Revista Mà 10 Camp de Tarragona

GRATUÏT

Número 10Setembre 2010www.revistama.cat

Segundo encuentro multicul-

tural por la diversidad

Amsagar wis sin n wattas

tusnawin i wemsaddar

idwer d amsagar n twiza

akid inni yendarren zi

alfayadanat di Pakistan

The second multicultural

event in favour

of diversity

La deuxième rencontre multi-

culturelle pour la diversité

NoTicieS P. 9

Salou es torna a omplir amb la Trobada de la CECT

l

Una revista

per a tothom,

Agafa’m!!3Premi

d’Idees per

promoure l’ús

del català 2009

i Premi Paco

Candel 2008

a

eNTReViSTA P. 4 I 5

l

cULTURA P. 12

Mèxic mostra el seu art

Primer festival mexicano

en el Camp de Tarragona.

Tamesmunt n Allende di Tar-

ragona, UGT, AMIC d Bub-

bleland tneddament lmihrajan

amezwar n Amixiki di lmuxi-

yyem n Tarragona

The first Mexican Festival in

the Camp de Tarragona.

Le premier festival

mexicain

à El Camp de

Tarragona.

“Estamos ante el ataque

más fuerte a los derechos

laborales y sociales de la

historia

Aqqa-negh di ijj n hujum

ameqran x tesghart n ixed-

damen d tesghart n weydud

iyetwasnen deg mezruy

“We are facing the harshest

ever attack on social and

employment rights”

« Nous sommes face à

l’atteinte la plus forte aux

droits sociaux et du travail

de toute l’histoire »F

: X

abie

r M

ikel

Lab

uru

Entrevista a Josep M. Álvarez,

Secretari General de la UGT

de catalunya

“Hi ha més que

motius per a la

vaga general del

29 de setembre”

eNTReViSTA P. 4 I 5

RePoRTATGe P. 6 I 7

Davant el recurs de la Defensora del pueblo:Els nouvinguts defensen el ca-talà com a llen-gua d’acollidaNumerosas asociaciones, como la

Asociación de Trabajadores Paki-

staníes de Cataluña, defienden la

Ley de acogida

Attas n tmesmunin , amecnaw

tamesmunt n ixeddamen ipaki-

staniyyen

Numerous associations, like the

Pakistani Workers’ Association

of Catalonia, defend the Law on

Reception of Immigrants

De nombreuses associations

défendent la Loi relative à

l’accueil ; c’est le cas

de l’Association des

Travailleurs Pakista-

nais de la Catalogne

Revista Mà per a conviure al camp de TarragonaRevista Mano para convivir en el camp de TarragonaAr’majalla Fus Hima anemàcher di camp de Tarragona

Hand Magazine Living together in camp de TarragonaMagazine Main vivre ensemble à camp de Tarragona手杂志为了在欧松纳共同生活

ma‚A�›A›a�N_1.indd 1 21/9/10 13:16:33

2 Revista MàUn espai de convivència

un espacio de convivenciaamchan iwamachar

a space of communal lifeun espace de cohabitation

Espai de Participació

[email protected]

Finalitzat el miratge de la campanya d’estiu, tornem a la realitat: Tarragona és la segona demarcació amb més aturats.

Durant el passat agost, Tar-ragona ha tornat a la realitat amb un increment de 1.662 desocupats, situant la xifra total de persones registrades a l’atur en 59.376. Això suposa un increment del 2,88% respecte al juliol. Des d’UGT havíem adver-tit que el descens de persones desocupades era un miratge en un mercat de treball malalt, producte de la campanya d’es-tiu: en aquest sentit, la majoria de persones que han deixat d’estar a les llistes de l’atur ho han fet al sector serveis.

Cal destacar que el sector serveis dobla ja el nombre d’aturats que hi ha en el sector de la construc-ció, arribant als 30.948, mentre que al sector de la construcció són 14.235. Les persones atura-des en el sector de la indústria són 8.431. Jordi Salvador, Secretari general d’UGT al Camp de Tarragona, ha manifestat que “les dades d’augment de l’atur demostren que el treball que es va crear va ser precari i temporal, no pas un símptoma de recuperació econò-mica com deia el Govern”.

Per això, UGT exigeix:• Una reforma laboral justa i que contribueixi a crear més llocs de treball de qualitat, que

ens ajudi a sortir d’aquesta crisi i que penalitzi aquells i aquelles que actuen de manera irrespon-sable tant en temps de crisi com en temps de bonança. • Reforçar els serveis públics d’ocupació, amb més personal i una major coordinació entre tots els agents que participen i gestio-nen les polítiques d’ocupació. • Més i millor formació per a les persones desocupades. • Millorar la intermediació pública en el mercat de tre-ball, tant en quantitat com en qualitat, i no donar via lliure a les ETT o agències privades de col·locació. • Generar confiança i incentivar el consum fent que el crèdit arribi a famílies i empreses. El

sector financer va rebre capital públic per facilitar la concessió de crèdits a empreses i particu-lars, cosa que no ha fet. • Millor distribució en el paga-ment d’impostos i implementar mesures per reduir el frau fiscal.

La REfoRMa LaboRaL agREujaRà EncaRa Més La cRisi dEL MERcat LaboRaL

Los datos del paro son preo-cupantes. Y con la reforma laboral será peorLbayanat n lbitala ssag-wadent, akid we3dar n min iqnen ghar rxedmet issag-wad ujar

The unemployment figures are worrying. And the re-form will make things worseLes données relatives au chô-mage sont déjà inquiétantes. Mais avec la réforme des contrats de travail, cela ne va qu’empirer.

g

ma‚A�›A›a�N_2-3.indd 2 21/9/10 13:18:44

3Revista MàUn espai de convivència



La història dels segles XIX i XX a Europa ha vingut marcada per una lluita per part del moviment obrer per transformar, o si més no, reduir els efectes perversos del capitalisme i la seva voluntat de gover-nar un món basat en la desigualtat i l’explotació

d’una minoria sobre una majoria. Els valors sorgits a la Revolució francesa de justícia social, igualtat, llibertat i solidaritat; el control de la política sobre l’economia han estat el referent de milers de sindicalistes alhora de posar un fre a la dictadura dels mercats i dels poderosos. Avui, en ple segle XXI, igual que ahir, els sindicats són el principal dic de contenció, per no dir l’únic que s’enfronta un cop més als dictats del capital i dels seus governs còmplices i submisos. Un cop més, el 29 de setembre, la classe treballadora aturarà l’estat per reclamar i dir prou a la voracitat dels sistema financer i als poderosos. Avui com ahir és transcendental que milers de persones es repolititzin i facin vaga per exigir el final de la política de retallades socials i laborals del govern del PSOE, per defensar les pensions, els serveis públics, els drets laborals, la regularització dels mercats, una banca pública i ètica... Companys i companyes, els drets no es regalen, es defensen i es guanyen en la lluita.

*

EDITORIAL

EDITORIALEl 29 de septiembre la clase trabajadora de Cataluña se juega parte de su futuroAR’MATBAÀAss n 29 Siptumber tabaqa ixeddamen di Katalunya ti-rar ijj uwezwiz zi imar nnes

EDITORIAL29 September will, in part, decide the future of the working class in Catalonia EDITORIALLe 29 septembre, la classe ouvrière de la Catalogne se joue une partie de son avenir.

Jordi Salvador i

Duch

29 S VAGA GENERAL

r

Mentida. Ho diu la professora de la Universitat CEU San Pablo, Blanca Sánchez Alonso, qui no només desmenteix aquesta creença, sinó que afirma que només la meitat dels emigrants espanyols dels anys 60 i 70 eren “legals”. Ho va explicar al Seminari Lucas Beltrán de la Universitat: “Només la meitat dels emigrats espanyols ho van fer a través de la via establerta pel govern, del que s’ha de deduïr que l’altra meitat va emigrar sense contracte i de manera il·legal”.

“Nosaltres també emigravem, però amb contracte i feina”

LES MENTIDES DEL RACISME:LAS MENTIRAS DEL RACISMO“Nosotros también emigrábamos, pero con contrato y trabajo”IKHARRIQAN N’RÙNSORIAUra d neccin n3arq, maca s recwaghed n rxedmett

THE LIES OF RACISM“We also emigrated, but with a contract and a job”LAS MENSONGES DU RACISME« Nous aussi nous émigrions, mais avec un contrat et du travail »

LA PRÓXIMAPREGUNTA:¿Qué piensas de la semana blanca del calendario escolar?

NEXT QUESTION:What do you think of the new school holiday week in March?

ASEQSI ID GHAYASSEN:Mamec txezzared ghar imalas tacemratc n ugherbaz?

LA PROCHAINE QUESTION : Que pensez-vous de la se-maine blanche du calendrier scolaire ?

g

La pregunta d’aquest mes:

www.revistama.catwww.youtube.com/revistamatvrevistama.blogspot.com

WebVídeo

Blog

Hi estic en contra. La base d’una societat justa i democràtica també està sustentada pels drets socials, drets que fa que tots els ciutadans siguin iguals. El que s’ha de lluitar és contra l’abús dels drets i perseguir als in-fractors. Pel que fa a la reforma laboral, el que es vol és abaratir l’acomiadament i donar poder al capital. Per sortir de la crisis s’ha de flexibilitzar el mercat de treball protegint al treballa-dor i ajudant a les empreses, a la vegada que es persegueix als treballadors i empresaris que incompleixen amb la seva obligació. Jordi Gené i Mariné

És el mal camí cap a una mala solució. El problema no està en els costos salarias i els drets

socials. Cal atacar l’absència de crèdit cap a les empreses, d’infraestructures, el preu de l’electricitat, els peatges, les comissions, cal augmentar la inversió en R+D per aconseguir llocs de treball de més qualitat, cal fomentar l’internacionalitza-ció de les empreses, la formació continuada dels treballadors, cal un canvi de model. Més acomiadament i més fàcil no solventarà el problema. La precarietat i la temporalitat no ajuda a crear unes bones condi-cions productives; cal estabilitat i confiança i amb aquesta refor-ma no s’aconsegueix. Joan Puig. Tarragona

La reforma ha d’abordar necessàriament la rigidesa i la precarietat del mercat laboral. Però mai pot ser una excusa per abaratir l’acomiadament i que sigui un colador de destrucció de llocs de treball, tal com preten el PSOE, la patronal i la dreta. Cal fomentar la contractació indefinida, l’ajuda a les empreses, reduir els tràmits burocràtics i fer-los més àgils, cal que l’Estat pagui a temps i cal potenciar la negociació col·lectiva.Maria Plana

No m’agrada que es retallin els drets dels treballadors ni de les persones en general, però penso que ara estem en una situació econòmica una mica complicada, i la única sortida que tenim és fer reformes d’aquest tipus. No

m’agrada el contingut de la reforma laboral, però penso que és la única manera de fer front i sortir d’aquesta crisi. Antonio Pérez

Què en penses de les retallades socials i de la reforma laboral?

Propera pregunta

Què en penses de la

setmana blanca del

calendari escolar?

Envia la teva opinió a:

[email protected]

ma‚A�›A›a�N_2-3.indd 3 21/9/10 13:18:51




El govern central ha pas-sat de ser un defensor de les polítiques socials a ser l’impulsor de la reforma laboral. Què en pensa d’aquest gir?Jo crec que el govern ha renun-ciat a fer polítiques d’esquerres, i s’ha adreçat a les polítiques neoliberals que s’estan aplicant al si de la Unió Europea. En aquest context s’ha d’entendre la manca d’inversió pública, la retallada pressupostària en base a reduir el sou als funcionaris i les pensions als pensionistes, i aquest procés de reforma del mercat de treball que jo crec que està dins la mateixa filosofia i la mateixa política, que és no abordar el canvi de model productiu que

necessita aquest país, que és més sovint un canvi pel que fa referència al model d’empresa que a les relacions laborals. En comptes de fer això, que seria el que ens asseguraria un futur de benestar per als propers anys, doncs el que fa és allò immedi-at, el més fàcil, que és castigar el més feble amb aquesta refor-ma del mercat de treball, que el que portarà és més precarietat, menys riquesa al país, i menys riquesa des del punt de vista del sistema productiu, fins i tot des del punt de vista de la pro-ducció intel·lectual en termes tecnològics o de recerca.

A grans trets, quines són les principals novetats/dificultats que proposa la reforma laboral?És una reforma absolutament decantada a favor dels empre-saris i on sols reben els treba-lladors. Facilita la barra lliure de les empreses per poder fer i desfer sense traves: causes d’acomiadaments molt obertes, cost d’acomiadament de 12 dies per any treballat, despenjament del conveni amb absoluta arbi-trarietat, etc. És l’atac més fort als drets dels treballadors de la nostra història. Està molt més a favor dels empresaris del que s’estava negociant en la taula del diàleg social.

“Hi ha més que motius per a la vaga general del 29 de setembre”Josep Maria Álvarez, Secretari General de la UGT de Catalunya

Entrevista

L

Josep Maria Álvarez, Secretari General de la UGT de Catalunya

A pocs dies de la vaga general convocada pels dos sindicats majoritaris, UGT i CCOO, per protestar contra la reforma laboral aprovada ja al Congrés dels Dipu-tats, Josep Maria Álvarez, secretari ge-neral de la UGT de Catalunya, va visitar Osona, i la Revista Mà va aprofitar per fer-li una entrevista. Álvarez ens expli-ca els principals motius per secundar la vaga del 29 de setembre. Sara Blázquez Manlleu

g“Hay más que motivos para la huelga general del 29 de septiembre”Dinni ujar zi laasbab n lidrab l3amm n 29 sep-tumber

“There are more than enough grounds for a General Strike on 29 Sep-tember”« La grève générale du 29 septembre est plus que motivée »

F: X

abie

r M

ikel

Lab

uru

ma›A�N_4-5.indd 4 21/9/10 13:19:25




A qui afectarà aquesta reforma?Aquesta reforma afecta tot-hom. Afecta la gent que té un contracte indefinit perquè a partir d’ara és menys indefi-nit, és un contracte que es pot rescindir de manera més fàcil i per menys diners. Afecta els pensionistes perquè segons com la reforma del sistema de pensi-ons anirà en contra dels futurs pensionistes. La gent trigarà més a poder jubilar-se, a més cobrarà pensions més baixes en la mesura que s’introdueixin més anys per fer el càlcul de la pensió. Per tant, per contra del que s’havia dit sempre, que és que aquesta reforma del mercat de treball havia de servir per generar ocupació, no en generarà. Ni tampoc servirà per acabar amb la precarietat laboral perquè amb l’aplicació d’aquests mesos ja s’ha demos-trat que n’hi ha més, i només servirà perquè sobrevisquin els especuladors i a aquells empre-saris que no volen fer reformes de fons a les seves empreses.

Quines mesures s’haurien d’impulsar per fomentar la creació d’ocupació?A curt termini la creació d’ocu-pació només es podrà fomen-tar en la mesura que siguem capaços d’impulsar el consum, perquè aquesta no és una crisi com a conseqüència del salari ni del preu de l’acomi-adament, aquesta és una crisi fonamentalment financera i de consum, per tant, a curt termi-ni, els plans renove són segura-ment l’element que pot crear més ocupació d’avui per demà, però més a llarg termini, Espanya ha de fer els deures, i fer els deures vol dir, sobre-tot, invertir més en formació. Avui les empreses continuen amb manca de professionals d’una certa qualificació, avui el nostre país necessita invertir més en investigació, desenvolu-pament, millora dels processos productius i tecnologia. Avui al nostre país necessitem renovar i millorar d’una manera dràsti-ca les xarxes elèctriques i que el preu de l’energia sigui un preu competitiu. Per posar al-guns exemples dels reptes que jo crec que tenen importància pel futur, i no són pedaços d’avui per demà.

La vaga canviarà el curs dels esdeveniments?Totes les vagues que han triom-fat en la història han canviat el curs de les coses que estaven previstes. Sempre. En el cas dels últims 20 o 22 anys, a Espanya,

les dues generals que s’han fet han marcat un abans i un després, i jo crec que aquesta no serà diferent. A mi em fa l’efecte que el govern haurà de rectificar les seves polítiques, i estic convençut que aquesta reforma es derogarà, perquè no té cap sentit i perquè no ens porta enlloc.

Què li diria a aquells que pensen que ja no es pot canviar res?Els sindicats sempre, fins ara, han aconseguit els seus objec-tius, totals o en gran part, en les quatre anteriors vagues generals de la democràcia. Si la vaga té una participació majoritària el govern es veurà obligat a canviar la seva política, sens cap mena de dubte.

Hi ha molta gent que pensa que als sindicats els ha co-stat respondre a la situació de crisi. Per què? Què els diria?La vaga, la fem quan toca. Quan s’ha trencat el diàleg social amb la patronal i el govern ha sobrepassat les línies vermelles que ens havíem marcat. No podíem fer la vaga quan el go-vern creava la prestació, encara que petita, pels aturats sense subsidi, quan estava apostant –amb més o menys encert per la inversió pública a través dels ajuntaments.... En aquell moment els sindicats no vam estar parats. Vam fer centenars de manifestacions, a favor de la reindustrialització, pels drets de les persones a l’atur, i en moltes, milers d’empresa en cri-si. Ara quan el Govern ha girat del tot la seva política, caient a les mans dels poders financers

globals, toca fer un pas més i convocar una vaga general, en un context d’una jornada euro-pea de lluita sindical.

Quin efecte tindrà so-bre l’economia real? La reforma ajuda a sortir de la crisi?Tot el contrari. L’economia catalana té un greu problema de pèrdua de productivitat cada any. La reforma laboral, l’aug-ment de la precarietat laboral encara la perjudicarà més. Per ser més productius el que cal és més formació i energia més econòmica. Aquestes són les reformes necessàries i que no s’afronten. A més, la sortida de la crisi passa per reactivar el consum intern, i precaritzar el treball i abaixar sous va en sen-tit contrari i allarga la sortida de la crisi.

Què ha fet que el govern impulsi les retallades so-cials i aquesta reforma?Els poders financers globals, i la dreta governant al con-junt dels 27 estats de la Unió Europea han decidit impulsar el seu programa neoliberal de màxims: retallada de l’estat del benestar, desregularització del mercat laboral i dels drets dels treballadors i sobretot intentar debilitar els sindicats que som els únics que els podem plantar cara. L’estat com a poder públic ha sucumbit.

Creieu que encara tindrà un altre capítol després de les retallades i de la reforma en forma de retal-lada de les pensions?No és veritat que les pensions estiguin en perill. Mai com ara hi havia hagut tantes perso-nes cotitzant, mai com ara el sistema havia tingut tan superàvit i mai com ara al fons de reserva de la Seguretat Social que preveu el Pacte de Toledo havia tingut tants diners. En el fons, el que amaga la proposta de reforma de les pensions en allargar l’edat de jubilació i els anys de càlcul, és una baixada de els cotitzacions socials de les empreses i l’impuls de fons de pensions privats. És una gran mentida i un gran despropòsit i la gent ho ha de saber.

“Estem davant l’atac més fort als drets laborals i socials de la història”

“Estamos ante el ataque más fuerte a los dere-chos laborales y sociales de la historia”Aqqa-negh di ijj n hujum ameqran x tesghart n ixeddamen d tesghart n weydud iyetwasnen deg mezruy

“We are facing the harsh-est ever attack on social and employment rights”«Nous sommes face à l’atteinte la plus forte aux droits sociaux et du travail de toute l’histoire»

g

Los motivos de la huelga general del 29 de sep-tiembreLaasbab n lidrab l3am n 29 septumber

The reasons for the 29 September General StrikeLes motifs de la grève générale du 29 septem-bre

10 raons per fer la vaga general contra la reforma laboral i les retallades socials

• Perquè acomiadar serà més fàcil i barat i es pagarà en part amb diners públics.• Perquè volen disminuir els contractes temporals amb treballadors fixes amb menys drets.• Perquè es dóna facilitat a les empreses perquè no apliquin els convenis col·lectius. • Perquè es mercantilitzarà la cerca de feina amb les empreses privades de col·locació i no serà útil per rebaixar l’atur.• Perquè es farà més precària l’ocupació i la qualitat dels serveis públics i augmentaran els accidents a la construcció amb l’entrada de les ETT.• Perquè amb la congelació de les pensions augmen-tarà la població en situació de pobresa.• Perquè tindrem pitjors serveis públics en rebaixar els salaris i no substituir les plantilles. • Perquè no s’apugen els impostos als rics ni als als poderosos ni es persegueixen el frau fiscal i l’economia submergida.• Perquè cal que els bancs tornin els diners públics que han rebut i s’ha d’acabar amb els especuladors financers.• Perquè volen dinamitar el model social europeu i fer una societat més desigual.

g

ma›A�N_4-5.indd 5 21/9/10 13:19:31




Reportatge

El tema del mes

Tot i que el Parlament de Cata-lunya ja va aprovar la seva Llei d’acollida el passat 28 d’abril amb el suport del 90% del Parla-ment, el seu contingut torna a estar d’actualitat. La Defensora del Pueblo espanyol en funci-ons, María Luisa Cava de Llano, va decidir portar al Tribunal Constitucional espanyol (TC) la Llei d’acollida perquè estipula el català com a llengua prefe-rent d’integració. Cava de Llano considera que “el sistema de preferència lingüística absoluta del català sobre el castellà en la formació, la informació i la prestació del servei anomenat de primera acollida per a immi-grants i persones retornades a Catalunya (...) va en contra de l’article 3 de la Constitució i és directament contrari a allò que el TC ha dit en examinar l’Esta-tut d’Autonomia de Catalunya”. Per a la Defensora del Pueblo aquest fet “anul·la l’autonomia i la voluntat dels ciutadans es-trangers de decidir l’aprenentat-ge de quina llengua volen donar preferència”. Però algunes associacions d’im-migrants ja han fet saber pú-blicament que donen suport al text. Javed Ilyas és el president de l’Associació de Treballadors Pakistanesos de Catalunya, una de les associacions que defensen el text. “Ho trobem injust. Aquí es parla català, els nostres fills el parlen a l’escola, al carrer, als

casals, i per a nosaltres és impor-tant”, diu. I afegeix “En el futur els nostres fills també tindran més possibilitats si el parlen, podran accedir a llocs de treball que avui no ens són accessibles”. Ilyas afirma que ell ha decidit viure aquí i reconeix que “la cultura d’aquí té una llengua pròpia”. “Els nouvinguts hem de contribuir a que la cultura i la llengua perduri en el temps, no ajudar a que sigui minoritària o sols de la gent autòctona”. Pel que fa al recurs presentat per la Defensora del Pueblo, l’Associació de Treballadors Pa-kistanesos ho té molt clar: “Per a nosaltres ha estat un acte més de catalanofòbia”, diuen, “Que l’arrel a la nostra societat d’aco-llida passi per espanyolitzar als nouvinguts no ens sembla bé, si parlem les dues llengües, millor”. Ilyas té clar que aquest recurs no respon a una demanda dels nou-vinguts a Catalunya, “no crec que ni tan sols hagi actuat com a defensora del poble, sinó com a militant del PP”, assegura, “no és una demanda del poble, ni dels nouvinguts, és una mera qüestió de voler treure partit i benefici d’una postura anti-immigrant, que està de moda. Els gitanos a Itàlia i França, la llei d’Arizona... sembla que està bé i es fa propaganda si es prenen aquest tipus d’accions”. El president de l’associació

afegeix que “no mereixen molta atenció, però quan agafa una dimensió desmesurada s’ha de parar i donar la veu real del que pensem. Aquestes pràctiques polítiques s’han d’abolir. Europa no pot caure tan baix. I després critiquem als Estats Units per conservadors, quan si et fixes les lleis europees són més del mateix!”. Malgrat el recurs de la Defenso-ra del poble, la Generalitat con-tinuarà aplicant la llei d’acolli-da. La conselleria d’Acció Social

i Ciutadania argumenta que és una llei necessària i urgent per garantir la cohesió social i la igualtat d’oportunitats. En un comunicat, la consellera Capdevila va recordar que la normativa d’acollida per a im-migrants es va aprovar amb el suport de tots els grups polítics menys el PP i Ciutadans i que va tenir l’aval unànime del Consell de Garanties Estatutàries. Per a Capdevila la llei era ne-cessària i urgent per promoure la cohesió social i la igualtat d’oportunitats de tots els resi-dents a Catalunya, de manera que permeti als immigrants combatre els obstacles que impedeixen que s’integrin, com ara el desconeixement de la societat d’acollida, la legislació, el mercat de treball i la llengua. La normativa estableix el català com a llengua prioritària de formació per a estrangers, perquè segons la consellera s’ha demostrat que els immigrants que comencen per aprendre el castellà no sempre acaben conei-xent el català, mentre que en els casos contraris acaben aprenent les dues llengües. L’Associació de Treballadors Pa-kistanesos de Catalunya té clar que el fet de parlar català facili-ta “indiscutiblement” el procés d’adaptació, és per això que des de l’associació fan classes de català bàsic 1 i 2, amb llibres traduïts al punjabi i a l’urdú, i

Davant el recurs que ha presentat la De-fensora del pueblo al Tribunal Constitucional contra la llei d’acollida, moltes associacions de nouvinguts han fet públic que defensen el català com a llengua d’acollida. Una d’elles és l’Associació de Tre-balladors Pakistanesos de Catalunya.

Sara Blázquez

F: Ass

ocia

ció

de

Tre

ballador

s Pakis

tanes

os d

e Cat

alu

nya

Numerosas asociaciones, como la Asociación de Tra-bajadores Pakistaníes de Cataluña, defienden la Ley de acogida

Attas n tmesmunin , amec-naw tamesmunt n ixedda-men ipakistaniyyen ddafa3ent xef wazref n usnewjewNumerous associations, like the Pakistani Workers’ Association of Catalonia, de-fend the Law on Reception of ImmigrantsDe nombreuses associations défendent la Loi relative à l’accueil ; c’est le cas de l’Association des Travail-leurs Pakistanais de la Catalogne.

g

Els nouvinguts defensen el català com a llengua d’acollida

ma›A�N_6-7.indd 6 21/9/10 13:21:57




Reportatge

també a l’indi, “ja tenim quatre generacions de joves, homes i dones que ja han obtingut el certificat”, diu Ilyas. A part de la llengua, també fan xerrades-debats sobre temes de la societat catalana o sobre coses que passen al Pakistan, “dediquem una part important de la nostra feina a la reflexió i a mostrar altres formes de pensar, ens atrau molt aquesta idea”. A més, fan cursos d’al-fabetització digital,

“part de la nostra comunitat no té accés a Internet i el desco-neix, apropar-los a les noves tecnologies ens sembla essencial per entendre què passa al món”. També fan actes culturals, com un festival de música que celebren anualment en un espai obert de Barcelona, i on presenten grups musicals de Pakistan, Índia o Bangladesh, ja que treballen amb totes tres comunitats, “compartim moltes

coses, com l’idioma punjabi

amb els indis”. El més important de la tasca de l’associació, però, és l’asses-sorament a tots els nouvinguts en general, però concretament a aquestes tres comunitats. Els assessoren en temes relacionats amb els papers, permisos, reno-vacions, prestacions, o temes d’arrelament social o de reagru-pació familiar. “La nostra comu-nitat ens busca més per aquestes tasques i és normal quan arribes a un altre país. Fem d’aquest

pont necessari per tothom que canvia de lloc de residència per qüestions de guerra, pobresa, desastres naturals o altres situa-cions molt crítiques que la gent ni s’imagina quan banalitza sobre els nouvinguts”.

La defensora del pueblo español presentó un recurso al Tribunal Constitucional contra la Ley de Acogida catalanaLaamin n lmadalim n Sep-panya yegga talab ghar lmeh’kama ddusturiyya didd i wazref n usenwjew akatalan

The Spanish Ombudswoman has presented an appeal to the Constitutional Court against the Catalan Law on Reception of ImmigrantsLe défenseur du peuple espagnol a présenté un recours devant le Conseil Constitutionnel contre la Loi catalane relative à l’accueil

F: A

ssoc

iaci

ó de

Tre

ballador

s Pakis

tanes

os d

e Cat

alu

nya

ma›A�N_6-7.indd 7 21/9/10 13:22:06




Opinió

5Amb la col·laboració:

Unió General de Treballadorsde CatalunyaUGT-SICO

Amb el suport:

Edita:SOCIALCATPresident: Cesc Poch i RosCoordinadora editorial: Imma Bové i VinyetPlaça d’Osona, 4, 1er, 08500 VicT. [email protected]

Seu Camp de Tarragona:C. Ixart, 11, 1er. 43003 [email protected]:Jordi Salvador, edició Camp de Tarra-gonaCesc Poch, edició OsonaConsell de direcció: Raquel GilMiquel Àngel EscobarChaquir El Homrani

Mohamadi BouzianeJanette VallejoJulià GarciaSara BlázquezCap de redacció i edició Osona:Sara BlázquezRedacció edició Camp de Tarragona:Jordi GenéConsell Editorial: Mustapha Bouziane (coordinador)Glòria CarbonellJordi CasalsSaoka Kingolo

James KwasiJamel el MezianiCarlos ordoñezRamon RipollEdwin TunjarJoan VeraRoberto VillaescusaCol·laboradors Osona:CNL Osona (Llengua)Josep Camprubí (Treball)Xevi Quirante (fotografia)Mari MoyanoAlbert PortellEduard Soler

Col·laboradors Camp de Tarragona:Carla AguilarMon GrisóDisseny original i maquetació:Xavi Roca i Estefania Aragüés (Run Design)Traduccions:Babel TraductorsDipòsit legalB-52647

Laïcitat és convivència

Sempre he pensat que una diferència impor-tant entre la dreta i les esquerres és la idea de convivència. Mentre que per a la dreta la convivència és una qüestió principalment de seguretat, de possibi-litar un ordre social que no impedeixi l’explo-tació de persones i del territori en favor dels interessos privats d’una

minoria, per a les esquerres és una qüestió de dignitat de les persones, de construir espais comuns on l’exercici de la llibertat individual contribueixi a enfortir els valors comuns que garanteixin les més àmplies oportunitats vitals per a la recerca, sempre difícil, de la pròpia felicitat.La laïcitat, en tant que norma reguladora de la convivència lliure i pacífica dels que compartim un mateix espai públic, esdevé així una de les més importants aportacions del pensament progressista a la construcció de les societats obertes. A diferència dels que volen imposar els seus dogmes morals, la laïcitat entén que, independentment de les cosmovisions culturals i/o religioses de ca-dascun, és possible una convivència basada en el respecte dels valors.Amb l’arribada de nouvinguts hem desco-bert la complexitat enriquidora del plura-lisme cultural i religiós, acostumats a un sistema de privilegis en favor d’una única confessió, i ara la pluralitat religiosa ens planteja una nova mirada sobre el fet religi-ós: Volem una societat fracturada en comu-nitats tancades cadascuna amb les seves prò-pies normes de comportament social? Una escola on en unes hores se separi els nens i les nenes? Alguns pensem que per sobre de les diferencies som capaços de construir un espai comú, no d’asèptica i freda neutralitat, sinó articulat sobre aquells valors que ens fan més lliures, més nosaltres i més feliços el respecte a la diferència, la no discrimi-nació, el rebuig a la violència, la solidaritat vers als altres, la crítica dialogada, el dret al dret, l’educació per a la llibertat,....

Opinió Opinió

Santiago Castellà

Professor de Dret

Internacional Públic

i Relacions Internac-

ionals de la Universi-

tat Rovira i Virgili

Ha llegado la hora de que los ciudadanos se expresen y decidan. tenna-s ad tesbedded manaya u ad tejjed iwdan ad ggen min twaran

The time has come for the citizens to speak out and decide L’heure est venue pour les citoyens de s’exprimer et de décider.

La sacralización de los Merca-dos clausuró el modelo social-demócrata europeo. Asemghar zi ccan n reswaq n Uruppa namudajiyya

The deification of the Market marked the end of the Euro-pean social democratic model La sacralisation des Marchés a emmuré le modèle social démocrate européen.

El Govern en ‘stand by’

Des de Xina amb amor

La mala notícia sobre l’augment de l’atur, de la qual Catalunya n’és líder amb 61.083 aturats més, i el panorama general de l’stand by del Govern de Catalu-nya, provoca que els ciutadans se sentin molt indefensos davant aquesta situació.Els catalans del Camp de Tarra-gona veuen com, des de fa temps, les possibilitats de trobar feina disminueixen, amb l’agreujant dels que estan a punt de perdre qualsevol mena d’ajut.I segons dades detectades per les ONG, molts nouvinguts han deixat al país per la greu situació en què es troben, i esperen i desitgen la millora econòmica en el futur. Malgrat aquest èxode cap als països d’origen o cap a d’altres, cal dir, sense embuts, que l’invent del Programa de retorn voluntari no ha calat entre els nouvinguts i les dades confir-

men el fracàs d’aquesta iniciativa estrella del Ministre Corbacho. I per acabar-ho d’adobar, la De-fensora del Pueblo carrega contra la Llei dÁcollida, igual com va fer el seu predecessor carregant contra del el nou estatut votat en referèndum pel poble català. Així amb la sentència del Tribu-nal Constitucional i el recurs de la Defensora del poble, el Govern de Catalunya es troba en parada tècnica. Per sortir-ne, el poble haurà de parlar.Crec que la manifestació del 10 de juliol demostra que els ciuta-dans tenen el dret a decidir sobre el seu destí i només un Govern fort sortit de les urnes podrà lluitar en contra de les agressions del Govern Central.

Ja ens hem posat d’acord que es tracta d’una crisi sistèmica, estructural. Havíem cregut que democràcia i mercat eren fruit d’un mateix i dolorós part. Més o menys, que on triomfa l’una, creix l’altre de manera espontà-nia. Malgrat Irak, es convoquen mútuament com bessons ben avinguts. En el decenni que ha enriquit com mai les societats oc-cidentals, la victòria de la síntesi del neocapitalisme democràtic pro-metia una nova versió del millor dels móns possibles. Cada hipote-ca era un ciri a l’altar de Fukuya-ma i el Final de la Història. Però el decenni acaba amb la Gran Crisi que amenaça més cruenta al final dels contractes del turisme i amb prestacions exhaurides. El 2008 els analistes en responsabi-litzaven el desequilibri entre po-lítica i mercat. Dos anys després,

hem sacralitzat el Mercat i en el mateix acte de responsabilització s’edifica la coartada social i po-lítica per reblar el clau i calmar la fera especulativa. Així que la història reprèn la marxa, però no en la línia de rectificació dels excessos neoliberals. El model socialdemòcrata és el que aquests dies clausurem. Europa serà com Venècia, “Ciudad de Ocio”, i no hi haurà altra opció que quedar-se a vendre entrades o llogar-se en un taller tèxtil il·legal. Els xinesos ens mostren que el creixement econòmic pot prescindir del la democràcia i Cospedal que, en absència dels sindicats, “aquí está el PP para defender los trabajadores”.

Hassane el Jeffali

President de l’Associació Adib Biladi

Xavier Ballús

http://xavierballus.blogspot.com/

d

d

¿Queremos una sociedad fracturada en comunidades cerradas hacia si mismas con sus propias normas de compor-tamiento?Neccin narezzu ijj n weydud ibda x wattas n lmujtama3at bel3ent u mkur ijjen ghar-s timesrayin nnes izi yegwar Do we want a society that is fractured into communities that are closed in on themselves, each with their own norms of social behaviour?

Voulons-nous une société scindée en communautés fermées sur elles-mêmes, avec leurs propres règles de comportement sociale ?

The deification of the Market marked the end of the Euro-pean social democratic model La sacralisation des Marchés a emmuré le modèle social

el decenni acaba amb la Gran Crisi que amenaça més cruenta al final dels contractes del turisme i amb prestacions exhaurides. El 2008 els analistes en responsabilitzaven el desequilibri entre política i mercat. Dos anys després,

ma›A�N_8-9.indd 8 21/9/10 13:22:23




Milers de persones van participar el passat 28 d’agost en la II Trobada Mul-ticultural per la Diversitat que organit-zava la Coordinadora d’Entitats de les Comarques de Tarragona amb el suport de l’Ajuntament de Salou. La plaça de les Comunitats de la capital de la Costa Daurada va omplir-se durant tot el dia de ciutadans arribats de diferents països del món i dels turistes que resideixen al municipi en aquestes dates estiuenques.La Trobada tenia un caire solidari ja que es dedicava al poble de Pakistan. El col·lectiu pakistanès, integrant de la Coordinadora, va muntar una carpa on es recaptaven diners i medicines per enviar a aquest país que l’aigua ha inundat per complet deixant sense casa a més de 30 milions de persones.A l’acte oficial d’inauguració hi van assis-tir, entre altres, l’alcalde de Salou, Pere Granados, el Secretari d’immigració de CDC, Ángel Colom, els regidors de CiU a Tarragona Victoria Forns i Jordi Sendra, el President de Gent del Pakistan a Catalu-nya, Khalid Mahamood i el de la Coordina-dora d’ Entitats, Ángel Juárez. Juárez va aprofitar el seu discurs d’inaugu-ració per a recordar que “tots som catalans sense que importi la nostra procedència. Catalunya ha estat marcada històricament pels fluxos d’immigració i és un país d’acollida. Els qui han vingut ara, com els

qui ho van fer a la dècada dels cinquanta o dels setanta, han ajudat a fer més gran Catalunya”. Khalid Mahamood, màxim representant del col·lectiu pakistanès, va agrair la col·laboració de la gent i el suport de l’Ajuntament de Salou tot manifestant que “les comarques de Tarragona sempre han estat solidàries i ara ho són amb el poble de Pakistan. Demà pot ser un altre poble i hem de continuar ajudant a qui pitjor ho passa”. A la Segona Trobada Multicultural per la Diversitat hi havia 25 estands on es podien degustar productes gastronòmics típics de diversos països i especialment de Llatinoamèrica. La música va sonar tot el dia a l’escenari instal·lat per aquesta ocasió. El moment de més afluència va coincidir amb les actuacions de cantants de primera línia com José El Francés o la guanyadora d’ OT2006, Lorena. Óscar Ramírez Salou

Breus Societat

Salou es torna a omplir amb la Trobada de la CECT

El segundo encuentro mul-ticultural por la diversidad se vuelca en la ayuda a los afectados por las inunda-ciones de Paquistán

Amsagar wis sin n wattas tusnawin i wemsaddar id-wer d amsagar n twiza akid inni yendarren zi alfay-adanat di Pakistan The second multicultural event in favour of diversity offers aid to those affected by the floods in PakistanLa deuxième rencontre mul-ticulturelle pour la diversité est consacrée à l’aide des personnes touchées par les inondations ayant eu lieu au Pakistan

g

Tarragona Decideix prepara una consultaLa Plataforma Tarragona deci-deix està treballant en l’orga-nització d’una consulta popular sobre la independència de Ca-talunya el proper 24 d’octubre. Tarragona decideix es troba en la fase de recollida del vot an-ticipat i realitza actes diversos per tota la ciutat. Compta, entre d’altres, amb el suport i l’adhe-sió d’UGT Camp de Tarragona i AMIC. Per conèixer els actes que s’han de dur a terme i tota la informació sobre la consulta podeu accedir a: http://tarrago-nadecideix.cat/Tarragona decideix reali-zará una consulta popular el 24 de octubre. Tarrogona tuca awar ad tegg ijj n istiftaa ce3bi ass n 24 uktuber

Tarragona decideix is to undertake a popular consul-tation on 24 October. Tarragona decideix appel-lera le peuple à se décider le 24 octobre prochain.

El riu Gaià recupera el seu cabalLa Conselleria de Medi Ambient de la Generalitat ha signat amb l’empresa Repsol el conveni que estableix el cabal ambiental mí-nim que precisa el riu Gaià en el seu tram baix. L’acord ha arribat després de que l’entrada en fun-cionament de la presa del Catllar l’any 1977 fes descendir de forma notable l’aigua que baixa pel riu. El règim de cabals màxims a alli-berar variarà entre els 90 litres per segon els mesos d’estiu i els 124 litres la resta de l’any. El Río Gaià recupera su caudal Ighzar n Gaià tedwerd day-s tudart

The level of the River Gaià returns to normalLe Fleuve Gaià retrouve son débit h

Noticies

ma›A�N_8-9.indd 9 21/9/10 13:23:43




Les organitzacions sindicals con-vocants d’aquesta vaga general UGT, CCOO USOC i Intersindical CSC de Catalunya, així com els treballadors i les treballado-res immigrants, rebutgem les polítiques socials i laborals que estan suposant una retallada del nostre sistema de protecció social i la supressió de drets la-borals que està tirant endavant el Govern. Els treballadors i treballadores procedents d’altres països i altres cultures ens hem afegit al món laboral per contribuir al creixement econòmic i social d’aquest país. Formem part de la classe treballadora i per això les conseqüències de la crisi eco-nòmica i financera ens afecten i de manera molt greu. Si abans de la crisi vam patir condicions de treball molt inestables, ara, amb la reforma laboral, encara hi hauria més precarietat. Avui són moltes les persones i famílies d’origen im-migrant que estan en greu risc d’exclusió social, amb l’aigua al coll, encadenats a hipoteques, lloguers i despeses bàsiques que no poden assumir. Encadenats

als responsables de la crisi econòmica, ens volen obligar als treballadors i treballadores a pagar els excessos patronals i a viure subjectes a un règim de semiesclavisme res gratificant.És l’hora de plantar cara i que la ciutadania d’origen immigrant s’afegeixi al crit unànime de “Així no!”, que es donarà a la vaga ge-neral del 29 de Setembre. Aquest dia paralitzarem les nostres acti-vitats, a les empreses públiques o privades, als comerços, als hospi-tals, a les empreses de serveis, de transports, a tot arreu.Perquè:- La reforma laboral facilita i abarateix l’acomiadament. Per als empresaris serà més fàcil i més barat acomiadar treba-lladors i treballadores. NO A L’ACOMIADAMENT LLIURE.- La reforma laboral incrementa la temporalitat, els treballadors immigrants, els joves i les dones són les primeres víctimes de la temporalitat. NO A LA PRECA-RIETAT.- La reforma laboral afecta nega-tivament l’estabilitat adminis-trativa dels immigrants. Més temporalitat, més dificultats

Si ets resident legal a Espanya i has demanat la renovació de la teva autorització de residència i/o treball has de tenir en compte les següents qüestions:

•Actualment existeix un retard important per part de les Sotsdelegacions de Govern en la resolució dels expedi-ents, sobre tot a la província de Barcelona. Això respon a l’increment de sol•licituds, que està relacionat amb el fet que a totes les persones que van accedir a la residència a través de la normalització de treballadors del 2005, ara els correspon la residència de llarga durada. • Si no has rebut resposta i han passat més de tres mesos des de la teva sol·licitud pots entendre que està aprovada per silenci positiu.• Pots consultar l’estat del tràmit a través de la pàgina web www.mpr.es, a l’apartat d’Estrangeria. Si apareix en tràmit i han passat tres mesos ja només has d’esperar la carta de concessió que confirmarà el silenci positiu.• Si apareix resolt i no has rebut la resposta hauries de confirmar que la resolució no ha estat publicada al Butlletí Oficial de la teva província consultant les següents webs:

* a Barcelona: http://bop.diba.es/default.asp?C=recerca.avancada * a Lleida: http://www.diputaciolleida.cat/tramits/informa-cio-general/butlleti-oficial-provincia-lleida/ * a Tarragona: http://ebop.altanet.org/ * a Girona: http://www.ddgi.cat/bop/faces/consultaF/index.html • Si la resolució ha estat publicada i és negativa tens un mes des de la data de publicació per fer recurs d’alçada.• Si no està publicat pots demanar un duplicat de la teva resolució.

* Tant per consultar l’estat del teu tràmit, com per dema-nar duplicats de resolucions o fer recursos d’alçada, tot gratuïtament, pots dirigir-te a l’Oficina d’AMIC-UGT més propera al teu domicili. Pots consultar a la nostra web (www.associacioamic.cat) els horaris i la forma de dema-nar cita prèvia.

Fitxa d’estrangeria

Recursos de extranjeríaRenovaciones de autorizaciones de resi-dencia o trabajoLmawarid n rbarraniAbedder n nkawi nigh n rxedmet?

Immigration law resourcesRenovations of residence and work permitsRecours d’extranéitéRenouvellement des permis de rési-dence ou de travail

gRenovacions d’autoritzacions de residència i/o treball

És l’hora! A la vaga general

Estrangeria

AMIC-UGT Barcelona

¡Es la hora! ¡A la huelga general!

D rweqt! Lidrab l3amm!The time has come! General Strike!L’heure est venue ! Faisons la grève générale !

g

per a renovar els permisos de residència i treball. NO A LA DE-SESTABILITAT ADMINISTRATIVA.- La reforma laboral permet que empreses privades de col·locació amb ànim de lucre es beneficiïn del nostre treball, es quedin part del nostre salari. NO A L’ABÚS I A L’EXPLOTACIÓ.- La reforma laboral permet a les ETT contractar treballadors en ocupacions que comporten ris-cos i que són perilloses. NO A LA INSEGURETAT EN EL TREBALL.- El Govern vol modificar el siste-ma de les pensions que ha estat consensuat amb els agents soci-als i econòmics i amb les forces polítiques. El Govern ha tornat a llançar la proposta d’allargar l’edat de jubilació de 65 a 67 anys. NO A LA MODIFICACIÓ DEL SISTEMA DE LES PENSIONS.

La crisi econòmica i financera no l’han provocat els treballa-dors i les treballadores, l’ha pro-vocat el gran capital, l’especu-lació i un model econòmic que ha beneficiat uns quants. SOM VÍCTIMES DE LA CRISI, QUE PAGUI QUI MÉS TÉ.

ma›A�N_10-11.indd 10 21/9/10 13:24:07

Revista Màper a conviure a Osona 11para convivir en Osona

Hima anemàcher di OsonaLiving together in OsonaVivre ensemble à Osona为了在欧松纳共同生活VIVIMJUNTS

Núm. 26 setembre 2010

Una col·laboració mensual de la Secretaria per a la Immigració amb Revista Mà

Editorial

Arribem al tram final de le-gislatura, és temps de ferbalanç i valorar, amb

perspectiva, el camí recorregut.Des de la Secretaria per a la Im-migració ens sentim satisfets perla feina feta i els resultats acon-seguits, però conscients, al ma-teix temps, que les dificultats delmoment econòmic no deixen llocal cofoisme. Destaquem dos re-sultats: el Pacte Nacional per a laImmigració signat a finals de2008 i la nova Llei d’acollidaaprovada el passat mes d’abril.El Pacte perquè ha constituït unacord transversal sense prece-dents, que ha compromès als ac-tors polítics i a la societat aabordar el fet migratori des de laresponsabilitat i la visió de futurcompartida. La Llei perquè és laprimera vegada que Catalunyaes dota d’un marc regulador deles seves competències en aco-llida i integració, recollides enl’Estatut d’Autonomia i que s’arti-culen en xarxa amb els ens lo-cals i les organitzacions delsector. Un acord i una llei que es-tableixen per primera vegada elcatalà com a llengua comuna,que uneix els que vivim junts tot itenir orígens diferents. Hem pro-mogut també centenars de pro-jectes conjuntament amb el mónlocal i les entitats, com ara el Pro-grama de Reagrupament i Tre-ball, el circuit integral d'acollidaper a reagrupats familiars o elPrograma d’alfabetització de per-sones immigrades. Esforços quevan en la línia d’aconseguir unaigualtat d’oportunitats entre totsels ciutadans i ciutadanes delpaís, perquè siguin més autò-noms i contribueixin a construiruna societat més justa. Hi ha en-cara fronts per cobrir. Probable-ment, el més important siguigarantir l’èxit escolar del nostrealumnat, perquè és el futur deCatalunya i és l'actiu més impor-tant per a la mobilitat social. Unpaís amb igualtat d'oportunitats,és un país més lliure i cohesio-nat, amb persones més autòno-mes, amb més ciutadania.

Per promoure la cohesió social

La Secretaria per a la Immigració delDepartament d’Acció Social i Ciuta-dania convocarà al setembre la se-

gona edició del concurs “Som Catalunya.País de convivència”, basat en els con-tinguts del Pacte Nacional per a la Immi-gració (PNI) i dedicat a promoure lacohesió social i invitar a reflexionar sobrela diversitat de la nostra societat. El PNIva ser aprovat el desembre del 2008 peruna trentena d’entitats, associacions ipartits polítics catalans. Inclou cent pro-postes que aniran aplicant-se gradual-ment fins l’any 2020. El certamen convidaals alumnes i professors dels centres edu-catius catalans a expressar, a través detreballs en diversos formats, experiènciespersonals de la diversitat que forma partde la seva vida quotidiana. Es convoquenquatre categories adreçades a l’alumnatde cicle superior d’educació primària, ald’educació secundària obligatòria, al debatxillerat i de cicles formatius i al profes-sorat en general. D’acord amb cada cate-goria, els participants podran presentar undibuix o pintura, narracions o poesies, i ví-

deos o power point en els quals s’expliquiuna experiència viscuda amb un amic oamiga d’origen diferent al seu. En el casdels professors, el treball haurà de fer re-ferència a les estratègies que ha fet servirper a fomentar la interrelació i el procésd’aprenentatge i de coneixement mutuentre infants i joves de diferents orígens. Eltermini de presentació de sol·licituds es vaobrir el dimecres 1 de setembre i finalit-zarà el dia 15 d’octubre. Els premis, quees lliuraran al mes de desembre, consisti-ran en activitats d’aventura, que s’atorga-ran als guanyadors de cada modalitat deles quatre categories del concurs.

Quatre anys fent ciutadania

Segona edició del concurs “Som Catalunya. País de convivència”

Al Canal 33

La diversitat cultural serà protago-nista destacada de la nova tempo-rada del Canal 33, la segona

cadena de la Televisió de Catalunya. Du-rant sis mesos, a partir d’aquest mateixmes de setembre, el canal oferirà unaprogramació especial per mostrar comsón les principals comunitats d’immi-grants que viuen al nostre país, i propo-sarà als espectadors un viatge als països

d’origen d’aquests col·lectius a través delconeixement de les seves cultures i so-cietats de procedència. El Marroc, l’E-quador, la Xina, Colòmbia, Romania iBolivia, països d’on són originàries les co-munitats d’immigrants amb més presèn-cia a Catalunya, seran protagonistesd’aquesta acció especial que impreg-narà, de manera transversal, tots els pro-grames del 33. Tot tipus d’espais de la

cadena (documentals, cinema, magazi-nes culturals, programes d’entrevistes ide debat) oferiran continguts relacionatsamb aquests paÏsos i comunitats. Televi-sió de Catalunya posa en marxa aquestainiciativa per a donar més visibilitat a lescomunitats de persones immigrades ioferir un coneixement més profund de lesseves realitats culturals. Amb aquestaprogramació, que té vocació inclusiva inormalitzadora, la televisió pública cata-lana vol contribuir a desfer tòpics, afavo-rir la cohesió social i apropar-se més alspúblics provinents de la immigració.Després del Marroc, els països protago-nistes seran l’Equador (octubre), Xina(novembre), Colòmbia (desembre), Ro-mania (gener) i Bolívia (febrer).

“D’aquí, d’allà”, un nou programa de televisió per a conèixer altres cultures

promoure: promovercontinguts: contenidos

inclou: incluyelliuraran: entregarán

guanyadors: ganadoresquatre: cuatro

nou: nuevoviatge: viaje

d’on: de dondevol: quiere

desfer: deshacer

vj 26 revista ma :Maquetación 1 25/8/10 09:24 Página 1

vivimjunts1.indd 11 21/9/10 13:24:52

Revista Màper a conviure a Osona

para convivir en OsonaHima anemàcher di Osona

Living together in OsonaVivre ensemble à Osona为了在欧松纳共同生活

122 VIVIMJUNTS

La consellera de Salut, Marina Geli iel director general de la Fundació“la Caixa, van presentar recent-

ment al CaixaForum Barcelona els resul-tats del projecte posat en marxa a princi-pis de 2008 per reforçar la xarxa de

mediadors interculturals que treballen enels centres sanitaris de Catalunya. L’acte,que va servir també per clausurar elsegon curs de formació de mediadors enl'àmbit de la salut, va comptar tambéamb l’assistència de la directora generalde Planificació i Avaluació, Ma. Luisa dela Puente; el director de l’Institut d’Estu-dis de la Salut, Mateu Huguet i Reca-sens; la directora del Pla Directord’Immigració, Tona Lizana i de MarcSimon, director de l’Àrea d’Integració So-cial de la Fundació “la Caixa”.L’objectiu d’aquesta iniciativa és consoli-dar la mediació intercultural en l’àmbit dela salut i millorar-ne l’accessibilitat de lapoblació immigrant. Durant aquests dosanys de funcionament del programa, através del paper dels mediadors s’hangeneralitzat les adaptacions de l’atenciósanitària a una població culturalment di-versa. S’ha dut a terme, l’adaptació delsrecursos de mediació a les necessitats

territorials amb un increment del nombrede mediadors interculturals. Dins el sistema sanitari, les especialitatsen les què més s'ha sol·licitat el serveide mediació són: ginecologia, obstetrí-cia, medicina familiar i pediatria. El per-fil més habitual dels beneficiarisparticulars, és una dona entre 24 i 64anys. Pel que fa a l’origen dels deman-dants, majoritàriament s’ha atès a la co-munitat àrab, seguida de la xinesa.

Bona feina des del 2008

"La Caixa" i el Departament de Salut fomenten la mediació sanitària intercultural

Més d’un milió i mig de personesvan sortir als carrers de Barce-lona el passat 10 de juliol en

protesta per la sentència que el TribunalConstitucional espanyol va dictar sobreels recursos presentats contra l’Estatutd’Autonomia de Catalunya aprovat arafa quatre anys. La Taula de Ciutadania i

Immigració de la Generalitat, òrgan departicipació i consulta integrat per lesentitats representatives dels catalansd’origen immigrat, dels agents econò-mics i socials, de les entitats d’acció so-cial i de les associacions municipalistesno va voler restar al marge d’aquestaprotesta, i després d’una reunió extraor-

dinària de la seva comissió permanentva emetre el següent comunicat de re-buig a la sentència:Primer. Entenem que l’Estatut va seravalat per la sobirania del poble de Ca-talunya. Aquest tribunal no pot decidirper sobre de la voluntat d’un poble ex-pressada en referèndum, al Parlamentde Catalunya i al Parlament espanyol. Segon. Entenem que l’eliminació del’ús preferent de la llengua catalana ales administracions i als mitjans de co-municació pot perjudicar les personesmigrades, ja que els resta la possibili-tat d’accedir i utilitzar el català com allengua comuna i vehicular, com amitjà per a la igualtat d’oportunitats i lapromoció social i laboral, com a vehi-cle que identifica i reconeix a les per-sones com a ciutadans i ciutadanesde Catalunya.Tercer. Entenem que les modifica-cions al precepte relatiu al finança-ment, eliminant el reconeixement delprincipi d’esforç fiscal, poden perjudi-car greument el benestar i les condi-

cions de vida i el creixement econòmicde Catalunya.Quart. Entenem que el rebuig al reco-neixement de Catalunya com a nació,així com la limitació del seu autogo-vern, afecta el conjunt de ciutadans iciutadanes, també aquells pels qualsCatalunya és el seu país d’elecció. Es-pecialment, a l’espera del coneixementde la sentència sencera, volem ex-pressar la preocupació per l’afectaciósobre l’article 138 relatiu a immigració. A banda d’aquest comunicat, diversosrepresentants de les entitats membresde la Taula varen participar activamenten la manifestació.

Comunicat de la Taula de Ciutadania i Immigració sobre la sentència de l’Estatut

Participació en la manifestació del 10 de juliol

bona: buenarecentment: recientemente

resultats: resultadosprojecte: proyecto

posat: puestosegon: segundo

va comptar: contóaquesta: esta

millorar-ne: mejorarpaper: papel

milió: millóncarrers: calles

aprovat: aprovadointegrat: integrado

emetre: emitirrebuig: rechazo

entenem: entendemosmitjà: medio


vivimjunts1.indd 12 21/9/10 13:24:59

VIVIMJUNTS 3

Apendre català

Fent honor a una de les menges méspopulars de casa nostra, Berga ce-lebra de fa una pila d’anys una de

les jornades gastronòmiques més impor-tants del territori: la Festa dels Bolets.Cada primer diumenge d’octubre, en-guany els dies 2 i 3, Berga s’omple d’ex-perts boletaires, cuiners, micòlegs i, comno, de centenars de visitants interessatsen tot el món que envolta aquests fongs

tan exquisits al paladar. Recollides de bo-lets populars, concursos gastronòmics,esmorzars, exposicions fotogràfiques,mostres de plats cuinats amb bolets, xe-rrades de micologia, tasts populars i totun seguit d’activitats ben diferents peròsempre relacionades amb un mateix eixtemàtic, els bolets, animaran la ja 49a edi-ció d’aquesta Festa dels Bolets. Unaoportunitat única per a tots aquells que

vulguin aprendre més sobre aquest mónapassionant que combina el coneixementi l’estudi amb el contacte amb la natura,l’exercici físic i el bon menjar. Elements totells que tenen molt a veure amb la bonavida i uns hàbits saludables. No en va,cada any per aquestes dates, milers decatalans surten als boscos a buscar ca-magrocs, gírgoles, rovellons, ceps, fre-dolics, ous de reig.... bolets de tota menaque després es serviran a taula per fer eldelit de tots els comensals. Igual compassa sempre que visitem un poble ambmotiu d’una festa o celebració, la Festadels Bolets és una bona excusa per co-nèixer o redescobrir Berga. I què millorque adreçar-se a l'Oficina de Turisme deBerga i apuntar-se a qualsevol de lesrutes guiades que s’organitzen: La Bergamedieval, dissabtes a les 12h, La Bergadels Molins, dissabtes a les 18h, LaBerga Carlina, diumenges a les 12h o laRuta guiada a l’entorn natural de Queralt,una visita que es realitza tots els diumen-ges a partir de les 10h amb l’anomenatBerga bus turístic, que és gratuït. Quatre opcions ben diferents per conèi-xer la història i el passat d’una ciutatúnica situada al bell mig de la comarca

que porta el seu nom i de la qual n’és, nonomés capital, sinó centre neuràlgic cul-tural, econòmic i de comunicacions. Pertot això i més, Berga es configura comuna ciutat plena de vida i envoltada d’unmedi natural impressionant, la Serra delCadí. No per res, Berga és el punt de par-tida d’infinitat de sortides i d’excursions adiferents punts de la comarca que, per laseva bellesa, impressionen a qualsevol.Paratges feréstecs i absolutament increï-bles que mereixen la pena a qualsevolèpoca de l’any, faci fred o calor.

Conèixer Catalunya per a més informació consultar www.ajberga.cat

La Festa dels bolets a Berga

Ajuntament de Berga

Pl. de Sant Pere, 108600 BergaTel. 938 214 [email protected]

bolets: setasmenges: comidasenguany: este año

s’omple: se llenafongs: hongos


vivimjunts2.indd 13 21/9/10 13:25:13

Entrevista Remei Sipi, presidenta de l’associació E’Waiso Ipola

[email protected]/dasc/immigracio

www.acollida.gencat.cat

El contingut del Vivim Junts és propietat de la Secretaria per a la Immigració, adscrita al Departament d’Acció Social iCiutadania de la Generalitat de Catalunya. Queda prohibida la seva reproducció total o parcial sense la prèvia autorit-

zació per part de l’autor.

“Sense les dones l’Àfrica no funcionaria”

4

BreusAvanç de la recercaen immigració finançada pel GovernL’Institut d’Estudis Catalans va acollirel juliol la V Jornada de Recerca i Im-migració, organitzada per la Secretariaper a la Immigració i la Direcció Gene-ral de Recerca del Comissionat per aUniversitats i Recerca. La sessió vacomptar amb més d’un centenar d’as-sistents i va servir per a presentar icompartir els resultats dels projectesd’investigació sobre immigració finan-çats pel Govern durant l’any 2008 através de la convocatòria d’Ajuts per aincentivar la Recerca Aplicada i la For-mació Universitària (ARAFI). Es van di-fondre vuit dels 20 projectes quetracten temes com ara l’accés al mer-cat de treball, l’anàlisi sociondemo-gràfica, l’habitatge, l’esport, l’educaciói la formació. La iniciativa s’emmarcadins dels compromisos establerts pelPacte Nacional per a la Immigració i elPacte Nacional per a la Recerca i la In-novació que aposten, d’una banda,per la per la interacció entre els àmbitsacadèmic i públic i, de l’altra, perquèels grups de recerca generin coneixe-ment tenint en compte les necessitatsde les administracions.

Continua la gira dels Filmets per laConvivència Aquest estiu diverses poblacions deCatalunya acullen una nova ediciódels Filmets per la Convivència, unaselecció de curtmetratges participantsen el Festival Internacional de Filmetsde Badalona que ofereixen diversitatde visions de l'àmbit de les migracionsi de la convivència. Amb el suport dela Secretaria per a la Immigració, elsFilmets es projecten a nombroses po-blacions de Catalunya i encara hi haoportunitat de gaudir d’aquestes pro-duccions. Hi ha sessions confirmadesa: Berga (19 de setembre), Lloret deMar (24 de setembre), Tàrrega (1 d’oc-tubre), Barcelona (14 d’octubre), i Vi-ladecans (10 de desembre). Si voleuconsultar més localitats i dates de pro-jeccions podeu consultar el web de laSecretaria per a la Immigració:www.gencat.cat/dasc/immigracio ala secció “Accions de sensibilització” ovisitar el mateix web del festival:www.festivalfilmets.cat.

VIVIMJUNTS

Remei Sipi (Rebola, Guinea Equato-rial, 1952) és la presidenta de l’as-sociació E’Waiso Ipola –“dona,

aixeca’t i camina”, en llengua bubbi), unaentitat creada l’any 1991 que promou laparticipació de les dones africanes en elsprojectes que elles mateixes dissenyen iplanifiquen. És escriptora, editora, confe-renciant i formadora en molts diversos es-pais, com per exemple les seves xerradesen diferents universitats d’arreu del món.En aquesta entrevista ens parla del paperde la dona a l’Àfrica i de la imatge que entenim des d’Europa.

Quina és la situació actual de les donesafricanes?La situació general es pot qualificar comd’exclusió, tot i que aquesta realitat tambéamaga una estratègia de subsistència fa-miliar. És a dir, si bé és cert que la dona al’Àfrica no és visible a l’espai públic –ex-cepte les que estan als governs dels seusrespectius països- sí que ocupen l’espaicentral de l’àmbit privat: treballen molt ac-tivament a nivell social i comunitari i man-tenen l’economia familiar.

Però no podem identificar cap problemà-tica concreta?No, el problema en tot cas el té el conti-nent africà, no la dona africana. I els gransproblemes de l’Àfrica són l’escassa de-mocràcia, el subdesenvolupament i lamanca de respecte als Drets Humans.

Des del món occidental sempre s’haparlat de l’alt índex de natalitat com aproblema…La natalitat és una bendició per a la dona

africana, veure-ho d’una altra manera ésfer-ho des d’una perspectiva del Nord quenosaltres no compartim.

Creu que Occident hauria d’intervenirmés a l’Àfrica per, per exemple, promoure-hi els Drets Humans?No, en absolut. Després de 50 anys d’in-dependència, l’Àfrica ja té una majoria d’e-dat per a dissenyar el seu propi futur apartir de les seves pròpies necessitats i desde la seva identitat africana. Això no vol dirque no es puguin adoptar aquells aspec-tes provinents d’Occident que es conside-rin positius. Perquè fins i tot la colonitzacióva aportar-nos algunes coses bones.

Com viuen les dones africanes que hanemigrat a Europa?El fet més destacat és que les dones afri-canes arriben a Europa mitjançant el rea-grupament familiar, a instàncies dels seushomes que han emigrat prèviament. En elcas de Guinea Equatorial, però, hi ha l’a-fegit de les relacions històriques amb Es-panya, per la colonització. La donaafricana s’incorpora normalment al seunucli familiar i hi aporta els mateixos va-lors que ja tenia al seu país d’origen, comara la solidaritat, la visió extensa de la fa-milia, el sentiment humà que fa prevaldrela persona per sobre dels valors materialsi el respecte a la gent gran, entre d’altres.

Considera doncs que no acostumen atenir problemes d’adaptació?No especialment. En tot cas, els proble-mes poden arribar per ser dona, no perafricana. Només tenen problemes impor-tants les dones sense papers. En general,

podem dir que els seus són els proble-mes normals d’una persona que ha mar-xat del seu país. Tot i que he de dir que ladona africana té una facilitat especial peradaptar-se a la identitat catalana, i tambéper aprendre el català.

La imatge que tenim de les africanes desd’Europa es correspon a la realitat?La visió més generalitzada que els euro-peus tenen de les africanes és la de vícti-mes, una actitud que considero moltpaternalista. Però als darrers anys la gentviatja més a l’Àfrica i coneix directamentcom s’hi viu. Quan això passa s’abandonal’estereotip.

Per acabar, quin consell donaria a una donaafricana que acabi d’arribar al nostre país?Partint de la meva pròpia experiència lidiria que no caigui en l’endogàmia, quees relacioni amb altres dones africanesque no siguin del seu mateix país com aprimer pas per a relacionar-se, després,amb els autòctons. Una eina molt útil pera obrir-se a la nova societat d’acollida ésla participació en les associacions depares i mares de les escoles i també enles associacions de dones que hi ha amolts centres cívics. Aquest procès d’o-bertura és molt important perquè alshomes africans ja els va bé que les doneses quedin a casa.

mateixes: mismasarriben: llegan

acostumen: acostumbrandarrers: últimos


vivimjunts2.indd 14 21/9/10 13:25:26




La mediterrània ens amaga molts tresors, alguns vora les platges o les roques i d’altres en el profund més llunyà, peixos, marisc i de tot trobem, de sobte apareix a taula un marisc des-conegut per la Costa Brava i conegut per la costa de l’Ebre de La Ràpita a Vinaròs: que son les caixetes de mar.Les caixetes tenen dels sabors més profunds del marisc, carnós i fort, podríem dir que és una síntesi o bar-reja de contrastos entre les navalles, les espardenyes i les ostres, per tant només cal deixar anar l’imaginació dels millors paladars per començar a gaudir ja d’aquest tresor de la mediter-rània, amb una clova gruixuda i ver-mellosa que ens amaga la seva riquesa gastronòmica.Senzillament obert al vapor, un raig d’oli, pebre i una mica de vinagre, o sol directament, aneu menjant-lo a poc a poc i anireu trobant per uns instants les navalles, de sobtes el gust de les espardenyes i sabor al mar més profund de les ostres.Desconegudes a la Costa Brava, però s’ha de dir que n’hi han ja que aques-tes han estat trobades i menjades per l’Empordà.

*

Què fem aquestcap de setmana?

Caixetes de mar

Aquest mes dedi-quem la secció Què fem aquest cap de setmana? a un dels paisatges més fascinants de Ca-talunya: el Delta de l’Ebre. El Parc Natural del Delta de l’Ebre es troba a la desemboca-dura del riu Ebre, a la província de Tarragona, a les co-marques del Montsià i del Baix Ebre, a la part més meridional del Principat de Catalunya. Es va declarar espai protegit el 1983, i ampliat posteriorment el 1986 amb una extensió de 7.736 hectàrees. Està situat als termes munici-pals de l’Ampolla, Amposta, Del-tebre, Sant Carles de la Ràpita i Sant Jaume d’Enveja. És la zona humida més gran de Catalunya i una de les més importants de l’Europa Occidental, després del parc regional de la Camarga a França i el parc nacional de Donyana al sud d’Espanya. És un terreny molt pla, tant que a la llunyania es veuen mirat-ges. Es veu aigua i més aigua, però quan un s’hi va acostant se n’adona que tot era una il·lusió. Hi ha zones que en certa mane-ra recorden un desert, un pai-satge africà: hi ha dunes que es modelen segons bufa el vent. En altres zones, però, hi ha dunes fixes, on hi creix la vegetació. Les llargues platges del Delta no són les típiques platges plenes de gent, sinó que transmeten una tranquil·litat difícil d’asso-lir en d’altres platges. El Delta de l’Ebre és un contrast de pai-satges: del

desert del fangar a les llacunes, que s’han anat creant amb els sediments que aporta el riu. El paisatge es completa amb les típiques barraques del delta. Antigament es feien servir com a vivendes, i ara s’estan recons-truint. Però si hi ha alguna cosa que crida l’atenció del delta són els camps d’arròs, que fan que el delta canviï de color i passi pel verd, el groc, el color terra, segons l’estació de l’any. A part dels camps d’arrossars, però, també criden l’atenció les muscleres, allà on s’hi fan els musclos, que fan pensar en el paisatge d’un país asiàtic. El paradís del delta també ho és per a les aus. Algunes hi nidifiquen, d’altres hi descansen durant les llargues migracions: és un espectacle.

El Delta de l’EbreAquest mes dedi-quem la secció Què fem aquest cap de setmana? a un dels paisatges més fasci-nants de Catalunya: el Delta de l’Ebre.Sara Blázquez Delta de l’Ebre

COCINACajitas de marAXXAM U SANWIMacca n rebh’ar

COOKERYCaixetes de mar – Ark clam shellfishCUISINELes fruits de mer « Cajitas de mar »

Este mes nos perdemos en el Delta del Ebro

Deg ayur-a nweddar di Delta n EbroThis month we wander through the Ebre DeltaCe mois-ci, nous allons nous perdre dans le Delta de l’Èbre

g

La cuina d’en Camil

ma›A�N_10-11.indd 11 21/9/10 13:24:26




Mèxic mostra el seu art

Cultura

Amb aquesta notable visita, el concurs de l’Associació Allen·de a Tarragona, l’activa col·laboració de la UGT, AMIC, la Revista Mà i els Serveis Territo·rials a Tarragona del Departa·ment de Cultura i Mitjans de Comunicació de la Generalitat

de Catalunya, es va organitzar una alegre i simpàtica mostra artística, sota el nom de México lindo y querido, una mostra del teatre, la música i els balls típics del nord del país llatinoamericà.La mostra, que es va realitzar al Centre d’entreteniment familiar

Bubbleland de Reus, estava oberta, era de franc per a tot el públic. En paraules de l’orga·nització: “La idea és brindar un espectacle per a gaudir en famí·lia, que és, al nostre entendre, el tipus d’oci que dóna una major projecció social.”El jove cuiner xileno·mexicà Joge Andrés Uribe va ser l’encarregat de donar forma a una acurada mostra de gastronomia mexica·na amb els tacos, les enchiladas i el tequila. Sense cap mena de dubte, aquesta aportació culinà·ria va alçar, encara més, la nota alta de la trobada.Finalment els organitzadors van destacar d’aquesta interes·sant iniciativa, juntament a la gran aportació que realitza la cultura i l’art al coneixement i al reconeixement entre els pobles, el fet que projectes com aquest constitueixen un perfecte i excel·lent exemple de col·laboració entre la societat civil, l’Administració i l’empresa privada. Una col·laboració molt ben rebuda i acollida especial·ment en els temps que corren.Així mateix, van destacar l’in·

terès d’organitzar en el futur la Fira de l’amistat i la solidaritat, que articuli teatre, música i danses tradicionals dels nostres pobles. Per dur a la pràctica aquesta idea s’han fet algunes gestions per aconseguir suport institucional de l’administració i les institucions artístiques, llegeixis la RESAD (Real Escuela Superior de Arte Dramático), el CELCIT (Centro Latinoamerica·no de Creación e investigación Teatral) i l’Institut del Teatre, segons van assenyalar els orga·nitzadors.

La Asociación Allende a Tar-ragona, UGT, AMIC i Bub-bleland organizan el primer festival mexicano en el Camp de Tarragona

Tamesmunt n Allende di Tarragona, UGT, AMIC d Bubbleland tneddament lmi-hrajan amezwar n Amixiki di lmuxiyyem n Tarragona

The Associació Allende in Tarragona, UGT, AMIC and Bubbleland organ-ise the first Mexican Festival in the Camp de Tarragona.L’Association Allende à Tarragone, UGT, AMIC et Bubbleland organ-

isent le premier festival mexicain à El Camp de

Tarragona.

g

Cultura

Els dies 22, 23 i 24 d’agost es va presentar al Camp de Tarragona una delegació d’Arlequín Arte Mul·tidisciplinario, companyia artística de Saltillo Coahuila de Zaragoza, Mèxic, dirigida per l’actriu Marissa Vallejo, i que està de gira pel sud d’Europa, Espanya i Catalunya.

Jordi Gené Tarragona

Pel·lícula:

Ali Zaoua: príncipe de Casablanca Direcció i guió: Nabil AyouchFrança/Marroc/Bèlgica, 2000

Ali Zaoua i els seus amics són nens del carrer, viuen en una casa abandonada del port de Casablanca. En una baralla, Ali rep una pedregada que el mata. El seu somni era ser mariner i viatjar, i els seus amic l’ajudaran a fer·ho realitat malgrat la seva mort.Ali Zaoua: príncipe de Casa-blanca

Ali zaoua , Ajedjid n Casa-blanka Ali Zaoua: Prince of the Streets of Casablanca Ali Zaoua : prince de Casa-blanca

Llibre:

Pollastre amb prunesMarjane SatrapiNorma Editorial, 2009

Aquest còmic explica la vida de Nasser Ali, un virtuós de la música i pare de família, que perd tot sentit en el moment que la seva dona li trenca el tar, l’instrument que l’ha acompa·nyat durant tota la seva vida.

Este cómic cuenta la histo-ria de un músico

Akumidi ya it3awad th’ajit n ijjen iteg azawan This comic tells the story of a musician Cette bande-dessinée narre l’histoire d’un musicien

Música:

Segueix·me el fil Beth Música Global Segueix-me el fil és el tercer disc de la catalana Beth Rodergas. És el seu primer disc en català després de fer·ne un en castellà i un en anglès. Segons diu, és una banda sonora per moments de la vida quotidiana. Dotze peces en·tre el pop i el folk en què aposta per l’acústic i la senzillesa.

El primer disco de Beth en catalán

Adebsi amezwaru n Beth s tkatalantBeth’s first recording in Catalan Le premier album de Beth en catalan

Web:

www.mescladis.org

Mescladís és un projecte social de la Fundació Ciutadania Mul·ticultural, que té com a missió aportar l’acomodació d’im·migrants i ciutadans nadius mit·jançant iniciatives que promo·uen la cohesió social i faciliten la inserció social i laboral. Mescladís es un proyecto social de la Fundación Ciu-dadanía Multicultural.

Mescladís netta d ijj n lme-cru3 n Lmuassasa n lmuwa-tana i wattas n tusnawin Mescladís is a social project run by the Fundació Ciutadania Multicultural Mescladís est un projet so-cial de la Fondation Citoy-enne Multiculturelle

Blog:

planbr1.wordpress.com

Després de molts anys treballant en espais televisius (Sputnik), el periodista Bruno Sokolowicz ha decidit prendre’s un descans i emprendre una nova aventu·ra: viatjar sense presses. Des d’aquest bloc Bruno va explicant el seu viatge.

La experiencia de un pe-riodista que da la vuelta al mundo

Tejriba n ijj usah’afi i yek-kin marra timura n ddunect The experience of a jour-nalist travelling round the world L’expérience d’un jour-naliste qui fait le tour du monde

Ressenyes

ma›A�N_12-13.indd 12 21/9/10 13:26:34




Preguntes Creuades Cinema

Les preguntes de la Zahra

En Jordi respon:

Com definiries la inte-gració?Com la capacitat que té una societat d’acollir a nous mem-bres. Un procés d’acollida que no ha de significar l’assimilació del nouvingut, fet que provocaria la pèrdua de la seva identitat. Ha de significar un guany per a la societat amb l’aportació positiva dels nous ciutadans.

Com veus la convivència aquí?Crec que ho portem prou bé. La tasca que s’està fent per la integració està donant els seus fruits (i bons). Malauradament les institucions espanyoles estan intentant que això no qualli. No puc entendre a què treu cap el recurs a la Llei d’Acollida. Com a ciutadà estic indignat i molest.

Com influeix l’immigració a Catalunya?Estem guanyant en cultura, en diversitat, en coneixements, en capital humà, etc. Però no tot és de color rosa. Encara queda feina per fer.

T’agrada que el català sigui voluntari per a l’immigrant?No només ha de ser voluntari sinó que tota persona que arribi a Catalunya ha de disposar de les màximes facilitats per aprendre’l i poder-lo usar. Tots hi sortirem guanyant.

Què t’agrada de la immi-gració?Ni m’agrada ni em desagrada. El que no m’agrada és l’actitud de les persones, tant dels d’aquí que no volen que vingui ningú, com dels que arriben que no volen integrar-se ni aprendre. Això és el que em molesta.

La Zahra respon:

Per què vas venir a Cat-alunya?Quan vaig tenir l’oportunitat d’anar a Espanya per buscar-me la vida vaig pensar, on vaig? No conec l’idioma ni res de res. Llavors vaig pensar en una amiga meva que vivia a Mataró. Per això vaig anar a parar a Catalunya.

Hi ha alguna cosa de Cat-alunya que et recordi al teu país?Catalunya i el Marroc són dos països ben diferents. Tenen pocs punts de semblança. Ara bé, voldria destacar que l’hos-pitalitat i la cordialitat de les persones és semblant.

Com diries que és la con-vivència a casa nostra?És bona, existeix un gran respecte entre tots. Sempre hi ha qüestions puntuals que poden afectar negativament la societat, i més en la situació de crisi que vivim. Però sota el meu punt de vista la convivèn-cia és bona.

Què és el que no t’agrada de casa nostra?Potser destacaria la manca de coneixement que hi ha sobre altres realitats culturals. A ve-gades costa una mica explicar segons què, però a poc a poc i amb ganes tots ens entenem.

Què en penses del fet que els nouvinguts aprenguin català?Em sembla molt bé. És molt important conèixer l’idioma del teu país d’acollida, i el ca-talà és la llengua d’aquí. La co-municació és fonamental per a poder integrar-se i tenir unes bones expectatives laborals

Les preguntes d’en Jordi

El Parlament de Catalunya va aprovar la Llei del Cinema de Catalunya, que esta-bleix un conjunt de mesures per enfortir la indústria cinematogràfica catalana i garantir la llibertat artística i de creació i la diversitat cultural i lingüística. Tal com es recull en el preàmbul, aquesta llei “garanteix el dret a decidir quines obres es consumeixen i en quina llengua”. El conseller de Cultura i Mitjans de Comunicació, Joan Manuel Tresserras, va destacar que la Llei del Cinema compor-tarà l’enfortiment industrial del sector, l’accés a més filmografies i una millora de l’oferta de cinema en versió original i de cinema en català. Segons el conseller, la llei corregeix l’anomalia que no es pugui escollir la llengua en què volem veure una pel-lícula, de manera que “el que corregim és un règim de manca de democràcia, de manca de funcionament del mercat”. Considera que “la llei garanteix l’accés i la llibertat de triar per part del públic com vol accedir al cinema com ho pot fer en les altres plataformes culturals o les altres indústries culturals”. És evident que aquesta nova llei ha aixecat tantes passions com queixes, sobretot per part del sector dels exhibidors i les sales de cinema. Tresserras va dir que “la llengua catalana és una llengua homolo-gable, és tant de la primera divisió com qualsevol altra llengua europea. El tracte que requereix és un tracte d’igualtat. No plantegem cap mena de privilegi”. El conseller també va dir que “no és accepta-ble que es digui que no hi ha mercat o que simplement la gent ha desestimat accedir al cinema en llengua catalana, simple-ment no n’han tingut mai l’oportunitat”. Així, el mateix Tresserras va dir que “és una llei al servei del sector i al servei de la ciutadania i del país”, i va afegir que

els interessos del sector “han de ser con-ciliables i no poden anar mai en contra dels drets de la ciutadania, de l’interès general”. Segons el conseller, “aquesta és una llei concebuda des de la primera fins a la darrera línia al servei de la qualitat d’accés democràtic a la cultura d’aquest poble”. Tresserras ha afegit que aquesta “és una llei possible, oportuna, però, a més, des de molts punts de vista, absolu-tament necessària”. L’objectiu d’aquesta llei és establir el marc normatiu que regeix la indústria cinematogràfica i audiovisual pel que fa, entre d’altres, a la producció, la distri-bució, la comercialització i l’exhibició d’obres cinematogràfiques i audiovisuals; als aspectes relacionats amb el foment, la preservació i la difusió del patrimoni cinematogràfic, i al foment de l’oferta cinematogràfica original, doblada i subti-tulada en català.

La Llei del Cinema millora l’oferta de cinema en versió original i de cinema en català

La Ley del Cine mejorará la oferta de cine en versión original i de cine en catalán

Azref n Sinima yarenni zi isaruten ih’uriyyen d isaruten ikatalani-yyenThe Law on Cinema will increase the number of original and Catalan version filmsLa Loi relative au cinéma viendra améliorer l’offre de cinéma en version originale et de cinéma en catalan

g

Cultura

del teu país d’acollida, i el català és la llengua d’aquí. La comunicació és fonamental per a poder integrar-se i tenir unes bones expectatives laborals

Les preguntes d’en Jordi

Les preguntes de la Zahra

ma›A�N_12-13.indd 13 21/9/10 13:26:11

Revista Màper a conviure a Osona

para convivir en OsonaHima anemàcher di Osona

Living together in OsonaVivre ensemble à Osona为了在欧松纳共同生活




OFICINES AMIC UGT

TELÈFONS D’INTERÈS

RENFETel. 902 240 202

Mossos d’Esquadra088

Emergències mèdiques061

Bombers085

OFICINES AMIC-UGT

AMIC-UGT, Vic Associació d’Ajuda Mútua als Immigrants a CatalunyaInformació i orientació sobre documentació i assumptes laborals.Pl. Osona, 4, 1r. 08500 VicTel. 93 889 55 90 AMIC-UGT Manlleu C/ Vendrell, 30 Tel. 93 851 30 69

AMIC-UGT Tarragona C/ Ixart, 11Tel. 977213131 AMIC-UGT Reus Pl. Villarroel, 2, 1a i 2a plantaTel. 977 77 14 14

CURSOS DE CATALÀ

CNLO (Centre de Normalització Lingüística d’Osona)Català i formació d’adultsC/ Pla de Balenyà, 30-32. 08500 VicTel. 93 886 65 88

Oficina de Català de ManlleuC/ Enric Delaris, 7, 1r pisTel. 93 851 50 22

CNL TarragonaPl. del Pallol, 3 (Antiga Audiència)43003 TarragonaTel. 977243527

CNL ReusC/ de lÁmargura, 26, 1r43201 ReusTel. 977128861

Consolat de BolíviaCarrer Roger de Flor, 308018 BarcelonaTel. 93 322 65 12

Consolat de ColòmbiaCarrer de Pau Claris, 10208009 BarcelonaTel. 93 412 78 28

Consolat del PakistanRonda del General Mitre, 12608021 BarcelonaTel. 93 451 27 56

Consolat de la República Popular de la Xina Av. Tibidabo, 34. 08022 Barcelona Tel. 932 541 199

Consolat de l’EquadorC/ Nàpols, 187, 5è. 08013. Barcelona Tel. 932 457 465

Consolat de la República de GhanaC/ Calvet, 36-38 entl. 2on. 08021. Barcelona Tel. 932 090 743 Correu electrònic: [email protected]

Consolat de l’ÍndiaC/Teodor Roviralta, 21-23. 08022. Barcelona Tel. 932 120 916 Correu electrònic: [email protected]

Consolat del Regnedel MarrocC/ Diputació, 68. 08015. Barcelona Tel. 932 892 530.

Consolat de la República de PolòniaAv. Diagonal, 593-595. 08014 Barcelona Tel. 933 227 234Correu electrònic: [email protected] www.kgbarcelona.org

Consolat de RomaniaC/Sant Joan de la Salle, 35 bis. 08022 Barcelona Tel. 934 341 108Correu electrònic: [email protected]

Consolat de la República del SenegalCarrer de Balmes, 185. 08006 BarcelonaTel. 932009722

Consolats estRangeRs a BaRCelonaguia de serveis

Guía de serviciosArguid anwamàawan

Guide des servicesGuide to services

ma›A�N_14-15.indd 14 21/9/10 13:27:22




Esports i oci

Esport multicultural és fruit d’un acurat treball acadèmic i fotoperiodístic que vol donar a conèixer la nova realitat de la pràctica esportiva que realitza una ciutadania cada cop més diversa i heterogènia, procedent de diferents països i cultures, dins de la societat catalana i especialment en espais urbans. Els principals artífexs d’aquesta obra són el fotògraf Kim Manre-sa i el responsable de projectes del Centre d’Estudis Olímpics de la Universitat de Barcelona, Chris Kennett. L’obra, que combina textos (fruit de la documentació i de la recer-ca social) i imatges fotogràfiques que reflecteixen la quotidianitat d’una manera natural i sense artificis, vol posar en relleu els aspectes socials de l’esport, en la seva dimensió més popular, a través dels hàbits i les pràcti-ques esportives que, al dia a dia i en els espais urbans, realitzen el col·lectiu d’immigrants. A més, el treball, que recull part del contingut de l’exposi-ció Immigració: una nova mirada cultural a l’esport, també vol mostrar com l’esport actua com a eina de participació, inclusió, i integració, però també com a mitjà de manifestació de la identitat cultural.

“Els individus utilitzen l’esport per aconseguir fites personals: físiques, psicològiques, socials o econòmiques. Com a resultat d’això, l’esport s’ha convertit en un element intrínsec de les soci-etats i és en ocasions la via per comunicar-se amb els altres o construir identitats individuals i col·lectives. Quan l’estructura de la societat canvia, les fun-cions i el significat de l’esport també ho fan. L’increment del moviment humà transfronterer crea noves realitats multicultu-rals a comunitats en les quals gent molt diversa ha de compar-tir espai i temps. Aquesta gent transporta amb ella activitats culturals i costums, en les que se sol incloure l’esport com a un element central.”, deia Chris Kennet quan es va inaugurar l’exposició, ja fa tres anys. “La pràctica de l’esport com-porta als grups d’immigrants diferents oportunitats, com el desenvolupament de xarxes socials, la identificació amb un equip o club, la recerca de feina i habitatge, o el manteniment d’una activitat cultural pròpia que connecta amb la identitat nacional d’origen.

‘Esport multicultural’ mostra la realitat de la pràctica esportiva d’una ciutadania heterogènia

g

Esport a Catalunya

Este libro pone en relieve los aspectos social-es del deporte

Adellis-a is-sigha tifawin x ighezdisa yeqnen ghar weydud n aryadaThis book brings out the social aspects of sportCe livre met l’accent sur les aspects sociaux du sport

F: M

art

a C

ivil (

CEO-U

AB) g

En esta liga solo juegan los equipos de primera división de los territorios de habla catalanaDi ddawri ttiraren ghir lfra-qi n’thmazwareth n’tmura yasseweren catalant

In this league only first divi-sion teams from the Catalan-speaking territories playCe championnat est réservé aux équipes de première division des territoires de langue catalane

EsportCAT

Aquest mes de setembre ini-ciem de nou la temporada de la Lliga de Fut-bol dels Països

Catalans (LFPC), on recordem que només comptabilitzen els partits jugats entre els equips dels territoris de parla catalana. Aquesta temporada comptem amb un nou equip a la graella:

el Llevant, que ha tornat a la Primera Divisió, i per tant a la nostra lliga. De moment, només s’ha disputat un partit, Vilareal (4) - Espanyol (0).

Classificació Partits Punts jugats

1 Vilareal 1 32 Espanyol 1 03 València 0 04 Barça 0 05 Mallorca 0 06 Llevant 0 0

Lliga de Futbol dels Països Catalans (LFPC)

Bar. Esp. Mall. Val. Vill. Llev.Barça Espanyol 4-0

Mallorca València Villarreal Llevant

Taula de resultats

Humor. Partir-se de riure

gHumor. Partirse el pechoTadeh’act: terezzit n idmaren

Humour: split your sidesHumour. Se tordre de rire

ma›A�N_14-15.indd 15 21/9/10 13:27:33




Llengua

Consorci per a la Normalització LingüísticaPla de Balenyà 30-32. 08500 VicT. 93 886 65 88

Amb les festes majors A la platja Amb refrescos i gelats

Viu l’estiu...

LENGUA Vocabulario sobre el veranoTOTALAYT (IRAS) Amawal n tagrest

LANGUAGE Vocabulary to do with summerLANGUEVocabulaire sur l’été

Comencen els cursos de catalàCom cada any per aquestes da-tes, els centres de normalització lingüística de Tarragona i Reus inicien un nou període de cur-sos de català de tots els nivells, per a persones adultes. L’oferta per aprendre català consta de les modalitats següents: cursos presencials (assistència a classe) i cursos a distància (per a per-sones que, per raons diverses, no poden assistir a classe). A més, a Tarragona i el Vendrell existeix la possibilitat d’assistir al Centre Obert de Català per estudiar en la modalitat d’autoaprenentatge.Pel que fa als cursos presencials, s’ofereixen tots els nivells per a tothom que vulgui aprendre o millorar el seu nivell de llengua i també cursos inicials per introduir en el coneixement del català les persones que no l’entenen. Els nivells recone-guts i que disposen de titulació oficial són el Bàsic, l’Elemental, l’Intermedi, el de Suficiència

i el Superior. Els nivells Bàsic i Elemental s’adrecen princi-palment a les persones que no saben parlar ni escriure en català i la resta van encaminats a perfeccionar els coneixements orals i escrits. És convenient fer una prova de col•locació prèvia per establir quin és el nivell més adequat per a cada persona. Quant als cursos a distància, les modalitats que s’ofereixen són les adreçades als nivells de catalanoparlants. En alguns serveis i oficines dels centres també podeu trobar l’oferta de cursos semipre-sencials per a nivells bàsics i elementals. Aquesta modalitat barreja l’assistència a classe i el treball personal de l’alumnat fora del centre i permet avançar amb més rapidesa en l’aprenentatge.Un dels aspectes més interes-sants dels cursos és la gran ofer-ta horària: tos els serveis dels centres intenten oferir una gran

variabilitat en els horaris, tot i donar preferència a les franges de tarda i vespre i també en la dedicació dels cursos: hi ha cur-sos intensius de diversos nivells, un o dos dies a la setmana, per facilitar l’aprenentatge de les persones adultes.La inscripció als cursos es fa du-rant el mes de setembre, a partir del dia 13. Podeu consultar tota

la informació dels diferents serveis dels centres a:http://www.cpnl.cat/xarxa/cnl-reushttp://www.cpnl.cat/xarxa/cnlta-rragona

Centre de Normalització Lingüística de Tarragona

Empiezan los nuevos cursos de catalánSentaren tghuri n tkatalant

The new Catalan courses beginLes nouveaux cours de catalan commencent

L’agost és el mes de les festes majors. A Vic, és al juliol, però a la majoria de pobles de la comarca se celebra a l’agost.

Una festa major té sempre un programa d’actes atapeït, en què, a banda del pregó i del castell de focs, un dels actes principals és el ball de gala.

El ball de diables és una de les tradicions més arrelades. Actual-ment, la seva participació en les cercaviles, en les processons i en els correfocs s’ha convertit en una part essencial de les festes majors de molts pobles i ciutats.

A l’estiu és temps d’anar a la platja. Abans d’anar-hi, però, cal preparar:

• para-sol, crema solar, ulleres de sol i gorra, per protegir-se del sol.

• gandula, tovallola i estoreta, per estar ben còmodes:

• braçals, bombolleta, matalàs inflable, per a l’aigua

A l’estiu ens vénen de gust les begudes refrescants:

• L’orxata• Els batuts de fruites • Els granissats

També mengem gelats de gustos variats: de maduixa, de xocolata, de nata, de cafè...

g

ma›A�N_16-17.indd 16 21/9/10 13:29:03




Entrevista a Jesús Delgado, mestre a l’Escola Ilefons Cerdà, Centelles

Entrem en un nou curs, que presenta importants novetats de funcionament a les escoles. Com ha estat l’arrencada aquest any?La nostra escola ha hagut d’habi-litar una tercera aula de P3 per poder encabir totes les deman-des. Val a dir que no és un fet puntual, ja que fa dos anys en vam trobar amb la mateixa situ-ació. Aquest fet ens suposa un daltabaix importantíssim: Una aula més de P3 i una altra de P5.

Creu que els canvis en el calendari escolar seran positius per a mestres i alumnes?Avançar les classes ha suposat pel col·lectiu docent un canvi importantíssim. D’una banda el temps de preparació i organit-zació del curs escolar ha quedat reduït a la mínima expressió. Per sort, aquest any la major part dels mestres han estat confirmats al mateix centre i ja es va poder preveure la part més important del curs actual. Està per veure si al final d’aquest curs Educació tindrà enllestits els nomena-ments de manera que els mestres

puguin acabar el curs al centre on estan i a la vegada poder perso-nar-se al nou centre per enllestir la preparació del proper curs. La setmana blanca a finals de febrer i principis de març, no deixa de ser un canvi de dates. Els dies lectius són els mateixos. És un problema que hauran de resoldre les AMPAS, els Ajuntaments i la Generalitat. Em temo que la solució -com sempre- acabarà sent a canvi de pagar i pagar. Educació considera prio-ritària la digitalització de les aules i la reivindica com a gran acció de govern. Hi està d’acord?Pissarres digitals i ordinadors per a tothom és una molt bona notícia. Però amb les ratios enfilant-se, amb les reduccions de recursos humans per manca de presuopostos, era aquesta realment la prioritat? És clar que les noves tecnologies han d’introduir-se a l’aula, però no pensem que amb això està tot solucionat.

Treball

“Avançar les classes ha estat un canvi importantíssim”

En esta sección mostramos diversas realidades labo-rales Di tesghunt-a ad nesbiyyen attas n tidett n rxedmett

In this section, we high-light different employment realities Dans cette section, nous montrons différentes réal-ités professionnelles

g

Treballa amb dignitat. Pep Camprubí

gTRABAJA CON DIGNIDADEste mes, resolvemos consultasIXEDDEM SE’L ÄZZDeg ayur-a narezzem tawwart iyseqsiten

WORKING WITH DIGNITYThis month, we deal with your queriesUN TRAVAIL DIGNECe mois-ci, nous répondons à vos questions.

Vaig posar una demanda a l’empresa reclamant que el meu contracte de tre-ball era indefinit i ara m’han acomiadat. Això és legal?Rotundament no. En primer lloc has de saber que tens 20 dies per presentar demanda d’acomiadament contra l’em-presa. El teu és un cas clar de nul·litat de l’acomiadament. Què significa que un acomiadament és nul? La nul·litat és una declaració que realitza el Jutge quan estima que hi ha una situació de vulnera-ció dels drets fonamentals. Hi ha alguns casos que venen previstos per la llei que es consideren automàticament nuls i que estan relacionats amb la situació de maternitat o paternitat. Però tota la resta de casos, venen lligats a l’existència d’una vulneració d’un dret fonamental dels previstos a la Constitució. En el teu cas ens trobem amb una clara situació de vulneració del principi de Tutela Judicial Efectiva, en el que s’anomena la GARAN-TIA D’INDEMNITAT. Què vol dir Garantia d’Indemnitat? Doncs, en termes col-loquials, significa que cap treballador no pot ser acomiadat com a represàlia d’una reclamació, demanda o denúncia que hagi fet o interposat contra l’empresa. Per tant, l’empresa en cap cas pot acomia-dar-te per haver interposat una demanda contra ella; és a dir, si el Jutge considera que existeixen motius fonamentats que l’acomiadament té com a causa aquesta re-clamació prèvia que has fet a l’empresa, ha de declarar la nul·litat de l’acomiadament. La conseqüència jurídica de la nul·litat és que l’empresa està obligada a readme-tre’t en les mateixes condicions que teni-es fins al moment de l’acomiadament. Hi ha algunes empreses que aprofiten la possibilitat de pagar la indemnització de

45 dies per any treballat per acomiadar treballadors que els han fet una recla-mació judicial i que podrien ser un “mal exemple” per la resta de plantilla. Has de saber que el fet d’haver presentat aquesta demanda pot resultar ser una garantia perquè l’empresa no et pugui acomiadar sense motiu. En el teu cas, encara que l’empresa et pagui la indemnització màxi-ma de 45 dies per any treballat, si el Jutge considera que el motiu de l’acomiada-ment és una represàlia per haver interpo-sat una demanda judicial, l’empresa ha de readmetre’t en les mateixes condicions, pagant els salaris que hauries d’haver co-brat des de l’acomiadament i fins la data de comunicació de la sentència. La diferència principal entre la NUL-LITAT i la IMPROCEDÈNCIA de l’acomia-dament és que si es declara la NUL·LITAT, l’empresa està obligada a readmetre al treballador; en el cas de la IMPROCEDÈN-CIA, en canvi, normalment (excepte en el cas d’un delegat o membre del comitè d’empresa) és l’empresa qui pot triar pa-gar-te la indemnització o readmetre’t en les mateixes condicions que tenies amb anterioritat a l’acomiadament. Per tant el Consell del Mes és el següent: si heu de fer algun tipus de reclamació a l’empresa i patiu que pugui tenir “conse-qüències negatives” sempre serà millor que ho feu per escrit, anunciant que en cas contrari reclamareu judicialment. O directament, i molt millor: presenteu directament demanda de conciliació o al jutjat. Si com a conseqüència d’això hi ha un acomiadament estareu més protegits ja que serà molt més senzill acreditar que aquest acomiadament ha estat conseqüència d’aquesta reclamació i per tant, una simple represàlia.

La diferència principal entre la NULLITAT i la IMPROCEDÈNCIA de l’acomiadament és que si es declara la NUL·LITAT, l’empresa està obligada a readmetre al treballador; en el cas de la IMPROCEDÈNCIA, en canvi, normalment (excepte en el cas d’un delegat o membre del comitè d’empresa) és l’empresa qui pot triar pagar-te la indemnització o readmetre’t en les mateixes condicions que tenies amb anterioritat a l’acomiadament. Per tant el Consell del Mes és el següent: si heu de fer algun tipus de reclamació a l’empresa i patiu que pugui tenir “conseqüències negatives” sempre serà millor que ho feu per escrit, anunciant que en cas contrari reclamareu judicialment. O directament, i molt millor: presenteu directament demanda de conciliació o

CIA, en canvi, normalment (excepte en el cas d’un delegat o membre del comitè d’empresa) és l’empresa qui pot triar pagar-te la indemnització o readmetre’t en les mateixes condicions que tenies amb anterioritat a l’acomiadament. Per tant el Consell del Mes és el següent: si heu de fer algun tipus de reclamació a l’empresa i patiu que pugui tenir “conseqüències negatives” sempre serà millor que ho feu per escrit, anunciant que en

Resolem consultes

ma›A�N_16-17.indd 17 21/9/10 13:29:16




ma›A�N_18-19.indd 18 21/9/10 13:30:50




Entrevista

Quines mesures s’han de prendre per sortir de la cri-si? Està content amb el que ha fet el Govern espanyol?Un punt clau és la formació. Les persones han de poder adquirir nous coneixements i especialitzar-se per tenir una millor entrada i presència al mercat laboral.Un altre tema és la reforma laboral. ERC ha mantingut una posició constructiva i coopera-dora. La prioritat era consen-suar una reforma que tingués com a propòsit el foment de l’ocupació —i per tant la reduc-ció de l’atur. Però el Govern ha apostat per una reforma que, no només farà precari el mercat de treball, sinó que afavorirà la sortida fàcil dels treballadors del mercat labo-ral. Aquest no és el camí. La improvisació del Govern central ha estat un llast que ha agreujat la situació; que lligada a la reducció en la construcció d’infrastructures ha acabat limitant, més encara, el creixe-ment i la capacitat dels nostres sectors productius. No hi ha solucions màgiques, però neces-sitem seriositat i planificació, el que li falta al Govern ZP.

Quina és la seva proposta per a una bona gestió del fet migratori?Cal incorporar els nouvinguts a la ciutadania plena, que vol dir que han de poder partici-par de la societat amb tots els dret i deures, i han de poder exercir el seu dret a votar, tal com proposa el Pacte Nacional per a la Immigració. Hem de participar en la construcció

d’una societat democràtica establint espais de convivència i una cultura pública comuna. Catalunya és una terra d’acolli-da i té una societat civil molt potent, i la integració dels nous catalans no farà res més que enfortir-la. És important conèixer qui viu realment al nostre país (re-gulars i irregulars) per poder dimensionar correctament els serveis públics i adaptar-los a la nostra societat diversa, cal unificar els criteris d’empa-dronament per tal que tothom tingui les mateixes oportuni-tats, cal que el Govern Central accepti la seva responsabilitat i ajudi els Ajuntaments a donar els serveis que la ciutadania necessita. Cal educació des de la di-versitat: respectar les altres cultures i fer de la diferència una virtut. És per aquest motiu que la convivència des de ben petits amb altres cultures, les converteix en una normalitat i eradica en bona part conductes posteriors xenòfobes. Per llui-tar contra la intolerància cal lluitar contra la ignorància. I no cal oblidar que també tenim la responsabilitat, tal com diu el citat Pacte, que cal una gestió dels fluxos migra-toris responsable i coordinada amb el desenvolupament dels països d’origen.

I el Català?És una eina útil i un dels mecanismes més vàlids per a la convivència al nostre país. Cal fer-ho veure als nouvinguts i així, si ells perceben la utilitat d’aprendre i d’usar el català, de ben segur que ho faran. És per aquest motiu que és important la nova Llei d’Acollida perquè situa el català com una eina útil per al nouvingut, ja que facilita la seva integració i autonomia. Una llei innovadora i que mostra un cop més el ca-ràcter acollidor del nostre poble.

AMIC-UGT

L’Associació d’Ajuda Mútua d’Immigrants a Ca-talunya (AMIC-UGT) i les entitats signants del manifest ens oposem al recurs promogut per la Defensora del Poble en funcions, per conside-rar inconstitucional la Llei catalana d’acollida de les Persones Immigrades i Retornades a Catalunya.Aquesta llei va ser el resultat d’un ampli debat en el qual les entitats d’immigrants, així com altres agents socials i sindicals, van participar de forma activa. Va ser consensuada i aprovada el dia 28 d’abril al Parlament Català amb un 90% dels vots.A les persones que residim i convivim a Cata-lunya ens preocupa greument la interpreta-ció negativa que s’està donant a aquesta llei pionera a l’Estat Espanyol. Considerem que la Llei d’acollida, al contrari de perjudicar els immigrants residents a Catalunya, beneficia tota la ciutadania i en particular a nosaltres per donar-nos eines que faciliten la nostra integra-ció i autonomia.Qualsevol persona que migra per establir-se en un territori, pot estar en desavantatge pel fet de trobar-se en una situació de desestabilitat personal, social i laboral; per tenir un desconei-xement profund del seu entorn i de les norma-tives jurídiques, per trobar-se en una situació d’irregularitat administrativa i per desconèixer totalment la llengua del territori d’arribada.Entenem llavors que l’objectiu d’aquesta llei és precisament aconseguir la igualtat d’oportuni-tats per a totes les persones i la cohesió social a Catalunya. La promoció que fa la llei del català com a llengua vehicular o llengua d’acollida no ens priva als ciutadans i ciutadanes a decidir en quina llengua volem parlar. Entenem que el coneixement de la llengua catalana és un valor afegit al nostre bagatge cultural. Possibilita les persones immigrades a accedir a la seva regula-rització a través de l’arrelament social. A més de ser un plus per la millora d’oportunitats en el mercat de treball.Per tot això, demanem el respecte a les nostres lleis i la garantia de no vulnerar els processos democràtics en els quals els ciutadans i ciutada-nes de Catalunya hem participat i hem decidit.

El conocimiento de las lenguas no impide la integración y el desarrollo cultural de los inmigrantes. Assan n yersawen war imenne3 ca ine3r-aq zi twiza d umsaddar d tyumi n tusna

Language knowledge does not prevent the integration and cultural development of immigrantsLa connaissance des langues n’empêche pas l’intégration et le développement culturel des immigrants.

“Catalunya és una terra d’acollida i té una societat civil molt potent”

En defensa dela llei d’acollida

g

Entrevista a Sergi de los RíosOpinió

Cataluña es un país de acogida

Katalunya d ict tmurt n usnewjewCatalonia is a welcoming countryLa Catalogne est un pays d’accueil

2

Diputat d’ERC al Parlament de Catalunya per la demarcació de Tarragona i Tinent d’Alcalde de l’Ajuntment de Tarragona.

El futur de Catalunya és ser un estat sobirà integrat en la UE?El futur de Catalunya passa per la voluntat sobirana del seu poble. Ara bé, sembla evident que l’única manera d’avançar és treballar per un estat propi que ens permeti desenvolupar un estat del benestar a l’alça-da dels països més avançats d’Europa.Catalunya està ofegada i menystinguda per un Estat espanyol que no té en compte la voluntat del nostre poble. L’única manera de ser un estat social modern, amb polítiques reals d’esquerres al costat del ciutadà és ser un estat propi.

Jordi Gené Tarragona

ma›A�N_18-19.indd 19 21/9/10 13:30:57

La justicia triga, però...

El General Prats, fill de catalans, va ser un mili-tar exem-plar que es va guanyar les més profundes simpaties de

tots aquells que el van conèixer.Va ser Comandant en Cap de l’Exèrcit xilè en uns temps difí-cils, després de l’assassinat del General Schneider, qui va perdre la vida en un fallit complot de la CIA i la burgesia xilena. Prats es va erigir en el més fidel expo-nent de la “doctrina Schneider”: afecció, sense restriccions, de les FF.AA a la Constitució i a les lleis.Fou un estret col·laborador del Govern d’Allende, com a Minis-tre de l’Interior, i com a Vice-president. Cap al final d’aquest notable experiment polític, va decidir renunciar per “simplifi-car” les coses. Així, va donar pas a un home de la seva màxima confiança. Era tal l’obediència i la gala que feia de la seva lleial-tat i fidelitat cap al seu mentor i Govern, que més d’un va arribar a desconfiar seriosament d’ell. Era Augusto Pinochet.Com segueix la història ja ho sap tothom, després del putsch feixista va ser desterrat i una bomba va acabar amb la seva vida i la de la seva muller a Buenos Aires. Les seves filles, des de llavors, han clamat justícia fins que han aconseguit dur els assassins a la presó. El traïdor, assassí i lladre, qui va manar matar-lo, és avui un mal record.

OPINIÓ

Francisco Javier

Alvear

La justicia llega tarde pero...

Tasghart t3ettar , maca...Justice is slow but...La justice est tardive, mais...

g

La Revista Mà és una revista mensual gratuïta. Proposa un model lingüístic com el que volem per la nostra societat: una realitat mul-tilingüe on el català sigui la llengua compartida. Vol donar veu a tothom, sobretot a aquells que són nouvin-guts. Té una tirada de 9.000 exemplars a Osona i 9.000 al Camp de Tarragona.

Revista Mà Setembre 2010www.revistama.cat

JO JA NO SÓCIMMIGRANT!

“Malgrat les dificultats, estic molt a gust”

La Xiao Xia Zou és una dona molt treballadora de quaranta anys que va arribar fa vuit anys a casa nostra, des de la Xina. Tot i que sempre havia treballat per a altres, des de fa més d’un any regenta el seu propi negoci d’hostaleria a Tarra-gona, el Bar el Dorado del Carrer Rovira i Virgili. Està casada i és mare de dos nens. De moment no té cap intenció de tornar a la Xina; aquí, tot i les dificultats, s’hi troba a gust.

%

Xiao Xia Zou40 anys

“A pesar de las dificultades, estoy muy a gusto” Waxxa dinni attas n imx-umbar , aqqa-yi mlih’

“Despite the difficulties, I’m very happy here”« Malgré les problèmes, je me sens vraiment à l’aise »

ma›A�N_20.indd 18 21/9/10 13:31:38

Documents

Revista Mà 10 Camp de Tarragona