3

L’ACTUAL/

GE

NE

R/J

UN

Y 20

11Notícies

L’ACTUAL 47GENER/JUNY 2011

L’Hospital de Dia: el batecdel Santa Caterina

Reportatge

Joan Profitós, president de l’IAS

Entrevista

2

L’ACTUAL/

GE

NE

R/J

UN

Y 20

11Sumari

SUMARIINSTITUCIÓEl Portal del Professional, en funcionamentInauguració de la reforma del consultori local de la Cellera de Ter L’IAS signa un conveni amb Càritas per a la realització de voluntariatConsell d’Administració de l’IASL’IAS realitza un diagnòstic de salut de l’Atenció Primària

EQUIPAMENTS I SERVEISReforma del Servei d’UrgènciesNova sala d’estimulació basal al Servei de Discapacitat Intel·lectualEn funcionament l’admissió automàtica de pacientsL’atenció a la deshabituació tabàquica des de l’ABS de Breda HostalricAnglès, Breda i Llagostera activen el programa Pacient Expert

FORMACIÓ I DOCÈNCIAII Jornades de Recerca de les Comarques GironinesJornada sobre com tractar la prevenció de recaigudes en pacients amb psicosiBenvinguda als nous residentsEl paper de la infermeria en la vida de la salut de les personesFormació a infermeria per a la prescripció de receptesTrobada de les unitats de salut internacional a l’Hospital Santa CaterinaActes informatius a favor de l’AlzheimerL’artteràpia com a eina psicoterapèuticaHaití, un any després

ENTREVISTAÀngela Vilà, adjunta a la direcció d’Infermeria en Atenció Primària de l’IAS

REPORTATGEL’Hospital de Dia: el batec del Santa Caterina

ENTREVISTAJoan Profitós, president de l’IAS

INVESTIGACIÓ I RECERCALa Unitat de Recerca de l’IAS realitza un estudi sobre la fibromiàlgiaEstudi «Pneumònia per legionel·la» a l’Hospital Santa CaterinaLa protecció de dades dels pacients en l’estudi Regicor

FEM PREVENCIÓGENT DE L’IASBREUSAMB NOM I COGNOMENTREVISTAJosep Maria Tor Malagelada, Mossèn Tor

3

6

9

14

16

22

24

26

27

28

32

33

RedaccióSi hi esteu interessats en col·laborar o proposar temes informatius a L’Actual us podeu posar en contacte amb la redacció:

Plural ComunicacióTel. 972 222370 / info@pluralcomunicació.comAv. Sant Francesc 4, 3er, 1ª - 17001 Girona

EditaInstitut d’Assistència Sanitària (IAS)Tel. 972 182506 / Fax.972 182575info@ias.cat / www.ias.cat

Parc Hospitalari Martí i JuliàC. Doctor Castan s/n - 17190 Salt

L’IAS no es fa responsable de l’opinió expressada pels seus autors en els articles signats.

A principis d’aquest any, el Departa-ment de Recursos Humans de l’IAS,amb la col·laboració dels departa-ments de Sistemes d’Informació i In-formàtica, ha posat en funcionamentel Portal del Professional de l’orga-nització. Es tracta d’una eina de pro-ximitat que millora la gestió i lacomunicació de qualsevol tràmitentre el treballador i el Departamentde Recursos Humans de l’IAS. Elprojecte es troba en una primerafase de desenvolupament que per-met la consulta des de la intranet,però l’objectiu futur, segons informael cap de Recursos Humans de l’IAS,

Xavier Sanllehí, és que “cada profes-sional hi pugui accedir des de casaseva a través d’una extranet”.

Cap a una organitzaciósense paper Actualment el Portal del Professionalpermet a l’usuari la consulta en líniade les seves dades laborals, permi-sos, vacances i calendaris, així comla consulta de la nòmina, la qual jano s’enviarà més a domicili percorreu postal. L’any vinent, la previ-sió és ampliar el portal amb la incor-poració d’un mòdul de formació idades curriculars, que, segons afir-

ma Sanllehí, “serà de gran utilitatper a consultes sobre la carrera pro-fessional de cada treballador”. Aixímateix, el cap de Recursos Humansha avançat que s’està treballant per-què el certificat de la renda tambésigui operatiu en la seva versió digi-tal l’any 2012. Amb tot, Xavier San-llehí ha destacat que el Portal com-portarà comoditat a l’usuari,facilitarà la feina de gestió alscomandaments i la descàrrega defeina al departament de RecursosHumans i representarà un estalvieconòmic important en material ifranqueig postal. �

3

L’ACTUAL/

GE

NE

R/J

UN

Y 20

11Notícies

Institució

El Portal del Professional, en funcionament

L’IAS signa un conveni amb Càritas per a la realització de voluntariat

El 27 de maig, el gerent de l’IAS, LluísFranch, i els representants de CàritasDiocesana de Girona, MontserratManén i mossèn Narcís Ponsatí, vansignar un acord de col·laboració perprestar serveis de voluntariat a lespersones grans que resideixen al ParcHospitalari Martí i Julià. Concreta-ment, el servei es prestarà als usuarisingressats al Centre Sociosanitari LaRepública. Càritas oferirà aquest ser-

vei d’acompanyament a través delprograma «Ser gran amb dignitat»,que pretén pal·liar la solitud de la gentgran amb mancances socioeconòmi-ques, i el projecte «Apadrinar un avi»,dissenyat per facilitar la convivència il’aprenentatge entre persones gransque es troben soles i joves estu-diants.L’activitat del voluntariat a l’IAS, enaquest cas o en d’altres, ve determi-

nada per les indicacions dels profes-sionals (assistents socials, metges iinfermers) a les persones que prestenel servei, a les quals s’informa dequan i en quins termes és necessariel seu suport. El voluntariat rep de laseva entitat la formació adient peratendre de la manera adequada elsdiferents usuaris i manté amb els pro-fessionals una comunicació contínuasobre la persona que acompanyen. �

Moment de la signatura oficial. D’esquerra a dreta: Narcís Ponsatí, Lluís Franch i Montserrat Manén.

Inauguració dela reforma delconsultori localde la Cellerade Ter

El 19 de febrer l’IAS va celebrarl’acte inaugural de la reforma iampliació del consultori local dela Cellera de Ter. La inauguració va començar ambla conferència “Dr. Joaquim Codi-na i Vinyes: un metge de poble”a càrrec d’Oriol Codina, reumatò-leg de l’Hospital de Figueres i bes-nét de Joaquim Codina, que dónanom al consultori. Tot seguit esvan dur a terme la visita a lesnoves instal·lacions i els actes par-lamentaris. Hi van participar l’al-calde de la població, Josep Serra-llonga, el director territorial deSalut a Girona, Joaquim Casano-vas, i el coordinador de l’ABSd’Anglès, Antoni Viñas. La reforma i ampliació del consul-tori ha comportat un augment del25% de superfície, que ha arribata un total de cent cinc metresquadrats, ha respectat els matei-xos espais i s’ha adequat a lesnormatives de barreres arquitec-tòniques, amb una subvenció delDepartament de Salut de 35.000euros l’any 2010. �

Un moment de l’acte

parlamentari del coordinador

de l’ABS d’Anglès, Antoni

Viñas, a l’exterior del

consultori.

4

L’ACTUAL/

GE

NE

R/J

UN

Y 20

11Notícies Consell d’Administració de l’IAS

El Govern de la Generalitat, en lasessió del Consell del 22 de febrer,va aprovar el nomenament delsmembres del Consell d’Administra-ció de l’Institut d’Assistència Sanità-ria. El govern ha reduït el nombre depersones que en formen part, que hapassat de deu a set membres, i haeliminat els càrrecs de conseller de-legat i de vicepresident. S’incorpo-ren professionals experts del sectorsanitari i empresarial.

PresidentJoan Profitós Tuset (Balaguer, 1947).Llicenciat en medicina i cirurgia perla Universitat de Barcelona, hematò-leg i director del Banc de Sang i Tei-xits a Girona. És un dels artífexs del’èxit continuat a les comarques gi-ronines dels programes d’obtencióde sang i hemoderivats. Ha formatpart de diversos consells d’adminis-tració d’empreses públiques, dels òr-gans de direcció del Col·legi deMetges de Girona i actualment for-mava part com a representant de laGeneralitat de Catalunya del Consellde Direcció de la Regió Sanitària Gi-rona.VocalsRafael Cubí i Montfort (Igualada,1957). Metge de família de l’ABS deSalt. Líder clínic en innovació mitjan-

çant les tecnologies de la informació(TIC). Ha estat un dels pioners de laposada en marxa i desplegament dela recepta electrònica a Catalunya ila història clínica electrònica, i enaquests moments du a terme pro-jectes de telemedicina en l’atencióde les demències.Lluís Pla i Cama (Girona, 1966). Far-macèutic amb oficina de farmàcia aGirona. Membre del Consell deCol·legis Farmacèutics de Catalunya.Expert en programes de promocióde la salut per mitjà de la col·labora-ció, integració i coordinació de lesoficines de farmàcia amb la xarxaassistencial pública.Joan Lluís Rami i Clarimont (Lleida,1951). Economista i conseller dele-gat de l’empresa Anglès Textil. Ubi-cada a Anglès, però també ambseus a Igualada i Amèrica Llatina.Anglès Textil produeix fil per a la in-

dústria de l’automoció. Com a con-seller delegat d’aquesta empresacatalana amb projecció internacio-nal, Rami és coneixedor del món in-dustrial i del funcionament delsòrgans de gestió empresarials.Aleix Gimbernat i Martí (Girona,1943). Economista, inspector finan-cer i tributari i censor jurat de comp-tes. Ha estat delegat d’Hisenda aGirona i director general de Caixa deGirona. Formava part de l’anteriorConsell d’Administració.Cristina Molina i Parrilla (Barcelona,1965). Farmacèutica i directora delPla de Salut Mental de Catalunya,experta en planificació i avaluació deserveis de salut mental. Formavapart de l’anterior Consell d’Adminis-tració.Ivan Planas Miret (Castellbisbal,1974). Economista i màster en Eco-nomia Pública per la Universitat de

York. Professor associat del Depar-tament d’Economia i Empresa de laUniversitat Pompeu Fabra. Ha estatinvestigador i administrador del Cen-tre de Recerca en Economia i Salutde la Universitat Pompeu Fabra.

Amb data de 31 de maig, Josep Ma-ñach Serra s’incorpora al Conselld’Administració de l’IAS en substitu-ció d’Ivan Planas, nomenat directorgeneral de Promoció Econòmica delDepartament d’Economia i Coneixe-ment de la Generalitat de Catalunya.Mañach, actual director de la Funda-ció TicSalut, és llicenciat en dret(UB) i ha desenvolupat diversos cà-rrecs dins l’àmbit de l’Administraciócatalana. Ha estat responsable del’àmbit Salut del CTTI; gerent delConsorci Sanitari de Barcelona i dela Regió Sanitària Costa de Ponentdel SCS; gerent d’Ordenació i Assis-tència Psiquiàtrica del SCS i coordi-nador del Pla Integral d’Urgències deCatalunya. També ha estat subdirec-tor general de Personal de l’ICS.

Presentació oficial El 7 de març, el conseller de Salut, Boi Ruiz, va visitar l’IAS amb l’objectiu depresentar oficialment el nou Consell d’Administració. Durant la seva estada vatenir ocasió de conèixer les instal·lacions del Parc Hospitalari acompanyat perl’equip directiu de l’empresa i professionals dels diferents serveis i unitats. �

D’esquerra a dreta: Lluís Pla,

Rafael Cubí, Cristina Molina, Joan

Lluís Rami, Joan Profitós, Ivan

Planas i Aleix Gimbernat.

Un moment del recorregut, durant la visita als Serveis de Rehabilitació,

ubicats a l’edifici TMS del Parc Hospitalari.

Institució

El coneixement quantitatiu i qualita-tiu de la salut de la població de l’àread’actuació dels centres d’atenció pri-mària de l’IAS i el treball que hi rea-litzen altres entitats en termes desalut ha estat l’objecte d’un estudidiagnòstic realitzat per l’IAS, ambl’objectiu de desenvolupar un plaoperatiu 2011-2015 per millorar elfuncionament intern de l’organitzaciói l’atenció a la salut de la població.Aquest pla presenta una sèrie d’à-rees de millora en funció dels proble-mes detectats i les actuacions perabordar-les. La investigació quantitativa ha per-mès obtenir informació actualitzadade la població objecte de l’estudi entermes geogràfics, mediambientals,demogràfics, socioeconòmics i d’es-tat de salut de la comunitat (causesde mortalitat, morbiditat, coberturavacunal, distància mitjana al centrede salut, riscos mediambientals pera la salut, situació de les llars i recur-sos de les famílies, etc.)Pel que fa a la vessant qualitativa,

l’estudi s’ha realitzat a través del tre-ball d’una Taula de Salut Comunitària(TSC-AP de l’IAS), integrada en lescomissions del Servei de Salut Co-munitària de l’IAS, formada per unequip transversal de professionalsassistencials, d’Atenció a l’Usuari,de la Unitat de Recerca i de l’equip

directiu d’Atenció Primària, i coordi-nada des del servei de Salut Comu-nitària de l’IAS. Aquest treballd’investigació s’ha fonamentat enuna enquesta de percepció de lasalut de l’usuari, complementària ala realitzada anualment pel Serveid’Atenció a l’Usuari, dissenyada ex-

pressament per a l’estudi i realitzadaa 1.050 persones que havien rebutatenció al centre de salut durant l’-últim any. Per corroborar i contrastarla informació obtinguda es va estruc-turar el treball en vuit grups focals(nouvinguts, mares primerenques,adolescents, tercera edat, malaltcrònic, usuari polidemandant, tèc-nics locals i professionals de lasalut), amb els quals es va aprofun-dir els resultats que es visualitzavenen l’enquesta.De la informació obtinguda, s’handetectat 150 àrees de millora, quehan quedat agrupades en els quatreblocs de treball sobre els quals sesosté el Pla Operatiu per al quin-quenni 2011-2015. (VEURE QUADRE)

De cada àrea de millora en deriva ungrup d’activitats. Algunes d’aques-tes, com ara la gestió per la de-manda, el Programa Pacient Expert,o la infermera d’enllaç en el “contí-nuum assistencial”, s’han començata introduir en el moment en què s’hadetectat el problema. El document primer de l’estudi es vapresentar a l’equip directiu de l’IASel mes de febrer; als professionals,el mes de març, i la presentació alsens locals es farà abans de l’estiu.Els professionals disposen de l’es-tudi en la intranet de l’IAS, en l’espaitreballadors de l’IAS - Atenció Primà-ria. �

5

L’ACTUAL/

GE

NE

R/J

UN

Y 20

11NotíciesL’IAS realitza un diagnòstic de

salut de l’Atenció Primària

Presentació de l’estudi “Diagnòstic de Salut de l’Atenció Primària a l’IAS” a

l’equip directiu de l’IAS el 2 de febrer.

Àrees de millora prioritzades

Planificació de treball intern de l’IAS Adaptar les agendes dels professionals per afavorir l’accessibilitat al sistema

Racionalitzar la burocràcia de les derivacions per disminuir la incertesa de l’usuari i la càrrega administrativa del personal assistencial

Millora de l’entorn informàtic del Fer operatiu l’entorn OMI-APprofessional

Promoció de la salut amb la Promocionar la salut de la comunitat a partirparticipació de la comunitat treball transversal amb els agents locals i la

pròpia comunitat

Sostenibilitat del sistema Augmentar la sostenibilitat de l’activitat en l’atenció primària

Institució

El Servei d’Urgències de l’HospitalSanta Caterina, gràcies a les obresde reforma que van concloure a finalsde l’any passat, ha aconseguit millorar

la comoditat i la intimitat delspacients. Les obres han permès inso-noritzar els boxs de psiquiatria, indi-vidualitzar els espais de l’Àrea de Vigi-

lància Intermèdia (ACVI) dotats dequatre llits, i incrementar la capacitatdel servei amb dos boxs polivalentsmés. La supervisora d’Urgències,

Maria Monsuñer, destaca que “dis-posar de més boxs ens permet aten-dre els malalts amb més rapidesa iacomodar a aquells pacients que toti no estar greus, les seves condicionsfísiques són deficients”. �

6

L’ACTUAL/

GE

NE

R/J

UN

Y 20

11Notícies

Equipaments i serveis

Reforma del Servei d’Urgències Imatges del servei després de la reforma.

Nova sala d’estimulació basal al Servei de DiscapacitatIntel·lectualEl Servei de Discapacitat Intel·lectualde l’IAS compta des de fa unsmesos amb una sala d’estimulacióbasal que utilitzen els professionalsdel servei com a eina de treball ambels seus usuaris. Concretament ésl’equip d’infermeria qui ho fa. Segonsinforma la seva coordinadora, AnnaPla, dins dels processos de cura deles persones que s’atenen s’utilitzendiferents tècniques, amb l’objectiude generar a aquest tipus de pacientun benestar tant físic com psicolò-gic. Una de les tècniques empradesés l’abordatge intel·lectual perquèpuguin reordenar els seus pensa-ments i elaborar una visió del mónmés amable de la que acostumen atenir quan s’endinsen en estats de

confusió o malestar. “Quan treballemamb persones amb discapacitatintel·lectual aquest abordatge quedade vegades limitat i hem de recórrera tècniques que treballin no tant l’as-pecte intel·lectual com l’emocional”,explica la coordinadora. La sala d’es-timulació permet aquesta tasca.La sala d’estimulació basal és unespai equipat amb un llit d’aigua atemperatura corporal i diferents dis-positius lumínics, sonors i tàctils. Enaquest espai l’usuari entra en unestat de relaxació profund i es des-prèn de les tensions, que, segonsindica Pla, “provenen moltes vega-des de l’entorn, però també delsusuaris mateixos”. La tècnica quepermet aplicar la sala es basa en

l’estimulació dels sentits (visual, ol-factiu, auditiu i sensitiu). El movi-ment i la temperatura del llit, lamúsica suau i els jocs de llum faci-liten la relaxació. El professional queacompanya l’usuari manté una acti-tud neutral i observadora per pren-dre nota de les seves vivències,actituds i preferències dins de lasala, i de la diferència d’estat abansd’entrar-hi i després de l’experièn-cia. “El ritme d’assistències, comqui va al gimnàs, ha de ser cons-tant. Es tracta d’un procés d`apre-nentatge de tècniques de relaxacióque es presenten com a ajudes ensituacions d’estrès, ja que lescèl·lules del cos tenen memòria”,afirma Pla. �

Enfuncionamentl’admissióautomàtica depacients

L’IAS ha posat en marxa el sis-tema d’admissió automàtica depacients, al servei de ConsultesExternes de l’Hospital Santa Ca-terina. El sistema, en funciona-ment des del mes de març, técom a objectiu alliberar els mos-tradors d’aquest servei de les tas-ques d’admissió de pacients.L’admissió automàtica constad’un terminal amb pantalla tàctil iun lector de targetes que perme-ten a l’usuari consultar les visites.Quan el pacient les confirma, esprodueix de forma automàtical’admissió en el sistema d’infor-mació de gestió de pacients. Ac-tualment el sistema està en fasede proves. �

7

L’ACTUAL/

GE

NE

R/J

UN

Y 20

11Notícies

Conscienciació sobre elsperjudicis del tabac El 23 de maig, l’ABS de Breda-Hos-talric va donar el tret de sortida a laSetmana sense fum, una iniciativadel col·lectiu d’infermeria d’aquestal’àrea bàsica de salut, que té com aobjectiu conscienciar els fumadorssobre els perjudicis del tabac i as-sessorar-los sobre com poden aban-donar l’hàbit de manera efectiva.Totes les persones interessades vanpoder adreçar-se als punts d’infor-mació, exploració i consell, situats alconsultori local de Riells, el CAP deBreda i el CAP d’Hostalric. La Sandra Ortí i la Isabel Pelegrín, ar-tífexs de la iniciativa, van realitzar alsfumadors que s’acostaven als tau-lells diverses proves: el test d’addic-ció, una cooximetria i l’examen del’edat pulmonar. En funció dels resul-tats informaven el fumador sobrequè fer i el seu seguiment a la UDT.Les proves realitzades s’introduïen almoment en la història clínica del pa-cient gràcies a la connexió en xarxadel punt d’informació i atenció. D’altra banda, la Setmana sensefum es va traslladar a les escoles deles poblacions per conscienciar elsmés petits dels efectes malignesdel tabac. I entre d’altres actua-cions, el 23 de maig es va fer unalectura de cartes redactades pelsalumnes de sisè de l’escola d’Hos-talric amb motiu del tema. Les mi-llors cartes van ser llegides pelsseus autors a la ràdio local del poblei el seu conjunt va quedar exposatal CAP d’Hostalric.

El 30 de maig també es va celebraruna caminada pel municipi que vacomptar amb més de dos-cents ins-crits i una pintada de samarretesamb lemes antitabac feta pels alum-nes de primària de les escoles del’ABS.

Consell al Parc HospitalariMartí i Julià Amb el mateix objectiu, l’entrada del’Hospital Santa Caterina es va con-vertir el 2 de març en un un puntd’informació i diagnòstic per a totesles persones fumadores que entra-ven al Parc Hospitalari, si així ho des-itjaven. Aquesta va ser una iniciativaconjunta de quaranta hospitals del’Estat espanyol impulsada per cons-cienciar els ciutadans de la greu ma-laltia que suposa l’addicció a lanicotina. �

L’atenció a la deshabituació tabàquicades de l’ABS de Breda HostalricL’any 2010, l’ABS de Breda-Hostalric va posar en funcionament una Unitatde Deshabituació Tabàquica (UDT), amb l’objectiu de donar consell al fuma-dor i informar-lo del seu estat de salut en relació amb la seva addicció a tra-vés de diferents proves, i, un cop fet el diagnòstic, orientar-lo en les pautesa seguir per deixar l’hàbit (medicació i controls successius). La UDT acullprincipalment els fumadors amb diversos intents de deixar de fumar sense

èxit, fumadors amb cardiopatia isquèmica, arítmies cardíaques, hipertensióarterial no controlada i malalties cròniques; fumadores embarassades o enprocés de lactància, fumadores amb malalties psiquiàtriques i fumadors ambaltres drogodependències. La UDT, atesa per la infermera Sandra Ortí i elmetge José Luis Perotti, ha atès aquest any, des del mes de gener fins al 20de maig, 61 casos nous.

Sandra Ortí atenent els mitjans

de comunicació durant la

jornada de conscienciació del 2

de març celebrada a l’Hospital

Santa Caterina.

Equipaments i serveis

Els centres d’atenció primària d’An-glès, Breda i Llagostera de l’IAS hanposat en marxa el Programa PacientExpert de l’Institut Català de la Salut(PPE-ICS). Concretament a Breda, la primerasessió va començar el 12 d’abril alCentre Cívic de la població, amb unun pacient expert i vuit usuaris ambtractament anticoagulant. Es pre-veuen deu sessions setmanals d’unahora i mitja cada una, tot i que finsal moment se n’han fet tres a causade la incompatibilitat horària amb elpacient expert. Durant la primeratrobada es va fer la presentació delsmembres, l’explicació dels objectiusdel programa, les normes del grup,els beneficis i avantatges i també esvan realitzar un seguit d’enquestes.En la segona sessió es va parlar dequè són els anticoagulants, per aquè serveixen, com funcionen i coms’han de prendre. I la tercera reunióes va dedicar a les malalties en quès’utilitzen els anticoagulants, quinespastilles hi ha, quina dosi té la pasti-lla i com actuen. Segons ha posat demanifest el personal del centre “elprograma està resultant una expe-riència gratificant tant per a nosal-tres com per als usuaris”.Els professionals de l’ABS de Breda-Hostalric implicats en el programasón les infermeres Montse Pomes,Judit Ruiz, Silvia Sánchez i la met-gessa Isabel Ortiz.Per la seva banda, el CAP de Llagos-tera va cloure el 19 de maig el pri-mer grup del Programa PacientExpert en insuficiència cardíaca (IC).Han estat nou sessions setmanalsde noranta minuts cadascuna, allocal social de “la Caixa”. El pro-grama va començar el 17 de març,amb un total de vuit persones diag-

nosticades d’IC, inclòs el pacient ex-pert. Carolina Soler, infermera del’ABS de Cassà de la Selva explicaque “prèviament a l’inici del pro-grama vàrem formar el pacient ex-pert en sessions individualitzadesperquè pogués parlar de la malaltiaen qüestió, dels seus signes i símp-tomes, tractament, estil de vida iconsells, senyals, descompensa-cions, qualitat de vida i entorn”. Elpacient expert va desenvolupar encada sessió la teoria del tema a trac-tar segons els objectius a assolir. “Entot moment”, continua Soler, ”elspacients han intervingut i expressatles seves opinions i experiències,creant una bona sintonia i intercanvientre ells”. Els professionals sanita-ris han expressat la satisfacció d’ha-ver participat en el programa, “jaque dia a dia hem après amb ells id’ells, i hem assolit amb escreix elsobjectius que ens havíem plantejata l’inici del programa”, asseguren.

“El grup també ens ha expressat ungran agraïment, no només pels co-neixements adquirits, sinó tambéper l’experiència de compartir laseva malaltia entre iguals i gràcies aaixò disminuir el sentiment de sole-dat davant la patologia”, afegeix l’e-quip. El personal de l’ABS de Cassà de laSelva implicat en el programa sónles infermeres Àngels Burset,Montse Masó, Eva Pau, Cèlia Santa-maria i Carolina Soler, i les metges-ses Elena Amorós i Cristina Serra. En relació amb el CAP d’Anglès, lessessions també es van iniciar el mesde maig i clouran aquest mes dejuny. Aquest primer grup ha tractatla teràpia anticoagulant oral.Els professionals de l’ABS d’Anglèsimplicats en el programa són: les in-fermeres Lídia Güell i Mònica Selva,

i el metge Josep Maria Huguet. El Programa Pacient Expert consis-teix en l’organització de sessionsgrupals de pacients amb una deter-minada patologia crònica i conduï-des per un pacient expert amb lamateixa patologia, sota la supervisiód’un professional. Aquestes ses-sions tenen com a objectiu que elspacients millorin la comprensió de lamalaltia crònica mitjançant l’inter-canvi de coneixements amb el pa-cient expert, a fi de promoure uncanvi d’hàbits que millori la qualitatde vida i potenciar l’autocura. El pro-grama pretén incidir en la millora dela qualitat de vida dels pacients crò-nics i dels seus familiars, compartintamb ells la presa de decisions comuna part més del procés assisten-cial, i millorar l’autocura i el compli-ment terapèutic. �

8

L’ACTUAL/

GE

NE

R/J

UN

Y 20

11Notícies Anglès, Breda i Llagostera

activen el programa PacientExpert

La doctora Elena Amoròs amb el pacient expert preparant una de les

sessions.

Equipaments i serveis

9

L’ACTUAL/

GE

NE

R/J

UN

Y 20

11Notícies

Formació i docència

El 31 de maig, l’Hospital Santa Cate-rina va acollir les II Jornades deRecerca de les Organitzacions Sani-tàries de les Comarques Gironines,que van comptar amb la participacióde la Clínica Girona, la CorporacióSalut Maresme-Selva, la FundacióSalut Empordà, l’Institut Català de laSalut (ICS), la Fundació Privada Hos-pital de Campdevànol, la FundacióPrivada Hospital de Puigcerdà, la Fun-dació Privada Hospital de Sant Jau-me, els Serveis de Salut IntegratsBaix Empordà, i l’Institut d’Assistèn-cia Sanitària, organitzadora de la jor-nada. Durant l’acte inaugural, presiditpel gerent de la Regió Sanitària deGirona, Joaquim Casanovas, el pre-sident de l’IAS, Joan Profitós, vaassegurar que “l’activitat de recercaés cabdal, en convivència amb l’ac-tivitat assistencial de les organitza-cions sanitàries”. En opinió de Profi-tós, “sense recerca un país noevoluciona”. “Hem de treballar perfomentar l’activitat investigadora deles organitzacions sanitàries, malgratels reajustaments econòmics”, vaafirmar. El president de l’IAS tambéva assenyalar que la cooperacióentre organitzacions i professionalsés “un camí per vetllar per la soste-

nibilitat de la recerca de les organit-zacions sanitàries comarcals”.La trobada, que va reunir més de100 persones, va tenir com a objec-tiu donar a conèixer a tots els pro-fessionals sanitaris dels centres vin-culats a les organitzacions sanitàriesd’àmbit comarcal de la Regió Sani-tària de Girona (RSG) les activitatsde recerca clínica, epidemiològica itecnològica dels diferents centres iserveis, fomentar la interrelació entreels professionals dels diferentsàmbits assistencials i categories pro-fessionals que intervenen en els pri-mers nivells d’atenció, i proporcionaruna plataforma que faciliti i faci visi-ble el debat sobre la implicació delscentres del primer nivell en la recercabiomèdica avançada i la docència degrau universitari.La jornada, estructurada en un totalde vint comunicacions orals, vacomptar amb una taula rodona queva debatre sobre l’organització de larecerca biomèdica a les comarquesgironines. Moderada pel doctor Se-cundino López Pousa, cap de la Uni-tat de Recerca de l’IAS, hi vanintervenir el digestòleg i coordinadorde la recerca clínica de l’HospitalUniversitari Dr. Josep Trueta, Xavier

Aldeguer, que va oferir una exposiciósobre el paper del nou IDIBGI; el psi-quiatre i assessor científic de la Uni-tat de recerca de l’IAS, JoanVilalta-Franch, que va parlar sobre larecerca dels hospitals comarcals; iel metge de família i coordinador dela Unitat de Recerca de l’Àmbit d’A-tenció Primària de Girona de l’ICS,Rafel Ramos, que centrar la seva po-nència en la recerca a l’atenció pri-mària.

Premis a la recerca clínicaL’IAS va lliurar els premis a la recercaclínica 2009-2010 en les categoriesmillor article, comunicació oral i pòs-ter. El premi per al millor article,dotat amb 700 euros, va ser per altreball “Peripheral zone prostate can-cer in patients with elevated PSA le-vels and low free-to-total PSA ratio:detection with MR imaging and MRspectroscopy. Radiology. 2009;253:135-43”, dels professionals Vi-lanova JC., Comet J., Barceló-VidalC., Barceló J., López-Bonet E., Ma-roto A., Arzoz M., Moreno A., ArealJ. Aquest estudi, segons ha explicata l’Actual l’autor principal, Joan Car-les Vilanova, mostra la utilitat de laressonància magnètica en el diag-

nòstic precoç del càncer de pròs-tata, amb una eficàcia del 97%, il’estalvi de biòpsies als pacients. “Lainvestigació”, diu, “va mostrar la uti-litat d’estudiar els pacients amb sos-pita de càncer de pròstata per PSAelevat i percentatge del PSA lliuredisminuït amb un ressonància mag-nètica per fer-ne una detecció pre-coç i evitar biòpsies innecessàriesquan la prova de ressonància resultanormal. En aquests casos, els valorsdel PSA elevat són deguts a un aug-ment de la mida de la pròstata i noper la presència de càncer”.El premi a la millor comunicació oral,dotat amb 500 euros, va ser per aJoaquin Serena, pel treball de re-cerca anomenat ÀRTIC (patologia ar-terial com a marcador de recurrènciad’ictus), un estudi prospectiu per de-tectar marcadors arterioscleròtics derecurrència vascular en pacients ambun primer ictus no cardioembòlic. El premi accèssit a la comunicacióoral, dotat amb 200 euros, va ser pera Josep Garre, per la investigació“Les demències a les comarques gi-ronines. Dades del Registre de De-mències de Girona”.En la categoria de pòster, el primerpremi, dotat amb 400 euros, i el pri-mer accèssit, dotat amb 100, vanser, respectivament, per a Pilar So-riano pel treball “Ultrasensitive c-re-active protein as an early marker ofmetabolic and cardiovascular risk(Proteïna C-reactiva ultrasensiblecom a marcador d’inici precoç derisc metabòlic i cardiovascular)”, iper a Joan Carles Vilanova per l’es-tudi “Utilitat de la RM funcional pre-biòpsia prostàtica combinada amb el% PSA lliure en la detecció del càn-cer de pròstata”.Els premis van ser lliurats pel presi-dent de l’Agrupació de Ciències Mè-diques de Girona, Gabriel Coll deTuero; el gerent de l’IAS, LluísFranch, i el director mèdic d’AtencióEspecialitzada, Primària i Sociosani-tària de l’IAS, Miquel Carreras. �

II Jornades de Recerca de les Comarques Gironines

D’esquerra a dreta, el

president de l’IAS,

Joan Profitós, i el

gerent de la Regió

Sanitària de Girona,

Joaquim Casanovas,

durant l’acte

inaugural.

10

L’ACTUAL/

GE

NE

R/J

UN

Y 20

11Notícies

Formació i docència

Jornada sobre com tractar la prevencióde recaigudes en pacients amb psicosiEl 13 de maig, l’Hospital Santa Cate-rina va acollir les III Jornades Cata-lanes del Programa d’AtencióEspecífica a la Psicosi Incipient (PAE-TPI), organitzades conjuntament perla Comissió Pedagògica i de Segui-ment del Pla Director de Salut Men-tal i Addiccions del Departament deSalut de la Generalitat de Catalunya,l’Institut d’Estudis de la Salut i l’Ins-titut d’Assistència Sanitària. Sota eltítol Estratègies per facilitar l’adhe-rència i la prevenció de recaigudes,els professionals de la salut mental(psiquiatres, psicòlegs clínics, infer-mers i treballadors socials) van trac-tar com evitar que un pacientabandoni el programa i el tractamentfarmacològic i/o psicològic en el de-curs de la seva recuperació desprésd’haver patit un episodi de psicosi. Els trastorns psicòtics constitueixenun dels principals problemes sanita-ris dins de l’àmbit de la salut mentala causa de la seva alta incidència, isón transcendents en les personesque els pateixen perquè poden afec-tar la seva vida familiar, social i labo-ral. En general s’inicien enl’adolescència o inicis de la vida

adulta. La psicosi és una condició clí-nica que afecta l’estat mental, lesrelacions i la conducta, i que es ca-racteritza per una pèrdua de con-tacte amb la realitat. Pot presentargreus trastorns de la percepció, lacognició, la conducta i les emocions(sentir veus, tenir pensaments con-fusos, pors o idees estranyes, tenirmolta o poca energia i interès per fercoses i activitats, etc.).La recerca en noves modalitats d’in-tervenció sobre la psicosi mostraque es pot tractar en les fases ini-cials i millorar-ne el pronòstic. Peraquest motiu, a partir de l’any 2006,el Pla Director de Salut Mental i Ad-diccions del Departament de Salutva crear uns programes específicsd’atenció al trastorn psicòtic inci-pient (PAE-TPI) a les diferents de-marcacions catalanes. Actualment,n’hi ha tretze i es troben al Gironès-Pla de l’Estany i la Selva Marítima,

Tarragonès, Baix Camp i Terres del’Ebre, Lleida i els barris barceloninsde l’esquerra de l’Eixample, LesCorts, Sarrià-Sant Gervasi, Sants,Montjuïc, Sant Andreu-Sant Martí iRipollet. A Girona, concretament,l’Institut d’Assistència Sanitària dis-posa de dos equips d’atenció precoça la psicosi, a Girona capital i Blanes.Els programes PAE-TPI inclouen lapoblació d’entre catorze i trenta-cincanys. Segons les últimes dades re-collides per la Comissió Pedagògicai de Seguiment del PAE-TPI, l’any2010 s’han atès a Catalunya 770persones, de les quals 251 han estatnous casos inclosos al programa. AGirona, el Programa PAE-TPI ha atès131 persones, 51 de les quals s’hanestat incloses en el programa.Segons explica el responsable delPrograma a Girona i membre de laComissió Pedagògica, Jordi Cid, undels reptes en la detecció precoç dela psicosi és canviar la manera comel professional es relaciona amb elpacient. “Nosaltres hem d’anar alpacient i no el pacient a nosaltres”,afirma. “Només des d’aquest segui-ment podem implicar l’usuari i la

seva família en el programa i tracta-ment”, afegeix.

Les JornadesEls ponents que van intervenir en lesjornades són els responsables delsprogrames d’intervenció precoç a lapsicosi de cada demarcació cata-lana. La taula inaugural va anar a cà-rrec del gerent de l’IAS, Lluís Franch,i la directora del Pla Director de SalutMental i Addiccions de la Generali-tat, Cristina Molina. Els psiquiatresEsther Lobo (Parc Sanitari Sant JoanDéu) i Cristina Vila (Fundació PereMata-Terres del Ebre) van exposarels indicadors dels programes d’a-tenció a la psicosi incipient 2010; iel psiquiatre Lluís Lalucat i la psicò-loga Anna Barajas (Associació Cen-tre Higiene Mental les Corts) vanpresentar un projecte de recercasobre el tema. Després es van cele-brar simultàniament diferents tallers,que van tractar les estratègies perfacilitar l’adherència al programa, laintegració i la prevenció de recaigu-des i les estratègies sobre psicoedu-cació i prevenció de recaigudesorientades a les famílies. �

Benvinguda als nous residents

El 18 de maig, l’IAS va celebrar l’actede benvinguda als nous residentsque s’incorporaran durant un períoded’un a quatre anys a l’IAS. La promo-ció, formada per un total de dissetresidents, va ser rebuda a la salad’actes de l’Hospital Santa Caterina

pels professionals que seran durantaquest temps els seus tutors. Lanova promoció està formada pertres MIRS de psiquiatria: Amat Cal-sina, Evgènia Baykova i Maryam Ab-delkarim, per un període de 4 anys;dos PIRS de Psicologia Clínica: RaülGonzàlez i Lorena Carrascal, per unperíode de 4 anys; quatre infermeresespecialistes en salut mental: LidiaTabeayo, Elena Benavente, Eva Cha-pela i Marta Rodríguez, per un perí-ode d’1 any; tres infermeresespecialistes en Obstetrícia – Gine-cologia: Clara Barbero, Cristina

Muñoz i Laura Ventolà, per el períodede 2 anys; i cinc residents de Medi-cina Familiar i Comunitària que faranla rotació hospitalària a l’HospitalSanta Caterina: Lázaro Antonio Ortiz,Gary Velásquez, Diana Marcela,Marloes Stelling i Jone Gaztelurrutia,per un període de 4 anys. Van inter-venir en l’acte de recepció el directord’Atenció a l’Usuari i Qualitat del’IAS, Albert Nogué; el director as-sistencial i la directora d’Infermeriad’Atenció Especialitzada, Primària iSociosanitària de l’IAS, Miquel Ca-rreras i Teresa Vilalta; el director as-

sistencial i la direcció adjunta de laXarxa de Salut Mental i Addiccionsde l’IAS, Claudi Camps i Margaritade Castro; i la presidenta de la co-missió de Docència, Cristina Gisbert.L’IAS va ser acreditat pel ministerid’Educació i Ciència per a la forma-ció d’especialitats en psiquiatria ipsicologia l’any 1996 i infermeria enSalut Mental l’any 2000. Les dife-rents línies de servei de l’IAS permetoferir una formació completa en quèels residents poden desenvolupar laseva especialitat tant en l’àmbit hos-pitalari com en el comunitari. �

11

L’ACTUAL/

GE

NE

R/J

UN

Y 20

11Notícies

Formació i docència

Formació ainfermeria per ala prescripció dereceptes L’Institut d’Assistència Sanitària i elCol·legi Oficial d’Infermeria de Gironahan signat un acord per impartir laformació que permetrà acreditar elcol·lectiu d’infermeria per a la pres-cripció farmacològica. Gràcies aaquest acord, que han formalitzat elgerent de l’IAS, Lluís Franch, i la pre-sidenta del col·legi professional,Carme Puigvert, la formació es podràdur a terme als centres de l’IAS, cosaque en facilitarà l’accés i realització.El RD 1718/2010, de 17 de desem-

bre (BOE número 17, de 20 de generde 2011), estableix els requisits quehan de complir les receptes i, perprimera vegada, es contemplen elsmodels d’ordre de dispensació far-macològica dels professionals d’in-fermeria. En aquest sentit, els

professionals han d’estar acreditatsi, per adquirir les competències ne-cessàries, han de fer el curs “Pres-cripció farmacològica en Infermeria”.Aquesta formació consta de dife-rents mòduls i tracta els temes se-güents: el marc legislatiu de la

prescripció de receptes en Inferme-ria, els fonaments teòrics i pràctics,la metodologia, les noves tecnolo-gies aplicades a la prespripció, i lesTIC aplicades a la pràctica clínica i ala formació d’infermeria.En el seu conjunt treballen a l’IAS347 infermeres i 20 llevadores. �

Un moment de la signatura del

conveni. D’esquerra a dreta: la

vicepresidenta del COIGI i infermera

de l’IAS, Sílvia Bardalet, la presidenta

de l’entitat, Carme Puigvert, el gerent

de l’IAS, Lluís Franch, i la directora

d’Infermeria de l’Atenció Primària,

Especialitzada i Sociosanitària de

l’IAS, Teresa Vilalta.

El paper de la infermeria en la vida de la salut de les personesEl 12 maig, amb motiu del Dia Inter-nacional de la Infermeria, l’IAS va or-ganitzar a l’Hospital Santa Caterinauna jornada a l’entorn del paper dela infermeria en l’atenció de les per-sones al llarg del seu cicle vital, enels diferents nivells assistencials.Sota el títol Un pas pel món sanitari,l’objectiu de la jornada va ser des-criure, a través de l’exposició d’uncas clínic, quina ha és la mirada in-fermera: el naixement, la consultade pediatria en el centre d’atencióprimària, el programa del nen sa i dela salut bucodental, la utilització delprotocol d’atenció domiciliària o elde la diabetis, etc. Segons subratllal’adjunta a la direcció d’Infermeriad’Atenció Primària de l’IAS, ÀngelaVilà, “en totes aquestes facetessempre hi trobem la infermera ques’interessa sobretot pel benestar dela persona, aspecte bàsic del treballinfermer i que ens interessa espe-cialment com a professionals. Lesactivitats, ja siguin preventives, depromoció de la salut, curatives opal·liatives, tenen com a finalitat que

la persona es trobi bé, incrementi elseu nivell de salut i millori la qualitatde vida".La jornada, inaugurada per la direc-tora d’Infermeria d’Atenció Primària,Especialitzada i Sociosanitària del’IAS, Teresa Vilalta, i per la coordi-nadora de formació d’Infermeria d’A-tenció Especialitzada de l’IAS,Montserrat M. Rimbau, es va des-envolupar en dues taules rodones.La primera, dedicada a la infermeriai la infància va ser moderada per l’in-fermer de l’Hospital Santa CaterinaDavid Càmara. Va comptar amb laintervenció de Lourdes Enrich, auxi-liar d’infermeria del CAP de Cassà dela Selva; Mireia Monsuñer, infermerade pediatria del CAP de Caldes; An-tònia Sabench, infermera de pedia-tria del CAP de Santa Coloma; ElenaSánchez, infermera de la Unitat A del’Hospital Santa Caterina, i Consol Vi-lert, infermera del Centre de SalutMental Infantil i Juvenil. A la segonataula rodona, centrada en la inferme-ria i l’edat adulta, i moderada per lainfermera del CAP de Breda, Montse

Pomés, hi van participar Núria An-glada i Clemen Ramos, infermeresde la Unitat F de l’Hospital Santa Ca-terina; Esther Busquets, infermerade l’ABS Sils-Vidreres-Maçanet; Ju-dith Ruiz, infermera de l’ABS Breda-Hostalric; i Lílian Vivas, infermera dela Unitat S1 del Centre SociosanitariLa República. �

Imatge del

programa Un pas

pel món sanitari.

12

L’ACTUAL/

GE

NE

R/J

UN

Y 20

11Notícies

Formació i docència

Les unitats de salut internacionals(USI) de tot Catalunya es van trobarel 6 d’abril a l’Hospital Santa Cate-rina en una jornada organitzada perl’IAS per avançar en l’atenció espe-cífica als viatgers que es desplacenper llargues temporades a zonesamb risc de contraure malaltiestransmissibles. Aquests col·lectiussón principalment immigrants queretornen al seu país d’origen entredos i tres mesos, i cooperants. Lajornada, que va reunir prop de 70professionals, també va tractar lacoordinació entre les USI, altres uni-tats de medicina tropical i els cen-tres d’atenció primària per millorarla continuïtat de l’atenció al viatger;i la responsabilitat civil dels profes-sionals sanitaris en l’atenció a usua-ris específics com ara menors odones embarassades.Professionals de les USI de Lleida,Drassanes i l’Hospital Clínic van

conduir un espai dedicat als con-sells específics i l’actitud davantd’una llarga estada, així com la qui-mioprofilaxi i les vacunes i el proto-col a seguir en els casos de donesen estat fèrtil. Experts de la USI deDrassanes també van intervenir enla sessió adreçada als cooperants.Després d’una exposició realitzadapel magistrat de l’Audiència de Gi-rona, José Isidro Rey, que va oferiruna ponència sobre els aspectes le-gals que els professionals han detenir en consideració a l’hora d’ad-ministrar una vacuna, especialistesdel la Unitat del Clínic van informarsobre la vacuna de la febre groga enels casos dels viatgers d’edat avan-çada. La jornada, inaugurada pel doctorRamon Dalmau, cap de la USI del’IAS, i pel doctor Albert Nogué, cap d’Atenció a l’Usuari, Admissions iQualitat de l’IAS, va cloure amb una

taula rodona moderada pel respon-sable de Salut Internacional de laGeneralitat de Catalunya, ToniDedeu. Hi van intervenir professio-nals de les USI de Vic i de Bellvitgei la doctora Cristina Soler, com aresponsable de la Unitat de Medi-cina Tropical de l’IAS. La taula vaestar centrada en la relació de lesUSI amb l’atenció primària, la coo-peració efectiva entre unitats i lacoordinació entre les USI i les Uni-tats de Medicina Tropical. També esva donar un espai a la informacióque ofereix el servei Sanitat Res-pon.

El doctor Ramon Dalmau va desta-car en les seves declaracions alsmitjans de comunicació la impor-tància d’incidir sobre la vacunacióno obligatòria però “altament reco-manable” en cas de viatjar al Ma-greb, l’Amèrica Central i del Sud, ique fa referència al tifus, hepatitis,triple vírica i tètanus. Així mateix,l’expert va subratllar el paper de lesunitats de salut internacional enl’àmbit de la salut pública com acentres preventius de brots de ma-lalties, i va posar de relleu la impor-tància de seguir el tractament tantabans del viatge com a la tornada,

A finals de l’any passat va tenir lloca Cassà de la Selva un acte de soli-daritat amb l’Associació de Familiarsde Malalts d’Alzheimer de la pobla-ció, en el qual hi va participar el capde la Unitat de Demències de l’IAS,Secundino López Pousa. El doctor vamanifestar la importància de l’activi-tat de l’associació per a les famílies.La projecció del documental Bici-cleta, cullera, poma va ser el puntd’atracció. El reportatge, dirigit perCarles Bosch, dóna testimoni del diaa dia de la lluita personal de PasqualMaragall des que se li va diagnosti-car la malaltia de l’Alzheimer. La na-rració reflecteix aspectes puntualsde la seva vida amb relació al procés

diagnòstic de la malal-tia, i convida el públicen general a fer que noes visqui de forma ne-gativa i a reconèixerque els recursos per al tractamentque s’ofereixen a Catalunya són elsmateixos que a nivell mundial. Lapel·lícula posa de manifest el canvide l’estructura familiar en el procésdignòstic i en l’evolució de la malal-tia, i destaca el paper del curadorprincipal. “D’aquí”, afirma l’equip deDemències de l’IAS, “la importànciadels professionals que treballem enel camp de les demències a l’horade cercar recursos per oferir un su-port als curadors: persones que d’un

dia per l’altre, davant una nova situa-ció desconeguda fins llavors, es tro-ben amb moments de gran duresa isoledat."

Cuidar la memòriaAixí mateix, el passat 19 de febrer eldoctor López Pousa va intervenir enunes jornades celebrades a SantFeliu de Guíxols convocades per l’Es-pai del Metge i de la Salut Rural i laCàtedra Martí i Casals. Durant laseva exposició a la taula rodona “Ex-

periències a l’entorn del’Alzheimer”, López Pousava incidir en la importànciade la prevenció en el des-envolupament de la malal-tia. L’expert va posar derelleu controlar dels factors

de risc cardiovasculars (HTA, diabe-tis, colesterol), la dieta equilibrada,baixa en greixos i rica en vitaminesE i C, exercitar la memòria i les ca-pacitats intel·lectuals (lectura, pas-satemps…), realitzar activitatsfísiques moderades, prendre un odos gots de vi diaris (no més) i evitarl’estrès. Així mateix, Pousa va su-bratllar la importància preventivaque atorga ser mentalment, social-ment i físicament actiu, així com elcontrol de les malalties cròniques. �

Actes informatius a favor de l’Alzheimer

Trobada de les unitats desalut internacional al’Hospital Santa Caterina

Un moment de la jornada de les USI a l’Hospital Santa Caterina.

13

L’ACTUAL/

GE

NE

R/J

UN

Y 20

11Notícies

Formació i docència

malgrat que no es presentin símp-tomes de malaltia.La Unitat de Salut Internacional del’IAS va atendre l’any 2010 untotal de 5.655 visites. Aquest any,la unitat ha atès entre els mesosde gener i febrer un total de 807primeres visites, un 10% més queles realitzades durant el mateixperíode de l’exercici anterior. Enrelació amb el tipus d’usuaris ate-sos, l’any 2010, el 35% correspo-nia a persones que marxaven devacances en viatges organitzats,preferentment al sud-est asiàtic,Kènia i Tanzània (Àfrica); un 25%eren immigrants que retornaven alseu país durant un temps (Gàm-bia, Mali, Guinea Konacri i Sene-gal, principalment); el 10%,cooperants amb destí a Àfrica(Gàmbia i Senegal) i països de l’A-mèrica Central; i la resta, corres-ponien a usuaris que emprenienun viatge organitzat pel seucompte, amb preferència al sud-est asiàtic i nord de l’Índia (regiódel Rishikesh). �

El 22 de febrer, la Línia 17 de l’IAS,com a membre integrant de la Pla-taforma de Salut i Cooperació de Gi-rona —SACOOP—, va organitzar ala Universitat de Girona una jornada de reflexió sobre la situació que viuHaití un any després del terratrèmolque va arrasar el país el 12 de generde 2010. Durant la jornada, diferentsprofessionals que són o han estattreballant al país van exposar laseves experiències i opinions sobreel que va passar i el que viu actual-ment el país. La presentació va anara càrrec de la coordinadora de la pla-taforma, Anna Bonmatí, i de la vice-rectora d’Estudiants de Cooperació i

Igualtat de la UdG,Maria Rosa Terradelles.La vicerectora va desta-car que la situació caò-tica del país haviaimpedit posar en pràc-tica la cooperació d’es-tudiants en el territori haitià a travésd’un projecte pont que havia creat launiversitat. Durant la taula rodona sobre les di-ferents experiències dels coope-rants, l’infermer del SEM i cooperantdurant l’emergència, Dani Martínez,va explicar com els professionals delpaís van ajudar en el camp d’emer-gències mèdiques, situat a 4 quilò-

metres del centre neuràlgic de la ca-tàstrofe; Maria Mur, membre d’UNI-CEF, va informar de la tasca ques’està portant cap actualment ambels infants i les escoles; i FerranDaban, membre de Metges SenseFronteres, va detallar com un anydesprés la població no pot tornar acasa seva i com el país continua vi-vint, en aquest sentit, una situació

d’emergència. La jornada també vacomptar amb una conferència delperiodista gironí Josep Martinoy, elqual es va mostrar molt crític amb lacooperació internacional al país. Unaparòdia de la cooperació internacio-nal, a càrrec de Miquel Ollé (Pallas-sos sense Fronteres), va cloure lajornada.La SACOOP és una plataforma departicipació en temes de salut i co-operació integrada per professionalsde l’àmbit sanitari i amb participacióde l’IAS, els col·legis professionalsde metges, psicòlegs, diplomats eninfermeria i farmacèutics, els hospi-tals Sant Jaume d’Olot, Campdevà-nol, SSIBE, la Fundació SalutEmpordà i l’Escola Universitària deFisioteràpia Garbí. �

COOPERACIÓHaití, un any després

L’artteràpia és un tractament psico-terapèutic per mitjà de l’art i del des-envolupament del potencial humà,basat a generar les condicions quefaciliten reconèixer les capacitats decreació i de cura que cada personaposseeix. Per això es treballa inte-gralment amb la persona, amb lesseves capacitats i desitjos, i no tansols amb els símptomes. Actual-ment, l’artteràpia s’aplica tant enl’àmbit de la salut (per exemple, lasalut mental, les addiccions o l’on-cologia),com en l’educació i el sectorsocial (immigració i integració social,violència, tractament de la gent gran,etc.).Per avançar en el coneixement de ladisciplina, professionals de la salut,l’educació i el sector social es vantrobar del 19 al 26 de març en les IIIJornades d’Artteràpia, Salut i Comu-nitat, organitzades per l’AssociacióProfessional d’Artterapeutes (Gre-fart) i l’Institut d’Assistència Sanità-ria. Al Centre Cultural La Mercè vatenir lloc una presentació d’experièn-cies en artteràpia i un taller obert

d’aquesta pràctica. El 23 de març,l’Hospital Santa Caterina va celebrarla presentació de l’exposició i de lesjornades en un acte inaugural presiditper la directora adjunta de la Xarxade Salut Mental i Addiccions del’IAS, Margarita de Castro; la coor-dinadora de l’Hospital de Dia d’Ado-lescents, Glòria Trafach, i el presidentde Grefart, Miquel Izuel. El 26 demarç, el Museu d’Art de Girona vaacollir una segona presentació d’ex-periències en artteràpia. I del 19 al26 de març, l’Hospital Santa Caterinai el Museu d’Art de Girona van serles seus de dues exposicions delstreballs realitzats en artteràpia perdiferents col·lectius. Aquestes duesmostres s’han pogut veure poste-

riorment en els diferents centres del’IAS a les comarques gironines.L’Artteràpia es una pràctica artísticai clínica que als països anglosaxonsestà integrada al sistema nacionalde salut. A l’Estat espanyol, l’any2010 diferents associacions profes-sionals van crear la Federació Espan-yola d’Associacions Professionalsd’Artteràpia, amb l’objectiu de poten-ciar el desenvolupament professio-nal, la recerca i l’elaboració d’un codideontològic que en reguli la pràctica.Concretament a Girona, la UdGimparteix un màster integratiu de lamatèria. I la seva aplicació en l’àmbitde la salut mental es realitza ja deforma incipient als diferents centresde salut mental de l’IAS. �

L’artteràpia com a eina psicoterapèutica

Imatge de l’exposició

de treballs realitzats

en artteràpia per

diferents col·lectius,

ubicada a l’Hospital

Santa Caterina.

Moment de l’actuació de cloenda, a càrrec de

Miquel Ollé (Pallassos sense Fronteres).

14

L’ACTUAL/

GE

NE

R/J

UN

Y 20

11Entrevista

- L’Actual: Detecto sempre un debat

interior entre “assistència” i “gestió”

en els professionals que han exercit

les dues responsabilitats. Quina és la

seva experiència?

- Àngela: En un principi trobes a fal-tar el pacient i la família, perquè l’a-tenció és molt gratificant. Peròdesprés te n’adones que treballar engestió també ho és, i que indirecta-ment també contribueixes al benes-tar del pacient a través de la feinadels professionals d’infermeria. Lateva responsabilitat és facilitar-losels instruments perquè puguin des-envolupar-se professionalment, ferla seva feina i generar les eines quepermetin una bona comunicació iparticipació, aspectes que amb totaseguretat repercutiran en el bé delspacients.- L’Actual: Què fa des de la seva di-

recció?

- Àngela: Coordino l’equip d’inferme-ria de primària, tant infermeres comauxiliars. Les directrius de la direcció

d’infermeria es traslladen a les trescoordinadores d’infermeria d’atencióprimària: la Ruth Arnau, l’Anna Es-cura i la Gemma Caparròs. Fem unseguiment dels objectius, dels indi-cadors de qualitat segons marca Cat-Salut, i, en definitiva, de tota aquellaactivitat que volem implementar alscentres d’atenció primària. Intentem tractar els pacients al mésa prop de casa que sigui possible i,per aquest motiu, treballem perincrementar la capacitat de resolucióde l’atenció primària i per millorarl’atenció domiciliària. Per això, el2010 vam incorporar a la nostra car-tera de serveis de primària, perexemple, el test de tolerància a laglucosa en els control d’embaràs iles espirometries sol·licitades pelspneumòlegs de l’Hospital SantaCaterina; d’altra banda, volem queaquesta atenció es faci amb la màxi-ma celeritat possible i, per aquestaraó, incidim sobre la millora de l’ac-cessibilitat als serveis. Finalment,

volem que els nostres usuaris siguinatesos al més aviat possible en eldecurs de la seva malaltia, i per aixòtreballem sobre les tasques preven-tives i de detecció precoç. Per exem-ple, dins de les activitats comunità-ries organitzades a l’ABS deBreda-Hostalric, durant la “Setmanasense fum”, els equips de metges iinfermeres de Riells, Breda i Hostalrices van traslladar als bars per oferirvaloració (a través d’una cooxime-tria) i consell als fumadors sobre comdeixar de fumar.A més, donem molta importància altreball en equip, sobretot amb la di-recció mèdica i amb la d’atenció a

l’usuari, i també al treball en xarxaamb els diferents agents de les ins-titucions locals.- L’Actual: Quins altres objectius des-

tacaries?

- Àngela: Jo destacaria el fet de po-tenciar el col·lectiu d’infermeria en eltractament de la malaltia crònica. Lapatologia crònica és cada vegadamés predominant. No podem curar-la però sí treballar perquè el pacienttingui la millor qualitat de vida pos-sible. De fet, això és el que prete-nem amb el programa PacientExpert, el seguiment individual o gru-pal (com a ara els grups d’educacióper a diabètics, tallers de fibromiàl-

“La clau està en el treball transversal entre tot elpersonal dels diferents nivells assistencials”

Àngela VilàADJUNTA A LA DIRECCIÓ D’INFERMERIA EN ATENCIÓ PRIMÀRIA DE L’IAS

L’Àngela Vilà es va incorporar a l’Institut d’Assistència Sa-nitària l’abril del 1998 com a infermera corretorns al vellHospital Santa Caterina de Girona. Amb l’obertura del nouhospital al Parc Hospitalari Martí i Julià (2004), Vilà passà aocupar una plaça de nits al Servei de Medicina Interna finsal desembre de 2007, moment en què inicia la seva trajec-tòria en la gestió com a supervisora de nits. L’estiu de2009 assumeix la direcció adjunta d’Infermeria en AtencióPrimària: un canvi radical en la seva trajectòria professio-nal. El temps que no destina a la seva feina, el dedica alsseus fills i, entre altres activitats a la comunitat, col·laboraen la gestió del menjador d’una de les escoles del seupoble, Celrà, per oferir als nens menús més saludables. Enaquesta entrevista ens explica quina ha estat aquesta tra-jectòria, què fa actualment i per què.

ENTREVISTA A

L’Àngela Vilà al CAP de Cassà de la Selva, on té el despatx.

15

L’ACTUAL/

GE

NE

R/J

UN

Y 20

11Entrevista

gia, tallers de memòria...). Aproxi-madament un 80% dels pacientscrònics són capaços de tenir cura dela seva malaltia en el context d’unabona estratègia de foment de l’auto-cura portada a terme a l’Atenció Pri-mària. L’altre 20%, amb patologiescomplexes, requerirà tractamenttant a primària com a l’hospital, i, enaquest sentit, també ens quedamolta feina per millorar en el temade la continuïtat assistencial. Tambétreballem en un canvi de paradigmadel treball a la comunitat a partir delsresultats de la Diagnosi de Salut deles ABS de l’IAS, presentada recent-ment.- L’Actual: Com ha de ser la relació

entre l’atenció primària i l’hospitalà-

ria?

- Àngela: Transversal. Pensar i portara terme estratègies que permetinmillorar la continuïtat assistencial,com ara l’ús de la Història ClínicaCompartida de Catalunya (HCCC) perpoder compartir cada vegada mésinformació, la coordinació a travésde la infermera d’enllaç o compartirprocessos assistencials entre nivells.L’any passat es van organitzar unesjornades específiques sobre el tema;aquest any, en el marc del Dia Inter-nacional de la Infermeria, hem orga-nitzat una trobada que ha tractat eltema de la continuïtat del treballd’infermeria al llarg de la vida d’unapersona des dels diferents disposi-tius i de la importància del treballtransversal dels equips. També s’hacreat des de la Direcció d’Infermeriade l’IAS una comissió mixta de co-ordinadores d’infermeria de l’Hospi-tal Santa Caterina i dels centresd’atenció primària de l’IAS i de l’ICSde l’àrea de referència de l’HospitalSanta Caterina.La clau està en el treball transversalentre el personal mèdic, d’infermeriai el personal administratiu dels dife-rents nivells assistencials per tal,entre altres qüestions, d’abordarl’accessibilitat, evitar duplicitats i mi-

llorar la coordinació. Això és impor-tant especialment ara, moment enquè cal ser més eficients i maximit-zar els recursos disponibles.- L’Actual: Què fa falta per potenciar

els equips d’infermeria?

- Àngela: D’una banda, potenciar l’a-venç en metodologia i recerca en in-fermeria. En aquest sentit, tenim lavaloració d’infermeria inclosa dins

l’aplicatiu informàtic de primària(OMI-AP), amb una ajuda per a ladiagnosi i desenvolupament del plade cures. El gener 2010, dins de l’es-pai de formació de cada equip d’a-tenció primària, s’ha iniciat lapresentació de casos clínics d’infer-meria a cada un dels equips, amb laparticipació de la infermera d’enllaçde l’Hospital Santa Caterina, Pilar Ta-

rradas. En segon lloc, cal posar enmarxa indicadors que avaluïn el tre-ball de les infermeres tant en l’aten-ció als centres com en els domicilisi en la comunitat. I per últim, caldonar a conèixer als usuaris i a laresta de professionals les compe-tències d’infermeria per millorar elgrau de consideració de la infermeracom a professional de referència. �

Membres de l’equip assistencial

del CAP de Cassà de la Selva.

D’esquerra a dreta: Sònia Rubau

i Elena Gil (infermeres), Lourdes

Enrich (auxiliar d’infermeria),

Angela Vilà, Isabel Vila

(ginecòloga), Jesús Vilaplana

(metge), Helena Duran

(administrativa), Mònica Virgili

(auxiliar d’infermeria), Conchi

Tapiz (llevadora) i Lina Pallarols

(infermera pediàtrica).

Membres de l’equip de Coordinació d’Atenció

Primària. D’esquerra a dreta, Ruth Arnau

(coordinadora d’infermeria de l’ABS de Cassà),

Antoni Viñas (coordinador mèdic de l’ABS d’Anglès),

Josep Maria Gifre (ex-coordinador mèdic de l’ABS

de Cassà, en l’actualitat metge de família del CAP

Cassà), Àngela Vilà, Josep Costa (adjunt a la

Direcció Mèdica de l’AP i AE de l’IAS), Gemma

Caparròs (coordinadora d’infermeria de l’ABS

d’Anglès), Anna Escura (coordinadora d’infermeria

de l’ABS de Breda-Hostalric), Isabel Ortiz

(coordinadora mèdica de l’ABS de Breda-Hostalric) i

Oriol Duch (cap d’Admisions de l’IAS).

D’esquerra a dreta: Núria Batlle,

Àngela Vilà i Margarita Boix,

adjuntes a la direcció

d’Infermeria de l’’IAS.

Són les vuit del matí. A l’entrada de l’Hospital deDia s’hi troba la Sandra Renau, una de les admi-nistratives i primer contacte del servei amb l’usuarique assisteix al centre. La Sandra s’encarrega defer els registres dels pacients per a les visites,tractaments i programació. Hi serà fins a les tresde la tarda, moment en què la seva feina es tras-lladarà a l’àrea d’Admissions de l’Hospital SantaCaterina. S’obren les portes i ens endinsem alcentre neuràlgic de l’Hospital de Dia. Arriben lesinfermeres. Cada una d’elles és responsable d’unapart; de fet, aquest espai d’atenció és una unitatd’infermeria especialitzada que drena tot l’HospitalSanta Caterina. A primera hora, el personal d’in-fermeria revisa els llistats de pacients per com-provar les novetats de la jornada, tot i que sempreel programa de treball de l’endemà es deixa tancatel dia abans, fora de les necessitats específiquesque pot comunicar un facultatiu en un momentdonat. Després i durant tot el matí s’aniran suc-ceint un continu de pacients, proves i visites mèdi-ques, una activitat frenètica enmig d’una calmaaparent i molta complicitat entre les infermeres i

els seus pacients. Es respira afecte i, de fons, sesent una música suau.L’Hospital de Dia és una unitat de caràcter inter-disciplinari que atén els pacients que necessitenprocediments especialitzats, amb una finalitatdiagnòstica o terapèutica, o bé en processos qui-rúrgics ambulatoris d’una estada a l’hospital infe-rior a 12 hores. Segons explica la coordinadoradel servei, la Lourdes Herrero, avui en dia s’hadecidit potenciar el desenvolupament dels hospi-tals de dia per oferir una cobertura més àmplia,especialitzada i àgil. La Lourdes informa que algunsdels objectius d’aquests hospitals de dia són faci-litar i agilitzar l’accés dels usuaris als procedimentscomplexos que abans es duien a terme en règimd’hospitalització, millorar la qualitat de vida de l’u-suari, al qual se li dóna un major grau d’implicacióen el procés de recuperació de la seva salut, ioptimitzar els recursos disponibles per proporcio-nar avantatges econòmics. “En l’organització fun-cional del servei”, diu la coordinadora, “intervenendiferents elements complexos i dificultats implí-cites al model d’atenció, com ara la flexibilitat de

la unitat per adaptar-se a les necessitats delsusuaris, o la relació infermera-usuari, que s’esta-bleix per temps limitat i amb la pressió d’acomplirdiferents intervencions alhora”. Avui hi ha programats seixanta-quatre pacients,“tot i que sempre n’acabem enregistrant uns deumés”, afirma la Lourdes. En aquest espai, que hapassat de les 1.400 sessions de l’antic HospitalSanta Caterina de Girona l’any 2004 a les 12.893sessions comptabilitzades el desembre de 2010al nou hospital, s’hi fan proves complementàries,tractaments intravenosos, sagnies i transfusions,quimioteràpia, paracentesis, test de l’alè, estudisi proves pneumològiques, tractament del dolor,cardioversions, broncoscòpies, control de les post-endoscòpies i l’atenció derivada de la CirurgiaMajor Ambulatòria (CMA) en oftalmologia, cirurgiaortopèdica i traumatologia, cirurgia, ginecologia idermatologia. “Hem tingut un increment de lanostra activitat de l’ordre del 12% en l’últim any,en el qual la CMA és l’àrea que més pes hi ha tin-gut”, afirma la coordinadora. Els pacients hi arribena través de la derivació de Consultes Externes, el

16

L’ACTUAL/

GE

NE

R/J

UN

Y 20

11Reportatge

L’Hospital de Dia: el batec del Santa Caterina

1

Servei d’Urgències, Unitats d’Hospitalització i elsCentres d’Atenció Primària de l’àrea d’influènciade l’Institut d’Assistència Sanitària.La Lourdes em condueix per tot l’Hospital: 350m2 de superfície ocupats per la consulta del pneu-mòleg, un magatzem per a material, vestidor, unahabitació per guardar els estris de la neteja, una

gran sala per atendre principalment els pacientsde CMA, cinc boxs, dues sales de visita i unahabitació destinada a les proves complementàriesequipada amb cinta mòbil, espiròmetre, aparells isoftware per a la lectura de Holters d’ECG i TA(registre d’atenció arterial durant 24 hores). L’e-quip: la Pilar Parra, la Montse Masegú, l’AmparoHerrero, la Marta Ventura, la Sònia Roca, la Susan-na Andreu, la Verònica García, l’Anna Hernández,l’Esperança Afan de Rivera i la Lilian Chacón. La Montse Masegú, infermera que fa més de tren-ta anys que treballa a l’hospital, comença la sevajornada laboral amb unes proves de cardioversió.Avui també dóna suport al servei la Gemma Vila,infermera corretorns amb qui també havíem coin-cidit al Servei de Traumatologia temps enrere.Són gairebé les nou. Comença a haver-hi un movi-ment de pacients important. Tinc l’ocasió de parlaramb el pneumòleg Eduardo Caluccio. El doctor,conjuntament amb Juan Roldán, María JoséRedondo i Susana Mota, integra l’equip mèdic depneumologia de l’IAS. Aquests professionals tre-ballen tant a Hospitalització com a Consultes Exter-

nes i Hospital de Dia. L’Eduardo fa dos anys quetreballa a l’Hospital Santa Caterina i va cursar laseva especialitat a la Vall Hebron, centre on faguàrdies els caps de setmana. L’expert m’explicaque a l’Hospital de Dia s’atenen principalmentpersones amb EPOC. “Són pacients amb proble-mes respiratoris que necessiten ingressos fre-qüents. Pateixen un efisema pulmonar o bronquitiscrònica i necessiten oxigen domiciliari o ventilaciómecànica no invasiva. A l’hospital els fem diferentsproves: espirometries, gasometries arterials i eltext de la marxa”, indica. Aquestes visites solendurar entre 30 i 40 minuts. “També atenem elspacients amb bronquiestàcies, que són personescolonitzades per gèrmens intrahospitalaris muti-resistents, tipus pseudomonas aeruginosa oMRSA, als quals els oferim una teràpia d’inhalacióamb antibiòtic i els assistim telefònicament perevitar que hagin de venir al Servei d’Urgències”,continua. El doctor Caluccio, amb paciència, infor-ma àmpliament d’altres tipus de pacients queatén l’Hospital de Dia. L’especialista parla de lespersones amb asma, dels usuaris amb fibrosi pul-

17

L’ACTUAL/

GE

NE

R/J

UN

Y 20

11Reportatge

“L’Hospital de Dia ésuna unitat que atén elspacients que necessitenprocedimentsespecialitzats, amb unafinalitat diagnòstica oterapèutica, o bé enprocessos quirúrgicsambulatoris d’unaestada a l’hospitalinferior a 12 hores”

1- L’equip de l’Hospital de Dia. D’esquerra a

dreta i de dalt a baix: Marta Ventura,

Esperanza Afan de Rivera, Pilar Parra,

Susanna Andreu, Verònica García, Anna

Hernández, Lilian Chacón, Montse Masegú,

Amparo Herrero, Lourdes Herrero i Sònia

Roca.

2- La Sandra Renau a la recepció de

l’Hospital de Dia.

3- Nucli de l’Hospital de Dia.

4- El doctor Caluccio a la consulta de

Pneumologia.

L’Hospital de Dia: el batec del Santa Caterina

2

4

3

monar i de les persones afectades per la síndromed’apnea de la son. A les primeres se les mesurael PFR (prova funcional respiratòria) per tenir con-trol de les inflamacions bronquials i se’ls fa unseguiment funcional respiratori a través de lesespirometries i el Prick Test (prova per identificarquè provoca una al·lèrgia). “Als pacients ambasma al·lèrgica extrínseca greu, l’hospital de diaels ofereix un medicament biològic”, afegeix. “Ambrelació als pacients amb fibrosi pulmonar, fem unseguiment clínic gasomètric funcional, i, en elscasos més greus, els derivem perquè puguin sertrasplantats”, continua. La seva homòloga, la doc-tora María José Redondo, fa referència alspacients amb apnea, que el centre tracta des del’any 2008 i que cada vegada “són més nombro-sos”. “A aquest pacients els realitzem controlsde CPAP (sigles angleses que signifiquen PressióContínua en la Via Aèria)”, afegeix. “Les proves”,afirma la doctora Redondo, “les fa en bona partl’equip d’infermeria i els facultatius només inter-venim en la revisió de ventilació no invasiva”. Elspneumòlegs treballen a l’Hospital de Dia els

dimarts, dimecres i dijous, dies en què concentrenles visites per als controls post alta, les urgènciesi els casos de pacients més severs. Avui és dime-cres, i el doctor Caluccio té programades visitesentre les 12 hores i les 14.30 hores. Després de la consulta de pneumologia, torno capa nucli del servei. Tot és a prop. Al Box 2, un espaipensat per a pacients que s’hi han d’estar entre 8i 10 hores, hi ha la Josefa, una usuària que desde fa vuit anys va dos dies a la setmana a l’Hos-pital de Dia. La Josefa, segons m’ha explicat unade les infermeres, l’Amparo Herrero, té una malal-tia hematològica i necessita transfusions setma-nals. “En tractaments llargs, el pacient acabaacceptant la malaltia després de passar per dife-rents fases”, expressa l’Amparo. El cas de la Jose-fa, com tants d’altres, t’arriben al cor. Concreta-ment, a la Josefa cada dimecres li fan una analíticaamb via perifèrica que li deixen posada per evitartornar-la a punxar; dijous, li fan la transfusió deplaquetes i s’ha de quedar tot el matí a l’Hospitalde Dia. Un transport sanitari la porta i la recull.Així és cada setmana. La senyora Josefa em diu

que hi ha dies més bons que altres. Ara, precisa-ment, no passa per una bona temporada, ja quefa poc s’ha quedat vídua. No obstant això, aquí, al’Hospital de Dia, se sent molt ben tractada. “Todasson muy buenas conmigo”, em diu. A poc a poc,el box s’omple de pacients que confraternitzen iviuen amb paciència la seva realitat: a les vuit delmatí els fan una analítica, esperen, són visitatsper l’oncòleg i, després, se’ls aplica el tractament.

A la sala gran

Un cop ets a dins de l’Hospital de Dia, a la dreta,el centre disposa d’un espai obert equipat peratendre els pacients de cirurgia major ambulatò-ria. Deuen ser gairebé les deu del matí. Hi estàtreballant la Verònica García, diplomada en infer-meria amb sis anys d’antiguitat a l’IAS i, concre-tament, un any i escaig a l’Hospital de Dia. Estàpreparant un pacient que serà operat al quiròfande Traumatologia en mitja hora. Ja és el segon delmatí. Dins la mateixa sala, fa estona que estanasseguts un nen i una nena, en companyia de la

18

L’ACTUAL/

GE

NE

R/J

UN

Y 20

11Reportatge

5- La doctora Redondo durant un moment

de l’entrevista.

6- D’esquerra a dreta: La Marta Ventura, la

senyora Josefa i l’Amparo Herrero.

7- La Zainab i el seu germà, Mohamed, amb

el doctor Bastida durant el tractament.

5 6

7

seva mare i un germà petit, de mesos. Els visitaen breu el doctor Francesc Bastida, cap de Pedia-tria de l’Hospital Santa Caterina. En Mohamed, de17 anys, i la Zainab, d’11 anys, són del Marroc.Tenen una malaltia que es diu Talassèmia, un tipusd’anèmia crònica que al seu país no tracten. Fasis anys que mensualment vénen a l’Hospital deDia perquè la seva malaltia els destrueix els he-maties i necessiten una transfusió de sang. “Elsho hauran de fer tota la vida”, afirma el doctorBastida. De camí cap al Box 3 em trobo al taulell principaluna safata de bombons que la filla d’una pacientoperada de cataractes ha regalat a l’equip, com amostra d’agraïment per l’atenció que es va oferira la seva mare. Tinc l’ocasió de parlar amb laMarta Ventura, infermera de fa molts anys del’Hospital Santa Caterina. “Ara estem tranquil·les,és un moment d’espera dels resultats de les anà-lisis o que acabi la visita del pacient amb els met-ges”, explica. “El metge fa la visita, prescriu eltractament o la prova a realitzar i marxa de l’Hos-pital de Dia”, assenyala la Marta. En aquest

moment, la infermera es troba amb el cardiòlegJosep Maria Frigola, que ha vingut a valorar unacardioversió elèctrica d’un pacient visitat aquestmatí. Acompanyo l’Amparo Herrero durant la seva aten-ció a una pacient, la Maria. Li farà un test de lamarxa per a la prescripció d’oxigen líquid. La provaserveix per avaluar la capacitat d’esforç i deteccióde desaturació d’esforç (quantitat d’oxigen a lasang). L’Amparo fa caminar la Maria durant sis mi-nuts per un tram del passadís exterior de l’Hospi-tal de Dia degudament senyalitzat per no perdrede vista la distància. Un cop acaba la prova, l’Am-paro em dedica uns minuts més. “A l’Hospital deDia també assegurem que el pacient a qui hemfet les proves sigui visitat després per l’especia-lista aquí mateix o a consultes externes”. L’Am-paro també fa molts anys que treballa a l’HospitalSanta Caterina: a Oncologia, a les antiguesinstal·lacions del centre a Girona, i des del 2004,al nou Hospital de Dia del Parc Hospitalari Martí iJulià.M’acomiado de la infermera per anar a parlar amb

l’Ernest Martínez, uròleg de l’Hospital Santa Cate-rina des de l’any 1989. Ha vingut a l’Hospital deDia perquè ha enviat un pacient per iniciar untractament de quimioteràpia després d’operar-lo.“Quan un pacient té un tumor vesical s’opera i seli fa tractament amb quimioteràpia amb diferentspautes, segons el medicament. Entremig, se lirealitzen una sèrie de controls clínics per veureels resultats; i tot això es fa a l’Hospital de Dia.Després, el pacient se’n pot anar a casa”, indical’uròleg.El temps passa ràpid. Són dos quarts de dotzedel matí. Coincideixo amb la doctora Teresa Jona-ma, coordinadora de la Comissió de Cirurgia MajorAmbulatòria (CMA). La Teresa visita l’Hospital deDia dos cops per setmana com a mínim, per estarinformada de com evolucionen els pacients de laseva àrea i intercanviar informació amb la coordi-nadora de l’Hospital de Dia, la Lourdes Herrero,per resoldre les possibles incidències de la CMA.En relació amb la seva àrea i la resta de serveisamb els quals es relaciona deixa palesa la lentitudamb què se solucionen els problemes, atesa la

19

L’ACTUAL/

GE

NE

R/J

UN

Y 20

11Reportatge

8- El doctor Frigola amb la coordinadora de

l’Hospital de Dia, Lourdes Herrero.

9- L’Amparo Herrero amb la Maria

realitzant el test de la marxa.

10- Moment d’intercanvi d’informació del

doctor Martínez amb la infermera Amparo

Herrero.

8

10

9

quantitat de professionals implicats i la falta depersonal. Amb tot, però, afirma que “la relació dela CMA amb aquests serveis, i, naturalment, ambl’Hospital de Dia, és molt bona i tots els profes-sionals hi posem molt de la nostra part perquèaixí sigui”. És un constant d’anades i vingudes de metges iinfermers. Després de la doctora Jonama, tincl’ocasió de parlar el doctor Carlos Clemente, inter-nista de l’Hospital Santa Caterina. El doctor Cle-mente visita l’Hospital de Dia habitualment elsdijous. Ve per atendre els usuaris que segueixenun tractament prescrit pel Servei d’Urgències oamb patologies que requereixen controls prefe-rents (radiografies, toracocentesis, etc.). Als vol-tants de la una de la tarda, arriba al servei la Patrí-cia Reyner, reumatòloga. La doctora visitarà unspacients que necessiten un tractament endovenósque sol fer-se un cop al mes. La Lilian Chacón és auxiliar de clínica i la sevafunció principal és donar suport a infermeria entot el que calgui: preparar el material perquè lesinfermeres puguin fer els tractaments, portar la

medicació necessària del Servei de Farmàcia, etc.Ara està preparant el llit d’un pacient perquè laseva companya, la Montse Masegú, pugui posarun Holter per indicació del doctor Clemente. Aixòserà d’aquí a una estona. En aquests moments,la Montse Masegú està introduint la informacióde les proves funcionals realitzades aquest matía la història clínica dels pacients. D’aquesta mane-ra el metge les pot consultar quan visiti l’usuari.“Després aniré amb el doctor Carlos Guerra, capde Cardiologia de l’Hospital Santa Caterina, per

realitzar unes proves d’esforç a un seguit depacients”, diu la infermera. Dins de l’habitació onfaran les proves, el doctor Guerra indica que larelació del servei d’Hospital de Dia amb el serveide Cardiologia ve de lluny. “A l’Hospital de Diarealitzem les proves d’esforç convencional, queés la prova bàsica per al diagnòstic d’angina depit, i atenem la consulta de diagnòstic ràpid d’an-gina de pit. I intentem fer-ho tot plegat en unasola visita per comoditat del pacient”, explica eldoctor Guerra. S’esgota el matí. Em trobo per casualitat la PilarParra, infermera de servei, que aquest estiu s’in-corporarà oficialment de nou a la feina, desprésde superar un problema de salut. Està preparantunes xerrades informatives dirigides a l’atencióprimària sobre la CMA i volia consensuar unsaspectes amb els professionals. “Aquesta ha estatcasa meva però he passat d’atendre a ser atesa.Tinc moltes ganes de tornar a l’activitat profes-sional, l’hospital em dona vida”, em diu. El cert ésque tota ella és energia.Tinc encara una estona més per parlar amb la

20

L’ACTUAL/

GE

NE

R/J

UN

Y 20

11Reportatge

“Hem aconseguit tenirun equip deprofessionals moltimplicat i motivat, ambuna dinàmica detreball iresponsabilitatscompartides”

11- La doctora Jonama durant la revisió de l’activitat de CMA.

12 i 13- El doctor Clemente i la doctora Reyner en un moment de la seva

visita a l’Hospital de Dia.

11

12

13

Lourdes Herrero sobre quina és la seva opinió dela realitat que està vivint l’IAS en el seu conjunt i,en particular, l’Hospital de Dia. “Tots estem pen-dents de les mesures d’estalvi que s’hauran d’a-plicar i a l’expectativa, ja que a l’estiu podem tenirun increment d’activitat derivada de la CMA i hemde veure com abordarem la situació”, afirma. Lipregunto pels objectius assolits pel servei desque es va obrir el nou Hospital Santa Caterina.Segons explica la responsable del servei, les novesinstal·lacions al Parc Hospitalari van suposar reor-denar i ampliar la cartera de serveis i formar elpersonal. “Veníem d’una tradició d’Hospital de Diaoncològic i els dos últims anys també pneumolò-gic”, diu. “Hem aconseguit tenir un equip de pro-fessionals molt implicat i motivat, amb una dinà-mica de treball i responsabilitats compartides”,destaca. Segons explica la coordinadora, el fun-cionament del servei ha estat dissenyat per totl’equip i cada professional assumeix, per tant, elsresultats. Així mateix, la Lourdes apunta a l’altgrau de satisfacció del pacient. “Exercim un segui-ment i atenció molt propers. Avui, la Verònica ha

trucat a tots els pacients que s’operaran demàper recordar-los les condicions en què han devenir. També ha trucat a totes les persones ope-rades ahir per saber com es troben. Això vol direntre vint i trenta seguiments cada dia. “Una tascamolt important per a la qualitat i la continuïtatassistencial de l’usuari”, assegura. “També hemde dir”, afegeix, “que el malalt que atenem aquíés molt agraït i que expressa sovint el seu reco-neixement a la feina del professional. Això és moltgratificant”.La Lourdes es va incorporar a l’Hospital SantaCaterina l’any 1978. Eren temps d’inici del Serveid’Oncologia. “Vaig tenir l’ocasió de treballar ambels doctors Viladiu, Beltran, Cornellà..., dels qualsvaig aprendre molt i em van ajudar a créixer pro-fessionalment”, recorda. “Eren uns anys en elsquals la infermeria oncològica de l’Hospital SantaCaterina era un referent en aquest àmbit, tot ique també van ser uns anys de pocs recursos.Em quedo però amb un molt bon record d’aquellaetapa professional”, diu. “El trasllat al nou Hospitalva suposar tot un canvi. L’equip va suplir la nos-

tàlgia inicial de l’antic centre per la il·lusió d’em-prendre un nou projecte, malgrat els esforços queva exigir configurar un nou servei i un equip poli-valent amb experiència en diferents àmbits, ambmolta motivació i responsabilitat; i, en definitiva,un gran equip del qual em sento molt orgullosade formar part, i agraïda a la implicació de la restade professionals i departaments de l’hospital, sen-se els quals no hauria estat possible el projected’aquest Hospital de Dia”.Són gairebé les dues de la tarda. Comencen aarribar les infermeres del torn següent, la SòniaRoca, la Susanna Andreu i l’Anna Hernández, lesquals iniciaran la tasca assistencial de la tarda ifinalitzaran la del matí. “S’ha de tenir en compte”,explica la Lourdes Herrero, “que aquestes infer-meres davant alguna incidència o dificultat notenen el mateix suport assistencial que la infer-meria que treballa al torn del matí”.Després d’una jornada laboral a l’Hospital de Dia,me’n vaig amb la idea que el servei és el cor del’Hospital Santa Caterina i els seus professionalsun trosset de l’ànima dels seus malalts. �

21

L’ACTUAL/

GE

NE

R/J

UN

Y 20

11Reportatge

14- La Lilian Chacón (esquerra) amb la Montse Masegú (dreta)

preparant l’espai i tractament a un pacient.

15- D’esquerra a dreta, el doctor Guerra i la Montse Masegú

revisant la informació del següent pacient.

16- La Lourdes Herrero al seu despatx durant l’entrevista amb la

redacció de l’Actual.

14

15

16

22

L’ACTUAL/

GE

NE

R/J

UN

Y 20

11Entrevista

“L’Hospital Santa Caterina ha de ser tan universitaricom l’Hospital Dr. Josep Trueta”

Joan ProfitósPRESIDENT DE L’IAS

Joan Profitós és des del 22 de febrer el nou president del’Institut d’Assistència Sanitària en substitució de TomàsSobrequés. Nascut a Balaguer l’any 1947, Joan Profitóses va llicenciar en Medicina i Cirurgia per la Universitat deBarcelona l’any 1972. Va cursar l’especialitat de MedicinaInterna a l’Hospital del Mar i Hematologia a l’HospitalClínic. L’any 1977 obté una plaça com a adjunt al Serveid’Hematologia i Hemoteràpia de l’Hospital Dr. JosepTrueta i tres anys després assumeix la responsabilitat dela secció. L’abril de 1989 és nomenat director delPrograma de Donació i Transfusió de Catalunya, càrrecque ocupa fins al 1994. L’any 1997 assumeix laresponsabilitat de la direcció del Banc de Sang i Teixits aGirona, així com la direcció d’Hemodonació del Banc de

Sang i Teixits de Catalunya. Al cap de deu anys torna aGirona per ocupar-se del Banc de Sang i Teixits, tascaàmpliament reconeguda pels èxits continuats delsprogrames d’obtenció de sang i hemoderivats a lescomarques gironines. Afable, cordial i home de conversa,confessa la seva passió pel cinema; de fet, té unacolumna sobre la temàtica a la revista del Col·legi deMetges de Girona, del qual també ha estat membre.Senyor de caminades, bici i muntanya, gaudeix amb elmenjar: “No sóc de grans restaurants, però sí d’unentrepà ben fet, una Coca-cola i un bon cafè”. Coneixedordel sector sanitari tant en l’àmbit assistencial com degestió, assumeix ara el repte de conduir l’IAS en tempsdifícils.

ENTREVISTA A

Joan Profitós a l’entrada de l’Hospital Santa Caterina.

23

L’ACTUAL/

GE

NE

R/J

UN

Y 20

11Entrevista

- L’Actual: Impulsor i ànima del Banc

de Sang de Catalunya i de Girona,

com valora la generositat en dona-

cions de la ciutadania?

- Joan: Els gironins entenen primerque ningú que donar sang és neces-sari. Es donen diferents circumstàn-cies. D’una banda, tenim el treballque realitza el Banc de Sang; d’altrabanda, també hi treballen les admi-nistracions; en tercer lloc, existeixun teixit social —l’antiga germandatde donants de sang reconvertida enl’actual associació— que també fala seva feina. El bon entenimententre l’Hospital, el Banc de Sang il’Associació ha fet que a Gironasiguem autosuficients en sang i gai-rebé tots els hemoderivats des defa gairebé 20 anys.- L’Actual: On ens situem els catalans

en relació amb la resta de l’estat?

- Joan: Catalunya deu estar en elvuitè lloc del rànquing de comunitatsdonants de sang; Girona, en el segonde les províncies espanyoles. - L’Actual: Fa relativament poc temps

que és president de l’IAS. Coneixia

la institució?

- Joan: I tant que la conec. De fetquasi que hi treballo. El Banc de Sangi Teixits té un conveni amb l’HospitalSanta Caterina per a la tutela de latransfusió de sang de l’Hospital. For-mo part de la Comissió de Transfusiód’aquest centre i hi penso continuar.La vessant que no conec tant és l’a-tenció de l’IAS en salut mental. Haviavingut al Parc Hospitalari a passejarperò això és tot.- L’Actual: Com bé diu, vostè partici-

pa en algunes comissions tècniques

de professionals de l’IAS com ara la

Comissió de Transfusió Hospitalària.

Com compagina aquesta doble fun-

ció de company i ara president de

l’IAS?

- Joan: Encara ha passat poc temps,però tot i així no crec que sigui difícilconduir aquesta doble feina. Al con-trari. Precisament tens una visió realde l’Hospital si formes part d’aquest

espai professional. Palpes el cor del’hospital. Els serveis comuns sónserveis des dels quals es pot mesu-rar la qualitat d’un hospital tenint uncontrol de com es treballa. Existei-xen indicadors de qualitat numèrics.Haig de dir que no sóc home de des-patx.- L’Actual: Se sent pressionat?

- Joan: No, en absolut. La propostade nomenament de president del’IAS va ser una sorpresa per a mi.L’he acceptada encantat. El quetenim aquí al Parc és un luxe.- L’Actual: Ha ensopegat una etapa

de l’IAS en què en lloc de créixer en

serveis haurem de fer front a les reta-

llades pressupostàries que ens exi-

geix el Govern.

- Joan: És una etapa dolorosa. Hau-rem d’ajustar-nos perquè ens

movem en un context econòmic enquè tots hi hem de col·laborar. Lesèpoques de bonança ens fan en cer-ta manera acomodar, ens conduei-xen cap a un cert conformisme. Arahem de pensar i aguditzar el nostreenginy. Aquest voler trobar una altramanera de fer les coses per mante-nir-les és millorar. Si aconseguim feruna assistència sanitària correctamalgrat les retallades, la continua-rem fent en un futur. Estem parlantd’eficiència i d’estalvi dins la qualitat.Crec que l’IAS és eficient i esticsegur que tirarem endavant, perquèl’IAS disposa d’un equip de profes-sionals i directius compromesos ambla institució.- L’Actual: Així doncs, com veu el

futur?

- Joan: Sóc una persona més aviat

optimista. Si realment complim amballò que ens hem proposat i canviemalguns aspectes de la nostra feinaper ser més eficients, sense perdrel’eficàcia, el futur és bo. Tard o d’hora,d’aquí a uns tres o quatre anys hau-rem superat la crisi. Tenim una bonasanitat i hem de treballar per saberconviure amb altres hospitals i centressanitaris. Específicament crec quehem de treballar colze a colze ambla Universitat de Girona; estic con-vençut que l’Hospital Santa Caterinaha de ser tan universitari com l’Hos-pital Dr. Josep Trueta. Tots dossumen. Això és la tàctica d’en Guar-diola: tots treballem per al mateix iaixò és guanyar.Les organitzacions sanitàries hem decooperar i arribar a pactes en bene-fici de l’eficiència del sistema sanitarii per al bé de l’atenció a la salut dela població. Aquesta entesa s’ha dematerialitzar en igualtat de condi-cions i sense perdre l’entitat.- L’Actual: Què vol dir que no li hagi

preguntat?

- Joan: Bé, tan sols expressar el meuagraïment pel nomenament. Heacceptat la presidència perquè vulldonar-hi servei. Tinc ganes de fer-ho i fer-ho bé. Accepto suggerimentsi sempre em trobareu disposat. Tam-bé voldria dir que he quedat sorprèsde la grandària de l’IAS i del ParcHospitalari. Quan vaig conèixer elnou centre Sociosanitari vaig quedarmeravellat. �

“Ara hem depensar iaguditzar elnostre enginy.Aquest volertrobar una altramanera de ferles coses permantenir-les ésmillorar”

24

L’ACTUAL/

GE

NE

R/J

UN

Y 20

11Notícies

Investigació i recerca

La Unitat de Recerca de l’IAS realitza unestudi sobre la fibromiàlgiaLa Unitat de Recerca de l’IAS ha duta terme un estudi amb la finalitatd’obtenir una nova escala per a l’a-valuació integral de la fibromiàlgia.Aquesta malaltia és un problema desalut que afecta un elevat nombrede persones, principalment donesd’edat mitjana, i pot provocar certgrau de discapacitat en els pacientsamb major gravetat. El doctor López-Pousa explica que actualment es dis-posa de poques escales i qüestio-naris específics per a aquestamalaltia (el Fibromyalgia ImpactQuestionnaire ―FIQ― és el qües-tionari més utilitzat per valorar l’a-fectació de la malaltia sobre la qua-litat de vida dels pacients). L’estudirealitzat té per objectiu validaraquesta nova escala (Escala d’Ava-luació Integral de la Fibromiàlgia -EIFib), que avalua de forma integralels aspectes neurològics, reumato-lògics, psicològics, grau de dolor iqualitat de vida.A grans trets, un estudi de validacióvol comprovar que una escala deter-minada mesuri realment allò per aquè ha estat dissenyada i que hofaci de forma fiable al llarg del temps.“Per exemple”, aclareix López-Pousa,“si volguéssim validar un termòmetredigital, la validació consistiria a com-provar que els valors que ens dónasón semblants als d’un termòmetrede mercuri i a comprovar que si latemperatura canvia els valors del noutermòmetre també canvien”. En elcas de l’escala proposada per la Uni-tat de Recerca de l’IAS, la seva vali-dació ha consistit a comparar la pun-tuació obtinguda amb la puntuaciód’altres escales que valoren aspec-tes similars. I això s’ha fet amb laparticipació de 137 persones ambdiagnòstic de fibromiàlgia, amb dolorno fibromiàlgic, amb diagnòstic dedepressió i persones sanes (el 97,1%

eren dones i l’edat mitjana era de52,1 anys). L’expert subratlla que“els resultats preliminars assenyalenque l’escala té una estructura robus-ta. La seva utilització pot ser útildurant el procés de diagnòstic perdeterminar l’eficàcia de les interven-cions terapèutiques dirigides apal·liar la simptomatologia que pro-voca la fibromiàlgia”.

Dia Mundial de la FibromiàlgiaEl 12 de maig, amb motiu del DiaMundial de la Fibromiàlgia, el Serveide Neurociències i la Unitat deRecerca de l’IAS van impartir simul-tàniament a Girona i Palamós unaconferència sobre el tema, que por-tava per títol “Avaluació integral dela fibromiàlgia”. El doctor SecundinoLópez Pousa, cap del servei, i la psi-còloga col·laboradora a la unitat,Dagmar Keller, van intervenir en l’ac-te, celebrat a l’Auditori de “la Caixa”a Girona; en l’acte celebrat a l’Hos-pital de Palamós hi van participar elpsiquiatre Joan Vilalta i la coordina-dora tècnica de la Unitat de Recerca,Sílvia Monserrat.La fibromiàlgia és una malaltia quees caracteritza pel dolor crònic oste-oarticular generalitzat, que la perso-na afectada localitza freqüentmenten zones de l’aparell locomotor.Segons informa el doctor SecundinoLópez-Pousa, altres manifestacionsclíniques comunes que presenten elspacients que la pateixen en diferentsgraus són la fatiga intensa, altera-cions del son, parestèsies a lesextremitats, rigidesa articular, cefa-lees i sensació de tumefacció a lesmans, a més de simptomatologiadepressiva i ansietat i problemescognitius (disminució de la capacitatde concentració i pèrdues de memò-ria). No existeix un tractament far-

macològic per a la curade la malaltia, ni tampocun tractament específicper pal·liar els seuss í m p t o m e s ,

“sinó que el tractament que esrecepta”, afirma el doctor López-Pou-sa, “és d’acord amb la simptomato-logia que pot patir cada pacient, quepot ser molt àmplia o que pot serque no necessiti prendre res”.El doctor López-Pousa explica que elseu diagnòstic “és senzill”. El 1990el Col·legi Americà de Reumatologiava sistematitzar per primera vegadacriteris de diagnòstic diferencial dela malaltia, establint dos criteris: unahistòria de dolor generalitzat durantalmenys tres mesos i una sensibilitatanormal en determinades zones oregions corporals davant la pressiómanual exercida amb una força apro-ximada de 4 kg/cm2, determinant lapresència de 18 punts anatòmicssensibles localitzats bilateralmentsobre certes regions corporals (occi-pital, cervical, trapezi, supraespinós,segona costella, epicòndil, glutis, tro-cànter major i genoll), que manifes-tarien una excessiva sensibilitatdavant la pressió o palpació. Com acriteri de classificació, es va estimarque el pacient havia de presentardolor davant la palpació en almenys11 del 18 punts sensibles establerts.El dolor es considera generalitzat

quan es troba tant a la part esquerracom dreta del cos, així com a lesextremitats per sobre i per sota delcanell i al tronc cervical, toràcic olumbar.La malaltia afecta més les dones queels homes. Des d’un punt de vistaepidemiològic, a Espanya la malaltiaté una prevalença del 2,4% en lapoblació general més gran de 20anys, cosa que representa en valorsabsoluts que a Espanya hi ha unes700.000 persones afectades. La pre-valença en homes s’estima en un0,2%, enfront d’un 4,2% en lesdones, cosa que representa una rela-ció de prevalença home-dona de1:21. Per edats, la fibromiàlgia, quees manifesta en tots els grups d’edatestudiats, té una prevalença màximaentre els 40 i els 49 anys (4,9%), iés escassament freqüent en majorsde 80 anys. La raó per la qual afectamés les dones és desconeguda,igual que passa amb altres malalties

25

L’ACTUAL/

GE

NE

R/J

UN

Y 20

11Notícies

Investigació i recerca

La legionel·la és un dels gèrmens queprovoca pneumònia a la comunitat.Es tracta d’un bacil gramnegatiuaerobi de creixement intracel·lular.Existeixen diferents soques del bacil.El reservori del germen és en llocson hi ha aigua i humitat: rius, llacs,estanys, fonts, torres de refrigeració,humidificadors i instal·lacions recre-atives climatitzades. No es transmetde persona a persona.El diagnòstic es basa en el cultiud’esput en medis específics, serolo-gia i determinació de l’antigen enesputs, líquids o teixits corporals perIFD, i en la detecció de l’antigen enl’orina mitjançant EIA. El tractamentcorrecte és la cobertura antibiòticaamb fluorquinolones o macròlids. Ladetecció d’antigen en l’orina dónapositiu a partir del tercer dia de lamalaltia i persisteix positiva durantunes quantes setmanes.Un estudi de professionals de l’Hos-pital Santa Caterina (Custal, M.;Molina, K.; Deulofeu, A.; Arencíbia,M. R.; Urcola, M. (1); Colomer, J.

(2) Emergency, Microbiology (1) andInternal Medecine (2) department,Hospital Sta. Caterina, IAS; Salt,Girona, Spain) ha recollit els resultatsde l’antigenúria per legionel·la al’hospital durant l’any 2009. Els valorsrecollits són de pacients atesos aurgències.S’han recollit un total de 335 deter-minacions en pacients amb proces-sos pneumònics, de les quals onze

són positives. S’han revisat lessegüents dades: edat, sexe, ante-cedents, clínica típica o atípica,natrèmia, antigen de legionel·la enl’orina, cultiu d’esput, localització pul-monar de la condensació, ingrés hos-pitalari o no, dies d’hospitalització,mes de l’any, complicacions o no, itractament utilitzat.

Resultats• La majoria de pacients són homes

i fumadors; gent jove entre 40 i60 anys.

• Tots ells han requerit ingrés,davant una clínica típica en lamajoria, i cap no ha necessitatventilació mecànica ni cures inten-sives.

• Tots els pacients han estat diag-nosticats per la detecció de l’anti-gen positiu en l’orina. El cultiu d’es-put no s’ha realitzat.

• La localització de la condensacióés variable en cada cas.

• El tractament que s’ha utilitzat entots els casos ha estat el Levoflo-

xacino, que ha donat bona evolu-ció.

• El temps d’ingrés hospitalari essitua entre cinc i set dies, ambalta a domicili sense incidències.

• El paràmetre de l’analítica deno-minador comú de tots ells és lanatèmia, que es situa en uns valorsmolt baixos.

• En la majoria de casos no es varealitzar el cultiu d’esput, i en elsque sí es va realitzar no es vadetectar el germen.

Conclusions• La pneumònia per legionel·la a la

nostra comunitat es comportacom una malaltia amb poca inci-dència anual en persones de mit-jana edat.

• La determinació de l’antigen enl’orina és el mètode més importantper a la detecció precoç.

• El cultiu d’esput abans d’iniciarl’antibiòticoteràpia és importantper determinar la soca i confirmarel diagnòstic.

• En tots els casos ha requerit ingrésde pocs dies, sense complica-cions.

• El tractament amb Levofloxacinoha estat exitós en tots els casosanalitzats. �

Estudi «Pneumònia perlegionel·la» a l’Hospital SantaCaterina

La protecció de dades dels pacients en l’estudi RegicorL’IAS i la Fundació IMIM, que elaboral’estudi REGICOR, en el qual partici-pen els principals centres assisten-cials de la província de Girona i elSEMSA, van iniciar a principis d’anyuna col·laboració per treballar l’a-compliment dels requeriments quela normativa de protecció de dadesde caràcter personal imposa a qual-sevol accés i/o tractament de dadesde persones físiques que siguin iden-tificades o identificables. Atès queels investigadors de l’estudi REGI-COR necessiten les dades de totsels pacients afectats de forma nomi-

nal, la Fundació es planteja com cal-dria que procedissin els centres queproporcionen aquestes dades: for-mes de recollir el consentiment delpacient per participar en l’estudi, for-mes d’enviar les dades dels pacientsdes dels centres als investigadors iformes d’articular un circuit de dretsARCO. Actualment, les autoritats compe-tents en la matèria (Agencia Espa-ñola de Protección de Datos iagències autonòmiques de proteccióde dades) no han permès cap ex-cepció a les comunicacions de

dades, més enllàde les que es con-templen en l’arti-cle 11 de la LOPD15/1999. Aquestescenari no s’a-justa a les neces-sitats de l’estudien qüestió, ja queal tractar-se d’unestudi que pretén determinar la in-cidència en una població concreta,quedaria desvirtuat en el momentque un dels pacients pogués novoler participar-hi. �

Reunió de treball de l’IAS amb la

Fundació IMIN el passat 25 de gener.

26

L’ACTUAL/

GE

NE

R/J

UN

Y 20

11Notícies

Fem prevenció

En aquest Actual iniciem una nova secció anomenada Fem prevenció, que pretén ser un espai informatiu elaboratpels professionals del Servei de Prevenció de l’IAS, en qual s’inclouran temes de prevenció de riscos laborals, promo-ció i vigilància de la salut, accidentalitat... així com altres activitats o informacions que es considerin d’interès per alstreballadors.

Accidents in itinere

Accident in itinere és aquell acci-dent de treball que pateix un treba-llador durant el desplaçament desdel seu domicili fins al seu lloc detreball, i viceversa, a condició queel treballador no hagi interromput eltrajecte per causes alienes al tre-ball.A continuació es detallen les dadesd’accidentalitat referents als acci-dents in itinere amb baixa ocorre-guts a l’Institut d’AssistènciaSanitària des de l’any 2000 fins al’any 2010. Tal com mostra el gràfic, l’any 2010va ser l’any que es va registrar unmajor nombre d’accidents in itinere(26) i també l’any en el qualaquests accidents varen comportarun major nombre de jornades per-dudes (933).

Tot i que en molts casos el treballa-dor accidentat no és culpable di-recte de la col·lisió o del xoc,creiem convenient remarcar la im-portància de la prevenció durant elsdesplaçaments d’anada o tornadaa la feina i recomanem seguir lessegüents indicacions de seguretat

viària:• Respectar les normes de circula-

ció: circular a la velocitat ade-quada pel tipus de via, respectarla distància de seguretat entrevehicles, portar el cinturó de se-guretat cordat, portar el casc siconduïm una moto o bicicleta, no

parlar per telèfon mòbil en con-duir si no es disposa de dispositiumans lliures, etc.

• Planificar el recorregut i sortiramb temps suficient per evitarles presses.

• Evitar les distraccions.• No conduir cansat o amb son. �

El càncer de còlon i recte és elsegon càncer més freqüent en lesdones i el tercer en els homes.S’estima que a Catalunya es diag-nostiquen més de 5.600 casosnous d’aquest tumor cada any. Enel 3,5% dels homes i el 3,1% de lesdones es va diagnosticar abansdels 74 anys. La seva incidència vaen augment en els últims anys. Elcàncer de còlon i recte és la segonacausa de mort per càncer al nostrepaís, després del càncer de pulmó,amb 2.200 morts anuals.

La prevenció primàriaEls principals factors de risc modi-ficables del càncer de còlon i recte

són l’alimentació, l’exercici físic i elconsum d’alcohol. Una part signifi-cativa (entre el 50 i el 70%) delscàncers de còlon i recte es podenprevenir amb una dieta rica en frui-tes i verdures, moderació en el con-sum de begudes alcohòliques iexercici físic regular.

La detecció precoçLa detecció precoç del càncer, mit-jançant la prova de detecció desang oculta en la femta, que es re-alitza cada any a aquelles personesmés grans de 50 anys o amb ante-cedents, és una estratègia d’eficà-cia demostrada per reduir lamortalitat per aquest càncer en un

17%. Aquesta prova permet detec-tar el tumor en una fase inicial dedesenvolupament. És una provasenzilla, l’objectiu de la qual és de-tectar pòlips premalignes i càncersprecoços en persones sense símp-tomes. Si hi ha una sospita de ma-lignitat, la prova emprada perconfirmar el diagnòstic és la colo-noscòpia, que permet veure tot elcòlon.

Cribatge als treballadorsEl Servei de Prevenció de l’IAS i laUnitat de Digestiu de l’HospitalSanta Caterina, amb la col·labora-ció del Servei de Laboratori, han ini-ciat el 2010 un programa

consensuat de prevenció del càn-cer colonorectal. El programa estàdirigit a tots els treballadors del’IAS.El 2010 es va enviar una carta in-formativa a tots els professionalsde més de 50 anys. D’aquests, centvuit persones es van realitzar eltest. El 93.5% van ser negatius i re-petiran la prova anualment. El6.5%, set persones, van donar po-sitiu. D’aquestes, sis es van fer unacolonoscòpia, quatre casos presen-taven pòlips al colon i en dos casosla prova era normal.En el 2011 s’han incorporat al pro-grama els treballadors que com-pleixen 50 anys durant l’any. Tambés’ha enviat una nova carta de recor-datori als treballadors que van sercitats i no van respondre. �

Cribatge del càncer de colon i recte a treballadors majors de 50 anys

ACCIDENTS IN ITINERE A L’IAS

27

L’ACTUAL/

GE

NE

R/J

UN

Y 20

11Entrevista

Gent de l’IAS

- De Banc de Malalts a Oficina ges-tora. Com ha canviat la feina?- Rosa: Les tasques s’han ampliat.Ara gestionem el cobrament de lapensió i pagament a l’IAS en con-cepte d’estades, els pagaments dia-ris o setmanals directes als usuaris,la gestió de la seva despesa deri-vada de la teràpia ocupacional, acti-vitat lúdica, compra de roba o altresnecessitats. Fem un registre econò-mic acurat de tots els movimentsque es deriven d’aquesta i presen-tem els informes i justificacions alsfamiliars, tutors, fundacions tutelarsi jutjats, si s’escau.- Com s’organitzen la feina?- Carles: El personal assistencial, latreballadora socials i els diferents re-ferents ens donen les pautes i ac-tuem en conseqüència segons cadacas; això vol dir des d’anar a una ex-cursió, el cafè de cada dia o anar al

dentista. Habitualment, la Rosa ges-tiona els temes que requereixen demoviment monetari i jo em dedicomés a la documentació i els infor-mes. - Un anar i venir de números iapunts, però de menys personesque abans, no?- Rosa: Són menys persones, peròara el seguiment de cada una ésmolt personalitzat. L’any 1975 de-víem donar servei a uns vuit-centsmalalts i la majoria de les despeseses distribuïen a parts iguals entre elsusuaris; ara són un cent vint ambgestió total i uns cent, amb gestióparcial. Tenim una població fluctuantde la qual ens fem càrrec mentreestan ingressats al Parc.- Carles: Bona part d’aquestes per-sones tenen més de 65 anys. I allàon no arriben ells arribem nosaltres.Per exemple, comprem el que ne-

cessiten si no estan capacitats perfer-ho ells mateixos. A les personesque no poden gestionar el diner dela despesa diària per prendre, perexemple, un refresc o fumar, els fa-cilitem que ho puguin fer i desprésl’OGESPU fa el pagament al proveï-dor, en coordinació amb ell. - Deuen haver passat per mil situa-cions?- Rosa: Jo he pagat pertot: al bard’en Pau, al local de Laborteràpia,etc. a l’annex de l’antic menjador depersonal, al costat de l’antiga cuina.Hem arribat a fer tasques poc habi-tuals com custodiar una quantitat in-gent de diners que un senyorportava a la butxaca el dia del seuingrés.- Carles: Tenim usuaris que avui enstracten de lladres i l’endemà ensporten els estalvis perquè els higuardem. Passem de l’amor a l’odi

en funció de com bufa el vent.- Els usuaris us van deixant. Quin ésel futur de l’OGESPU?- Rosa: En aquest punt, en Carles ijo discrepem. Jo crec que sempre hihaurà una persona que necessitaràaquest servei.- Carles: Jo crec que l’oficina tendiràa desaparèixer. De fet, seria ideal,perquè això voldria dir que l’usuari téalgú altre que se n’ocupa. �

“Som la gestoria de l’usuari”

Rosa Trill i Carles Bossacoma,l’equip de l’OGESPU

L’OGESPU és l’Oficina de Gestió delPatrimoni de l’Usuari de Salut Mental desde l’any 1996. Té el seu origen en l’anticBanc de Malalts, que es dedicava a lagestió dels cobraments i pagaments de lespensions de les persones que vivien al ParcHospitalari. Al capdavant de l’oficina, quedepèn del departament d’Economia iFinances de l’IAS, se situen la Rosa Trill ien Carles Bossacoma, dos veterans de lacasa. La Rosa s’hi va incorporar com aadministrativa l’any 1967 i, com ella diu,“darrere del taulell del Banc de Malalts, iara de l’OGESPU, he recorregut tots elsracons del Parc”; en Carles va sercontractat l’any 1995 com a telefonista del’Hospital Santa Caterina, però l’any 2001,després de realitzar una substitució d’uncompany a l’OGESPU, ja s’hi va quedar.

“L’any 1975devíem donarservei a uns vuit-cents malalts i lamajoria de lesdespeses esdistribuïen aparts igualsentre els usuaris”

28

L’ACTUAL/

GE

NE

R/J

UN

Y 20

11Breus

Breus

Jornades esportives Girona 2011

El 27 de maig, l’IAS va celebrar a les instal·lacions es-portives de Palau de Girona les XVI Jornades Esportivesdels Centres de Dia de la Xarxa de Salut Mental i Addic-cions. Les jornades, que van comptar amb la participacióde cent cinquanta persones dels centres de dia de Bla-nes, Figueres, Girona, Olot, Platja d’Aro i Santa Coloma idel Club Social El Cercle, van acollir competicions de fut-bol sala i bàsquet, una caminada popular i un taller detir amb arc. L’entrega de trofeus va comptar amb la par-

ticipació del segon entrenador del Club Bàsquet SantJosep, Dean Kamanjasevic. Després de les activitats es-portives es va fer un dinar de germanor al restaurantDrac Paradís de Girona. L’objectiu de la trobada és promocionar l’esport entre lespersones afectades de trastorns mentals greus com unhàbit saludable i amb un efecte protector molt importantsobre moltes patologies. “La majoria dels participants”,expliquen els organitzadors, “veuen a través de la pràc-tica de l’esport en les jornades la recompensa als esfor-ços realitzats durant l’any al Centre de Dia”. �

Un espai propi a “Temps de Flors”

Del 7 al 15 de maig, el Centre de Rehabilitació Psico-social del Gironès i Pla de l’Estany va participar per cin-què any consecutiu en l’exposició Temps de Flors. Laseva ornamentació floral es va exhibir al pati de l’Arxiuhistòric de Girona. Segons ha explicat Jordi Viñals, mo-nitor del centre, el treball d’aquest any és un muntatgeplàstic que s’emmarca en un taller que els usuaris duena terme durant tot l’any. “Demanem implicació i cons-tància a les persones que hi participen, i a través d’a-questa feina potenciem les relacions entre elles. El diadel muntatge es converteix per als usuaris en una ex-periència”. �

Celebració tradicional de Sant Jordi

L’exposició «Hi havia una vegada» va donar el tret de sor-tida als actes organitzats per professionals i usuaris dela Xarxa de Salut Mental i Addiccions de l’IAS i del Cen-tre Sociosanitari La República amb motiu del dia del llibrei la rosa, Sant Jordi. La mostra, que va romandre obertadel 15 al 29 d’abril a l’entrada de l’Hospital Santa Cate-rina, presentava una col·lecció de contes amb il·lustra-cions dissenyades pels usuaris dels diferents centres. El28 d’abril es va convocar una acte literari, en el qual esvan llegir els contes exposats. D’altra banda, usuaris de cada unitat de l’edifici TMS vanparticipar en un concurs de dibuix i, com cada 23 d’abril,van gaudir d’una sortida cultural al Passeig de Salt per

veure les parades de roses i llibre. Allà mateix, usuarisde la UHEDI van exposar roses i manualitats realitzadesa la unitat. �

L’IAS amb la campanya “Una poma per la vida”

L’11 i 12 de març, la Fundació Esclerosi Múltiple va ex-posar a l’entrada de l’Hospital Santa Caterina una pa-rada de venda de pomes amb l’objectiu de recaptar fonsper a l’entitat. Aquesta actuació forma part de la cam-panya solidària amb les persones afectades d’esclerosi

múltiple, que té com a objectiu sensibilitzar l’opinió pú-blica respecte a la problemàtica amb què conviuen propde quatre mil famílies a Catalunya. La recaptació totales destinarà a la beca CEM-Cat Miquel Martí i Pol 2011per a grups de recerca novells dels hospitals i universi-tats de Catalunya, amb l’objectiu de potenciar la inves-tigació en neuroimmunologia, amb un enfoc a l’esclerosimúltiple. �

Els muntatges

florals del centre

es van iniciar fa

anys amb

les catifes de

Corpus Cristi.

Exposició

organitzada amb

motiu de Sant

Jordi a l’entrada de

l’Hospital Santa

Caterina.

29

L’ACTUAL/

GE

NE

R/J

UN

Y 20

11BreusCarnaval, al Parc

El 8 de març, diferents unitats dels serveis del Parc Hos-pitalari Martí i Julià van celebrar amb els seus usuarisuna festa de carnaval, que es va obrir amb una xocola-tada. L’acte central va ser un ball de màscares fetes pelsmateixos usuaris amb el suport dels professionals d’in-fermeria i terapeutes. �

Participant del carnaval amb una de les

màscares fetes pels usuaris.

El proper setembre, exposició“Entre nosaltres”

Una mostra sobre la droga tractada des de diferents con-textos del món dels adults i sota el títol «Entre Nosaltres»es podrà visitar a diferents centres d’atenció primària del’IAS el proper mes de setembre. Concretament, la set-mana del 12 de setembre l’exposició estarà ubicada alCAP d’Hostalric; la setmana del 19, al CAP de Cassà, i lasetmana del 26, al CAP d’Anglès. La mostra, que consta de deu plafons, té com a objec-tius facilitar informació i sensibilitzar sobre els principalsriscos del consum de drogues (principalment alcohol,cannabis, cocaïna i psicofàrmacs); ajudar a fer una au-tovaloració elemental del nivell de risc personal en re-

lació amb el consum de drogues i la possible existènciad’un consum de risc o perjudicial o d’un problema d’abúso dependència; i informar sobre la manera d’accedir alsserveis d’atenció per a persones amb problemes rela-cionats amb el consum de drogues. La idea, segons ex-plica Àngela Vilà, adjunta a la direcció d’Infermeriad’Atenció Primària de l’IAS, és “associar l’exposició ambuna campanya de sensibilització a la població planificadaconjuntament amb el CAS Teresa Ferrer i els represen-tants de l’atenció primària de l’IAS del programa BeveuMenys”.“Entre Nosaltres” és una iniciativa de l’Associació PDS(Promoció i Desenvolupament Social), que ha comptatamb el suport de la Subdirecció General de Drogodepen-dències del Departament de Salut. �

Exposició fotogràfica: “2009 unabrigada a Palestina: reconstruintla llibertat”

Del 5 al 12 de maig, l’Hospital Santa Caterina va exposaruna mostra fotogràfica que recull les impressions d’ungrup de quaranta-cinc joves de tot l’Estat espanyol (Bri-gada Calatrabas) que, sota la Fundación Socialismo SinFronteras i la ONG Pau Ara i Sempre, van participar enun camp de treball a Palestina l’any 2009, organitzat pelIsraeli Commitee Against House Demolitions. Tots ellsvan reconstruir, juntament amb gent autòctona i altresjoves d’altres llocs del món, dos habitatges demolits.Construir cases sembla una tasca quotidiana, però a Pa-lestina, a Jerusalem Est, no ho és. Des de 1967, 24.145habitatges palestins han estat destruïts per les autoritats

d’Israel. En aquestes condicions, aixecar una casa ésmolt més que posar una totxana sobre una altra; estracta d’un crit contra una ocupació que devora tota unacomunitat. �

Exposició “Del miratge a laimatge” al CAP de Llagostera

Del 22 al 26 de març, el CAP de Llagostera va aco-llir l’exposició «Del Miratge a la Imatge», una mos-tra organitzada per l’associació Dones d’Arreu deLlagostera, amb motiu del Dia Internacional de les

Dones. La mostra és un recull de fotografies d’A-riadna Donate, Elena Roqueta i Anna Ponjoan, ipretén estimular la reflexió sobre la igualtat entrehomes i dones en la vida quotidiana: il·lusió orealitat. Està previst que més endavanttambé s’exposi als centres educatiusdel poble.. �

Visió de la mostra a l’entrada de

l’Hospital Santa Caterina.

30

L’ACTUAL/

GE

NE

R/J

UN

Y 20

11Breus

Breus

Exposició “Salut verda, salutindígena a l’Equador”

La línia 17 de l’IAS i la Creu Roja (ámbit de CooperacióInternacional) van coorganitzar l’exposició «Medicinaverda, salut indígena a l’Equador», una mostra que ofe-reix un passeig per la medicina tradicional andina com aforma de manifestació d’una cosmovisió del món, la salutintercultural i l’activitat de les llevadores indígenes i lesanomenades “farmàcies verdes”. A l’Equador molts dels nuclis poblacionals estan allunyatsdels hospitals. Per això coexisteix al país la pràctica de

dues medicines, l’al·lopàtica i l’occidental. Les llevadorestransmeten els coneixements ancestrals del seu ofici aaltres dones, generalment les seves filles, i d’aquestamanera contribueixen a ampliar la cobertura sanitària ia reduir la mortalitat materna i infantil, fet que no s’haviaaconseguit amb la medicina occidental ja que les parte-res rebutjaven les formes emprades, pel fet que impli-caven una desculturalització. El 10 de juny, la reunió dellevadores de l’Hospital Santa Caterina i de l’Atenció Pri-mària de l’IAS va comptar amb l’assistència de llevado-res d’aquests territoris per intercanviar experiènciessobre el part natural. �

Neix l’associació “Mentalitza’t”

El 15 de febrer va néixer Mentalitza’t, una associaciósense ànim de lucre sorgida de la iniciativa de quatreusuaris del Centre de Dia en Salut Mental de la Garrotxai de la seva inquietud personal envers les dificultats d’in-tegració socials i laborals que afecten les persones ambuna malaltia mental. La junta de l’entitat està formadaper persones afectades per una malaltia mental i d’altresque no ho estan, “perquè l’equip pensa que el fet de con-viure-hi mostrarà que les diferències entre nosaltres nosón tantes”. L’associació convida totes aquelles perso-nes que no pateixen cap malaltia mental a incorporar-se

al projecte, amb l’objectiu de fomentar els vincles per auna integració entre els malalts mentals i la societat.L’associació ha creat el web www.mentalitzat.org, a tra-vés del qual, amb l’objectiu d’assolir els objectius d’in-tegració, l’equip ha creat una sèrie de continguts quees tradueixen en projectes mixtos de persones amb ma-laltia mental i persones sense malaltia. Al web hi tro-bareu des d’idees per a concursos i projectes artístics ilúdics, que proposen i voten els socis i els usuaris del’associació, fins a una galeria d’art i un fòrum. Des del15 de febrer l’associació disposa d’un xat que es diuTertúlia de Patates. �

Donació de sangEl 29 de gener, el Banc de Sang i Teixits de Girona i l’Associació de Donants de Sangvan recollir noranta-sis donacions a les instal·lacions del CAP de Cassà de la Selva. �

El CAP d’Anglès reuneix 1.150euros per a la Marató

L’equip d’infermeria de l’ABS d’Anglès va aconseguirreunir 1.150 euros per a la Fundació de la Marató deTV3 2010 a través de diferents activitats als centres d’a-tenció primària de l’àrea bàsica. Sota el lema Dóna uncop ma a la Marató, dedicada a les lesions medul·lars icerebrals adquirides, el CAP d’Anglès va col·locar a l’en-

trada del centre una mà gegant a fi que les personesque ho desitgessin poguessin enganxar-hi missatgessolidaris i deixar els seus donatius. D’altra banda, el ma-teix dia de la Marató (19 de desembre), els professio-nals d’infermeria del centre, conjuntament amb l’AMPAde l’escola de Bonmatí, van organitzat al pati de l’escolauna xocolatada i activitats infantils. Per accedir-hi eraobligatori deixar-hi un donatiu. �

Taller d’higiene dental

Amb la col·laboració del Dipsalut, el Servei de Discapa-citat Intel·lectual de l’IAS va organitzar a finals de l’anypassat per als seus usuaris uns tallers d’higiene dental,que s’emmarquen dins del programa d’educació sanitàriapromogut pel col·lectiu d’infermeria del servei. La inicia-tiva dóna continuïtat a una sèrie d’activitats promotoresde la salut dirigides als usuaris del servei. Entre d’altres,el col·lectiu d’infermeria també va organitzar un tallersobre els cinc sentits, un taller sobre tabaquisme, un ta-

ller sobre sexualitat i un ta-ller sobre salut alimentària.Segons ha explicat l’equipd’infermeria responsablede l’organització dels ta-llers, aquestes activitats“no només estan pensadesper fomentar la salut, sinóprincipalment perquè les persones ingressades prenguinconsciència del seu propi cos i millorar la seva autoes-tima”. �

L’exposició s’ha pogut visitar fins al

28 de maig a la planta baixa de

l’Hospital Santa Caterina.

www.mentalitzat.org

31

L’ACTUAL/

GE

NE

R/J

UN

Y 20

11BreusDADES DE L’1 DE NOVEMBRE DE 2010 AL 31 DE MAIG DE 2011

S’han incorporata l’IAS:L'auxiliar administrativa Bàsi-ca Lidia Vilar Comas; elsauxiliars d'infermeria QueraltPerarnau Ribera, CarolinaCamuñez Amador, SusanaTorres Mula, Francisca RuisPorras, Rosa Maria GalofreRodríguez, Cristina MongeGarcía, Sabina Navarro Mai-reles; els auxiliars sanitarisRosa Mantes Fernández,Jordi Murillo Grau, RafaelAlvaro Molina Garriga; elsdiplomats d'infermeria AnnaMacías García, David FontVentura, Anna Maria Radres-sa Grassot, Maria Rosa DuraVila, Emiliano Castro Gómez;els facultatius Yolanda Angé-lica Moñivas Sánchez, JoséLuís Fraguas Oliva, EsperanzaMoreno Villamil, MartinaGómez Sierra; els mediadorsHanan Boukhayar, Wei HuaLiu Wang; la perruquera SaraHernández Acerete; els por-

talliteres Antonio OsorioVaca, Narcís Gorgoll Noell;la portera Elena Aguilar Gra-tacos; els psiquiatres AnaOses Rodríguez, María Tere-sa García López; el tècnicJoan Ballo Burch; els infor-màtics Miquel Rubirola Bejar,David Miranda Canet; i elbibliotecari Gabriel BeceiroLópez.

Han obtingut pla-ça a l’IAS

L'auxiliar administrativa RosaMaría Torres Rodríguez; elsauxiliars de serveis JavierGarces Cordero, Marc LlahíSanmartín; l'auxiliar d'infer-meria Isabel Martínez Gue-rrero; els bugaders AnaCazorla Cano, Pilar MongeGuevara, María ArgelinaVillaseñor, Encarnación Jara-millo Zache; les cuineresRosario Fulla Soms, AntoniaChacón Hidalgo; els mossos

de cuina Olga EstebanellLópez, Ana María ValeraAvendaño, Rosa Maria XifraCasadevall, Rosa María Rou-ra Picañol, Carmen MenorSierra, Mª Carmen SolanaRodríguez, María LechadoJiménez, Yolanda MoraLópez, Emilia Espadalé Colo-mer, Maria Nova Martínez,Araceli Romero Porras, Mar-ta Serra Martorell, JosefaJuarez Morote, Lucinda Mar-tín de los Santos, MarisolOyuela Ospina, Rosa Caste-llano Barradas, Josefa Mar-tín de los Santos, María Isa-bel Zamora Juidiaz, JosefaGallegos Fuentes i AraceliRuiz Haro; els mossos dedistribució Aleix MascarellDuran, Nezar Roberto Mon-tero España, David MonteroMartínez, Luis Eduardo San-tana Herrera, José MaríaNavarro Llados i GermánMoreno Alejandre; els mos-sos de magatzem Alberto

Verges Culebras i Roser BoixGallart; l'ordenança JordiRigau Noguer; el peó JuanJosé González Mellado; elsperruquers Antoni OllerRibas i Mónica CorominasPoch; els portalliteres EdmirOrtega Murga, Jordi HortaSerarols, Isidro FernándezRiol, Gerard Tejada Puig,Michael Bolke, Alex Massa-guer Collazo, Ruben MaciasHerranz, Santi Coromi Mar-ques, Ibon Morales Bosh,José Quesada Rosales, NilJuando Sales, David EncinasPalomo, Alberto PorcelMillán, Josep Gómez Teixi-dor, Raul Saez González, Jor-di Borrat Menacho, JuanAntoni Mariño Da Silva i Ber-nat Bueno García; els portersJordi Masete Prat, IsabelGalindo Aguilar; les psiquia-tres Anna Calvet Roura i Lau-ra Verges Planagumà; elspsicòlegs residents LorenaCarrascal Granados i Raul

González Ramírez; les lleva-dores residents Clara Barbe-ro Camps, Laura VentolàJunquera i Cristina MuñozFernández; els psiquiatresresidents Amat CalsinaFerrer, Eugenia Baykova iMaryam Abdelkarim García;les infermeres residents desalut mental Lidia TabeayoPrego, Elena BenaventeGajate, Eva Chapela Orri iMarta Rodríguez Vázquez.

S’han jubilat

S’han jubilitat definitivamentl’auxiliar Lutgarda DelgadoÁlvarez; el psiquiatre EugeniArnau Llaras; els auxiliarsd’infermeria Dolors ÁvilaMolina i Francisca GrimaGalindo; i, parcialment, lanetejadora Oliva GallegosCebrián i la cuinera ÁngelaGómez Delgado.

Record a Pau Viladiu i JordiPijiulaL’IAS ha volgut deixar palès en aquest ACTUALel record a l’oncòleg Pau Viladiu i al psiquiatreJordi Pijiula, professionals d’aquesta casa durantmolts anys, que ens van deixar fa poc.Jordi Pijiula, psiquiatre de gran prestigi, va serreconegut per la seva faceta d’historiador, es-criptor i activista cultural. Gran coneixedor de laGuerra Civil i la postguerra, va publicar vint-i-sisllibres i una llarga llista d’articles. Pujiula va sercol·laborador habitual de la Revista de Girona, ElPunt, l’Avenç i La Vanguardia. I, entre altres, vaser president del Patronat d’Estudis Històricsd’Olot i Comarca (PEHOC). L’any 2000 va serguardonat als Premis Literaris Ciutat d’Olot, i el2006 va ser el pregoner de les Festes del Tura.Jordi Pijiula va estudiar medicina a Barcelona idesprés va exercir a Olot com a psiquiatre al Cen-

tre de Salut Mental de l’IAS. Va ser membre dela Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya, onva ingressar el 5 de febrer del 2008 amb la lec-tura del seu discurs d’ingrés, titulat Topografíasmédicas de la Garrotxa. També va ser membredel Consell del Col·legi de Metges de Catalunya,que li va atorgar l’any 2004 el Premi d’Excel·lèn-cia Professional Mèdica en Humanitats.Jordi Pijiula va morir el passat 10 de març als 64anys. Pau Viladiu, impulsor de l’oncologia a les comar-ques gironines, va dedicar la seva carrera pro-fessional a la investigació i l’atenció als malaltsde càncer. Viladiu va estudiar medicina i, aca-bada la carrera, va començar la formació als Es-tats Units. Va iniciar la seva trajectòriaprofessional a l’Hospital de la Santa Creu i SantPau de Barcelona. Més endavant es va establira Girona, on va dirigir els serveis d’oncologia de

l’Hospital Santa Caterina. Va ser director d’a-quest centre i posteriorment de l’Hospital JosepTrueta. Viladiu va ser fundador i director durantset anys de l’Institut Català d’Oncolliga (ICO) ipresident de la Societat Espanyola d’Oncologia,a més de dirigir el Registre de Càncer de Cata-lunya. A Girona va dirigir durant molts anys laUnitat de Registre de Càncer i Epidemiologia.Pau Viladiu va desenvolupar una gran tasca d’in-vestigació en l’àmbit del diagnòstic i tractamentdel càncer de mama i va publicar més d’un cen-tenar de treballs científics. Va rebre la medallaJosep Trueta al mèrit sanitari i el premi Duran iReynals a la millor carrera professional. A bandade la seva vessant mèdica, Viladiu també vadesenvolupar la seva faceta com a escriptor ipoeta.Pau Viladiu va morir el 4 de maig a l’edat de 67anys. �

La Fundació Privada Drissa ha començat una for-mació per als nous professionals del Centre Espe-cial de Treball (CET). L’entitat sempre ha trobat afaltar una formació concreta i exhaustiva per aprofessionals de CET amb personal amb TrastornMental Sever (TMS), i després de més de deuanys d’experiència, s’ha adonat que els mateixosprofessionals de l’entitat podien resumir, fixar, pre-cisar i traduir aquesta experiència en una formacióque aspirés a contextualitzar el professional en elseu nou treball. La Fundació ha estructurat aquesta formació endues àrees: professionals productius i professio-nals assistencials, tot i que pretén que sigui útilper a tota la plantilla. Com a exemple d’aquestaformació hem triat i resumit per a aquest nou nú-mero de l’Actual alguns dels punts més rellevantsdel document sobre el perfil del professional:• El personal professional ha de tractar els treba-lladors i treballadores amb total normalitat, peròconscient que pateixen un trastorn mental. • La naturalesa mateixa d’aquest treball és elconflicte entre la part assistencial i la part produc-tiva. Un professional ha d’aprendre a treballar ambaquest conflicte.

• El personal professional ha de ser comunicatiu.• El personal professional mai no ha de substituirla tasca de l’àrea assistencial. • El personal professional ha de transmetre la im-portància i el valor del treball ben fet, la culturadel treball. No hem d’oblidar que l’ objectiu és queel treballadors tinguin una col·locació en el mercatlaboral ordinari. • El personal professional ha de guanyar-se laconfiança i la complicitat dels treballadors i treba-lladores. És un vincle que si no s’estableix faràmolt difícil el tracte. El personal professional queno empatitza no serveix.• El personal professional ha de saber què explicade la seva vida privada i què no. Es pot parlar detot, menys d’allò de què no es vol parlar.• El personal professional ha d’aprendre a decidirquan cal mostrar fermesa i quin grau de fermesa.• El personal professional ha de ser al més autò-nom possible a nivell productiu. • El personal professional NO ha de ser autònomen l’àmbit assistencial.• El personal professional ha de tenir iniciativa enel treball productiu. Ha de veure oportunitats idesafiaments, en comptes d’obligacions i contra-

temps.• El personal professional ha d’aprendre al costatdels seus treballadors i treballadores. No es tractanomés d’ensenyar. L’aprenentatge conjunt esti-mula la complicitat. • El personal professional ha d’’ajudar’, en el sen-tit més ampli de la paraula.• El personal professional ha de comprendre queés part d’un tot, d’un equip, del Grup Drissa. Peraixò tot el nostre personal professional ha desaber treballar en equip. Aquesta proposta formativa és ambiciosa i pen-sada perquè doni fruits a llarg termini. Pretenemque amb el temps les experiències dels nostresprofessionals es puguin concretar en normes perincloure-les a la formació. D’aquesta manera bus-quem el progrés i la implicació. Al seu torn, tambéens recolzem en llibres i pel·lícules de ficció i do-cumentals, per intentar emmarcar i fer propera icomprensible la complexa realitat de les personesque pateixen TMS. La formació ha de ser una matèria viva, que canviai es transforma per millorar. I potser "millora" és laparaula que resumeix els objectius d’aquesta for-mació de la Fundació Privada Drissa. �

Nova formació per alsprofessionals del CET DrissaPer Felip Cano, monitor Fundació Privada Drissa

32

L’ACTUAL/

GE

NE

R/J

UN

Y 20

11Article

Amb nom i cognom

Treballadors de la Fundació Drissa en les tasques de l’horta ecològica

del Grup Drissa.

33

L’ACTUAL/

GE

NE

R/J

UN

Y 20

11EntrevistaJosep Maria Tor

Malagelada, Mossèn Tor

Josep Maria Tor Malagelada, Mossèn Tor, és el coordina-dor del Servei Religiós de l’IAS. La seva feina, des de lamissa diària fins a les diferents tasques que implica l’acciópastoral a l’hospital, és compartida pel Mossèn AntoniSamsó, l’agent pastoral Rosa Pérez, i dues voluntàries, laMargarida Amatller i la Puri Roldán. Mossèn Tor fou orde-nat sacerdot el 1952, amb motiu de la celebració del XXXVCongrés Eucarístic Internacional. Ha estat vicari i rector endiferents parròquies. El 8 d’agost farà 26 anys que es va in-corporar a l’Institut d’Assistència Sanitària i, des d’alesho-res, es desperta dia rere dia a l’Hospital Santa Caterinaamb la voluntat de ser present al costat dels pacients, delsseus familiars i dels professionals que ho desitgin perquè,com ell diu, “l’acte de fe és lliure”. Atén els cristians peròtambé acompanya les persones d’altres confessions, desde la llibertat.

- Quin és el seu dia a dia?- Cada dia visitem tots els malalts, saludant-los opresentant-los el Servei Religiós, d’acord ambl’estat del pacient, i mirem de prendre contacteamb la seva família. Els escoltem amb detenimentper si volen establir un diàleg pastoral, pregar i ce-lebrar la fe en els sagraments. També mirem d’a-companyar un malalt moribund i la seva família,preguem per un difunt a l’hora que sigui. A la ca-pella de l’Hospital celebrem missa diàriament, aixícom l’anticipada dels festius i, si és el cas, lesexèquies. També celebrem les festes religiosesdels temps litúrgics més solemnes, com a Missadel Gall, amb la intervenció d’una coral ocasional,integrada per professionals de la casa i de fora,sota la direcció de Jordi Creus. - Com s’organitzen les visites?- Hi ha feina. Avui hi ha 360 malalts. Cada diamossèn Antoni i l’agent pastoral de la salut, laRosa, alternen l’atenció pastoral a les unitats icompaginen el seu treball a Cirurgia, Traumatolo-gia, Medicina Interna i les diferents unitats ambpacients de psicogeriatria. Mossèn Antoni visita,a més, els usuaris de Desintoxicació, i la Rosa co-breix l’horari de l’atenció al despatx de la Manco-

munitat 1, acompanya les persones de psicoge-riatria a l’Eucaristia i col·labora a donar el dinar alsmalalts impedits de l’S2 i S3. Jo visito cada dia la Unitat de Cures Pal·liatives iConvalescència, la Unitat d’Aguts i també les per-sones de l’S1. Un cop a la setmana visito TMS 1i 2, Patologia Dual i el Servei de DiscapacitatIntel·lectual; i, ocasionalment, visito les àrees deGinecologia i Pediatria. Tenim també un númerode contacte per a les urgències les 24 hores deldia. Tot plegat dóna l’oportunitat de compartir ocelebrar la fe si un malalt o familiar ho desitja.- Vostè parla de la importància de la presència.- És cabdal, és un gest afectiu i cristià. Creem lla-ços amb les famílies i això facilita la missió, l’o-ferta pastoral. Moltes vegades s’arriben a viuremoments molt crítics, i si hem tingut aquesta re-lació prèvia, se’ls pot ajudar fent-los companyia,

suscitant la pregària, aportant el consol... El fet deviure a l’hospital fa que aquesta presència es vis-qui amb naturalitat, som veïns. - Vostè està al costat de cristians i no cristians.- Intentem facilitar, si és possible, que pacientsd’altres confessions o religions, quan ens ho de-manen, es puguin trobar amb els seus ministres.- Com conviu amb el continu contacte amb lamort?- Igual que els professionals sanitaris, creem de-fenses. Només així pots ajudar. Has de tenir vo-cació, sinó és difícil ajudar. És un patir controlat ireps la recompensa del consol fruit de donar. D’al-tra banda, en un hospital es viuen experiències degestos molt generosos.- Des de l’experiència, què canviaria?- Amb el pas del temps canvies la manera comfas la feina perquè et vas enriquint tant dels ma-lalts com dels seus familiars, professionals i com-panys del Servei Religiós. També s’ha de dir quel’IAS ens ha facilitat el camí. Cal remarcar tambéque comptem amb l’ajuda i la presència mot va-luosa de les Filles de la Caritat, de tant llarg reco-rregut en la història del nostre centre entre elsmalalts mentals. �

“Sense unaimmersió humanaseria molt difíciltreballar”