TEMA

LA SALUT DELS PINS

DE COLLSEROLA

Un bon nombre de pins de les carenes dominants deCollserola, especialment cap a les immediacions del'Observatori Fabra, presenten des de fa uns mesosun aspecte preocupant. Són moltes les persones queens han fet arribar aqueta preocupació -la qual, evi­dentment, compartim-- manifestada en termes de

quina és la malura que els afecta, d'on ve, si éscurable o irreversible, .etc. Intetarem respondre lesqüestions formulades.

L'origen d'aquesta malura és l'impacte produït a lescapçades dels ¡¡rbres per les fortes pedregades cai­

gudes elmes d'agost. És doncs, un fenomen d'origenfísic, no gaire freqüent, però que s'hadonat en altresllocs. Les prospeccions que el Patronat ha dut aterme conjuntament amb el Servei de Protecció delsVegetals de la Generalitat de Catalunya, corroborenaquest origen i en descarten definitivament qualsevolaltra (emissions tòxiques, etc.).

Ara bé, en aquestes condicions de debilitat, els ar­bres eren susceptibles d'ésser atacats per diversesplagues, com ara el fong Diploidea, fet que si esproduís caldria combatre adequadament. Era encaramés probable l'atac dels coleòpters del gènere B/as­

tophagus, alguna espècie del qual és especialmentactiva a l'hivern. S'han detectat ja els primers símpto­mes d'aquesta atac, per la qual cosa s'ha començata aplicar de manera immediata el tractament oportúconsistent en la retirada dels peus afectats i en lautilització d'arbres-parany per atreure els insectes.

És difícil preveure quin percentatge d'arbres potmorir, atesa la gravetat de les lesions en alguns casosila complexitat dels perills que els afecten en altres.Confíem, tanmateix, a salvar-ne el màxim nombre

possible.

Subscriviu-vos al butlletí del Parc de Collserola

És gratuïtEnlNa _amb domicili ~a _

població districte postal__Altres dades que cal completar:Edat_Estudis _Professió _Coneixeu el Parc de Collserola

gensO pocO prouO molt ORetalleu aquesta bu1l1eta(o feu-ne fotocòpia) i trameteu-la a: Patronat

Metropofltà Parc de Collserola. Ap. 95033 - 08004 Barcelona

Els artides signats expressen únicament ropinió dels seus autors.

Imprimeix: W1nlhard Gràfics- Cra. de Vic, 39 - 08180 Molà

Dip.leg.: 8-18344-88 - Ed~a: Patronat Metropol~ Parc de Collserola,

carrer 62, núm. 420, sector A, Zona Franca, edifici A, 2n. - 08004Barcelona - Tel. 336 61 61 ext. 2222. '

~PATRONAT METROPOLITÀ121 PARC DE COLLSEROLA

DIVULGACiÓ I EDUCACiÓ

MAS PINS: UN CENTRE PER A

LA DESCOBERTA DE COLLSEROLA

En un bell indret del sector occidental de la Serra de Collserola

es troba Mas Pins, un centre idoni per fer-hi estades que

facilitin el coneixement de la serra, la descoberta del paisat­

ge i també l'aproximaició a la ciutat de Barcelona. EI Centre,d'una banda, ofereix un ventall d'activitats programades per

aconseguir aquests objectius i, d'altra banda, posa a disposi­

ció d'entnats científiques, culturals, naturalistiques, etc. una

infraestructura adequada per acollir les seves pròpies activi­

tats. Aquest Centre, propietat de l'Ajuntament de Barcelona,

és gestionat des d'ara pel Patronat Metropol~à del Parc deCollserola i esdevé un nou recurs del Programa d'Educació

Ambiental que es porta a terme en el Parc.

Situació I caracterlstiques. Mas Pins és s~uat a la carretera

de Vallvidrera a Molins de Rei. És edificat en un petit carener,

cosa que li permet gaudir d'excel.lents vistes i es troba

envoltat d'una magnífica àrea boscosa. La casa és un anticmas restaurat i condicionat com a casa d'acolliment p!)r a

grups amb una cabuda de 45 persones.

Estades. Les estades de més d'un dia van destinades prefe­

rentment als grups escolars a partir del cicle superior d'EGB

fins a COU. Els caps de setmana i la temporada de vacances

és obert per a grups i entnats. Cada gwp dissenya el seu propi

programa d'activitats el qual es complementa amb d'altres

que s'ofereixen des del Parc i que consten en un dossier que

es lliura al moment de la inscripció. No es tracta d'una casa de

colònies. Un mon~or assessora durant l'estada i guia lesactivitats.

itineraris. Es poden fer els sis itineraris recentment publicats

i dos més pensats expressament per als grups que fan esta­des a Mas Pins.

Collserola-tour. És una activ~at que permet conèixer les ca­

racteristiques m~s remarcables del Parc per m~jà d'un reco­

rregut en què s'a~erna el viatge en autocar amb passejades

a peu. Hi ha dues parades que s'aprofiten per esmorzar i dinar

en àrees de lleure adequades.

La ciutat a prop. ('er a aquelles persones vingudes de fora de

Barcelona, l'estada él Mas Pins pot sign~icar la descoberta de

dos espais oposats i interrelacionats: el medi natural i la ciutat,

la qual apareix des de la serra com un atractiu laberint a

investigar.Informació I reserves. Adreceu-vos directament al Patronat.

Rebreu informació més detallada, la qual estarà continguda

en un fullet que apareixerà pròximament.

ÀREA D'ACAMPADA DE CAN COLL

En el.butlletí anteriorféiem una àmplia descripció de l'àrea d'a­

campada de Can Coll que acaba d'entrar en funcionament,

cosa que sign~ica un nou recurs per establir contacte amb la

serra de Collserola i, doncs, per gaudir-la i conèixer-la millor.

Durant els caps de setmana i les vacances, l'àrea és a la dis­

posició dels grups familiars, d'esplai, ent~ats cíviques, etc.

Perquè tothom s'ho passi bé is'hi trobi de gust, cal que es man­

tirigui en bon estat de conservació: respecteu-ne doncs les

instal.lacions i recordeu que:

_ - Esteu en un parc: més que mai, respecteu la natura. No

malmeteu els arbres, no arranqueu plantes ni colliu flors. Nomolesteu els animals.

- Els dissabtes i diumenges el Centre d'Educació Ambiental

és obert d'll a 1 i hi trobareu una persona que us informarà:

s'hi accedeix des de l'era enrajolada; llevat d'això, no és per­

mès utilitzar aquesta era.

-Podeu fer servir, en canvi, l'esplanada de les alzines que hiha darrera de Can Coll.

- No es poden fer construccions, instal.lacions, reguerots niforats ..

- Fora de les barbacoes de l'àrea, és absolutament prohibitferfce.

- No es pot entrar als fruiterars, als horts ni als camps, encara

que estiguin buits (poden estar sembrats).- No doneu menjar als senglars, ni a qualsevol altre animal

que pegueu trobar al voltant de l'àrea.- Les deixalles cal abocar-les als contenidors de l'àrea. Quan

s'omplin i al final de l'acampada, cal buidar-los al contenidor

gran s~uat vora el camí, just abans d'entrar a la casa.- Allí mateix i als voltants hi ha gent que hi viu i treballa: res­

pecteu-ne els conreus, les cases i el dret a la intimitat; això és

especialment vàlid per als masovers de Can Coll.- En conseqüència, el telèfon que hi ha a la masoveria no està

al servei dels acampadors, llevat del cas d'extrema urgència.

Per poder-la utilitzar:Envieu una sol.lic~ud al Patronat amb les dades següents:

- Nom del grup.

- Nom i DNI del responsable de l'acampada.

- Nombres de persones i de tendes.

- Dates de l'acampada.

- Activ~at concreta que es pensa dur a terme.

És recomanable deixar un telèfon de contacte per agil~zar els

tràmits. Un cop el sol.lic~ant hagi rebut la confirmació de la

reserva, caldrà efectuar el pagament de l'import de l'estada,

moment a partir del qual la reserva esdevindrà definitiva.

L'import ingressat no es retornarà encara que se suspengui

l'acampada, llevat del cas de força major degudament justifi­cada.

Elp

DESEMBRE 1989«-.Joa:wCI)-.J-.Jo()

6

Butlletí del Parc deCollserola

~:-.,.

DIA DECOLLSEROLA 1989

Sota el lema "Descobrim

Collersola a peu" hem

celebrat per segonavegada el Dia de Collse­

rola. La resposta ciutada­

na fou molt positiva i aixòes manifestà en la nom­

brosa particípacíó en les

caminades organitzades,

en là bona acollida que

tingué ell"ervei especial

d'autobusos instaurat pera l'ocasió, i finalment, enla il.lusió i el bon ambient

generals viscuts al llarg

de la jornada. A la pàgi­

na següent n'oferim unacrònica detallada.

Hi hagué, s'ha de dir tot,

febleses organitzatives

fruit d'imprevisions i de la

mateixa complexitat del

programa, les quals

causaren perjudicis a

alguns grups de partici­

pants. Des d'aquí els·

preguem que acceptin

les nostres disculpes.

Malgrat tot, la celebració

ha valgut la pena i ha

obert portes a l'ús del

transport públic i a la

recuperació de la mun­

tànya per part delscaminants.

EDITORIAL OBRA FETA ACTUALITAT TRIBUNA

ELS MIRADORS DE LA FONT GROGA

Joan CastellvfI Marcier

LA CAÇA I COLLSEROLAJa hanpassatalgunsseglesdes·queelscomtesdeBarcelonacaçavenrósbru i el cétvoIa Collserola.D'aquellasocietatja no en quedares,peròmalgratIol, raJiga.la guilla.el gat mesqueri rhomeseguirantenintelsmateixosinstintsdecaçador.inslinlinnatenrhome.encaraquehi hagiquinohovulguirecooèixer,iqueportaa posseiridominar.Uninstintcomtantsd'altresques'estimuleni s'exterior~zen,peròque,enaquestcas.hi haquielvol reprimirenell i enels altresimposantelsseuscnteris.

Atacarel fetdecaçari t~llarelscaçadorsd'incivilitzatsi mancatsd'èlicaestàdemodaenunademocràciaenquèla llbertats'enténperprohbirelqueaun noli agradao procurarquees prohibeixi.

Practicarlacaçaés undreti generamollsmenysperillsquetravessarunaciutata peu.Lesagressions.els perillsd'accident...sóninfin~amentmésgransa qualsevolciutatde ràreametropol~anaquea Colserolaenplenatemporadadecaça.

Cadadiaes parlad'ecologia,perònototselsquiesdiuenecologistessónconseqüentsambel quediuenniel temaéstansimplecom·avegadesespuguipresentar.L'ecologiaés untemamonseriósi complex.Noespodenadjudicarels desastresecològicsa unscaçadorsquepocpodencaçaraCollserola,nitampocatotselscoUectiudecaçadorsdeCatalunya.Aquestaposturad'oposicióa la caçasurtd'unspuntsdevistaparticularsque,tol isabentque el probiemade l'ecologiaés moncomplicati que no es potexpressaren quatre ratlles,volenfer prevalerla seva veu utilitzant,avegades,dadesquenosóncertes.

Collserolaés unaiDadinsunaurbsimmensaquerepunapressióhumanade tollipus (deixallesde tota mena.arbresmalmesos,fontsdestrossa·des•...).LapràctiçadelacaceraéslamésÍlsigni.ficantdelespressionsqueaquestnuclirep.Certament,moltagenthiva a passejarperquèeslimalanaturaiIamuntanya.Ungrupd'aquestagentesdiuencaçadorsihivanatretsperradmiraciói respecteperlanaturaicontrolantrinslintqueelshi faanar.Nocommonsaltresquehivansenseescopetesperòquedeixenunrastrepitjor.

L·home.perquè és home, té senlimentsi instinls, i els sap regularicompensar.Iaixòno ha d'escandalitzarningú!Quanel comportamentderhomees deshumanilzas'handebuscarcanalsperreconduir·lo,opoIser,_Jucar·lo.Peròno podemposartothomal mateixsac. Sónperilloses

aquestess~uacionsd'histèriacoUectivaquegeneraraparici6de"messiessalvadors"quevolenimposarelsseusCf~erisalsaltresdemaneraindiscri­minadai dictatorial.

D'altrabanda.hi ha unallei queregulaaquestessiluacions.Ni lamateixaadministraciónoselapolsaltarjaqueestemenunestatdedretidemocràtici les coses han de seguir els seus canals.O'aMramaneras'arribaaconseqüènciesnegatives.

ACTIVITATS FAUNíSTIQUES

Tal com us.vàrem anunciar a l'anterior bumeti. en el decurs dels

mesosde setembrei octubre,esvadura termelaprimeracampanyade seguiment i divulgació de la migracióde rapinyaires.organitza·da pel Patronat del Parcde Collserola.

AI Turó de la Magarolao del Maltalles va instal.iarun punt fix d'ob­servacióequipatamb plafonsexplicatiusreferentsa les espèciesderapinyaires mésfreqüentsen el decursdel pas migratoriper Collse·rola. Durant tot el períodeque va durar la campanya, es va fer perprimeravegada un seguimentregulardel fet de la migració per partd'un ornitóleg, Dani Díaz. que juntament amb J.L. Romero i altrescompanysja havien realitzatobservacionsdes de feia dos anysa laSerra.

Suposoquequi té cosesa dir contrala caçahaguésprefer~fer·hopertelevisió,utililzantaquesta"torrede babel"quecoronala serralada.percoi1fondrerespectador.Peròlanecess~atdedonarunsserveisnecessarisalsIresmilionsd'habitantsquehihaalvoMantd'egueslaàreahafetques'hihagininsta/Jatantenesi torr~,elèctriques,ques'hihaginconstru~túnelsiautopistes.c1aveguere!l1~. Lais 'qui vivimfísicamentdins deCollserola,no deS·~:iiii~i(d~jjéilè(a60ns, siÒódesqueelscomtesde

Barcelona~çav~l#~WJtf~~róla. aguantemaquestespressionsicomp{ll~emR~'!.,srpèf~~r¡:illlIJorar les condicionsde vidad'aquesta

Es varen discutir els resultats bàsicament el nombre de caixes iñ\m~nsa.~.·.' . ~lm~~.~ ~nspresS!onaiensen.vaeix.itambédei~emmalmeseso perdudesi l'èxitd'ocupacióelqual haestat proubo.Tots ,<fe'Glca~.~pi)ratJest boscosIsesenti,peruneshores,el retdeels grups varen manifestarel desig de continuar l'activitatdurant la ; ,:.Ia.na e~Çà 'normalmentfrustrada.depodercaçaralguna

propera campanya que es durà a terme en el decurs dels primers ' , " .i,::'

mesos de l'any 1.990a la qual sou convidats a participar.. .1 ti 'qritn 'vu!fi~iciarcappo'èmicasobreelfetdecaçaronocaçar.' '.;" ';:J: :',\'. !<l·Ca".rlya. sillÓferveurequerecologiaésmoMmésqueNota. Us anunciem que els resultatsdetallats d aquestes dues ac- '.' ',o ,.• !:~, ualrelletres Císt;"'uesd'unsq.uevoienest'lmar és .,.. l' , di Fil· l'' '1?'r'> .i .. " m quenlnguunatlvltatsus seranexposatsen e pnmernumero. es u snatura,st,cs\é;f /' :~~." a ,qUeno I ei en pas més que altresque hi viuen.ho viuen,endel Parcde Collserolaquees publicaranocaSionalmentcoma com· ·"-<l'XI-r'", audeixeni h pate en..plement del butlletí: serviranper ressenyaramb detall les actiYitat~'.::t-"\';\ \~ '

i treballs realitzats o en curs sobre els diferents aspectes de l'~jst~dif;;¿~b_i/ ;... /de la natura a Collserola. f'''\ '.:>::>: .• '--'-.,,~,'"

•.....:\.:' : ~{! ~

Les activitats de divulgació es dugueren a terme bàsicament elscaps de setmana inclosos entre el9 de setembre i el 8 d'octubre.Amb l'ajutdels plafonsexplicatius.especialmentdissenyats.perso·nal del Parc iniciava els visitants a la no fàcit però engrescadoraactivitat del coneixement i identifICaciÓdels ocells migratoris.

EI nombrede visitants va ultrapassarels 250.alguns d'ells eren na·turalistes membres de diversesassociacionscom DEPANA.ADE·

NA. Centre Català d'Ornitologiai altres, els quals van participardi·rectamenten el seguimentdeia migració;bona part dels visitants.però ereri persones poc o gens experimentadesen aquest tema, i

~podem dir que el iet de veure rapinyaires Comaligols vespers.arpelles. xoriguers, esparvers,àguiles pescadores i altres sobrevo·

" lantfins I.tot laciutatde Barcelona,els va resultarunespectacleprougratificant.

Enel totalde la campanyaes varen observaral voltantde 1.600ra·pinyairesque pertanyiena unavintenad'espèciestotes ellesde graninterès. Després de l'éxit d'aquesta iniciativa tant des del vessantcientífic com divulgatiu. hi tornareml'any que ve!

D'altra banda. el propassat 7 d'octubre. a Can Cóll vàrem fer latrobada de final de la segona campanyade col.locació i seguimentde caixes·niu i menjadoresd'ocellsal Parc.

Hi,van assistir els representantsd'entitatscom ARBA. C.C.O.• DE­PANA. Voluntaris Forestals,Escola·Tallerde Molinsde Rei i de les

escoles Xiprer i la Farga. i alguns particulars que també hi havienparticipat.

abocada pels talus­sos i de la considera­

ble biomassa morta

dels seus voltants.

efecte. entre els pri­

mers arbres que arri­ben als seus límits es

contempla en primerterme, a manera de

finestra. el mar vege­

tal que forma la re­serva de la Font

Groga; més enllà. la

vila de Cerdanyola i

la plana del Vallès. i

a la llunyania esretalla distant la

silueta del Montseny.

L'adequació d'aquest

espai ha resultat

força dificultosa a

causa de la granquantitat de runa

Els elements d'em­moblamént -bara­

nes. bancs.

passarel.les. etc.­són bàsicament de

fusta tractada i

serveixen per confor­

mar l'espai i donar-li

el grau necessari de

confort. Una tupida

barrera de vegetació

arbustiva aïlla visual­

ment i acústicament

la carretera de l'espai

recuperat.

En el butlletí núm. 4

üuny 89), dins d'a­

quest apartat "Obra

feta". parlàvem de la

neteja de carreteres ide la construcció de

miradors. Es 'donava

referència escrita i

gràfica del miradorde l'Arrabassada i

s'anunciaven les

obres dels miradors

de la Font Grogaubicats a la mateixa

carretera. però al

vessant santcugatí.

Com a idea mestra

es plantejava la ne­

cessitat que la carre-

tera. que és un

aparador del Parc,

estigui en consonàn­

cia amb allò que es

pretèn que sigui elParc. Continuant.

doncs. en aquestalínia. s'han conclòsles obres dels mira­

dors de la Font

Groga. Es tracta no

d'un espai pròpia­

ment dit. sinó de tres

espais encadenats.La seva vocació de

mirador, sense sertan nítida com en

d'altres casos. resul­

ta tanmateix particu­larment atraient. En

JA HEM CELEBRAT

EL DIA DE COLLSEROLA

EI passat 5 d.e novembre va ser el Dià de Collserola.Oferim una sucçinta ressenya del desenvolupament de ­la jornada.Els itineraris. Hi hagué deu itineraris per la serra que

partiren dels diferents municipis i districtes i acabarenen tres indrets.

A Santa Margarida de Valldonzella hi confluiren els

caminants provinents de Molins de ~ei. Sant Feliu deLlobregat. Sant Just Desvern i Esplugues de Llobregat.als quals s'uniren grups de l'Hospitalet i de Sant Vicençdels Horts. En conjunlferen la caminada més de 600

persones i encara se n'afegiren unes quantes a l'actefinal. on els organitzadors havien preparat una suculen­ta sardinada.

AI Baixador de Vallvidrera hi arribaren els grups quevenien de Sant Cugat del Vallès i dels districtes barce­lonins de Sarrià-Sant Gervasi i d'Horta-Guinardó.

Aquests darrers foren víctimes d'una negligència (no elspassà a recollir l'autobús que era previst). cosa que elsdistorsionà la jornada i els féu arribar mon tard. EI totalde caminants fou d'unes 300 persones que. en arribar al'indret, foren obsequiats amb postres de músic i vi dolç.A Can Coll hi feren cap els grups procedents del districtebarceloní de Nou Barris i de les poblacions de Montcadai de Cerdanyola. La xifra de caminants ultrapassà les600 persones als quals s'afegiren entre 300 i 400 mésa Can Coll. que hi havien anat pel seu compte.Un dels al.licients de la passejada era la co1.1aboració enla senyalització de camins: es co1.1ocaren unes 150 fitesi algunes càdenes de tàncar el pas als vehicles; Elscaminants foren obsequiats amb el regal del dia consis­tent o bé en una samarreta de Collserola o bé amb

l'edició de 6 itineraris per la Serra (vegeu butlletí 5).Cal destacar l'important paper organitzatiu que jugaren

. aquest any els municipis i districtes ja que des de boncomençament s'havia pres l'opció d'una celebració des­centralitzada. EI balanç es pot considerar molt positiu

pel que té de major implicació en els aspectes quetoquen la gestió i divulgació del Parc.Les Unies d·autobús. Es feren circular tres línies d'au­

tobús per les tres carreteres de carena del Parc: la deSarrià a Molins de Rei. lade Gràcia a Sant Cugat; i lad'Horta a Cerdanyola. EI conjunt d'usuaris que prengue­ren bitllelfou de 1.538; considerant els viatges de retorn,l'ocupació mitjana se situa en un 36%. xifra que denotauna considerable acceptació i que fa pensar en la

possibilitat d'establir un servi permanent els dies festius.Els usuaris eren obsequiats amb un plànol guia de la

serra que els era facilitat pels joves voluntaris que feienoecobradors-guia, i que provenien delgrupGentde Pau

de l'Hospitalet i de la Creu Roja de la Joventut.Direm per acabar que. com ja s'ha insinuat a la portada,.hi ha evidentment. molts aspectes a millorar de càra alfutur. com ara l'evitació d'errors com el de 'l'itinerarid'Horta; dotar de millor organització i "marxa" els actes

finals; preparar més a fons els voluntaris (aquestavegada pràcticament no hi hagué temps). etc.; tenim un

any de coll per subsanar el que calgui perquè l'any que

ve. no cal dir-ho, hi tornarem a ser.