

El projecte d’ICL per a la seva  lial estatal Iberpotash és

dels que generen optimisme. L’empresa va anunciar ara fa

un any que tenia el vistiplau de la seva matriu multinacio-

nal per fer el primer pas d’una llarga cadena d’inversions.

S’anunciava que arribarien al Bages en tres anys milions

d’euros, els primers dels quals ja tenen la primera pedra

posada. A més llarg termini, el projecte d’Iberpotash, ano-

menat genèricament Phoenix (un nom apropiat per a una

indústria que anys enrere s’havia donat per liquidada)

consisteix a abocar a la mineria bagenca  ns a milions

d’euros (. milions de pessetes) en un termini de vuit

anys. El projecte, a més, pot tenir importants repercussions

mediambientals per al territori, ja que preveu la progressi-

va dessalinització de la zona i l’apro tament dels polèmics

residus que genera la producció minera. Els càlculs inicials

de l’empresa són que aquesta inversió podria generar  ns

a llocs de treball, números de pes en una comarca, el Ba-

ges, amb una xifra d’aturats que voreja els .. Tot ple-

gat, arran de la troballa de noves betes per a l’explotació, que

permeten garantir a molt llarg termini el futur de la mine-

ria local, una de les activitats històriques i més fèrtils des del

punt de vista de la producció i la generació d’ocupació al Ba-

ges. L’avantatge del territori en aquest camp és òbvia: la mi-

neria és un sector aliè a les deslocalitzacions. El Bages té una

riquesa subterrània enorme, que cal apro tar, oimés tenint

en compte l’escassetat de recursos propis i la manca de grans

projectes inversors que puguin afermar la recuperació eco-

nòmica. En aquest sentit, el projecte d’Iberpotash, només

practicable en un ric subsòl salí com el bagenc, contrasta amb

la facilitat amb què una multinacional amb una llarga tra-

dició a la comarca, Pirelli, va desmuntar la seva producció

de pneumàtics i va deixar sense feina més de mig miler de

persones ja en plena recessió. Dues multinacionals, doncs,

que representen la cara i la creu de la crisi per al Bages.

En el primer pas dels extensos plans d’Iberpotash hi ha la

construcció d’una planta de sal, la qual es va començar a

construir al principi d’any. Aquesta planta permetrà fer-hi

el tractament de clorur sòdic que actualment s’emmagatzema

als runams salins i garanteix una producció de . to-

nes de sal d’una puresa del ,. Les tasques de muntatge

de la planta ja tindran un efecte immediat en la generació

d’ocupació, ja que els càlculs de l’empresa parlen de llocs

de treball indirectes creats. A partir del , trenta-dues per-

sones s’incorporaran per fer les tasques productives.

Aquesta primera fase suposa una inversió de milions

d’euros, que es repartiran en milions d’inversió operati-

va i milions d’inversió logística. En conjunt, però, la pri-

mera fase del projecte Phoenix té més potes: la construcció

d’una rampa d’extracció de , quilòmetres a la zona del

nord-est de la mina de Cabanasses (on els estudis geològics

con rmen que hi ha reserves mineres de potassa i sal per

a molts anys) i l’ampliació de la planta de tractament de po-

tassa, entre d’altres. Aquesta fase tindrà en conjunt una in-

versió de milions d’euros, i es preveu enllesti-

da en poc més de dos anys.

L

Regió7 > Raons per a l’optimisme

Abril 2012

���CARLES BLAYAEl President de la

Generalitat, Artur Mas, va

posar, el mes de gener

passat, la primera pedra de

la primera de les inversions

del projecte Phoenix de la

multinacional ICL per a la

mina de Súria

ARXIU/MIREIA ARSO

��

�El projecte Phoenix

d’Iberpotash pre-

veu una inversió total

de 600 milions d’euros

fins al 2020, condicio-

nada a la millora de la

xarxa ferroviària i a la

connexió amb el futur

Corredor mediterrani

� 26 �

Els valors del futur econòmic

La inversió de la israeliana ICL a les mines de Súria, amb els diners ja damunt la taula, i el Parc

Central, com a opció a llarg termini, les grans oportunitats del territori central per al creixement

23MA026X.qxd:Maquetación 1 18

/4/12 19:36 Página 1

DIJOUS, 10 DE MAIG DEL 2012 | Regió7

TEMA DEL DIA

2

VETLLADA DE PREMI Regió7 i TVM van lliurar ahir a la nit els seus guardons anuals. La vetllada, que va omplir de cares del món de la

política, l’economia i d’actius socials l’auditori de Fundació Caixa Manresa, va servir per reivindicar la necessitat de mirar endavant en el difícil

context actual com l’única manera de sortir del pou. Hi va haver esbroncada per a Jordi Follia, director general de Carreteres, per la C-55

�

Un auditori de la Fundació Cai-xa Manresa sense ni una cadirabuida va acollir, ahir a la nit, l’ac-te de lliurament dels premis queatorguen anualment Regió iTVM. Entre els assistents hi va serFrancesc Homs, secretari generalde la Presidència de la Generalitat,i l’alcalde de Manresa, Valentí Ju-nyent, acompanyats per una nom-brosa representació política, em-presarial i social de la CatalunyaCentral. El repartiment dels guar-dons va servir per constatar que alterritori, tot i els greuges que va ex-posar amb contundència noméscomençar el director general deRegió, Marc Marcè, hi ha motiusper a l’esperança. Així ho van ma-nifestar dos dels premiats, els cien-tí�cs Lluís Torner i Pere-Joan Car-dona. I el mateix Homs.Un ambient distès va marcarl’arrencada de la vetllada, a les delvespre. Hi va haver converses a peudret i encaixades. Conduïa l’acteQueralt Casals, periodista de TVM,que va demostrar les seves taulesquan un inoportú personatge, Ro-ger Manresà de Casabona, va vo-ler rebre un premi tant sí com no.Va ser la nota divertida d’un acteseriós però dinàmic que ha esde-vingut cita obligada al territori. Marcè va ressaltar que en elmoment actual s’agraeix més quemai poder premiar l’excel·lència ique els guardons volen ser un co-pet a l’esquena per ajudar a avan-çar. Dit això, no va estalviar críti-ques a la situació de la CatalunyaCentral amb relació al país criticantl’estructura de dònut que té Cata-lunya políticament i administrati-vament. Va suggerir que, igualque cal un pacte �scal, també calun pacte territorial i voluntat demodi�car la visió del país que faque la Catalunya Central hagi d’a-frontar problemes grans amb einespetites. Les dades d’atur i envelli-ment del Bages, el Berguedà i l’A-noia, va dir, no són casualitat.Marcè no va desapro�tar l’ocasióper recordar a Jordi Follia, directorgeneral de Carreteres i Premi Es-trellat, que mantenir la C- comestà és «una vergonya».José Antonio Martínez Álamo,conseller delegat d’Iberpotash, varecollir el primer premi de la nit, eld’Empresa, que va agrair espe-cialment pel fet que li fos atorgatper la premsa. Va recordar els en-tre i treballadors que s’a-fegiran als . de l’empresa quancomenci l’ambiciós projecte Phoe-nix pel qual han rebut el guardó. La futbolista Clàudia Pons, Pre-mi Esport, va parlar d’«orgull» pelreconeixement en un territori amb

grans esportistes i el va dedicar alsseus pares, «que pateixen en pri-mera persona la meva devocióper aquest esport». La va rellevardalt de l’escenari Òscar Balcells,Premi Cultura per la seva tasca da-vant el Teatre de l’Aurora i la Mos-tra d’Igualada. Balcells, que va re-memorar el seu breu passat col·la-borant a l’edició d’Igualada deRegió, va voler «trencar una llan-ça per a la premsa local» i animaral mateix temps els professionals«a continuar la vosta tasca per in-formar un país que esperem quecada vegada sigui més lliure».El periodista Arcadi Alibés va re-bre el Premi Comunicació desta-cant la importància de l’esportpopular, més enllà de l’esport d’e-lit, per combatre el sedentarismei per «ser feliç«. Ho deia amb tot elconeixement de causa. I és que,com va explicar, fa més de anysque participa en maratons. Per recollir el Premi Actius So-cials van pujar a l’escenari els res-ponsables de Càritas de Manresa,Igualada, Solsona i Berga. JaumeEspinal, de l’entitat a Manresa, varessaltar que la situació dramàti-ca que viuen moltes persones ac-tualment sigui directament pro-porcional a la implicació d’altresper ajudar. Va apuntar que la seva«és una feina col·lectiva. Tots femCàritas». El cientí�c Lluís Torner,Premi Ambaixador, va declarar la

seva estimació per la seva ciutat,Berga, i també per Manresa. Vaagrair especialment que es donésun premi a un cientí�c. Una deci-sió, va comentar, que de ben segurque en un futur farà que Catalunyatingui al costat dels esportistes, delscuiners i dels arquitectes, cientí�csde renom mundial. Torner va re-calcar que l’important és proposar-s’ho, recordant la gesta que fa unadècada es van proposar un grup demanresans. Aleshores la �ta era ferl’Everest, i ho van aconseguir.Els tres artistes mereixedors delnou Premi Tendències, l’artistaplàstica Marina Berdalet i els mú-sics Martí Bracons i Samuel Ma-teos, van rebre amb els braçosoberts el guardó que van llegircom una oportunitat. La podranapro�tar l’estiu vinent, en una ex-posició-performance a l’auditoripromoguda per Regió i TVM.El punt i a part entre els premisesmentats �ns ara, triats per un ju-rat, i els populars, escollits pels lec-tors i televidents de TVM, la vamarcar la impertinent aparició deRoger Manresà de Casabona, queva fer riure els presents. També esva endur un guardó però, lògica-ment, no va ser l’escultura disse-nyada per als Premis Regió iTVM per l’artista Ramon Oms.Follia va recollir el Premi Estre-llat mentre sonaven un parell dexiulades. Va assegurar que el mo-tiu per qual se l’havia consideratmereixedor, la C-, «ens preocu-pa i ens ocupa en el sentit que lidonem una atenció especial per-què té uns problemes evidents.

GEMMA CAMPS | MANRESA

Regió7 i TVM reparteixen els seus premisamb un missatge d’esperança malgrat tot

La vetllada celebrada ahir a Manresa va ser marcada per l’agraïment i pel to combatiu i esperonador dels presents

�

Vista general de la sala de l’auditori de Fundació Caixa Manresa, ahir a la nit, on no va quedar ni una cadira lliure

FOTOGRAFIES DE: SALVADOR REDÓ

�Premi Empresa: Iberpotash, empresa que explota la conca minera del

Bages. En la persona de José Antonio Martínez Álamo, conseller delegat. Per

haver posat en marxa el projecte Phoenix d’ampliació de les instal·lacions

d’Iberpotash a la comarca, una iniciativa vital per al Bages i per a Catalunya.

�Premi Esport: Clàudia Pons, puntal de l’equip de futbol sala femení

Queralt de Gironella. La baganesa ha viscut el seu millor any a la divisió

d’honor i ha estat subcampiona del món amb la selecció espanyola.

�Premi Cultura: Òscar Balcells, director del Teatre de l’Aurora d’Igualada,

que ha convetit en un dels puntals de la vida cultural anoienca. I director de

la Mostra d’Igualada de teatre infantil i juvenil, que ha sabut convertir en una

cita indispensable del món de l’espectacle a Catalunya.

�Premi Comunicació: Arcadi Alibés. Fill de l’Ametlla de Merola i resident a

Sallent, el conegut periodista de Televisió de Catalunya és un maratonià

consumat que ha unit la comunicació i l’esport mitjançant la seva capacitat i

entusiasme per divulgar la vida esportiva.�Premi Actius Socials: les entitats de Càritas a la Catalunya Central,

perquè amb la seva dedicació generosa a la comunitat milloren la nostra

societat, oimés en la cruel situació de crisi actual. El premi va recaure en les

persones de Jaume Espinal, de Càritas Manresa; Joan Farrés, de Càritas

Igualada; Josep Muntanyà, de Càritas Solsona i Josep Vidal, de Càritas Berga.

�Premi Ambaixador: Lluís Torner. Nascut a Berga, doctor en Ciències

Físiques i catedràtic de la UPC, ha fundat i dirigeix a Castelldefels l’Institut

de Ciències Fotòniques, amb un equip de tres-centes persones. Presideix

l’Associació Catalana d’Entitats d’Investigació.�Premi Tendències: l’artista plàstica Marina Berdalet, resident a l’Estany,

i el grup de música electrònica experimental No Parfum, format pel

gironellenc Martí Bracons i pel berguedà Samuel Mateos. Han estat convidats

pel consell del premi a unir els seus treballs en una proposta única i arriscada

que es presentarà aquest estiu, pels voltants de la Festa Major de Manresa.

�Premi Estrellat: Jordi Follia, director general de Carreteres de la

Generalitat. Simbolitza la incapacitat de la seva direcció, i de la conselleria i

els successius governs en els quals s'ha integrat, des de Jordi Pujol fins a

Artur Mas passant per Maragall i Montilla, per resoldre el problema lacerant

que suposa la carretera C-55 al Baix Llobregat i al Bages: una trampa que

combina l'embús quasi permanent amb la reiteració dels accidents mortals.

�Premi Estrella: Pere-Joan Cardona, científic manresà que lidera la recerca

d'una vacuna contra la tuberculosi latent, l'anomenada vacuna Ruti, pel nom

popular de l'hospital Germans Trias i Pujol del qual és cap de la Unitat de

Tuberculosi Experimental, que va fundar el 1997. Aturada durant un temps

per manca de finançament, una inversió privada ha permès finalment tornar

a posa la investigació en marxa amb la finalitat de comercialitzar la Ruti.

EL PALMARÈS

PASSA A LA PÀGINA 3 �

El director de Regió7 varemarcar que en el momentactual s’agraeix més que maipoder premiar l’excel·lència

La imatge en blanc i negre del cable de Cabanasses correspon a l'any 1962, quan es va estrenar el sistema de transport intern del mineral que procedia de la mina de Cabanasses fins a la planta de tractament de Súria. Ara el trajecte el fan els camions a l'espera de l'entrada en funcionament de la nova rampa d'extracció que s'està cons-truint. Fins l'any 1971 havia existit un tele-fèric que unia la mina de Cardona i el fer-rocarril de Súria, més conegut com el cable de Cardona, ja des de l'any 1930. Anys més tard el monument de la Torre del Cable va esdevenir el testimoni de l'activitat minera a Súria. Fou inaugurat l'any 1984.

Del passat al present

15

Municipis | Redacció | Actualitzat el 25/06/2012 a les 13:52

Trobar oportunitats de negoci en el

sector de medi ambient

La jornada, inclosa en el programa Regió Verda, també explicarà l'experiència

d'Iberpotash en aquesta àrea

Identificar oportunitats de negoci en el sector de l'economia verda i cercar la col·laboració entre

les empreses i agents del sector és l'objectiu principal de la jornada "Connecta't amb el sector

del medi ambient" que es durà a terme el dia 5 de juliol al Palau Firal. Aquesta jornada, inclosa en

el programa Regió Verda, també comptarà amb la intervenció d'Antonio Sánchez, director de l'àrea

de medi ambient i geologia d'Iberpotash, que explicarà com aquesta gran empresa està gestionant

el seu departament de medi ambient i el seu pressupost associat. El termini màxim per inscriure's

a la jornada, que és gratuïta, és el proper divendres 29 de juny (a mveliz@pimec.org o al

93.875.22.40).

"Connecta't amb el sector del medi ambient" es farà de 4 a 2/4 de 7 de la tarda i està dirigida a

empreses amb voluntat d'identificar noves oportunitats de negoci en el sector de l'economia

verda i col·laboració amb altres agents del sector (empreses, centres tecnològics, centres de

formació, entre altres). Després de l'exposició sobre l'experiència d'Iberpotash, es farà la jornada de

networking amb una breu presentació de cada empresa a la resta d'assistents i cada firma tindrà 4

reunions amb d'altres empreses, de 15 minuts de durada cada una (hi haurà presents diferents

sectors: aigua, residus, energies renovables, eficiència energètica, etc.)

El programa Regió Verda, impulsat pel Consell Comarcal amb la col·laboració de Cambra de

Comerç i Pimec, està treballant per potenciar el sector empresarial lligat a la sostenibilitat i la

denominada economia verda amb l'objectiu final de promoure el creixement econòmic sostenible

com a factor diferenciador i de competitivitat de les empreses de la comarca.

Pàgina 1 de 1http://www.naciodigital.cat/manresainfo/noticia/27852/trobar/oportunitats/negoci/sector/medi/ambient

Cultura | Redacció | Actualitzat el 05/05/2012 a les 08:40

Iberpotash renova l'acord decol·laboració amb el Kursaal

Valentí Junyent i José Antonio Martínez després de l'acord. Foto: MEES

L'empresa Iberpotash, pertanyent al grup multinacional químic ICL, ha renovat enguany elconveni de col·laboració amb Manresana d'Equipaments Escènics, que dóna suport i recolzament ala programació estable del teatre Kursaal de Manresa. El conveni el van signar ahir al migdia perpart de Manresana d'Equipaments Escènics (MEES), el seu president i Alcalde de ManresaValentí Junyent i el seu conseller delegat i regidor de cultura Joan Calmet; i per part d'Iberpotashel conseller delegat José Antonio Martínez, i el secretari del consell d'administració d'Iberpotash,Joan Güell.

Iberpotash dóna suport a la programació estable del Kursaal afavorint el fet que el màxim de gentpossible trobi el seu espectacle; obrint cada cop més el fet cultural a un ventall més ampli depúblic. D'aquesta manera Iberpotash contribueix a assolir un dels principals objectius delKursaal: un equipament per a tothom.

Musicals com "Forever Young" o el concert que es podrà veure el proper diumenge 6 de maig alKursaal de "Miguel Poveda", compten amb el suport d'Iberpotash.

La renovació de la col·laboració suposa refermar la voluntat de recolzar la vessant cultural de lacomarca del Bages podent oferir des de Manresa un projecte de gran qualitat i al mateix tempsposar-lo a l'abast de tots els públics. L'acord demostra l'objectiu clar de vinculació de l'empresabagenca amb el territori i amb les activitats que s'hi duen a terme, entenent la cultura com a einabàsica en el desenvolupament social.

Iberpotash celebra enguany el centenari del descobriment de la potassa (Súria) a nivell estatal.

Pàgina 1 de 2http://www.naciodigital.cat/manresainfo/noticia/26559/iberpotash/renova/acord/col/laboracio/amb/kursaal

una mica de tot

Cruciencreuats

Noves incorporacions (de desembre 2011 a juny 2012)

HORITZONTALS/HORIZONTALES

1. El futur de la mineria al Bages.2. Òrgan que bombeja la sang. Al revés, que no mira el perill. Norrick_, pilot japonès.3. Tinc la meva opinió. Darrera secció de l'intestí prim. Al revés, casament.4. Peix taronja, de dibuixos. País golejat. Simi.5. Cercle. M. Gas que fa llum de colors. Al tipo le han robado la i. Fluor.6. Residencia. Sofre. Es mogui endavant.7. La segona ipad que va sortir. Instrument per agafar aire.8. Lo decimos al coger a un niño en brazos. Lo que hace el león. _jacta est, la suerte está echada.9. Antigua matrícula de León. La mateixa del 2 horitzontal, al revés. Quatre.10. Que ha rebut medicaments. Estás presente.11. Nom masculí. Bossa de roba. Teatre de Milà.12. Vas d'ocell en ocell i tires per-què et toca. Jo, si fos italià. Lleida. Veu perquè pari el cavall. D'aquella mena.13. Cognom xinès. CENTENARI. Ho tenen en comú la nit i el net.14. _Aro, patrocinador del Bizkaia de bàsquet. Aire que s'escapa dels pulmons en l'espiració. Solución redonda si no fuera por la "r" y la "d".15. Oxigen. Que té afecció per Catalunya. Roetgen.

VERTICALS/VERTICALES

1. La tenim en crisi total. El fondo de la cuestión.2. _de Vega, dramaturgo español. Abundàncies de béns.3. La va posar el molt honorable Sr Mas. Gran Canaria.4. Radi. Que no viu en un lloc fixe. Dos. Terminació de la columna vertebral d'alguns animals i que surt pel darrere.5. Especie de lechuza grande. Sumar a un inglés. He tingut un accident en perdre la "d".6. Repetido, risa. Madrid. Vas san-guini de sang oxigenada. Encendido. Vocal.7. Marca d'aigua dels Alps. Marxes. D'aquella mena. 8. Els pels que tenim sobre els ulls. La matrícula antiga de Girona. Pone lelo.9. Un tipus d'amfibi. Campamento para pasar la noche. Noi petit.10. Exèrcit de Terra. Preposició. Que van per l'aire. Que no té malalties. Un.11. Formes. Televisió del Nord. Simuladament, el que fan servir els governs per fer les retallades.12. Vocal. Ni guanya ni perd. Escandi. Yate catalán.13. Tot allò que constitueix una nació. El sodi de la nostra sal.14. Mascota de les Olimpíades d'aquí, però al revés. La nostra germana d'Anglaterra.15. Noia que sent amor pels estrangers. Llençar-se enlaire ver-ticalment.

1.2.3.4.5.6.7.8.9.

10.11.12.13.

Solu

ció

Mot

s en

creu

atss

núm

. 8

Jesús Migueles

1. 3.2. 4. 5. 6. 8.7. 9. 10. 11. 13.12. 14.

Busquem miners de quarta generació

Si el teu besavi va treballar a Iberpotash, posa’t en contacte amb el Departament de Comunicació (rvilajosana@icliberia.com o truca al 93 868 28 03 ext. 1108). Fem història!

14.15.

15.

NOM

Manuel Pastor García (5-3-12)

Manuel Plaza Roca (18-3-12)

Antonio Fernández Planas (22-4-12)

Manuel Hinojosa Plasencia (18-4-12)

Francisco Rodríguez Moreno (25-4-12)

Juan Gras Aynes (25-5-12)

Antonio Torrabadella Coletas (31-5-12)

M. Dolores Nogales Meniz (31-5-12)

Angel Carretero Llado (31-5-12)

Balbino Prieto Logales (24-6-12)

Bartolomé Molero Navarro (15-6-12)

Juan Luis Terneiro Santiago (10-6-12)

Rafael Peña Pascual (30-6-12)

Ramon Puig Alsina (30-5-12)

Llistat de jubilacions(de febrer a juny 2012)

NOM

Christian Sánchez Sigler (13-2-12)Eduard Rubio Cornejo (28-3-12)Jaume Sevilla García (1-3-12)Daniel Parraga Ramírez (3-3-12)Miguel Rodríguez Rodríguez (12-3-12)Angel García Raurich (10-5-12)Andrés Rojo Hernández (28-5-12)David Fernández Burriel (1-6-12)

Volem deixar constància del nostre més sincer record per l’adéu sobtat de dos companys: Moisès Sala (cap de torn), veí deSallent, i per Jordi Martínez (treballador de l’empresa Imsa), veí de Súria. Treballaven a la mina de Cabanasses.