1. Hyperion,Hölderlin Encara dins les tenebres, sense trobar res. Pregunto als estels, però emmudeixen; pregunto al dia i a la nit, però no em responen. Em demano a mi mateix, i sorgeixen de dins meu frases místiques, somnis indesxifrables. Des vegades, el meu cor se sent bé en aquest capvespre. Desconec el que em passa quan contemplo aquesta insondable Natura; però són sagrades, benaurades llàgrimes, les que rodolen silenciosament davant la visió de l’Estimada. Tot el meu ésser calla i escolta amatent.

2. Les desventures del jove Werther (fragments),J. W. Goethe [1] Cada arbre, cada mata, són un ram de flors, i voldria ser una abella per submergir-me en el seu mar de fragàncies i poder-ne trobar tot l’aliment.[2] Mai no passejo al clar de lluna, mai, que no vingui a trobar-me el pensament en els meus morts, que no vingui a mi el sentiment de la mort i de l’avenir.

1. Gustave Flaubert, Tres ContesEl noi es va posar a parlar de les collites i dels notables del municipi; perquè el seu pare havia abandonat Colleville per anar al mas Des Écots, de manera que ara resultaven ser veïns. “Ah!”, va dir ella. Ell va afegir que volien establir-lo. Però ell no tenia pressa, i esperaria una dona del seu gust. Ella va abaixar el cap. Aleshores el noi li va preguntar si havia pensat a casar-se. Ella va respondre, somrient, que no estava bé burlar-se’n.“¡Que no! ¡T’ho juro!”, i amb el braç esquerre li va envoltar la cintura; ella caminava sostinguda per la seva estreta; van alentir el pas. El vent era tou, les estrelles brillaven, l’enorme carretada de fenc oscil·lava davant d’ells; i els quatre cavalls, arrossegant el pas, aixecaven pols. Després, sense que els ho manessin, van girar a la dreta. Ell la va abraçar una altra vegada. Ella va desaparèixer dins l’ombra.