132Exemplar gratut

Feceminte sincorpora a la Junta Directiva de PIMEC

La Generalitat de Catalunya present a la trobada de Socis Collaboradors de Feceminte

Acaba amb xit el cicle anual de formaci 2010 de Feceminte

Feceminte present en el VIII Congrs dEmpreses Integradores i Installadores de Telecomunicacions

Feceminte tanca el 2010 present als actes i institucions principals del sector

Federaci Catalana dEmpresaris Instal.ladors de Telecomunicacions

3

SUMARI

EDITORIAL4 Editorial

OPINI INSTALLADORS6 Valoraci de linstallador sobre les conseqn-

cies de la implantaci de la nova ICT per al sec-tor de les telecomunicacions.

AULES TCNIQUES I FORMACI8 Aules Tcniques de PROMAX FERMAX i HISPA-

SAT9 Continuen els cursos de formaci de Fece-

minte10 Acaba amb xit el cicle anual de formaci

de Feceminte

AGENDA8 Agenda

FECEMINTE12 Feceminte present al VIII Congrs dEmpreses

Integradores i Installadores de Telecomunica-cions

13 La Generalitat de Catalunya present a la troba-da de Socis Collaboradors de Feceminte

13 Feceminte forma ja part de la directiva de PI-MEC

13 Feceminte en els mitjans

NOTCIES16 La cobertura 3G arriba a lEverest16 Les telecomunicacions, el futur dfrica... i vi-

ceversa16 Una cmera de xarxa Axis bat un rcord mun-

dial daltitud

SOCIS COLLABORADORS18 La cambra de comer Brasil-Espanya premia a

Petra Mateos com a Empresria de lAny18 El Tour HDTV arriba al final del seu recorregut

desprs de visitar 150 ciutats en sis pasos eu-ropeus

20 Fagor Group inaugura el seu centre internaci-onal de R+D+i, Fagor Hometek

22 Inauguraci oficial de ledifici R&M Cube23 FERMAX presenta SKYLINE a la seva xarxa

mundial24 Schneider Electric llana la seva universitat de

lenergia online en espanyol25 Nou showroom de Jung a Madrid

NOVETATS26 HP anuncia videoconferncia dalta definici

per a escriptoris i sales de conferncies26 AT4 wireless anuncia assajos de precertificaci

per a mbils 4G28 Connector Mag45 PoE Plus PSE-ICM per a apli-

cacions IEEE 802AT28 Microlease continua la seva associaci amb Agi-

lent Technologies amb ms inversi en equips de precisi

29 Panasonic presenta el primer gravador IP ONVIF del mercat de fins a 16 cmeres

30 Televs llana la DAT HD 75 BOSS, lantena intelligent de llarg abast

30 BreezeMAX Micro i BreezeMAX Macro, noves estacions base exteriors dalt rendiment dAl-varion

31 Pioneer amplia la seva lnia de reproductors de BLU-RAY

ARTICLE32 Nou Collegi dEnginyers de Telecomunicaci

de Catalunya

LLAR DIGITAL34 HC9000D de Mitsubishi Electric: Lexperin-

cia ms extraordinria en 3D sinstalla a casa seva.

34 Manuel Torres Acemel tria Lutron per al seu projecte Un Sal de Cinema a casa Decor Barcelona

35 Gigaset ultima el llanament dun nou equip multimdia amb videoclub online

CCTV36 Nou sistema dalta definici per a cmeres de

seguretat36 Bosch aferma el seu lideratge al mercat dels

equips de videovigilncia

INSTALLA B37 OptiView Portable Network Analyzer37 Allied Telesyn creu en la tecnologia ATM i en

la fibra ptica i renova la seva oferta llanant la srie Frmula

38 NEC llana dos servidors blade dalt rendi-ment i versatilitat que estalvien temps i costos

39 El nou FortiGate-3040B destaca pel seu alt rendiment i baixa latncia, segons lanlisi re-alitzat per Spirent

40 Llanament dels switches Smart III Ethernet i Gigabit de D-Link

40 Salta al mercat la nova srie de Sistema dAlarmes IP de Teldat

41 Cisco estn la seva arquitectura Borderless Networks amb nous productes de xarxes, se-guretat i mobilitat

FIRES42 Matelec 2010 va tancar amb un balan po-

sitiu44 Connections Europe Summit44 ITN Turin44 Electronica 201044 Tecnomultimedia 2010

EMPRESES ASSOCIADES A FECEMINTE46 Empreses associades

SERVEIS50 Empreses que ofereixen importants descomp-

tes a les associades de Feceminte

4

EDITORIAL

Editor: Federaci Catalana dEmpresaris Installadors de Telecomunicacions / Director: Gilbert Muix / Redacci i publicitat: telecomunicaciones@fecemin-te.cat / Administraci: Viladomat 174, 3a planta 08015 Barcelona Tel.: 934 545 962 Fax: 934 510 160 feceminte@feceminte.cat www.feceminte.cat / Disseny i maquetaci: Cros i Mass Tel. 933 290 607 info@crosimasso.net / Impressi: Grafisol S.L. Aquesta revista Telecomunicacions correspon al nm. 132 (6/10) i abasta els mesos de novembre i desembre de lany 2010. Telecomunicacions no es fa responsable de lopini dels seus collaboradors en els treballs publicats, ni sidentifica necessriament amb lopini dels mateixos. D.L.: B. 41.330/86

Fa algunes revistes, en un article escrit con-juntament amb la nostra Junta Directiva en el qual analitzvem diferents aspectes de la nostra labor federativa, ja vaig tenir ocasi de poder tractar alguna cosa que, continuo

insistint, s fonamental per afrontar amb garanties el nostre futur com a empreses i com a collectiu: el posicionament.

En lltima trobada amb els nostres socis collabo-radors (25/11/2010) la seu de FECEMINTE, es va donar el tret de sortida a un trajecte que ens ori-entar cap a on hem destar els propers anys: en la posici dinstalladors TIC. Reforat grcies a la intervenci del Secretari de Telecomunicacions i Societat de la Informaci de la Generalitat de Ca-talunya, el Sr. Jordi Bosch, i pel seu Director Ge-neral dInfrastructures de Telecomunicacions, Sr. Josep Ramon Ferrer, vam poder veure com el mer-cat de les TIC, a travs de la iniciativa privada i les poltiques desenvolupades en els ltims anys, sest movent a gran rapidesa per ser capa de conciliar les necessitats dels usuaris finals en aquest servei. Aquest servei, cada vegada ms, sest afermant com a bsic per a ciutadans i empreses. A lespera que es doni llum verda perqu la difusi universal de banda ampla sigui finalment fixada en el neces-sari i mnim mega, els usuaris finals ja demanden serveis i connectivitat a laltura de les seves neces-sitats actuals. Aix ha de contribuir a la cohesi so-cial i territorial i, com esperem, a la millora de la productivitat de les nostres empreses.

Per installador TIC sentn aquell que pot i sap conjugar tota la tecnologia disponible al mercat de les tecnologies de la informaci i la comunica-ci, per crear la infraestructura tal que li permeti a lusuari obtenir el servei que sollicita. Per tant, no es tracta en cap cas que linstallador se situ en un perfil decantat cap a la provisi de serveis oferts per tercers. s qesti de ser capa de proveir a lusuari duna plataforma tecnolgica neutral i transparent

que li permeti escollir amb qui vol contractar el ser-vei final, la connexi. Per tot aix, ha de conixer el procs dinstallaci, integrar tecnologia i oferir un servei clau en m dacord amb el que se li sollicita.

En tots els aspectes comentats anteriorment s fo-namental la formaci. Laposta per la formaci s vital perqu el grau despecialitzaci i coneixement permeti donar serveis dalta qualitat. Des de Fece-minte anem a exercir el paper tractor que ens cor-respon exercir cap a les nostres empreses, que ha de permetre articular els plans de formaci agilit-zadors en aquest procs de salt qualitatiu. Cal ser conscients que la formaci online en plataformes reals 2.0 tindr un paper fonamental el 2011 si b seguirem apostant fort per la formaci presencial tal com hem fet el 2010.

Per a un trajecte com el qu iniciem, hem de teixir les aliances que ens permetin afermar-nos en una posici coherent amb la nostra motivaci en el sec-tor. Tant en el cas de les empreses, com en el del collectiu, hem de ser conscients i coherents amb la finalitat de projectar tota la nostra energia all on aquesta pot contribuir amb mxima eficincia a complir la comesa que ens proposem. s un viatge massa necessari, intens i important com per esca-timar esforos. s, com comentava al principi, part de la labor del posicionament.

Finalment, senzillament, permeteu-me desitjar-vos bones festes i un feli 2011 a tots.

Xavier NezPresident Feceminte

El posicionament TIC

En compliment de la legislaci actual, si no desitja rebre la publicaci Telecomunicacions o desitja modificar ladrea denviament, indiqui-ho a travs dun correu electrnic a telecomunicaciones@feceminte.cat

6

OPINI DE LES EMPRESES INSTALLADORES

La celebraci de MATELEC 2010 (IFEMA, Madrid) s un dels esdeveniments bianuals que permeten, com a Federaci, fer una reflexi interessant de lestat del mercat de les Telecomunicacions des de lptica de

lInstallador. En lactualitat, la implantaci de la nova normativa de ICT s una de les realitats ms destacables del sector a partir de la qual reflexionar en profunditat. Xavier Nuez, President de Feceminte, va tenir el passat 27 doctubre la possibilitat de moderar un debat referent a aquesta normativa, amb els principals responsables de les Institucions i Empreses de Telecomunicacions del pas.

Des de Feceminte creiem fonamental conixer la visi dels diferents professionals que formen part del procs dInstallaci per completar un enfocament el ms ampli i complet possible, de la repercussi

dun canvi normatiu que definir i fitar moltes de les tendncies futures del mercat de la installaci dequips de telecomunicaci a Espanya. Per a aix, creiem interessant preguntar-nos:

Quines creu que sn les conseqncies directes de la implantaci de la nova ICT per al sector de les Telecomunicacions en un futur immediat?

Quines sn les repercussions en forma doportunitat que suposar per a lempresari Installador de Telecomunicacions?

Com es preveu el procs dimplantaci?

Opini de les empresesinstalladores

.

Becano Installacions S.L.Barcelona

La conseqncia principal hauria de ser la que ens obligui a posar en prctica la nova normativa, i, els qui la regulin, es preocupin que la compleixin estrictament tots els installadors evitant les males prctiques. Per tant, s molt necessari que simparteixin les suficients explicacions o xerrades en la federaci perqu tots nosaltres, els installadors, tinguem el coneixement suficient per poder desenvolupar i posar en prctica la nova ICT. Aix, el sector professional podr implantarla amb la major veracitat i professionalitat possible.Simplement, en complir estrictament el primer, loportunitat de negoci estar al propi mercat i a

labast de linstallador. Aquest, complint les normes, pot oferir preu competitiu i qualitat en les seves installacions, les quals ens avalessin. Seria tamb important el destacar que en molts camps es diu que la uni fa la fora, ens consta que aix s com un impossible, per seria just el plantejarse que s beneficis per a tot el collectiu dinstalladors.La previsi del procs dimplantaci s un tema imprevisible, ja que, en el moment actual i donada la incertesa regnant, cal trepitjar ferm i adaptarse a la rapidesa que sens demandi. El no adaptarse anir en perjudici nostre, la qual cosa

ens obliga al fet que aquesta adaptaci sigui el ms professional possible i, en un breu espai de temps, demostrar que tot el collectiu dinstalladors haurem fet els deures a temps. s tamb molt necessari que en aquest procs dimplantaci de la nova ICT sestigui molt al dia i ben informats per traslladar als nostres projectes tota la professionalitat necessria.Espero que el nostre collectiu spiga demandar a la nostra Federaci tota la informaci necessria, que no s poca, i revalidar aix el fet dhaver estat sempre oberts a les nostres consultes.

7

OPINI DE LES EMPRESES INSTALLADORES

Puntual Electrnica y TelecomunicacionesGandesa

Com en aquesta zona hi ha poc edifici de nova construcci, molt poc, conv prendre en consideraci que hi ha altres sectors que disposen dun avantatge competitiu, els electricistes, doncs, a part de fer dInstalladors delectricitat, es treuen el ttol dInstallaci de Telecomunicacions.Cal tenir en compte que resulta prcticament impossible per depn de quines empreses, invertir en els instruments dimplantaci de les noves ICT. En determinades zones del territori, cal valorar el fet que es poden fer 2 obres que precisin de ladaptaci a larribada de la ICT a lany i la inversi inicial a realitzar est aproximadament entre 10.000 15.000 Euros.La competncia que representen els electricistes en aquest context s molt ms rellevant del que pugui semblar a simple vista; a travs del fet dhaverse associat i tenir accs a la titulaci A, fins ara han pogut exercir dinstalladors de Telecomunicacions amb la ICT vigent fins al moment.La implantaci de la nova ICT representa una nova titulaci, la denominada F. En aquest aspecte, els electricistes poden, en primer lloc, accedir a

la nova titulaci i, en segon, a la Instrumentaci a travs de FERCA.Es dna el cas que aquests professionals tenen les mateixes oportunitats de negoci sense tenir el mateix grau de coneixement que els Installadors de Telecomunicacions especficament titulats a aquest efecte. Si passa el mateix a partir del moment de la implantaci de la nova categoria F, tampoc, per als installadors, tindr sentit entrar a competir en aquest mercat.A ms cal prendre en consideraci que, a causa de la crisi estructural del sector, es construeixen poques edificacions, amb el que el mercat queda redut a casos espordics i puntuals.Si es tingus en compte el fet dassociarse en un collectiu amb el qual dividir els costos dadquisici del producte, seria una altra cosa. En lactualitat, les empreses grans que puguin comprar linstrumental seran les que semportin el negoci.Aix, no hi haur procs dimplantaci. Les empreses en aquestes circumstncies deixaran dentrar en el procs dadaptaci al ttol F i aprofitaran el negoci derivat de la titulaci A mentres duri. A ms, a la zona hi ha poques installacions collectives, la majoria sn individuals. A Barcelona, Tarragona o zones amb ms densitat de poblaci la situaci s una altra.

InstalrpidMollet del Valls

En el futur immediat no totes les empreses federades optaran per la inversi en equipaments. Hi haur molts no disposats a ferho. Dins del grup dels quals optin per la primera opci, hi haur acords per subcontractar a les altres. Sesmenar, amb el subcontracte duna empresa, la despesa dinversi. Les associacions seran de tot tipus. Lempresa que faci la inversi buscar que sigui rendible. Naturalment, hi haur qui es benefici i qui no i augmentar la competncia entre les empreses. La inversi en equipament comportar tamb el fet que les empreses que realitzin la inversi optin pel subcontracte dempreses de la seva confiana. Es crearan petits lobbies al voltant de les possibilitats reals dadaptaci a la nova normativa, fet que incrementa la distncia entre aquelles empreses que optin pel procs dadaptaci i aquelles que no, en la capacitat de mantenir o augmentar la quota de mercat.Finalment, conv tenir present que, a partir del moment en qu siguin obligatries les ICT, sinvertir en formaci, equipament i daltres. Fins que no sigui aix, el mercat continuar valorant el fet de no entrar a competir en aspectes que comportin una inversi tan elevada.

8

AULES

Aules Tcniques de PROMAX FERMAX i HISPASAT

Feceminte agraeix la collaboraci dels centres de formaci en els quals sorganitzen les sessions daules tcniques

TarragonaPIMECRambla Nova 41, 4 plantaGironaIES MONTILIVI - Aula de ElectrnicaAvda Montilivi 125

BarcelonaESCOLA DEL TREBALL Aula Taller de ElectrnicaCompte dUrgell 187

AGENDA DESEMBRE 2010 - GENER 2011

Marc 2010 19 i 20 (Gnova) www.studio-fulcro.it/marc/

La Fira Marc 2010 s una de les millors oportunitats de compra de tecnologia, que caracteritzen a la festa dels equips de rdio aficionats i components organit-zat per Fulcrum Studio amb el suport del ARI - Asso-ciaci radioaficionat itali. Tres associacions de Ligria - Govonis, Lugg (Linus Grup dUsuaris de Gnova) i Alida (Associaci per a la Llibertat i digital) - estaran presents a Marc amb un estand dedicat al mn inte-ractiu de GNU-Linux i el Programari Lliure. Sestabliran estacions de treball per a ls pblic, en directe, de la prova, lexamen de les seves caracterstiques amb lassistncia de personal qualificat. Tamb es podr participar en una srie de presentacions destinades a les infinites possibilitats ds de programari lliure - la llicncia permet a qualsevol persona ls, estudi, cpia i redistribuci.

22 i 23 (Mdena)expoelettronica.blunautilus.it/

Expo Elettronica 2011 s una fira de les ms impor-tants del sector de totes les que se celebren a Itlia, per donar-nos una idea de la importncia daquesta fira, nhi ha prou amb indicar que en la seva pas-sada edici, va comptar amb 450 expositors i uns 27.000 visitants.Expo Elettronica 2011 la fira delectrnica professi-onal i de consum, se celebrar a la ciutat italiana de Mdena, en les installacions del recinte firal de la Fira de Mdena, entre els propers dies 22 al 23 de gener. En aquesta fira es trobaran totes les ltimes novetats del sector, a ms doferir-nos, a causa de la presncia dun gran nombre dexpositors quali-ficats, una mplia gamma de productes en oferta.

Expo Elettronica 2011

Dentre els diversos programes destacava lobjectiu doferir un coneixement tcnic i de negoci als seus assistents a lhora de realitzar canvis dinstallacions de porter analgic 4+N per vdeoporter digital. Les possibilitats i flexibilitat de la tecnologia VDS de FERMAX, unides a la versatilitat de les noves pla-ques Cityline modulars, obre un ventall dopcions quant a plaques de carrer i complements de control daccessos, que permet que cada placa de carrer sigui diferent.Per la seva banda PROMAX i HISPASAT van oferir el segent temari als seus alumnes:

PART I: HISPASATDescripci serveis Banda Ampla per Satllit

f Bidireccional. f Xarxes privades (VPN). f Serveis Mobile. f Multicast. f Transport IP. f Aplicacions Multimdia.

Installaci i engegada de servei f Installaci Unitat Exterior. f Installaci Unitat Interior. f Funcionalitats addicionals. f Qualitat de servei. f Soluci de problemes.

PART II: PROMAX f Introducci als senyals digitals DVB-T, DVB-C,

DVB-S, DVB-S2 f Maneig del TVExplorer.

Introducci i caracterstiques generals de lequip. Tecles, mens i connexions. Maneig de lequip en banda Terrestre. Maneig de lequip en banda Satllit.

f Actualitzaci Gamma TVExplorer i informes ICT (NetUpdate.) t

Ise 2011Del 1 al 3 de febrer (Amsterdam)www.iseurope.org/kcms/home.php

El ISE s una referncia a nivell Europeu en termes de grandria dexposici. En ella es troben tot ti-pus delements i gadgets: des dels grans murs de pantalla de vdeo o els clssics sistemes de projec-ci, fins als ms petits elements com a diferents tipus de comandament a distncia o cablejat. La infraestructura sorganitza a travs de confern-cies, senyalitzaci digital, sistemes dudio i ges-ti de continguts. Conv destacar tamb que, lluny de la planta dexposici, existeixen tamb una srie de sessions educatives, festes, sopars i altres esdeveniments que contribueixen a fer de ISE un autntic referent en el sector alhora que una experincia amable i amena per al visitant.

9

FORMACI

Continuen els cursos de formaci de Feceminte

Llar DigitalLobjectiu del curs organitzat per Feceminte, que es va realitzar a Barcelona, Girona i Tarragona, era presentar, de forma completa, el concepte de Llar Digital per traar el cam a desenvolupar per lem-presa installadora i la seva especialitzaci en noves tecnologies. Dins de lmbit tecnolgic, en finalit-zar el curs lalumne coneix les tecnologies bsiques utilitzades per a la implementaci de projectes do-mtics, sap destriar entre ells i la seva convenin-cia, aix com els fonaments per a la seva aplicaci prctica en projectes reals. Tamb es defineixen els principals serveis que es poden oferir i les tendn-cies actuals del sector. El curs va comptar amb res-ponsables de formaci de fabricants capdavanters al mercat i es van adequar els conceptes terics mitjanant prctiques dautomatitzaci i gesti de les comunicacions, aix com doci i entreteniment.

ICT Prximament sespera la publicaci en el BOE de la normativa que modificar lactual ICT, incloent de forma significativa el relacionat amb la installaci de sistemes FTTH, cablejat estructurat i llar digital (tipologia F.)Aquesta formaci tcnica est dirigida als instal-ladors de telecomunicacions, amb lobjectiu de do-nar-los a conixer totes les novetats que portar aquesta nova normativa de ICT, tant des del punt de vista normatiu com en el referent a les novetats en aspecte daplicaci, aix com tamb des duna visi prctica. t

En els ltims mesos shan realitzat amb xit cursos dAules Tcniques, ICT, Veu i Dades i Fibra ptica als quals han assistit un

bon nombre dempreses associades

10

FORMACI

.

Acaba amb xit el cicle anual de formaci de Feceminte

Laposta ha estat clara i contundent; les xifres parlen

per si soles: 21 cursos, 512 hores de formaci, 14 temtiques diferents i 422 alumnes de 187 empreses han participat en lopci formativa que ofereix Feceminte

Objectiu complert. Acaba el cicle anual de formaci de Feceminte que, en aquesta edici, ha suposat un desplegament de mitjans sense precedents en la federaci. Era un objectiu estratgic de Feceminte per aquest 2010 i es pot afirmar sense cap temor que sha aconseguit.La determinaci per incrementar i reforar la for-maci en un moment com el present no s trivi-al. En una situaci de crisi com la que es viu actu-alment, el definir un posicionament clar per a les empreses associades i, per tant, per a la Federaci, ha de ser un objectiu fonamental. Ms enll del fet que la nostra preocupaci diria se centri en el compte de resultats de les nostres organitzacions, que tamb, el de les telecomunicacions s un sec-tor altament evolutiu i amb una necessitat constant dadaptaci. Aix, s imprescindible que, si el mer-cat i la tecnologia es mouen (i ho fan a una altssi-ma velocitat) Feceminte es mogui amb ells.En aquest procs shan abordat temtiques que van en dues direccions diferents encara que com-patibles. Duna banda, shan reforat els conei-xements en rees en les quals les empreses soci collaboradores tenen una elevada especialitzaci (capaleres, televisi digital o gap fillers) per que requereixen dactualitzaci permanent i de la for-maci de nous treballadors. Per laltre, shan de-senvolupat programes per a rees que constituei-xen nous mercats emergents i que sn requerits per situar a les empreses soci collaboradores nos-tres en la millor posici per oferir serveis TIC als usuaris finals: Wifi, fibra ptica, la nova ICT, Llar Digital, CCNA Cisco, Veu i dades, etc.La filosofia i lobjectiu dun pla de formaci inte-gral com el que sha desenvolupat en la recta final daquest any 2010 s clau: contribuir a la formaci contnua de les empreses soci collaboradores, els seus empresaris i els treballadors que les compo-nen, i posicionar aquestes organitzacions en el pri-mer lloc de la lnia de sortida dels mercats que ja estan en marxa. En aquest sentit, el posicionament s fonamental. El cicle formaci - especialitzaci - valor - posicionament s el que es perfila com a ptim perqu les empreses installadores serigeixin com les millor situades per oferir els serveis TIC a lusuari final.El trajecte s clar: es passa duna empresa instal-ladora a una integradora; i, per tant, a subminis-tradora de serveis TIC, ja que les tecnologies de la informaci i la comunicaci es fonamenten en la creaci i installaci dinfraestructures i siste-mes de telecomunicaci. Les empreses Soci Col-laboradores, amb una llarga experincia en aquest camp, una alta disposici enfront del client i un alt grau despecialitzaci, sn les que millor poden crear les bases perqu les TIC arribin a tots els seus usuaris.

La formaci, per tant, s clau en aquest trajec-te. Feceminte assumeix aix el seu paper dagent tractor en aquest procs i posa la seva estructura i tots els seus recursos perqu es dugui a terme un cicle formatiu de lA a la Z que cobreixi totes i cadascuna de les necessitats de lempresa instal-ladora en els dos sentits detallats anteriorment. Conv esmentar que el cicle complet sha execu-tat en el segon semestre de lany grcies als plans de formaci subvencionada per la fundaci tri-partida. En aquest aspecte, shan creat els contin-guts blancs que han detallat els aspectes tcnics i reglamentaris de cadascuna de les temtiques, i estan ja llests per a la seva impartici presencial.Els continguts esmentats anteriorment, propietat de Feceminte, seran la base per als futurs plans de formaci impartits a partir de gener de 2011. Daltra banda, en les formacions ms pioneres, tractades de forma experimental, com puguin ser les relatives a la nova ICT o Llar Digital, sha comp-tat a ms amb la collaboraci dalguns fabrica-dors soci collaboradors de Feceminte relacionats amb cada aspecte de les diferents matries. Lob-jectiu s que, en el futur, es compti amb tots ells per a les formacions impartides i es complementin aix les matries impartides al federat.Per a lany proper, Feceminte compta amb la in-tensa experincia del 2010 i lenergia i la motiva-ci imprescindibles per emprendre un extens pla de formaci al llarg de lexercici 2011. La intenci s seguir afermant els coneixements tcnics de les empreses soci collaboradores i formar els seus in-tegrants als nous mercats. Una manera efectiva de sortir de la crisi ha de ser identificar noves vies de negoci i noves formes doferir serveis relacionats amb les noves tecnologies, les TIC, als nostres cli-ents. Aquest fet ha de passar per estar formats i conixer al mxim les tecnologies que afecten al seu treball diari en la mesura que els sigui possi-ble: Especialitzaci i diferenciaci han danar de la m.Finalment i no menys important, el 2012 la Fe-deraci llanar el Campus Feceminte. Es tracta duna iniciativa pionera en el nostre sector: un campus on-line en el qual es puguin rebre forma-cions dalta especialitzaci tcnica a travs duna plataforma on-line 2.0, amb: tutories, classes gra-vades, pissarres virtuals, continguts interactius, tests, xats, frums i un llarg etctera. Ser pre-sentat en breu i t una potncia que el fa molt atractiu per a les nostres empreses i els seus tre-balladors i treballadores. Aix, es complementar i donar capillaritat a la formaci dissenyada, en-focant aquesta poltica a aquells que tenen major dificultat per assistir a cursos presencials o volen formar a personal ms vinculat a la funci de ges-ti de la seva empresa. t

FECEMINTE

12

Feceminte present al VIII CongrsdEmpreses Integradores i Installadores de Telecomunicacions

El President de Feceminte, Sr. Xavier Nuez, va moderar a partir de les 10:00 h. la taula de de-bat La Nova Legislaci ICT marca els reptes per a lempresa installadora de Telecomunicacions. Hi van intervenir com a ponents D. Ricardo Alvario, Sotsdirector General dInfraestructures i Normati-va Tcnica de la SETSI, D. Guillermo Vicente, Di-rector Tcnic del COIT, D. Jordi Pallars, Director Comercial de PROMAX i D. Aitor Martnez, Cap de Producci dIntercomunicaci i Control dAc-cessos de Legrand Espanya.Les intervencions es van centrar en la repercussi de la nova normativa de ICT en relaci amb aspec-tes desenvolupats en profunditat pels ponents. Alguns eixos de reflexi destacables sn: la inci-dncia de les ICT en el desenvolupament del Pro-jecte Tcnic Original de construcci en edificaci; la implantaci de les noves xarxes ultrarrpides, la llar digital i els nous serveis de telecomunicaci; lagilitat en la consulta telemtica dOperadors; el consens unnime dels agents que intervenen en el procs de promoci i construcci dedificis; aix com el comproms de mantenir actualitzat el Re-glament introduint les modificacions pertinents.Segons Ricardo Alvario, existeix un comproms de mantenir actualitzat el Reglament, Introduint-hi les modificacions que siguin necessries. Lob-jectiu de lactualitzaci s tenir en compte el nou escenari de la TDT. Es contemplen tres tipus de xarxes daccs a ledifici: parells de coure, cable coaxial i fibra ptica. La inclusi del cable coaxi-al i de la fibra ptica amplia les capacitats de les xarxes daccs i facilita els desplegaments de les xarxes de nova generaci.

A ms, sinclou un annex sobre la llar digital i un altre sobre inspecci tcnica de les infraestructu-res de telecomunicacions de les edificacions. La tramitaci de tots els documents de la ICT (projec-te, butllet dinstallaci, etc.,) sefectuar de for-ma telemtica.En opini dAitor Martnez: La regulaci dna lentrada de les IAU i actualitzaci de les ICT als requeriments de les xarxes de nova generaci en els habitatges ja construts dins dun procs de rehabilitaci. Ha dexistir un nivell mnim de nor-malitzaci de plataformes on sintegren les xarxes (passarelles residencials) per a lptim desenvolu-pament de determinats serveis. Existeix un gran parc dhabitatge construt i no venut que frena la penetraci de les IAU i la Llar Digital. Loferta de serveis s heterognia i ha de millorar.Guillermo Vicente creu que: El projecte Tcnic Original complet facilita i promou la implantaci de les noves xarxes ultrarrpides, la llar digital i els nous serveis de telecomunicaci. Conv estendre la nova ICT Ultrarrpida als edificis anteriors i als denominats edificis singulars. Existeix un compro-ms entre Enginyers de Telecomunicaci i el Col-legi dEnginyers de Telecomunicaci en el desple-gament de la ICT Ultrarrpida i en la seva garantia com a pea clau del desenvolupament de la Soci-etat de la Informaci.El congrs tamb va reflexionar al voltant de lp-tica de les Empreses Installadores i Integradores de Telecomunicacions referent a la nova norma-tiva, la realitat i negoci del dividend digital i va concloure amb la cessi de paraula als represen-tants de les empreses installadores en un debat en format 89. t

Dimecres passat 27 doctubre es va celebrar a

lAuditori Nord de IFEMA (Madrid), el VIII Congrs dEmpreses Integradores i Installadores de Telecomunicacions. Es van tractar temes dinters com la nova normativa de ICT o la figura de lIntegrador de Telecomunicacions.

13

FECEMINTE

A lacte van assistir, com s habitual, els represen-tants de les empreses soci collaboradores de Fe-ceminte. Es van debatre extensament diferents te-mtiques fonamentals per al sector, que sn les segents: Poltiques en matria de Tecnologies de la Informaci i la Comunicaci (TIC) dutes a terme pel govern de la Generalitat; lestat actual del Pla Catalunya Connecta; el projecte de despegament dinfraestructures i serveis de comunicacions elec-trniques del Departament de Governaci i Admi-nistracions Pbliques de la Generalitat de Catalunya; el Pla dextensi i cobertura per als nous MUX al ter-ritori (noves freqncies de TDT); lestat i previsi de la nova normativa dInfraestructures Comunes de Telecomunicacions (ICT) per a edificis residencials; i les perspectives de desenvolupament de noves tec-nologies de banda ampla com la Fibra ptica i la Llar Digital (FTTH).Lextensi de lacte va ser proporcional a la intensitat del debat suscitat per les aportacions dels ponents i intervencions dels representants de les empreses Soci Collaboradores.Segons Xavier Nez: El sector TIC s dimportn-cia vital per Feceminte i el futur del sector de les

Telecomunicacions en 3 aspectes: En el desenvolu-pament de les xarxes daccs, per part de la Genera-litat; En la consideraci de matria primera per tre-ballar lample de banda en totes les seves formes; i en la possibilitat de generar clients.En opini de Jordi Bosch: El desenvolupament del sector gira entorn de tres eixos molt importants: loportunitat per a les economies Occidentals daug-mentar el PIB; la palanca que representa per al su-port industrial i el suport a leconomia tradicional catalana.

Segons Joan Ramon Ferrer: En referncia a la im-plantaci de xarxes ADSL sha de prendre en consi-deraci que el territori ha crescut; sha realitzat una important inversi en equips; i cal seguir treballant per millorar la cobertura en diverses zones.La trobada de socis collaboradors organitzada per Feceminte s considerada dins del sector, una troba-da de debat i reflexi molt valorada per participants i institucions. t

La Generalitat de Catalunya present a la trobadade Socis Collaboradors de Feceminte

El 25 de novembre passat Xavier Nez va presidir la trobada de Socis Collaboradors amb la presncia del Sr. Jordi Bosch, Secretari de Telecomunicacions i Societat de la Informaci de la Generalitat de Catalunya i

el Sr. Joan Ramon Ferrer, Director General de Xarxes i Infraestructures de Telecomunicacions.

Feceminte forma ja part de la Junta Directiva de PIMECJosep Gonzlez i Sala va ser reelegit el 2 de no-vembre de 2010 president de PIMEC. La seva era lnica candidatura que es presentava a aques-tes eleccions de la patronal, les quartes de Josep Gonzlez, desprs de la fusi de les patronals ca-talanes PIMEC i SEFES al juliol de 1997. En aquest nou mandat, en el qual Feceminte forma ja part de la Junta Directiva, 71 empresaris i representants dassociacions empresarials acompanyaran a Josep Gonzlez, dels quals un 40% sn noves incorpora-cions. 428 empresaris, un 9% ms que en les l-times eleccions, han votat en aquests comicis, que van tenir lloc de 10h a 13h a la seu de PIMEC a Bar-celona. Entre els objectius que sha plantejat Josep Gonzlez de cara a la nova legislatura, destaquen:

u Continuar lluitant per ajudar a les pimes, aut-noms i comeros en aquesta crisi, que desgracia-dament encara durar. Ajudar-los en tots els m-bits de lempresa: finanament, assessorament, internacionalitzaci, innovaci, formaci...

u Influir en un canvi de model sostenible, que retorni la competitivitat a les empreses, que cregui en leconomia industrial i converteixi la pime en el veritable ascensor econmic i soci-al, aix com en el principal generador de llocs de treball.

u Reforar el missatge als governs i als poltics que tenen el deure de pensar i lluitar ms i priorit-riament en clau de pimes. La histria demostra que ho han fet poc, encara que Europa ha co-menat a fer-ho.

u Ampliar la presncia territorial i sectorial de PI-MEC.

u Potenciar noves aliances internacionals, nacio-nals i territorials.

u Transformar el mapa patronal perqu les pimes tinguin una major representaci i ms pes espe-cfic. En aquest sentit, no s un objectiu prioritari de la patronal buscar un acord amb Foment del Treball.

u Vetllar perqu sapliqui i es compleixi la nova Llei contra la Morositat, tant entre empreses com, sobretot, en lmbit de les administracions p-bliques. t

FECEMINTE

14

Feceminte en els medis

Feceminte ha collaborat al llarg dels ltims mesos

amb els mitjans de comunicaci de la m dels programes LAltra Rdio, de RNE4, Els informatius de TV LH i lEdici Digital dEl Peridico de Catalunya

LAltra Rdio RNE4LAltra Rdio va nixer a Rdio 4, la temporada 1979-80. Amb el pas dels anys, LAltra Rdio sha con-

vertit en lnic programa de la radiodifusi ca-talana especialitzat en les telecomunicacions i la cultura audiovisual. LAltra Rdio semet per R-dio 4 els diumenges a la mitjanit (24 hores). La divulgaci de les noves tecnologies audiovisuals, la reflexi del seu impacte a la societat i la histria de les comunicacions sn algunes de les constants del programa.La rdio, la televisi, els multimdia i internet sn els quatre temes principals de lespai. A ms, en LAltra Rdio es divulguen continguts associats a tot all relacionat amb: els mitjans de comunica-ci locals catalans; la radiodifusi internacional dona curta i via satllit; els canals de televisi via satllit; la radioescolta i la radioafici ciutadana; la histria de la rdio; les carreres professionals dels presentadors de rdio i televisi; la informa-ci relacionada amb les emissores de rdio Naci-onal dEspanya.Moltes institucions i especialistes participen men-sualment en LAltra Rdio.Dirigeix i presenta Cinto Niqui; realitzaci tcnica: Ramon Forns.LAltra Rdio ha rebut els segents guardons:

u Premi Excellncia 2010 als mitjans de comuni-caci (rdio) atorgat pel Collegi Oficial dEngi-nyers Tcnics de Telecomunicaci de Catalunya (COETTC).

u Premi Connexi de lany 2006, concedit per la Federaci Catalana dEmpresaris Installadors de Telecomunicacions.

u Esment Honorfic en els 5s Premis Rdio Asso-ciaci de Catalunya, labril del 2005.

u Premi Connexi de lany 2000, concedit per la Federaci Catalana dEmpresaris Installadors de Telecomunicacions.

u Premi APEI 1999, de lAssociaci Professional Espanyola dInformadors de Premsa Rdio i Te-levisi.

u Premi de la Fundaci a Rafael Peris a la millor iniciativa cultural de la radiodifusi professional del 1995.

Serveis Informatius de TV LH

Els serveis informatius sn la mxima expressi de lespecialitzaci en TV L Hospitalet i un dels eixos centrals de la programaci. Es prioritzen els temes que formen part del dia a dia dels espectadors, del seu entorn ms immediat i dall que els interessa o que els preocupa.Consta de tres edicions: migdia (14 h), magazine (18:30h) i nit (20:30h). Com a novetat daquesta temporada, es fa una reemissi de linformatiu nit a les 22:30h, per donar ms opcions als ciutadans que no hagin pogut veure la programaci anteri-orment i per donar ms visibilitat i presncia en aquest espai. Els espais sn els segents: L H al dia, 14:00 h: presentat per Aitana Montaner, L H al dia, 20.30h: presentat per Candela Figuerasi L H al dia, cap de setmana 20.30h: presentat per Aurora Antn.

+ Digital

El Peridico de Catalunya inaugura una nova sec-ci online i una lnia de publicacions monogrfi-ques mensuals dedicades a la tecnologia i la in-novaci.+Digital s una plataforma especialitzada que analitza en profunditat les noves tecnologies di-gitals, recull les notcies, les tendncies, les solu-cions, els productes i els esdeveniments ms des-tacats del sector i els fa ms propers, atractius i comprensibles.En la versi online es poden trobar diriament les novetats en aquest mbit, aix com laccs perma-nent a les publicacions especials que podreu llegir mensualment en la versi en paper. Director: Enric Hernndez. t

16

NOTCIES

La cobertura 3G arriba a lEverest

Connexi dalta velocitat des del punt ms alt de la Terra; el cim de la muntanya Everest amb 8.848 metres daltura ha perms que la cobertura aconsegueixi fins a 90% de la poblaci.

La tecnologia a labast de tots. Aquest sembla ser lobjectiu de les empreses de telecomunicacions del mn, i per aix, pretenen superar qualsevol obsta-cle que sinterposi en el cam. El cim de lEverest ha estat lltim repte per aconseguir que tot el planeta estigui interconnectat i perfectament comunicat. Prova superada, des del dijous passat disposen de cobertura 3G a la muntanya ms alta del mn, lEverest; i, a ms, ha perms que els habitants de la vall Khumbu es beneficin daquesta tecnologia, aconseguint la cobertura al 90% de la poblaci.Lempresa de telecomunicacions nepalesa, Ncell, ha estat lartfex daquest assoliment, sent els primers

a installar la connexi 3G en el campament base de lEverest, aconseguint el cim amb 8.850 metres daltitud. El servei permet una navegaci rpida per Internet, com ha demostrat el cap de Ncell, Pasi Koistinen a Ktmandu, qui recorda que hem fet la videotrucada ms alta del mn des de la munta-nya Everest. A ms de la connexi de navegaci rpida per Internet, el servei tamb permet enviar vdeos i correus electrnics, aix com la realitzaci de trucades telefniques, a unes tarifes molt ms econmiques pel que fa a la tecnologia precedent, la telefonia via satllit. t

El continent del sud presenta el ms creixent

mercat de telefonia mbil impulsat, entre altres aspectes, per la liberalitzaci dels mercats.

La cmera va ser enviada a lespai en un globus estratosfric des del Centre Espacial Esrange, al nord de Sucia.

Mentre els mercats americans, asitics i europeus estan copats de telfons mbils, frica mostra un vast terreny en el qual les telecomunicacions enca-ra tenen molt espai per estendres. Per descomptat, cada pas o regi del continent mostra caractersti-ques que el diferencien de la resta per totes tenen en com lincreble creixement que han viscut en els ltims anys en nombre de clients de telefonia m-bil i el que encara sespera.No obstant aix hi ha un factor que impedeix que aquest creixement sigui encara ms gran: les infra-estructures. Sespera que en els propers cinc anys, aquestes millorin perqu les companyies de tele-fonia que operen als diferents pasos del continent puguin cobrir tota la demanda de la poblaci. La falta dinfraestructura fa que les telecomunicacions siguin ms cares del que en moltes ocasions la gent es pot permetre i que els serveis de telefonia no arri-

bin a tota la poblaci. De fet, poc ms del cinquanta per cent de la poblaci total de lfrica subsahariana t accs a un senyal de telefonia mbil GSM.El passat mes de setembre, va tenir lloc el des ani-versari de la signatura, per part de 189 pasos, dels Objectius de Desenvolupament del Millenni, en el qual es va fer un balan de la situaci. El 2015, en tan sols cinc anys, hauria de ser el moment en qu tals objectius haurien de veures complerts (encara que ja se sap que no ser possible). El vuit objectiu proposa fomentar una associaci mundial per al desenvolupament i una de les mesures planteja-des en el text per arribar a aix s aconseguir, en cooperaci amb el sector privat, donar accs a la major part de la poblaci a noves tecnologies, es-pecialment les de la informaci i les comunicacions, perqu aquests puguin aprofitar-sen dels avantat-ges. t

La Corporaci Sueca de lEspai va enviar el passat 23 de novembre un globus estratosfric des del Centre Espacial Esrange equipat amb eines din-vestigaci de meteorologia fsica (branca de la me-teorologia que estudia, entre unes altres, les pro-pietats elctriques i ptiques de latmosfera) i que va aconseguir els 35.000 metres daltitud. Quan es van completar els tests es va fer descendir el glo-bus de 100.000 m3 per mitj de tres paracaigudes. El Centre Espacial Esrange ha enviat ms de 550

globus estratosfrics des del 1974. Com a novetat en aquest llanament es va incorporar en un dels paracaigudes una cmera de xarxa Axis, en concret una AXIS Q-6034-I, que va fer possible als inves-tigadors la validaci des de la Terra del funciona-ment del sistema de paracaigudes i de laterratge del globus amb imatges dalta qualitat i en temps real. El globus va aterrar finalment en el nord de Finlndia, la qual cosa va precisar que la xarxa sen-se fil aconsegus els 400 quilmetres. t

Les telecomunicacions, el futur dfrica... i viceversa

Una cmera de xarxa Axis bat un rcord mundial daltitud

18

SOCIS COLLABORADORS

La cambra de comer Brasil-Espanyapremia a Petra Mateos com a Empresria de lAny

El Tour HDTV arriba al final del seu recorregut desprs de visitar 150 ciutats en sis pasos europeus

El guard reconeix la labor de la Presidenta dHISPASAT

en lacostament i la connexi entre tots dos pasos, a travs de les comunicacions per satllit.

Laula mbil de Televs ha portat les claus de

la televisi dalta definici als professionals dItlia, Frana, Regne Unit, Irlanda, Portugal i Espanya, en una gira de 18 mesos i 50.000 quilmetres.

La Presidenta dHISPASAT, Petra Mateos-Aparicio, ha estat distingida com a Empresria de lAny per la Cambra de Comer Brasil-Espanya en ledici anual dels Premis Brasil. El guard rebut suposa un reconeixement al paper dinamitzador que HIS-PASAT ve desenvolupant com a nexe entre conti-nents, grcies a la seva flota de satllits Amazones amb cobertura panamericana, des dAlaska fins a Terra del Foc.Per a Petra Mateos, s un gran honor rebre aquest premi que reconeix lesfor dempreses i instituci-ons de Brasil i Espanya per collaborar en la mtua inversi empresarial, en lintercanvi de cultures i en el suport social. Per HISPASAT i la nostra filial brasi-lera HISPAMAR, Brasil s un pas en el qual confiem plenament per al desenvolupament de projectes conjunts a laltre costat de lAtlntic.Desprs del llanament del satllit Amazones 1, que va entrar en explotaci a principis del 2005, i la seva rpida comercialitzaci, HISPASAT va captar ms del 75 per cent del creixement net de la de-manda a Amrica en els ltims anys, la qual cosa va impulsar la construcci dun nou satllit, lAmazo-nes 2. Llanat a loctubre de 2009, Amazones 2 s el satllit ms gran amb cobertura panamericana. Ofereix cobertures optimitzades sobre el continent americ, grcies a la seva elevada potncia i permet el desplegament de xarxes de telefonia fixa i mbil,

accs a internet en mobilitat, aix com la difusi de continguts de plataformes digitals de Televisi Di-recta a la Llar i de Televis dAlta Definici, entre altres serveis.El futur satllit dHISPASAT, Amazones 3, ja en fabricaci, complir les funcions de reposici de lAmazones 1, i permetr oferir, per primera vega-da a Brasil i Llatinoamrica, capacitat avanada en banda Ka.La flota de satllits dHISPASAT juga, a ms, un pa-per rellevant en el desenvolupament de la Societat de la Informaci i en la universalitzaci dels serveis en aquesta regi, en fer arribar banda ampla, televi-si o Internet, en igualtat de condicions i qualitat, a tots els usuaris, garantint que, tant les grans ciutats com les zones rurals menys afavorides, tinguin les mateixes oportunitats daccs als serveis que oferei-xen les Tecnologies de la Informaci.HISPASAT, set operador de satllits de comuni-caci per ingressos en el seu sector i capdavanter en la difusi i distribuci de continguts en espanyol i portugus, va obtenir, a tancament de lexercici 2009, els millors resultats financers de la seva hist-ria, amb un benefici net consolidat de 70,6 milions deuros. En aquest exercici, la facturaci del Grup a Brasil va ascendir a ms de 47 milions deuros, un 12 per cent ms que en lexercici anterior. t

Desprs de completar en 18 mesos un recorregut de ms de 50.000 quilmetres per sis pasos euro-peus, el Tour HDTV de Televs ha arribat a la seva conclusi, amb la tornada de la unitat mbil a la seu de la companyia a Santiago de Compostela.Es posa aix fi a una iniciativa nova en el sector que ha estat coronada per un rotund xit: ms de 4.000 visitants en les 150 ciutats en les quals laula mbil sha detingut per presentar les claus tecnolgiques de la televisi digital terrestre (TDT) i lalta definici (HDTV).La gira es va engegar a Orense el 28 dabril de 2009. Va ser linici dun recorregut que ha portat a laula mbil del Tour HDTV a visitar sis pasos: Espanya, Portugal, Frana, Regne Unit, Irlanda i Itlia. All on ha recalat ha estat rebuda amb gran inters per part dinstalladors professionals i dis-tribudors. Particularment reeixida ha estat la seva experincia amb els futurs installadors, grcies a les demostracions realitzades en centres universi-taris i de formaci professional.Les presentacions realitzades pel Tour HDTV shan centrat en la captaci del senyal de televisi digi-

tal en alta definici, el mesurament dels seus dife-rents parmetres i el seu processament per fer-la arribar en perfectes condicions a la pantalla, ex-plotant aix al cent per cent lexcepcional qualitat dimatge i so que ofereix aquesta tecnologia. Les demostracions es van realitzar amb equips desen-volupats i comercialitzats per Televs, com lante-na DAT HD BOSS, el mesurador de camp H45 o les capaleres T05.El Tour HDTV tamb ha estat en frums de re-ferncia per al sector, com el congrs de Fenitel (Federaci Nacional dInstalladors de Telecomu-nicacions dEspanya) celebrat a Valncia al juny de 2009 o la fira internacional ANGA Cable 2010 (Colnia). Va participar en les primeres proves demissi en alta definici realitzades per Televisi Espanyola en el seu centre territorial de Castella i Lle, i ha donat suport a accions formatives or-ganitzades per Televs, com les jornades sobre la nova regulaci del sector celebrades el passat mes doctubre a Madrid. Tot aix sha pogut seguir en temps real a travs de la web del Tour HDTV. t

20

SOCIS COLLABORADORS

Fagor Group va presentar a Mondragn (Guips-coa) el seu centre internacional de R+D+i, Fagor Hometek. Juan Toms Hernani, Secretari General dInnovaci, va ser lencarregat de donar per in-augurades les installacions. A lacte tamb van assistir altres autoritats, entre elles Markel Olano, Diputat General de Guipscoa, Mikel Cabieces, Delegat del Govern a Euskadi, Juan Goicolea, Vice-conseller dInnovaci del Govern Basc i Iaki Ibarra, Director dInnovaci de la Diputaci de Guipscoa. Txema Gisasola, Director General del Grup Fagor Electrodomstics i Jos Mara Aldecoa, President de Mondragn Corporaci tamb van estar presents durant lacte.Amb seu central a Mondragn, Fagor Hometek s un centre internacional que coordina la innovaci de la companyia amb altres enclavaments de la seva xarxa situats prop dels principals centres de producci del grup: Li, Orleans, La Roche i Wro-claw. Fagor Group va dedicar el 2009 una inversi de 69,53 milions deuros a la innovaci, la qual cosa la situa en el des lloc entre les empreses es-panyoles. Actualment Fagor Hometek disposa de al voltant de 1000 patents, de les quals 56 van ser registrades lany passat.El centre compta amb 360 treballadors dedicats a la innovaci des de tres aproximacions diferents: producte-funci, tecnologia i disseny i que a ms, desenvolupen la seva labor amb un doble objec-tiu: duna banda, el llanament de nous productes

i serveis orientats a millorar la salut, la seguretat i el benestar de les persones a la llar, i per un altre, el desenvolupament de solucions tecnolgiques ms eficients i respectuoses amb el medi ambient.En aquest sentit, Fagor Group ha dissenyat una metodologia prpia dinnovaci que la contempla des del punt de vista organitzatiu, cultural i estrat-gic, la qual cosa fa que tingui un carcter trasversal i internacional i en un context de multiproducte i multitecnologa, facilitant aix que transcendeixi a tots els negocis del Grup: cocci-encast; Rentat, Fred, Confort, Minidomstics i Moble. s el que la companyia denomina Sistema Integral de Gesti de la Innovaci.A ms, sha creat una nova estructura de recursos destinats a la innovaci a lrea de serveis empre-sarials del Grup, on saposta pel desenvolupament de serveis i solucions per a la llar, on les TICs i les propostes que aporten un alt valor afegit per a lusuari sn claus.Segons Txema Gisasola, Director General de Fagor Group, Fagor Hometek s el motor que ens per-metr seguir sent lders en el futur, seguir oferint a les persones solucions innovadores, sostenibles i que millorin la seva qualitat de vida i benestar a la llar. La inauguraci daquestes installacions su-posa un gran reconeixement a la illusi, esfor i imaginaci amb les quals tots els treballadors de Fagor Group contribueixen perqu cada dia siguem millors. t

Fagor Group inaugurael seu centre internacional de R+D+i, Fagor Hometek

A lacte van assistir diverses autoritats, entre elles, Juan

Toms Hernani, Secretari General dInnovaci, qui va donar per inaugurades les installacions.

22

SOCIS COLLABORADORS

Linnovador R&M Cube va ser presentat davant un grup de periodistes arribats dEuropa, Orient Mitj i lndia en el transcurs duna conferncia de prem-sa. Els representants de la companyia van subratllar la filosofia corporativa de sostenibilitat daquesta empresa familiar, que la seva poltica dinversi constant pot considerar-se una clara declaraci de comproms amb Sussa com a lloc de producci i limpuls innovador de la qual suposa una font de valor afegit.En primer lloc, el fundador de la companyia, Hans Reichle, va descriure el nou R&M Cube com un re-flex dels ferms valors de la companyia i un smbol del seu prometedor futur. Hans Hess, president de la junta directiva, va parlar al seu torn de la sostenibi-litat com a filosofia predominant a R&M. Durant la seva presentaci, el director de mrqueting Markus Schlageter va explicar la manera com la comunicaci i les xarxes conformen actualment les nostres vides ms que mai i com han arribat a convertir-se en un element clau per al futur. Mentre que el director ge-neral, Martin Reichle, va parlar sobre la seva estrat-gia de creixement clarament definida, aix com sobre la creixent demanda i les oportunitats que aquesta ofereix, el director doperacions Peter Reichle va des-tacar lefica logstica daquest nou concepte.Durant una primera fase, la nova seu de la compa-nyia disposar despai per ms de 300 empleats, encara que el modern Cube pot admetre fins a 400. Ledifici, que acaba de ser ocupat, utilitza un concepte energtic equilibrat que ajuda a reduir les emissions de CO2 generades per la calefacci o laire condicionat en un sorprenent 20% comparat amb

edificis basats en els combustibles fssils. Igual de sorprenent s el fet que, grcies a un sofisticat pla de producci, va poder garantir-se la fiabilitat del subministrament en tot moment, fins i tot durant els treballs de remodelaci. Per aconseguir aquest objectiu, 50 operaris de logstica van invertir ms de 1.000 hores extra i caps de setmana durant el mes dagost. Es va transportar lequivalent a 270 camions de material.Desprs del trasllat, les antigues installacions del carrer Buchgrindelstrasse han quedat buides i estan sent reformades per convertir-se en moderns i cn-trics locals comercials sota el segell Hoch2, amb uns 10.000 m2 despai en lloguer. Els nous inquilins dis-posaran dabundants possibilitats de personalitzaci per a una gran varietat dusos -oficines, indstria, logstica, etc.-, combinades amb excellents opcions daccessibilitat i subministrament.La nova seu simbolitza la fe de R&M en el futur i en el vigor innovador duna companyia que en el seu 46 aniversari proporciona 600 llocs de treball a tot el mn. Fins i tot en aquesta poca de dificultats econmiques, la companyia ha incrementat la seva quota de mercat. Per aquestes raons, R&M veu el futur amb optimisme. Aquesta confiana es basa en la tendncia comercial del segon semestre de lany, que demostra una clara recuperaci de les vendes en diversos mercats clau. R&M tamb espera comandes considerables provinents de regions amb un crei-xement dinmic durant la segona meitat de lany, grcies a la implantaci i ampliaci dinfraestructures locals a gran escala. t

Inauguraci oficial de ledifici R&M Cube

Dijous passat 30 de setembre de 2010, la nova seu de la firma especialitzada en cablejat Reichle & D-Massari AG (R&M) va ser presentada oficialment davant nombrosos representants de mitjans

internacionals a Wetzikon (Zurich). Limpressionant nou edifici de la companyia, al carrer Binzstrasse 32, comprn una superfcie de 16.000 m2 distributs en cinc pisos i inclou els departaments de Producci, Logstica, Innovaci i Desenvolupament, a ms de Gesti de Productes

23

SOCIS COLLABORADORS

FERMAX presenta SKYLINE a la seva xarxa mundialEn un estand prcticament monogrfic de SKYLINE, els professionals que van visitar lestand de FERMAX a Matelec 1.500 es van registrar en aquesta edici van poder conixer la composici de SKYLINE i una

mplia gamma de combinacions grcies a una completa i detallada exposici.

Skyline s el nou llenguatge de FERMAX, un pro-ducte dissenyat amb carcter global que suposa un punt dinflexi i inicia una nova etapa de FER-MAX al mn.Amb lesttica depurada habitual del fabricador, obra del seu dissenyador industrial i collaborador des de 1975, Ramn Benedito, i una robustesa demostrada, aquest nou producte ha estat molt ben rebut i valorat pel pblic professional.El seu disseny modular deixa preparada a SKYLINE per incorporar tecnologies futures, nous comple-ments i accessoris a mesura, que podran integrar-se fcilment.Es compon de 28 peces diferents, 8 marcs i 20 mduls que combinats permeten configurar qual-sevol equip.Poden integrar-se mduls udio i vdeo, mduls pulsadors simples o dobles, mduls digitals de

teclat, displays directoris, targeters per a oficines o senyalitzaci, pantalles informatives, lectors de proximitat o dempremta dactilar, teclats per a control daccessos o receptors bluetooth per a obertura de porta mitjanant el mbil.s la fi de la uniformitat. Perqu la versatilitat i possibilitats de SKYLINE ofereixen total llibertat de creaci i faciliten la seva utilitzaci en qualsevol sector: residencial, unifamiliars, oficines i comer-os, industrial i empresa.FERMAX ha desenvolupat un programari propi anomenat SKYLINER, que permet crear la teva prpia SKYLINE a partir dels mduls existents, configurar segons les necessitats, crear una imat-ge o fotografia del disseny, fins i tot elaborar un pressupost personalitzat amb la imatge creada i el llistat de material necessari, al que se li poden afegir la resta delements de la installaci. t

24

SOCIS COLLABORADORS

Schneider Electric, especialista global en gesti de lenergia, acaba de presentar la versi en espanyol de Energy University. A travs daquesta comu-nitat educativa online, Schneider Electric proporci-ona els coneixements i principis bsics necessaris per implementar amb xit solucions deficincia energtica. A travs del projecte Energy Univer-sity simparteixen cursos per aprendre a gesti-onar temes deficincia energtica, avaluar costos i retorn de la inversi o aplicar mesures segures i fiables.Energy University es dirigeix a totes aquelles persones involucrades en la presa de decisions, planificaci, disseny o construcci. La universitat, que neix amb una vocaci de neutralitat, focalitza els seus cursos en els conceptes crtics de la gesti de lenergia i en programes de bones prctiques, sense fer esment als productes comercials vinculats a aquestes solucions.Roger Casellas, Director dEficincia Energtica de Schneider Electric Espanya, comenta: Les organit-zacions poden aconseguir avui dia un 30% destal-vi energtic amb la simple engegada de mesures actives deficincia energtica. Energy University proveeix un servei molt valus en el terreny del co-neixement de la gesti racional de lenergia.

Jos Emilio Serra, Director de Mrqueting de Sch-neider Electric Espanya, apunta: Grcies a la uni-versitat de Schneider Electric, el propietari dun hotel, per exemple, podr aprendre de manera senzilla qu ha de fer per optimitzar el control del HVAC i, daquesta manera, estalviar energia.En lactualitat, Energy University disposa de 36 mduls formatius, 5 dells en castell, dividits en dos itineraris: Centre de procesament de dades i Energy Management Professional. El temari de la primera via se centra en el mesurament i la millora de leficincia energtica en els centres de procesa-ment de dades; el segon itinerari cobreix tot el cicle de leficincia energtica, des de la auditoria i les solucions passives i actives fins al protocol interna-cional de mesurament i verificaci IPMVP(International Performance Measurement and Ve-rification Protocol). El projecte educacional online de Schneider Electric gaudeix dun ampli reconei-xement dassociacions professionals com el Institu-te of Electrical & Electronics Engineers (IEEE), or-ganitzaci de referncia al mn TI, o la US. Green Building Council, creadora del sistema davaluaci de ledifici LEED. Energy University compta amb ms de 21.000 usuaris registrats des del juny del 2009. t

Schneider Electric llana la seva universitat de lenergia online en espanyol

El portal ofereix 36 cursos sobre eficincia energtica dirigits als responsables en la presa de decisions en aquest mbit. Compta

amb el reconeixement de lassociaci professional per excellncia de TI, el Institute of Electrical & Electronics Engineers (IEEE), i de lO.S. Green Building Council.

25

SOCIS COLLABORADORS

Nou showroom de Jung a Madrid

Coincidint amb la remodelaci i automatitza-ci de les installacions de la seva delegaci a Madrid, Jung Electro Ibrica ha inaugurat un showroom multifuncional equipat amb els l-tims avanos tecnolgics. Situades en ple cor empresarial de la ciutat, les noves oficines i showroom incorporen el sistema KNX de Jung per a un control integral i eficient de funci-ons com illuminaci, climatitzaci, elements motoritzats, seguretat i sistemes audiovisuals, entre daltres.Amb lobjectiu daconseguir la mxima funci-onalitat ds, el nou espai sha concebut com un entorn avantguardista que, a ms din-corporar les prpies oficines de Jung, permet diferents possibilitats ds: zona dexposici de producte, sala de formaci oficial tcnica, banc de proves, sala de reunions i zona de descans. La sala de formaci i reuni comp-ta amb persianes i estors motoritzats que poden ser controlats individualment, de ma-nera centralitzada o formant part de macros i escenaris dambient prviament configurats. La zona dexposici incorpora mostres de dis-senys i acabats de les sries de mecanismes Jung. Tamb disposa de panells funcionals amb simulaci dun edifici residencial, un altre

doficines i un de carcter terciari on conixer les diferents funcionalitats que conformen el sistema KNX.Per adequar lespai a cada s especfic sha programat la illuminaci i els tancaments. Aix, les lluminries de la zona dexposici i de la sala de formaci es controlen de manera precisa mitjanant el protocol DALI, i shan creat diverses escenes dilluminaci con-cordes a cada activitat: visita de lexposici, presentaci de producte, jornada de forma-ci, etc. Igualment, un control automatitzat de persianes i estors ajuden a fer de la sala de formaci una estada multifuncional, que sadequa a cada necessitat ds.La comoditat i lestalvi denergia que gau-deixen aquestes installacions es completen mitjanant ls de detectors en zones de pas que regulen la lluminositat, reduint-la al m-nim quan no detecten presncia. Quant al control i visualitzaci daquestes aplicacions, existeixen diverses possibilitats: a travs de te-clats, per comandament a distncia via rdio, mitjanant pantalla tctil, o des del mateix ordinador des del qual sestigui realitzant una presentaci. t

Coincidint amb la remodelaci i automatitzaci de les installacions de la seva delegaci a Madrid, Jung Electro Ibrica ha inaugurat un showroom multifuncional equipat amb els ltims avanos tecnolgics.

26

NOVETATS

HP anuncia videoconferncia dalta definiciper a escriptoris i sales de conferncies

HP ha anunciat la disponibilitat general de produc-tes de collaboraci visual per a lescriptori i sales de conferncies que permeten a les persones gaudir dexperincies de vdeo en alta definici (HD) en qualsevol moment, i qualsevol lloc.Les noves ofertes dHP Visual Collaboration basa-des en programari redueixen la necessitat de costo-sos viatges, disminueixen la quantitat demissions de carboni nocives a latmosfera i ajuden els clients a complir els objectius de respecte al medi ambient dels seus negocis.Els clients necessiten collaborar dins i fora de les seves companyies estiguin viatjant, treballant a casa o a loficina, va dir Rob Scott, general mana-ger and vicepresident, Visual Collaboration, HP. La gamma completa de solucions de videoconferncia dalta qualitat i alta definici, especialment en les-criptori, ho fan possible.Els productes HP Visual Collaboration proporcionen vdeo dalta definici al mateix temps que reduei-xen els requisits de xarxa i necessitats dample de banda pel que fa a les xarxes empresarials o de ser-veis mnims. Aix s possible grcies a lacord dHP, anunciat al juny, per utilitzar la tecnologia de codi-ficaci de vdeo escalable basada en software de Vidyo Inc. La codificaci de video escalable s una tecnologia adaptativa que optimitza lexperincia de video de lusuari, redueix la latncia i elimina la necessitat duna unitat de control multipunt.

La posici inigualable dHP al mercat de sobre-taula la converteix en idnia per proporcionar als treballadors eines de comunicaci visual, va dir Ira Weinstein, partner en Wainhouse Research, em-presa danalistes capdavantera enfocada als alta-ment creixents camps de Comunicacions Unifica-des i rich media conferencing. Amb la seva nova soluci de videoconferncia dalt rendiment per a porttils, ordinadors descriptori i sala de confern-cies, HP est fent ms fcil i convenient per als usu-aris el manteniment de connexions cara a cara amb clients, socis, companys, i fins i tot familiars i amics tant en loficina com en moviment.Les noves solucions descriptori i sala de confern-cia disponibles actualment inclouen: El client de programari HP Visual Collaboration

Desktop, ideal per a equips dispersos, pot ser fcilment desplegat per tots els usuaris en els seus propis PCs i ordinadors porttils.

LHP Visual Collaboration Executive Desktop s una soluci integrada i tctil que compta amb un HP TouchSmart 600 Quad amb el progra-mari HP Visual Collaboration installat. Tamb inclou cmera i auriculars.

Dissenyat per a la collaboraci en equip, els HP Visual Collaboration Room 100 i Room 220 integren vdeo dalta qualitat a les sales de conferncies polivalents, oferint un cost total de propietat baix. t

Els clients poden utilitzar les noves solucions HP Visual

Collaboration des de qualsevol lloc, en qualsevol moment

AT4 wireless anuncia assajos de precertificaci per a mbils 4Gsegons requisits dOperadors

AT4 wireless, laboratori internacional dassajos i certificaci, anuncia lampliaci dels seus serveis dassajos per LTE o 4G (4 generaci de

terminals mbils) oferint als fabricants dequips que incorporen tecnologia LTE la possibilitat dassajar els seus equips.

Lacord entre AT4 wireless i el seu partner, la multi-nacional americana Spirent Communications, em-presa experta en el desenvolupament dequips de mesura i assaig, permet a AT4 wireless oferir, des de la seva filial taiwanesa, assajos de precertificaci respecte als requisits de certificaci propietaris de loperador americ capdavanter en el desenvolu-pament i implementaci de xarxes LTE.Els nostres serveis de precertificaci jugaran un paper clau en el cicle de certificaci dels terminals de LTE (Long Term Evolution), afavorint la detecci primerenca de fallades, reduint els costos globals de desenvolupament i reduint els terminis de lliura-ment al mercat, va dir Andrs Moreano, Director de Mrqueting i Vendes de AT4 wireless.

Aquest nou servei refora el nostre comproms de convertir-nos en el laboratori dassajos LTE de refe-rncia mundialQuan una tecnologia no aconsegueix encara el seu nivell de maduresa, com s el cas de la tecno-logia LTE, s extremadament important per al fabri-cant tenir loportunitat de provar les seves terminals LTE mitjanant assajos de precertificaci que ajudin a assegurar lestabilitzaci i optimitzaci dels matei-xos abans de sotmetre-ho al procs oficial de certi-ficaci, va dir Hesham ElHamahmy, Vicepresident de la Divisi Inallmbrica de Spirent Communicati-ons. Seguirem treballant amb el laboratori de AT4 wireless per introduir novetats dltima generaci en la seva cartera dassajos LTE. t

28

NOVETATS

Connector Mag45 PoE Plus PSE-ICMper a aplicacions IEEE 802AT

Microlease continua la seva associaci amb Agilent Technologies amb ms inversi en equips de precisi

El seu disseny combina un connector RJ-45 amb elements magntics Gigabit i un targeta controla-dora PoE Plus embeguda per permetre que dades i potncia es transmetin sobre el mateix cable Et-hernet a travs de les infraestructures Cat5 exis-tents. Aquest model es beneficia de la tecnologia PoE per oferir una elevada capacitat de corrent de fins a 600 mA. per port.El interface Mag45 dota de nombrosos avantatges als OEM, ja que simplifica el sistema de potncia distribuda dalta densitat, sense alterar la xarxa, i millora la funcionalitat. A ms, es redueixen les despeses en disminuir els costos de desenvolupa-ment de la targeta PoE Plus i les dimensions de ICM total, contribuint aix a accelerar larribada de productes al mercat.Les caracterstiques es completen amb un sistema de protecci davant pujades de tensi amb single voltatge feeding, una resistncia de canal baix i un disseny compacte i trmic optimitzat per EMI.Aquesta lnia de productes tamb ofereix solucions 10 / 100 / 1000 estndards i PoE Plus totalment integrades amb dimensions compatibles.El connector Mag45 PoE Plus PSE-ICM amb certi-ficat UL (2-840251) supera els requeriments FCC Classe B i IEC 60950-1.Per tant, aquest nou model s ideal per a nom-broses aplicacions, com switches / routers / hubs, punts daccs sense fils, cmeres de xarxa, telfons amb funcions de vdeo / IP, terminals punt de ven-da (TPV) i ordinadors thin client. t

Anatronic, S. A., distribudor oficial de Tyco Electronics, ha desenvolupat el connector Mag45 Power over Ethernet (PoE)

Plus PSE-ICM, un nou interface delevada potncia que compleix les especificacions IEEE 802.3AF / AT i PoETec

Microlease, una de les principals empreses de lloguer, lsing i gesti de bns dequips de test i mesura per als sectors de telecomunicacions, de-fensa i aeroespacial, amplia el seu catleg dana-litzadors de precisi dAgilent Technologies Inc.. Aquesta inversi addicional contribueix a reforar la seva associaci estratgica amb Agilent, en la qual Microlease ofereix a la seva mplia cartera de clients del sector de lenginyeria i lelectrnica un accs rpid i econmic als dispositius de test i mesura ms actuals del fabricant nord-americ.Els tres nous productes que safegeixen a linven-tari de Microlease sn lanalitzador de senyals Agilent N9020A MXA, lanalitzador de xarxes I5071C i lanalitzador de xarxes dones mil-limtriques PNA-X, basat en el motor de mesura-ment de 67 GHz.El futur de les comunicacions depn duna trans-missi de dades molt rpida que, al seu torn,

planteja enormes exigncies en el disseny dels productes per a infraestructures de xarxes.Aquests dispositius Agilent proporcionen als en-ginyers el suport necessari en letapa de R+D i a mesura que els productes passen del procs de disseny a la fabricaci.La possibilitat de disposar daquests dispositius mitjanant lsing, o fins i tot de llogar-los a curt termini, significa que els enginyers poden tenir accs a aquests potents analitzadors de precisi, mantenint al mateix temps un bon control dels seus pressupostos i evitant aix una inversi de capital significativa i innecessria. Microlease ofe-reix aquests productes com a part del seu innova-dor programa Easy Lease, que ofereix condicions atractives per a un servei complet que inclou ac-tualitzacions de programari i serveis de manteni-ment, recalibraci i gesti. t

29

NOVETATS

Panasonic System Networks Europe llana el seu nou gravador IP de 16 canals, el model WJ-NV200. Amb un gran ventall de funcions intelligents i la ms avanada tecnologia, el gravador WJ-NV200 permet una fcil configuraci o set-up sense neces-sitat dusar un PC i una fcil operativitat a travs del ratol.La configuraci o set-up, mitjanant una senzilla configuraci de 4 passos similar a la dels dispositius analgics, aix com lintutiu funcionament, conver-teixen al gravador WJ-NV200 en un sistema verstil i apte per a una gran varietat daplicacions. El que incorpori un codificador, evita la necessitat dutilit-zar un PC de manera que es redueix el cost total de propietat (TCO), aix com el temps i els conei-xements necessaris per installar-ho i gestionar-ho, sempre sense necessitat de llicncies addicionals de programari ats que incorpora el programari embe-gut per a la gesti de fins a 16 cmeres.El gravador WJ-NV200 de Panasonic admet conne-xions HDMI per a resoluci dimatges de qualitat de fins a Full-HD, de manera que la nitidesa de les imat-ges de definici estndard es multiplica per quatre. Tamb s possible gravar en targetes SD per facilitar la transferncia i cpia dels enregistraments dalta qualitat Full-HD, aix com per usar-les a manera de cpia de seguretat en cas de produir-se problemes a la xarxa.Compatible tamb amb les cmeres de Panasonic i-Pro SmartHD ms noves, el gravador WJ-NV200 tamb permet gestionar les imatges capturades mitjanant la tecnologia de detecci facial. Aques-ta tecnologia facilita la supervisi de les imatges en directe permetent que el personal de seguretat optimitzi els seus recursos en termes de temps. Daquesta forma, contribueix a crear un sistema de seguretat ms efica.

En lnia amb lestratgia Eco Idees de Panasonic i la innovaci mediambiental, el gravador WJ-NV200 admet la funci de control de contrallum automtica que redueix el consum denergia en fins a un 74% mitjanant la desactivaci dels monitors WV-LW corresponents. Aix, el gravador WJ-NV200 ofereix una alternativa intelligent per reduir encara ms els costos, millorar el rendi-ment ecolgic i maximitzar la seguretat. En de-finitiva, el gravador WJ-NV200 s, senzillament, una soluci de seguretat ms intelligent, amb un rtio qualitat/preu molt competitiu.Panasonic System Networks Europe (PSNE), una divisi de Panasonic, s un dels principals prove-dors de productes de telecomunicacions, segure-tat i digitalitzaci. Lextensa gamma de productes de lempresa abasta des de cmeres CCTV i IP fins a telfons DECT, solucions de digitalitzaci de documents i punts de venda electrnics (EPoS), cmeres per al sector sanitari (IMV) i productes per a xarxes domstiques. A ms doferir soluci-ons de xarxes de sistemes totalment integrades, proporciona serveis que inclouen des del desen-volupament de sistemes i assessorament fins a assistncia tcnica i manteniment.Panasonic Corporation s lder mundial en el desenvolupament i producci de productes elec-trnics per a una mplia gamma de necessitats de consumidors, empreses i indstries. Amb seu a Osaka (Jap), la companyia ha registrat unes vendes netes de 7,42 trilions de iens (56,6 bilions de ) durant lany fiscal finalitzat el 31 de mar de 2010. Les accions de la companyia cotitzen a les borses de Tquio, Osaka, Nagoya i Nova York (NYSE: PC). t

Panasonic presenta el primer gravador IP ONVIFdel mercat de fins a 16 cmeres

El nou gravador IP de Panasonic, WJ-NV200, est dotat de funcions intelligents i de la ms avanada tecnologia amb plug & play, fcil configuraci, qualitat HD i programari

sense llicncies incls.

30

NOVETATS

Televs llana la DAT HD 75 BOSS, lantena intelligent de llarg abast

Constatat el rotund xit de la tecnologia BOSS Tech, que ha marcat una fita en la transici a la TDT per la seva capacitat per garantir lajust automtic del senyal digital, Televs ha decidit aplicar-la a la seva antena de llarg abast. Neix aix la DAT HD 75 BOSS, la primera antena intelligent indicada per a ubicacions amb dificultats de cobertura.El sistema BOSS (Balanced Output Signal System) Tech va ser desenvolupat i patentat per Televs per respondre a les necessitats especfiques de la tele-visi digital terrestre, facilitar el treball dels instal-ladors i garantir als usuaris la mxima qualitat en TDT. Es tracta duna tecnologia revolucionria per la seva capacitat per regular de manera autom-tica la intensitat del senyal que es rep a antena, fent que el nivell de sortida sigui sempre el mateix, independentment de les fluctuacions en lentrada, que sense un dispositiu intelligent daquestes ca-racterstiques poden minvar seriosament la qualitat de la recepci.Aquesta tecnologia es va incorporar per primera vegada a una antena amb la DAT HD BOSS i, pos-teriorment, es va implantar tamb a la Omninova BOSS, un equip compacte pensat per a unitats m-bils com a vaixells i autocaravanes. Ara Televs fa un pas ms, en equipar amb el sistema BOSS Tech la seva antena de llarg abast.

Daquesta manera, la DAT HD 75 BOSS no noms permet la recepci del senyal de la TDT en ubica-cions amb cobertura feble, sin que garanteix de manera permanent i automtica lestabilitat del senyal que arriba al televisor i, per tant, la mxima qualitat en la recepci de la televisi digital terres-tre fins i tot en els entorns ms complexos.Lantena pot funcionar de manera passiva o auto-mtica (amb alimentaci de 12-24V), oferint en el primer cas un guany de 19 dB i de fins a 32 dB en el segon. Incorpora a ms altres solucions tecnol-giques davantguarda: Apilament angular dels directors amb un dis-

seny asimtric, amb el qual sobt un inmillo-rable diagrama de radiaci contra els ressons.

Caixa de connexions de lantena totalment blindada, per protegir el dispositiu BOSS Tech enfront del soroll impulsiu.

Electrnica de nova generaci, amb tecnologia multicapa. Ms compacta, estable i fiable.

Dipol amb un nou disseny patentat que opti-mitza la recepci en tota la banda de freqn-cies.

Protecci total contra les descrregues elctri-ques, grcies a la connexi a terra de la caixa de connexions. t

Alvarion Ltd., provedor capdavanter de xarxes 4G al mercat dAccs Inallmbric de Banda Ampla (BWA), presenta dues noves estacions base exteriors de dos canals, BreezeMAX Micro i BreezeMAX Ma-cro. Aquesta ampliaci del porfolio de BreezeMAX incrementa les opcions i ofereix major flexibilitat per fer front a les diverses necessitats de rendibilitat en els desplegaments dinfraestructures de telecomu-nicacions.BreezeMAX Micro i BreezeMAX Macro sn esta-cions base WiMAX 802.16i, dissenyades per a exteriors, que garanteixen als operadors la mxima flexibilitat i rendiment en el desplegament. A ms, aquestes noves estacions base ofereixen un alt ni-vell de fiabilitat i un rendiment de xarxa superior, donant resposta a les necessitats actuals dels opera-dors i als seus requeriments de cara al futur.Lestaci base BreezeMAX Micro s una soluci in-tegrada de rdio i mdem, que ofereix alt rendi-

ment i subministrament de serveis de sector nic en les bandes de freqncia llicenciades de 2.5 GHz i 3.5 GHz. Entre els beneficis clau de BreezeMAX Micro destaquen: Factor de forma redut simplificant el man-

teniment i la installaci amb opcions de mun-tatge flexibles

Reducci en el lloguer despais ocupen un espai mnim en pals, terrats i torres, reduint les despeses darrendament

Soluci completament integrada basant-se en larquitectura comuna dAlvarion, els ope-radors poden integrar una estaci base Micro amb la soluci ja existent 4Motion RAN. A ms, BreezeMAX Micro utilitza mduls i ele-ments de lecosistema BreezeMAX Macro ja provats sobre el terreny, com ASN-GW, AAA, EMS i dispositius dusuari final. t

BreezeMAX Micro i BreezeMAX Macro,noves estacions base exteriors dalt rendiment dAlvarion

El provedor de solucions 4G capdavantera de la indstria llana dues noves estacions base 802.16 que permeten una major flexibilitat de desplegament, una reducci dels costos doperador i un increment del

rendiment de xarxa.

Incorpora el dispositiu BOSS-Tech, que ajusta

automticament el senyal de sortida

NOVETATS

31

Pioneer amplia la seva lnia de reproductors de BLU-RAY

Pioneer Europa presenta dos nous reproductors de discos Blu-ray 3D que combinen les funcions de re-producci en 3D amb funcions avanades de xar-xa i un rendiment acstic excepcional. Els models BDP-LX54 i BDP-430 permeten reproduir els nous discos Blu-ray 3D, que aporten a les pellcules una dimensi nova i fascinant quan es connecten a una pantalla preparada per a 3D mitjanant HDMI.Amb els nostres nous reproductors Blu-ray 3D, vo-lem oferir als consumidors de Pioneer loportunitat dexperimentar aquest nou i fascinant mitj den-treteniment en la seva llar i amb la millor qualitat possible, ha destacat Philippe Coppens, director de Tecnologia i Informaci de Productes de Pione-er Europa. Aquests nous reproductors de discos Blu-ray representen el complement perfecte per als nostres receptors AV ms recents preparats per a 3D, i van equipats amb les ltimes tecnologies per convertir-se en un referent de la reproducci du-dio i vdeo davantguarda. Sn el colof perfecte per als sistemes de cinema a casa dalta definici ms avanats.

Reproducci 3DAmb lauge de la tecnologia 3D que ara sest popularitzant, Pioneer ha equipat els seus nous re-productors de discos Blu-ray amb plena capacitat per reproduir discos Blu-ray 3D perqu lespectador visqui les experincies ms reals en pantalles pre-parades per a 3D. Una sortida HDMI amb lltima especificaci HDMI (versi 1.4a amb 3D) ofereix connectivitat en alta definici als consumidors que busquen compatibilitat amb els formats dudio dalta definici i vdeo 3D.

mplia connectivitatEls dos nous reproductors de discos Blu-ray de Pi-oneer compten amb connectivitat a xarxes locals i a Internet, per accedir a tot tipus de continguts remots. A ms dun port Ethernet per a la connexi per cable, els models BDP-LX54 i BDP-430 es po-den tamb connectar de forma inallmbrica amb un adaptador de wireless LAN opcional de Pioneer. Tots dos aparells permeten accedir a continguts ad-dicionals de pellcules des dInternet amb BD-Live. A ms, tamb es pot gaudir dels vdeos de YouTube i la reproducci de continguts de so, vdeo i fotogra-fia emmagatzemats en un PC o servidor de mitjans.El BDP-LX54 i el BDP-430 es poden controlar amb un iPod Touch o un iPhone grcies a laplicaci gra-tuta iControlAV de Pioneer, que converteix aquests dispositius en un autntic comandament a distn-cia. Quan els reproductors de discos Blu-ray es con-necten a un router sense fil (mitjanant Ethernet o

LAN sense fil), aquesta aplicaci permet el control remot de les funcions de reproducci i navegaci. A ms, laplicaci permet controlar els receptors AV de Pioneer ms recents: SC-LX83, SC-LX73, VSX-LX53, VSX-2020, VSX-1020/1025 i VSX-920.Els models BDP-LX54 i BDP-430 tamb es caracte-ritzen per la seva flexibilitat, ja que poden reproduir formats MKV, DivX HD, WMV i MP3 i inclouen un visor de JPEG per a fotos.

So en alta definiciEl BDP-LX54 i el BDP-430 reprodueixen una mplia gamma de discos dudio i vdeo, i ofereixen lex-perincia de so multicanal ms avanada. Admeten els formats ms recents de so digital dalta definici, com Dolby TrueHD i DTS-HD Master udio. Tots dos models poden oferir aquests formats com a flux de bits natius o decodificar-los internament i oferir-los com LPCM multicanal sense comprimir, via HDMI, per aportar una banda sonora dalta qualitat a les pellcules Blu-ray.A ms, aquests reproductors compten amb lltima generaci del Precision Quartz Lock System (PQLS). Aquesta tecnologia patentada per Pioneer garan-teix una transmissi sense soroll digital de LPCM multicanal o estreo sense comprimir, i ara tamb flux de bits via HDMI als receptors AV compatibles de Pioneer. A ms, amb la tecnologia PQLS, un re-productor de discos Blu-ray compatible de Pioneer i un receptor AV sincronitzen de manera intelligent els seus polsos digitals per proporcionar una repro-ducci ptima del so.Amb la seva qualitat de fabricaci extraordinri-ament slida i ls de components dudio dalta qualitat, el model de gamma alta BDP-LX54 garan-teix una experincia acstica Blu-ray potent i alhora refinada. Fabricat conforme al concepte de xasss blindat, el BDP-LX54 es refora amb un blindatge en capes i un estabilitzador mecnic que contribu-eix a reduir la vibraci, la qual cosa permet un ren-diment acstic impressionant. Els terminals daurats, la illuminaci blava gel i lelegant acabat del panell frontal complementen lalta qualitat del reproduc-tor de discos Blu-ray.

Qualitat dimatge en estat purEls nous reproductors de discos Blu-ray de Pioneer mostren les pellcules amb gran riquesa i detall gr-cies a la seva capacitat per reproduir discos Blu-ray en 1080p full HD a una resoluci cinematogrfica de 24 fotogrames per segon (fps), i converteixen els DVD estndard a una qualitat propera a lalta definici. En aprofitar la connectivitat HDMI, pro-porcionen imatges pures i naturals que contribuei-xen a viure una experincia plena i real amb cada pellcula.

DisponibilitatEl reproductor de discos Blu-ray BDP-430 de Pioneer en negre brillant est disponible des de novembre de 2010; mentre que el BDP-LX54, amb un acabat mat, ho est des de desembre. t

Els nous models inclouen reproducci 3D i en directe

per xarxa

32

Nou Collegi dEnginyersde Telecomunicaci de Catalunya

Amb la publicaci del decret 140/2010, d11 doctubre, en el DOGC, neix el Collegi dEngi-nyers de Telecomunicaci de Catalunya. Un nou collegi que s fruit de la voluntat dun collectiu que, des de fa prop de 20 anys, ha reclamat que el nostre territori tingui institucions de proximitat, autnomes i amb capacitat de decisi, per donar resposta a les necessitats dels professionals i apro-par a la societat un sector tan canviant com s el nostre.Els professionals de les telecomunicacions, ja si-guem enginyers/es o installadors/es, hem destar representats per entitats inquietes, gils, plurals i que siguin capaces de potenciar la tasca i aptituds dels professionals que les conformen. s per aix que, com a deg de la demarcaci i president de la Comissi Gestora per a la creaci del Collegi dEnginyers de Telecomunicaci de Catalunya, em complau viure la creaci daquest nou ens agluti-nador dels telecos catalans.Lany 2010 s lany de linici dun canvi profund que far que la professi evolucioni i que els te-lecos haguem de crixer i treballar en les noves realitats que ens esperen. Aquest s lentorn en el qual semmarca la creaci del nou Collegi. La Instituci permetr afrontar amb ms eines i ms recursos els nous reptes, podent anticipar i do-nar resposta a les necessitats que puguin sorgir a travs dun ens ms proper, ms obert i de futur.

En aquest sentit, creiem fonamental estrnyer en-cara ms la relaci entre la nostra entitat i Fece-minte per aprofundir i incidir a les rees que ens sn comunes. Tots dos compartim la preocupaci per un sector convuls i per la vlua i lestabilitat dels professionals que formen part del mateix. Per aix, fa falta que treballem de forma ms propera i contundent en pro del desenvolupament del sector i la presncia dels professionals en diferents mbits de la societat.Daltra banda, permeteu-me que us agraeixi tamb a vosaltres la confiana i el recolzament rebuts al llarg de tot el procs que ens ha portat al naixe-ment del nou collegi, ja que, sense el suport tant dinstitucions pbliques com de privades, no hau-ria estat possible.Per acabar, permeteu-me una reflexi final: davant la incertesa a la qual ens enfrontem actualment, hem dactuar conjuntament per aconseguir el re-coneixement dels professionals de les telecomu-nicacions formats a Catalunya. Formem part dun sector clau per al desenvolupament del pas i s per aix que, com a enginyers/as i installadors/as que som, hem de ser conscients del paper que desenvolupa el nostre collectiu, hem de treballar perqu la professi evolucioni i hem de demanar a les nostres institucions que treballin, ms que mai, per posicionar les telecos i les TIC en general, en el lloc que els seus professionals mereixen. t

El nou collegi s fruit de la voluntat dun collectiu que, des de fa prop de 20 anys, ha reclamat que el nostre territori tingui

institucions de proximitat, autnomes i amb capacitat de decisi.

ARTICLE

Miquel RamrezDeg del COETC i President de la

Comissi Gestora del Collegi Catal dEnginyers de Telecomunicaci.

34

LLAR DIGITAL

Mitsubishi Electric llana el HC9000D, un dels pri-mers i ms innovadors projectors amb tecnologia 3D del mercat. Lltima joia de la marca nipona se serveix de la Tecnologia LCOS-SXRD per acon-seguir la visi ms perfecta grcies a la projecci duna imatge real i precisa. Incorpora tamb la Tecnologia de Processament de Llum Digital que permet obtenir resultats dexcellent qualitat dimatge.El nou HC9000D s un privilegiat de la innovaci. A diferncia daltres equips convencionals, la seva innovadora tecnologia de disseny de dispositius de cristall lquid li permet reflectar la llum i obtenir aix imatges digitals dalta definici. Aquesta tec-nologia assegura a ms una alta lluentor i contrast de la imatge aix com un rendiment rpid i efica del producte.A ms de la qualitat de la imatge, el nou Home Cinema de Mitsubishi se centra tamb en la quali-tat de la reproducci. Incorpora en aquesta ocasi un fi cristall lquid de menys de 2 micres que evita perdre informaci en aquelles reproduccions amb

moviments rpids o canvis de colors constants.Una altra de les novetats revolucionries del HC9000D s la substituci del convencional pro-cessador de 120hz per un de 240hz. Aquest dis-positiu s capa de reduir el temps de transmissi de la imatge, aconseguint aix una reproducci immediata i un estalvi important en el temps den-cs i funcionament del producte.El HC9000D Mitsubishi ha fet un pas ms i ha aconseguit suprimir la quadrcula de la reproduc-ci. Aix, la imatge no t lmits de detall ja que per molt que saugmenti la visualitzaci, la imatge segueix sent ntida i suau, sense necessitat de per-cebre els pxels que la configuren.Amb el nou HC9000D, la marca japonesa acon-segueix apropar-se encara ms a lexperincia cinematogrfica amb excellents resultats. Per als primers cinfils que satreveixin a viure una expe-rincia 3D sense lmits, Mitsubishi ha preparat un regal irresistible que inclou un reproductor Blu-ray, 2 ulleres 3D dalta qualitat i un emissor 3D. t

Un Sal de Cinema integra lltima tecnolo-gia en control domtic i elements audiovisuals. Saprecia un ambient davantguarda, elegant i de carcter cosmopolita i urb, que transmet sensaci-ons i emocions que contribueixen al confort, relax i benestar. Lespai es caracteritza pel disseny ex-clusiu de tots els elements que componen la sala, emfatitzats per la sinuositat de les seves lnies en conjugaci amb originals plans inclinats i formes trapezodals, tractant individualment i duna ma-nera especial cada superfcie i element, amb les s