ÉS NECESSARI TOCAR ADESIARA LA TERRA PER A NO … · en voga, tantes vegades juga el joc del que es pretén contrariar, reduint a estereotips el que podia tenir la força d'inquietar-nos

“Si aquests fòrums són un espai polític alternatiu aDAVOS, és enorme la responsabilitat de donar sentit aaquest espai amb una veu alternativa.

[...] Aquest és un fòrum temàtic i circumscrit a un llocper, paradoxalment, pensar plegats un no lloc -la utopiade redescobrir-nos en el que ens uneix, en una àrea par-ticularment responsable per la repartició desigualitàriade l'accés al coneixement, font d'injustícia cognitiva, queés també causa i efecte del manteniment d'un ordremundial, que construeix el benestar d'alguns, sobre elpatiment i la humiliació de molts.

La consciència de la profunditat i de la virulència de lesdesigualtats en el món, la tenim en comú. Estar plegats iassumir la nostra incompleció individual i col·lectiva,perquè és a través de la mirada dels altres que jo emconstrueixo en tant que imatge meva. D'aquí l'existènciad'un nucli dialògic en tota la sociabilitat que esconstrueix per una resposta existencial activa, construïdaen la pròpia interacció. D'aquí la seva funcionalitat alsefectes de congregació de diferents punts de vista,diferents angles de visió, diferents incidències i diferentsefectes dels problemes, que coincideixen amb una acciócomuna transformativa, posant-se l'èmfasi a l'engendrarinterpersonal de significats que ens aproximen, en elrastre d'un altre món possible. En tots els temps, lautopia serveix per assabentar-nos del desencert delmón."

Cita Thomas More i Campanela com a pensadorsutòpics i descriu l'al·legoria de la caverna de Plató aGlauco, parla de la facultat de conèixer, que pareix teniralguna cosa de divina i que mai no perd el seu poder ique segons l'orientació que se li doni pot resultar útil iavantatjosa o inútil i perjudicial.

"...que els papers socials i elconeixement general a l'escola

puguin ser impregnats de formesmaterialitzades de transformació

en mercaderia." " [...] L'orientació que li donem [...] Parlar de mercanti-lització, de privatització de l'educació, sense tenir en

compte la desconcertant actualitat de l'anàlisi marxistadel sistema capitalista, és malgastar l'oportunitat d'aclarirconceptes que, entrant en la circulació trivial del discursen voga, tantes vegades juga el joc del que es preténcontrariar, reduint a estereotips el que podia tenir la forçad'inquietar-nos veritablement."

Cita Derrida i Giddens, declarats no marxistes, quediuen que l'anàlisi de Marx no ha estat superat perningú. Cita el capítol primer d'El Capital, el que parla dela força del treball, dels mitjans de producció, de laplusvàlua, del productor, del producte i del salari. Diuque sorgeix el capitalisme quan la força del treball esconverteix en mercaderia i es venuda pel seu titular perobtenir mitjans de subsistència. Diu que és en la comprade la força del treball que s'amaga la transformació delsdoblers en capital. També afirma, seguint Marx, que lapropietat privada transforma els mitjans de producció enfins als quals queda subordinat l'home i que no és eltreballador qui utilitza els mitjans de producció, sinó al'inrevés. Amb tot això afirma que és la propietat privadala que aliena l'home en un procés impersonal de la sevatransformació de fi en mitjà, de persona en instrumentde la seva pròpia dominació. I aquest seria un bonprincipi, si tengués temps, per parlar del que pensavenMarx i Engels sobre la intervenció de l'Estat enl'educació, en un estat capitalista. Després parla de lapossibilitat de comerciar sense mercaderies, els quepresten un servei són reduïts a assalariats i es convertei-xen en un engranatge del procés de producció. És per

2006 abril / maig / juny PISSARRA

19

"ÉS NECESSARI TOCAR ADESIARA LA TERRAPER A NO SUCUMBIR" 1 (*)

Rosa Soares NunesCIIE Universitat d'Oporto

"ÉS NECESSARI TOCAR ADESIARA LA TERRAPER A NO SUCUMBIR" 1 (*)

Presència de l’STEI-i al FSIPE.

això que l'educació a través de l'escola pública ha dereproduir aquests esquemes.

“ [...] Com aclareix Fritzel (1987), el problema essencialaquí, no és que els continguts específics i explícits puguinser políticament tendenciosos, sinó que els papers socialsi el coneixement general a l'escola puguin ser impregnatsde formes materialitzades de transformació enmercaderia. Això és una qüestió mes epistemològica quede selecció de continguts referent a normes abstractesd'organització burocràtica relativa “a la qüestió centralde com els coneixements i les capacitats -valorseducatius en ús - són transformats en una força potencialde treball per acabar en mercaderia".

El problema bàsic -diu l'autor- està en les formes per lesquals les competències desenvolupades a l'escola sónorientades perquè constitueixin qualificacions legítimesper al mercat. En certa manera, la legitimació de lesrelacions socials específiques de producció i reproducció,i la transformació en mercaderia en general, serveix coma plusvàlua de la qual les mercaderies estan imbuïdes. Iaixò és una funció de l'estructura interna de l'escola

respecte a l'essència de la seva autonomia relativa,inscrita en la mateixa autonomia relativa de l'Estat. Permillor moure's en la contradicció compleix les funcionsde legitimació de l'economia capitalista, negant la sevanatura d'Estat capitalista.

El model de tecnologia educativa, centrat en objectius,sobretot en el quadre de la seva formulació en termescomportamentals, mètodes i tècniques estandarditzadesi avaluació “objectiva”, pot ser una expressió directad'aquesta estructuració educativa. Aquest model,embolicant el control extern a través de criteris objectius,pot, molt bé, ser considerat com un treball abstracte peratribuir notes i altres classificacions externes quecorresponen al treball abstracte en relació als salaris. Elsproblemes bàsics enfrontats pels sistemes educatius,tenen origen en els problemes de l'Estat capitalista.

Els interessos de realització particular dels capitalsindividuals, transformen els processos en anàrquics,centrant-se en una preocupació de competició i unavisió a curt termini -que és la visió neoliberal- sense espaiper a cap altre mode de regulació que no sigui la d'unmercat regulador de si mateix, de les nostres vides i delsnostres somnis. L'espectacle degradant que va ser, fadies, a Portugal, la divulgació publica dels rànquingsentre escoles, és una mostra del quadre d'ambivalènciaen què es mou l'Estat en aquest nou liberalisme que elvol retirar el més possible de l'economia, de la salut, del'educació, però que l'utilitza per als seus propis fins.

"Sobretot des de 1994 s'evidenciaun fortíssim moviment concertatde mercantilització de l'educació

com a servei."

Com diu Roger Dale (2004), en la competència entre elstres blocs competitius -l'americà, l'europeu i l'asiàtic- elprincipal obstacle encara és la pròpia natura sobirana del'Estat-Nació. Per això és necessari reorientar-lo. En eldiscurs de la globalització, la producció no desapareix.És fragmentada i relocalitzada des d'un cap a diversospaïsos.”

Segueix explicant com les empreses es deslocalitzen i estornen a situar en diferents llocs, del canvi de les relacionsentre països i de la necessitat de l'acumulació capitalista enun punt fix i que la història del capitalisme ha estat semprela recerca de nous mercats i de majors plusvàlues. Això fa

PISSARRA abril / maig / juny 2006

20

Albert Sansano, representant de la Confederació d’STEs alFSIPE.

que a partir dels anys 70 amb el xoc petrolífer, el capitales refugiï en territoris que no tenen regulació estatal. I enels anys 90, el nou punt fix és el supranacional.

“ [...] Considerant el model trimodal de Wallarstein-encara que tingui algunes desactualitzacions pelscanvis, d'una banda el camp de la Regulació, d'una altraper la desaparició de la Unió Soviètica- Espanya s'estàresituant, passant de la semiperifèria cap al Centre; elmateix els passa a Irlanda i al nord d'Itàlia, en canviPortugal no està en aquesta ruta, mantenint-se en lasemiperifèria.

L'educació s'està reconfigurant, encara que nosaltrescontinuem mirant-la des del Centre que era l'Estat-Nació. I ni tan sols ens movem per l'enorme influènciaque l'Organització Mundial del Comerç té en l'educació,perquè els moviments de resituació fan que aquestesinfluències apareguin diluïdes. A més de ser una esferad'activitat vista com a molt lucrativa, el reconeixement(en l'actual quadre de desenvolupament de la ciència ide la tècnica) de quant l'educació influeix en la produc-tivitat i formació de riquesa, la inscriu a l'agenda delslobbys capitalistes. Les polítiques de descentralització ide desconcentració, que retiren progressivament la tutelade l'Estat, van en el sentit del reesglaonament.Descentralització i desconcentració, es converteixen enformes de disminució de la influència de l'Estat enl'Educació. Sobretot des de 1994 s'evidencia un fortíssimmoviment concertat de mercantilització de l'educaciócom a servei."

Cita un escrit del diari Le Monde que parla de l'enormecompetició de l'ensenyament superior, que les universi-tats cerquen els millors professors i les futures elits delspaïsos emergents i que obren campus a l'estranger.També cita un diari de Barcelona, quan el fòrum es feiaallà on els seus titulars deien que s'impulsava la creaciód'empreses des de la universitat, i que seguien modelsemprenedors seguint els anglesos i americans. I tambéparla de l'editorial d'Educaçao portuguès que deia que lapart més lucrativa del negoci de la mort era de multina-cionals espanyoles, absorbides per un grup anglès enmans de dues corporacions americanes. Que l'educació,la salut i la mort eren declarades indústries de granpotencial i futur.

Diu que Wallerstein avisa que si els movimentsantisistema no tenen clara la seva orientació ideològica,poca cosa podran fer contra el neoliberalisme. Tambéparla del paper dels intel·lectuals i cita Bordieu: “Hem de

preguntar-nos quina és la contribució que els intel·lectualsporten al racisme de la intel·ligència. Seria interessantestudiar el paper dels metges en la medicalització, o sigui,en la naturalització de les diferències socials, i el paper delspsicòlegs i dels psiquiatres i dels psicoanalistes en laproducció d'eufemismes que permeten designar els fillsdels proletaris o dels emigrants de tal manera que els casossocials es transformin en psicològics i les deficiènciessocials en deficiències mentals”.

També parla del paper dels professors que, tantesvegades i sense crítica accepten aquestes categoritza-cions. Diu que “L'escola, sent un local polític és un locald'acció publica i de formació de subjectes, en un contextde diversitat i de conflicte que en res xoca (com tantesvegades es vol fer creure) amb un discurs igualitari queés en si mateix global, perquè és un discurs de l'aproxi-mació i de la reciprocitat.”

"...vés a la botiga, compra cacau ipa i dóna-n'hi. Vés-t'hi acostumant.

És fam."Acaba amb prosa poètica explicant que no som res sensela memòria, perquè el present no existeix, que lamemòria és l'experiència de moltes persones transforma-da en vèrtex de successos i de situacions pròpies ialienes. I aquí escriu un fragment d'un poema:


21

Parlament final a la manifestació per l’escola pública.

És un lloc al Sud, un lloc on

la calç

amotinada desafia la mirada.2

I acaba de la manera següent parlant d'una escola delcurs 1968/69:

“L'escola. Classe de nines. Un aire molt arreglat d'unblanc insistent i persistent.

Per allí les estacions queien al marge del drama humà enquè es patia d'una ràbia sorda, sorda no perquè nocridés en un infernal silenci, però perquè es conteniaguardant-se per als déus que hi hagués. L'Hivernanticipat va entrar cap a dins de nosaltres. Un dia rerel'altre anava posant al nu el que ningú no podia amagar.

Vinguda de la ciutat més pròxima, jo vaig arribar al'escola a les 9 hores.

A mitjan matí una nina, de sobte, es va quedar quieta,lívida, es va desmaiar.

Esglaiada, vaig córrer a demanar ajuda a la mevacompanya del costat que fa anys que tenia el seu lloc defeina allà. I molt calmosament, molt naturalment (no vafer falta ni veure-la) va diagnosticar i va prescriure: vés ala botiga, compra cacau i pa i dóna-n'hi. Vés-t'hiacostumant. És fam.

Tot ens fa créixer. Per més insignificant que enssembli, en les seves dimensions humanes, qualsevolacte pertorbador de la rutina, una anècdota o unallàgrima, en ella trobarem sempre una causaqualsevol, ni que la causa sigui, per contradicció, unmer potser.”

1 Fàbula d'Anteu , in Manuel Gusmão, Apoesia de Carlos Oliveira2 Poema d'Eugenio Andrade

(*) S'ha fet un resum de la ponència i se n'han transcrit fragments. Si es vol llegircompleta s'ha d'anar a www.fsipe.org


22

Acte lúdic de cloenda del FSIPE.

El IV Fòrum Mundial d'Educació que en aquestaoportunitat es va reunir a Caracas (Veneçuela),del 23 al 29 de gener de 2006, en el marc del VI

Fòrum Social Mundial, va concentrar un significatiunombre de mestres, estudiants i altres persones de lacomunitat, atrets per la idea d'articulació, intercanvi idemocratització de sabers i experiències, a propòsit deconstruir espais per a la creació col·lectiva d'unaplataforma de lluita en defensa dels elements axials del'educació com són: el seu caràcter públic, gratuït, laic,obligatori i de qualitat, i també per promoure una culturade pau. Els assistents vàrem considerar que els esmentatsaspectes han de ser un suport fonamental dels estatsveritablement democràtics.

En aquest sentit, reafirmam que sent el Fòrum Mundiald'Educació una xarxa permanent de mobilització perpromoure i defensar el dret universal a l'educació, esrealitza en el context d'una etapa històrica aLlatinoamèrica, reconeixent les problemàtiques, tensions illuites desenvolupades en el pla educatiu a nivell planetari,caracteritzat aquest context per l'avanç de processos delluites populars que han obert pas al sorgiment de governsque, amb distintes característiques, intenten sortir-se delcamí de la subordinació absoluta a les polítiquesneoliberals que s'aplicaren en la dècada dels 90.

El Fòrum Mundial d'Educació, en el seu esdevenir veconstituint-se en un espai i procés de particulararticulació. Espai plural de debat i construcció sociope-dagògica, que en aquesta conjuntura històrica mundialha de perfilar reflexions i accions contra l'imperialismeeconòmic, que evidentment és el principal enemic de

l'Educació pública, gratuïta, laica, participativa i dequalitat. Les xarxes de sectors organitzats, que en l'àmbiteducatiu construeixen històrics i diversos enfrontamentsa les expressions materials de bàrbares concepcionsentorn del Ser i de l'Haver de Ser de l'educació engeneral i la seva materialització escolar en particular,troben en aquest Fòrum un altre motiu del moviment peruna Educació alternativa al model mercantil. Des de laseva primera edició, el Fòrum Mundial d'Educació potparlar ja de consecucions específiques dels processosd'articulació desenvolupats.

"...que garanteixi plenament elsdrets dels principals subjectes

involucrats en la pràcticaeducativa..."

En aquest camí hem de reafirmar:

Que l'educació constitueix un dret social indeclinable,concepció que es contraposa en termes absoluts a lespolítiques neoliberals que pretenen erigir-la en unamercaderia.

Que, per tant, constitueix una responsabilitatindelegable de l'Estat garantir l'educació pública dequalitat en tots els seus nivells i modalitats,fonamentada en la pluralitat del pensament, per desen-volupar el potencial creatiu del ser humà, com a úniccamí per posar fre i revertir les polítiques privatitzadoresque es varen aprofundir en la dècada passada.

Que així mateix l'educació en la seva perspectiva devalors s'imposa reflexionar i desenvolupar el valorètic al treball com un aspecte ineludible de la nostraconstitució antropològica i el reconeixement d'aixòcomporta un sentit social de la participació activa,conscient i solidària.

Que l'educació formi per a la participaciódemocràtica, participativa i protagonista, reconeixentla diversitat sociocultural, sociopolítica i socioeconò-mica dels pobles, com a elements constitutius de laconstrucció històrica de l'equitat i justícia social.

Que es reconegui el paper que té l'educació com avehicle fonamental per aconseguir els valors de lacultura, la seva diversitat i modes de vida dels pobles.


45

FÒRUM MUNDIAL D'EDUCACIÓ: DECLARACIÓDE CARACASFÒRUM MUNDIAL D'EDUCACIÓ: DECLARACIÓDE CARACAS

Pablo Gentili, coordinador de la Secretaria Executiva delFòrum Mundial d’Educació.

Que en conseqüència resulta inadmissible la sevainclusió en els anomenats Tractats de Lliure Comerçi/o serveis (GATS, ALCA, etc.)

Que resulta indispensable el protagonisme delmoviment social, com a eix convocant en els treballa-dors i treballadores de l'educació, perquè aquestespolítiques puguin consolidar-se i, alhora, obrir pas ales propostes que comencin a concretar un noumodel d'educació pública de contingut popular, quegaranteixi plenament els drets dels principalssubjectes involucrats en la pràctica educativa. Als i ales alumnes a tenir les condicions adequades per a unaprenentatge per a la vida i la llibertat plena. Alseducadors i educadores, les condicions laborals,salarials i de formació que permetin el ple exercici dela seva tasca.

Davant el desafiament que implica la disputa per aquestnou model educatiu que respongui als interessos delsseus vertaders subjectes, entenem necessari donarprioritat a algunes mesures d'alt impacte simbòlic iestructurals com:

1. Lluitar per elevar les propostes educatives en el marcde la definició de nous models de finançament queprenguin com a referència mínima d'inversió, entermes del PIB, els patrons de la UNESCO.

2. Treballar per canvis estructurals a través de la sancióde noves lleis que reemplacin les que varen donarforma al model neoliberal, per consolidar l'ampliacióde drets d'alumnes i docents i per definir els nousrumbs de les polítiques educacionals en el procésd'avanç cap a la construcció de majors margesd'autonomia, democratització i justícia social en una

Amèrica Llatina, que consolidi els llaços d'unitat i laconstrucció de la seva pròpia identitat.

3. Vincular la lluita d'allò educatiu a allò polític, social,cultural i econòmic.

"...el marc d'una nova culturapolítica, que reivindiqui l'educació

com un dels llocs per a laconstrucció de ciutadania."

4. Valorar la diversitat com a element enriquidor deldesenvolupament humà i com a oportunitat d'apre-nentatge.

5. Incorporar com a context de saber del FME, les ideesllibertàries fonamentades en una pedagogia críticaper a la llibertat i amb el suport d'un ampli teixitsocial de col·lectius, xarxes, associacions, moviments,que permetin la seva intervenció en tots els processoseducatius.

En el sentit de les consideracions anteriormentesmentades, ens veiem en la imperiosa necessitat deplantejar-nos una plataforma de lluita col·lectivamentconstruïda i impulsada en el marc d'una nova culturapolítica, que reivindiqui l'educació com un dels llocs pera la construcció de ciutadania.

Per això, declaram:

1. Promoure en l'àmbit mundial campanyes de difusió imobilització sota la consigna de “canvi de deuteextern per educació”.

2. Articular les agendes de lluites de tots els movimentsi organitzacions socioeducatives en el procés delFòrum Mundial d'Educació.

3. Promoure la regulació del sector privat de l'educacióper no ser considerada com a mercaderia.

4. Decretar la tercera setmana del mes de novembrecom a “SETMANA MUNDIAL PER LA DEFENSADE L'EDUCACIÓ I L'ESTABLIMENT DE L'ESCOLAPÚBLICA”.

Universitat Bolivariana de Veneçuela,Caracas, 28 de gener de 2006


46

Taula rodona al Fòrum.

Enguany fa 75 que es vaproclamar la SegonaRepública a l'Estat espanyol i

70 anys del cop d'estat que va durcom a conseqüència la Guerra Civili la dictadura franquista.

La Guerra Civil i les seves conse-qüències és un dels temes centralsde la nostra contemporaneïtat i enmoltes d'ocasions hem de remarcarels seus efectes fins a la societatactual.

A l'hora del present anàlisi vulldestacar d'entrada tres eixos: enstrobam en un moment en què és unbon motiu per a la reflexió històrica iciutadana, però també és unal·licient per a continuar amb latasca de recerca sobre uns fets, unespersones i una època fonamentalsde la nostra contemporaneïtat. Almateix temps i amb relació amb elsdos eixos anteriors hem de remarcarla necessitat d'explicar i difondre elque va succeir i el que va significar laSegona República i la Guerra Civil.

És una realitat que els estudisrespecte a la Guerra Civil han estatdes de la dècada dels anys setantamolt importants i també són ben sig-nificatius un conjunt d'estudis sobrela Segona República.

En aquest 2006 són diverses lesiniciatives que han sorgit peranalitzar sobretot aquestes etapes.

A més d'aquest número de Pissarra,poden esser significatives lesJornades d'estudis històrics localsdel proper mes de novembre, orga-nitzades per l'Institut d'EstudisBaleàrics i les aportacions que es

facin el 5 d'abril a les activitats orga-nitzades pel vicerectorat d'Extensiócultural de la nostra Universitat.

"...a moltes poblacionsno hi va haver

eleccions, ja quenomés hi havia unacandidatura, en la

immensa majoria decasos monàrquica."

Ben segur que hi haurà mésiniciatives, més debats i estudisnovedosos. Pens que és la significa-ció específica del règim republicà, elsesforços i il·lusions de moltsciutadans i moltes ciutadanes,l'esforç per impulsar la participacióciutadana i el fer de la política unapreocupació de la ciutadania valentreballs i reflexions des de laperspectiva d'inicis del segle XXI.

Som partidari de fer èmfasi en la sig-nificació de la Segona República, enels programes d'actuació, en elsdebats ciutadans, en l'acció degovern..., en el camí que s'haviaobert.

És ben evident que la tragèdia de laguerra entre el 1936 i el 1939 i lesseves conseqüències no es podendeslligar del plantejaments que feimen analitzar la Segona República,però sí que pens que val la penaesser ben conscients del que vasignificar de positiu la sevaproclamació el 14 d'abril de 1931.

L'alegria, les expectatives i la partici-pació ciutadana, varen ser moltimportants. Les imatges i els relatsque ens han arribat d'aquellsmoments històrics són impactants.

De la transició de la dictadura dePrimo de Rivera a la SegonaRepública, des de finals de gener de1930 al 14 d'abril de 1931, moltssón els fets significatius.

A les eleccions municipals del 12d'abril de 1931, guanyaren a


47

MEMÒRIA HISTÒRICA I REFLEXIÓCIUTADANA: ELS 75 ANYS DE LAPROCLAMACIÓ DE LA SEGONA REPÚBLICA

Sebastià Serra BusquetsProfessor d'Història contemporània de la Universitat de les Illes Balears

MEMÒRIA HISTÒRICA I REFLEXIÓCIUTADANA: ELS 75 ANYS DE LAPROCLAMACIÓ DE LA SEGONA REPÚBLICA

Manuel Azaña.

Cartell commemoratiu de la República.

Mallorca i a Eivissa les candidaturesmonàrquiques. A Menorca i aFormentera la força del republicanis-me va esser molt més gran. De fetsón molt remarcables duesqüestions. Per una banda, que amoltes poblacions no hi va havereleccions, ja que només hi havia unacandidatura, en la immensa majoriade casos monàrquica. Per altrabanda, que de resultes de les impug-nacions realitzades pels candidatsrepublicans i socialistes es vaaconseguir repetir les eleccions amoltes poblacions i d'aquestamanera a un bon conjunt d'ajunta-ments trobarem majories de regidorsrepublicans i socialistes.

He volgut fer referència al resultatelectoral per tal de reflexionar sobreels poders polítics, econòmics isocials que de fet aconseguienmantenir la seva força, encara queels avanços dels sectors més progres-sistes eren indubtables. El 1931 elcontrol social i polític el detentavengrups prou importants, que avegades entre ells s'havien disputatl'hegemonia política, però que noestaven disposats que es donassinsegons quins tipus de canvis.

A partir d'entrat el 1930 es donà acada illa, això sí, amb distints ritmesi en percepcions de la realitat dife-renciades, un important impuls almoviments associatius, en moltesd'ocasions sorgien noves iniciatives,en el sindicalisme i a les organitza-cions culturals. Entitats associatives,que no havien pogut realitzar la sevatasca durant la dictadura de Primode Rivera, començaren de bell noula seva activitat. A tall d'exempleparlarem d'algunes realitats, des del1930 ben avançat fins el juliol de1936. La tasca associativa del sindi-calisme socialista va esser moltimportant, les iniciatives socialsdestacaren, una important tasca de

formació s'havia posat en marxa, lapublicació d'"El Obrero Balear" ensdóna testimoni significatiu en aquestaspecte, així com "Justicia Social" aMenorca.

L'Associació per a la Cultura deMallorca estava organitzada a unasèrie de poblacions. Les seves con-ferències, els seus esforços en l'en-senyament de la nostra llengua, lapublicació de “La Nostra Terra”, desde 1928 té una significació benespecial. Varen esser persones del'Associació per la Cultura deMallorca que iniciaren el treball per ala redacció del Projecte d'Estatutd'Autonomia de 1931 i quereclamaren una i altra vegada fins al1936 un decret de bilingüisme.

"Existia un discursnovedós,

engrescador, ple decompromisos socialsi amb un gran afany

de transformació i demodernització."

El republicanisme, tant des de laperspectiva de les organitzacions delmoviment associatiu en general comdes de la perspectiva dels partits

polítics, Partit Republicà Federal,Acció Republicana, EsquerraRebublicana Balear, UnióRepublicana... va arribar a gairebétots els racons de Mallorca,Menorca, Eivissa i Formentera. Vasignificar un gran revulsiu polític,social i cultural.

Un bon mirall per a la memòriahistòrica són les publicacions delscol·lectius republicans “Ciutadania” i“República” a Mallorca, “Proa” aEivissa i el diari “La Voz deMenorca”, entre moltes altres, quesón ben significatives de l'esforç delrepublicanisme.

Els programes polítics que espresentaren a les eleccionsmunicipals de 1931 i els que estenien preparats per a les eleccionsde 1936 reflecteixen uns objectius iuna anàlisi de la realitat ben interes-sants. Educació, cultura, treball,sanejament, sanitat, eren objectiuscabdals. Existia un discurs novedós,engrescador, ple de compromisossocials i amb un gran afany de trans-formació i de modernització.

De la memòria històrica que hemanat recobrant amb grans esforçosdestacam realitzacions benimportants a moltes poblacionsentre d'altres Felanitx, Palma,Maó, Montuïri, Esporles,Llucmajor...

Això sí, les resistències en moltesd'ocasions varen esser molt fortes iles conseqüències passat el 18 dejuliol de 1936 ben conegudes. Unapublicació singular pel seu caràctersatíric i que moltes vegades ensmostra les dificultats per avançar desde la perspectiva republicana és lapublicació “Foch y Fum”, una de lespublicacions de més difusió del'època amb més de cinc milexemplars.


48

Manifestació del primer de maig aPorreres el 1933.

Però a l'hora de la memòria històricaexisteixen també un conjunt deqüestions que pens que hed'esmentar. Una d'elles fa referènciaa una important tasca de petitscol·lectius de republicans a nuclis

amb fort control polític i social. Esdóna el cas d'algun municipi com perexemple, Selva en què hem trobatdocumentació que fa referència a unacord tàcit de senyors per no donarfeina a treballadors de les societatsobreres. Una altra fa referència al“boicot” de certs col·lectius empresa-rials. A Inca ens explicaren comdeterminades fàbriques estaventancades de porta cap defora, peròque seguien fent producció desprésque un bon nombre de treballadorsquedàs en atur.

"...la manca d'unesorganitzacions

polítiques de dretarepublicana fortes...,

una conjunturainternacional en laqual el feixisme i el

nazisme estavenavançant."

Dels debats de política general queferen malbé el republicanisme alspobles de les Illes Balears se n'ha deparlar en profunditat. La qüestióreligiosa, el debat de la hipotèticareforma agrària, els col·lectius queanaven tancant files, cercant unaalternativa per frenar el republicanis-me més avançat, les notícies i la sevadifusió dels fets més extremats defora que arribaven, són qüestionsque han de requerir la nostra anàlisi.

Moltes varen esser les dificultats enquè es va trobar la SegonaRepública, des de la crisi econòmica,els debats de política general, lamanca d'unes organitzacionspolítiques de dreta republicanafortes..., una conjuntura internacio-nal en la qual el feixisme i el nazismeestaven avançant.

En aquest marc, valorar avui elsprogrames d'actuació, les realitza-cions, els esforços i els debats des dela perspectiva i la legitimitatdemocràtica dels republicans és moltimportant.


49

Esporles fou un dels municipis amb mésefervescència obrerista durant la República.A la fotografia, la Casa del Poble.

La proclamació de la SegonaRepública fou una conseqüèn-cia directa de la victòria en les

principals capitals de l'Estat delscandidats de les forces polítiques icoalicions contràries a la Monarquia.Enrere quedaven la dimissió delgeneral Primo de Rivera (gener del1930) i la fallida dels governs que elsucceïren: el del General DamasoBerenguer i el de l'Almirall Aznar, lasignatura del Pacte de Sant Sebastià,i una campanya electoral proudinàmica.

Els comicis electorals del 12 d'abrildel 1931 propiciaren que dos diesdesprés la bandera tricolor penjàs deles façanes dels principalsajuntaments i institucions, símbol dela proclamació del nou règimrepublicà. Precisament Palma fou latercera capital de l'Estat a fer-seefectiu el canvi de règim.

D'entre les nombroses repercus-sions que tengué el context políticd'ençà del 14 d'abril, una de lesmés visibles fou l'augment de l'efer-vescència societària i propagandis-ta obrerista. Paral·lelament al'eufòria del republicanisme, escrearen multitud de noves societats

obreres. A més, les existents i con-solidades en el panorama sindical,veieren augmentar espectacular-ment el nombre d'afiliats. Al margede les possibilitats propagandísti-ques, una conseqüència directa detot això fou l'augment dels fons ocaixa de resistència de les diferentssocietats, donat que ambl'augment de la sindicació obrerahi hagué un augment de lacotització sindical. Mai les societatsobreres de resistència no haviendisposat de recursos econòmicssemblants amb els que poder des-envolupar la seva activitat reivindi-cativa i sindical.

Una altra conseqüència del nourègim republicà fou la possibilitatque les forces sindicals duramentreprimides pel règim anterior aratornassin a tenir presència enl'escena sindical. La pluralitatsindical, doncs, entre l'abril de 1931i el juliol de 1936 fou un fet moltimportant.

Els socialistes es lliuraren a la novasituació i foren els encarregats demantenir l'ordre públic. Laconsigna era llibertat i ordre. Percontra, comunistes i anarcosindi-calistes aviat es manifestaren encontra. Els primers qualificaven elnou règim com d'una repúblicaburgesa. Per això es mostrarenpartidaris d'armar el proletariat perimposar una república formadaper consells d'obrers, soldats ipagesos. En canvi els anarcosindi-calistes propugnaven que s'orga-nitzàs un ampli moviment vaguísticque implantàs el comunismellibertari.

Els socialistes i la Unió Generalde Treballadors

La UGT entre l'abril de 1931 i eljuliol de 1936 va augmentar conside-rablement la seva presència enl'àmbit obrerista i es va convertir,juntament amb el Partit Socialista, enl'organització obrera hegemònica.Ambdós organismes, entre 1931 i1936 intensificaren la divulgació dela ideologia obrera mitjançant ElObrero Balear.

En aquests anys ocuparen lapresidència de la UGT de BalearsMiquel Porcel (1929-1932), JaumeGarcia (1932 -1934), Antoni Ribas(1934-1935) i Ignasi Ferretjans(1935-1936). D'altres homes queformaren part de les diferentscomissions executives, i quetengueren un important paper en eldevenir de la central sindical durantla República foren Rafel Rigó,Jaume Bauçà Vicenç Vila, LlorençBisbal -malgrat la seva edatavançada-, Jaume Rebassa,Joaquim Forteza i SebastiàFerretjans, entre d'altres.


50

LA SEGONA REPÚBLICA DONÀ UNAEMBRANZIDA AL MOVIMENT OBRER

Manel Santana MorroHistoriador

LA SEGONA REPÚBLICA DONÀ UNAEMBRANZIDA AL MOVIMENT OBRER

Estampa de l'al·legoria de la República.

Llorenç Bisbal i Barceló (al centre dela fotografia) juntament amb algunsregidors de l'Ajuntament de Palma el1931.

En el IV Congrés de la UGT deBalears realitzat el novembre de1931, la central sindical tenia uns6.235 afiliats. En poc més d'un anyla UGT s'havia incrementat en 2.429afiliats. Si ens centram a Mallorcaaquest increment és encara mésespectacular, ja que es passà de2.885 afiliats (novembre de 1930) atenir-ne 5.124 (novembre de 1931).Aquest fenomen d'augment de lasindicació obrera ja s'havia iniciat enels mesos previs de la caiguda de laDictadura i sota el govern delGeneral Berenguer.

Ara bé, mai en la història delmoviment obrer illenc una centralsindical no havia experimentat unprotagonisme semblant en lasocietat mallorquina. És evident quel'embranzida de la UGT tant ensocietats adherides com en afiliatsno era un fenomen exclusiu de lesBalears. Segons Manuel Tuñón deLara la UGT estatal el 1932 tenia1.041.539 afiliats. Pel que fa a lesprofessions on major influènciaexercia, resultava indiscutible laimportància del sector agrari, ja quela central sindical tenia la quarta partdel total d'assalariats agrícoles del'Estat.1

Per pobles es poden destacar lessocietats obreres d'Esporles -laFederación Obrera Esporlerense queva tenir aquests anys més de 200socis-, d'Alaró -La Recompensa delObrero, amb 300 afiliats el 1932- ode Llucmajor -on la societat LaRecompensa del Trabajo de sabatersva passar dels 264 afiliats el 1931 atenir-ne 400 el 1933. Si ens centrama Palma ens trobam amb societatsque presenten xifres d'afiliació verta-derament espectaculars com el

Sindicato Metalúrgico Balear amb700 socis el 1933 o els sabaters deLa Igualdad amb 300 socis el 1932,per esmentar alguns exemples.2

En definitiva, en aquest període esva incrementar l'organitzaciósocialista respecte a les etapesanteriors:

Allò que suposava un fet novedósera la creació de societats obreresde la UGT en indrets on finsaleshores no n'hi havia cap. Ensreferim bàsicament als municipisrurals de la zona del Pla deMallorca. Com hem vist en un altreapartat d'aquest treball, allà esdonaven les condicions idòniesperquè fins aleshores els partitsdinàstics i les associacions decaràcter conservador tenguessin unaclaparador control de la població.D'aquesta manera les candidaturesconservadores obtenien àmpliesvictòries electorals. Aquest fet sovintes realitzava, recordem-ho,mitjançant l'anomenada cadenacaciquista i més concretament enl'última baula d'aquesta estructuraque venia donada pels subcacics, ocacics pagesos, també anomenats

“caciquets”. Aquests residien alspobles i manejaven els fils de lapolítica i la vida social local.3 Finsaleshores, les tesis socialistes i el sin-dicalisme reivindicatiu no havientengut gaire influència entre lapoblació. Fou, però, a Palma on unmajor dinamisme, mobilització iconflictivitat obrera hi va haver. Fouaquí on en major mesura esproduïren les discrepàncies i ladivisió del moviment obrer, fet que ala Part Forana no es produí amb lamateixa intensitat.


51

DATANOMBRE

SOCIETATSADHERIDES A

LA UGTNovembre de

193145

Gener de 1932 40

Desembre de1933

58

Maig de 1935 34

Juliol de 1936 51

1 TUÑÓN DE LARA, Manuel, Historia del movimiento obrero en la Historia de España. Alianza Editorial. Madrid, 1977, pp. 120-121. 2 Elaboració a partir de les dades d'afiliació que oferia peròdicament El Obrero Balear de les diferents societats obreres illenques. 3 PEÑARRUBIA MARQUÈS, Isabel: Els partits polítics davant el caciquisme i la qüestió nacional a Mallorca (1917-1923). Publicacions de L'Abadia de Montserrat,

Barcelona, 1991. pp.27-29.

L'obrerisme va propiciar l'organitzaciód'actes recreatius i culturals com fouel cas del teatre.

Aquest increment fou especialmentintens en el bienni 1931-1933 en elqual apareixen 34 societats de novacreació. En canvi en el segon bienni(governat per forces polítiques con-servadores) el desenvolupament denoves societats presenta un certestancament, motivat per larepressió dels fets d'Astúries del'octubre de 1934, la reorganitzaciódels partits de dretes i l'adopció perpart dels sectors eclesiàstics i conser-vadors en general de postures méscombatives envers l'embranzida del'obrerisme reivindicatiu.

L'anarcosindicalisme

El 1930, just abans de laproclamació de la República, elGovern del General Berenguerhavia legalitzat les forces anarcosin-dicalistes, cosa que permeté queaquestes tornassin a l'escenasindical. Des d'aquest momenttornaren a comptar amb l'AteneuSindicalista i una Federació Localde Sindicats Únics. Aquesta,agrupava els pocs sindicats ques'havien reorganitzat, sobretot alssectors del calçat, tèxtil, transports,i vidre.

El nou context polític arran de laproclamació de la República -quepropicià una embranzida general delmoviment obrer-, l'entesa inicialamb els comunistes -d'oposició alPartit Socialista i a la UGT-, i elpaper actiu en alguns dels conflicteslaborals més importants del momentpermeteren que es produís unaugment considerable d'afiliació alssindicats anarquistes a Mallorca. APalma, el juliol del mateix any esfusionaren els picapedrers d'ElTrabajo -de domini comunista-, ambel Sindicato Único de la construc-

ción. El nou sindicat, que conservàaquesta darrera denominació,ingressà a la Federació Local deSindicats Únics i a la CNT. A més escrearen d'altres sindicats tant aPalma com a la Part Forana.L'organització anarcosindicalista afinals del 1931 estava formada pelSindicat Únic de la Construcció,Palma 1929; el Sindicat Únic de laFusta, Palma 1930; el Sindicat Únicd'Obrers del Mar, Palma 1931; elSindicat Únic Tèxtil i Fabril, Palma1931; el Sindicat Únic del ram de laPell, Palma 1931; el Sindicat Únic dela Construcció, Sóller 1931; LaJustícia, Sabaters, Inca 1930; elSindicat Únic de Treballadors d'Inca,1931; el Sindicat Únic deComunicacions, Palma 1931; i elSindicat Únic metal·lúrgic, Palma,1934.

L'estiu de 1932 va tornar areaparèixer el seu periòdic CulturaObrera, aleshores subtitulat Órganodel Ateneo Sindicalista y Portavozde la Confederación Regional deTrabajadores de Baleares.

D'aquesta manera malgrat elssocialistes controlassin bona part delpanorama obrerista illenc, elsanarquistes tenien posicions de forçaals sectors tradicionalmentcombatius: la construcció, on forenclarament hegemònics fins el 1933 ique comptava amb diferentsseccions que arreplegavenpicapedrers d'arreu de la capitalmallorquina. El juny de 1931 elsdelegats mallorquins al Congrés dela CNT, reunit a Madrid ho feien enrepresentació de 1.025 afiliats.4 PereGabriel, assenyala que bona part del'èxit inicial dels sindicalistes eral'encert a l'hora de reivindicaraspectes molt en consonància ambles necessitats reals dels treballa-dors.5 En aquest sector, els socialistesno eixiren la seva organització fins el1933.

Els anarcosindicalistes des delprimer moment prengueren part demanera força activa i compromesaen moviments vaguístics de moltaimportància i ressò. El primerd'aquests fou el conflicte de lesportes de la presó de Barcelona, a laque li seguiren la vaga del moll dePalma (juny de 1931), el de lesPortes de la Presó de Barcelona(setembre del mateix any) o elconflicte del sector del vidre(novembre de 1931).

El 1932 es reconstituí laConfederación Regional del Trabajode Baleares que arreplegavasindicats de Palma, Inca, Manacor iAlaior. Aleshores Cultura Obrerapassà a ser l'òrgan de Premsa de laConfederació. A partir de l'estiu de1934, l'anarcosindicalisme illencpassà a estar controlat pelsanarquistes de la FederaciónAnarquista Ibérica -FAI-. Aquesta


52

Anarcosindicalisme.

4 GABRIEL, Pere: El moviment obrer a Mallorca, Editorial Curial, Barcelona, 1973, p. 42.5 Id.

organització confiava menys enl'esforç sindical i les seves possibili-tats revolucionàries. Per això,optaren per estratègies prou revolu-cionàries i es deixava relativament almarge l'activitat sindical. A mitjansde 1933 es constituí a Palma laFederación de Grupos Anarquistasde Baleares, adherida a la FAI quefuncionà fins el juliol de 1936.

Els comunistes i el panoramasindical de la República

El 14 d'abril de 1931 els comunistestenien una presència ínfima en elpanorama sindical mallorquí. El 17de gener d'aquest any haviaaparegut el setmanari NuestraPalabra, subtitulat Periódico Obrero.En les eleccions a Corts Constituentsels resultats no foren tampoc elsesperats malgrat que s'haviadesplaçat a Mallorca el comunistaSilva i Figueres per a realitzar actespropagandístics. Al final, però, lesurnes deixaren un balanç ben pobre:els comunistes havien obtingut tansols un centenar de vots a Palma iuna vintena a la resta de l'Illa. Enstrobam, doncs, al començament dela Segona República amb un paperminoritari i secundari delscomunistes entre l'electorat i entre laclasse obrera en general.

Els seus capdavanters eren AteuMartí, Pere Canals, GabrielCampomar, Miquel Llabrés, GabrielPicornell i la seva filla Aurora. Aaquests se'ls afegí HeribertoQuiñones, que fou enviat com ainstructor a l'Illa.

La seva presència inicial es reduïa apetits nuclis de les barriadesciutadanes del Molinar, Gènova,Son Sardina, La Soledat, Santa

Catalina i Els Hostalets. S'ha d'afegirtambé certa presència als sectorsmetal·lúrgic i de la construcció.6

Una de les primeres tasques, fouencaminada cap al jovent. Instavena aquest sector de la població ainteressar-se per les qüestionssindicals, especialment per les decaràcter revolucionari. A comença-ments del juliol de 1931 es constituï-ren les Joventuts Comunistes.

Una fita important per al futur des-envolupament de l'organitzaciócomunista fou una resolucióelaborada amb motiu de la PrimeraConferència Comunista a Mallorca.Aquest document, conegut com elViratge Polític, des del punt de vistasindical plantejava la creació decèl·lules d'empresa, de fraccionscomunistes als sindicats, captar per al'organització comunista els pagesos,impulsar un nou sindicat de treballa-dors en situació d'atur, divulgar elperiòdic Nuestra Palabra a la PartForana i estendre corresponsalsd'aquesta publicació a la Part Foranai als centres de treball.

D'aquesta manera, l'octubre s'orga-nitzaren cèl·lules a Santa Catalina,Es Molinar, Es Pont d'Inca, Es Pla dena Tesa -Marratxí-, així comfraccions sindicals als sindicats de laconstrucció, forners, metal·lúrgics,sabaters, picapedrers i dels sectorsdel vidre i de la corda. Es creà unsindicat de modistes de la màd'Aurora Picornell7 i als pobles esconstituïren comitès de radi aManacor, Capdepera i Sóller. Menysèxit tengueren en la creació d'unsindicat d'aturats.

La presència comunista fou moltimportant en el Sindicat Únic de la

Construcció. Les bones relacions ambels anarcosindicalistes s'acabà, però,des del moment en el qual elscomunistes qüestionaren la políticaduta a terme pels cenetistes. Laruptura efectiva entre ambdóscol·lectius es féu efectiva a partir de lacreació a l'Estat de la CGTU a finalsdel 1932 i principis del 1933.Aleshores els comunistes aconsegui-ren que un sector de picapedrers esdonàs de baixa de la CNT i s'afiliassina la nova central sindical comunista.

El Partit Comunista tengué un paperdestacat en el moviment revoluciona-ri d'octubre a Astúries. A conseqüèn-cia d'aquest fet, els seus membresforen represaliats: Els seus locals il'òrgan de premsa foren clausurats iuna quarantena dels seus militantsdetinguts. Quiñones, Pere Canals,Gabriel Campomar i Joan Mas entred'altres ingressaren a la presó.


53

La Casa del Poble de Palma fou l'espaien el qual tenien la seu social lessocietats obreres vinculades alsocialisme.

6 GABRIEL, Pere: El moviment obrer a Mallorca, Editorial Curial, Barcelona, 1973, p. 223.7 GINARD FERON, David: Heriberto Quiñones y el movimiento comunista en España (1931-1942), Edicions Documenta Balear-Compañía Literaria, Palma-Madrid, 2000, p. 20.

La política comunista des de llavorsexperimentà un gir -que s'haviadiscutit el setembre al comitèregional- basat en l'impuls a lesaliances obreres. Aquestes haviend'aglutinar tots els sectors antifeixis-tes sota un programa comú: terraper als pagesos, llibertat dels poblesoprimits i millora de les condicionsde vida, especialment dels obrers enatur.8

La Societat Balear de treballadorsde l'ensenyament

Durant la República els mestresd'escola tengueren un compromísprou ferm amb les reformeseducatives i socials dutes a termepels governs progressistes. D'altrabanda, sovintejaren els mestres ques'implicaren molt activament en elmoviment obrerista.

El 17 de juny de 1933 es fundà a laCasa del Poble de Palma la SocietatBalear de Treballadors del'Ensenyament -SBTE- amb lapretensió d'agrupar bona part delsmestres d'escola de les Balears. Elsseus impulsors inicials foren CristòfolBarceló Pons, Víctor R. Agulló,Bartomeu Mir Alemany, JaumeRosselló Borràs, Àngel MadrigalGómez, Joan Garcia, Maria Ferraguti Gabriel Coll Mulet.9 Aquestasocietat pertanyia a la Federación deTrabajadores de la Enseñanza -FETE- de la UGT d'Espanya. El 25de febrer de 1934 es va incorporar ala UGT de Balears.

Quan es va constituir la SBTE, bonapart de la societat illenca estavadividida entre els que donavensuport als canvis introduïts en l'en-senyament i els que s'hi oposavenaferrissadament. En aquests

moments una part dels mestresd'escola que exercien a Mallorcaformaven part de l'AssociacióProvincial de Mestres. Es tractavad'una associació que mai no va estarvinculada a cap central sindical itampoc no va participar delsmoviments reivindicatius de la classetreballadora illenca. En constituir-sela Societat Balear de Treballadors del'Ensenyament entre ambdues orga-nitzacions hi va haver diferènciesideològiques prou remarcables.

Ambdues societats coincidien en elsobjectius de defensar els interessos

professionals dels mestres d'escolaen qüestions de sou, de trasllats, d'o-posicions, d'habitabilitat als centresescolars, etc., però discrepavenobertament en les qüestions ideolò-giques que afectaven l'ensenyament.Era per això que proposavencandidats diferents en el ConsellLocal de Primer Ensenyament dePalma. En el Consell Provincialsucceïa el mateix. A més, en lescampanyes reivindicatives delsmestres d'escola mai no actuarenjuntes.

La qüestió escola laica - escola con-fessional era el motiu principal dediscòrdia. L'actitud de la SBTE vaésser des d'un principi la de defensarel procés de laïcització de l'ensenya-ment, així com els de la defensa del'Escola Única, aspectes als qualsdeterminats sectors socials i políticss'hi oposaven aferrissadament i moltespecialment Unió de Dretes. Hihavia, doncs, postures i concepcionsmarcadament antagòniques i deconsens impossible.


54

Acte sindical a la Casa del Poble dePalma en els anys trenta.

8 Nuestra Palabra, núm. 79, 27 de setembre de 1934, p. 1.9 Actes de la Societat Balear de Treballadors de l'Ensenyament, 17 de juny de 1933, p. 1, Arxiu de l'Institut Ramon Llull de Palma de Mallorca -AIRL-.

Amb el restabliment de la democràcia, laConstitució i l'Estatut d'Autonomia de les IllesBalears varen establir un marc legal que

iniciava un procés de recobrament i de promoció dela llengua pròpia de les Illes Balears per compensar-la dels atacs que havia sofert durant el franquisme.

L'article 3 de la Constitució de 1978 diu que “lariquesa de les diferents llengües de l'estat és unpatrimoni cultural que ha de ser objecte d'unrespecte i protecció especials”. D'altra banda la Lleiorgànica 2/1983, de 25 de febrer, de l'Estatutd'Autonomia per a les Illes Balears (1983), a l'article10.21 atribueix a la Comunitat Autònoma lacompetència en matèria de foment de la cultura, dela investigació i de l'ensenyament de la llenguacatalana i l'article 14 encomana als poders públics lanormalització lingüística de la llengua catalana a lesIlles.

Posteriorment, la Llei de normalització lingüística de1986 a l'exposició de motius diu que “amb aquestmarc legal la Comunitat Autònoma té el dret i eldeure d'acabar amb la situació d'anormalitat socio-lingüística i es compromet a regular l'ús de la llenguacatalana com a llengua pròpia de les Illes Balears”.

L'aprenentatge de la llengua catalana, pròpia de lesIlles Balears, cohesiona la nostra societat perquèpossibilita que totes les persones que no coneixen lallengua es puguin integrar dins la societat que lesacull.

L'STEI-i està a favor de l'ensenyament en català i encontra de qualsevol modificació de la normativaque rebaixi el 50% com a mínim de l'ensenyamenten aquesta llengua. En l'actualitat no tots els centresdocents compleixen el Decret 92/1997 que regulal'ensenyament de la llengua catalana en els centresdocents no universitaris, el conegut" "decret demínims". Només l'ensenyament íntegrament encatalà garanteix que tot l'alumnat acabarà l'escolari-tat obligatòria sabent les dues llengües tal commana l'article 20 de la Llei de NormalitzacióLingüística.

No ens podem allunyar encara més de les recomana-cions que la Comissió d'experts del Consell d'Europava fer al Govern de les Illes Balears. Aquests experts

recomanaven la immersió en català als nostrescentres com a mesura per normalitzar-lo. Aquest fetno perjudicaria gens l'ús del castellà i ajudaria anormalitzar el català

Per tant denunciam que el Govern autonòmicincompleix l'obligació i la responsabilitat que té perllei de promoure la normalització lingüística en elsseus tres pilars fonamentals que són l'àmbit de l'en-senyament, el dels mitjans de comunicació i lapromoció de l'ús social. El govern actual no treballa

a favor de la llengua pròpia de les Illes Balears.L'STEI-i defensa el manteniment de la normativavigent i demana un augment de l'ensenyament encatalà, però no accepta una disminució de la sevapresència a l'escola.

La direcció general d'Administració i InspeccióEducativa, de la qual depèn el servei d'ensenya-ment del català, durant aquests dos anys delegislatura no ha fet res per impulsar la normalitza-ció lingüística de la llengua pròpia de la nostraComunitat, que és la llengua catalana. Aquestadirecció general dia 23 de febrer de 2006 vapresentar, a la Mesa Sectorial d'Educació, el“Projecte de decret sobre mesures per a formar lacompetència lingüística en llengües estrangeres delsalumnes dels centres sostinguts amb fons públics”que ara ha passat a consulta als membres delConsell Escolar de les Illes Balears (CEIB).Nosaltres, ara, volem manifestar que estam d'acordamb l'ensenyament de llengües estrangeres, semprei quan s'impulsi també la normalització lingüística


55

L'STEI-i I EL MODEL TRILINGÜEM. Antònia Font i Gelabert

Coordinadora de l'àrea de normalització lingüística de l'STEI-i

L'STEI-i I EL MODEL TRILINGÜE

del català a l'escola i volem recordar que durantaquesta legislatura no han passat pel CEIB elsdecrets que veritablement necessita l'educació a lesIlles Balears

L'STEI-i demana a la Conselleria d'Educació iCultura que dediqui les seves energies a impulsarprojectes que treballin a favor de la normalitzaciólingüística del català a l'àmbit escolar. De moment elgovern del PP desenvolupa una política que no vaa favor de la llengua pròpia d'aquesta Comunitat.Des de la direcció general de Política Lingüísticatampoc no es fa res per la normalització del català aaltres camps, a més de l'escola, que són vitals per lapervivència de la llengua catalana: els mitjans decomunicació (tancament de Som ràdio, predominidel castellà a IB3...) i l'ús social del català (valoraciói promoció del català a tots els àmbits de la societat,plans d'acolliment i ensenyament de la llengua entrela població immigrada adulta, a les escoles, convo-catòria del Consell Social de la Llengua Catalana,elaboració d'un Pla de Normalització Lingüística...).

Demanam la no tramitació del projecte de decretsobre mesures per a fomentar la competèncialingüística en llengües estrangeres dels alumnes delscentres sostinguts amb fons públics per tot el quehem dit abans i per tot el que argumentarem acontinuació:

Aquest projecte de decret és un atac a la normalit-zació lingüística i té la clara intenció de dificultarl'aplicació del Decret de Mínims i l'ensenyament encatalà. Demanam el respecte a aquest decret i quesi es vol introduir l'ensenyament en una llengua

estrangera es faci respectant la presència del catalàque se'n deriva de l'aplicació del decret 92/1997.

Aquest projecte està fet d'esquena a les personesimmigrades que a l'actualitat viuen a les Illes Balearson hi arriben moltes persones de zones on no esparla ni el castellà, ni el català, ni l'anglès.

A l'actualitat ja es pot fer ensenyament en unallengua estrangera als centres d'infantil i primària ials de secundària amb el programes d'especialitza-ció curricular i els programes de les seccionseuropees. A l'actualitat ja hi ha més de 40 centres deles Illes Balears que segueixen aquest programa

El professorat de Filologia anglesa de la Universitatde les Illes Balears, assegura que no hi haprofessorat suficientment preparat per impartirdiferents matèries en anglès als centres educatius deles Illes Balears. Com sempre, la Conselleria segueixsense fer estudis ni tenir en compte l'opinió delsexperts.

Cas que s'introdueixi l'ensenyament d'una àrea enllengua estrangera, sempre respectant el decret demínims, demanam que el professorat que hagid'impartir aquesta àrea, tengui la titulació i/o l'ha-bilitació establerta per fer-ho. Si a l'actualitat no hiha encara prou professorat, no es pot fer aquestsuposat projecte i estam en contra que laconselleria autoritzi que, en determinats casos, elprofessorat pugui impartir una àrea en llenguaestrangera "sense tenir la titulació requeridamalgrat pugui acreditar la qualificació suficient enuna entrevista" tal com diu l'addicional segona a laqual et remet l'article 6.

Si el Govern balear vol augmentar el nivell deconeixement d'una llengua estrangera a l'ensenya-ment obligatori ho pot fer mantenint el que hi ha al'actualitat, seccions europees, conveni ambdiferents instituts lingüístics d'altres països, especia-lització curricular, o augmentant el professorat de lesdiferents especialitats de llengües estrangeres, perfer desdoblaments, treballar amb grups reduïts,beques per fer visites i estades a altres països,intercanvis entre l'alumnat d'altres estats, formacióanual del professorat, estades a l'estranger,habilitació del professorat interessat per les vies jaestablertes, facilitats de formació en horari laboral,etc.


56

El Govern balear, amb aquest projecte de decret,s'allunyaria encara més dels compromisos adquiritsper l'Estat espanyol amb el Consell d'Europa.

Aquesta Carta europea va ser signada pel Governespanyol el 1992 i l'instrument de ratificació va serdipositat al Consell d'Europa el 9 d'abril de 2001.Un Comitè d'Experts ha fet les comprovacionscorresponents i ha enviat el seu informe i lesindicacions dels incompliments, a més de les reco-manacions oportunes.

L'informe rebut el setembre de 2005 sobre l'ensen-yament diu que el que es fa aquí és el 50% en cadauna de les llengües oficials, per tant, considera queel model educatiu actual no assoleix el nivell exigitpels compromisos específics contrets per l'Estatespanyol, que suposen haver d'oferir l'ensenyamentprincipalment en català a les Illes Balears i queaquest no es limiti a la meitat del programa escolar.Com a conseqüència, el Comitè d'Experts encoratjales autoritats autonòmiques a establir modelseducatius essencialment en català per a l'ensenya-ment obligatori a les Illes, conforme alscompromisos contrets.

Tenint en compte l'argumentació anterior, hempresentat a la Conselleria d'Educació una sèried'esmenes, de les quals destacam:

- S'ha demanat que es respecti el projecte lingüísticde centre que s'ha derivat del decret 92/1997 de 4de Juliol que regula l'ús de l'ensenyament de i enllengua catalana pròpia de les illes Balears, en elscentres docents no universitaris de les illes Balearsi que el Consell Escolar sigui l'òrgan decisori per aqualsevol canvi en qualsevol PLC.

- També que en el cas que s'introdueixi l'ensenya-ment d'una àrea en llengua estrangera, semprerespectant el decret de mínims, que el professoratque hagi d'impartir aquesta àrea, tengui latitulació o l'habilitació establerta per fer-ho.

- Pensam que en comptes que siguin els centres els quehagin de presentar un perfil adequat per a laimplantació d'aquest programa, hauria de ser la pròpiaadministració educativa la que hauria de generar lescondicions adequades per dur a terme aquest projecte.Les mesures de foment s'han de generalitzar a tots elscentres amb igualtat d'oportunitats.

- Consideram que la formació dels mestres ésprioritària en altres temes més urgents i necessariscom són l'atenció a la diversitat i l'acolliment a lespersones nouvingudes, sobretot les que arriben depaïsos on no es parla ni el català ni el castellà. Pertant, com que no hi ha recursos suficients per dura terme la formació requerida i necessària, no éscreïble que es pugui fer una formació específicaper dur a terme aquest projecte en condicions.Recordam que quan s'han introduït projectesd'aquest estil dins el sistema educatiu s'ha fet totun any de formació del professorat, abans de laimplantació del projecte

- Ens sembla adient l'anticipació d'una llenguaestrangera sempre que es respecti el decret demínims i l'administració educativa afavoreixiaquest procés amb la dotació del professoratadient, els recursos materials necessaris i ambels estudis i avaluacions pedagògiques prèviesque calguin. S'ha demanat que a una de lesaddicionals es mantengui la vigència delDecret 92/1997, de 4 de juliol, que regula l'úsi l'ensenyament de i en llengua catalana,pròpia de les Illes Balears, en els centresdocents no universitaris de la Comunitat, queseguirà sent d'aplicació als centres ques'acullin a aquest Decret, de tal manera quel'ensenyament en una llengua estrangera no esfaci en detriment de l'horari destinat a l'ensen-yament en català, que és la llengua pròpia deles Illes Balears.

- Finalment L'STEI-i demana la no tramitaciód'aquest projecte de decret.


57

En aquest escrit explicaré el que ha estatuna experiència d'introducció delsinstruments tradicionals de la colla de

xeremiers (flabiol, tamborino i xeremies) a uninstitut d'ensenyament secundari, el des'Arenal, durant un període de 5 anys.

Primerament, per poder entendre en tota laseva extensió aquesta vivència, s'ha dereflexionar mínimament sobre el context socialde s'Arenal, la seva relació amb l'illa deMallorca i com això pot influir en l'interès queen aquestes zones pugui despertar la músicatradicional.

És una zona bàsicament immigrant amb unademanda nul·la de música tradicionalmallorquina en els millors dels casos.Habitualment aquesta demanda es converteixen rebuig total gràcies a tot aquest anticatala-nisme creat pels mitjans de comunicacióestatals, autonòmics i, en el cas de s'Arenal,municipals. De fet, els referents mallorquinsmés propers que arriben i dominen s'Arenalsón els de Llucmajor, que no és precisament unmodel d'integració i acollida per alsnouvinguts.

Amb aquest context doncs, amb segons quinesàrees tan poc importants com és la música iamb segons quines llengües tan poc importantscom és el català arreu de l'Estat espanyol, dinsuna aula de secundària de 14.00 a 15.00, lamúsica tradicional de Mallorca ha de serpresentada d'una forma bastant atractiva perno morir en l'intent. I sobre aquest intent estàbasada la història següent.

CURS 2001-2002

La història dels xeremiers de Son Verí començàa principis del curs 2001-02 quan, a partir del'interès d'incorporar l'alumnat de l'IES des'Arenal a la cultura pròpia de Mallorca d'unamanera entretinguda i musical, sorgí aldepartament de música la idea d'ensenyarxeremies, flabiol i tamborí.

Se'n va fer propaganda per les aules, un tallerper Nadal, i s'aconseguí consolidar un grupd'alumnes que durant els esplais estudiavenaquests instruments. El febrer, per la rua, jatocàrem quatre persones i el març el claustre del'IES l'Arenal va aprovar l'optativa de xeremies,flabiol i tamborí per a 3r d'ESO.

Al llarg d'aquest curs realitzàrem diversessortides extraescolars amb aquests alumnes,tocàrem a cada acte de la setmana Alcover-Moll que es féu a l'IES, actuàrem a l'obra deteatre "La zapatera prodigiosa" de final de curs,sonàrem a l'Escorxador a la festa de xeremiersde l'Escola Municipal de Palma i l'estiu enstrobàrem diverses vegades per tocar.

En resum, aquest fou un curs d'introducció, depresentació dels instruments i el seu repertori aun medi, el del jovent aclaparadoramentimmigrant de l'Arenal, que viu alienament a lacultura tradicional de Mallorca.

CURS 2002-2003

De cara al nou curs, calia un replantejament,per les següents raons:

- El centre no es volia implicar més econòmica-ment, ni administrativament.


58

UNA PROPOSTA PER A LA MÚSICATRADICIONAL A SECUNDÀRIA (I)

Miquel Àngel Bauzà FusterProfessor de música de l'IES s'Arenal

UNA PROPOSTA PER A LA MÚSICATRADICIONAL A SECUNDÀRIA (I)

Actuació a la setmana Alcover Moll.

- Inspecció educativa havia rebutjat l'optativade flabiol, per mor de la incertesa provocadaper l'aplicació de la llei de qualitat.

- Ensenyar durant els esplais era insuficient jaque obligava els implicats a no descansar, niberenar.

- Hi havia un grup d'alumnes, professors i altragent aliena a l'institut disposat a assajar forad'horari escolar.

Per tant, es decidí emancipar-se de l'IES. Ensdeixaren usar les instal·lacions setmanalmentper practicar, però ens constituírem enassociació, adoptàrem el nom de "Xeremiers deSon Verí" i començàrem a funcionar de formatotalment autònoma assajant habitualment elsdivendres horabaixes després de les classes.

Es realitzaren activitats com:

- Visita a Miquel Pou, constructor de gairebétots els nostres flabiols.

- Participació a la Trobada anual de xeremiersde la Pobla.

- Actuacions a la parròquia de l'Arenal perNadal i a la colcada de reis, a l'Encarnació, alfinal de trimestre de l'escola de ball, a lesmanifestacions contra la guerra i contra la lleide qualitat, a la fira del caragol de Sant Jordi.

- Creació de la pàgina web(http://80.59.71.171/musicahtml/index.html)i correu electrònic([email protected]).

- Taller amb els xeremiers de Santa Maria. Foutot un goig veure sonar i passar gust plegatsn'Andreu David, un xeremier major de SantaMaria i que feia mig any que no sonava permotius personals, i gent jove de l'Arenal quefeia un any no sabia ni què era una xeremia.Va ser una trobada molt colpidora iquedàrem per repetir-la després de Pasqua.

- Participació a un festival de músicatradicional a Arrigorriaga, Biscaia, que és ellloc d'origen d'una de les nostres components.

Fou en aquest curs, doncs, en què es creà labanda de Xeremiers de son Verí com a tal i almarge de l'IES s'Arenal.

CURS 03-04

Consolidada la banda i amb un desig d'auto-confiança excessiu es decidí formar una escolad'ensenyament d'instruments tradicionals.S'acordà que els xeremiers de Son Verí,docents i alumnes avantatjats, exerciríem gra-tuïtament de professors a tot aquell quevolgués aprendre flabiol o xeremies (ja que, toti sol·licitar-ho, no obtenguérem cap ajudaoficial). Hi havia un grup nombrós de


59

Primera participació dels XSV a la trobada anual de sa Pobla.

Participació a la colcada de reis de s'Arenal.

persones, entre alumnes i professors del centre,interessats a aprendre a tocar aquestsinstruments i l'octubre començaren les classesels divendres capvespre al centre. Tot i que elprimer trimestre la banda i l'escola de formaciófuncionaven autònomament i eficientment,ben aviat ens vérem desbordats tant peralumnes, com per temps. Era molt difícilengegar un projecte docent sense cap recurseconòmic i sense que els professors cobrassin.S'ha de tenir en compte que aleshores l'ajunta-ment de Llucmajor acabava de crear a s'Arenaluna banda municipal on els alumnes cobravenper assaig i rebien gratuïtament l'instrument.Perquè ens facem la idea de la magnitud de labarrudesa municipal només cal saber que elpressupost d'un sol clarinet (i el nombre declarinets a una banda de música és l'equivalental de violins a una orquestra) equivalia a tot elnostre pressupost anual per a la compra d'ins-truments per als nous alumnes.

En aquestes condicions es reuní la banda enassemblea i es decidí donar prioritat a la bandai abandonar el projecte de l'escola de formació,

ja que els dos projectes eren incompatibles. Amés, es prengueren els següents acords:

- S'assumí la necessitat que cadascú escompràs els seus instruments.

- Es comprà un uniforme de banda.

- Per motius econòmics i de tradició, s'acordàl'ús del do sostingut com a tonalitat versus eldo natural.

Es realitzaren activitats com:

- Participació a la Trobada anual de xeremiersa sa Pobla.

- Actuacions a Cala Figuera, a la fira deLlucmajor, a la casa de cultura de Palma perals Joves per la llengua i a la parròquia des'Arenal per Nadal.

- Creació d'unes targetes dissenyades perJoana Cabot.

- Participació a les festes popularsd'Arrigorriaga, Bermeo i Érmua (País Basc).

Acabava així el segon any de la banda, ambla certesa de saber que era impossibleplantejar-se l'ensenyament d'aquestsinstruments d'una manera tan voluntariosa isense recursos.


60

Targeta dels XSV.

Actuació als carrers de Bermeo, País Basc.


61

CLAUSTRES, CONVENTS IMONESTIRS DE LES ILLES BALEARS

El CD-ROM Claustres, convents imonestirs de les Illes Balears,interactiu i amb imatges navegables,està format per quatre parts: Guiadidàctica, Introducció, Mapa interactiu iÍndex temàtic. L'autor dels textos ésGaspar Valero.

Per poder-lo seguir es requereix un PC amb Windows98, ME, 2000 o XP; Pentium III A 500; 124 MB RAM(aconsellat 256); Vídeo A 800*600 Pixels, 32 bits is'aconsella placa d'audio.

S'han de veure primerament els diferents apartats de laintroducció per tenir una idea general sobre tot elque després es podrà veure a cada cenobi enparticular. També es pot sentir la informació i músicaconventual de fons a través del CD.

A la introducció hi podem trobar una històriageneral d'aquests edificis i de l'arribada a les Illes apartir de 1231 de les ordres de frares mendicants ipredicadors, just després de la conquesta catalana perpart de Jaume I, la seva funció de reimplantació delcristianisme, allà on hi havia hagut fins ara l'islamismei les seves funcions de fer el seu ministeri pastoral, lapredicació, l'atenció en el confessionari, la curapastoral de malalts i la redempció de captius. També hitrobarem les regles que s'utilitzaven dins cada und'aquests convents que eren diverses i diferents entreells, però que servien per ordenar la vida en el seuinterior. Un dels més antics cenobis mallorquins, el delCíster, tenia unes característiques essencials basades enla vida en comunitat, el silenci, el treball, la senzillesa.Igualment es fa una referència al patrimoni, ja quetots ells configuren un conjunt de gran importànciahistòrica i patrimonial. En darrer lloc, a la introducció,hi podem trobar una explicació de quins són elselements principals de l'estructura arquitectònica ide les estances que solia tenir tot convent. Totesaquestes explicacions es poden escoltar a travésd'àudio.

A través del mapa interactiu es poden localitzar totsels cenobis de les Illes Balears. Cada cercle vermellindica un d'aquests llocs, i els cercles grocs que hi ha aPalma, Inca i a Maó indiquen que n'hi ha uns quants,pitjant sobre cada un d'ells apareix el plànol de la ciutati els convents allà on es troben. A partir dels cerclesvermells apareix la pàgina inicial de cada cenobi i laindicació de que es pot fer la visita virtual, veure les

fotografies o llegir l'explicació. La visita virtual es potfer al claustre que es pot veure des de tots els angles;per això s'ha de pitjar sobre els rectangles vermells iunes quantes fotografies de diferents indrets de l'edificio de detalls en primer pla, que es poden veure pitjantsobre els rectangles blaus. L'explicació general solparlar del seu origen, de la seva història, la descripcióarquitectònica de l'edifici, la seva situació, les parts mésimportants, l'arquitectura del claustre, l'ordre religiosaque l'ha habitat, i a vegades la seva funció actual, quees diferent a la que va tenir antany.

L'índex temàtic ens indica el nom del monestir, elpoble o ciutat on es troba, la seva funció en el seuorigen, i quina funció té en l'actualitat, i des d'aquítambé es pot arribar a la mateixa pàgina per fer lavisita virtual o llegir l'explicació.

S'ha de tenir en compte que es pot anar als convents imonestirs que es vulgui a partir de l'índex o del mapa.

Després hi podem trobar una guia didàctica, que amés d'explicar el funcionament del CD-ROM, indicaquins són els objectius que s'han pretès, els contingutsi la metodologia que es pot seguir per treure'n el màximprofit, ja que aquest CD s'enviarà a les escoles i institutsperquè el puguin fer servir a les classes, i que pugui serútil a l'hora de programar excursions o sortides a visitaraquest monuments arquitectònics que tenim.

Es presenta en català, en castellà i en anglès. La versióen català és la més completa i les versions en castellà ianglès, també són completes, però més resumides.

L'ha editat l'Escola de Formació en Mitjans Didàcticsde l'STEI-i, amb el patrocini de la Conselleriad'Educació i Cultura del Govern de les Illes Balears.


62

llibres...AAVV (2003)Vocabulari visual català-àrabBarcelona. Icaria editorialAquest llibre és un instrument imprescindibled'acollida. Serveix als immigrants que arribenaquí com a eina de comunicació i d'integració iper facilitar-los l'aprenentatge de la nova

llengua partint del reconeixement i valoració de la seva llenguad'origen i/o de la seva cultura. És un material pedagògic que pot serusat per aprendre un lèxic bàsic català o àrab, tant a classe com enl'àmbit familiar, o individualment, a casa o amb els amics.

Defrance, Bernard (2005)Disciplina en la escuelaMadrid. Ministeri d'Educació i Ciència iEdiciones Morata, S. L.L'autor mostra per què poden aparèixer lessituacions de bloqueig o els conflictes violents icom és possible sobreposar-se a ells permetent

a la comunitat escolar trobar referències i acceptar unes reglesvàlides per organitzar la convivència. La institució escolar té unesregles de joc, implícites o explícites que han de guiar les respostesa la violència i les actituds per garantir la pau social en el seu si.

Martínez Rodríguez, Juan Bautista (2005)Educación para la ciudadanía

Madrid. Ediciones Morata, S. L.L'autor es proposa abordar frontalment els des-encontres entre professorat, famílies i alumnat,instal·lats en retrets, culpabilitzacions iexigències recíproques impertinents, ja quel'alumnat i pares conformen categories socials asimètriques, cadavegada menys submises. S'expliquen aquí les pors escolars ocultes,tant del professorat com de l'alumnat, l'ètica privada basada en elrelativisme moral i l'incompliment de drets socials i civils del sofertalumnat.

AAVV (2005)La situació sociolingüística a les IllesBalearsBenicarló. Onada Edicions (Treballs deSociolingüística Catalana, 18)Aquest exemplar està format per un bloc centralmonogràfic, i una secció miscel·lània, de l'altra.

El bloc monogràfic està dedicat en aquesta ocasió a la situació il'evolució sociolingüístiques de les Illes Balears i Pitiüses, que dinsla seva diversitat interna, estan experimentant canvis vertiginosos iespectaculars en tots els àmbits i també en els lingüístics. La secciólliure o miscel·lània presenta, entre d'altres, tres treballs que sónproducte de tesis doctorals en curs que tracten dels efectes socio-lingüístics de la globalització en la societat catalana.

Siraj-Blatchford, John (2005)Nuevas tecnologías para la educación

infantil y primariaMadrid. Ministeri d'Educació i Ciència i

Ediciones MorataAquest llibre ofereix models per crear recursoseducatius adreçats a nins i nines de 4 a 8 anys,comptant sempre amb la seva participació i sobre la base de lesnoves tecnologies de la informació i de la comunicació. Els treballsque integren aquest volum tracten d'estimular la creativitat, laresolució de problemes, la metacognició i, al mateix temps, prestaratenció a les necessitats educatives especials.

CD-ROM de Cuadernos de PedagogíaAquest CD-ROM inclou les revistes de"Cuadernos de Pedagogía" publicades durantels seus 31 anys d'existència.En el primer disc es poden consultar uns 5.100articles i més de 18.000 imatges. I en el segon,unes 1.400 experiències pràctiques i 3.800ressenyes bibliogràfiques. Disposa de recercaintel·ligent per localitzar informació segons les necessitats del lector.L'esmentada informació pot ser impresa o copiada a un processadorde textos. És una eina d'ús fàcil i que es llegeix com la pròpia revista.

Documents

ÉS NECESSARI TOCAR ADESIARA LA TERRA PER A NO … · en voga, tantes vegades juga el joc del que es pretén contrariar, reduint a estereotips el que podia tenir la força d'inquietar-nos