et SANTA. BÀRBARA.full parroquial

VILAFRANCA DE BONANY_

DIP. LEG.26-1980 NUM. 62 DESEMBHE 1.9d5u. —

d amen Insularen AQricultura

El Consell Insular de Mallorcaté un programa d'adquisició definques destinades a la protecci6de la natura, a l'Os públic i a l'ex-perimentaci6 agrícola.

Ha elaborat un pla de rejove-niment de les plantacions degarrovers. Impulsa les fires agri-coles i ramaderes com a vehiclede potenciació del nostre camp.Per - tal de millorar la cabanya du.a terme una campanya de vacu-nació contra la brucel.losi i la tu-berculosi i una altra de milloragenètica.

Altres actuacions destacadessón:

—Campanya d'adequació demolins de vent per a extracciód'aigua.

—Foment de la construcde sitges per emmagatzemar r.,sos.

—Instal.lació d'hivernaclesles escoles.

—Distribució de carpesrepoblar safareigs.

(6424491/ • 1ri4ida2

ik A1a/ eac/. Palau Reial, 1

rup 3xCLIr1wn.M. ,O, a.

FOgNADIffigLAFRe- .5/900gg ggox

D cle diAan the a_0/„. ßT6 6" "

-01,ittmaA

at el Ca# a/m(44'7a c tPa4,4:rni -eeA ,h '4€2 - a6

Oeff3.xt po /24

NIT DE NADALMATINES: A LES 10 HORES

VILLANCETS QUE INTERPRETARA EL COR PARROQUIAL:

MAR TOR

-NO TARDEU VENIU

-HA BRILLA

ARE M RELL

-OLOR EXCELS I S DEO POPULA• VI•

-AD S' DIDELES GR

R

A L DE L'OF • A POR UL AR

J SO LI ER • ES VEUS-

------ ( j A .M .

• 0 DOIU Eshis ME 4AIA PROVENÇAL GL XVI POPULAR

ANT DE LA S . L.LA - . R MARGAL4 MESTRE SANSÓ 1TRADICIONAL0

•

o

IT DE NADA -A BUES VEU'- SOLI T :CRISTINA S.PALET GELABE TP.GINARD I P. 'IERA

-VIL ET DE LL I QUEL DOLÇ I FRANCESC B

-SANTA - A DU

-DULCE SONAR

AN , S

)

ELS QUI FEIM AQUESTA REVISTA US DESITJAM UNES

BONES FESTES

4 ze-s, 4 pilt. dit.s, "A.

1 ç:f0 4 0

- 4 -

SEMPRE MOREN ELS MILLORSAcudeixen al meu record, aquelles parau-les de J. Donne, al començament dela novel.la de Ernest Hemingway "Porquién doblan las campanas": La mortde qualsevol home em disminueix, perquéestic lligat a la humanitat.. .per aixdno demanau per qui toquen les campanes TM ,i quan mor un home bo, i més si l'hemconegut i ha estat el nostre amic,sentim que morim un poc nosaltres ma-teixos.Voldria tenir avui la paraula exactei justa, el sentiment d'un Joan Alcovero d'un Costa i LLobera, per parlarde la mort d'un amic, d'un home bo,de Jordi Nicolau Carl, En Jordi Penya.Era un home bo, bon marit i bon pare.Era un home honrat. Era un home alegrei tenia molts d'amics. Podria contarmoltes d'anècdotes, fets, seqüénciesde la vida d'En Jordi. Sols en contarétres.Era un bon marit. i un bon pare. Elvespre abans de morir-se, un momenten qué recobrA la consciência, afinéla seva dona dormida a una butaca alcapçal del llit. "Na Magdalena estaesgotada pel patiment i tantes horesde vetlar. Sols diu unes paraules."Tapau Na Magdalena", diu a la germanaque també esta vetlant.Era un home honrat. Jordi morí la nitdel dia 31 d'octubre, a mitja anit.L'endemà era Tots Sants, dia primerde novembre. Quan vaig explicar a lafamília que se la mort "oficial" eraabans de les dotze de la nit, significa-va que la pensió de viudetat comptavaa partir del primer de novembre, isi la pensió .era passat les dotze dela nit, es perdia un mes de pensió."En Jordi no ho voldria", em diguerensense dubtar-ho ni per un moment.Era un home alegre i tenia molts d'amicsTots els qui el coneixien i tractaven,sabien de les seves bromes. Els nins,nebots i veInats, reien amb ell, corriendarrera ell. Tenia molts d'amics. Quedàdemostrat en etil funeral i el dissabtei diumenge dies 2 i 3 de novembre.Dotze homes amb llurs mAquines llaurareni prepararen les terres que conravaEn Jordi. Sí, En Jordi tenia moltsd'amics i Vilafranca demostrA, unavegada més, que és un poble de gentsolidéria.

Vilafranca és un poble solidari, davantla desgrAcia, davant la tristor, unpoble que honta els seus morts, unpoble que plora amb els qui ploren.I així, les morts d'homes joves i notant joves, com En Lito, En MiguelBatlí, En Llorenç Rebassa i En JordiPenya, i segurament de qualcun altre,han estat morts profundament sentidesper tothom, i ens han fet exclamar:"SEMPRE MOREN ELS MILLORS".

Miguel Florit Huguet

CAMPANYA DE LLUITA CONTRA SA PAPARRA

Que ningú No e4 titacta deigitup de 7eatAe, que tant gé ho /u, icaec que motiu d'o/?gua peJ7 iot4e& viia/itanqueizA.

Lu Conelieitia d'4gizieuttuiza, d'a-cocci amg elo p/zogaame pe -'zl'any 1985, Lé u diApoició de& /7amadeA'sei paoducte ¿0094114 COOPER, queJsugvencionai amg un 60%.liqueist p/zoducte eysi.c2 eJspeciaiment indicdtpen comgai/ze papaime, po4A

paitc246-dA exteAnJ3 de tot(' claísisede geAtiait, é,) Lamé molt e/ectidconlAa tot t4IpuJi do conya que pega a&unimd&.De mottA i/s 4at1Lt. ia impoiziAncia quetenen papaAite en ia tizanm1446de malattieis que aquet tepqm (pitima-!

veiza d'h4lveAn) éJs unapizopic4x1 pen ia .6o/ttida piteJsénciad'aqueiA cont/zaiLiA doi gotiaít é4pen aque4t motiu que ei Depaatameatde Ramadeit4,a demana ia mc2x4ma col.laoia-ció en ia lidOu '1414temdf-ica con.taaaque4-t4 paftaity3, apito/41tuatd'aqueAt p/zoducte /sugvencionat.Ei Z00911114 COOPER .4'empau paiveA41zanto pen gang dei ge6.tiac, me -sciant 1 litIze,de pitoducte umg 200 iiiiteys d'aigua.Ei pftoducte ei L/zogaizea a l'Int4lulde Biolog4,a Animal, u Son Teitaioi, /eatLa ysol.ticalid L pagant 400 peimgte6pen LiLne. 4 ia CamgAa 4giza44_a ten4Im41mpize4o o pen a /en la

- 5 -ENCARA HEM DE BATIARy

No. "Encaaa" que moita gent no-s'/lo caegui. "Encaaa" que moita gentno ho entengui...ia paaadquia na é4una o/icina de dia mts-ses de aepaatia.4egaament6.

Quante -s pea4one.3!: paaeLle o matai-moniA, en geneaai, demanen un wgaumenta i'e4gié,sia-pea exemple: ei mataimonio ei tatiament d'un /iii, o una paimeaacomunió, o ...- tenen unis otjectiuten ciaa4:

-a) Soatia-ne com mé4 pae,st comméis aviat miiioa. Foaa moié,stie (compoden -sen aeunion paepaaatdaie,s, aege-

individuai i en gaup, etc.) de cap.Lótipu.

-t) Paepaaaa té (amt moiteís moié.6-Lies) Leis invitacion, ei ae/ae,sc,

oc-Lai.-c) Tenia paou compte i compiatiii-

tat ai4 otequi que /aaan.-d) Demanaa exr_epcion a c_eie-

taacion paogaamade,s patoaaiment peaquaievoi excusa aidicuia:focai pea ai ae/aec, caiou o /aed oton temfm, pentinat..., i'a,mumpteLa cow impoatant "Jsea"caidaa L'atenció", "'sen impoatantJsm.

Pea aixd no e4 voi tenia en comptepea aeA:

-a) La vivéncia de ia /e i deicompaomi caitid.

-t) La paepaaació pea - /LaJZ-e eiwgaament.

-c) La ceietaació comunitaaia,ea gaup, ecie,siai...de tot wgaament.

-d) La ae,sponwtiiitat coneqüent aLa aecepció...En ei ca-s dei taptimea L'educació caiAtiana de i'in/ant am&L' exemple amt ia paaaula opoatuna. EneLo ait/teA agaamentis ai compaomi,s con-e/Let.

Si /cm aixi, pea /avoa!, NO DEMANEUEL BAPTISME-no ei podem donaa-NI ALTRESSAgRAMENTS.

Pend, ei o eLo qui demanen unisagaament pea a eiLs o pea ai 4ett

-u) S'e64acen pea a viu/te coma c/titian coda dia i a crina 1/oc.Si ‚són, o intenten -sen, dei gaup de

-t) Si viuen ia'eva /i din iaCOMUNITAT-ESgLSIA i, pea aixd, ia ceie-taen tamté en gaup, especiaiment

-c) Si paepaaen pea un eAdeveni-meat. taanAcendentai, com éis la aecepcióde tot sagizameni. Si ia deciisió //witd'una dociisió ae,sponwtie.

-d) Si i'macte isociai" hi pendocupa un 1/oc moit ecundaai.

-e) ,Si ceaquen ei gaup, ia comunitati'e,sgiéJsiq...i'inteaéfs pea vidae pao/un-dament ia ceietaació.

Si éA aixi, pea /avoa! BATIAU ELVOSTRE FILL. DENANAU EL SAgRAMENT OUE NE-CESSITAU PER 4 VOSALTRES 0 PER UN FILLVOSTRE.

Voaitae)s heu enté-s que ia paaadquiaéis una aitaa cow, que no éA unana dede aepaatia isagaament".

De "SEMILLA"

fa,

r. r MAIOPer l'amo En Toni Salero

Me donen s'enhorabonamolta gent amb ses can cons-no agraden ses questions

a sia homo, sia dona

Jo ne tenc un naturalque amb tothom bé vui estarningt1 ne vui agraviarperquè a ningú vui mal

Es qui fa ses coses bésempre els hi sol trobari que el puguin insultarquan se'n vaia p'es carrer

Germans hem de procurarpoder viure en bon mompoder estar bé amb tothomi no mos puguen molestar

Amb una veritat que brillaexplic es meus movimentsamb sa "tele" pas es tempsassegut a sa camilla.

6

CONVERSAM AMRTornam estar a les festes de Santa

BArbara, i com cada any tornarem viureuns dies de germanor i bulla tots ple-gats, perqué aquestes són les festesparroquials, allé on tot el poble hivol participar de qualque manera per quéjo crec que no s'ha de fer una festapel poble sinó que és el poble quiha de fer la festa.

Un dels actes més significatiusi entranyable potser sigui la bunyoladaper qua' aquí sí que podem dir que ésel poble qui fa la festa i mai tanencertat aquell refrany popular:"Nosal-tres ens ho coem i nosaltres ens homen jam".

Idd per mor d'aixd, perqué crecque una de les coses més representativesd'aquesta festa és SA BUNYOLADA, peraixd és que he volgut conéixer i quetots els vilafranquers coneguem enqué consisteix aquesta tasca, com es des_enrtlla, i altres més coses que ensexplicarà Sor . Maria Monsenat.

-Quants d'anys fa que sou a Vila-franca?

- En deu fer nou, vaig venir l'any1977, es mes de setembre.

- I abans on estAveu?- A Sineu, sempre hi havia estat,

amb sos 28 anys que fa que som monjano he conegut més pobles que Sineui Vilafranca.

-Vos pareix que sa tasca de sesmonges d'avui és sa mateixa que sad'abans?

Sa tasca de ses monges de la cari-tat, des de sa seva fundació pés rectorde Felanitx, D. Antoni Roig, l'any1798, sempre ha estat sa mateixa, jaque la nostra les nostres normes, sempresempre ha estat tres:

-Ensenyança a ses nines, ja quealeshores sa dona estava totalmentmarginada.

-Assistência a domicili delsmalalts.

- Ajuda a la Parròquia.Les monges de la caritat no han

estat mai beataris, sine) monges, saindumentêria era sa pràpia d'una pagesamodesta, per tant aim') d'anar vestidesde seglars no és res de l'altre món,sin() ben normal.

Quant a la nostra tasca, seguimamb sa mateixa, actualment tenim mongesque són mestres i altres llicenciades,per assistir als malalts tenim hospicis(actualment són residències), i laParr8quia hi ajudam de sa millor maneraque sabem per tots es pobles allô onhi ha convents.

- Pareix esser que en es conventde Vilafranca hi ha moltes monges majors¿coin és aixd?.

Lo primer de tot és perquê sescases reuneixen ses condicions necessê-ries per acollir tanta gent, a més,com que hem anat tornant poques, sesgermanes majors haurien d'estar molttotes soles es temps que ses altrescompleixen amb sos seus quefers diaris,i aixi reunides un grup més o manconombrós tot lo dia estan més ben acorn-

- panyades i millor ateses.- I quantes monges sou actualment

a Vilafranca?Vint-i-quatre, una se dedica an

es servei d'es malalts,quan mos hande menester, dues a s'escola (una depêrvuls i una de maternais) i ses altrescuidam la casa i ses monges majors,perquè sa gent major du molta de feina.

- I xerrant de gent major, ¿coinvos accepten es pobles alia' on hioteniu residéncies?

Es poble crec que mos acceptaper tot, per() tractant-se de residên-cies, depenem més d'ets ajuntaments,i te puc dir que no volen que fugiguemd'enlloc, per() hem tengut un cas, aLlucmajor, aliê on s'ajuntament mosvolia enganar. Han fet un gran edificiper una residência i noltros en regen-tam una altra que pareix que haviade desaparêixer i traslladar els velletsa sa nova, per conviure tots plegats.Pere) a s'hora de sa veritat, volienmantenir ses dues residêncies, unapies rics (sa nova) i una altra p'espobres (sa vella). En vista d'aix(!)es consell nostro ha dit que ses mongesde la caritat no són , no pes ricsni Wes pobres, sinó per a tothom.

- 7 -

I a Sineu que no n'hi ha una deresidência...?

Si, és sa més antiga de Mallorca,com hospici, quan l'any 1977 retirArems'EGB d'es convent, també deixAreml'hospici. Jo no hi vaig fer feinamai per() si que hi anava qualque vegadaper ajudar a rentar els yells, t'hede dir que hi ha una bona tasca, perahem de tenir en compte que sa gentque hi havia allá era gent que no eratot o bé no se podia valer d'ella ma-teixa.

Bé, jo havia vengut per xerrarde bunyos i just xrram de residênciesi feines de monja...i per xerrar detot aixd sempre hi som a temps.

I que així mateix fa molts d'anysque se fa sa bunolada de Santa Barbara?

Amb- aquest en farà cinc, era essegon any que hi havia En Pere, i dellavors engA sempre n'hem fets.

Com ho Leis?Sa gent aporta ets ingredients

necessaris: patates, farina, oli, ous,sucre, dobbers, i fins i tot duen sabombona d'es but i es fogons de caseva, . s una cosa molt popular! sagent ho ha agafat amb entusiasme iamor propi, aixi no fa vessa fer feina.

I a s'hora de fer-ne, de feina,que així mateix en vénen moltes dedones?

No hem hagut d'estar mai percap, no ha feta falta gent ni Per fer-ne, ni per testar-ne...

I quants de quilos en soleu fer?L'any passat férem 120 quilos

de pasta.Casi res!Vos en sobraren molts?Mos en va sobrar un erer.I que féreu amb ells?Els guardArem congelats per més

envant fer una festa an es nins decataquesi. Ets altres anys se'ls endu-gueren an Es Puig d'Es Bous.

Per lo que deis, pareix esserque lo que que sa gent du, basta béper fer sa bunyolada...

SI, es poble respon totalmenti , fins ara, ha bastat bé, i ambsos dobbers que mos duen hem pogutcomprar sa mistela i es tassons.

I quê se presenta bé aquest any...?Diumenge passat es rector va convi-

dar es poble, com a anys anteriors,a col.laborar en aquesta festa. Avui,dia 20, encara no tenim res, pera esvilafranquers no voldran quedar darrera,i, com cada any, a lo darrer sabranquedar bé.

Deu dur molta feina preparar totaquest endiumenjat?

Si, hem de dur una mica de controlde lo que mos duen i de lo que podemcomptar, ah! i encara orAcies a Déuque podem pastar a Ca l'Amo En JaumeForner, perquè sine) no sé com mos arre-glaríem.

Em podríeu dir tot es procés queseguiu des de sa pasta fins que esbunols són a sa plaça?.

En bon mati d'es dia de SantaBArbara bullim ses patates, les pelam,les capolam i comengama a prepararsa* pasta, després la duim an es forn,i a dins sa mAquina de pastar, hi tiramtots ets ingredients d'una partida.En tenir sa pasta feta, la duim a sarectoria vella, que tovi, per a llavorscomençar a coure'ls. Quan estan cuas,dins un parell d'erers, en duim a 'es-glésia per beneir-los es temps de missa,a sa sortida de missa, a sa plaça.. .totsja sabeu lo que passa...

Sí, que ho sabem lo que passa,i bé que ho sabem!, menjam bunyolsa voler i mistela per fer sa gargamellaneta.

Crec que unes festes de Santa Bar-bara sense SA BUNYOLADA, no serien lesnostres festes de Santa Barbara. Enssemblarien unes altres... i tot aixdgracies a un grup ben nombrós de donesque amb el seu treball i amb la sevadesinteressada col.laboració fan possibleque les festes de Santa Barbara siguinunes festes així com toquen esser, FESTESDEL POBLE, PER AL POBLE I AMB EL POBLE.

Antoni Amenjual

111 CENTENARI DEL COMENÇAMENT DEL- PER JOAN BAUZA BAUZA

També som, tercer, un POBLE RELI-GIOS.

No es pot comprendre Vila frncasense la dimensió religiosa. Mentreduim tan sols uns 150 anys d'estructu-ració de les activitats municipals,duim ja 300 anys, o sia el doble, d'es-tructuració de les activitats parro-quials.

Vilafranca és un poble religiós.Quan era estudiant vaig realitzar unestudi sobre les vocacions religioses.Resultá que la nostra parrdquia era,d'entre totes les de Mallorca, la quetenia majoria relativa de sacerdotsi majoria absoluta de monges.

Som un poble religiós. Aixa' potexplicar la paradoxa de qua' al mateistemps que a l'Estat Espanyol s'anavencremant les esglésies del país, elpoble de Vila franca decidís fer eldoble de gran la seva església aixecantaquells mateixos dies un bell creueramb cinc esveltes cúpules.

rs un poble religiós el de lavila. I en dóna fe el que els dos fillsil.lustres que tenia abans, més elque avui es fará sien personatges reli-giosos: Un fra caputxí, un pare deLLuc i un ermita' de Sant Pau i SantAntoni.

En tres eixos he acabat de dibuixarla figura histdrica del nostre poble.¿En podem treure conclusions?. SI,si Cicero' endevina' amb alla' de la histd-ria és mestre de la vida", és clarque n'hem de treure de conclusions.

He dit que som un POBLE POBRE.Quan la gent visita el nostre

poble no podem mostrar ni al carrerni a la pica ni al cap de cantó artís-tics monuments antics. Tal volta resultimillor. Perqud així, no podent parlarni de marbres ni alabastres ni de platani or haurem de continuar parlant depersones. A manca d'objectes de valorseguirem mostrant-nos orgullosos delshomes de valor del nostre poble.

He dit que som un POBLE JOVE.Egipte pot parlar del segle XX a.

de Grist i Grdcia del segle V. Mésprop de nosaltres, Alcódia pot parlardel seule I i Petra del segle XIII.

IciviLlIE 4 .VILAFRANCA_ U IIIJ

No tenim segles nosaltres, tan solstres, els més recents. Tal volta, també,sia minor. No tenint per mirar capenrera no ens quedará més remei quemirar cap envant. No podent estar massaorgullosos del molt que hem fet, posaremel nostre orgull en lo molt que volemfer.He dit finalment que som un POBLE RE-LIGIOS.

No seré jo el qui davant totsvosaltres certific la meva immensa

No seré jo, que davant tots vosal-tres certific la meva immense alegriad'haver estat batiat a la font baptismald'aquest temple, el qui posi cap emperda l'esser profundament religiós dela nostra comunitat.

Perd sí que seré jo el qui vullafirmar públicament davant vosaltresel meu desig de què sien reconegutscom a fills igualment il.lustres d'a-quest poble els seglars, les personesno eclesiástiques, homes i dones quese destaquin en la seva capacitat posadaal servei dels altres. Els qui no esca-timam l'homenatge a tres fills il.lus-tres fills eclesiástics d'aquest poble,no escatimarem tampoc un homenatgeigualment entranyable als filiš laicsd'aquest poble.

Estant celebrant les festes dela Beata, voldria acabar pregant aSor Tomasseta. Ho faré amb una coblaque es cantava a la vila:

Santa Verge CatalinaPer Vilafranca pregau'la fe que ens manca allargauTreieu l'odi que enverinaQue en visca nostra santaQue en visca Catalina

Perqué som un poble pobre, nopodem posar el nostre orgull en lesnostres coses. Posem-lo, bons paisans,en les nostres persones.

Perqud som un poble jove, no podemposar el nostre orgull en el nostrepassat. POsem-lo bons paisans en elnostre futur.

___CERCANTESPARECS

Perquè som un poble religiós,contraguem el compromis de fer a Vila-franca una església minor, construinta Vilafranca un món millor.

Per aconseguir aquests tres objec-tius es necessitarà la cooperació detots. També era a la vila on es recitavaaquesta altra cobla:

Poble unit és poble forti dividit, poble mort.Que l'Eucaristia que celebram,

al temps que sia d'Acció de grAciesper 300 anys de la nostra histdria,ens convoqui a tots nosaltres, vilafran-quers, a la divina unitat de l'esperiti de l'amor.

Joan Bauza' Bauza'Parrdquia de Santa BàrbaraVilafranca de Bonany27 de juliol de 1985

A la pAgina 43 d'aquest llibrehi trobam aquest poema:

LOS CONSTRUCTORES

Los constructores de la ciudad .-la ciudad de Dios, la ciudadhabitan siempre en la periferia.

La seva poesia, és un clam esgla-iós que hauria de calar fortamentdins nosaltres per fer-nos despertarde tanta vessa i comoditat.

Gabriel Alzanillas

Avui comença la publicació d'a-quest minso espai. El seu objectiuno és altre que servir de guia peraquelles persones interessades enla lectura. Les estacaiques demostrenque al nostre país estam a un nivellde tercer mein en aquest aspecte.Els comentaris seran, indistintament,sobre obres escrites en castelléi catalã, car tinc ben clar que lacultura mai no ha d'esser motiu dis-cordant, ni causa empobridora. Commés idiomes conegue, millor.

Ha caigut a les meves mans unllibret, de menys de 100 pégines.Autor: Pedro Casaldéliga. Títol:Fuego y Ceniza al Viento (Subtítol:Antologia Espiritual).

L'escriptor és un missionerespanyol, del principat. Avui bisbeal Brasil. La seva dikesi esta situa-da al Mato Grosso, a una zona delatifundisme "fazendas" en diuenells, amb tot el que aix6 suposa,sous de fam per aquells que tenenfeina, miséria per aquells que noen tenen, malalties endémiques, taxamolt alta de mortalitat infantil,analfabetisme, per no viure al rass'adoben una mala barraca tapadaamb fulles de palmera, etc.. .1d3bé, ell ha assumit totes aquestespoc afalagadores situacions i s'hafet un més d'ells. Darrerament hasofert pressions per part de lesforces politiques per tal d'abandonarla seva gent, degut a qué ha sortitvaledor seu denunciant tanta penúria.No n'ha fet cas, i quan el teniena punt de passar-lo per les armeses referen i li perdonaren la vida.

Des d'aquesta situació "fer-setot, per tots", com deia Sant Pau,escriu l'esmentat llibre, que mostraquin és el seu estat anímic, pled'una gran fe en Grist i en el poble

del hombre- a qui serveix. Una gran comprensióplena de rebel.lia, davant tantsde problemes com sofreixen els seusgermans. Amb una visió d'esglésiafeta vida, tan diferent de la conven-cional, aferrada al dogma i al dret,que sembr la tengui marginades perso-nes que de la vida poc n'assaboriran.

O #4. • •,11',VI • vole

O OS

JOJO AJIJOJOJOJI1.4

as.4 N.4AA.4

Is.4..4

- lo grg§k§§

fa bo/ ottl

aconseguia al final fer-se amb la vict8-ria, el gran guanyador fou l'esportivitat'dins i fora del terreny de joc.

Pera anem a veure el que fou d'a-questa primera trobada entre els dos

3-0 equips vilafranquers en la primera voltade la lliga. Només començar el partit,

0-3 i després d'un tanteig per part d'ambdósconjunts, l'equip gaceler se n'anA en

3-2 el marcador fins arribar al descans amb*un 1-3 que pareixia decantar el triumf

0-3 cap a Ses Gaceles. En el començamentde la segona part Ses Gaceles augmentariad'un principi l'avantatge amb un 1-5i un domini del partit que donava a

(10' entendre als qui guaitAvem el partit,

que tot estava decidit. Pera ens equivo-cArem completament. Es Niu, com si finsllavors hagués estat dormit, a mesuta

2-3_ que anava passant el temps, acursavales distAncies. El 3-5 posA nerviós

4-4 el conjunt gaceler que cercava ansiosa-ment un nou gol, el de la tranquil.litat,

4-5 i lluny d'aconseguir-lo es trobA ambel quart d'Es Niu. Mancaven pocs minuts

4-1 pel final i el partit estava a l'aireamb els jugadors de Ses Gaceles arraco-nats dins el seu camp, esperant la pitadafinal de l'Arbitre mentre Es Niu no

7-2 afluixava. Un parell d'intervencionsdel porter Pocovi evitA que a Ses Gaceles

2-2 5e li esapAs la victaria i que els"aucellets" d'Es Niu donassin la gran

4-5 sorpresa. I així amb un 4-5 acabA unpartit emocionant i disputat sempre,com ja diem abans dins la mAxima espor-tivitat.

VOLEIBOLLA SALLE - VILAFRANCA(15/8) - (15/1) - (15/4)VILAFRANCA - BUNYOLA(7/15) - (3/15) - (10/15)VILAFRANCA - SANT SALVADOR(4/15)-(15/6)-(4/15)-(15/5)-15/9)GESA PALMA - VILAFRANCA .(8/15) - (7/15) - (12/15)

ES NIU - BAUXA LOVENT°P.Estrany (2)BAR POBLENSE - ES NIUJ. Lluís (4)ES NIU - SES GACELESP.Estrany (3) i M. AmengualJAMBAR - ES NIU

CARP. LOANJO - GACELESNesquida i PortellGACELES - CARP.B. PERERLLOPaco - ArnauES NIU - GACELESM. Amengual (p.p.), P. MorlA (2),Sastre i MesquidaGACELES - CARP. B. MIRPortell i Mesquida

2-3

45

EN EL DERBI VILAFRANQUER

ES NIUSES GACELES

Amb molt poc públic, casi casiestAvem en familia, es disputA el 20 denovembre el derbi local entre Es Niui Ses Gaceles. Malgrat el fred els dosequips donaren tot el que portaven dintreperquA el partit tingués tots els ingre-dients que han de tenir els enfrontamentsentre dos conjunts d'una mateixa pobla-ció i així, mentre l'equip de Ses Gaceles

DESINTERES TOTAL I ABSOLUT DE L'AJUNTA-MENT PER L'ESPORT COMPETITIU. DISCRIMI-NACIn PELS ESPORTISTES.

En aquest estimat poble nostre decada dia, el retrocés en matAria espor-tiva és tan gros, que els qui ens veimobligats a belar de tant en tant demanantmés atenció pel nostre esport, ens in-digna no ja tan sols el que no es facicas a unes necessitats extremes i palpa-bles, sine) també que els responsablespolitics se'n fotin de cap a cap de

_sg

setmana dels qui encara es resisteixena deixar morir unes arrels culturals.

Hem arribat al punt de què, avuien dia, voler comparar el nostre esportlocal amb el nivell esportiu dels paisostercer mundista, seria un poc massabravejar. ESSPORT ? QUE ES AIXO ? esdemanen els nostres responsables poli-tics. Ja no cal parlar del passat espor-tiu de Vilafranca, del que ni tan solshan après la lliçó. Pera el que si caldir, és que "tornam esser a ses matei-xes

En voleibol, el C.V. Vilafranca,amb ajudes insuficients porten des delseu començament, la manca d'uns vestuarisen el Poliesportiu escolar dels quepareix esser a un temps no molt llunyseran realitat, mentre "Es Moll Nou"segueix esperant.

En futbol sala enguany, per sortI grAcia d'unes quantes persones tenimdos equips federats que també es veuenobligats a emprar les úniques instal.la-cions practicables que són les decola. Tenen uns pressuposts d'unes 90.000pessetes cada un i no han rebut unasola pesseta de l'Ajuntament en concepted'ajuda.

Per no sew) tan sol problemes eco-neimics els que obstrueixen la labordels grups esportius. Els més greussón els que porten la indiferència totali la ineptitud, des del batle com acap de l'Ajuntament fins els responsablesde l'esport. I no només ho diu un queescriu, per aixcli portam a aquestes 0-gines les veus dels afectats del "sin-

'drome" de la inutilitat i pel destruc-cionisme dels politics vilafranquerscontra el seu esport.

JAUME "FAT", de l'equip SES GACELES: "ESTIC EMPAGATT D'ESSER VILAFRANQUER AL VEURE AIXÍ COM ESTA EL NOSTRE ESPORT".

El capdavanter de Ses Gaceles ensexplica que :"Ja d'un principi comengArema tenir problemes amb la il.luminació

del poliesportiu de l'escola. Ningúde l'Ajuntament es preocupà de que s'ar-reglassin els llums fusos, i aixel queel Sr. Bathe estava al corrent perquèjo mateix li vaig dir aixi com estavenels llums". Ida? "Ida m'envià a parlaramb En TiA Not i aquesta amb en JoanPenya, que al final fou el qui s'encarre-gA d'arreglar-los. Pera no et crequis

que se'n preocupassin gens els de l'ajun-tament". Pera va haver-hi més problemes,no? "Bé després vaig demanar al batlesi ens podien deixar una aula a l'escolaperquè els equips visitants es poguessin

canviar de roba i em contestA que ellparlaria amb el director. I en certaocasió que jo vaig parlar amb D. JoanArbona, va venir bé demanar-li si elbatle havia parlat amb ell sobre unaaula per deixar-nos-la els dies quetinguéssim partit i D. Joan em contestAque no, que el batle no li havia dit res!

Resulta que a cada partit que juguenels equips de Ses Gaceles i d'Es Niu,La Federació es veu obligada a amonestar-los per no tenir vestuaris. Per acabaraquesta xerradeta amb En Jaume li demanamsobre les ajudes que puguin rebre. ,Ellse'ns anticipa: "Tenim unes despesesde prop de 90.000 pessetes, no hem rebutcap subvenció de l'ajuntament, perano en demanarem cap, perquè sabem queseria perdre es temps". Pel que hempogut veure el batle els digué que farienuns vestuaris, pera el que han tardaten aprovar el projecte és d'"al.lotspetits". No han frissat ni frissen.Els equips de futbol sala estan a mitjanlliga i estan igual que al començament.D'aquí que s'acabin els vestuaris al'escola, ja haurA acabat la lliga.

JOAN LLUTS de l'equip ES NIU:"HIHA HAGUT PRIONS DES DE LA FEDERACIOPERQUE ES FESSIN UNS VESTUARIS".

PrActicament la situació descritaper Jaume "Fat" és la mateixa que ensconta En Joan Llui d'es Niu, que ensaclara:"Es dificil l'existència d'equipsde futbol sala en les circumstAnciesactuals".

I així estam. Amb un batle quesegons ens han fet arribar, en certaocasió digué a una persona de l'organismefederatiu del futbol sala que ELS EQUIPSDE FUTBITO NO ACABARIEN LA LLIGA, PERQUEA LA PRIMERA QUE ME FACIN, ELS TRAUREFORA. Li haurem de recordar a D. Bernatque ell a l'escola sols hi pot pintarbastos, que ell no és el director i'per tant responsable del terme escolar.Que ningú s'assusti que, com diu elrefrany castell "Perro ladrador, pocomordedor".

Miguel Barceló

- 12 -

noticies fresqvesalm.Com haureu pogut veure s'han canviatmolts de "números" a ses cases d'es nos-tros carrers. Es qui en sigueu afectatsconvé que avisau a tots aquells que vos•

puguin enviar correspondáncia, i aixíevitareu que ses cartes que han de venira ca vostra se'n vagin a una altra casa.

-+-+-+-+-+-Fins dia 10 d'aquest mes de desembre podeufer encarragaments de finques rústiquesi urbanes. Lo únic que heu de fer ésanar a s'Ajuntament amb s'escripturapública de lo que vos hagiu d'encarregar.

-+-+-+-+-+-En Pedro de Sa Plaga també mos ha dit quesi n'hi ha qualcun que se'n vulgui encar-regar d'una ciática que té, també se'npodrá encarregar, i no li fará pagar_res.

Tots es qui tenguin finques rústiquesdins es terme de Petra, i els interessiencarregar-se'n, ho poden fer a s'Ajunta-ment de Petra. Hi ha de temps fins dia30 de desembre. s suficient es DocumentNacional d'Identitat, ja que es fa escatastre nou.

-+-+-+-+-+-WIXAMENTSNa Guida Amengual Baugá, filla de FrancescI Margalida. Enhorabona.Na Maria Gari Gay, filla de Bernat (esBatle) i Maria. Enhorabona.

-+-+-+-+-+-Se sent a dir p'es poble sí o no prestsortirá una nova revista local.. .mosn'alegrarem si aixi és, perqué, aidcom diu aquella propaganda: DUES MILLORQUE UNA...

-+-+-+-+-+-

ELS DIFUNTS DE LA VILA

El dia 5 de novembre En El dia 17 de novembre En

El dia 22 de novembre EnBartomeu Barceló Catalá, Josep Font Barceló. Als

Bartomeu Noguera Sureda, als

als 85 anys. Al cel sia. 62 anys. Al cel sia. 72 anys. Al cel sia.

El dia 17 de novembre En El dia 21 de novembre EnMateu Catalá Alzamora, als

Pascual Requena Botella,84 anys. Al cel sia, als 58 anys.A1 cel sia.