17
societat 12 DIVENDRES, 28 DE JULIOL DEL 2017 ara “A la presó he entès que soc esquizofrènic” mit. “Desintoxicar-me de les subs- tàncies ha sigut fàcil i m’ha permès veure la realitat –valora el pacient–. El més dur és que vaig matar el meu pare. Me’n sento molt culpable”. Des de l’associació Obertament re- corden el perill d’estigmatització que comporta vincular qualsevol fet violent amb persones que passen per una malaltia mental. Millorar la xarxa d’atenció En Miqui és un dels ingressats a re- habilitació de l’UHPP. De mitjana, l’estada en aquesta fase és de dos anys i dos mesos. Els pacients de re- habilitació estan tancats dins l’espai de salut mental de Can Brians, igual que els aguts i els subaguts, tot i que a diferència dels altres fan sortides fora de la presó i activitats en alguns mòduls del centre penitenciari. En el cas dels ingressats aguts, l’estada mitjana és de 13 dies; i dels subaguts, de 62 dies. Tot i això, l’objectiu prin- cipal de la UHPP és estabilitzar com més aviat millor els pacients. “Quan algú ingressa amb un brot psicòtic, se l’estabilitza fins que està en con- dicions de tornar a la presó on està internat habitualment. Si no, passa a subaguts i si no s’arriba a estabilit- zar perquè la malaltia es cronifica, passa a rehabilitació”, diu el coordi- nador de la UHPP, Álvaro Muro. Per tant, amb la finalitat d’acos- tar els tractaments de salut mental a tots els presos, els departaments de Justícia i Salut van anunciar ahir que el pressupost en aquest àmbit augmentaria en 6,5 milions d’euros per als centres penitenciaris i de justícia juvenil. Així, el pressupost anual serà de 18,5 milions i a la tar- dor totes les presons de Catalunya tindran un equip permanent de sa- lut mental, ja que la plantilla creixe- rà un 60% i s’ampliarà el nombre de llits. També s’implantarà un dispo- sitiu d’acompanyament per a reclu- sos en règim obert, en llibertat con- dicional o en semillibertat. “Hem de garantir que la feina tingui una con- tinuïtat al medi obert”, va afirmar el conseller de Justícia, Carles Mun- dó, que va subratllar la importància d’assegurar la reinserció. El conse- ller de Salut, Toni Comín, va afegir que es pretén “enfortir la dimensió del sistema de salut mental”.e Tots els centres penitenciaris de Catalunya tindran un equip permanent de salut mental a la tardor SALUT Les parets dels passadissos i de les habitacions són blanques, les d’al- gunes sales són verdes pàl·lides, i les portes i les finestres són blaves. Des de dins, si no fos per les reixes i els cancells de seguretat, seria un hos- pital psiquiàtric qualsevol. Però es tracta de la Unitat Hospitalària Psi- quiàtrica Penitenciària de Can Bri- ans 1, que se situa dins del recinte de la presó i que és més coneguda per les seves sigles: UHPP. És l’espai de salut mental de referència per a tots els centres penitenciaris de Catalu- nya, ja que disposa d’un servei d’ur- gències les 24 hores. La UHPP atén un centenar de presos i en Miqui (nom fictici) és un dels pacients. És dels més veterans, perquè ja fa un any i nou mesos que hi està ingressat. “És dur viure aquí perquè el pati és petit, hi ha poques activitats... Però es va paint a poc a poc”, explica en Miqui. Ell va entrar a la presó perquè va matar el seu pa- re. “Em pensava que havia organit- zat un complot. Sentia una veu que em deia que l’havia de matar i que després m’havia de suïcidar, però no vaig tenir el valor de suïcidar-me”, recorda. La psiquiatra que va rebre en Miqui a la primera presó on va anar va derivar-lo a la UHPP. “Quan vaig arribar aquí, per pri- mera vegada ho vaig entendre tot. Abans pensava que tenia superpo- ders i que sentia una veu real –des- taca el pacient–. A la presó he entès que soc esquizofrènic”. Ell no havia rebut cap tractament fins que va in- gressar a la UHPP i llavors va adqui- rir consciència de la seva malaltia. “Abans prenia moltes substàncies, com porros, cocaïna, pastilles d’èx- tasi...”, lamenta en Miqui, que ara s’ha adonat que pateix l’esquizofrè- nia per les drogues que havia consu- BARCELONA PAU ESPARCH En Miqui al pati exterior que tenen els pacients que hi ha a la Unitat Hospitalària Psiquiàtrica Penitenciària de Can Brians. MANOLO GARCIA Reclamen 300 milions per a les residències d’avis dels treballadors, per això, sindicats i patronal s’han unit per reclamar més recursos. “L’aigua, la llum i el menjar són més cars ara que fa set anys, però, en canvi, el que rebem per usuari és el mateix”, expliquen des de l’Associació Catalana de Re- cursos Assistencials. Ahir van en- trar a registre un manifest conjunt al Parlament català. Salaris de menys de 800 Així, entitats, sindicats i patronal demanen una injecció de recursos per part de l’administració. Si l’aconsegueixen, hauran de repartir els diners perquè repercuteixin en els beneficis de les empreses ges- tores, la qualitat del servei i les condicions laborals que de- nuncien els sindicats. “El conveni estatal del sector de les residències i la te- leassistència marca que un auxiliar de geriatria cobri menys de 800 eu- ros nets mensuals amb jornades de 40 hores setmanals”, diu la res- ponsable de geriatria de CCOO, Helena Motos. Per canviar la situació també demanen la redacció d’un nou conveni català. La consellera de Treball, Afers Socials i Famílies, Dolors Bassa, va respondre al col·lectiu amb l’anun- ci d’un pla per revertir la situació “d’ajustament i contenció pressu- postària”. Segons l’ACN, es tracta Una residència de la tercera edat en una imatge d’arxiu. MANOLO GARCIA AFERS SOCIALS 300 milions d’euros. És la xifra que agrupacions de residències d’avis, sindicats i patronal reclamen a la Generalitat per “dignificar el sec- tor” d’atenció a la gent gran. Les en- titats denuncien que des del 2010 no s’actualitzen les tarifes que l’ad- ministració paga per cada resident a les residències d’avis i per cada usuari de teleassistència a la llar. L’estancament de les tarifes, as- seguren des del sector, perjudica les empreses i les condicions laborals BARCELONA MARTA VALLS d’un projecte de millora de la qualitat i la sostenibilitat de les residències de la gent gran, que inclourà una taula de diàleg per deci- dir les despeses, deba- tre els canvis de la nova llei catalana d’atenció a la dependència i im- plantar un servei d’atenció centrada en la persona en les resi- dències assistides. La consellera preveu arribar a un acord amb el sector abans que s’acabi l’any. Tot i això, adverteix que “els pro- blemes de la crisi no poden soluci- onar-se de cop i volta” i ha destacat les inversions d’aquest any en 1.600 noves places i l’augment de la tari- fa dels usuaris que tenen un grau moderat de dependència.e

SALUT “A la presó he entès que soc esquizofrènic” Helena Motos. Per canviar la situació també demanen la redacció d’un nou conveni català. La consellera de Treball, Afers

Embed Size (px)

Citation preview

societat 12 DIVENDRES, 28 DE JULIOL DEL 2017 ara

“A la presó he entès que soc esquizofrènic”

mit. “Desintoxicar-me de les subs-tàncies ha sigut fàcil i m’ha permès veure la realitat –valora el pacient–. El més dur és que vaig matar el meu pare. Me’n sento molt culpable”. Des de l’associació Obertament re-corden el perill d’estigmatització que comporta vincular qualsevol fet violent amb persones que passen per una malaltia mental.

Millorar la xarxa d’atenció En Miqui és un dels ingressats a re-habilitació de l’UHPP. De mitjana, l’estada en aquesta fase és de dos anys i dos mesos. Els pacients de re-habilitació estan tancats dins l’espai de salut mental de Can Brians, igual que els aguts i els subaguts, tot i que a diferència dels altres fan sortides

fora de la presó i activitats en alguns mòduls del centre penitenciari. En el cas dels ingressats aguts, l’estada mitjana és de 13 dies; i dels subaguts, de 62 dies. Tot i això, l’objectiu prin-cipal de la UHPP és estabilitzar com més aviat millor els pacients. “Quan algú ingressa amb un brot psicòtic, se l’estabilitza fins que està en con-dicions de tornar a la presó on està internat habitualment. Si no, passa a subaguts i si no s’arriba a estabilit-zar perquè la malaltia es cronifica, passa a rehabilitació”, diu el coordi-nador de la UHPP, Álvaro Muro.

Per tant, amb la finalitat d’acos-tar els tractaments de salut mental a tots els presos, els departaments de Justícia i Salut van anunciar ahir que el pressupost en aquest àmbit

augmentaria en 6,5 milions d’euros per als centres penitenciaris i de justícia juvenil. Així, el pressupost anual serà de 18,5 milions i a la tar-dor totes les presons de Catalunya tindran un equip permanent de sa-lut mental, ja que la plantilla creixe-rà un 60% i s’ampliarà el nombre de llits. També s’implantarà un dispo-sitiu d’acompanyament per a reclu-sos en règim obert, en llibertat con-dicional o en semillibertat. “Hem de garantir que la feina tingui una con-tinuïtat al medi obert”, va afirmar el conseller de Justícia, Carles Mun-dó, que va subratllar la importància d’assegurar la reinserció. El conse-ller de Salut, Toni Comín, va afegir que es pretén “enfortir la dimensió del sistema de salut mental”.e

Tots els centres penitenciaris de Catalunya tindran un equip permanent de salut mental a la tardor

SALUT

Les parets dels passadissos i de les habitacions són blanques, les d’al-gunes sales són verdes pàl·lides, i les portes i les finestres són blaves. Des de dins, si no fos per les reixes i els cancells de seguretat, seria un hos-pital psiquiàtric qualsevol. Però es tracta de la Unitat Hospitalària Psi-quiàtrica Penitenciària de Can Bri-ans 1, que se situa dins del recinte de la presó i que és més coneguda per les seves sigles: UHPP. És l’espai de salut mental de referència per a tots els centres penitenciaris de Catalu-nya, ja que disposa d’un servei d’ur-gències les 24 hores.

La UHPP atén un centenar de presos i en Miqui (nom fictici) és un dels pacients. És dels més veterans, perquè ja fa un any i nou mesos que hi està ingressat. “És dur viure aquí perquè el pati és petit, hi ha poques activitats... Però es va paint a poc a poc”, explica en Miqui. Ell va entrar a la presó perquè va matar el seu pa-re. “Em pensava que havia organit-zat un complot. Sentia una veu que em deia que l’havia de matar i que després m’havia de suïcidar, però no vaig tenir el valor de suïcidar-me”, recorda. La psiquiatra que va rebre en Miqui a la primera presó on va anar va derivar-lo a la UHPP.

“Quan vaig arribar aquí, per pri-mera vegada ho vaig entendre tot. Abans pensava que tenia superpo-ders i que sentia una veu real –des-taca el pacient–. A la presó he entès que soc esquizofrènic”. Ell no havia rebut cap tractament fins que va in-gressar a la UHPP i llavors va adqui-rir consciència de la seva malaltia. “Abans prenia moltes substàncies, com porros, cocaïna, pastilles d’èx-tasi...”, lamenta en Miqui, que ara s’ha adonat que pateix l’esquizofrè-nia per les drogues que havia consu-

BARCELONAPAU ESPARCH

En Miqui al pati exterior que tenen els pacients que hi ha a la Unitat Hospitalària Psiquiàtrica Penitenciària de Can Brians. MANOLO GARCIA

Reclamen 300 milions per a les residències d’avis

dels treballadors, per això, sindicats i patronal s’han unit per reclamar més recursos. “L’aigua, la llum i el menjar són més cars ara que fa set anys, però, en canvi, el que rebem per usuari és el mateix”, expliquen des de l’Associació Catalana de Re-cursos Assistencials. Ahir van en-trar a registre un manifest conjunt al Parlament català. Salaris de menys de 800 Així, entitats, sindicats i patronal demanen una injecció de recursos per part de l’administració. Si l’aconsegueixen, hauran de repartir els diners perquè repercuteixin en

els beneficis de les empreses ges-tores, la qualitat del servei i les condicions laborals que de-nuncien els sindicats. “El conveni estatal del sector de les residències i la te-leassistència marca que un auxiliar de geriatria cobri menys de 800 eu-ros nets mensuals amb jornades de 40 hores setmanals”, diu la res-ponsable de geriatria de CCOO, Helena Motos. Per canviar la situació també demanen la redacció d’un nou conveni català.

La consellera de Treball, Afers Socials i Famílies, Dolors Bassa, va respondre al col·lectiu amb l’anun-ci d’un pla per revertir la situació “d’ajustament i contenció pressu-postària”. Segons l’ACN, es tracta

Una residència de la tercera edat en una imatge d’arxiu. MANOLO GARCIA

AFERS SOCIALS

300 milions d’euros. És la xifra que agrupacions de residències d’avis, sindicats i patronal reclamen a la Generalitat per “dignificar el sec-tor” d’atenció a la gent gran. Les en-titats denuncien que des del 2010 no s’actualitzen les tarifes que l’ad-ministració paga per cada resident a les residències d’avis i per cada usuari de teleassistència a la llar.

L’estancament de les tarifes, as-seguren des del sector, perjudica les empreses i les condicions laborals

BARCELONAMARTA VALLS

d’un projecte de millora de la qualitat i la sostenibilitat de

les residències de la gent gran, que inclourà una

taula de diàleg per deci-dir les despeses, deba-tre els canvis de la nova llei catalana d’atenció a la dependència i im-plantar un servei d’atenció centrada en

la persona en les resi-dències assistides.

La consellera preveu arribar a un acord amb el

sector abans que s’acabi l’any. Tot i això, adverteix que “els pro-

blemes de la crisi no poden soluci-onar-se de cop i volta” i ha destacat les inversions d’aquest any en 1.600 noves places i l’augment de la tari-fa dels usuaris que tenen un grau moderat de dependència.e

user
Rectángulo

VIERNES 2728 DE JULIO DEL 2017

Un equipo de científicos de la Universidad de Salud y Ciencia de Oregón ha llevado a cabo el pri-mer intento en Estados Unidos de crear embriones humanos ge-néticamente modificados y po-dría haber probado que es posi-ble corregir y mejorar de forma «eficiente y segura» genes defec-tuosos que causan enfermedades congénitas. La existencia de la investiga-ción ha sido avanzada por el Te-chnology Review del MIT. Aunque los resultados detallados no se co-nocerán hasta que aparezcan en una publicación científica, algo que sucederá en el futuro cerca-no, la información facilitada has-ta ahora apunta a varios hitos. Y vuelve a subrayar los avances en el campo de la modificación ge-nética, tan lleno de posibilidades para corregir enfermedades co-mo controvertido y criticado por quienes denuncian que abrirá las puertas a la creación de «bebés a la carta».

Los científicos de Oregón, di-rigidos por el kazajo Shoukhrat Mitalipov, han creado varias de-cenas de embriones utilizando esperma de donantes con enfer-medades congénitas. Después, usando la técnica de edición ge-nética CRISPR, que permite cor-tar y pegar de forma rápida y pre-cisa ADN, habrían conseguido co-rregir los genes problemáticos. La investigación no permitió que ninguno de los embriones crea-dos y genéticamente alterados se desarrollara más de unos días y nunca hubo intención de im-plantarlos en un útero. PRECEDENTES CHINOS / Tres investi-gaciones chinas ya habían reali-zado ediciones genéticas de em-briones humanos con CRISPR pe-ro se toparon con problemas pues la técnica provocaba errores de edición y los cambios de ADN úni-camente se daban en algunas cé-lulas del embrión, no en todas. El equipo de Mitalipov, que ha trabajado con decenas embrio-nes, puede haber solventado ese problema, conocido como mosai-cismo, así como otros resultados «fuera de objetivo», como se de-nominan los errores de CRISPR. Según Technology Review, lo ha-brían conseguido realizando la edición del CRISPR en los óvulos al mismo tiempo que eran ferti-lizados. H

AVANCE CiENtífiCo

EEUU edita por primera vez el ADN de embriones humanos

IDOYA NOAINNUEVA YORK

El experimento probaría que se pueden corregir defectos congénitos

UN SECtoR CAStiGADo PoR LA CRiSiS

Las residencias de ancianos exigen al Govern 300 millones

TERESA PÉREZBARCELONA

El sector de la atención a la tercera edad (patronal y sindicatos) denunció ayer el abandono que sufre por

parte de la Generalitat. Los dos colec-tivos hicieron entrega de un mani-fiesto en el Parlament de Catalunya en el que exigen al Govern una apor-tación de 300 millones de euros, en tres años, para evitar el «deteriorio y el colapso» en las residencias para personas mayores y los centros de día. Esta es la segunda ocasión en tan solo seis meses en que el sector de-nuncia el trato que recibe de la Ad-ministración. A esta acción no tardó en produ-cirse la reacción. Así, la Conselleria de Treball, Afers Socials i Famílies anunció que pondrá en marcha un plan de mejora de la calidad y la sos-tenibilidad de las residencias de an-cianos para de esta forma poder «re-vertir la situación creada durante

Afers Socials anuncia un plan de mejora tras los recortes producidos

Ocho entidades sociales y sindicatos denuncian el abandono que sufren

los años de ajustes y contención pre-supuestaria». La patronal y los sindicatos que atienden a la tercera edad han recor-dado que las tarifas están congela-das desde el año 2010, lo que signi-fica que los recursos han mermado en este periodo casi el 11%, es decir, lo que ha subido el índice de precios al consumo (IPC) de los últimos siete años. Por eso, las ocho entidades fir-mantes del texto han denunciado que estos recortes han provocado que el sector esté «en una situación límite e inadmisible» por la falta de recursos procedentes de la Adminis-tración. El sector da empleo a unas 40.000 personas, el 90% de las cua-les son mujeres, y atiende a más de 57.000 pacientes. APOYO DE TODOS LOS GRUPOS / Las orga-nizaciones, que recibieron el apoyo de todos los grupos políticos con re-presentación en el Parlament, se re-unieron con la consellera de Treball, Afers Socials i Famílies, Dolors Bas-sa, para denunciar la situación pro-vocada por los recortes presupues-tarios. El sector y la Administración volverán a reunirse el próximo mes de septiembre, según informó Cinta Pascual, presidenta de la Asociación Catalana de Recursos Asistenciales (ACRA) ,y que ha actuado como por-tavoz del colectivo. Los afectados re-clamaron una mayor implicación política y una mejora presupuesta-ria.

La consellera Bassa, por su par-te, emplazó a las entidades a reali-zar un estudio de los costes y asegu-ró, mediante un comunicado, que la Generalitat ha hecho un esfuer-zo durante esta legislatura para que la asistencia a la tercera edad reco-bre el nivel que tenía en los años pre-vios a la crisis económica. «Los pro-blemas acumulados durante estos años no pueden solucionarse de re-pente, pero estamos trabajando en la dirección correcta», afirmó en el comunicado. El sector, sin embargo, cuantifica la inversión necesaria en 300 millo-nes de euros, una cantidad que per-mitiría «poner el contador a cero» de todo lo que se ha perdido, afirmó Pascual. PREVENCIÓN / El plan anunciado por la Conselleria de Treball, Afers So-cials i Famílies tiene como objetivo mejorar la calidad del sector y «esta-blecer un marco de concertación so-cial constructiva, rigurosa y positi-va a largo plazo». Los acuerdos se in-cluirían en una nueva ley catalana de atención a la dependencia que es-tará mucho más enfocada en la pre-vención, la autonomía y los servicios de proximidad. El proyecto propone, además, incluir los ajustes necesarios en la cartera de servicios, estableciendo las ratios, los perfiles y las horas de los profesionales, así como la aten-ción médica que reciben los residen-tes. H

33 Una mujer mayor entra acompañada en un centro de ancianos de Barcelona.

CARLOS MONTAÑÉS

Casi 320.000 dependientes siguen en lista de espera para cobrar

33 Casi 320.000 personas con de-recho a recibir prestaciones o ser-vicios por la ley de dependencia siguen en lista de espera. De es-tas, 120.000 son grandes depen-dientes, según datos del Observa-torio Estatal para la Dependencia que se presentaron ayer.

33 El presidente del observatorio y de la Asociación Estatal de Di-rectores y Gerentes en Servicios Sociales, José Manuel Ramírez, mostró su preocupación por la si-tuación de Catalunya y Andalucía, ya que atienden al 25,7% del total en España pero sus listas de espe-ra representan el 57,4% (183.000 dependientes).

33 Ramírez recordó que el 54% de estas personas tienen más de 80 años. «Cada día fallecen no me-nos de 100 dependientes sin reci-bir la prestación o servicio a que tienen derecho», lamentó. Y de-nunció que aunque haya aumen-tado el 22% las personas atendi-das en los dos últimos años, se ha hecho con servicios «de bajo cos-te» como teleasistencia o cuida-dos familiares, y sin crear empleo.

4 ELPAÍS Viernes 28 de julio de 2017

CATALUÑA

VIENE DE LA PÁGINA 1

Un trastorno mental en pri-sión pesa como una losa. Den-tro, porque el interno puedeser víctima del abuso econó-mico y emocional de sus com-pañeros. Fuera, por el dobleestigma que lo acompaña, dehaber estado en la cárcel ytener problemas de saludmental. Desde que cerró lacárcel Modelo de Barcelona,las celdas de Brians 1 se hanllenado de internos en pri-sión preventiva, a la esperade juicio. Pueden irse maña-na o en dos años, así que lossanitarios tienen que apurar-se a intervenir lo más rápidoposible. “Antes los teníamosen seguimiento más tiempo.Ahora tenemos que correr acausa de las libertades sorpre-sa”, admite Muro.

En el módulo 1, están losllamados “internos vulnera-bles”. Son personas con untrastorno mental, en trata-miento por adicciones o conuna discapacidad intelectual.Su seguimiento médico esmás exhaustivo. “Tienen máshoras de psiquiatría y un se-guimiento más estrecho delos casos. Los funcionariostambién están pendientespor si detectan situacionesde riesgo”, apunta SusannaSolé, coordinadora del pro-grama de atención a vulnera-bles. También son más bene-volentes con las normas, co-mo lo de quedarse dormidoantes del recuento (lamedica-ción puede provocar somno-lencia). “El gran cambio fueconsiderarlos enfermos, nointernos”, admite Solé.

El brote psicótico de Mi-qui se precipitó a causa delconsumo masivo de drogas.“Es un alivio saber lo que mepasaba [él escuchaba vocesque creía reales] pero el deli-to que he cometido no me de-ja vivir. Es muy duro”, lamen-ta el joven.Miqui no es agresi-vo ni violento —de hecho, pe-se al estigma que los acompa-ña, la inmensa mayoría depersonas con trastornosmen-tales no lo son—. Tiene unaconducta impecable y sus psi-cólogos descartan que puedavolver a delinquir.

Funcionarios sensiblesLos funcionarios de la uni-dad hospitalaria también hanaprendido a sensibilizarsecon las situaciones. Bartu, eljefe de la unidad de serviciosinteriores del área hospitala-ria, lleva 23 años como funcio-nario de prisiones. Ha pasa-do por los módulos más con-flictivos, pero entre camas ymédicos todo es diferente.“Mira, este chico nos está mi-rando. Está nervioso, tenso.Yo antes ni me hubiera fijadoen su actitud. Ahora sí. Apren-des. Esto es un regalo para elsistema penitenciario. Hacemucha falta”, admite.

Constantino Romero se apoderódelmicrófono: “Atletas, bajen delescenario”. Eran las 23.45 del 9de agosto de 1992 y en el EstadioLluís Companys se celebraba laceremonia de clausura de losJuegos Olímpicos de 1992. Barce-lona se había mostrado al mun-do y los organizadores reserva-ron la guinda final a la rumbacatalana. Centenares de deportis-tas se apoderaron de un escena-rio que sólo estaba preparado pa-ra soportar las toneladas de artede Peret, Los Amaya y LosMano-los. La alegría casi acaba en tra-gedia. Gracias a la profunda vozde Romero los atletas bajarondel escenario y todo acabó enuna anécdota.

En el diario del 28 de julio del1992, un artículo de EL PAÍS pre-decía cómo sería el fin de fiestaolímpica: “A los atletas se les re-serva un papel muy especial enel acto: al final de la fiesta se lesinvitará a bajar a la pista paraque bailen a los sones de las rum-bas catalanas que interpretaránPeret (que ha compuesto unacanción dedicada a Barcelona,con el título de Hechicera), LosManolos, Los Amaya y los GipsyKings”. Con la tiranía que da elpaso del tiempo, cabe corregirque la canción del rey de la rum-ba fue bautizada, en realidad, co-mo Gitana Hechicera. Por qué novinieron los Gipsy Kings y la rela-ción que guardaban conPeret da-ría lugar a otro reportaje. Lo quesí adivinó el artículo es que aque-lla noche la rumba catalana sepresentaba al mundo.

“Reunieron a tres generacio-nes de rumberos: Peret, Los Ama-

ya y nosotros”, recuerda RogeliHerrero, uno de los integrantesde Los Manolos. Hasta entonces,la rumba le debía todo, segúnHe-rrero, a tres personas: “Peret, Ga-to Pérez y el Pescaílla”. Herreroreconoce que, tras aquella no-che, el género no siempre ha pa-sado por buenos momentos: “Larumba siempre está en la UCI.

Pero fue a partir de entonces, qui-zás unos años más tarde, que na-cieron formaciones mestizas.Grupos que antes bebían del re-ggae o el ska, ahora lo hacían dela rumba. El género ha revividocon formaciones como los Aiaiai,Sabor de Gràcia, Rumba Vella onosotros y otros con una rumbamenos ortodoxa, como ItacaBand, Txarango, La Pegatina…”.

A finales de 2008, se celebróen el barrio barcelonés de Gràciael primer simposio nacional derumba catalana. A raíz de aque-lla cita surgió la asociación Fo-mento de la Rumba Catalana(Forcat), para dar visibilidad yunir esfuerzos a favor del géne-ro. Adrià Garriga, uno de losmiembros de Forcat y represen-tante de grupos como LaMàlaga, asegura que “la ceremo-nia de clausura fue un punto y aparte. Sirvió para incorporar elAmigos para siempre y el All myloving al repertorio de fiestasma-yores, bodas y comuniones, peropoco más”. Garriga es crítico ycree que aquella apuesta por larumba “no sirvió para que las Ad-ministraciones traten al génerocomo tratan a la sardana. Cadadomingo hay dinero para llevarsardanas en barrios y pueblos yen cambio cuesta mucho quecontraten conciertos de rumba”.

Los Manolos no cantaron elAmigos para siempre la nochedel 9 de agosto de 1992. El pasa-do martes, la guinda de la fiestadel 25 aniversario de los Juegosera un concierto de ellos. Unatromba de agua obligó a suspen-der la función. Todavía no ha-bían interpretado el himno de lacita olímpica.

“Es inexplicable el abandonoque está sufriendo el sector dela gente mayor por parte de laGeneralitat”, denunció ayer lapresidenta de la Asociación deRecursos Asistenciales(ACRA), Cinta Pascual, des-pués de entregar un manifies-to en el Parlament. Las entida-des firmantes—los agentes so-ciales y económicos del sectorde la atención a la terceraedad en Cataluña— reclamana la Generalitat 300 millonesde euros para incrementar lossalarios de los trabajadores.Este año se han destinado2.864 millones de euros parael Departamento de BienestarSocial.

Dentro del ámbito de laatención a las personas, el ma-nifiesto sitúa el sector de la de-pendencia como “el de peorescondiciones laborales”, lo queprovoca el deterioro y colapsode las residencias de gentema-yor y centros de día. Tambiénconcluye que elmaltrato finan-ciero al sector compromete laatención de calidad a los57.000 ancianos que actual-mente son atendidos y que“quieren una mejora presu-puestaria que dignifique laatención de la gente mayor”.

LaFederacióndeAsociacio-nes de Vecinos de Barcelona(FAVB), y las asociaciones SOSGent Gran Barcelona y SantaColoma, llevan todo el año pro-testando por el abandono quesufre el sector. Los integrantesde las asociaciones se quejande que, en los centros, los cui-dadores son insuficientes: “Seolvidan de curar a los abuelos,pero es normal porque solohay dos trabajadores por plan-ta”, lamentan. Además, denun-cian que hay poco material:“No hay toallas, se seca a lagente mayor con sábanas”, di-cen familiares de afectados. Yagregan que tener poco perso-nal provoca que la higiene delos ancianos se descuide y queno se hagan actividades paraentretenerles.

Listas de esperaOtro problema del sector sonlas listas de espera para obte-ner una plaza pública. En lacomarca del Barcelonès, pue-den llegar a superar los cuatroaños. Por eso, los abuelos degrado II o III —con alto gradode dependencia reconocida—que necesitan ingresar, debendesplazarse largas distanciasdesde su casa para encontraruna plaza. Por ejemplo, en laresidencia pública de Canet deMar actualmente hay unos 90ancianos procedentes del Bar-celona.

Un estudio de la FAVB des-taca que en la ciudad existen5.208 plazas públicas, inclu-yendo los convenios, y hay11.844 solicitantes (cadaperso-na puede hacer tres peticio-nes).

“Esto esun regalo parael sistemapenitenciario”

Peret, Los Amaya y Los Manolos pusieron la guinda final alos Juegos Olímpicos. Un punto y aparte para el géneromusical catalán que siempre ha “estado en la UCI”

La noche en que la rumbase presentó al mundo

Las entidadespiden 300millones parala tercera edad

25 AÑOS DE BARCELONA 92

A. L. CONGOSTRINA, Barcelona

Los Manolos, en febrero, en Terrassa (Arriba). Página de EL PAÍS del 28 de julio de 1992. / MASSIMILIANO MINOCRI

JÚLIA GAMISSANS, Barcelona

Tras la cita,el género haevolucionadogracias al mestizaje

En la ceremonia declausura nunca seescucho el ‘Amigospara siempre’

user
Rectángulo

Comarques

Diari de GironaDIVENDRES, 28 DE JULIOL DE 201710

DdG GIRONA

■ Els programes d’inserció labo-ral de les entitats socials que for-men el Clúster Èxit han milloratl’ocupabilitat de més de per-sones a les comarques de Girona,en col·laboració amb empre-ses. Dintre d’aquestes iniciatives,ara, usuaris de la Fundació As-trid han aconseguit un contrac-te en una empresa càrnia de Riu-dellots de la Selva, Friselva.

Aquesta ha estat la culminaciód’un nou curs formatiu d’opera-dor carni, de hores, adreçat ajoves d’entre i anys. Quinze

dels alumnes que hi van parti-cipar van fer pràctiques de sis me-sos a Friselva, es van diplomari han acabat contractats perl’empresa. La formació ha anat acàrrec de la Fundació Astrid iha consistit, fonamentalment, aensenyar tasques pròpies de la in-dústria càrnia com ara desfer elporc. Els destinataris del curs erennoies i nois amb ganes de trobaruna feina estable, tal com va as-senyalar des del Clúster Èxit.

La seva presidenta, Núria Mar-tínez, va destacar tant «l’èxitd’aquesta formació, que ha facili-

tat incorporar joves amb risc d’ex-clusió social al mercat laboral»com el treball realitzat des de laFundació Astrid .

Feina per a 745 personesEl Clúster Èxit és una associacióintegrada per nou entitats de l’àm-bit de l’economia social i el treballamb suport sense ànim de lucrede les comarques de Girona, quedonen feina a persones per-tanyents a col·lectius especial-ment vulnerables –amb discapa-citat intel·lectual, física, malaltiamental, síndrome de down i risc

d’exclusió social– i atenen més de. usuaris.

Pel que fa a la formació, s’em-marca en els Punts formatius In-corpora Girona, pertanyents alprograma del mateix nom de laFundació Bancària la Caixa ambel qual el Clúster Èxit participacom a entitat social especialitzadaen inserció sociolaboral de les

persones amb discapacitat i espe-cials dificultats. L’objectiu del pro-grama és facilitar la inserció labo-ral d’aquestes persones, i oferir ales empreses la possibilitat d’aco-llir-se a la Responsabilitat SocialCorporativa a través de la inserciólaboral de persones amb discapa-citat intel·lectual, malaltia mentali risc d’exclusió social.

Les entitats socials del ClústerÈxit milloren l’ocupabilitat de200 gironins amb risc socialNou alumnes d’un curs d’operador carni realitzat per la Fundació Astrid21 aconsegueixen un contracte en una indústria de Riudellots de la Selva

Els participants en el curs d’operador carni a Friselva. CLÚSTER ÈXIT

FESTA ST. FELIU I ST. JULIÀ DE BOADA

EL PROGRAMA

DIVENDRES, 28 DE JULIOL19.00 a 01.00 h Firatast d’es-tiu L PALAU-SATOR

Vespre Música en viu amb elgrup Sé

DISSABTE, 29 DE JULIOL12.00 h Missa cantada L ESGLÉSIA

12.45 h Vermut popular i sar-danes a càrrec de la Cobla Oso-na L LA PLAÇA

19.00 h Espectacle infantil ifamiliar a càrrec de FEFE & Cia.19.00 a 01.00 h Firatast d’es-tiu L PALAU-SATOR P 1 € (TIQUET)21.00 h Música de guitarraespanyola amb Gerard Serra23.00 h Fi de festa amb l’ac-tuació d’Embolingats

DIUMENGE, 30 DE JULIOLVespre Música en viu ambJordi Clà

19.00 a 01.00 h Firatast d’es-tiu L PALAU-SATOR

P 1 € (CADA TIQUET)

FACEBOOK/@EMBOLINGATS

El grup Embolingats, enuna de les seves actuacions.

EFE/DdG BARCELONA

■ Els agents socials i econòmicsdel sector de l’atenció a la gentgran a Catalunya han reclamat ala Generalitat una aportació de milions per incrementar elssalaris dels treballadors del sector,que fa anys que estan congela-des. Ahir, van entregar un mani-fest al Parlament en el qual alertenque el sector ha arribat «a una si-tuació límit i inadmissible».

La presidenta de l’AssociacióCatalana de Recursos Assisten-cials (ACRA), Cinta Pascual, vadenunciar «l’abandonament»que està patint el sector de la gentgran per part de la Generalitat,que és l’administració amb com-petències en el sector, i que «estàcomprometent una atenció dequalitat». L’ACRA té serveis di-ferents en funcionament a les co-marques de Girona. Pascual vaafirmar que «és inexplicable elmaltractament que està patint elsector, i és la nostra responsabili-tat intentar fer tot el possible perrevertir aquesta situació».

El manifest està subscrit pelssindicats CCOO i UGT, l’Associa-ció Catalana de Recursos Assis-tencials (ACRA), Centres Sociosa-nitaris Catòlics de Catalunya,Consorci de Salut i Social de Ca-talunya, Confederació Empresa-rial del Tercer Sector Social de Ca-talunya, Unió Catalana d’Hospi-tals i la Unió de Petites i MitjanesResidències (UPIMIR). Tots ells

disposen de diferents serveis pera la gent gran en funcionament ales comarques de Girona.

Per primera vegada, sindicats ipatronals del sector fan accionsconjuntes de reivindicació, «do-nat el greu de la situació», va argu-mentar Pascual. En el manifest,les entitats reclamen que la Gene-ralitat aporti els milions en unperíode de anys per situar les ta-rifes públiques, que fa anys queestan congelades, al nivell neces-sari per poder dignificar el sector,amb un increment escalonat du-rant aquest període perquè siguifactible.

Cinta Pascualva explicar que elcol·lectiu d’atenció a la gent granestà format per més de . pro-fessionals a Catalunya, el d’ells dones, i les condicions labo-rals de les quals estan per sota deles de qualsevol altre àmbitd’atenció a les persones.

Segons la presidenta de

l’ACRA, «amb la situació actualestà compromesa una atenció dequalitat a les . persones queestan ingressades en residènciesi que gairebé totes pateixen ma-lalties cròniques». Dins de l’àmbitde l’atenció a les persones, el ma-nifest situa el sector de la depen-dència com «el de pitjors condi-cions laborals dins de l’àmbitd’atenció a les persones, amb elconsegüent deteriorament icol·lapse en les residències d’avisi centres de dia», va argumentar-Pascual.

La primera d’un seguit d’accionsEl lliurament del manifest al Par-lament és la primera d’una sèried’accions que les entitats manifes-tants portaran a terme per sensi-bilitzar a l’administració, usuaris,mitjans de comunicació, partitspolítics i societat civil sobre la si-tuació que travessa el sector de lagent gran.

Les residències i serveis per a la gentgran denuncien que han arribat al límitAssociacions de centres,federacions i sindicats ambserveis a Girona reclamen300 milions en 3 anys

El registre del manifest, ahir al matí, al Parlament de Catalunya. DdG

St. Feliu hotelPl. de l’Església, s/n

17256 Sant Feliu de BoadaTel. 972 63 41 82Fax 972 63 40 11

www.santfeliuhotel.net

dimecres TANCATtel. 972 63 50 03 [email protected]

SANT FELIU DE BOADA gironawww.candolc.com

user
Rectángulo
user
Resaltado

Barcelona,27jul(EFE).-LosagentessocialesyeconómicosdelsectordelaatenciónalagentemayorenCataluñahanreclamadoalaGeneralitatunaaportaciónde300millonesdeeurosparaincrementarlossalariosdelostrabajadoresdelsector,quellevan7añoscongeladas.LapresidentadelaAsociaciónCatalanadeRecursosAsistenciales(ACRA),CintaPascual,hadenunciadoendeclaracionesaEfeel"abandono"queestásufriendoelsectordelagentemayorporpartedelaGeneralitat,queeslaadministraciónquetienecompetenciasenelsector,yque"estácomprometiendounaatencióndecalidad".Pascualhaañadidoque"apartedeestaaportaciónparaincrementarlastarifaspúblicassonnecesariasinversionesenotroscapítulosdelsector".LasentidadesrelacionadasconlaatenciónalagentemayorenCataluñahanentregadoestamañanaenelParlamentunmanifiestoenelquereclamanestaaportaciónporpartedelaGeneralitatyargumentanque"apesardelosintentosdeorganizacionessindicalesypatronalesparamejoraresteescenario,lasoluciónahorayasóloestáenmanosdelaadministraciónylospartidospolíticos"."Hemosllegadoaunasituaciónlímiteeinadmisible",hadenunciadoCintaPascual,quienhaafirmadoque"esinexplicableelmaltratoqueestásufriendoelsector,yesnuestraresponsabilidadtratardehacertodoloposiblepararevertirestasituación".ElmanifiestoestásuscritoporlossindicatosCCOOyUGT,AsociaciónCatalanadeRecursosAsistenciales(ACRA),CentrosSocio-sanitariosCatólicosdeCataluña,ConsorciodeSaludySocialdeCataluña,ConfederaciónEmpresarialdelTercerSectorSocialdeCataluña,UniónCatalanadeHospitalesylaUnióndePequeñasyMedianasResidencias(UPIMIR).Porprimeravezsindicatosypatronalesdelsectorllevanacaboaccionesconjuntasdereivindicación,"dadologravedelasituación",haargumentadoPascual.Enelmanifiesto,lasentidadesreclamanquelaGeneralitataportelos300millonesenunperiododetresañosparasituarlastarifaspúblicas,quellevan7añoscongeladas,alnivelnecesarioparapoderdignificarelsector,conunincrementoescalonadoduranteesteperiodoparaqueseafactible.

CintaPascualhaexplicadoqueelcolectivodeatenciónalagentemayorestáformadopormásde40.000profesionalesenCataluña,el90%deellosmujeres,ycuyascondicioneslaboralesestánpordebajodelasdecualquierotroámbitodeatenciónalaspersonas.SegúnlapresidentadeACRA,"conlasituaciónactualestácomprometidaunaatencióndecalidadalas57.000personasqueestáningresadasenresidenciasyquecasitodassufrenenfermedadescrónicas".Dentrodelámbitodelaatenciónalaspersonas,elmanifiestositúaelsectordeladependenciacomo"eldepeorescondicioneslaboralesdentrodelámbitodeatenciónalaspersonas,conelconsiguientedeterioroycolapsoenlasresidenciasdeancianosycentrosdedía",haargumentadoPascual.LaentregadelmanifiestoenelParlamenteslaprimeradeunaseriedeaccionesquelasentidadesmanifestantesllevaránacaboparasensibilizaralaadministración,usuarios,mediosdecomunicación,partidospolíticosysociedadcivilsobrelasituaciónqueatraviesaelsectordelagentemayor.Lasentidadesfirmantesdelmanifiestoconcluyenque"bastadepromesasquenuncaselleganacumplir"ydedecir"quenohaydinero,yvercómoaparecenconstantementenoticiasdeotrossectoresquesíloreciben".EFE.

Los agentes sociales y económicos del sector de la atención a la gente mayor en Cataluña han reclamado a la Generalitat una aportación de 300 millones de euros para incrementar los salarios de los trabajadores del sector, que llevan 7 años congeladas. La presidenta de la Asociación Catalana de Recursos Asistenciales (ACRA), Cinta Pascual, ha denunciado en declaraciones a Efe el "abandono" que está sufriendo el sector de la gente mayor por parte de la Generalitat, que es la administración que tiene competencias en el sector, y que "está comprometiendo una atención de calidad". Pascual ha añadido que "a parte de esta aportación para incrementar las tarifas públicas son necesarias inversiones en otros capítulos del sector". Las entidades relacionadas con la atención a la gente mayor en Cataluña han entregado esta mañana en el Parlament un manifiesto en el que reclaman esta aportación por parte de la Generalitat y argumentan que "a pesar de los intentos de organizaciones sindicales y patronales para mejorar este escenario, la solución ahora ya sólo está en manos de la administración y los partidos políticos". "Hemos llegado a una situación límite e inadmisible", ha denunciado Cinta Pascual, quien ha afirmado que "es inexplicable el maltrato que está sufriendo el sector, y es nuestra responsabilidad tratar de hacer todo lo posible para revertir esta situación". El manifiesto está suscrito por los sindicatos CCOO y UGT, Asociación Catalana de Recursos Asistenciales (ACRA), Centros Socio-sanitarios Católicos de Cataluña, Consorcio de Salud y Social de Cataluña, Confederación Empresarial del Tercer Sector Social de Cataluña, Unión Catalana de Hospitales y la Unión de Pequeñas y Medianas Residencias (UPIMIR). Por primera vez sindicatos y patronales del sector llevan a cabo acciones conjuntas de reivindicación, "dado lo grave de la situación", ha argumentado Pascual. En el manifiesto, las entidades reclaman que la Generalitat aporte los 300 millones en un periodo de tres años para situar las tarifas públicas, que llevan 7 años congeladas, al nivel necesario para poder dignificar el sector, con un incremento escalonado durante este periodo para que sea factible. Cinta Pascual ha explicado que el colectivo de atención a la gente mayor está formado por más de 40.000 profesionales en Cataluña, el 90 % de ellos mujeres, y cuyas condiciones laborales están por debajo de las de cualquier otro ámbito de atención a las personas. Según la presidenta de ACRA, "con la situación actual está comprometida una atención de calidad a las 57.000 personas que están ingresadas en residencias y que casi todas sufren enfermedades crónicas". Dentro del ámbito de la atención a las personas, el manifiesto sitúa el sector de la

dependencia como "el de peores condiciones laborales dentro del ámbito de atención a las personas, con el consiguiente deterioro y colapso en las residencias de ancianos y centros de día", ha argumentado Pascual. La entrega del manifiesto en el Parlament es la primera de una serie de acciones que las entidades manifestantes llevarán a cabo para sensibilizar a la administración, usuarios, medios de comunicación, partidos políticos y sociedad civil sobre la situación que atraviesa el sector de la gente mayor.

27dejuliolde2017

Reclaman que Govern aporte 300 millones mejorar salarios sector gente mayor Barcelona, 27 jul (EFE).- Los agentes sociales y económicos del sector de la atención a la gente mayor en Cataluña han reclamado a la Generalitat una aportación de 300 millones de euros para incrementar los salarios de los trabajadores del sector, que llevan 7 años congeladas. La presidenta de la Asociación Catalana de Recursos Asistenciales (ACRA), Cinta Pascual, ha denunciado en declaraciones a Efe el "abandono" que está sufriendo el sector de la gente mayor por parte de la Generalitat, que es la administración que tiene competencias en el sector, y que "está comprometiendo una atención de calidad". Pascual ha añadido que "a parte de esta aportación para incrementar las tarifas públicas son necesarias inversiones en otros capítulos del sector". Las entidades relacionadas con la atención a la gente mayor en Cataluña han entregado esta mañana en el Parlament un manifiesto en el que reclaman esta aportación por parte de la Generalitat y argumentan que "a pesar de los intentos de organizaciones sindicales y patronales para mejorar este escenario, la solución ahora ya sólo está en manos de la administración y los partidos políticos". "Hemos llegado a una situación límite e inadmisible", ha denunciado Cinta Pascual, quien ha afirmado que "es inexplicable el maltrato que está sufriendo el sector, y es nuestra responsabilidad tratar de hacer todo lo posible para revertir esta situación". El manifiesto está suscrito por los sindicatos CCOO y UGT, Asociación Catalana de Recursos Asistenciales (ACRA), Centros Socio-sanitarios Católicos de Cataluña, Consorcio de Salud y Social de Cataluña, Confederación Empresarial del Tercer Sector Social de Cataluña, Unión Catalana de Hospitales y la Unión de Pequeñas y Medianas Residencias (UPIMIR). Por primera vez sindicatos y patronales del sector llevan a cabo acciones conjuntas de reivindicación, "dado lo grave de la situación", ha argumentado Pascual. En el manifiesto, las entidades reclaman que la Generalitat aporte los 300 millones en un periodo de tres años para

situar las tarifas públicas, que llevan 7 años congeladas, al nivel necesario para poder dignificar el sector, con un incremento escalonado durante este periodo para que sea factible. Cinta Pascual ha explicado que el colectivo de atención a la gente mayor está formado por más de 40.000 profesionales en Cataluña, el 90 % de ellos mujeres, y cuyas condiciones laborales están por debajo de las de cualquier otro ámbito de atención a las personas. Según la presidenta de ACRA, "con la situación actual está comprometida una atención de calidad a las 57.000 personas que están ingresadas en residencias y que casi todas sufren enfermedades crónicas". Dentro del ámbito de la atención a las personas, el manifiesto sitúa el sector de la dependencia como "el de peores condiciones laborales dentro del ámbito de atención a las personas, con el consiguiente deterioro y colapso en las residencias de ancianos y centros de día", ha argumentado Pascual. La entrega del manifiesto en el Parlament es la primera de una serie de acciones que las entidades manifestantes llevarán a cabo para sensibilizar a la administración, usuarios, medios de comunicación, partidos políticos y sociedad civil sobre la situación que atraviesa el sector de la gente mayor. Las entidades firmantes del manifiesto concluyen que "basta de promesas que nunca se llegan a cumplir" y de decir "que no hay dinero, y ver cómo aparecen constantemente noticias de otros sectores que sí lo reciben". EFE.

Vuit organitzacions vinculades al sector de la gent gran presentem avui dijous al Parlament de Catalunya un manifest conjunt per denunciar l’abandonament per part de l’Administració. Patronals i sindicats ens hem unit per explicar la situació límit i inadmissible que s’està patint en centres i serveis per la manca de recursos públics, i proposem diverses mesures per dignificar el sector i donar l’atenció de qualitat que els usuaris es mereixen. Aquesta iniciativa se suma a una moció parlamentària de Catalunya Sí que es Pot que insta el Govern a millorar les tarifes públiques dels serveis d’atenció a les persones grans (que va tenir l’únic vot en contra de Junts pel Sí) i s’emmarca en la línia de l’Informe sobre la situació actual de les tarifes públiques, un document de l’Associació Catalana de Recursos Assistencials (ACRA) que denuncia la congelació dels preus públics a les residències i centres de dia en els darrers set anys. Volem evitar que els centres assistencials del nostre país vegin perillar el servei de qualitat que els defineix, avalat per molts anys de trajectòria.

No incrementar les tarifes compromet seriosament la qualitat dels centres assistencials i el benestar de les persones grans. L’única resposta és un increment del 3,56% del grau II (pactat fa dos anys, suposa un increment de l’1,63%) que no soluciona el desajustament entre ingressos i despeses, situat en el 10,62%. Dit d’una altra manera i per ser més exactes: la tarifa de referència de la Generalitat de Catalunya per a residències i centres de dia és la mateixa que la del 2010, mentre que els costos han augmentat més d’un 10%, una tendència que si segueix accentuant-se repercutirà directament en la qualitat del servei. Atendre les persones grans no és únicament una vocació. És voluntat de servei, evidentment, i al mateix temps és professionalització i, per tant, és qualitat. I perquè hi hagi qualitat hi ha d’haver recursos. Materials, humans i econòmics. Unes tarifes i polítiques millors, concursos que no valorin tant l’oferta econòmica més avantatjosa com la millor relació qualitat-preu i que tinguin en compte que si no hi ha actualització de l’IPC cal regularitzar els preus periòdicament. Això mantindria ferma la qualitat en uns centres on les necessitats de les persones grans creixen cada vegada més perquè la dependència va en augment en un context de sobreenvelliment general als països desenvolupats. Incrementar les tarifes permetria també augmentar els salaris dels treballadors i satisfer les mancances de perfils professionals on la ràtio fixada per la normativa és inferior a la necessitat real i, en conseqüència, no haver de donar un servei de baix cost al qual ja es veuen abocades algunes empreses i entitats. Cal una acció decidida de l’Administració per desbloquejar aquesta situació. El sector, convé recordar-ho, som tots: usuaris, famílies, professionals i empresaris. No podem esperar als propers pressupostos i més en una situació política tan incerta com l’actual. Fer-ho seria una irresponsabilitat amb greus conseqüències. Cinta Pascual és la presidenta d’ACRA