1
SANITAT Font: Departament de Salut / Gràfic: Eduard Forroll Mapa socioeconòmic de les 369 àrees bàsiques de salut (ABS) de Catalunya MÉS MENYS NIVELL SOCIOECNÒMIC perquè la distribució de recursos emana del decret 118/2014 i, per can- viar-la profundament, cal un nou de- cret que de moment no té data d’apro- vació. El decret actual, però, sí que permet cert marge que Salut aprofita- rà per afegir 65 milions d’euros addi- cionals a la primària –un 6% extra– durant els pròxims cinc anys–. Els di- ners es destinaran exclusivament a les 180 ABS més perjudicades, però sense restar recursos a les altres. En una primera fase, aquest 2017 la in- versió en primària s’incrementarà en 13 milions. Però això dependrà de l’aprovació dels pressupostos. En què es gastaran els recursos ad- dicionals? La pregunta no té una res- posta uniforme, perquè cada ABS té unes necessitats específiques i seran els directors de cadascuna els que de- cideixin com fer-ho. En el cas de l’àrea Gran Sol de Badalona, permetria cre- ar una plaça d’infermeria i una de me- dicina, va explicar el seu director, Je- sús Comín. No serà la solució màgica a tots els problemes del barri, però juntament amb una coordinació mi- llor amb els hospitals i els programes de salut comunitària municipals han de permetre revertir de mica en mi- ca la situació. La salut actual, però so- bretot la salut futura, està en joc.e Salut afavorirà els ambulatoris en zones amb més precarietat social El Govern crea un índex per repartir 65 M€ addicionals en cinc anys entre els CAP amb més dificultats “Hi ha gent que no es pot pagar la in- sulina. És una situació lamentable”, diu Jesús Comín, director de l’àrea de salut bàsica (ABS) Gran Sol, a Bada- lona, una zona on la crisi ha fet estralls. La insulina està finançada, però ell fa referència a la petita part del preu que no ho està. Tot i que matisa que es tracta d’una situació no gaire habitu- al, afegeix que els problemes que de- tecten els professionals de l’atenció primària són cada cop més complexos, potser derivats d’una mala alimenta- ció o bé dels “hàbits tòxics” adquirits entre el col·lectiu que porta temps a l’atur. “La població ha canviat molt de pressa i això ens ha agafat amb el pas canviat”, admet, però reorientar el sis- tema no és senzill. Pel camí, hi ha els que es queden a la cuneta. L’ABS Gran Sol té 16.000 habitants assignats. És una de les 25 àrees bà- siques que el departament de Salut ha detectat en més mala situació. S’ubi- quen, a grans trets, en diferents barris de la conurbació de Barcelona i Tar- ragona, però són una part petita del total de 369 àrees que hi ha. Per arri- bar a aquesta conclusió, l’Agència de BARCELONA MARIO MARTÍN MATAS Qualitat i Avaluació Sanitàries (AQuAS) fa mesos que treballa en un indicador fiable que reculli les desi- gualtats existents en salut, i que ha ba- tejat com a “índex de privació”. Així ho va explicar ahir el conseller de Sa- lut, Toni Comín, que va detallar que si bé són 25 les àrees més al límit, en re- alitat són 180 les que tenen un finan- çament per sota del que és desitjable. “Avui sabem que reben menys recur- sos dels que els tocarien”, va assegu- rar, acompanyat de l’alcaldessa de Ba- dalona, Dolors Sabater. “No recla- mem caritat, sinó justícia”, va subrat- llar ella. Un càlcul basat en set variables L’índex de privació s’ha construït te- nint en compte set variables dife- rents: la població amb ocupacions manuals, el nivell d’estudis, la mor- talitat prematura, les hospitalitzaci- ons evitables, el percentatge de la po- blació exempta del copagament far- macèutic i el volum de rendes inferi- ors als 18.000 euros a l’any o per sobre dels 100.000 que hi ha a cada àrea. El resultat és que, entre les cinc zones més i menys afavorides hi ha 4,5 anys de diferència en l’esperança de vida. La idea no és nova, però és la prime- ra vegada que es fa aquest mapa a tot Catalunya i, el que és més important, que això s’utilitza per assignar els re- cursos. Ara quan el Servei Català de la Sa- lut (CatSalut) dóna diners als dife- rents ambulatoris ho fa seguint qua- tre paràmetres: dóna una quantitat fi- xa uniforme, una quantitat en funció de l’estructura demogràfica –la terce- ra edat consumeix més recursos, per exemple–, té en compte la dispersió de la població –l’atenció a les zones rurals requereix fer més quilòme- tres– i un indicador socioeconòmic. Salut ha actuat sobre aquest indica- dor, cosa que suposa un canvi subs- tancial, perquè fins ara només tenia en compte el nombre de gent exemp- ta de pagar els fàrmacs, amb un pes d’entre el 15% i el 20% sobre el total de l’assignació. Ara Salut el substituirà pel nou índex de privació, que aug- mentarà el seu pes fins al 30%. La idea de fons és “combatre les desigualtats en salut” no només ata- cant les causes alienes al sistema, sinó també tenint-les en compte, va afe- gir Comín, que va recordar que aques- ta lluita és “l’estrella polar” de les po- lítiques del departament. Fer-ho so- bre l’atenció primària, a més, és fer-ho sobre “la porta d’entrada al sistema”. Ara bé, aquest combat anirà per fases, Complexitat El nou índex de privació té en compte set aspectes i revela grans diferències Impacte Les 180 ABS més desafavorides es repartiran 13 milions ja l’any que ve SECCIÓN: E.G.M.: O.J.D.: FRECUENCIA: ÁREA: TARIFA: PÁGINAS: PAÍS: SOCIETAT 108000 12978 Diario 621 CM² - 74% 2982 € 14 España 17 Noviembre, 2016 Centres d'Atenció Primària,CAP; COMIN, ANTONI

Salut afavorirà els ambulatoris en zones amb més ...ca la situació. La salut actual, però so-bretot la salut futura, està en joc. e Salut afavorirà els ambulatoris en zones amb

  • Upload
    others

  • View
    3

  • Download
    0

Embed Size (px)

Citation preview

Page 1: Salut afavorirà els ambulatoris en zones amb més ...ca la situació. La salut actual, però so-bretot la salut futura, està en joc. e Salut afavorirà els ambulatoris en zones amb

SANITAT

Font: Departament de Salut/ Gràfic: Eduard Forroll

Mapa socioeconòmic de les 369 àrees bàsiques de salut (ABS) de Catalunya MÉS MENYS

NIVELLSOCIOECNÒMIC

perquè la distribució de recursos emana del decret 118/2014 i, per can-viar-la profundament, cal un nou de-cret que de moment no té data d’apro-vació. El decret actual, però, sí que permet cert marge que Salut aprofita-rà per afegir 65 milions d’euros addi-cionals a la primària –un 6% extra– durant els pròxims cinc anys–. Els di-ners es destinaran exclusivament a les 180 ABS més perjudicades, però sense restar recursos a les altres. En una primera fase, aquest 2017 la in-versió en primària s’incrementarà en 13 milions. Però això dependrà de l’aprovació dels pressupostos.

En què es gastaran els recursos ad-dicionals? La pregunta no té una res-posta uniforme, perquè cada ABS té unes necessitats específiques i seran els directors de cadascuna els que de-cideixin com fer-ho. En el cas de l’àrea Gran Sol de Badalona, permetria cre-ar una plaça d’infermeria i una de me-dicina, va explicar el seu director, Je-sús Comín. No serà la solució màgica a tots els problemes del barri, però juntament amb una coordinació mi-llor amb els hospitals i els programes de salut comunitària municipals han de permetre revertir de mica en mi-ca la situació. La salut actual, però so-bretot la salut futura, està en joc.e

Salut afavorirà els ambulatoris en zones amb més precarietat social

El Govern crea un índex per repartir 65 M€ addicionals en cinc anys entre els CAP amb més dificultats

“Hi ha gent que no es pot pagar la in-sulina. És una situació lamentable”, diu Jesús Comín, director de l’àrea de salut bàsica (ABS) Gran Sol, a Bada-lona, una zona on la crisi ha fet estralls. La insulina està finançada, però ell fa referència a la petita part del preu que no ho està. Tot i que matisa que es tracta d’una situació no gaire habitu-al, afegeix que els problemes que de-tecten els professionals de l’atenció primària són cada cop més complexos, potser derivats d’una mala alimenta-ció o bé dels “hàbits tòxics” adquirits entre el col·lectiu que porta temps a l’atur. “La població ha canviat molt de pressa i això ens ha agafat amb el pas canviat”, admet, però reorientar el sis-tema no és senzill. Pel camí, hi ha els que es queden a la cuneta.

L’ABS Gran Sol té 16.000 habitants assignats. És una de les 25 àrees bà-siques que el departament de Salut ha detectat en més mala situació. S’ubi-quen, a grans trets, en diferents barris de la conurbació de Barcelona i Tar-ragona, però són una part petita del total de 369 àrees que hi ha. Per arri-bar a aquesta conclusió, l’Agència de

BARCELONAMARIO MARTÍN MATAS

Qualitat i Avaluació Sanitàries (AQuAS) fa mesos que treballa en un indicador fiable que reculli les desi-gualtats existents en salut, i que ha ba-tejat com a “índex de privació”. Així ho va explicar ahir el conseller de Sa-lut, Toni Comín, que va detallar que si bé són 25 les àrees més al límit, en re-alitat són 180 les que tenen un finan-çament per sota del que és desitjable. “Avui sabem que reben menys recur-sos dels que els tocarien”, va assegu-rar, acompanyat de l’alcaldessa de Ba-dalona, Dolors Sabater. “No recla-mem caritat, sinó justícia”, va subrat-llar ella.

Un càlcul basat en set variables L’índex de privació s’ha construït te-nint en compte set variables dife-rents: la població amb ocupacions manuals, el nivell d’estudis, la mor-talitat prematura, les hospitalitzaci-ons evitables, el percentatge de la po-blació exempta del copagament far-macèutic i el volum de rendes inferi-ors als 18.000 euros a l’any o per sobre dels 100.000 que hi ha a cada àrea. El resultat és que, entre les cinc zones més i menys afavorides hi ha 4,5 anys de diferència en l’esperança de vida. La idea no és nova, però és la prime-ra vegada que es fa aquest mapa a tot

Catalunya i, el que és més important, que això s’utilitza per assignar els re-cursos.

Ara quan el Servei Català de la Sa-lut (CatSalut) dóna diners als dife-rents ambulatoris ho fa seguint qua-tre paràmetres: dóna una quantitat fi-xa uniforme, una quantitat en funció de l’estructura demogràfica –la terce-ra edat consumeix més recursos, per exemple–, té en compte la dispersió de la població –l’atenció a les zones rurals requereix fer més quilòme-tres– i un indicador socioeconòmic. Salut ha actuat sobre aquest indica-dor, cosa que suposa un canvi subs-tancial, perquè fins ara només tenia en compte el nombre de gent exemp-ta de pagar els fàrmacs, amb un pes d’entre el 15% i el 20% sobre el total de l’assignació. Ara Salut el substituirà pel nou índex de privació, que aug-mentarà el seu pes fins al 30%.

La idea de fons és “combatre les desigualtats en salut” no només ata-cant les causes alienes al sistema, sinó també tenint-les en compte, va afe-gir Comín, que va recordar que aques-ta lluita és “l’estrella polar” de les po-lítiques del departament. Fer-ho so-bre l’atenció primària, a més, és fer-ho sobre “la porta d’entrada al sistema”. Ara bé, aquest combat anirà per fases,

Complexitat El nou índex de privació té en compte set aspectes i revela grans diferències

Impacte Les 180 ABS més desafavorides es repartiran 13 milions ja l’any que ve

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

SOCIETAT

108000

12978

Diario

621 CM² - 74%

2982 €

14

España

17 Noviembre, 2016

Centres d'Atenció Primària,CAP; COMIN, ANTONI