Les TIC en clau electoral_ 22

Mònica Sala, directora general d’Orange Catalu-nya: “Cal combinar esforç, optimisme i ambició”_ 8

Com afecta la regulació al desplegament de la FTTH_ 16

setembre 2010

51

Edita:Associació Catalana d’Enginyersde Telecomunicació (ACET)Alí Bei, 59 - 08013 BarcelonaT. 93 229 2003F. 93 229 2042www.telecos.catsecretaria@telecos.cat

Degà del COETC:Miquel Ramírez

President de l’ACET:Carles Martín

Direcció Editorial:Guillermo Canal

Comunicació i Publicitat:Estel Estopiñanestel.estopinan@telecos.cat

Coordinació:Jordi Duchjordi.duch@telecos.cat

Disseny i maquetació:www.guillermobejarano.com

Fotografia i imatges:Ricard Novellas i Flickr

Col·laboracions:Jordi BoschJavier BusquetsPhilippe CalvóXavier CastilloOriol CiuranaAlbert DomingoJordi DuchOriol FerranCarles FlamerichArgèlia GarcíaJoan MajóMarc MurtraJosep PeguerolesMarc PifarréCarmen de RiveraSanti RodríguezJosep TorrobellaMateo ValeroCarlos Vivas

Fotomecànica i impressió:Sprint Copy, SL.

Dipòsit legal:B-17.897-99

L’opinió del Col·legi Oficial i de l’Associació Catala-na d’Enginyers de Telecomunicació (COETC/ACET) queda reflectida exclusivament en la secció editorial. Els articles i les col·laboracions només reflecteixen les opinions dels seus autors.

Any 16 Número 51 09/2010

Sumari

EditorialPetits grans canvis

DestacatsSuport unànime als resultats i la gestió de les Juntes

Visita a la central nuclear Vandellós II

Suport al projecte Xarxa Oberta

Ofrena floral de l’11 de Setembre

4 milions per impulsar empreses tecnològiques liderades

per enginyers

Reial Decret sobre el visat col·legial obligatori

A favor de l’Estatut

EntrevistaMònica Sala, directora general d’Orange Catalunya:

“Cal combinar esforç, optimisme i ambició”

TecnologiaPPStop: telemedicina aplicada a l’enuresi

MiradorCom afecta la regulació al desplegament de la FTTH

Catalunya, el coneixement i el Cercle

Les TIC en clau electoral

Singularitats de la crisi i remeis per combatre-la

Les 5 claus per al futur de Catalunya comencen per ‘i’

Empresa i societatPassos previs d’un pla d’internacionalització

Cap a un llenguatge comú de tecnologia i negoci

‘Inter nos’L’orgull de ser un ‘teleco’

Ofertes comercials i serveisAcord amb Ontinet en seguretat informàtica

CalidoscopiTempura Kakiage: taller de cuina japonesa

Publicacions

TribunaUn esforç amb recompensa

Pàg.

3

45556

66

8

12

1620222428

3032

34

36

3738

39

2

sumari

i feu un cop d’ull ràpid a la revista Tele-

cos que teniu a les mans veureu que hi ha

canvis, que hi ha alguna cosa diferent que

la fa un xic especial. Concretament, té un

format més lleuger i planteja una aposta

clara per la informació directa i visual, ca-

paç d’harmonitzar sense esforç les píndoles breus d’infor-

mació amb els articles de fons i facilitar-ne la lectura.

La nostra revista, de fet, només recull un canvi més dels que

estem experimentant com a col·lectiu. Per als enginyers de

telecomunicació de Catalunya, l’any 2010 és el moment per

dotar de valor afegit tot allò que fem: els nostres projectes,

la nostra relació amb els clients i amb l’Administració, la

manera de comunicar la nostra feina i el nostre dia a dia;

en definitiva, és l’any del ‘canvi’.

Els enginyers, abans de res, som creadors, som gestors de

la innovació i això ens dota de capacitats estratègiques clau

per afrontar la incertesa. Per això, davant dels nous reptes

de futur que se’ns plantegen hem d’actuar conjuntament

per assolir, pas a pas, el reconeixement de la vàlua de pro-

fessionals de les telecomunicacions formats al nostre país.

És per això que avui ens hem de felicitar per tenir la ca-

pacitat de gestionar el canvi i de liderar nous projectes i

iniciatives amb tenacitat i esforç, amb l’objectiu de fer de

les nostres telecomunicacions una eina de futur.

Ara bé, l’esforç i dedicació dels ‘telecos’ ha de tenir el su-

port tant de les institucions públiques com privades, atès

el grau de consciència que totes tenen del paper que de-

senvolupa el nostre col·lectiu i de la seva alta capacitació

per avaluar, dissenyar i aplicar les polítiques adequades

d’impuls i desenvolupament de les persones i del sector.

Per aquest motiu, ja fa temps que estem treballant per una

nova entitat que pugui operar des del territori i amb plena

autonomia per assolir aquesta fita: el Col·legi català, que

veurà la llum en les properes setmanes.

Sabem que el 2010 serà l’any de l’inici del ‘canvi’, impulsat

per un conjunt de petits canvis que faran que la professió

evolucioni i que els ‘telecos’ haguem de créixer i treballar

en les noves realitats que ens esperen, però tindrem més

eines i més recursos, serem proactius i capaços d’anticipar

i donar resposta a les necessitats que puguin sorgir des

d’una institució més propera, més oberta i de futur.

Petits grans canvis

‘La nova entitat en què estem treballant perquè pugui operar des del territori i amb plena autonomia, el Col·legi català, veurà la llum en les properes setmanes’

3

editoriaL

La doble Assemblea General Ordinària

del COETC/ACET es va iniciar amb la

sessió encapçalada pel president de

l’ACET, Carles Martín, que va prendre

la paraula per donar la benvinguda als

assistents i informar-los de l’activitat

desenvolupada al llarg de 2009, amb

especial atenció als aspectes instituci-

onals més destacats que s’han impul-

sat i que es reflecteixen en la web del

nostre col·lectiu.

Fet aquest informe, el tresorer, Josep

Bosch, va presentar la liquidació de

comptes anuals de l’exercici 2009,

que recullen una disminució d’ingres-

sos relacionats amb l’activitat de for-

mació, però no impliquen un balanç

negatiu degut al control de la despesa

associada.

A continuació els assistents van apro-

var per unanimitat el resultat econò-

mic i la gestió de la Junta Directiva

durant l’exercici de 2009 i es va donar

pas a la presentació de les iniciatives

més destacades d’ordre institucional

previstes per al 2010, a càrrec del seu

president Carles Martín. D’acord amb

els detalls del pressupost d’enguany

associat a aquestes activitats, presen-

tat per Josep Bosch, es planteja man-

tenir un nivell d’ingressos similar al de

l’any anterior en el diferents capítols i

millorar-los en promoció i comunica-

ció, aconseguint més acords en publi-

citat i patrocinis per activitats. La seva

exposició va culminar amb la votació

del nou pressupost, aprovat per una-

nimitat.

Ja en la sessió següent, corresponent

a l’Assemblea General Ordinària del

COETC, presidida per Miquel Ramí-

rez, un cop resumides per part del

degà les iniciatives portades a terme

durant el 2009 i disponibles a través

de la nostra web, el tresorer, Joan So-

ler, va detallar els comptes anuals de

2009. Un exercici que posa de mani-

fest que les seves despeses, d’un total

de 215.164,88 euros, excedeixen en

4.704,88 euros la quantitat pressupos-

tada de 210.460,00 euros, una petita

desviació derivada de l’import del nou

local. Així i tot, els assistents van apro-

var unànimement el resultat econòmic

i la gestió de la Junta Rectora durant

l’exercici de 2009.

De cara a l’exercici actual, el degà del

COETC, Miquel Ramírez, va presentar

les principals actuacions de caire ins-

titucional, el pressupost de les quals

va detallar-lo Joan Soler. L’aspecte

més destacat de les diferents parti-

des és que el pressupost assignat,

de 147.687,04 d’euros, és aproxima-

dament un 20% inferior a l’anterior,

i un 40% en relació al de 2008. Una

notable disminució deguda a la impor-

tant baixada en drets de visat. La seva

votació va ser també favorable per

unanimitat. @

Assemblees Generals Ordinàries del COETC i l’ACET

Suport unànime alS reSultatS i la geStió de leS JunteS

El passat dia 16 de juny, la sala d’actes del COETC/ACET va acollir les Assemblees Generals Ordinàries de les dues institucions, que van aprovar, en ambdos casos, tots els punts de l’or-dre del dia. Concretament, la vintena llarga d’assistents va donar el seu suport unànime als resultats econòmics de l’exercici de 2009 i als pressupostos per al 2010.

R Els assistents a les dues Assemblees van omplir la sala d’actes de la nova seu.

4

destaCats

La Junta Rectora del COETC va fer

públic el passat 15 de juliol el seu

posicionament favorable al desplega-

ment de xarxes de nova generació i

més concretament al projecte Xarxa

Oberta, exposant el següent:

L’economia del coneixement i

l’augment de la competitivitat de les

nostres empreses requereix infra-

estructures de telecomunicacions

d’acord amb les necessitats d’un

mercat internacional i globalitzat.

El Govern de la Generalitat de Ca-

talunya ha estat treballant des de fa

uns anys en el projecte denominat

Xarxa Oberta, per al desplegament i

construcció d’una xarxa troncal, co-

marcal i urbana, de comunicacions

electròniques de banda ampla ba-

sada en fibra òptica. L’objectiu del

projecte és arribar a totes les seus

corporatives de la Generalitat de Ca-

Suport al projecte Xarxa oberta

Visita a la central nuclear Vandellós iiEl passat 8 de juny, una quinzena de col·legiats/associats

van visitar les instal·lacions de la central nuclear Vandellós

II a l’Hospitalet de l’Infant (Tarragona), fent un recorregut

de caire tècnic centrat en el funcionament de la planta en

general i dels sistemes de telecomunicació en particular de

què disposa: sistemes de monitorització i control, segure-

tat... Concretament, el grup va conèixer de primera mà el

sistema de vigilància de la radiació i el funcionament de la

sala de control, a més del simulador de formació del perso-

nal, ubicat en les instalacions de Tecnatom.

La jornada, dirigida per Rafael Albaladejo i conduïda per

Àngel Lopera, de l’equip de comunicació i relacions exter-

nes, va comptar també amb la col·laboració del company

Miguel Angel Garcés en la gestió de la visita. @

talunya i a tots els municipis de Ca-

talunya per a proporcionar servei a

les administracions públiques i oferir

l’excedent de capacitat al mercat ma-

jorista de telecomunicacions d’acord

amb les condicions que fixi la UE.

El projecte Xarxa Oberta permetrà

incrementar l’eficiència i la producti-

vitat dels serveis públics gràcies a les

possibilitats que ofereix la gran capa-

citat de connexió. Però, fonamental-

ment contribuirà a l’equilibri territori-

al de Catalunya, facilitant els recursos

per al desenvolupament d’una nova

oferta de serveis en zones on la inver-

sió privada té dificultats per desple-

gar les seves xarxes o desenvolupar

els seus projectes.

La situació econòmica actual no

és excusa per retardar la implanta-

ció de projectes com el de la Xarxa

Oberta. Estem davant d’una inversió

imprescindible per al futur desenvolu-

pament econòmic de Catalunya, bà-

sica per incrementar la competitivitat

de les empreses i crear nous llocs de

treball d’alt valor afegit.

Renunciar a inversions que poten-

cien el futur, condicionen negativa-

ment el desenvolupament econòmic

desitjat per als propers anys. @

ofrena floral de l’11 de SetembreCom cada any, el COETC/ACET va

celebrar l’11 de Setembre, Diada

Nacional de Catalunya, participant

en l’acte tradicional de l’ofrena flo-

ral al monument de Rafael de Casa-

nova, protagonitzat per institucions,

partits polítics i entitats.

El seguici de representants del nos-

tre col·lectiu va estar encapçalat pel

degà del COETC, Miquel Ramírez,

el president de l’ACET, Carles Mar-

tín, i el gerent, Guillermo Canal. @

R El degà del COETC, Miquel Ramírez, amb l’ofrena floral a les mans, en l’instant previ a retre homenatge al monument de Rafael de Casanova.

5

El Col·legi d’Enginyers Industrials i

l’Associació Catalana d’Enginyers de

Telecomunicació recollint la iniciati-

va de l’Institut Català de Finances ha

constituït un fons inversor en empre-

ses tecnològiques i innovadores amb

la col·laboració de l’IFEM (societat del

grup ICF, gestora del fons del programa

JEREMIE a Catalunya) i Banc Sabadell.

Aquest fons d’inversió, que comptarà

amb un capital de 4 milions d’euros,

tindrà com a objecte la presa de par-

ticipacions en el capital d’empreses

innovadores, en fases inicials, promo-

gudes per professionals de l’enginyeria.

Aquesta iniciativa forma part de les po-

lítiques de foment de l’emprenedoria

que les dues institucions professionals

duen a terme per incentivar la creació

de noves empreses liderades per engi-

nyers a través del programa Enginova.

Què és enginova?És un servei de detecció i dinamització

de les iniciatives emprenedores i d’in-

4 milions per impulsar empresestecnològiques liderades per enginyers

reial decret sobre el visat col·legial obligatoriEl passat 5 d’agost es va publicar el Reial Decret

1000/2010 sobre el visat col·legial obligatori, que en-

trará en vigor el proper 1 d’octubre de 2010. @

VISAT01/OCT/2010 E s t a t u t

a favor a l’estatutEl COETC/ACET ha donat suport al ‘Manifest dels Col-

legis Professionals de Catalunya en defensa de l’Esta-

tut’, i d’adhesió a la manifestació del dia 10 de juliol del

2010, convocada per Òmnium Cultural, que han signat

43 col·legis i associacions professionals. @

novació que sorgeixin en el teu entorn

destinat a:

• Fomentar l’esperit emprenedor en-

tre els enginyers amb experiència i

coneixement del mercat.

• Dinamitzar la generació de projec-

tes innovadors amb alt potencial de

creixement.

• Analitzar, avaluar i assessorar els

projectes empresarials generats.

• Donar suport al desenvolupament,

facilitant l’agregació dels diferents

agents que han d’intervenir-hi o hi

poden intervenir.

Els objectius d’aquest servei són: aju-

dar a crear noves empreses i també

l’acompanyament en el creixement

d’empreses existents. @

amb experiència

sense experiència

empresa no existent

nou producte o serveiinnovació interna

àmbit universitat

creació

nous mercatsinternacionalització

empresa existent

diversificació

creixement

6

destaCats

El Demo-Centre del Centre Tecnològic de Telecomunicacions de Catalunya (CTTC)Un espacio para el encuentro con la industria y los grandes usuarios de sistemas avanzados de telecomunicaciones,

electrónica y tecnologías de la información.

Situado en el distrito 22@ de Barcelona, el CTTC demo-centreacoge eventos en forma de visitas guiadas, demostraciones, seminarios y talleres prácticos.

Demostraciones:

•SIPvertical handover•TransmisióndevideodealtadefiniciónsobreredesIP.•PlanodeControlGMPLS/PCEdeunaredfotónica.•Sistemasópticospararedesfotónicas.•Posicionamientoconsensoresinerciales.•Osciladoresacoplados.•TecnologíaUWBenULANDtestbed.•SimuladorderedesheterogéneasDEMOCLES.•Algoritmosmulti-antenaentestbedGEDOMIS.•DesarrollodecircuitosRF/MW.

Seminarios, talleres y sesiones de estudio e investigación:

• Sistemaglobaldenavegaciónporsatélite.• Redesópticasinteligentes.• RedesIPdenuevageneración-redesauto-organizadas

y cognitivas.• Antenasreconfigurables.• Osciladoresdemicroondas.

Contactar y estar al corriente de nuestras actividades:

Lasactividadespuedenorganizarseenbasealademandadelosinteresados.Sinosproporcionasunombre,empresaymotivodeinterésconunemaildecontactolemantendremos al corriente de las actividades programadas ennuestroDemo-centre.

Email democentre@cttc.esMás información en www.cttc.es

Demo-centre

QUÉ OFRECE

ONAOPTICALNETWORKINGAREA

RADIOCOMMUNICATIONS

COMMUNICATIONS

SUBSYSTEMS

ACCESSTECHNOLOGIES

IPTECHNOLOGIES ENGINEERING

omencem parlant de

la seva etapa personal

prèvia a la seva trajec-

tòria professional d’en-

ginyera de telecomunicació, que ara

acaba de ser distinguida amb el guar-

dó Enginyera de l’Any, corresponent

als Premis Salvà i Campillo 2010.

Quines raons i motivacions van por-

tar-la a formar-se en Enginyeria de

Telecomunicació?

Abans d’escollir la carrera no tenia una

vocació clara. Les opcions que em cri-

daven més l’atenció eren les enginye-

ries Industrial, de Camins i de Teleco-

municació, però també m’agradaven

la medicina i el dret. Finalment vaig

escollir ‘telecos’ perquè aquell any va

encapçalar el rànquing de carreres

més difícils, publicat en un diari. Vaig

pensar, intentem aquest repte! I el que

em vaig trobar és una carrera que

demana un esforç important, però et

dóna uns coneixements tècnics sòlids

i amplis que són bàsics per entendre

qualsevol sistema tecnològic. I el que

és més important, és una carrera on

‘s’apren a aprendre’ i a raonar.

Què li va cridar més l’atenció del pla

docent i curricular de l’ETSETB-UPC,

en l’instant inicial de matricular-s’hi?

Confesso que no vaig fer un estudi ex-

haustiu del pla docent i curricular de

l’Escola. L’únic que vaig mirar van ser

les assignatures de primer curs, que

Al capdavant de la seu a Catalunya de l’operador de telecomunicacions Orange hi ha Mònica Sala, una ‘teleco’ convençuda de poder contribuir a augmentar la demanda dels estudis d’enginyeria, actuant com a referent. I és que intueix que “segurament la manca de referents femenins és una de les causes de la falta de vocacions entre les dones”.

C

“Cal combinar ambició, esforç i optimisme”

8

entrevista

Quin paper han d’assumir els col-

legis professionals d’enginyeria

en aquest nou escenari?

La definició que m’agrada més

dels col·legis professionals és que

‘són servidors de la societat i ga-

rantidors de l’exercici professional’.

Per això, crec que és molt inte-

ressant que s’impliquin en tots els

àmbits: des del disseny de plans

docents, passant per activitats de

divulgació o vetllant per la qualitat

dels projectes i les bones pràc-

tiques. I crec que en poc temps

tindrem una bona notícia amb el

naixement del Col·legi català d’en-

ginyers de telecomunicació.

“Servidors de la societat i garantidors de l’exercici professional”

si no em falla la memòria, eren Càlcul,

Àlgebra, Física, Química i Dibuix Tèc-

nic. I em van semblar perfectes per

començar el meu camí universitari.

Quines matèries li van interessar més

al llarg de tota la carrera, quines al-

tres s’hauria estimat més deixar de

banda, i quines també hi va trobar a

faltar?

Les matèries que em van interessar

més van ser Processat de Senyal, Xar-

xes, Antenes… i moltes més, sobretot

a partir de tercer curs, quan començà-

vem a tenir assignatures més especí-

fiques de telecomunicacions. En gene-

ral, estic molt contenta del pla docent

i dels professors que vaig tenir. Sobre

les matèries que vaig trobar a faltar,

diria que hi ha tres àmbits que els ‘te-

lecos’ hauríem de millorar: el domini

de l’anglès, la preocupació continua

per la innovació i unes bases de gestió

empresarial. No sé si com a matèries

del pla docent, estudis paral·lels a la

carrera o com a postgraus, però tots

tres són molt importants per ser un

enginyer de ‘telecos’ complet, i diria

més, per ser un professional complet

de qualsevol camp.

Quin balanç faria del seu pas per

l’ETSETB-UPC?

El balanç és molt positiu, tant en l’as-

pecte personal com professional. Res-

pecte al personal, fixa’t si és positiu

que vaig conèixer al meu marit i tam-

bé al padrí del meu fill petit. I respecte

al professional, va ser l’inici de la meva

positiva relació amb el món de les te-

lecomunicacions.

Situem-nos ja en el punt de partida

de la seva trajectòria professional

d’enginyera. Com va anar la seva es-

trena en el mercat laboral? A quins

entrebancs es va enfrontar i com els

va superar?

La meva primera experiència en el

mercat laboral va ser un treball d’estiu

a l’empresa Nokia a Helsinki, gràcies a

una organització universitària que es

diu IAESTE que organitza treballs es-

tiuencs a empreses de tot el món. En

concret, recordo que la primera feina

que em van assignar va ser col·laborar

en el disseny d’una xarxa de transmis-

sió per a la televisió d’un país. I va ser

la primera vegada que vaig posar en

pràctica els coneixements que havia

adquirit i de comprovar la seva utili-

“Els ‘telecos’ hauríem de millorar el domini de l’anglès, la preocupació per la innovació i les bases de gestió empresarial”

Mònica sala,directora general d’Orange Catalunya

9

i quan aquests ja començaven a estar

consolidats, me n´han ofert de nous.

Evidentment, hi ha hagut moments

difícils per projectes que plantejaven

dificultats serioses o per la marxa de

companys que van decidir empren-

dre nous camins professionals, però

considero que és el desenvolupament

normal d’una trajectòria professional.

L’important és que hi hagi més mo-

ments bons que dolents, i en el meu

cas, he tingut la sort que els bons són

considerablement més abundants.

Quina és la clau del seu èxit profes-

sional?

No considero que hagi aconseguit l’èxit

professional. Crec que encara em falta

molta feina per fer. De totes maneres,

per a mi, la clau del bon professional

és una combinació d’esforç, optimisme

i ambició. Esforç per superar tots els

reptes que es presenten, tant els fàcils

com els difícils. Optimisme per veure

oportunitats on la resta veu obstacles

(i a més, en un ambient optimista es

treballa molt millor). I ambició per voler

fer coses noves i millorar dia a dia.

I des del punt de vista estrictament

professional, quines qualitats creu ha

de tenir i demostrar un “teleco”?

Crec que la principal és la capaci-

tat d’aprendre a aprendre, i per tant,

adaptar-se al canvi. També destacaria

la importància de saber treballar en

equip i saber comunicar. La combina-

ció de totes aquestes capacitats amb

uns coneixements tècnics sòlids en

telecomunicacions, fan dels ‘telecos’

uns professionals molt interessants en

aquest món cada cop més tecnològic.

tat. Aprofito per recomanar a tots els

estudiants que intentin tenir alguna

experiència laboral en el sector abans

d’acabar els estudis, perquè ajuda

molt a iniciar correctament la carrera

professional.

Quins han estat fins ara els moments

més dolços i també els més difícils

de la seva trajectòria professional?

Jo sempre dic que he estat afortu-

nada, ja que per un costat he tingut

bons caps, i per l’altre, he pogut tre-

ballar en projectes molt interessants,

Com a membre del Comitè

assessor del projecte Enginyeria

2020, enmarcat en el programa

Enginycat, com creu que haurien

de ser els futurs “telecos”? Quins

coneixements, valors i aptituds

haurien de tenir: més científics o

més emprenedors?

La meva opinió és que els futurs

enginyers han de tenir una forma-

ció sòlida i multidisciplinar, i deixar

l’especialització concreta per als

últims anys del període forma-

tiu. I sobre això de si científics

o emprenedors, no crec que es

tracti d’escollir entre l’un i l’altre.

Crec que els estudis d’enginyeria

han de donar resposta a tot tipus

de perfils professionals. Catalunya

necessita enginyers científics i

enginyers emprenedors.

“Necessitem enginyers científics i emprenedors”

10

entrevista

Quines recomanacions concretes

faria a les darreres promocions de

“telecos” per encoratjar-les a enfron-

tar-se amb determinació al mercat

de treball i a prosperar-hi en l’actual

conjuntura de crisi econòmica?

Com deia abans, en un món on la in-

novació tecnològica és un motor clau

per assegurar el creixement sostingut

i rendible de les empreses i la socie-

tat, la importància dels enginyers no

pararà de crèixer. Per tant, el que diria

als futurs telecos és: ‘Endavant, amb

esforç, optimisme i ambició!’.

La manca de professionals en gaire-

bé totes les branques d’enginyeria

comença a ser alarmant. Què caldria

fer per intentar generar superàvit vo-

cacional en ciències i tècniques ex-

perimentals, l’avanç de les quals és

l’única garantia de desenvolupament

futur?

Afortunadament, l’any passat, per pri-

mera vegada després de 5 anys, la

demanda d’estudis d’enginyeria a Ca-

talunya va augmentar enfront de l’any

anterior. Però se’n necessiten més, i

per generar vocacions crec que inici-

atives com Enginycat, que lidera acci-

ons per apropar l’enginyeria als joves

durant l’educació secundària o per aju-

dar als estudiants dels primers anys de

carrera a no abandonar-la, són excel-

lents per canviar aquesta tendència.

Com han de ser les escoles tècniques

i els centres que formen els engi-

nyers? Quin model d’aprenentatge ha

de seguir la formació dels enginyers?

Més teòric o més orientat a projec-

tes? Més especialitzat o més genera-

lista? Més tècnic o més humanista?

Hi ha un nou model educatiu anome-

nat Iniciativa CDIO, que va ser definit

pel MIT, que pot ser una bona refe-

rència i que ja estan utilitzant moltes

escoles d’enginyeria d’arreu del món.

Aquest nou model intenta educar als

estudiants d’enginyeria perquè enten-

guin com idear-dissenyar-implemen-

tar-operar sistemes d’enginyeria com-

plexes, equilibrant els estudis teòrics i

pràctics, afavorint actituds com el tre-

ball en equip i ajudant a la formació del

enginyers com a persones madures i

reflexives. Crec que aquesta metodo-

logia o semblants poden ser bones en

aquest moment de canvi que ens ha

permès el nou Espai Europeu d’Edu-

cació Superior (EEES), que coneixem

com a Pla Bolonya. @

Nascuda a Barcelona, Mònica Sala és enginyera de telecomunicació per la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) i compta amb un MBA per ESADE. És directora general d’Orange Catalunya, membre del Con-sell Social de la UPC i forma part del Comitè assessor del projecte Engi-nyeria 2020, emmarcat en el Programa Enginycat.

Curriculum Vitae

Jordi DuchCoordinador ‘Telecos’

Quin creu que ha de ser el paper

de la dona enginyera?

La dona enginyera té el mateix

problema que la dona directiva,

que és que n’hi ha massa poques.

I en aquest sentit, crec que les

dones que som enginyeres podem

contribuir a que augmenti la

demanda dels estudis d’enginyeria

actuant com a referent, ja que

segurament la manca de referents

femenins és una de les causes

de la falta de vocacions entre les

dones.

“La manca de referents femenins frena les vocacions entre les dones”

11

l valor de la tecnologia és

directament proporcional

a la seva aplicació pràc-

tica. Les telecomunicaci-

ons no en són cap excepció, com ho

demostra la seva capacitat d’aportar

valor afegit a diferents sectors tradicio-

nals com ara l’educació, els negocis i la

sanitat, mitjançant un enfoc renovat de

caire electrònic capaç de transformar-

los en teleensenyament (e-learning),

comerç electrònic (e-business) i tele-

medicina (e-health), respectivament.

Pel que fa a aquest darrer àmbit, un

dels protagonistes d’excepció a Cata-

lunya en telemedicina és la plataforma

Innova HSJD del departament d’inno-

vació de l’Hospital Sant Joan de Déu,

que canalitza les idees innovadores

generades en l’àmbit clínic per afavorir

el seu aprofitament per a la millora de

l’estat de salut dels pacients en parti-

cular i de la societat en general. Tant

és així, que moltes de les iniciatives

impulsades per Innova HSJD incorpo-

ren les TIC tant amb la intenció d’opti-

mitzar els tractaments establerts per a

diferents malalties com de desenvolu-

par-ne de nous. Un dels seus resultats

més destacats és l’anomenat sistema

PPStop, de tractament de l’enuresi

E

PPStop: telemedicina aplicada a l’enuresiL’ús de les TIC per a la consecució d’una major qualitat de vida de les persones ha estat constant al llarg dels darrers anys. Un bon exemple d’això és el notable impuls dels sistemes de telecomunicacions per a la millora dels tractaments mèdics. En aquest article es descriu un sistema basat en el protocol ‘bluetooth’ per al gauriment de la incontinència urinària (enuresi).

que es descriu a continuació. Es tracta

d’una de les primeres patents desen-

volupades en base a la col·laboració

d’Innova HSJD i la Universitat Politèc-

nica de Catalunya (UPC), entre d’altres

institucions.

Del tractamentconvencional al digitalL’enuresi és un trastorn consistent en

l’emissió involuntària d’orina durant

el dia o la nit, a una edat en què s’es-

pera un control normal de la micció.

Evidentment, no és el cas de les cria-

tures, atès que encara no han après a

identificar el senyal que la bufeta envia

al cervell quan està plena, raó per la

qual s’orinen sense adonar-se’n. Per

a qualsevol altra edat, els mètodes de

control i tractament més efectius i ha-

bituals consisteixen, ara mateix, en la

col·locació d’un petit sensor d’humitat

en la zona genital, connectat a un tim-

bre mitjançant un cable elèctric. El seu

funcionament és molt simple: quan el

sensor detecta humitat, activa auto-

màticament un senyal sonor que avisa

a l’usuari que s’està orinant. Per tant,

l’alarma sonora posa en evidència que

el cervell no interpreta el senyal nerviós

que li envia la bufeta, i això fa que el pa-

cient pugui aprendre, al cap del temps,

a associar el missatge del sistema ner-

viós amb al fet que s’està orinant, i, per

aquesta via, poder acabar solucionant

a poc a poc l’anomalia.

Tot i l’efectivitat del tractament, els

inconvenients que comporta són con-

siderables: es tracta d’un dispositiu vo-

luminós, força incòmode de portar (so-

bretot si s’ha d’utilitzar durant l’activitat

diürna) i que no permet un seguiment

exhaustiu i automatitzat de les alarmes

produïdes, ni tampoc de l’evolució del

pacient (cal anar anotant de manera

manual les miccions incontrolades).

Ateses les possibilitats de millora

d’aquest tractament, el doctor Santia-

go García-Tornel, cap de la unitat de pe-

diatria de l’Hospital Sant Joan de Déu,

va idear i patentar un sistema proveït

de les mateixes funcions però integrat

en una aplicació per a un telèfon mòbil.

Un sistema capaç, a més a més, d’en-Java

12

tecnologia

viar el senyal des del sensor d’humitat

fins al telèfon mòbil mitjançant conne-

xió bluetooth. La invenció s’anomena

PPStop (es llegeix pi-pi stop, d’acord

amb el seu nom anglès), que al·ludeix

directament a la seva funció.

El sistema PPStop no millora el trac-

tament en el sentit funcional del mateix,

però sí que ho fa en el de comoditat i

usabilitat per al pacient en tractament,

així com del seu entorn més proper

(pares, cuidadors, professionals de la

medicina...), als que aporta nombrosos

avantatges. Concretament, i pel que

fa al propi pacient, es beneficia, d’una

banda, de la desaparició de tot el cable-

jat que inclou el tractament tradicional,

fet que incrementa el grau de confort

en el desenvolupament d’activitats quo-

tidianes, i de l’altra, de la integració del

timbre de l’alarma en un dispositiu molt

quotidià: un telèfon mòbil. Dues pres-

tacions que, a més, impliquen estar

seguint el tractament de manera gai-

rebé imperceptible per a ningú que no

n’estigui al corrent. Pel que fa a l’entorn

del pacient (familiars, cuidadors i equip

mèdic), gaudeix de la possibilitat de re-

bre l’avís de la micció en l’instant ma-

teix de produir-se, a través del sistema

de transmissió ràdio utilitzat per acti-

var l’alarma. Val a dir també, en aquest

sentit, que amb la tramesa electrònica

dels senyals d’alarma a un dispositiu

computacional, s’aconsegueix l’enre-

gistrament de totes les incidències, de

cara a facilitar un seguiment més ex-

haustiu del tractament.

Requisits i reptestecnològics del sistemaLa idea inicial de l’equip mèdic no té

una solució tècnica evident ni senzilla.

Més encara si es tenen en compte els

requisits addicionals. Com a requisits

generals, s’ha d’usar bluetooth com a

protocol de trasmissió i no interferir

amb altres usos bluetooth de l’entorn.

A més, per tal que el tractament sigui

efectiu, cal que el diferencial de temps

entre l’inici de la micció i el so de l’alar-

ma sigui inferior a 3 segons.

En quant al terminal mòbil, cal

que suporti l’execució d’una aplicació

PPStop específica, que aquesta sigui

compatible amb el màxim nombre

de mòbils i fàcilment instal·lable (per

exemple, mitjançant un sistema de

WAP Push) i ha de desar un històric

d’alarmes i facilitar-ne la descàrrega

a una aplicació mèdica de control. A

més, un mateix sensor ha de poder

activar diferents terminals mòbils (pa-

cient, tutor, etc.), i aquests s’han de po-

der triar, afegir, canviar...

Els requisits del dispositiu sensor

no són menys exigents. Ha de ser de

dimensions molt reduïdes per minimit-

zar les molèsties al pacient i sobretot

s’ha de garantir que el seu ús no sigui

nociu per la salut. Ha de mantenir un

baix consum per garantir una vida útil

raonable i ha d’informar del nivell de

bateria a l’aplicació. S’ha de poder can-

viar el nivell de sensibilitat del sensor

(hi ha pells més o menys suoses) i cal

informar-ne l’aplicació. El rang de co-

bertura per a les comunicacions entre

terminal i mòbil ha de ser de desenes

de metres.

A banda de tot plegat, PPStop ha de

protegir les dades del pacient (inclou-

re seguretat) i ser fiable i robust, atesa

l’absència d’algun dels terminals mòbils

addicionals configurats (metge, tutor...)

Com que els requisits establerts

condicionen l’elecció de tecnologies,

W Escenari i sistema.

Àrea de Coberturappstop 1

Àrea de Coberturappstop 2

Àrea de Coberturappstop 3

pacient 2 pacient 3

terminal mòbil1

terminal mòbil2

terminal mòbil3

terminal mòbil4

terminal mòbil5

plataforma de descàrregaper SMS

dispositiu adreça mac canalterminal 1 @mac1 #ch1terminal 2 @mac2 #ch1

dispositiu adreça mac canalterminal 3 @mac3 #ch3terminal 4 @mac4 #ch4

dispositiu adreça mac canalterminal 5 @mac5 #ch5

configuración

@mac PPStoP 1

configuración

@mac PPStoP 2

configuración

@mac PPStoP 2

configuración

@mac PPStoP 1configuración

@mac PPStoP 3

ppstop 1

pacient 1

ppstop 2 ppstop 3

ppstop.jar

Java

13

s’ha optat per Java JME sobre mòbil

amb interfície bluetooth. En qualsevol

altre cas en què els requeriments su-

posin un repte tecnològic important, les

solucions depenen sempre del disseny

del protocol de comunicacions entre

sensor i mòbil. De fet, el paràmetre més

crític, la reducció del temps d’alarma,

ha imposat la necessitat de dissenyar

completament un perfil bluetooth nou,

aliè als estàndards preexistents.

Protocol de comunicacionsPer al disseny de les comunicacions

s’ha de tenir en compte el funciona-

ment dels protocols bluetooth i les se-

ves limitacions. Per exemple, per cer-

car dispositius bluetooth dins d’un rang

de cobertura s’han d’utilitzar els proto-

cols bluetooth DDP (Device Discovery

Protocol) i SDP (Service Discovery

Protocol), als quals cal cenyir-se. A

més, també s’han d’adquirir els parà-

metres que necessita el protocol blue-

tooth per a l’establiment de connexions

amb un altre dispositiu.

Una decisió de disseny clau ha estat

la configuració del sensor com a únic

capaç d’actuar de màster mentre que

els terminals mòbils ho fan com a es-

claus. Es tracta d’una premissa condi-

cionada per la voluntat de minimitzar

el consum energètic del sensor: un

esclau bluetooth ha d’estar escoltant

el medi contínuament a l’espera de

connexions i això comporta un elevat

consum de bateria. Així, el dispositiu

PPStop només actuarà com a màster

quan requereixi una comunicació, i la

resta del temps romandrà en espe-

ra (‘stand by’), amb consum elèctric

pràcticament nul.

Degut al que s’ha descrit fins aquí,

i tot i que sembli més fàcil d’adjudicar

al mòbil l’inici d’una comunicació amb

el dispositiu PPStop per configurar-lo

(canvi de sensibilitat, tria de terminals,

etc.), serà el sensor el que ho faci. Així

doncs, l’usuari mullarà voluntàriament

el sensor, despertant-lo, i mitjançant un

Oriol CiuranaCol·legiat núm. 18.932Departament d’Enginyeria Telemàtica (ENTEL-UPC)oriol.ciurana@entel.upc.edu

Josep PeguerolesCol·legiat núm. 12.810Departament d’Enginyeria Telemàtica (ENTEL-UPC)josep.pegueroles@upc.edu

R Prototips PPStop.

sistema de flags de manteniment d’es-

tats, sabrem que en aquell moment no

volem alarmar, sinó configurar el termi-

nal, per exemple.

La configuració és senzilla i només

es tracta de posar un codi equivalent

a l’adreça MAC del dispositiu. Un cop

configurat, el dispositiu ja està llest per

funcionar, ja que està escoltant conne-

xions a un servei bluetooth ‘PPStop’

que l’aplicació crea especialment.

Quan el dispositiu es posa en fun-

cionament es configura assignant-li el

nom (‘PPStop’) i definint el nivell de

seguretat. Després, fa la cerca de dis-

positius bluetooth mitjançant el Device

Discovery Protocol (DDP). Dels termi-

nals trobats, es guarda en memòria

l’adreça MAC. Un cop finalitzada la cer-

ca, s’executa el Service Discovery Pro-

tocol per descobrir quins serveis tenen

registrats els terminals trobats. Aquí

s’espera trobar terminals amb el servei

‘PPStop’ (equivalent a tenir l’aplicació

PPStop executant-se). En finalitzar el

SDP, s’eliminen els terminals mòbils en

memòria que no tenen el servei “PPS-

top” i es guarda el número del canal a

través del qual operen els que el tenen.

Ja només queda discernir els termi-

nals “PPStop” corresponents a aquest

dispositiu sensor. Amb aquesta finalitat,

el sensor estableix una connexió amb

tots els terminals emmagatzemats a la

memòria (@ MAC) i els demana que

facin una comprovació de la configura-

ció (“C”), alhora que aprofita per enviar

l’estat de la bateria del dispositiu i el

nivell de sensibilitat definit per al sen-

sor d’humitat. L’aplicació respon “OK”

en cas que la MAC del màster coin-

cideixi amb la que té configurada. En

cas contrari, no generen cap resposta

i el dispositiu eliminarà aquest mòbil

de la seva memòria. Després de totes

les comprovacions, el sensor s’adorm a

l’espera de ser despertat per l’esdeve-

niment d’emissió d’orina.

Quan el pacient s’orina, el sensor

d’humitat ho detecta i produeix un

esdeveniment que capta el dispositiu

PPStop, que al seu torn procedeix pri-

mer a configurar de nou el transmissor

(dormir el transmissor bluetooth impli-

ca perdre la seva configuració prèvia),

i després a alarmar els terminals mò-

bils. Per fer això, estableix una conne-

xió amb cadascun dels terminals que

té emmagatzemats a la memòria, en-

viant el caràcter (“A”) seguit de l’estat

de la bateria del dispositiu i el nivell de

sensibilitat definit. @

14

tecnologia

a fa més d’un any que es

van definir les regles de

desplegament1 de xarxes

d’accés de nova genera-

ció (NGAN, en la sigla anglesa: Next

Generation Access Networks). Un marc

regulatori que identifica igualment di-

ferents punts obligatoris del traçat de

la conducció per a la prestació de ser-

vei simètric per part de l’operador que

hagi cablejat l’últim tram d’accés a la

llar. Es tracta, en aquest cas, tant del

darrer tram de conducció desplegada

dins de l’edifici, com també de l’últim

punt de connexió, en el cas de zones

de menys densitat. A més, i només en

el cas de Telefónica, hi ha d’haver una

oferta majorista per a serveis de fins a

30Mbps.

Com a punt més important destaca

que la CMT no considera de moment

un mercat regulable el que estigui per

sobre de 30Mbps, encara que no està

escrit en quin moment es podrà consi-

derar regulable.

Totes aquestes resolucions tenen

com a principals objectius els que es

dicten des d’Europa:

— Aconseguir un desplegament de

NGAN que permeti una cobertura

significativa de la població.

— Mantenir o millorar la competència,

incidint amb especial atenció en el

desplegament de noves xarxes.

Aquest segon punt ha fet que el des-

plegament de xarxes paral·leles sigui

l’objectiu perseguit per la CMT.

Estudi en format de tesiDes del ‘Màster of Science in Telecom-

munications and Management [1] que

imparteix la UPC en l’Escola Superior

de Castelldefels es planteja la neces-

sitat d’analitzar el possible impacte

regulatori en les decisions d’inversió

dels operadors. Concretament, la tesi

realitzada [2] en aquest context simula

el desplegament d’una xarxa FTTH a

la ciutat de Barcelona, un indret consi-

derat idoni per a l’estesa paral·lela de

xarxes, d’acord amb l’estudi [3] publi-

cat per la CMT, que preveu que sigui

un dels llocs de l’Estat on coexisteixin

més xarxes paral·leles, entre 3 i 4.

A banda d’establir el marc geogrà-

fic del projecte, un altre aspecte que

calia determinar per a la confecció

del model investigador era plantejar

un procés permanent de separació de

costos en tres nivells: infraestructures,

comunicacions i serveis (Figura 1).

Aquesta separació és molt útil per

poder discernir el model d’opera-

dor interessat en el desplegament

d’una NGAN a Espanya. L’esmentada

Figura 1 mostra els possibles tipus

d’operadors existents, així com els

models que poden combinar-se per

oferir el servei al client final. En aquest

cas el model implementa un operador

integrat verticalment, fet que equival

al de l’actual Telefónica, que no depèn

de tercers per oferir tota la cadena del

servei.

Des del 22 gener de 2009, Espanya disposa d’una regulació dictada per la CMT que autoritza l’accés a les conduccions de Telefònica per fer efectiva l’estesa de fibra òptica, i estableix, des del novembre de 2009, els preus finals de prestació dels serveis de FTTH (fibra òptica fins a la llar). Aquí repassem com afecta al seu desplegament.

Com afeCta la regulaCió al desplegament de la fttH

16

mirador

Anàlisi L’anàlisi permet treure conclusions

sobre el projecte a desplegar, que es

basen sobretot en dos indicadors útils

per als inversors: el Valor Actual Net

(VAN) i el nombre d’anys necessaris

per obtenir un VAN positiu.

Entenem per VAN el valor actua-

litzat d’un flux de desemborsaments i

ingressos monetaris al llarg del temps.

L’actualització es fa ‘descomptant’

els valors futurs segons una taxa de

descompte, que en aquest cas s’ha

triat del 10%. D’aquesta manera, un

inversor interessat, per exemple, en

un retorn del 10% de la inversió pot

determinar si el finançament d’una

NGAN li resulta satisfactòria o no, tot

observant el signe, positiu o negatiu,

del càlcul del VAN al 10% en el perí-

ode de temps que consideri l’inversor.

L’altre indicador utilitzat com a sig-

nificatiu és el nombre d’anys necessa-

ris per obtenir un VAN positiu. Aquest

indicador mostra el període de temps

necessari per a la recuperació del de-

semborsament un cop s’actualitzin els

fluxos monetaris futurs.

A part d’aquests dos indicadors, el

model contempla moltes hipòtesis de

treball sobre un desplegament: preu

de lloguer de la conducció, metres

de fibra extra en el cas de conductes

plens, cost de desplegament de no-

ves conduccions en el cas que sigui

necessari, desplegament per façana/

interior/d’obligació simètrica a un altre

operador que ja ha cablejat l’edifici en

els casos contemplats, cobertura de

cases i àrea de desplegament, pene-

tració de mercat optimista/mitjà/pes-

simista, quota de mercat obtinguda,

costos de material (com ara fibres de

diferents mides, splitters, caixes, re-

ceptors set top box, OLT, repartidors

ODF, etc.) costos d’obra (rases i mini

rases, instal·lació de fibra, fer fusions,

instal·lar conductes, metres de canalit-

zació principal i secundaria per a cada

usuari), i moltes altres intervencions

necessàries per completar un model

prou aproximat a un desplegament

real per tal que sigui encertat.

Decisions sobre al tipus de xarxa a desplegarEn un extrem tindríem el cas d’un mo-

del lent (Figura 2), que arriba a cobrir

un 39% dels edificis de Barcelona al

cap de 20 anys. Suposant una pene-

tració del 20% s’aconsegueix una quo-

ta de mercat del 8% del total de cases

d’aquesta capital. El desemborsament

necessari per obtenir aquesta xarxa és

només de 10 milions d’euros. Una op-

ció atractiva per a inversors, però que

a la pràctica sembla inviable a causa

de la lentitud del desplegament i les

possibilitats que qualsevol altre opera-

dor se’ns avanci en el desplegament

global previst i a realitzar amb una du-

rada de 20 anys.

L’altre extrem és el cas d’un mo-

del agressiu (Figura 3), que cobreix el

90% de les llars barcelonines al llarg

dels primers 5 anys. Amb la mateixa

suposició de penetració de mercat,

20%, s’obté una quota de mercat del

18% en aquests primers 5 anys. El de-

semborsament necessari per portar a

terme el projecte és de més de 300

milions d’euros. Aquí es parteix de la

base que aquest operador seria l’únic

en competició de xarxes d’accés amb

Telefónica.

En els dos casos el VAN és positiu

en dos temps ben diferents. En el pri-

R Figura 1. Classificació d’operadors segons les capes que gestionen: infraestructures, comunicacions i serveis.

Operad

or Ver

ticalm

ent I

ntegra

t

Infra

estru

cture

s

Operad

or Neu

tral d

’Infra

estru

cture

s

Operad

or de X

arxa

Operad

or Neu

tral F

TTHOper

ador d

e Tele

comunica

cions

Comunicacio

ns

Prove

ïdor de S

erve

is

Serve

is

R Figura 2. Model lent que cobreix el 39% de Barcelona en 20 anys i n’obté un 8% d’usuaris.

R Figura 3. Model agressiu que cobreix el 92% de Barcelona en 20 anys i n’obté un 24% d’usuaris.

39%

92%

8%

24,5%

10milionsd’euros

300milionsd’euros

17

Albert DomingoCol·legiat núm. 16.641

Xavier CastilloCol·legiat núm. 2.484

mer cas, després de 5 anys ja és posi-

tiu. Pel que fa al segon, són necessaris

més de 20 anys per obtenir-lo. Aquest

punt és decisiu per conèixer el tipus

d’inversor que pot estar disposat a fer

un gran desplegament de fibra òptica i

també preveu les dificultats que poden

trobar les grans cobertures. Escenaris

que podríem situar entre aquests dos

extrems fan que el retorn es situï al

voltant dels 14 anys, amb inversions

properes als 130 milions d’euros.

On ens porta? El 19 de novembre la CMT fixa els preus

definitius del ‘Servei Majorista d’Accés

a Registres i Conductes’ (MARC) [4].

Aquí ni l’operador incumbent ni els al-

ternatius estan d’acord amb els preus

acordats, que consideren injustos. Un

desplegament de fibra dins dels con-

ductes de Telefònica suposa moltes

complicacions que poden fer endar-

rerir un projecte i això es tradueix en

més temps desaprofitat per la inversió,

atès que no genera cap retorn, i per

tant implica un increment del fons de

capital destinat a fer el desplegament.

Sense anar més lluny, la major part de

les ensopegades tenen a veure amb

dubtes molt corrents, per exemple,

sobre la necessitat d’instal·lar o no un

tritub; la disponibilitat incerta del tram

demanat; el potencial replanteig de

l’obra que obligui a la construcció de

nous conductes; el càlcul del preu de

lloguer segons l’ocupació en volum de

les conduccions; les decisions munici-

pals de molts ajuntaments que no han

parat d’obrir carrers aprofitant el Plan-

E i no han previst que podia ser una

bona oportunitat per al desplegament

de nous tubs, i d’aquesta manera han

complicat una necessària intervenció

posterior d’estesa de cable.

La conclusió més important, però

també més preocupant, és que cap

operador alternatiu a Telefónica inver-

tirà en el desplegament ràpid d’una

NGAN (Figura 4) en l’àrea urbana bar-

celonina plantejada en la tesi, degut

al seu alt cost, però també mostra

que un model lent pot ser superat per

Telefónica. Això ens porta a pensar

que la regulació actual no només no

concreta aspectes determinants per

garantir l’estesa de xarxa, sinó que ni

tan sols introdueix el factor clau cata-

litzador de nous desplegaments.

Davant d’això, tot fa pensar que

sense un desplegament de país esta-

rem abocats a accedir a nous serveis

de tot tipus[5] i [6] a través de la ma-

teixa xarxa de coure de sempre, que

caldrà exprimir fins al seu últim bit (en

el termini d’uns 8 o 10 anys). La pena

és que en aquestes condicions, és a

dir, sense estar preparats, no aconse-

guirem desplegar els nous serveis i

per tant no en podrem gaudir. @

Referències [ 1 ] Comissió del Mercat de las Telecomunicacions, Resolució sobre els mercats 4-5, Resolución MTZ 2008/626, 22 de Gener de 2009. [ 2 ] Albert Domingo, Master Thesis: Modelling the Deployment of NGANs in a Competitive Market. 29 d’octubre de 2009. [ 3 ] ISDEFE, Informe final sobre los resultados del modelo de despliegue de redes FTTH/GPON en España, Comissió del Mercat de las Telecomunicacions, ISCMTE-091856-1IL. 17 de febrer de 2009. [ 4 ] Comissió del Mercat de las Telecomunicacions, Resolució d’oferta d’Accés als conductes de Telefónica de España S.A., Resolución MTZ 2009/1223. 19 de novembre de 2009. [ 5 ] Varian, H., Litan, R.E., Elder, A., Shutter, J., The Net impact study v.2.0. Gener de 2002. [ 6 ] Federal Communications Commission, Connecting America: The National Broadband Plan, 2010.

W Figura 4. Funci-onament d’una xarxa

FTTH GPON a nivell de comunicació.

OLTPassivesplitter

ONU

ONU

ONU

1490nm

ABC

1310nm

A

1550nm

TV

1490nmABC

1310nmB

1550nm

TV

A

1490nm

BC

1310nmC

1550nm

TV

1490nm

ABC

1310nm

CBA

1550nm

TV TV

A

A

A

TV

B

B

B

TV

C

C

C

18

mirador

A Catalunya s’ha parlat molt de la ‘societat civil’ en contraposició a les organitzacions polítiques, però no sempre es defineix amb prou claredat el que és ni el que ha de fer. La importància d’aquesta societat civil és gran i aquesta és una raó de més per a la clarificació.

és d’un cop algunes pre-

teses organitzacions de

la societat civil no han

estat més que el braç

llarg de la política i una manera que

han tingut els partits d’estendre la

seva influència d’una manera més dis-

simulada. Al llarg del darrer mig segle

hem vist amb molta claredat situaci-

ons d’aquest tipus, a través d’organit-

zacions empresarials, sindicals, pro-

fessionals o simplement associacions

culturals o veïnals. En una època en la

que l’activitat política no era possible,

aquesta via no solament era legitima,

si no imprescindible i per això moltes

organitzacions tenien unes missions

clarament formulades i unes altres

no declarades. (Fins i tot moltes or-

ganitzacions de l’Església Catòlica van

jugar aquest doble paper...). Però ara

cal aclarir bé els camps d’actuació i

retornar explícitament a cadascú el

seu paper i les seves finalitats.

El Cercle per al Coneixement/Bar-

celona Breakfast (CxC/BB) té unes

finalitats molt clares. És una associ-

ació de persones de diferents pro-

cedències (empresaris, directius,

científics, enginyers) que tenen

tres característiques: ocupen

llocs de responsabilitat a Cata-

lunya, fonamentalment en els

sectors econòmic i educatiu;

estan convençudes que Catalu-

nya necessita un nou pas enda-

vant en la creació i la utilització

Mdel coneixement com a eina per asse-

gurar el futur benestar dels ciutadans;

i volen trobar camins per ampliar els

seus propis coneixements i posar-los

al servei de la societat catalana, tant

de les seves organitzacions civils com

polítiques. És per tant, una organitza-

ció al servei dels seus socis (actual-

ment prop de dos centenars) i que vol

també, modestament, ser útil al país.

Les seves dimensions actuals i les

seves finalitats tant concretes la situ-

en en paral·lel a moltes altres orga-

nitzacions que, a banda d’exercir les

seves competències oficials (Col·legis

Professionals, Universitats, Associa-

cions científiques, Associacions em-

presarials...) comparteixen aquesta

preocupació per el futur, i amb les que

el Cercle vol establir i ja ha establert

relacions de col-

laboració.

Catalunya,el Coneixementi el CerCle

20

mirador

Joan MajóPresident del CxC/BB(Cercle per al Coneixement/Barcelona Breakfast)

L’activitat d’organitzacions com el

Cercle és més important encara en

moments com aquests en què és ur-

gent elaborar una nova estratègia de

futur i no hi ha un consens evident

sobre la direcció que cal emprendre,

ni un lideratge suficient en tot el món

polític que permeti superar la confu-

sió. La confusió genera desorientació

i ambdues porten a la desconfiança,

no en les persones o les institucions,

sinó, el que és pitjor, en el futur.

Permeteu-me que, de manera tele-

gràfica i a títol personal, expressi unes

idees de per on hauríem d’enfocar els

nostres debats i les nostres opcions

aquests propers mesos:

A Catalunya i a Espanya estem

instal·lats en la crisi. Segurament hem

tocat fons, però hi ha el perill que ens

quedem un temps llarg instal·lats en

el fons.

La crisi te dos grans símpto-

mes: un intern, l’atur (més de

dos milions de persones

han perdut el seu lloc de

treball en un any) i un

altre extern, el deu-

te (l’acumulació de

deute privat molt

exagerat i deute

públic, moderat

però molt crei-

xent, agreujat per

un fort dèficit co-

mercial). Fins que

no inventem dos

milions de nous

llocs de treball, i ho

fem sense augmen-

tar el deute, no podrem

parlar de la fi de la crisis.

Les malalties que estan

a sota dels símptomes són

dos desequilibris: hem consumit

o invertit molt més del que hem gua-

nyat o ingressat, i hem fabricat moltes

coses innecessàries (sobre tot pisos),

mentre hem hagut d’importar les que

de veritat consumiem.

Estimular la demanda interna ni

serà fàcil ni massa convenient per-

què va contra els dos desequilibris.

Podrem reduir el dèficit pressupostari

però no reduirem el deute públic. Po-

dem reduir el deute privat però mode-

rant el consum. El motor de la recupe-

ració ha de ser l’exportació. L’euro ens

ha pres una eina, la devaluació, però

ens ha donat unes noves oportunitats.

En aquestes circumstàncies les

paraules màgiques haurien de ser: re-

equilibri entre productivitat i rendes,

reequlibri de la balança comercial i

competitivitat prenent com a referent

el mercat de la UE. La mesura de la

competitivitat ha de ser la ratio ex-

portacions/vendes. És una mesura de

competitivitat però a més de competi-

tivitat exportable.

Fer tot això demana un extraordina-

ri esforç d’innovació, en el sentit més

extens del terme, és a dir no solament

innovació de productes, si no innova-

ció

q u e

permeti aug-

mentar l’eficiència de totes les nos-

tres organitzacions, les empreses

per descomptat, però també les ad-

ministracions, els serveis públics (la

sanitat, l’educació, les universitats, la

justícia...)

Al Cercle estem convençuts que el

coneixement és a la base de tot aquest

esforç i per això voldríem participar en

el debat que ens cal fer i contribuir a

millorar nosaltres mateixos, tot millo-

rant les nostres organitzacions. @

21

El sis partits polítics amb representació parlamentària a la Cambra catalana han començat a perfilar el respectius programes electorals de cara a les properes eleccions autonòmiques, previstes per al 28 de novembre. Recollim aquí les seves propostes específiques en matèria de telecomunicacions, Internet i societat de la informació.

les tiCen ClaueleCtoral

COnstruint El futurEstablerta la planificació per dotar el

territori de les infraestructures neces-

sàries mitjançant el Pla Catalunya Con-

necta, i activat el projecte Xarxa Ober-

ta, que haurem de culminar totalment

en els propers anys i que constituirà

l’eix sobre el que podrem crear un mo-

del de telecomunicacions adequat a la

realitat de Catalunya i no imposat, cal-

drà anar més enllà, i seguir impulsant

el desplegament dels serveis en mobi-

litat, que complementin els esforços en

infraestructures estratègiques.

Hem de continuar treballant pel ple

reconeixement de la tecnologia com a

part fonamental del desenvolupament,

l’equilibri i la llibertat del país, amb tot el

que pot suposar d’impuls per al sector.

L’aposta tecnològica necessitarà de

professionals que tinguin, des dels es-

tudis d’enginyeria als cicles formatius,

el reconeixement acadèmic i professio-

nal que es mereixen totes les enginyeri-

es TIC en el marc establert per la Unió

Europea.

EnCuEntrO públiCO-privADODesde C’s somos conscientes de que

las nuevas tecnologías serán de una

trascendencia capital en los modelos

sociales y económicos que marcarán

el futuro a corto y medio plazo. Cree-

mos que este desarrrollo no puede ha-

cerse únicamente desde el Gobierno,

sino que debe hacerse de la mano del

sector privado. Y este marco debe favo-

recerse por parte de la Administración

Pública tanto desde el punto de vista

normativo como financiero.

Por lo que se refiere a las aplica-

ciones prácticas inmediatas, se debe

intensificar la utilidad de las nuevas

tecnologías en estos ámbitos: simplifi-

cación de los trámites administrativos

y transparencia en la gestión pública,

alfabetización digital de la ciudadanía,

fomento de una cultura empresarial

digital e innovadora, eficiencia de los

cuerpos de seguridad y protección

civil, e implementación de las nuevas

posibilidades tecnológicas en el sector

agrícola.

bAnDA AmplAA prEu rAOnAblEEl nivell d’implantació de les TIC en

una societat és un indicador del seu

grau de competitivitat. És per això que

resulta fonamental l’adopció d’aques-

tes tecnologies, no com una finalitat

en sí mateixa, sinó com una eina per

assolir un alt índex de resistència a les

crisis econòmiques com l’actual.

Hi ha molt camí per recórrer, co-

mençant per la disponibilitat d’infra-

estructures que permetin l’accés a la

banda ampla a un preu raonable. El

projecte ‘Xarxa Oberta’ de Catalunya

pot ser una oportunitat si s’aprofita

adequadament.

I en darrer terme, cal continuar

impulsant el desenvolupament de ser-

veis i aplicacions, per tal de fer més

competitives les nostres empreses,

més eficients les administracions i

en definitiva millorar el benestar de la

nostra societat.

Carmen de RiveraC’s (Ciutadans)

Santi RodríguezPPC (Partit Popular de Catalunya)

Jordi BoschERC (Esquerra Republicana de Catalunya)

22

mirador

mODErnitzAr CAtAlunyAAmb l’Ajut DE lEs tiCDes d’ICV-EUiA, proposem la moder-

nització social i ecològica de Catalunya,

i les TIC han de provocar aquest canvi,

amb criteris de sostenibilitat i renova-

ció tecnològica de la indústria, l’agricul-

tura, l’habitatge, la mobilitat...

Les comunicacions electròniques

han de ser neutrals i les operadores no

han de poder retardar, desviar, priorit-

zar o impedir els trànsits de dades, ni

discriminar per protocols o aplicacions.

Apostem pel desplegament d’in-

fraestructures de telecomunicacions

neutres des del sector públic com una

garantia per a la ciutadania, les em-

preses i les mateixes administracions

de poder disposar de nous serveis, de

qualitat, a preus competitius i arreu

del país. Cal impulsar nous models de

desplegament de xarxes de fibra òptica

que garanteixin l’equilibri territorial: la

Xarxa Oberta és una oportunitat que

cal impulsar.

Donem suport a la Carta per la

innovació, la creativitat i l’accés al co-

neixement (http://fcforum.net). I de-

fensem que les AAPP només utilitzin

estàndards oberts i impulsin el progra-

mari lliure.

ACCElErAr El mOtOrECOnòmiC DE lEs tiCDes de CiU apostem per les TIC com

a motor de l’economia, pel fet de con-

tribuir decisivament a reforçar el tei-

xit productiu del país i aixecar el seu

sostre innovador. Amb aquest objec-

tiu, impulsarem una transformació

de l’Administració Pública per fer-la

oberta, transparent i electrònica, i col-

laborarem molt estretament amb tota

mena de projectes participats pel teixit

TIC català de grans empreses i pimes.

La nostra proposta també inclou

accions tranversals, com ara el de-

senvolupament d’infraestructures de

telecomunicacions de nova generació,

garantir una societat TIC segura a la

xarxa, reforçar la formació en compe-

tències TIC de la ciutadania, interope-

rabilitat dels sistemes amb l’objectiu

de simplificar els tràmits amb l’Admi-

nistració, la certificació o la identitat

digital.

I a banda de les accions sectorials,

relacionades amb l’educació, sanitat i

justícia, amb les empreses i entitats, i

les administracions públiques de Ca-

talunya, també proposem un conjunt

d’accions tractores, com ara les xarxes

d’excel·lència i innovació, la promoció

de clústers tecnològics, projectes de

ciutats intel·ligents, de mobilitat, de lo-

gística o la gestió de la cultura.

nOvEs fitEs DE lAsOCiEtAt DigitAlEl PSC vol impulsar, de cara al futur

més immediat, tres noves fites en ma-

tèria de societat digital.

1) Canvi cultural i realisme

Cal reformar molt a fons el funciona-

ment de l’Administració Pública i l’edu-

cació. Les propostes concretes que

despleguin aquesta reforma han de

generar estalvis i millores clares i im-

mediates dels serveis prestats, i anar

acompanyades d’un fort lideratge.

2) Model productiu

Cal recolzar la indústria i el talent exis-

tents, i impulsar la seva competitivitat

mitjançant les tecnologies digitals, que

han de facilitar l’aparició de noves ide-

es i projectes empresarials que aprofi-

tin les bases existents de coneixement,

talent i experiència.

3) DNI electrònic

Segurament, el repte estratègic més

important ara mateix és establir la

identificació de cada persona a través

d’Internet. Cal que tots els ciutadans es

puguin identificar fàcilment a través del

DNI electrònic, per tal que esdevingui

l’estàndard d’identificació.

Marc MurtraPSC (Partit dels Socialistes de Catalunya)

Oriol FerranICV-EUiA

Marc PifarréConvergència i Unió

23

Estamos asistiendo a la desaparición

de empresas serias, profesionales, con

tecnología, con buenos ingenieros,

pero que no son capaces de

sobrevivir. ¿Cuándo se acabará la crisis? Yo he vivido varias:

la del petróleo, la reconversión

naval, la post. Expo, la burbuja

de Internet, la inmobiliaria, etc. Algunas

estrictamente nacionales y otras

de influencia internacional.

singularidades de la Crisis y remedios para Combatirla

ué es lo que tiene de

diferente esta crisis que

no haya ocurrido en las

anteriores? En mi opini-

ón hay dos singularidades:

1) Que esta crisis es del sistema fi-

nanciero. Y las finanzas son como la

sangre del organismo: alimentan to-

dos los órganos, pero también repar-

ten las infecciones. Y aunque el sector

inmobiliario es uno de los protagonis-

tas, prácticamente todos los sectores

se han visto afectados.

2) En España, la población se ha

ido mentalizando de la necesidad de

apretarse el cinturón antes de que los

gobernantes aceptaran que nuestra

economía entraba en recesión. Creo

que esta irresponsabilidad es impro-

pia de un gobierno responsable, por-

que la ciudadanía exige transparencia.

En otras crisis, el gobierno constataba

una inflación elevada, tomaba medidas

keynesianas (no siempre adecuadas):

emitía deuda pública para extraer li-

quidez del sistema, pero la ciudadanía

seguía convencida de que no pasaba

nada. Me remito a las crisis del 1992

y del 2001 como prueba. La salida de

la crisis era más lenta porque no había

mentalidad del problema. En la crisis

que estamos viviendo en España, los

ciudadanos eran conscientes, aunque

el gobierno lo negaba. Y por tanto la

salida puede ser más rápida.

El problema no se resolverá hasta

que el sistema financiero solucione

sus problemas, y creo que estamos en

la recta final de conseguirlo, y vuelva

el dinero a las empresas, que son al fin

y al cabo las que dan empleo. Nues-

tras autoridades deberían tomar nota

del origen inmobiliario de esta situaci-

ón y deberían haber aplicado medidas

restrictivas al desarrollo inmobiliario.

Yo creo que no estoy descubrien-

do nada, simplemente es de sentido

común, pero debemos reclamar la

cualificación de las autoridades po-

líticas y económicas y a los gestores

bancarios para que sepan actuar. Y si

no, que dejen paso a otras personas

más preparadas.

Algo que también estoy consta-

tando en estos meses es que muchas

empresas de varios sectores han re-

ducido sus ventas hasta un 50%. Con

Q

24

mirador

Carlos VivasDirector general de Secartys

esta reducción no hay punto muerto

que aguante la misma estructura. Y se

han visto obligadas a prescindir de los

activos humanos que la sustentaban.

Si es que han sido capaces de resistir,

porque otras simplemente han desa-

parecido abandonando años de expe-

riencia, producto y comercialización.

¿Existe algún otro mercado al que

dirigirse? Efectivamente. España no

representa más del 1% del PIB mun-

dial. Por tanto, existe un 99% del mer-

cado que está siendo desaprovechado

por la mayoría de las empresas. Y es a

ese mercado al que hay que dirigirse,

ya que a igualdad de participación de

mercado, sus ventas se multiplicarían

99 veces. Ciertamente, esto no ocurre

de la noche a la mañana, pero debe-

ríamos aprender a dirigirnos al mer-

cado internacional de forma habitual,

incluso cuando el mercado local está

boyante, porque ahora todos lo inten-

tan, pero eso toma tiempo.

innovación e internacionalizaciónHay, por tanto, dos aspectos impor-

tantísimos en la gestión de la empre-

sa: la innovación y la internacionaliza-

ción. En cuanto a la innovación, resulta

imprescindible para tener un producto

competitivo y exitoso en todos los

mercados. Por lo que respecta a la

internacionalización, es esencial para

diversificar riesgos y tener mercados

de repuesto. Una empresa que venia

haciendo habitualmente esta actividad

me comentaba que sus ventas se han

reducido un 20% en global y han po-

dido manejar la situación con relativa

facilidad. Esta actividad no depende

del tamaño de la empresa, sea grande,

pequeña o mediana. Pero nuestro te-

jido industrial es mayoritariamente de

medianas y sobretodo de pequeñas y

microempresas.

Para poder estar preparadas, es

imprescindible que estas empresas in-

terioricen la ‘planificación estratégica’

en su plan de negocio. Me consta que

muchas pymes no lo hacen y son las

que más sufren. Han de preguntarse

continuamente, qué clientes nuevos

pueden acceder a mi producto, cómo

debo modificar mi producto para se-

guir siendo competitivo, qué nuevos

clientes puedo alcanzar, qué merca-

dos exteriores pueden ser los más

adecuados.

La pregunta, “qué quiero ser de

mayor”, debería ser formulada con

frecuencia y seguro que además sus

propios socios o clientes le pueden

ayudar a resolver. El mercado exteri-

or no es tampoco una cuestión de ta-

maño de la empresa. Como director

de una asociación para la internacio-

nalización, puedo decir que el 99% de

las empresas que participan son py-

mes y están siendo exitosas. A algu-

nas, les basta con estar formadas por

dos miembros familiares para estar

presentes en varios países mediante

acuerdos con socios locales.

La internacionalización es una de

las pocas actividades que permite

recibir subvenciones de forma prácti-

camente inmediata. Tanto el gobierno

central como los gobiernos autonó-

micos tienen un organismo dedicado

a darles apoyo. A nivel nacional es el

ICEX y en las CCAA existe uno dedi-

cado a sus empresas: ACCIO en Ca-

taluña, Promomadrid en Madrid, IPEX

en Castilla La Mancha, Excal en Cas-

tilla León, IGAPE en Galicia, IVEX en

Valencia, etc.

No espere más para iniciar el pro-

ceso. En Secartys estaremos encanta-

dos de ayudarle. @

26

mirador

La Fundació CTecno és abans de res un lloc de pensament, de reflexió, de diàleg sobre la tecnologia, l’empresa i el país. Ho corrobora el nostre lema: “més tecnologia, més empresa, més país”.

les 5 Claus per al futur de Catalunya ComenCen per ‘i’

Constituïda el mes de juliol de 2008,

la Fundació CTecno té la missió se-

güent, prevista en els seus estatuts:

• Incrementarelconeixementsobrela

tecnologia i les seves potencialitats

per part de les empreses, les institu-

cions i la ciutadania del nostre país.

• Fomentarelcreixementde l’activitat

econòmica al voltant de la tecnologia.

• Posicionarelmóntecnològiccatalà

a nivell institucional, tant al nostre

país com a escala internacional.

Les eines que fem servir per assolir

aquests objectius són:

• Organització dels ‘Fòrums tecnolò-

gics de reflexió estratègica’.

• Trobadesoàpatsde‘networking’ex-

clusius per als socis.

• Elaboraciódel‘Baròmetredelsector

tecnològic a Catalunya’ (amb perio-

dicitat anual).

• Participació en xarxes europees i

internacionals, així com contactes

institucionals bilaterals amb institu-

cions de referència sobre tecnologia

i innovació. És el cas del World Eco-

nomic Forum.

• Comissionsde seguimentd’àmbits

d’interès: Consell d’empreses de la

Fundació i Comissió d’Energia (ela-

boració de recomanacions a la sub-

comissió d’Energia del Congrés de

Diputats).

Tota aquesta estructura, la trentena

d’empreses que li donen suport i els

més de 250 socis personals treballen

per fer una aportació seriosa i rigorosa

al país, a través del seu sector tecno-

lògic i de la seva societat civil. Aquesta

contribució és especialment important

en un moment en què el país viu en

un context de confusió i de manca de

lideratge. Per això, i gràcies al treball

de moltes persones, empreses i altres

entitats, hem elaborat un conjunt de

reflexions sobre el que necessita Ca-

talunya els propers anys: són les ano-

menades 5 i’s, que es convertiran en

l’eix vertebrador de la nostra actuació

com a entitat.

primera ‘i’: innovació, entesa com la

capacitat de crear i generar nous pro-

ductes i serveis. Això requereix:

• Un‘Sistemaciència-tecnologia’pro-

veïdor de capacitat competitiva a les

empreses instal·lades a Catalunya.

• Uns instituts de recerca, centres

tecnològics i empreses que treballin

en cadenes de valor clusteritzades.

• La captació de noves oportunitats

Comportament innovador (2006-2008)

nota: La línia de punts mostra el comportament i el creixement innovador de la UE-27.fonts: European Innovation Scoreboard 2009, INNO METRICS i elaboració pròpia.font: La Caixa (juny 2010).

creixement interanual del comportament innovador (%)

Líders Seguidors Moderats Molt moderats

índex de comportament innovador

0,8

0,7

0,6

0,5

0,4

0,3

0,2 1 2 3 4 5 6 7 8 9

Suïssa

Suècia

Regne Unit

Dinamarca

Finlàndia

Xipre

PortugalGrècia

Malta

Bulgària

Eslovàquia

Repúplica Txeca

NoruegaEspanya

HongriaPolònia

Lituània

Itàlia

Alemanya

Bèlgica

França

Àustria

IslàndiaEslovènia

Estònia

Letònia

Turquia

RomaniaCroàcia

Irlanda

Luxemburg Països Baixos

Catalunya/Espanya mal posicionats en comportament innovador.

28

mirador

socioeconòmica, que permeti l’ascens

social a través de l’educació; inclusió

de la diversitat, per a una societat to-

lerant i oberta; inclusió Internacional,

que permeti comunicar-nos entre tots

els països i races del mon.

Aquestes són les 5 i’s de Catalunya;

aquells aspectes en què hem de ser

excel·lents per tal de poder afrontar el

present i futur imminent, amb garanti-

es. Hi ha organitzacions, entitats, com

ara el Cercle Tecnològic de Catalunya

(CTecno), que ja fa temps que ho di-

vulguem, que en fem pedagogia. Però

més enllà d’aquest fet, cal que tots

aquells actors amb poder i capacitat

de decisió i execució impulsin tots els

mecanismes, les accions i les iniciati-

ves per fer-ho realitat. @

ens sectors emergents com el ‘clean-

tech’, el ‘bio-tech’ o el ‘TIC/Media’.

• Elfomentdel’emprenedoriadebase

tecnològica –per escalar a mercats

globals des del seu naixement–.

• Una millora continua de la relació

entre la Universitat i l’Empresa, re-

colzada en l’Administració (‘triple

hèlix’).

• Lapromociódelainnovacióoberta

(Open Innovation).

• Cultura del risc, de l’esforç i de la

feina ben feta, i, d’altra banda, cons-

ciència de la necessitat de canvi i

evolució.

• Gestiódeltalentcomamatèriapri-

mera de l’economia del coneixement.

segona ‘i’: internacionalització. El

mercat és el món. El mercat és global.

Pensar només en Catalunya o Espanya

és, ara com ara, una actitud absoluta-

ment anacrònica i equivocada des de

la perspectiva de país. Cal que ens

projectem a escala mundial. L’empresa

catalana ha de dissenyar una estratè-

gia a nivell internacional, ja que la com-

petència és a escala global. En aquest

sentit, seria bo que les empreses cata-

lanes treballessin juntes, per sortir amb

més muscle a l’estranger –i en especi-

al als mercats emergents com la Xina

o l’Índia–, ser més fortes i tenir molta

més implantació i projecció.

tercera ‘i’: inversió. És absolutament

fonamental atreure inversors estran-

gers que apostin pels projectes empre-

sarials del país que despuntin i tinguin

projecció més enllà de les nostres fron-

teres. Al mateix temps, però, també cal

que l’Administració, l’empresariat i el

capital del propi país aposti pel finan-

çament d’emprenedors i empreses de

base tecnològica i innovadora que tin-

guin recorregut i potencial globals.

Quarta ‘i’: infraestructures. El món

digital necessita una base física per

moure’s i per tant Catalunya necessita

seguir invertint en la capacitat de les

seves infraestructures. Entre les quals,

cal destacar les següents:

• Físiques: el sistemaportuari i aero-

portuari, l’eix ferroviari mediterrani,

trens regionals i de rodalies d’alta

qualitat que vertebrin el país, carre-

teres, ‘green tech’, etc.

• Tecnològiques: fibraòpticafinsa la

llar, 4G, TV sobre IP, etc.

• Delconeixement:universitats,parcs

científics, centres tecnològics, etc.

Cinquena ‘i’: inclusió. Entesa en sen-

tit ampli, que contempli la inclusió di-

gital, és a dir la capacitat suficient i a

l’abast de tothom per poder moure’s en

el món digital sense diferència d’edat,

extracció social, origen, etc.; inclusió

Carles Flamerich i CastellsPresident de l’Associació Cercle Tecnològic de Catalunya.Director General de la Fundació Cercle Tecnològic de Catalunya (CTecno)

Exportacions, Importacions i Balanç del Comerç Interegional.Promig 1995 - 2007

Milions d’euros

font: Base de dades C-intereg. Exportacions Importacions Balanços

45.000

33.000

21.000

9.000

-3.000

-15.000

And

alus

ia

Ara

gó

Ast

úrie

s

Bal

ears

Can

àrie

s

Can

tàbr

ia

Cas

tella

i Ll

eó

Cas

tella

-La

Man

xa

Cat

alun

ya

Com

unit

at V

alen

cian

a

Ext

rem

adur

a

Gal

ícia

Com

unit

at d

e M

adri

d

Reg

ió d

e M

úrci

a

Nav

arra

País

Bas

c

La R

ioja

Ceu

ta i

Mel

illa

Catalunya ben posicionada.

29

Així doncs, és imprescindible que

l’equip que lidera el projecte es plan-

tegi moltes de les qüestions següents:

1) A quins països ens adreçarem?

2) Com triarem el país/països?

3) Necessitarem informació del nos-

tre mercat en diferents països. El

més pràctic és començar per diri-

gir-se a l’Administració pública.

4) Podem sol·licitar un programa pú-

blic que avaluï la nostra idoneïtat

per exportar.

5) Podem contactar amb consultors

i encarregar un projecte d’inves-

tigació de mercats apropiats: de-

manar pressupostos no acostuma

a tenir cap cost.

6) Podem dedicar persones adequa-

des de la nostra organització i en-

carregar el projecte d’investigació.

7) Un cop triat el país on actuar, bus-

carem un distribuïdor o crearem

la nostra pròpia organització?

8) Com buscar i trobar distribuïdor?

9) Com formar el distribuïdor del

nostre producte, verificar els seus

resultats de forma sistemàtica, vi-

sitar-lo...

10) Les administracions acostumen a

donar subvencions als diferents

tipus de despeses o inversions

d’internacionalització. Amb ex-

cepció de les que siguin una des-

pesa directa menys (per exemple,

cessió d’oficines en delegacions

a l’estranger), el nostre pla no les

considerà mai un ingrés. Quan ar-

ribin seran una desviació positiva

de la planificació.

11) Si preferim, o ens veiem obligats

a establir una filial en el país es-

tranger, llavors hem de fer una re-

collida molt detallada de la infor-

mació involucrada: ubicació física,

despeses legals de constitució i

assessorament en el país (buscar

assessorament fiable és impres-

cindible), despeses fiscals inicials

i repetitives, recursos informàtics i

de comunicació. I una observació

important pel que fa als assessors

sobre un determinat país, sigui

quin sigui: trobar-ne de bons és

crític.

12) Sobre el producte és important

esbrinar les despeses de posada

al mercat en aquell país: etique-

tatge, embalatge, instruccions,

garanties... I per descomptat, els

costos logístics de tot plegat.

er començar a respondre

aquestes dues preguntes

s’ha de tenir en compte,

abans de res, que el mi-

llor pla d’internacionalització és paper

mullat si l’hem d’interrompre perquè

no tenim prou recursos per continuar

executant-lo. Per això és imprescin-

dible, un cop determinades les líni-

es bàsiques del pla i recollida tota la

informació, quantificar-la de manera

efectiva.

Elaborar un pla de viabilitat d’un

projecte no és especialment complicat

per a un professional financer. Només

cal estimar de 3 a 5 anys de comp-

tes de pèrdues i guanys, establir el pla

d’inversions, elaborar el pressupost de

tresoreria corresponent i per tant el

pla de finançament associat. Tot ple-

gat, tasques que depenen bàsicament

de la qualitat de la informació bàsica

quantificada del projecte.

Passos previs d’un plad’internacionalització

Des d’un punt de vista econòmic, la

internacionalització no es diferencia de

qualsevol altre projecte que vulguem iniciar i

per tant requereix un pla de viabilitat previ, que

doni resposta a les dues qüestions més importants que hem de resoldre abans

de començar: quants diners hi caldrà dedicar abans d’assolir el retorn de la inversió i com els

aconseguirem?

30

economia i societat

13) Cal fer un estudi de marges esti-

mats en aquell mercat. Es tracta

d’un element principal del pla de

viabilitat: si no hi ha prou marge,

no hi ha negoci.

14) Un punt a tenir present és avaluar

la capacitat del nostre equip actu-

al per dur a terme la internaciona-

lització: idioma, coneixement de

la cultura de destinació, flexibilitat

i actitud. Tinguem present que

pràcticament totes les funcions

descrites són externalitzables.

Aquesta feina de recollida d’informa-

ció plantejarà un seguit de qüestions

que ens permetran no només fer el pla

de viabilitat, sinó enfrontar-nos a les

diferents problemàtiques amb prou

antelació i per tant tenir temps per

trobar solucions. El nostre objectiu

final serà disposar d’un càlcul apro-

ximat de despeses i inversions ne-

cessàries, així com una estimació del

moment en què començarem a tenir

retorn i per tant podrem saber quins

recursos caldrà per executar el nostre

pla d’internacionalització. @

Argèlia GarcíaSòcia-fundadora d’External Financial Managementwww.efinancialm.com

Hacia un lenguaje comúnde tecnología y negocio

0,12% €

La segunda década del siglo XXI nos presenta un mundo con más de 1.800 millones de ordenadores personales conectados a Internet y 4.000 millones de teléfonos móviles. En tales condiciones, es difícil imaginar una empresa que no esté inmersa en proyectos de implantación de tecnologías de la información (TI), puesto que constituyen una fuente fundamental de innovación.

a principal aportación de

valor de los proyectos

de implantación de TI se

encuentra, en primer lu-

gar, en su integración en los procesos

de negocio a escala organizacional e

inter-organizacional, y en segundo lu-

gar, en su caracterización como parte

constitutiva de los propios modelos de

negocio. Esta perspectiva contrasta

con la tradicional, heredada del siglo

pasado, en la que la tecnología se con-

sideraba una ‘herramienta’ (normal-

mente para el control de costes) supe-

ditada o bien ‘alineada’ con el negocio.

Sin embargo, una característica

fundamental de las tecnologías es

que su implantación y explotación

comportan riesgos importantes y una

elevada complejidad. Por un lado, son

proyectos de ingeniería y, por otro

lado, son procesos de transformación

de la organización. Ambos compo-

nentes están tan relacionados entre sí

que cada vez es más difícil establecer

fronteras claras entre ellos. Las inver-

siones y los riesgos asociados a las TI,

su complejidad creciente y las nuevas

tendencias de externalización y deslo-

calización (outsourcing, virtualización,

‘cloud’) requieren una atención corpo-

rativa para su gobierno. El fuerte com-

ponente organizacional de gestión del

cambio hace esencial la colaboración

del negocio (la dirección general y las

unidades de negocio) en la toma de

decisiones.

Una idea central es que las deci-

siones y responsabilidades relativas

a las inversiones en TI no pueden

recaer sólo en las espaldas de los

responsables de tecnologías. Tampo-

co la mirada únicamente del ‘retorno

de inversiones’ satisface la necesi-

dad de construir un lenguaje común

a la organización. Este lenguaje debe

aportar un modelo de referencia para

comprender cómo la tecnología pue-

de hacer posible la competitividad a

largo plazo, poniendo el énfasis en la

capacidad de las empresas para desa-

rrollar capacidades difíciles de imitar,

tanto en procesos, modelos de nego-

cio, y en competencias directivas.

32

economia i societat

Creo que la mayor fuente de riesgo

se produce cuando ‘el negocio’ carece

de marcos de trabajo adecuados para

comprender cómo la ingeniería de

software (requerimientos, plazos, es-

trategias de implementación…) influye

en cambios organizativos. En segundo

lugar, cómo el gobierno de la tecno-

logía (evolución de la arquitectura,

sourcing, organización de la función

de tecnologías) afecta al modelo de

negocio. La banca española está en la

punta de lanza de las tecnologías de

la información aplicando estos con-

ceptos y asumiendo que la tecnolo-

gía es parte de su modelo de negocio

donde se busca el equilibrio dinámico

entre ingresos y costes para conseguir

eficiencias a largo plazo. Y más aún,

en comprender cómo dirigir personas

expertas en tecnología, en como moti-

var, como coordinar y formas equipos

y organizaciones para obtener el máxi-

mo beneficio.

‘Co-creación’Mi propuesta es dar un primer paso

introduciendo el concepto de ‘co-

creación’ entre la tecnología y las rela-

ciones con el resto de la empresa con

objeto de comprender los procesos de

valor basados en tecnología. La ‘co-

creación’ considera que la toma de

decisiones es solidaria entre ‘pares’

(directivos de tecnología y negocio) y

potenciando el lenguaje alrededor del

valor. Esta forma de concebir la toma

de decisiones considera que tecnolo-

gía y empresa evolucionan de forma

iterativa y recíproca mediante diversos

tipos de interacciones, a lo largo del

tiempo.

Esto requiere madurez organizativa

para conectar las realidades de la em-

presa y de la dirección de tecnologías

de forma coherente y dinámica. Si se

consideran la tecnología y su direc-

ción como un ‘commodity’ se va en la

dirección contraria, puesto que ni los

procesos ni los modelos de negocio en

los que la tecnología forma parte, lo

son. Creo que es responsabilidad de

los directivos de tecnologías, que de-

ben empatizar con el resto de la orga-

nización, puesto que, como argumen-

taba antes, la mayor parte de nuevos

proyectos incorporan cambios organi-

zativos. Es también responsabilidad

de la dirección general y del resto de

unidades de negocio establecer proce-

sos de comunicación para estructurar

la toma de decisiones con respecto

prioridades, infraestructura tecnológi-

ca, capital humano y los servicios que

deben prestar los sistemas de forma

colaborativa y ‘co-creativa’, en función

de los diferentes ámbitos de compe-

tencia que se definan. Finalmente, es

responsabilidad de los proveedores

de tecnologías, puesto que deberían

focalizar su discurso en la aportación

valor empresarial y en propuestas rea-

listas (y no en modas) sobre lo que la

tecnología puede hacer.

La mejor enseñanza obtenida del

estudio de empresas en las que se

considera la tecnología como un re-

curso estratégico, se alcanza en aque-

llas donde se dirige y gestiona el ámbi-

to tecnológico como un negocio para

obtener ventajas a largo plazo: contro-

lando costes y procesos, y, a la vez,

generando nuevas oportunidades de

negocio. La idea de ‘co-creación’ su-

pone que la toma de decisiones invo-

lucra a todas las partes interesadas de

la organización, por lo que se requiere

procedimientos de comunicación para

un gobierno efectivo entre la función

de la tecnología, las unidades de ne-

gocio y la dirección general. @

0,23%

0,06%

$¥

Javier BusquetsProfesor i director del departamento de Dirección de Sistemas de Información de ESADE

33

erminé la carrera de Inge·

niería de Telecomunica·

ción en 1989 y desde 1992

dirijo Soltec, empresa de

la que soy socio fundador y en la que

desarrollamos software de gestión

empresarial de carácter horizontal en

todas las áreas funcionales. Cuando

empecé a dedicarme al desarrollo de

soluciones para la gestión de empre·

sas, me encontré con que me faltaban

conocimientos específicos más pro·

fundos de las áreas de gestión empre·

sarial: finanzas, marketing, operacio·

nes, recursos humanos... Por eso, en

1993, decidí cursar un MBA en ESADE.

Nuestros proyectos están dirigidos

sobre todo a pequeñas y mediadas

empresas. En la actualidad, la oferta

del mercado de las soluciones ERP

está dividida entre grandes marcas

de aplicaciones y un numeroso grupo

de pequeños desarrolladores como

nosotros que creamos e implantamos

productos poco conocidos pero que a

menudo generan una mejor rentabili·

dad para el cliente.

Cuando las grandes marcas in·

tentan abordar el mercado de las pe·

queñas empresas se encuentran con

la dificultad de conseguir una gran

flexibilidad a un coste rentable para

el cliente. Por otro lado, cuando las

pequeñas empresas intentamos ven·

der a grandes organizaciones, nos

encontramos con la barrera de la falta

de prestigio de nuestra marca y la li·

mitación de recursos para abordar los

proyectos.

En la actual coyuntura de crisis, to·

das las empresas sufrimos la contrac·

ción del mercado, en muchos casos

hasta extremos trágicos. Sin embargo,

creo que quien ha hecho los deberes

en el pasado con un cierto sentido

común está consiguiendo aguantar la

situación y saldrá reforzado cuando el

mercado vuelva a crecer.

Trabajar con éxito en otros sectoresCuando desde el COETC/ACET so·

licitaron mi opinión sobre el propio

El ORgullODE SER uN‘Teleco’

El estudiante que empieza en la Es-cuela de Ingeniería de Telecomuni-cación lo hace sa-biendo que no es una carrera fácil. Y no todos los que entran terminan la carrera con éxito. A menudo, el ‘teleco’ es apreciado en las empresas por esa ambición de haber empezado y haber demostrado sufi-ciente capacidad de terminar con éxito, independientemen-te de los conoci-mientos técnicos que ha adquirido.

JOTELECO

JO

TELECO

34

‘inter nos’

ámbito de actuación profesional y de

mis funciones concretas dentro del

sector en el que me encuentro, el de

la tecnología de los sistemas de infor·

mación orientados a la gestión de em·

presas, lo primero que pensé es que

tiene poco que ver poco con el sector

específico de las telecomunicaciones

y que poco podría aportar en este

sentido. Pero muchos ‘telecos’ tra·

bajamos con éxito en otros sectores

desarrollando actividades como la di·

rección o la consultoría empresarial y

me parece interesante comentar esas

capacidades y habilidades que tiene el

‘teleco’, además de los conocimientos

técnicos que aportan la formación en

ingeniería de telecomunicación y que

sinceramente creo que son muy apre·

ciadas en el entorno laboral.

El ingeniero de telecomunica·

ción es apreciado por la mayoría de

las virtudes que debe tener un buen

profesional o un buen directivo pero

sobre todo, tiene una gran formación

y es consciente de la importancia de

actualizarla. En la actualidad, todas

las disciplinas requieren ya de una

puesta al día periódica para poder

ejercer una actividad profesional con

la calidad adecuada. Pero en nuestro

sector tecnológico tan cambiante, esa

necesidad ha existido desde siempre.

Eso ha hecho que los ‘telecos’ seamos

especialmente conscientes de la nece·

sidad de responder al cambio y actua·

lizar nuestros conocimientos de forma

continua.

Por otro lado, disfrutamos de una

gran capacidad de adaptación, cons·

tancia y perseverancia. Recuerdo

aquellos exámenes en los que te po·

nían problemas que parecía que no

tenían nada que ver con el temario

(álgebra). O aquellos en los que por

un pequeño fallo te suspendían (cir·

cuitos). Cuando protestabas, el profe·

sor te respondía que en tu futura vida

profesional nadie te iba a perdonar los

fallos. El ‘teleco’ es una persona realis·

ta y valiente que se adapta a situacio·

nes difíciles y es capaz de reaccionar

rápido ante las adversidades.

Cuando afrontamos proyectos

complejos, siempre encontramos la

manera de enfocarlos de forma orga·

nizada. los plantemos dividiéndolos

en pequeñas y sucesivas fases para

que ser capaces de alcanzar resul·

tados prácticos medibles y efectivos

a corto plazo. Y además lo hacemos

con sentido de la eficiencia. Si ser

eficaz consiste en conseguir llegar al

objetivo, la eficiencia supone además

hacerlo con los mínimos recursos. la

dificultad de nuestra disciplina nos

obliga a ser muy eficientes. Ello nos

supone tomar conciencia de la nece·

sidad de aportar valor en todas las

actividades que realizamos y facilita la

capacidad de liderazgo.

El estudiante que empieza en la

Escuela de Ingeniería de Telecomuni·

cación lo hace sabiendo que no es una

carrera fácil. Y no todos los que entran

terminan la carrera con éxito. A menu·

do, el ‘teleco’ es apreciado en las em·

presas por esa ambición de haber em·

pezado y haber demostrado suficiente

capacidad de terminar con éxito, inde·

pendientemente de los conocimientos

técnicos que ha adquirido.

Todas estas virtudes son auténti·

cas, funcionan y nos han hecho valio·

sos, relevantes, diferentes y con una

marca colectiva. Siempre que alguien

me pregunta, afirmo con orgullo que

soy un ‘teleco’. @

Philippe CalvóColegiado nº 10.812

JOTELECO

JOTELECO

JOTELECO

35

’acord del nostre col·

lectiu amb Ontinet con·

templa diferents finali·

tats, les més importants

de les quals es resumeixen en els se·

güents tres punts del conveni:

1) Organitzar congressos, cursos,

seminaris, conferèncias, xerrades, tro·

bades, col·loquis, publicacions i qual·

sevol altra acció docent o divulgadora

relacionada amb els objectius d’amb·

dues parts.

2) Oferir productes de seguretat

informàtica que siguin d’interès per al

nostre col·lectiu i que en pugui gaudir

en condicions avantatjoses.

3) Disposar de 10 llicències per a

la seguretat informàtica de les nos·

tres instal·lacions, a canvi d’oferir

l’ús del nostre logo com a entitat col·

laboradora d’Ontinet en futures acci·

ons publicitàries.

Distribuïdor exclusiu d’esetEspecialitzat en la distribució de solu·

cions de seguretat en el mercat espa·

nyol, Ontinet ofereix en exclusiva tot el

ventall d’opcions de la firma eslovaca

guardonats productes s’ofereixen en

versions estàndard i ‘business’.

Amb dues solucions permeten

afrontar les amenaces de manera

anticipada i bloquejar·les en les pri·

meres hores de la seva difusió, les

més crítiques, quan altres productes

no són ni tan sols conscients de les

mateixes. les dues destaquen per la

seva rapidesa de funcionament, pel

baix consum de recursos de l’equip

en el qual estan instal·lades i per una

interfície senzilla i intuïtiva que permet

optimitzar els productes per adaptar·

los a les necessitats específiques de

cada usuari.

la fiabilitat del programari de segu·

retat de Eset està avalada per la seva

trajectòria en els premis de Virus Bu·

lletin, laboratori independent d’anàlisi

de productes antivirus. Eset és l’em·

presa que més vegades ha superat

amb èxit les proves del laboratori, as·

solint un rècord de 62 premis VB100

des de 1998, quan van ser fundats.

Ontinet disposa d’un equip de 30

persones per donar suport als usuaris

d’Eset a Espanya. @

Eset, de les quals destaquen: Eset

NOD32 Antivirus i Eset Smart Secu·

rity. la primera és una solució anti·

virus i antispyware ràpida, lleugera i

eficaç, mentre que la segona integra

sobre el mateix motor funcions antivi·

rus, antispyware, antispam i de talla·

focs personal. Aquests dos famosos i

Acord amb Ontinet en seguretat informàtica

Ja fa anys que l’empresa valenciana Ontinet (www.ontinet.com) fa de la seguretat informàtica la seva senya d’identitat essencial i ara ens l’ofereix de primera mà, arran del conveni de col·laboració signat amb el COETC/ACET.

36

ofertes comercials i serveis

ada dia més popular a casa nostra, la cui-

na japonesa té a Barcelona un referent en

formació culinària, l’Escola Coquus, on els

‘telecos’ inscrits al taller de tres hores vam

poder gaudir de les explicacions d’en Julio,

un cuiner experimentat i molt enamorat del Japó, que a

mesura que avançava en la elaboració dels diferents plats

ens anava introduint en els orígens d’alguns àpats, costums

i ingredients. El resum del que hi vam aprendre inclou les

tres receptes estrella: pollastre yakitori, tempura kakiage i

sushi, i un seguit de tècniques i consells d’allò més útils per

saber on trobar els diferents ingredients, i per no equivocar-

nos a l’hora de comprar-los. Acabada la classe, va arribar el

moment de provar tot el que vam cuinar, ben acompanyat

d’un bon vi... en resum, una proposta molt interessant on

hem après a cuinar plats exòtics i deliciosos.

A continuació exposem la recepta de la Tempura Kakiage,

que podreu fer fàcilment a casa vostra.

Elaboració:

¶ Es pelen i netegen les verdures. ¶ Es talla en juliana (tires

fines i llargues) les verdures i es reserven a la nevera perquè

estiguin fredes. ¶ En un recipient, es prepara la barreja de

farines a parts iguals amb el llevat i es reserva fins al darrer

moment. ¶ Es posa a escalfar oli de girasol a la fregidora. ¶

Quan l’oli està calent es barreja amb molt de compte la fa-

rina amb l’aigua amb gas molt freda, per evitar que es perdi

el gas. Al final la massa ha de tenir grumolls. ¶ Es passen

les verdures per farina de blat per eixugar-les. ¶ Es barreja

la juliana amb la massa. Es van posant cullerades de la bar-

reja en oli ben calent. Cal esperar que l’oli s’escalfi abans de

posar-ne més. ¶ S’eixuga sobre paper de cuina i es serveix

immediatament. I a disfrutar... Bon profit!

Ingredients:

— Pastanaga.

— Mongeta verda perona.

— Ceba tendre.

— Pebrot vermell.

— 100 g farina de blat.

— 100 g maizena.

— 1 culleradeta de llevat Royal.

— Aigua amb gas molt fred.

Tempura Kakiage

L’escola Coquus de cuina japonesa, localitzada al barri de Gràcia de Barcelona, va ser l’escenari del curs de tres hores de gastronomia nipona, adreçat als ‘telecos’ inscrits. Com a resultat de tot plegat presentem aquí la recepta de la Tempura Kakiage, que podreu fer fàcilment a casa vostra. Esperem que us agradi!

TAller de cuinA jAponesA

R El taller de cuina japonesa va aplegar 14 participants.

Josep TorrobellaCol·legiat núm. 9.655

37

calidoscopi

Manual de referència per a tots els pro-

fessionals de la construcció de vivendes i

oficines proveïdes d’alta tecnologia, amb

l’objectiu de sensibilitzar-los sobre les

enormes possibilitats que ofereixen les TIC

als habitatges concebuts com a edicicis

intel·ligents. Amb aquesta finalitat, reflec-

teix els aspectes més rellevants dels proto-

cols i dispositius utilitzats en domòtica, a

més dels seus beneficis i principals aplica-

cions, en particular les que tenen a veure

amb l’automatizació, l’estalvi energètic, la

seguretat i l’accés a la informació com a

funcionalitat d’oci, entreteniment i confort.

L’obra comença fent una panoràmica

general de les solucions domòtiques més

habituals, i després va repassant diferents

trets dels habitatges bioclimàtics i dels

sistemes de seguretat. A continuació, fa un

resum de la reglamentació bàsica de la llar

digital i de les fases d’un projecte domòtic

i descriu els diferents tipus de dispositius

que caracteritzen els edificis intel·ligents,

com ara la passarel·la residencial, el

sistema de control centralitzat, els sensors

i accionadors, els electrodomèstics i dispo-

sitius elèctrics intel·ligents. Posteriorment,

entra de ple en els conceptes bàsics de

xarxes internes d’interconnexió i dels diver-

sos estàndards i protocols utilitzats, amb

especial atenció a les tecnologies de ban-

da ampla. Finalment, s’acaba fent un repàs

exhaustiu a les aplicacions i beneficis que

aporta la domòtica als diferents agents

implicats en el mercat de la construcció.

L’obra es complementa amb un seguit de

referències bibliogràfiques. @

El 90% de les petites empreses i prop del

60% dels autònoms disposen de banda

ampla fixa però només un 15% i un 8%,

respectivament, gaudeixen de servei de

banda ampla mòbil, segons la vuitena

edició d’aquest informe, que per primer

cop incorpora dades sobre l’ús de les

telecomunicacions per part dels autònoms

i la connexió entre les TIC i l’esperit em-

prenedor. L’anàlisi de la mobilitat tant de

les petites empreses com dels autònoms

s’ha fet en base a la confecció d’un índex

específic, a partir de tres tipus d’indi-

cadors, els corresponents als ‘equips i

tecnologies’ utilitzats, el ‘tipus d’ús que en

fan’ i els ‘serveis contractats’. La conclusió

de tot plegat és que les empreses petites

gaudeixen de més mobilitat, concretament

d’una taxa del 25,8%, mentre que la dels

autònoms es manté molt per sota, amb un

13,8%. En qualsevol cas, tots dos índexs

reflecteixen la baixa intensitat d’ús dels

servicios contratados i dels equipaments

i tecnologies que faciliten la mobilitat.

L’informe també analitza les diferències de

mobilitat de les petites empreses i profes-

sionals autònoms per zones geogràfiques.

En aquest sentit, l’estudi posa de manifest

que les pimes de la província de Madrid

són les que estan més interconnectades,

mentre que a Barcelona són els autònoms

els que van per davant. @

Impulsat per la FOBSIC i el Programa

Enginycat del Departament d’Innovació,

Universitats i Empresa de la Generalitat

de Catalunya, amb la col·laboració de

DEP Institut, aquest estudi fa l’anàlisi

específica dels professionals del sector

TIC a Catalunya, en la línia de l’estudi que

va publicar la FOBSIC el desembre de

2008 (La situació laboral, oportunitats i

perspectives dels professionals de les TIC a

Catalunya, 2008) amb la finalitat de copsar

l’evolució d’aquest col·lectiu dins del mercat

de treball català. L’estudi se centra en el col-

lectiu de professionals especialitzats en TIC

amb titulacions universitàries o en cicles

formatius, diferenciant les branques d’Infor-

màtica, Telecomunicacions i Electrònica. Els

professionals TIC representen el 3,48% del

total d’ocupats de la societat catalana. Tot i

que el total de titulats al sistema acadèmic

català s’ha reduït en els últims anys, la

proporció de titulats en especialitats TIC és

d’un 2% més el 2008 respecte l’any 2001.

Aquests professionals, especialitzats en In-

formàtica, Telecomunicacions o Electrònica,

disposen d’un nivell avançat d’anglès i de

capacitat de gestió de projectes i equips de

treball, a més de bona capacitat resolutiva.

Destaca el fet que el 16,3% dels ocupats

treballa per compte propi i, entre aquests, 4

de cada 10 crea llocs de feina per a d’altres

persones. D’altra banda, entre els ocupats

per compte aliè la taxa de temporalitat és

del 13,4%, més de 10 punts per sota de la

del conjunt de l’estat espanyol. @

Manual de Domótica

Autors: J. M. Huidobro i R.J. Millán

Editorial: Creaciones Copyright

La situació laboral, oportunitats i perspectives dels professionals TIC a Catalunya, 2010

fobsic (Fundació Observatori de la

Societat de la Informació i el Coneixe-

ment). http://www.fobsic.net

El mercado de las telecomunica-ciones en las pequeñas empresas y autónomos españoles 2010. Las TIC y el espíritu emprendedor

Autoria i edició: Everis

38

calidoscopi

esprés d’aquest

temps al capda-

vant de la Se-

cretaria de Tele-

comunicacions i

Societat de la In-

formació, només

podem sentir-nos satisfets i orgullosos

de tot el que hem fet, d’allò que hem

dut a terme i del que hem iniciat.

Més enllà dels projectes concrets,

el fet més destacable d’aquesta legis-

latura en el nostre àmbit ha estat, al

meu entendre, l’haver posat les tele-

comunicacions en el lloc que els hi

pertocava dins l’agenda política.

Avui ja ningú no discuteix el caràc-

ter estratègic de primer ordre de les

infraestructures de telecomunicaci-

ons, en la mateixa mesura que hom

reconeix en les noves tecnologies el

valor afegit que necessita la nostra

economia per fer front als designis del

mon global.

Això, a nivell pràctic, es materialit-

za, per exemple, en una nova forma de

treballar en coordinació amb la resta

de departaments de la Generalitat. A

partir d’ara, les carreteres, els camins

rurals, els equipaments i els projectes

d’urbanització públics tenen en comp-

te les telecomunicacions.

Però des d’un punt de vista més

domèstic, les noves tecnologies resul-

ten fonamentals per crear un model

de país caracteritzat per l’equilibri en-

tre àmbits territorials, la cohesió soci-

al i la igualtat d’oportunitats. Aquests

han estat tres dels eixos sobre els que

hem intentat fer pivotar les nostres

polítiques i entenc que ho hem acon-

seguit, vist l’èxit d’alguns projectes,

com és el cas del Pla Catalunya Con-

necta, que ha implicat 2.600 actua-

cions i ha mobilitzat una inversió de

157 milions d’euros, amb un resultat

d’enorme impacte sobre els territoris

no metropolitans del pais.

Igualment, hem iniciat el camí de

l’operador públic de telecomunicacions

i, a més, l’alimentem amb una xarxa de

més de 1.000 quilòmetres de fibra òp-

tica per operar (la nostra flamant Xarxa

Oberta), autoritzats per una resolució

de la CE que ens legitima a operar-la

com sempre hem defensat.

En aquest temps hem potenciat

el sector TIC en tots els seus àmbits,

com a part indispensable del nostre

model. En aquest sentit, les inversions

en competència digital, formació i ex-

tensió territorial de les TIC han estat

claus per aconseguir crear un escena-

ri propici al desenvolupament tecno-

lògic, que estem completant amb la

generació de valor afegit que suposen

iniciatives com ara la Inforegió o el Ce-

siCat. Es tracta de crear entorns diri-

gits a la millora de la competitivitat i

amb capacitat de crear empresa i llocs

de treball de qualitat amb els plans Pi-

mesTic i Tic.Cat.

En definitiva, hem procurat treba-

llar amb rigor, de manera coordinada

amb tots els agents implicats i amb

l’horitzó d’aconseguir un país capaç,

per sí mateix, de competir i liderar

iniciatives tecnològiques que el situïn

en la primera línia de sortida. I entenc,

modestament, que amb il·lusió, ima-

ginació, entusiasme i amb l’ajut dels

professionals, ho estem aconseguint i

que això ja no hi ha qui ho aturi. @

Un esforç amb recompensa

Jordi Bosch i Garcia Secretari de Telecomunicacions i Societat

de la Informació de la Generalitat

39

tribuna

I encarem el futur amb un Sant Gabriel per debatre els reptes que se'ns plantegen i com els afrontarem. Parlarem dels graus, els masters, els visats, el futur de l'enginyeria i dels telecos, tant des de la perspectiva professional com institucional (Col·legi Català).

Per tot això, comptarem amb la participació de:

> Elena Lauroba, Direcció General de Dret i d’Entitats Jurídiques (Generalitat de Catalunya)> Lluís Jofre, director del Projecte EnginyCat> Antoni Elias, Conseller Delegat de la CMT> Antoni Giró, rector de la UPC

La benvinguda de l’acte anirà a càrrec de Ramon Font, president del Consell de l’Audiovisual de Catalunya i, Montserrat Tura, Consellera de Justícia de la Generalitat de Catalunya, clausurarà l’esdeveniment.

Sant Gabriel 2010Encarem el futur

28 de setembre a les 17.45h. a la Sala d'Actes del nou edifici del Consell de l'Audiovisual de Catalunya (c/ Sancho d'Àvila, 125-129. Barcelona).