Embed Size (px)
Citation preview
Agraïments:
Llibreries Alexandria, El Celler de Llibres, Paideia i El Pati del Llibres
Escoles participants
Escola d’Art de Sant Cugat del Vallès
I a totes les persones que han fet possible que aquest projecte sigui una realitat.
Queden rigorosament prohibides, sense autorització escrita dels titulars del copyright, sota les san-
cions establertes per les lleis, la reproducció parcial o total d’aquesta obra per qualsevol mitjà o pro-
cediment, compresos la reprografia, el tractament informàtic i la distribució d’exemplars d’aquesta
mitjançant lloguer o préstec públics.
©2012 Ajuntament de Sant Cugat del Vallès
Primera edició: Desembre 2012
L’elaboració d’aquest llibre ha estat a càrrec dels alumnes de l’Escola d’Art de Sant Cugat.
Professors tutors: Ramon Tubau i Eva Virgili
Maquetació: Andrea Bosch
Il·lustracions: Ana Rico
7è Premi de Narrativa Infantil Sant Cugat 2012
Premiats i juratPrimers premis
Mencions especials
Jurat
7è Premi de Narrativa Infantil Sant Cugat 2012
Les NotesAdriana Vancells Morató, tercer de primària
El meu amic el llopBiel Molist Campos, quart de primària
El gran viatge d’ArthurMarc Urrutia Miró, cinquè de primària
El Rachid fa amicsMiquel Aballanet Aguilar, sisè de primària
En Bernat, un follet entremaliatIsaac Ballester Tataret, tercer de primària
Una nit amb la Mona LisaHelena Monsó Mas, quart de primària
Una Fletxa de PlataAlma Gamper Saez, cinquè de primària
L’OliveraCarles Torrescasana Catalán, sisè de primària
Carolina HernandezMontserrat MontesinosPepa FornSònia Gómez
Alba LladósÀngels TolosaAnna Mael Carme Galisteo
Primer premi
Menció especial
Finalistes
Primer premi
Menció especial
Finalistes Edith Ferrer Sesmilo Pureza de María
Víctor Lozano Trilla Gerbert d’Orlhac
Roser Casas DuatisPins del Vallès
Laia Garcia Mota Pins del Vallès
Àlex Gallarde ComellaGerbert d’Orlhac
Biel Molist CamposL’Olivera
Helena Monsó MasPins del Vallès
Quart curs de primàriaTercer curs de primària
Max Quesada Barja L’Olivera
Mar Ribas FontThau
Carla Castells Saumench Santa Isabel
Raul Ramirez Nethersole Collserola
Àlex Guarch GiraltGerbert d’Orlhac
Adriana Vancells MoratóGerbert d’Orlhac
Isaac Ballester Tataret Gerbert d’Orlhac
Primer premi
Menció especial
Finalistes
Primer premi
Menció especial
Finalistes Maria Rius SansalvadorSanta Isabel
Joana Roqué Pesquer Joan Maragall
Juanjo Sanclemente Cortés El Pinar
Guillen Turón Font Pins del Vallès
Clàudia Palomar MingorancePins del Vallès
Miquel Aballanet Aguilar Pins el Vallès
Carles Torrescasana Catalán L’Olivera
Sisè curs de primària
Sandra Estivill FaciGerbert d’Orlhac
Àlex Caballero Dalmau El Pinar
Aina Guillaumet Mata Pins del Vallès
Leire Pérez Uriarte Pureza de Maria
Laia Jam FlechaPureza de Maria
Marc Urrutia Miró Turó de Can Mates
Alma Gamper Saez El Til.ler
Cinquè curs de primària
Contingut En Bernat, un follet entremaliat ............................13Isaac Ballester Tataret
Les Notes ..........................................................................21Adriana Vancells Morató
Una nit amb la Mona Lisa .........................................27Helena Monsó Mas
El meu amic el llop ......................................................33Biel Molist Campos
Una Fletxa de Plata ......................................................41Alma Gamper Saez
El gran viatge d’Arthur ...............................................51Marc Urrutia Miró
L’Olivera .............................................................................65Carles Torrescasana Catalán
El Rachid fa amics .........................................................71Miquel Aballanet Aguilar
Isaac Ballester Tataret
En Bernat, un follet entremaliat
7è P
rem
i de
Nar
rati
va In
fant
ilSa
nt C
ugat
201
2
14
En B
erna
t, un
folle
t ent
rem
alia
t
15
Isaa
c Ba
llest
er T
atar
et
F eia molt de temps, hi havia un follet que vivia al bosc. El seu nom era Bernat. Era un follet molt, però que molt entremaliat perquè feia sempre entremaliadures als altres follets. Però un dia, li
–Per què em feu això?
–Perquè tu sempre ens ho fas –van dir els altres follets.
–Doncs jo em comprometo a no fer-vos més bromes –va dir en Bernat.
–Això ens ho hem de creure? –diuen els altres follets.
–Doncs si és així, no em creieu! –va dir.
van fer una broma molt grossa i es va enfadar tant que fins i tot treia foc pels queixals! Li van posar una galleda plena de mel a la porta, de manera que quan la va obrir l’hi va caure tota per sobre. Estava molt enganxifós i estava tan enfadat que va dir:
7è P
rem
i de
Nar
rati
va In
fant
ilSa
nt C
ugat
201
2
16
En B
erna
t, un
folle
t ent
rem
alia
t
17
Isaa
c Ba
llest
er T
atar
et
del Bernat, les seves bestieses, les seves ganyotes… Vaja, les seves bromes…
Quan ja estaven pel final del cinquè dia, els follets no aguantaven més, d’avorrits que estaven.
I, sense arribar al setè dia de la prova, els follets companys del Bernat es van reunir amb ell i li van demanar que, si us plau, tornés a ser el Bernat divertit i entremaliat de sempre. Que cadascú és com és i que cal respectar tothom. En Bernat va estar molt content i va prometre que faria bromes, però cap de mal gust.
Aleshores, tots van mirar cap al terra i es van adonar que tenien les saba-tes els uns lligades amb les dels altres. Van intentar fer unes passes i CATAPLUM! Van caure a terra i van començar a riure tots sense parar ni un segon.
–El vostre amic Bernat ja ha tornat! –va dir el follet entremaliat.
I conte contat, conte acabat.
Els altres follets es van mirar i es van reunir per parlar. I van decidir que li donarien una setmana de prova per veure si de veritat el follet Bernat havia canviat i ja no seria el follet bromista i pesat de sempre.
–D’acord –van dir els follets–. Bernat, estaràs una setmana de prova i, si al cap de 7 dies no has fet cap de les teves entremaliadures, tornarem a jugar amb tu.
Va començar la setmana. I tothom deia que el Bernat no aguantaria una setmana sense fer cap dolenteria als seus companys.
El primer dia, tot va anar molt bé, com una seda. En Bernat va ser un follet amable, simpàtic i molt treballador. El segon dia tampoc va fer cap broma i va ajudar tothom moltíssim.
Els altres follets van començar a sospitar:
–En Bernat no aguanta dos dies seguits sense fer cap broma. Avui, segur que en farà alguna de les seves.
Però no va passar res. En Bernat estava tenint un comportament perfecte. Però llavors, quan ja feia quasi quatre dies sense cap broma del Bernat, els altres follets van començar a enyorar-les. Trobaven a faltar les rialles
Adriana Vancells Morató
Les Notes
7è P
rem
i de
Nar
rati
va In
fant
ilSa
nt C
ugat
201
2
20
Les
Not
esAd
rian
a Va
ncel
ls M
orat
ó
21
H i havia una vegada un senyor que es deia Do i vivia en un pis. Ell era el que vivia a baix de tot, però un dia va sentir que un altre senyor cridava:
–Do, hola!
“Però si és el Re, el meu millor amic”, va pensar en Do.
Després va anar a casa del Re i van menjar galetes amb xocolata. Quan hi va passar una estona plegats, van sentir que una noia plorava i es van preguntar:
–Qui deu ser?
Van pujar al lloc des d’on sortia aquella veu i, quan van arribar-hi, van trobar-se la senyora Mi que plorava i li va preguntar:
7è P
rem
i de
Nar
rati
va In
fant
ilSa
nt C
ugat
201
2
22
Les
Not
esAd
rian
a Va
ncel
ls M
orat
ó
23
–Per què plores?
I la Mi li va contestar:
–És que hi ha una senyora que viu al pis de dalt que em molesta cada dia. Posa al màxim el volum de la música i no em deixa llegir. Li vaig demanar que abaixés el volum i em va dir que no.
El Do i el Re li van dir que la intentarien ajudar: pujarien a parlar amb la veïna de dalt per buscar una solució.
Quan van arribar al pis de dalt es van trobar una noia que els va dir:
–Hola, sóc la senyora Fa, que teniu algun problema?
–Sí, miri, és que la nostra amiga Mi li va demanar que abaixés el volum de la música, però vostè li va dir que no. Llavors no pot llegir amb tranquil•litat. Per què no el vol abaixar?
Llavors la Fa li va contestar:
–És que hi ha un senyor que es diu Sol i viu al pis de dalt, però m’ha dit que posi el volum de la música molt alt perquè no té un radiocasset.
Aleshores van pujar al pis de dalt i es van trobar el Sol i li van dir:
–Per què no tens radiocasset?
En Sol els va contestar:
–És que no tinc prou diners per comprar-me’n un.
De sobte en Mi va tenir una idea. Va anar a buscar el La i la Si que vivien als dos últims pisos de l’edifici per poder fer un concert per guanyar diners i així aconseguir-ne els suficients per al radiocasset d’en Sol.
Van pensar els dies que necessitaven per preparar-ho tot i com ho farien. Cadascú deia la seva, però va ser el Mi el que organitzava.
Després van pensar quins instruments necessitaven i on els podien aconseguir.
Un altre dia tots es van reunir i en Mi va dir:
–D’instruments, en podríem buscar, com ara: una guitarra, un piano, una trompeta i també tambors.
Haurien d’assajar molt perquè quedés una obra molt maca i així poder ajudar en Sol a comprar-se un radiocasset.
7è P
rem
i de
Nar
rati
va In
fant
ilSa
nt C
ugat
201
2
24
Després havien de pensar com podrien decorar l’escenari. Se’ls va ocór-rer que a l’escenari podria haver-hi tot de llums de colors, que fos un escenari molt alegre i que a la gent li agradés molt.
–Sí, però on el farem? –va preguntar el Si–. Necessitem un espai gran on càpiga molta gent.
Tots estaven pensant quan el Fa va dir:
–Ho podem fer a la plaça del poble! Sí! –van cridar tots–. És molt bona idea!
Tots estaven molt il·lusionats amb la idea i van començar a muntar-ho tot. Tothom va treballar de valent, durant dies i dies. I, finalment, va arribar el gran dia en què van fer el concert.
Hi va anar tot el poble: les negres, les blanques, les corxeres, les semicor-xeres... Va ser un èxit total. Van guanyar molts diners, prou perquè en Sol es pogués comprar el radiocasset. Des d’aquell dia en Mi va poder llegir en pau i es va fer molt amiga de la resta de veïns i veïnes.
Helena Monsó Mas
Una nit amb la Mona Lisa
7è P
rem
i de
Nar
rati
va In
fant
ilSa
nt C
ugat
201
2
26
Una
nit
am
b la
Mon
a Li
saH
elen
a M
onsó
Mas
27
V inga! Ja heu acabat? –va cr idar la mare.
– Sí , però en Gerard ha f icat tantes samar-retes a la maleta que no hi ha manera de tancar- la –va protestar l ’Àlex.
–I vosal t res , noies? Ho teniu tot a punt? –va repet i r la mare nerviosa.
–Espera, que fal ta e l meu peluix! –va dir la Marta .
–Mama, m’ajudes a tancar la maleta? –es va queixar en Gerard posant totes les seves forces per tancar aquel l “ t ras tot” immens amb rodes.
–Espereu un moment que no puc estar per tots quatre a la vegada –va dir la mare estressada.
7è P
rem
i de
Nar
rati
va In
fant
ilSa
nt C
ugat
201
2
28
Una
nit
am
b la
Mon
a Li
saH
elen
a M
onsó
Mas
29
–El taxi ja és aquí –va cr idar e l pare–. Correu, que perdem l’avió!
Quatre hores més tard. . .
–Voilà , benvinguts a Par ís : la torre Eiffel , l ’Arc del Triomf, e l Sena, e l Louvre. . . Ja veureu que bé ens ho passarem –va fer e l pare amb un somriure d’orel la a orel la .
–Com es diu aquesta gent que hem de vis i tar, papa? –va preguntar la Carlota .
–Gent , quina gent? Què dius , Carlota? –el pare es tava confús.
–Que no hem d’anar a la torre de no sé qui? Ho acabes de dir ara mateix, papa.
–Noooo –va r iure la mama–. La torre Eiffel és un monu-ment famós. No pat iu que no cal anar a casa de ningú a fer aquestes vis i tes tan avorr ides que l i agraden al vostre pare .
–Visca! –van cr idar tots .
–Primer anirem al museu del Louvre. Us vul l ensenyar la Mona Lisa .
–Jo no vul l veure monos, papa. Tenen el cul vermell i són molt marrans –es va queixar en Gerard.
–Aquesta mona també és blanca com aquel l gori l • la que hi havia a Barcelona? –va demanar la Marta . –Jo vul l un peluix d’aquesta mona blanca, eh! –va avisar.
–Jo no hi vul l anar, a l zoo. Els animals salvatges em fan por –va dir la Carlota–. Prefeixo anar de vis i ta a casa d’aquests senyors que sempre guanyen!
–Quèeeeeeee? Carlota , es tàs fa ta l ! –va dir l ’Àlex mentre fe ia e l gest de boig.– Estàs a l cas o què? Què dius? Que sempre guanyen!
–El papa ha di t no sé què de la torre dels campions, no?
– L’Arc del Triomf, e l papa ha di t l ’Arc del Triomf –va sor t i r la veu t ranqui l · la de la mama.
7è P
rem
i de
Nar
rati
va In
fant
ilSa
nt C
ugat
201
2
30
Una
nit
am
b la
Mon
a Li
saH
elen
a M
onsó
Mas
31
La mama, a vegades, sabia es tar serena quan tothom estava nerviós . És curiós , quan tothom està t ranqui l , la mama està fa ta l i , quan tothom està es t ressat , la mama passa de tot . . .
Un taxi e ls va portar f ins a una piràmide de vidre que hi havia a l mig d’un palau enorme.
–Això és Egipte , mama? –va preguntar la Carlota–. He vis t una piràmide!
– No, tonta! –va cr idar l ’Àlex–. Veus algun deser t per a aquí? Encara no t ’has adonat que som al mig d’una ciutat . És que ets . . . – i es va mossegar la l lengua per no començar una baral la .
–Vinga! En marxa! Que no tenim temps a perdre! El museu està a punt de tancar! –va cr idar e l pare–. Pr imer anirem a veure la Mona Lisa .
–Això sembla un laber int –va dir e l Gerard mentre cami-nava per aquel ls passadissos inf ini ts .
–Est ic cansada! –va protestar la Marta just en el moment en què arr ibaven a la sala .
–Aquí hi ha un quadre? Jo només veig un munt de japone-sos fent fotos –va dir e l Gerard tot sal tant .
Quan va aconseguir colar-se entre la gent , e l pare e ls va expl icar e l quadre.
–A mi no m’agrada gens. Només és una senyora com les a l t res –es va queixar en Gerard.
–A mi tampoc m’agrada, és tot tan fosc! –va opinar l ’Àlex.
–Doncs jo ho hi veig cap mono –va fer la Carlota tota es t ranyada.
–No és cap mono –va expl icar la mare.– És una senyora que el Leonardo da Vinci va pintar.
– I . . . què té d’especial? –va preguntar l ’Àlex.
–Doncs potser és e l quadre més famós del món –va contes-tar la mare amb gran paciència .
–M’ha picat l ’ul le t ! –va dir impressionada la Marta .
7è P
rem
i de
Nar
rati
va In
fant
ilSa
nt C
ugat
201
2
32
Una
nit
am
b la
Mon
a Li
saH
elen
a M
onsó
Mas
33
–Au. Ara anem a veure el Codi d’Hammurabi –va fer e l pare arrencant a córrer.
–Sí , s í ! –es va emocionar la mare i ràpidament desaparegué amb el pare entre la gent .
–M’ha picat l ’ul le t ! La Mona Lisa m’ha picat l ’ul le t ! –va insis t i r la nena.
–Marta , com vols que t ’hagi picat l ’ul le t un quadre? –l i va dir l ’Àlex en to burleta .
Els quatre germans van començar a discut i r sense adonar-se que els pares havien marxat i que s’havien quedat sols .
Quan es va anunciar per megafonia que el museu tancar ia en cinc minuts , e ls pares es van adonar que els seus f i l ls no els havien segui t . De sobte , es van posar molt nerviosos i es van atabalar tant que van anar a parar fora del museu per una sor t ida d’emergència .
Com que el museu ja havia tancat , no van poder tornar a entrar a buscar e ls seus f i l ls . Van haver de confiar que el guàrdia de seguretat e ls t robés.
En aquel l moment , dins del museu només hi quedaven els quatre germans i e l guàrdia de seguretat .
–És ver i ta t , m’acaba de saludar! –va exclamar sorprès l ’Àlex.
–Veus com tenia raó? –va protestar la Marta .
–La Mona Lisa està sor t int del quadre –va exclamar el Gerard–. Uaaaaaala , que for t !
La Mona Lisa e ls va somriure i amb una veu molt dolça va començar a par lar :
–Bona ni t , amics , benvinguts . Feia temps que no es quedava ningú després de tancar e l museu. Gràcies per la vostra companyia . No pat iu . Us ho passareu molt bé. Com us dieu?
–Em dic Àlex i aquests són els meus germans: la Carlota , e l Gerard i la Marta .
Els nens no s’ho podien creure. Estaven par lant amb la senyora pintada en el quadren que tant vol ia ensenyar- los e l pare . Com era possible? Realment es taven vivint l ’aven-tura de la seva vida.
7è P
rem
i de
Nar
rati
va In
fant
ilSa
nt C
ugat
201
2
34
Una
nit
am
b la
Mon
a Li
saH
elen
a M
onsó
Mas
35
La conversa es va animar, la Mona Lisa e ls va expl icar moltes coses i va passar e l temps.
–Tinc gana –va protestar de sobte la Marta .
–És que deu ser molt tard. De fet ja deu ser l ’hora de sopar –va dir la Carlota .
–Mona Lisa , saps on podríem trobar una mica de menjar? –va preguntar l ’Àlex.
–Doncs s í –va af i rmar e l la–. Aquí a prop hi ha un quadre que es diu “La Tardor” i que el va pintar Arcimboldo, que crec que us pot servir. Veniu, veniu, jo us hi acompanyo.
–Mireu, és un senyor fe t de frui ta i verdures! –va dir la Marta .
–Jo vul l e l ra ïm –va apressar-se a demanar e l Gerard.
–I jo la carbassa –va dir l ’Àlex–. M’encanta la carbassa!
–Doncs jo prefereixo els tomàquets –va t r iar la Marta .
–I jo em menjaré la pera –va dir la Carlota–. Sembla que ha de ser molt dolça.
–Però es quedarà sense nas! –va protestar l ’Àlex–. Pobre quadre!
Els nens van sopar i ho van t robar tot molt bo. Després van jugar i es van fer un far t de r iure expl icant acudi ts . Cansada, la Marta va començar a badal lar i va tancar e ls ul ls .
–Necessi tem un l loc per dormir! –va comentar la Carlota agafant la Marta en braços.
I a leshores van sent i r que algú els saludava.
–Hola –van dir e ls nens–. On vas? Qui e ts tu?
–Jo sóc Napoleó i vaig a la meva coronació –va contestar–. Abans jo era molt famós, guanyava més guerres que ningú. Fins i tot vaig voler conquerir tot Europa.
–I ho vas aconseguir? –va preguntar impacientment e l Gerard.
7è P
rem
i de
Nar
rati
va In
fant
ilSa
nt C
ugat
201
2
36
Una
nit
am
b la
Mon
a Li
saH
elen
a M
onsó
Mas
37
–De fet no, encara que vaig estar-hi a punt . . . –va contestar tot deprimit .
–I . . . per què? - l ’Àlex estava d’al lò més intr igat .
–Vaig perdre una batal la a Water loo contra e ls anglesos i e ls a lemanys –va expl icar decebut–. I doncs, què feu aquí? –va cont inuar canviat de tema aquel l home baixet amb la mà al pi t .
–La ver i ta t és que ens hem perdut dels nostres pares i la Mona Lisa ens està fent una mica de cangur. Ara mateix el que ens agradaria és dormir.
–La meva esposa Josef ina us podria donar la seva capa. Així us podreu abrigar bé.
–De debò que ens la deixarà? Que s impàt ica –va dir la Carlota .
Els nens van donar les gràcies i es van adormir a l terra de la cambra de la Mona Lisa tapats amb l’enorme capa de la Josef ina.
Just a leshores va passar e l guàrdia de seguretat per la cambra de la Mona Lisa . De fet , era la segona ronda que feia pel museu. Es veu que la pr imera vegada que va passar per aquesta sala , e ls nens eren sopant en una al t ra . Final-ment , havia t robat e ls nens. Immediatament , va t rucar e ls pares . I no havien passat ni dos minuts que ja e ls tenien al là , abraçant ben for t e ls seus f i l ls .
–Ens heu de prometre que mai més em donareu un ensurt com aquest! –plorava la mare.
Els nens hi es taven totalment d’acord. I , encara que veure els pares era la mil lor de les coses que els podia passar en aquel ls moments , a tots quatre se’ ls va dibuixar un somriure pensant que havien passat tota una ni t amb la Mona Lisa .
Biel Molist Campos
El meu amic el llop
7è P
rem
i de
Nar
rati
va In
fant
ilSa
nt C
ugat
201
2
40
El m
eu a
mic
el l
lop
Biel
Mol
ist C
ampo
s
41E n un bosc dels Pir ineus, va exis t i r un home que era caçador de l lops. El seu nom era Bernat Cassases .
En Bernat es dedicava a caçar l lops per encàrrec dels ramaders de la comarca, que l i pagaven diners per caçar e ls l lops i , a ixí , protegien els seus ramats d’ovel les .
En Bernat era un home bastant esquerp i no l i agradava gaire par lar amb la gent . El que l i agradava molt era la natura i anar passejant pel bosc. També l i agradaven els animals , encara que el seu of ic i l ’obl igava a matar l lops.
7è P
rem
i de
Nar
rati
va In
fant
ilSa
nt C
ugat
201
2
42
El m
eu a
mic
el l
lop
Biel
Mol
ist C
ampo
s
43
Un dia , e ls ramaders e l van venir a buscar a la seva cabana de la muntanya. Estaven molt empipats i de molt mal humor, ja que com l i van expl icar, la ni t anter ior un grup de l lops havia a tacat un ramat d’ovel les . N’havien mort 4 i se n’havien dut 2 més. Li van dir que havia d’anar a buscar aquel l grup de l lops i matar- los perquè els provocava un problema molt greu.
L’endemà, e l caçador es va preparar. Va agafar la seva escopeta i e ls binocles . Es va abrigar molt i se’n a anar muntanya amunt . Va estar dos dies vol tant per la muntanya i dormint a l ras , sense t robar e l grup de l lops, f ins que un dia a la tarda, quan ja es començava a fer fosc, va sent i r un udol . Es va posar en aler ta i va caminar f ins on se sent ia l ’udol , apropant-se molt a poc a poc.
Un cop va ser a la vora, va veure que, just a l costat d’una paret de pedra de la muntanya, hi havia una cova que va resul tar ser e l cau de l lops. Va poder veure que hi havia dos l lops. Com que era molt fosc, va decidir esperar a l ’endemà, ja que amb la l lum del dia podria apuntar mil lor amb la seva escopeta .
Quan es va fer de dia , va veure com sort ia un l lop de la cova. El l ja es tava preparat i , tan aviat e l va veure sor t i r,
va disparar un t re t i va matar e l l lop. Amb el sorol l , va sor t i r e l segon l lop i , ràpidament , en Bernat l i va disparar un al t re t re t i e l va matar.
Després , va anar a agafar e ls cossos dels l lops perquè els ramaders sempre vol ien que els portés per comprovar que havia fe t la seva feina.
Quan hi va ser a prop, va sent i r un sorol l que venia de l ’ inter ior de la cova, ràpidament va tornar a carregar l ’es-copeta i va entrar-hi a poc a poc. Un cop a dins , va poder veure que hi havia un l lobató. El seu inst int va fer que apuntés cap al l lobató per matar- lo , però l i va fer pena. No sabia què fer i , a l f inal , va decidir endur-se’ l amb el l . Quan va arr ibar a la seva cabana, va amagar e l l lobató en una habi tació i la va tancar ben ferma, perquè aquel l cadel l no pogués escapar.
Al capvespre, van venir e ls ramaders i en Bernat e ls va rebre a la porta , sense deixar- los entrar a casa. Els va donar un sac amb els cossos dels dos l lops que havia mort . Els ramaders l i van pagar i se’n van anar tots molt contents .
Durant molts dies , en Bernat baixava al poble a comprar l le t d’ovel la per a l imentar e l l lobató, que cada cop es va
7è P
rem
i de
Nar
rati
va In
fant
ilSa
nt C
ugat
201
2
44
El m
eu a
mic
el l
lop
Biel
Mol
ist C
ampo
s
45
anar fent més gran i , juntament amb el Bernat , anaven molts cops pel bosc i la muntanya a vol tar i a jugar. Entre e l ls va néixer un l l igam molt for t . En Bernat se l ’es t imava molt i e l l lop a e l l també.
Un dia , quan estaven passejant per la muntanya, en Bernat va tenir un accident . No es va adonar i va caure per un pet i t barranc i va quedar penjat d’un arbre sense poder moure’s . Com que sempre portava una corda l l igada al c inturó, la va l lançar cap a dal t i l i va dir a l l lop que l ’agafés amb la boca. El l lop, que ja era molt gran i tenia molta força, va arrossegar la corda f ins que va aconseguir fer pujar en Bernat f ins a sobre del barranc. Llavors s í que es van fer inseparables en Bernat i e l l lop. Van estar junts gairebé un any i e ls dos eren molt fe l iços .
Un dia , però, quan estaven per la muntanya van sent i r uns udols , a leshores , e l l lop d’en Bernat es va posar molt nerviós perquè va reconèixer aquel l so. Es va posar a córrer i va desaparèixer. En Bernat es va posar molt t r is t , però va comprendre que el l lop havia de tornar amb els seus més tard o més d’hora, ja no podrien viure junts .
Va passar molt de temps i , de cop, un dia , van venir e ls ramaders a veure en Bernat per dir- l i que havia de caçar
un grup de l lops que havia a tacat un ramat d’ovel les . En Bernat s’hi va negar i va dir que ja no es dedicava a fer aquesta fe ina. Els ramaders , molt enfadats , l i van dir que ja es buscar ien un al t re caçador.
Llavors , en Bernat , molt preocupat , se’n va anar a la munta-nya a veure s i t robava els l lops i , de bon matí , a la mateixa cova que ja coneixia , es va t robar amb el l lop que el l havia acol l i t . Al pr incipi e l l lop l i va ensenyar les dents , però ràpidament e l va reconèixer i es van poder abraçar. Mentre es taven jugant , va aparèixer una femella de l lop i , a l seu costat , dos l lobatons pet i tons.
En Bernat , va comprendre que s i es taven en aquel l cau un al t re caçador e ls t robaria i e ls matar ia . Llavors , va decidir endur-se’ ls l luny, a una al t ra muntanya. Els va t robar un al t re cau i van quedar fora de per i l l .
Ara, de tant en tant , en Bernat puja f ins a l nou cau de l lops i sempre juga amb el tot e l grup, e l coneixen i l ’han acceptat com un més del grup.
Alma Gamper Saez
Una Fletxa de Plata
7è P
rem
i de
Nar
rati
va In
fant
ilSa
nt C
ugat
201
2
48
Una
Fle
txa
de P
lata
Alm
a G
ampe
r Sae
z
49N ausica! Est igues atenta! Ja saps que a la meva classe no vul l gent somiant!
Oh, no! El professor de matemàtiques em despertava de la meva fantasia .
Just ara que, juntament amb l’Europa, cavalcava a sobre d’un preciós brau blanc, que, en real i ta t , era Zeus, e l gran déu de l ’Olimp.
Com? Que no en saps res? Doncs, bé, a l l larg d’aquesta his tòr ia n’aprendràs més.
Jo sóc una nena com qualsevol a l t ra , tenint en compte els meus 11 anys. Bé, com qualsevol a l t ra pel que fa a l meu f ís ic , ja que sóc molt imaginat iva, una somiatrui tes , com diuen els pares i e ls meus mestres . Però, jo sóc així : tot e l
Una
Fle
txa
de P
lata
Alm
a G
ampe
r Sae
z
51
7è P
rem
i de
Nar
rati
va In
fant
ilSa
nt C
ugat
201
2
50
dia imaginant que visc aventures a l costat d’herois i déus grecs , com ara: Zeus, Posidó, Hades, Demèter, Hest ia , Hera, Afrodi ta , Atena ( la meva prefer ida) , Apol• lo , Àrtemis (una al t ra que també em té ben encisada) , Hermes, Hefest , Ares , Dionís , Persèfone, Pan. . . pel que fa a ls déus; i pel que fa a ls herois , sóc al costat d’Hèrcules , Ulisses , Enees, Jàson, Atalanta (aquesta també m’agrada molt) , Aqui l• les , Teseu, Bel• lerofont . . .
Sí, ja ho sé . Hauria d’estar una mica més pel món real , però. . . , segur que saps molt bé què vul l dir.
Els adul ts no m’entenen, ni tan sols e ls meus pares , tot i que van ser e l ls e ls qui van decidir que em digués Nausica, una pr incesa grega.
En f i , t ’ho expl ico perquè m’agradaria compart i r-ho amb tu. El món actual és tan complicat , amb tantes coses que causen preocupació: la cr is i , e ls impostos , e tc . És per a ixò que jo , amb la meva imaginació, viat jo a l ’ant iga Grècia . Allà s’està més t ranqui l , amb els ol ímpics que vet l len per tothom.. .
Bé, confio que m’hauré expl icat prou bé. Aleshores , ja sabràs per què m’agrada tant viat jar a l ’ant iga Grècia ,
amb l’Atena, l ’Àrtemis i l ’Atalanta . Amb aquestes deesses sobretot .
A més, enguany, e l dia del meu aniversar i –o potser hauria de dir la ni t del meu aniversar i– , m’he t robat en una s i tua-ció al· lucinant , Al· lucinant amb A majúscula!
Mira, resul ta que jo era a l l l i t després d’un dia molt intens, ja que havíem fet una gran celebració amb amics i famil i-ars . Jeia tot pensant en els meus meravel losos regals : un l l ibre de narracions dels mites grecs c làssics , un vest i t de c iutadana de l ’ant iga Grècia , un pòster gegant dels déus de l ’Olimp, un diccionari de mitologia grega amb unes precioses i l • lustracions fetes amb t inta i aquarel• la , tan del icades, . . .
En resum, que era fe l iç com un gínjol , quan, de sobte , vaig veure una noia bel l íss ima, que devia tenir uns 18 anys, tot i que no podria dir- t ’ho amb plena exact i tud.
La noia anava vest ida, més ben di t , armada, a l ’es t i l grec ant ic . Sí , s í , no m’equivoco jo . Sí , no cal que vagis a l ’ocu-l is ta , que ja l legeixes prou bé: he escr i t grec, grec ant ic! Duia armadura, l lança, casc i escut grecs! Ui . . . i , a l ’escut , aquesta noia hi duia gravada una imatge que feia t remolar
de por: e l cap de la Medusa, la més temible i ferotge de les gorgònies , que havia es ta t vençuda per Perseu, que l luïa una terror í f ica cabel lera tota fe ta d’escurçons i que era capaç de t ransformar en pedra qualsevol que l i passés pel davant , només amb la seva mirada.
A banda de tot l ’equipament per a la guerra , la noia duia d’acompanyant una òl iba de plomes platejades a l ’espat l la i , quan se’m va adreçar, no vaig tenir cap dubte de qui era .
I , a leshores , tot deixant-me bocabadada, se’m va adreçar i va dir, to ta enigmàtica:
–Zeus, e l meu pare , m’ha demanat que et vingui a buscar. Et vol presentar la res ta d’Olímpics i també et vol ensenyar l ’ant iga Grècia . M’ho ha demanat a mi perquè. . . , perquè sabia que et far ia molta i l · lusió.
–Tu. . . Vul l dir. . . , perdó, vul l dir. . . vostè . . . Vostè és Atena, f i l la de Zeus, deessa de la saviesa, patrona dels of ic is . . . És la meva deessa prefer ida! Oh!
–Així és –va dir e l la tot fent que s í amb el cap cobert per aquel l preciós casc l luent–. La meva germana Àrtemis
es tava ocupada. I pel que fa Atalanta . . . Tot i que va ser molt valenta , Zeus s’ha est imat més que vingués a buscar- te a lgú que no fos una mortal .
–Bé! Molt bé! Doncs. . . Què esperem per marxar? Vaig exclamar entusiasmada.
–Quan tu vulguis –va respondre el la .
–Doncs, som-hi!
Protegides per la foscor de la ni t , vam pujar a l carro de la deessa que t i rava un robust i extraordinar i pegàs blanc. De seguida, ens vam enlairar i , després d’una estona breu, per a la meva sorpresa, e l paisatge va canviar completament . I no només el paisatge, perquè, tot d’una, era de dia i la l lum del sol i l · luminava tots e ls racons de la terra a l ’abast de la meva vis ta .
–Hèlios es tà fent un bon t rebal l –va dir l ’Atena, con s i pensés en veu al ta .
–Mmmm.. . Atena, disculpa. . . Aquel la i l la que veiem al là a la dreta sembla ben bé Creta . Ho és?
7è P
rem
i de
Nar
rati
va In
fant
ilSa
nt C
ugat
201
2
52
Una
Fle
txa
de P
lata
Alm
a G
ampe
r Sae
z
53
–L’has encer tada, Nausica! I mira , f ixa’t , a l là a l fons pots veure un cim que destaca a l ’hori tzó. Aquel l és e l Mont Olimp i , a l capdamunt , hi ha la res idència dels déus, on ens espera e l meu pare .
D’ençà aquel l moment , van passar tantes coses . . . Però no te les expl icaré totes , perquè ja te les pots imaginar tu , oi? Ara bé, s í que t ’he de confessar que vaig conèixer l ’Àrtemis i l ’Atalanta . L’Àrtemis em va regalar una f le txa de plata , com les que fa servir quan sur t de cacera pel bosc amb les nimfes. Tot plegat va ser com un somni . . . Bé, mil lor di t , va ser un somni , o a ixò és e l que em va semblar a mi quan vaig sent i r e l despertador que em tornava al món dels mortals .
–Quina l làs t ima –vaig dir-me–. Tant de bo hi pogués anar de ver i ta t , a l Mont Olimp. . .
I encara no havia acabat de pronunciar aquests mots , quan, sota l ’edredó, amb l’habi tació encara a les fosques, vaig sent i r que algun objecte dur em punxava la cuixa. Vaig enfonsar la mà dins del l l i t i vaig notar quelcom molt f red. Ho vaig arrossegar amb cura cap enfora i , de seguida, vaig reconèixer què era . Es t ractava d’una f le txa de plata que,
amb la seva br i l lantor, i l · luminava tènuement la meva habi tació. Però, a ixò com era possible? D’on havia sor t i t aquel l preciós objecte?
No va fer fa l ta donar-hi gaires vol tes . És clar! Era la f le txa que l ’Àrtemis m’havia regalat! Des d’aquel l dia , sento que t inc sempre els Olímpics de la meva par t , que vet l len per mi , que són a prop.
7è P
rem
i de
Nar
rati
va In
fant
ilSa
nt C
ugat
201
2
54
Una
Fle
txa
de P
lata
Alm
a G
ampe
r Sae
z
55
Marc Urrutia Miró
El gran viatge d’Arthur
7è P
rem
i de
Nar
rati
va In
fant
ilSa
nt C
ugat
201
2
58
El g
ran
viat
ge d
’Art
hur
Mar
c U
rrut
ia M
iró
59
E m dic Arthur, sóc un elf del regne de les plantes i us vul l expl icar una his tòr ia fantàst ica .
Tot va començar quan vaig néixer en un hivern gèl id i e ls meus pares esperaven ansiosos l ’arr i -bada del meu naixement . Vaig veure la l lum a les vui t del vespre. Tenia e ls ul ls blaus i e ls cabel ls castanys.
Van passar e ls anys i em vaig anar fent gran f ins que vaig acabar l ’escola dels e l fs .
Quan tenia quinze anys, la meva mare va beure una aigua contaminada per les bruixes , es va posar molt malal ta . Només es podia curar amb una poció feta amb dues banyes de minotaure, t res pèls de bruixa i una ungla d’un cèrber. En aquel l moment , vaig decidir emprendre l ’aventura més per i l losa de la meva vida. Em vaig preparar agafant menjar
7è P
rem
i de
Nar
rati
va In
fant
ilSa
nt C
ugat
201
2
60
El g
ran
viat
ge d
’Art
hur
Mar
c U
rrut
ia M
iró
61
per a molts dies i fent un entrenament molt dur. Vaig buscar un mapa a l ’es tudi del meu pare que em servís per fer l ’ i t i -nerar i de la meva recerca, e l vaig calcar i vaig senyalar tot e l recorregut que havia de fer.
Quan vaig tenir-ho tot a punt , em vaig acomiadar dels meus pares i dels meus mil lors amics ràpidament . No podia perdre temps perquè la mare necessi tava el seu remei .
El pr imer que vaig fer va ser creuar e l Gran Bosc Tenebrós. Vaig necessi tar l ’a jut de l ’espasa que m’havia regalat e l pare per obrir-me camí entre e ls matol ls i les branques baixes dels arbres que em barraven el pas . Després vaig arr ibar a l camp de molsa, que era molt espessa i humida, i , amb esforç , vaig aconseguir arr ibar a l f inal del regne de les plantes . Allà , hi havia e l Portal de l ’Heura, que comunicava amb el Regne de l ’Aigua. Aquest portal era molt ant ic i les heures havien t repat per damunt i l ’havien cobert pels vol tants , deixant un pet i t forat per creuar- lo .
Un cop passat , em vaig t robar de ple a l Prat de les Bombo-l les . Tot es tava ple de cràters que l lançaven pet i tes explo-s ions d’una substància gasosa amb una olor molt dolça. En un pet i t espai , sense cràters , hi havia una pet i ta comuni-ta t d’elfs d’aigua. Em vaig sorprendre que aquel ls pet i ts
personatges fossin tan fel iços i es t iguessin tan alegres , tenint en compte que en aquel l regne hi governaven les bruixes .
Vaig dir igir-me cap al castel l que es veia a dal t d’un pet i t turó, ja que aquel ls e l fs fe l iços no em podien donar cap pis ta de com cont inuar la meva aventura .
Per poder arr ibar a la for t i f icació, havia de t raspassar les Cascades de la Mort . No vaig tenir-hi cap problema. El pare m’havia donat també una de les seves cordes tan for tes . Mai hauria pensat que aquel les cordes poguessin suportar e l meu pes!
Tan bon punt vaig arr ibar a l ’entrada del castel l , vaig veure com dos guerrers s’enduien una bonica elfa d’aigua. Vaig preveure que no far ien res de bo i , sense pensar-ho dues vegades, vaig agafar la pr imera pedra que tenia a l costat i l i vaig l lançar a l cap d’un dels guerrers . La pedra va rebo-tar en el c la te l l d’un dels dos guerrers , però no va servir de gaire . Al contrar i , enfur ismats , tots dos em van començar a perseguir. Em vaig sent i r perdut!
De sobte , una cadena va atrapar e ls dos guerrers i e ls va fer caure a terra , es taven immobil i tzats . Era l ’e l fa . M’havia
7è P
rem
i de
Nar
rati
va In
fant
ilSa
nt C
ugat
201
2
62
El g
ran
viat
ge d
’Art
hur
Mar
c U
rrut
ia M
iró
63
salvat la vida. Es deia Aquària i ens vam donar les gràcies mútuament . Malgrat que no teníem gaire temps, l i vaig fer c inc cènt ims de la meva missió. El la m’escol tava amb molta a tenció i , quan vaig acabar, Aquària em va dir que em vol ia a judar. Podíem formar un gran equip.
Com el la coneixia tots e ls secrets del castel l , vam decidir que entrés i in tentés aconseguir e ls t res pèls de bruixa. Quan ja portava més de 10 minuts , vaig pensar que potser em necessi tava, però, en aquel l precís moment , vaig sent i r una veu al darrere que cr idava: “Corre , corre!” Era Aquària que sor t ia per la gran porta del castel l , perseguida per una gran granota mutant . Mai havia vis t un amfibi d’aquel les dimensions. Davant d’aquel l espectacle , no vaig dubtar a posar-me a córrer en la direcció del portal que ens havia de conduir a l Regne del Foc. Aquària corr ia cames ajudeu-me darrere meu. Vaig fer un sal t i vaig passar a l ’a l t ra banda del portal . L’elfa em va seguir.
Uns instants després , e l portal es tancava i , per sor t , Aquà-r ia i jo ens t robàvem al Regne del Foc. L’elfa em va ense-nyar orgul losa el que duia ben agafat a la mà: e ls t res pèls de bruixa! La missió al Regne de l ’Aigua s’havia compler t .
Era molt fosc i vam acampar vora dels volcans de magma. Estàvem derrotats! I ens vam posar a dormir, quasi sense sopar. Al vol tant de la mit jani t , vaig començar a sent i r uns sorol ls ben estranys, vaig aixecar-me i vaig anar a explorar darrere de la roca que ens protegia . La sorpresa va ser enorme quan em vaig adonar que aquel la zona estava plena d’esclaus de foc. Tres minotaures s’encarregaven de conduir- los cap al palau de foc per poder- los ofer i r a l re i . Minotaures era just e l que buscàvem. En aquel l mateix instant , un cr i t d’Aquària em va sobresal tar i em vaig girar ràpidament . Vaig veure com una f le txa creuava l ’a i re en direcció al seu cap, per sor t e ls seus ref lexos, ràpids , la van tornar a salvar.
En Flama, un ant ic amic, havia es ta t l ’autor d’aquel l t i r, que es pensava que Aquària era una enemiga. Va cometre un greu error, del qual es va disculpar de seguida. Aquària va expressar que no l i guardava cap rancor i , a leshores , tots t res vam començar a expl icar-nos les nostres aventu-res . Llavors , en Flama va decidir que vol ia formar par t , també, de la nostra missió i va voler a judar-nos a aconse-guir e ls nostres object ius .
Vam idear un pla per poder aconseguir les dues banyes de minotaure. En Flama era l ’encarregat de dis t reure e l mino-
7è P
rem
i de
Nar
rati
va In
fant
ilSa
nt C
ugat
201
2
64
El g
ran
viat
ge d
’Art
hur
Mar
c U
rrut
ia M
iró
65
taure i aconseguir fer- lo venir f ins a l l loc on l ’esperàvem Aquària i jo , que aguantaven la corda perquè el monstre caigués durant la persecució. Un cop a terra , vam asse-gurar-nos que no s’aixequés l l igant- lo ben for t . En Flama va t reure una destral i l i va ta l lar les dues banyes. Segon object iu compler t .
El nostre nou company va aprofi tar l ’ocasió i ens va ense-nyar e l regne on vivia . Era gegant i l ’olor de fum, cendra i carbó era insuportable . Tots t res vam posar-nos de nou en camí. El mapa indicava que a un dels costats del gran-diós l lac de lava, amagat entre les pedres volcàniques, es t robava el portal per arr ibar a l Regne Elèctr ic , e l nostre nou dest í . Va resul tar molt fàci l creuar- lo .
Un cop a dins , vam seguir les indicacions que ens porta-ven a l ’e lectrocova. Allà , segons expl icava la l legenda, vivia presoner Orkos, e l cèrber més for t de tots e ls regnes. L’única manera de tenir- lo sota control era mantenir- lo adormit e l màxim de temps possible . A Orkos l i agradava escol tar la dolça música de les f lautes i les arpes . Com la música amanseix les feres , e l cèrber n’era un bon exemple. Un cop més, Aquària va demostrar ser una molt bona ajuda. Del seu pet i t sarró, va t reure un pet i t f laut í de fusta i va començar a tocar una dolça melodia . La música ressonava
enmig de la cova i , de mica en mica, Orkos va caure en un somni profund. Era el moment que estàvem esperant . Amb molt de compte, l i vam tal lar una ungla del di t gros del peu. Aquària va cont inuar tocant f ins que vam sort i r de la cova, no ens podíem arr iscar a t rencar e l son d’aquel la bèst ia .
Ja ho teníem tot! Els t res pèls de bruixa, les dues banyes de minotaure i l ’ungla de cèrber. Semblava increïble que t res e l fs inexperts com nosal t res haguéssim aconsegui t aquel la gesta .
De tornada cap a casa, encara ens esperava una pet i ta sorpresa i mai mil lor di t ! Quan vaig deixar la meva motxi l la a terra , vaig veure que començava a moure’s tota sola . De sobte , un caparró va sor t i r de la butxaca, era un dragonet e lèctr ic . S’hi havia colat a dins sense que ens n’adonéssim, segurament buscant menjar i refugi . Amb els seus sorol le ts pecul iars em va fer entendre que es deia Llampec i que es vol ia quedar amb nosal t res . Era molt juganer i d iver t i t . El nostre equip ja tenia mascota .
Vam portar e ls t res ingredients a l druida del poble perquè fes la poció que havia de curar la mare. En pocs dies , la mare va tornar a ser la que era , però encara no podíem estar
7è P
rem
i de
Nar
rati
va In
fant
ilSa
nt C
ugat
201
2
66
del tot contents . Les bruixes i e ls minotaures s’havien al ia t i havien ocupat par t del terr i tor i dels quatre regnes. La guerra havia començat . Si cont inuava endavant , hi havia e l per i l l que els regnes es destruïss in i mai més els diferents poblats d’elfs podríem viure t ranqui ls i fe l iços com f ins ara . Hi havia massa a perdre!
En Flama, l ’Aquària , e l pet i t Llampec i jo vam passar a l ’acció: ens vam plantar enmig del camp de batal la . Els guerrers van quedar tan sorpresos de veure’ns a l là a l mig que no van fer res . En pocs minuts , vam improvisar una pet i ta obra de teatre , cadascú representava el seu regne. Era sorprenent veure amb quina atenció ens observaven. Sense violència i u t i l i tzant una pet i ta representació, vam aconseguir fer- los entendre que els regnes diferents es complementen i es necessi ten. Igual que les persones! Van fer les paus i , durant molt de temps, van viure fe l iços . Les diferències no resten, s inó que sumen. I e l que estava clar era que “mil lor fer amics que fer la guerra!”
Carles Torrescasana Catalán
L’Olivera
7è P
rem
i de
Nar
rati
va In
fant
ilSa
nt C
ugat
201
2
68
L’O
liver
aC
arle
s To
rres
casa
na C
atal
án
69
S óc l ’Òlivier, es t ic orgul lós de ser una ol ivera i us vul l expl icar la meva his tòr ia .
Des de pet i t , havia viscut en un viver envol ta t d’arbres grans, la major ia eren pins , avets i roures . També recordo que hi havia vis tosos rosers que feien unes roses molt oloroses i vermelles que ens envol ta-ven a tots amb un agradable perfum. Tots eren amics meus, però d’ol iveres només em tenien a mi . Al meu costat , tenia un pi molt cregut que sempre em feia la gui tza dient que mil lor només una, ja que les ol iveres no eren tan maques perquè n’hi hagués moltes .
Molt sovint , venien famíl ies i escol l ien entre tots nosal-t res , sempre era e l mateix, pr imer t ’assenyalaven i , quan veies que tots e ls de la famíl ia somreien de la mateixa
7è P
rem
i de
Nar
rati
va In
fant
ilSa
nt C
ugat
201
2
70
L’O
liver
aC
arle
s To
rres
casa
na C
atal
án
71
manera, havia arr ibat e l moment . . . t ’havien escol l i t ! Per cer t , recordo un dels dies més diver t i ts que vaig passar en el viver quan una famíl ia va assenyalar una d’aquel les plantes que s’enfi len enganxades per la paret i van estar intentant hores endur-se- la . . . Vam r iure molt veient com s’anaven punxant mentre es t i raven d’el la i , sobretot , quan queien de cul tots suats , a l f inal , de tant r iure , la pobra no es va poder aguantar més i la van poder desenganxar. No la vam tornar a veure. Sempre que algú de nosal t res ho recordava, no podíem parar de r iure .
A mi ningú no em mirava… Potser s í , que tenia raó el pi… Potser em quedaria a l là per sempre, només veient passar la gent…, però com mai no he estat pessimista , sempre acabava pensant : “segur que la propera vegada t indré més sor t…”
Els dies que venia més gent eren els diumenges. I un diumenge, a diferència dels a l t res , va venir un grup que no semblava famíl ia , es taven ser iosos i anaven molt ben vest i ts… Com sempre, van començar a assenyalar-nos a tots . Caminaven lentament , però no s’aturaven, e ls roures van començar a dir que segur que eren de l ’Ajuntament… Els roures eren els més vel ls del viver i ho sabien gairebé tot , a ixí que vaig suposar que ser ia ver i ta t… De sobte , es van aturar i…, ostres , ho van fer davant meu. Em vaig posar
ferm i vaig est i rar tot e l que vaig poder les meves branques per semblar una ol ivera com cap al t ra . Al meu costat , sent ia e l pi com es re ia de mi mentre cr idava: “Mireu l ’Òlivier! Sembla que hagi de sor t i r caminant del tes t…”
Jo no vol ia moure’m per no perdre l ’equi l ibr i i donar una bona impressió…, però als dos minuts van passar de l larg. Quan ja pensava que marxaven, e l terra va començar a moure’s… M’estaven tombant! SÍ! Per f i , m’havien esco-l l i t i se me’n duien! Em van carregar en un camió, on tot era fosc i hi sent ia veus. Vaig parar l ’orel la . Par laven de portar-me a una nau f ins a l dia 15, f ins que comencessin les c lasses… No entenia res , “quines c lasses? No m’havien de dur a un jardí de plantes?”
Tot jo t remolava, f ins i to t les arrels . Havia es ta t un dia molt intens, moltes emocions juntes . Em va agafar son i , sense adonar-me’n, em vaig quedar f regi t…
Vaig dormir com una soca, tan profundament que, quan em vaig despertar, es tava molt confús. Seguia fosc, però no hi havia gent a l meu vol tant . Només hi havia moltes taules i cadires . Al fons, també vaig poder veure una pi la de pissarres , semblava mater ia l per a una escola , és c lar! Vaig començar a entendre-ho tot : Ajuntament , dia 15, taules , cadires… Seria l ’ol ivera d’una escola! Estar ia en un hortet
7è P
rem
i de
Nar
rati
va In
fant
ilSa
nt C
ugat
201
2
72
L’O
liver
aC
arle
s To
rres
casa
na C
atal
án
73
o, potser mil lor, a l pat i , l lu int-me mentre centenars de nens i nenes jugaven al meu vol tant! Quina emoció: NENS! Els mestres par lar ien de mi, dels meus frui ts , de les meves ful les . Els nens aprendrien i jo , a la vegada, aprendria cançons, potser f ins i to t , a lguna poesia… Que bé! Quina sor t havia t ingut!
Va arr ibar e l dia 15 i uns t rebal ladors vest i ts de verd em van agafar, em van posar dins d’una furgoneta amb molta cura i em van conduir f ins a l ’entrada d’un pet i t poble . Un poble gr is i t r is t , però, en aquel l moment , jo només pensava en la meva escola , en l ’hortet , en un pat i…
Finalment , vam arr ibar i , encara que m’havia marejat una mica del viatge, a l là la tenia , davant dels meus ul ls : L’ES-COLA! Era molt gran i amb moltes f inestres , però molt pet i tes . Vaig suposar que hi hauria molts nens… El pat i era molt pet i t , molt pet i t…, potser massa pet i t . On em posa-r ien? No hi havia espai .
Una gran tanca de ferro envol tava l ’escola i , a fora , hi havia uns quants arbres t r is tos , sense ful les i amb les branques gairebé t rencades… En passar per davant , em van mirar sense dir res . Jo vaig somriure , però no em van respondre… Tot era molt es t rany.
Em van posar tot just a la porta de l ’entrada. No m’havien plantat a dins , però jo cont inuava content , ja que segura-ment no hi havia més espai… Vaig estar tot e l dia negui-tós esperant que sor t iss in e ls nens. Al f inal va sonar un t imbre…
Era l ’hora! S’havien acabat les c lasses! Ja e ls podia sent i r, em coneixer ien, e ls coneixer ia , però en obrir-se les portes , en l loc d’admirar-me, van començar a pujar a sobre meu, sense respecte , sense tenir en compte que era un ésser viu: e ls uns s’hi enf i laven f ins a les branques més al tes i sa l taven a terra , uns al t res es penjaven de les branques més baixetes per ut i l i tzar-me de gronxador, d’al t res m’ar-rencaven ful les i d’al t res em donaven puntades de peu al t ronc per veure qui guanyava fent-me sal tar l ’escorça més ràpidament .
Així van anar passant e ls dies , les setmanes i , cada vegada que sent ia e l t imbre, em posava a t remolar. Les meves ful les es taven perdent e l color verd br i l lant que tenien en el viver, les meves branques cada vegada tenien menys força, cada vegada em sent ia més dèbi l i més t r is t .
Aviat vaig entendre la cara que feien els a l t res arbres quan vaig arr ibar. Vaig entendre per què aquel l poble era gr is .
7è P
rem
i de
Nar
rati
va In
fant
ilSa
nt C
ugat
201
2
74
L’O
liver
aC
arle
s To
rres
casa
na C
atal
án
75
Ningú no havia expl icat a ls nens i nenes la importància que tenien els arbres i , tampoc, no els havien ensenyat a respectar la natura . No els importava no tenir parcs , ni f lors , ni cap espai verd…
Un dia , quan ja no em quedava cap esperança, va aparèixer un nen amb un l l ibre sota e l braç. Es va anar apropant a mi . Jo ja es tava espantat com sempre i vaig tancar e ls ul ls esperant la puntada de peu, però en l loc d’això, s implement es va seure recolzant la seva esquena en el meu t ronc… Va obrir e l seu l l ibre i es va començar a l legir.
Em va deixar sorprès . De fet , no sabia què havia de fer. Van passar uns minuts i va sonar e l t imbre, com cada dia , però alguna cosa havia canviat . Els a l t res nens, en veure’m, no se’m van apropar, van passar de l larg i van córrer a fer malbé els a l t res arbres .
L’endemà, aquel l nen va tornar a aparèixer, i a l ’a l t re i a l ’a l t re… Vaig saber que es deia Carles i que feia poc que havia arr ibat a l poble… Cada dia , tenia més ganes de tornar- lo a veure, cada ni t m’adormia pensant quin l l ibre portar ia a l dia següent . El que més m’agradava era que, a vegades, l legia en veu al ta contes fantàst ics . Tornava a ser fe l iç , les meves branques es van anar recuperant i torna-
ven a sor t i r-me ful les verdes . Recordo que, quan el sol l i molestava, jo fe ia un gran esforç intentant fer- l i ombra.
Al poc temps, a l meu vol tant , va començar a sor t i r gespa i també alguna pet i ta f lor que ens acompanyava cada tarda amb una olor molt bona.
Pel poble , aviat va córrer la veu que davant de l ’escola hi havia un racó on es respirava molt mil lor que a la res ta i la gent venia cada dia a vis i tar-me. Alguns, f ins i to t , es portaven el berenar i s ’hi passaven una bona estona. En Carles , en veure al lò , es va adonar que mai ningú no els havia expl icat la importància de respectar la natura i , molt menys, de gaudir-ne. Va ser, en aquel l moment , quan va tenir una idea genial : va penjar dibuixos i fotos d’al t res pobles i c iutats amb molts parcs i jardins on la gent tenia molts racons on passar les tardes jugant i respirant molt mil lor…
A poc a poc, e ls pares i e ls mestres van anar expl icant totes aquel les coses noves als nens que, en sor t i r de l ’escola , ja prefer ien al t res t ipus de jocs .
Va ser, l lavors , quan els arbres del meu vol tant es van anar recuperant . Van tornar a tenir les branques for tes i van tornar a somriure . De fet , ja no t remolaven en sent i r
7è P
rem
i de
Nar
rati
va In
fant
ilSa
nt C
ugat
201
2
76
L’O
liver
aC
arle
s To
rres
casa
na C
atal
án
77
el t imbre, s inó que bel lugaven molt for t les seves ful les aconseguint una música molt suau i a legre que semblava com si saludessin tots a lhora.
Tot va anar canviant : l ’a i re era diferent , e l poble ja no era gr is , la gent sor t ia a l carrer a passejar, anaven amb bici-cleta i jugaven pels parcs… Això s í , ja no maltractaven ni la f lor més pet i ta que t robessin. Ara gaudien de la natura i a ixí se sent ien sans i fe l iços .
L’Ajuntament va tornar a l meu viver, però aquesta vegada els van escol l i r gairebé a tots , f ins i to t , aquel l pi tan pesat que tant es re ia de mi. De fet , va passar per davant meu i em va fer l ’ul le t abans que el plantessin just a l ’entrada del poble .
Han passat molts anys i en Carles ara és e l director de l ’escola . A mi, m’han canviat de l loc, ara sóc al mil lor l loc possible: just a l mig del pat i on cada dia m’envol ten molts nens i , encara que sovint m’emporto alguna pi lotada, he après cançons i poesies . A més, e l que més m’agrada de tot és quan tots e ls nens i nenes tornen a casa seva i es fa fosc, un moment en què en Carles aprof i ta per baixar i asseure’s sota les meves branques a l legir, de vegades, en veu al ta!
Un pi f lor i t , un pi plantat , aquest conte s’ha acabat!
Dedico aquest conte a l ’ol ivera de la meva escola .
Miquel Aballanet Aguilar
El Rachid fa amics
7è P
rem
i de
Nar
rati
va In
fant
ilSa
nt C
ugat
201
2
80
El R
achi
d fa
am
ics
Miq
uel A
balla
net A
guila
r
81
H i havia una vegada un nen que es deia Rachid i que tenia onze anys. Vivia al Sàhara, però com que el seu pare feia cinc anys que havia anat a treballar a Sant Cugat del Vallès de jardi-
ner, ara el Rachid amb la seva mare i amb la seva germana havien deixat el desert per poder viure tots junts.
El Rachid estava molt trist perquè havia deixat els seus amics amb els que tant havia jugat entre les dunes del desert. Ara, s’havia d’adaptar a una nova vida: viure en un pis i en un lloc amb nous costums, estudiar a l’escola on no coneixia ningú... Ni tan sols coneixia la llengua del país.
El primer dia de l’escola, ell i la seva germana es van llevar molt nervi-osos. Van esmorzar en silenci. La seva mare els hi va acompanyar i, durant el camí, els va animar a ser positius i a encarar el primer dia d’una nova etapa amb il•lusió i bon esperit. Quan van arribar, el director els va presentar a les seves tutores. Amb elles, cada germà va anar a la seva
7è P
rem
i de
Nar
rati
va In
fant
ilSa
nt C
ugat
201
2
82
El R
achi
d fa
am
ics
Miq
uel A
balla
net A
guila
r
83
respectiva classe, on els va presentar els nous companys i companyes. A la classe del Rachid, tots intentaven ser simpàtics i donar-li conversa. Li preguntaven sobre la seva vida al Sàhara, però ell, lamentablement no entenia res.
Des del primer moment, el Rachid es va adonar que un nen es deia Bruno no deixava de mirar-lo. A l’hora del pati, el Bruno va començar a fer-li bromes pesades. Rachid es va convertir en la seva nova víctima, perquè abans no parava de molestar el Carles, un noi tranquil i bona persona.
Un bon dia, havent acabat la classe de gimnàstica i, mentre eren al vesti-dor, el Bruno va posar colorant rosa al pot del xampú del Rachid, de manera que es va rentar els cabells i se li van tornar de color rosa. Tots els nens van començar a riure, menys el Carles, que ja sabia el que era patir bromes del Bruno. El Rachid no entenia per què es reien d’ell, fins que el Carles es va acostar i li va explicar que tenia els cabells tenyits. Avergonyit i dolgut, va sortir a corre-cuita del vestidor, mig plorós. El Carles el va seguir fins que el va poder atrapar. Entre ells ja havia nascut una complicitat i en Rachid va saber, aleshores, que tenia en qui confiar. En Carles es va fer entendre com va poder i el va convidar a venir a casa seva perquè la seva mare, que era perruquera, l’ajudés amb el seu problema capil•lar.
A la sortida de l’escola, en Carles va explicar a la seva mare la situació i, aclarit tot, mares i fills van dirigir-se a casa d’en Carles. La perruquera
va rentar els cabells del Rachid amb molta cura i, després, li va aplicar una loció que va retornar magníficament el color natural als seus cabells. Tot seguit, els va portar el berenar i van jugar força estona, fins i tot fent xerinola. Des d’aquell dia, es van fer molt bons amics fins al punt de ser inseparables.
Al cap d’unes setmanes, en un dia que havien de presentar els deures, el Rachid va començar a buscar a la motxilla la llibreta on els havia fet. No els trobava. Ràpidament, va sospitar que el Bruno els hi havia amagat perquè volia que la mestra el castigués per no presentar els deures. Les seves sospites no anaven desencaminades.
Així anaven passant els dies i el Bruno anava fent més i més bromes pesades al Rachid i, de tant en tant, per què no, també al Carles. Sort que els dos es tenien un a l’altre i eren grans amics: tenien converses inter-minables en què el Rachid, força més avesat a l’estranya llengua d’on vivia, li explicava com abans cuidava del ramat d’ovelles, com eren les haimes en què dormia, com la seva mare feia pastissos de fruits secs que tant li agradaven, o com s’estirava a la sorra del desert per observar les estrelles. Tot això ho trobava a faltar, però ara tenia més benestar mate-rial, una vida més còmoda, més organitzada i estable. Es podia dutxar amb aigua calenta, tot un luxe; tenia l’escola al costat, un altre luxe..., però sobretot, tenia al seu costat un gran amic en qui confiar i amb qui gaudir de la vida.
7è P
rem
i de
Nar
rati
va In
fant
ilSa
nt C
ugat
201
2
84
El R
achi
d fa
am
ics
Miq
uel A
balla
net A
guila
r
85
S’apropava l’estiu i la fi de curs. En Rachid se sentia cada cop més còmode i feliç a l’escola i amb la seva nova vida al país d’acollida. Enrere quedaven els dies d’inseguretat, d’incomunicació, d’aïllament i soledat. Ja no se sentia sol i comprovava dia rere dia que era un més del grup. O més ben dit, gairebé un més...
El treball de fi de curs consistia a portar fulles de diferents arbres, classi-ficar-les i descriure-les. En Rachid estava molt content perquè, aprofitant que el seu pare era jardiner, ell podia ajudar-lo força. Van recopilar moltes mostres i molta informació al voltant. El seu pare coneixia moltes pecu-liaritat sobre els arbres i, a més, cosa poc habitual, es podia sentir útil. En definitiva, en Rachid havia de presentar un treball molt complet, amb una bossa plena de fulles diferents i molta informació de gran valor.
L’endemà, quan va arribar a classe amb el material, tots els nens es van sorprendre perquè en Rachid era el nen que portava més fulles i més text. En Bruno no s’havia molestat a agafar gaires fulles per al treball, que era pobre i escàs. Ara estava preocupat perquè es temia que la mestra el renyaria per la seva falta de responsabilitat. I va ser així. Quan el Rachid va sentir que la mestra renyava el Bruno, va oferir-se a donar-li algunes mostres perquè ell en portava moltes. La mestra li va dir que hi estava d’acord i, a més, que era un gest molt generós de la seva part. En Bruno, alleugerit, li va donar les gràcies i es va prometre que no li faria més bromes pesades.
En Rachid tornava a casa, però no escoltava el que la seva mare li deia. Somreia, per fi es va sentir del tot feliç d’estar en aquella escola i formar part d’un grup.
Participants
Aina Olesti Narcís Abella Blanca Francés Roc Reverter Emma Santaflo-rentina Joan Baró Rebecca Lancastle Maria Capilla Moises Montero Ignasi Blancher
Sergi Olaria Laia PuppoCristina Álvarez Jana Marsol Isaac Ballester Àlex Guarch Joel Álvarez Sergio Vàzquez MargaridaAriadna Torras Xavi Torras
Maica AlconMariona Cañellas Joan Carles Adriàn Borrado Mar Expósito Bruna Franch Adriana Vancells Guille Isanat Liam Cuberas Marina Bisué Èlia Ramos
Gerbert d’Orlhac
Paula Aguilar David Cervantes Elia RodriguezClodagh O’Tuama Bernat Tortajada Noé Guerrero Catalina Lazcano Bruno DiazNatàlia Guerrero Gonzalo Forns Laia EspieltArnau DiezClàudia Jansana Xavi Canal
Adriana Salas Marc RigatMariona Hualde Mara SánchezAdrià Callejón Carla CorcolesPol Navarro Laura Sagrera Sergi Royo Ricard Castellà Roger ClaveroAlejandro Martín Berta Rodo Martí Blanch
Anna NovellasPere Sánchez Nerea SánchezDèlia Urquizu Joan López F.Xavier Zapater Núria Novellas Arnau Ortega Bru Carreras Marta Solé CapelLaura MunueraEnric Galán GarciaJaume Royo Marc Farga
Turó de Can Mates
Tercer curs de primària
Valentina Ojeda Sergio del Val Paula Moldes Teo Rebull Guillem Pascual Nadia Casas Rebecca Read André Brugnara Daniela Cortés
Paula Rodríguez Pablo Hamdan Blanca Esteban Pol Encuentra Joanna Cristina Torrecilla Laia Morán Guillem Rius Max Quesada
Lluna Tintoré Judit Moldes Kiara HirataMateo LayousPaula Gonzàlez Marta Torres Irene Larrousse
L’Olivera
Albert ZamoraAnna Estil.les Emma Soler Tony Hernández Martina BurónPau Gratacós Aina Garcia Ashley Farachio
Joan Trias Júlia Rubio Pablo Fornt Carmen Prat Martí Faig Laura Margalef Mathilde BertrandyOscar Puig
Tomàs Barbero Pati Puig Aleix Marcé Carla Castells Angela Alvarez Júlia Sacristan Paula Fuentes
Santa Isabel
Marc Miquel Mariona Torregrosa
Júlia Torregrosa Àngel Segura
Mar Zhe Serrano Berta Beltran
Joan Maragall
Queralt Morell Carlota Oller Claudia Camacho Pureza de María
Maya Sariñena Carla Pons Alèxia Dominique Avenç
Mar RibasThau
Biel Molist Mario Macías Martina Núñez Robert Farré
Matias Nicolàs Viner David Olivas Carlota Moragega
Júlia LlongueresNil BadiaMarian EncrenatVictor Sanz
L’Olivera
Carla Gavaldà Sandra Manso Pol Olivera Max Drevet Ariadna Gorrindo Carla Iglesias Berta Bell Blanca Torres Maria SanzGisela León
Pol FernàndezEmma Fernández Maria Casals Gina Lin Molina Hugo Gonzàlez Arnau Serra Gisela Sariol Oriol /FloquetClàudia Par PuigVíctor Lozano
Àlex GallardeBlanca Arroyo Diana Dreuet Carla TorrasAina Gómez Olivé Arthur / ThebestAlejandro Lozano Carla Nareros Gabriel Gausachs
Gerbert D’Orlhac
Mónica Román Valentina Andrada Arnau Añols Roser Casas Laia Garcia Silvia Tolra Cristina Alvarez
Marta Martí Emma Ibáñez Ramón Fernández Andrés de Castro Helena Monsó Maria Guallart Júlia Palau
Júlia Fraile Joana Borobia Alberto Velasco Jan Ruiz Alvaro Boix Giulia Núñez
Pins del Vallès
Quart curs de primària
Alex SeguíPol Celaya Cori Gómez Jana Solbes Marc GarcíaMaria GarrigaClaudia de MoraMartina Ortiz
Eva Fabregat Malena Montanini Mireia SánchezMarc CelayaFerran Poca Laura Navarro Adriana Hontoria Claudia Len
Judit Sabidó Marina López Roger Bosch Maria Reverte Àlex Ballesta Dani Arrabal
Turó de Can Mates
Raul Ramirez Collserola
Aitana Altuna Ferran Clua
Isabel Escabias Arturo SocíasEulàlia Pahissa Arnau Grau Anna de NoéSofia Bachs Ferran VilaltaMaria Van Kessel
Núria López Edu Rovira Guillermo Petro Clàudia Gonzàlez Laura Pico Carlota Rovira Mireia Ruiz Andrea Ribas
Mariona Bolao Paula Soler Aitana Martinez Joan Rodríguez Masha BenitoMaria Ortega Leo Benito
Santa Isabel
Anna Rivas Avenç
Cristina RoviraOscar Pérez
Edith Ferrer Pol Casares
Pau Río Pol Pérez
Pureza de María
Jaume Rius Marta LanzasJana Edo Lluc Beltran
Rebecca Kor-dikowski Lucía Layous Judith Gómez
Lali Díaz Clara Pascual Gil Cebrià Sofía Biyí Peiro
L’Olivera
Maria Cebriàn Júlia Santiró Cristina Lahoz Joan Maragall
Amanda TraveriaMarina Bueno Tania Benjumea Sandra Estivill Oscar Villalba Ana Mª Àlvarez Marina Soriano Marc Càceres Clània Salas Roser Buetas
Isabela Canals Neus Abella Gerard Terrés Andrea Paola Barbero Sabina Campos Javier de Mora Nina Del L’Omarino Berta Blancher Carlota Tost
Jordi Garriga Pol O’Callaghan Quim Sabartes Sofia Alférez Domenec OristrellXènia Badia Júlia BrosaRàimon Solivelles Ariadna Costas Maria Castelló
Gerbert d’Orlhac
Àlex Urgellés Carla Palacio Armando Amselem HerreroSara Ceballos Pol Córcoles Natàlia Brines Pol Rigat Inés Muñoz Dídac Urquizu Marc Urrutia
Meritxell Llopis Àlex Planas Nora Hausmann Lluís Blasco Clara Sabata Marc Mañè Alba lópez Lucas Tannenbaum Aina Obón Ona Folch Elisa Rodó
Pau OrtegaPaula HerranzNatalia Juarez Philipowski Àlex Huesca Erika Crusat Carla Tramunt Ignasi Pardo Iana Boldó
Turó de Can Mates
Cinquè curs de primària
Ignació Fosalba Anggie Ramos Eulàlia Gonzalvo
Sergi Beltràn Giulia Sionis Cristina Freixas
Alejandro Castillo Laura Buttkus
Santa Isabel
Sara Villalonga Arnau Corrons Pi d’en Xandri
Júlia Sanchez Mar Cardona Gemma LacuevaThau
Júlia Turon Alba Tolosa Àlex Ramos Pau Sala David Garcia Tomàs SerraOna SanmartíGerard Castro Pablo Estévez Núria Martí Clara SánchezOriol Ayora Helena HillaMarta Solanes Paula Arias David Roman
Ruth Marín Víctor Adàlia Luis SantanderMarc Lorente Aina Ruiz Marc Balañà Clàudia Campa-nales Pol Ferrer Clara EscudéJúlia FulledaHelena Turon Jaume Salarich Eric Ozcàriz Aina GuillaumetAlbert Ramada
Joana Brugué Guillermo AliertaQuim Fontanet Esteve Clarà Carles Segura Víctor VidalLuis Botella Elisabet Aldean Thomas Hiltun Marta Pérez Nataly Ortuño Dovoa ChekkourPol Galvanez Daniel Morales
Pins del Vallès
Laura Pastrana Ainara Garcia Nico SagredoMaría Hierro Marçal Montoya Sara Redondo
Galilea Sànchez Irene Guirao Alexandra Cebrià Cristina Torrens Sheila Lizcano Ariadna Roma
Àlex Caballero Maria Pedroche Xavi Sánchez Claudia Gorina Lluís Porcar
El Pinar
Laia Jam Valeri Ballester Leire Pérez Pureza de María
Lucía Padrón Pi d’en Xandri
Cristina Pérez Lara Rioja Cristina Miró Collserola
Sisè curs de primària
Maria Rius Cristina Puntí
Anna Àvila Lucas Gleba
Santa Isabel
Clàudia Serra Joan Pros Núñez
Carles TorrescasanaDídac Pallarés
Isaac San José Emma Moragrega
L’Olivera
Cristina SandiumengeVictor Fuertes Ariadna Alcalde Adriana Gállego Martina PicasNoèlia Soler Joan Esteva Quim Solivelles
Joana Roqué Valentina Meza Martí Rambla Iker Manchado Berta López Anna Illa Carlota Elías Ferran Soto Judit Clarabuch
Angèlica Busquets Martí Busquets Mireia Beltrán Júlia Bargalló Carlos Aguilar Marina SánchezJoana Roqué
Joan Maragall
Aina Jiménez Pablo Lozano Queralt Olesti Joan Sambró Jordi Jiménez Marina JuliánXavi López
Àlex Roig Raül Manso Masrta Trobat Adrià Subirana Sara Pou Pep Herrera Adrià Guillem
Oriol O’CallaghanMireia Reverter María Blasco Brayan Vàsquez Sandra Zhu Molina Gemma Serra
Gerbert d’Orlhac
Clara Ruiz Raquel González Ariadna Gama Oscar Sarrión Adriana Gascón
Paula Minguell Ariadna Prous Manel Gallegos Raúl Morenilla Aina Roldán
Patricia Castillo Anna Soler Adam García Juanjo Sancle-mente
El Pinar
Ariadna AltunaFerran Clua
Bet RibasThau
Clem CompteEuropa
Alma Gamper Gonzalo ElíasAltres escoles
Jordi Garrido Marc Sans Quique Rios Silvia Reverte Joan Hernanz Júlia Sales Marta Colàs Alexis Peralta Patricia Lizondo Míriam Royo
Laura Rodriguez Paloma Sanchis Joan Llopis Néstor Carretero Maria Villarroel Adriana Forns Marina Marcaida Ilona WinnJoan Antoni Piñas Albert Llibre
Marina Querol Susanna Aydillo Manel Díez Andreu ArnánzLaura SánchezCristina TutusausEmma Aulestia
Turó de Can Mates
Júlia Armengol Carme Gausa Sonia Terme Bruno VegaPaula Masip Lia Borràs Alberto Guillén Núria Soler Jéssica Molly de la Cruz Elías Marín Carla Peris Daniel Mcgurtk Guillem Benet Cristina Arias Guillem Turón Christian Cobos
Víctor Marimón Violeta Roca Elena FerrerJudith Quiñones Pol Salvatella Manel Martí Marc MuñizAgnès José Marta Blanch Aina Lancho Carmen Galvez Laura Guallart Emma Ayora Adriana Lluís Marta Pauén Clàudia Palomar Miquel Aballanet
Pol Marcer Pol Juan SantosClara Marín Georgina Bofill Martí Colomer Mercè Mora Joan Faura Paula Pujol Indira Roldàn Guillem Remendos Ester Sala Víctor Terme Laura Iglesias Guillermo Redón Carla Clavisjo
Pins del Vallès
Gemma RoigAvenç
