Lloret de Mar, 23 d’abril de 2009

Lloret, mar de culturesSant Jordi

�

Presentació

En el marc de la diada de Sant Jordi i per segon any consecutiu, l’Oficina de Català de Lloret de Mar (Consorci per a la Normalització Lingüística) i el Pla Local d’Acollida i Ciutadania (Secció de Benestar i Família de l’Ajuntament de Lloret de Mar) han organitzat una lectura de poemes amb intercanvi de llengües.

Alumnes de l’Oficina de Català, membres d’entitats i associacions de cooperació i solidaritat de Lloret de Mar i participants en el programa “Voluntariat per la llengua” fan una lectura pública de textos. Quan les versions originals són en llengües diferents del català han estat traduïdes pels mateixos alumnes, de manera que la versió original és llegida per una persona autòctona i la traducció al català per alumnes d’origen estranger. Així, doncs, en aquest acte es poden escoltar petits fragments de poemes en català, romanès, búlgar, hindi, portuguès, castellà, mandinga, rus, sarahole… Potser la qualitat de les traduccions no guanyaria cap concurs literari, però sí que ens sembla molt lloable l’esforç de tothom per acostar-se a un idioma que no és el seu: l’esforç de les persones nouvingudes per aprendre el català i el de les persones autòctones per llegir en un idioma que li és poc o gens conegut.

Aquest acte fa palesa la riquesa cultural que aporta la presència de ciutadans i ciutadanes provinents de més de cent països diferents i s’emmarca en els objectius del Fòrum de les Llengües de Lloret de Mar, celebrat el març del 2007, i del programa Mar de Cultures del Pla Local d’Acollida i Ciutadania: a través del reconeixement de les llengües dels nous lloretencs i lloretenques i el foment de la participació de la població nouvinguda en activitats socioculturals organitzades al municipi es fomenta la cohesió social.

En aquesta ocasió, la temàtica dels poemes llegits és la pau i és per això que hem tingut el plaer de comptar amb la col·laboració de la Plataforma per la Pau de Lloret de Mar per a l’organització d’aquest acte.

Lloret de Mar, 23 d’abril de 2009

� �

Els textos recollits en aquest llibret són en els següents idiomes (per ordre alfabètic):

Alemany: pertany a la subfamília germànica occidental de la família indoeuropea. És parlat principalment a Alemanya, Liechtenstein, Kazakhstan, Itàlia, Hongria, Dinamarca, Bèlgica i Àustria.

Amazic: també anomenat berber, pertany a la subfamília afroasiàtica de la família berber. És parlat al nord d’Àfrica: Algèria, Egipte, Marroc i Tunísia.

Anglès: pertany a la subfamília germànica occidental de la família indoeuropea. És parlat principalment al Regne Unit, Nova Zelanda, Irlanda, Índia, Gibraltar, Canadà, Austràlia i Estats Units.

Àrab: pertany a la subfamília semítica de la família afroasiàtica. És parlat principalment a Algèria, Iraq, Líban, Marroc, Palestina, Sudan i Síria.

Búlgar: pertany a la subfamília eslava de la família indoeuropea. És parlat principalment a Bulgària, Turquia, Romania i Moldàvia.

Castellà: també anomenat espanyol, pertany a la subfamília romànica de la família indoeuropea. És parlat principalment a Espanya i en alguns països d’Amèrica.

Català: Llengua romànica del grup de la Romània occidental, amb trets comuns a les llengües iberoromàniques i a les llengües gal·loromàniques; llengua pròpia dels Països Catalans. És parlat a Catalunya, Catalunya del Nord (Estat francès), Andorra, País Valencià, les illes Balears i Pitiüses i a la ciutat sarda de l’Alguer.

Francès: pertany a la subfamília romànica de la família indoeuropea. És parlat principalment a França, Mònaco, Guaiana Francesa, Guadeloupe, Costa d’Ivori, Quebec (Canadà), Bèlgica i Algèria.

...

� �

…l’única manera de superar les limitacions del diàleg és amb més diàleg. De manera que el llenguatge continua sent l’únic camí per a la pau.

Però més diàleg no vol dir, o no vol dir sols, diàlegs més nombrosos o més perllongats, vol dir diàleg amb intenció de dialogar, vol dir intercanvi d’opinions i de punts de vista amb intenció d’avançar en el camí de l’entesa.

Miquel Siguan«Les llengües i la pau»

Lingüista. Barcelona, 1918

Hindi: pertany a la subfamília indoària de la subfamília indoirània de la família indoeuropea. És parlat principalment a l’Índia, Nepal, Filipines i Bangla Desh.

Mandinga: pertany a la subfamília mandé de la família nigerocongolesa. És parlat al Senegal, Gàmbia i Guinea Bissau.

Polonès: pertany a la subfamília eslava occidental de la família indoeuropea. És parlat principalment a Polònia, Alemanya, Àustria, Estònia, Hongria, Lituània, Romania i Rússia.

Portuguès: pertany a la subfamília romànica de la família indoeuropea. És parlat a Angola, Brasil, Guinea Bissau, Illes Cap Verd, Portugal, Moçambic i Timor.

Romanès: pertany a la subfamília romànica de la família indoeuropea. És parlat a Romania, Ucraïna, Moldàvia, Hongria i en algunes zones de Sèrbia.

Rus: pertany a la subfamília eslava oriental de la família indoeuropea. És parlat principalment a Rússia, Armènia, Bielorússia, Estònia, Letònia, Lituània i Moldàvia.

Sarahole: també anomenat saranhule, sarawule o soninké, pertany a la subfamília mandò de la subfamília nigerocongolesa de la família nigerocordofanesa. És parlat a Gàmbia, Senegal, Mauritània, Guinea Bissau, Guinea, Costa d’Ivori i Mali.

Wòlof: pertany a la subfamília atlàntica de la família nigerocongolesa. És parlat al Senegal, Gàmbia, Guinea, Guinea Bissau, Mali i Mauritània.

� �

Paraules per a la pauNomés perdura allò que bastim amb esforçi creix en l’esperit dels homes i dels poblesfins esdevenir l’àmbit on tota veu ressona.Així la pau, que es guanya tenaçment cada diapel desig de voler-la més que tota altra cosai és el mirall que fa possibles tots els somnis.Parlo de pau en pau, des d’aquest temps que em tocade viure i de sofrir, des de la meva alturad’home senzill que creu que la pau és possible,des de l’amor profund al poble i a la llenguaque m’han fet el que sóc i em serven i m’impulsen.La tarda és un espai de lentituds perdudesque se m’adorm als ulls plàcidament i clara.D’aquest silenci estant proclamo l’esperança,la pau no és un do ni un cim inassoliblesinó el recomençar de moltes primaveres,la voluntat i el risc d’estimar i de comprendre.Tota la vastitud dels anys i el seu misteriressona en les paraules que escric perquè serveixinde bandera i d’escut, de fita i de designi.Més que amb l’eco estrident de timbals i trompetesque senyoreja edats i vulnera silencis,més que amb tot l’aldarull dels cants victoriososque ofeguen el lament dels desvalguts i els febles,i més que amb el menyspreu groller dels prepotentsque es proclamen hereus de totes les riqueses,falquem l’ara i l’aquí, convençuts i solemnes,amb un anhel de pau que encengui les mirades.Pensem en el futur des de l’ara que esclatadins i fora de tots, i fem amb les paraulesun reducte de llum que en preservi la força.Vulguem la pau en pau, sense cap mesquinesa,perquè en l’ordre del temps només creix i perduratot allò que bastim amb l’esforç i fecundala sang i l’esperit dels homes i dels pobles.

Miquel Martí i Pol

cata

là

Pentru pace ma rogPentru pace mă rog, pentru lucruri uitate şi pentru oameni din singurătate. Un cerc vrăjit se-nchide în jurul lor. Si fruntea-ngheaţă, orele cobor, spre zi, mai albe, orele cobor.

Mă mai rog pentru sângele plin de întuneric şi spaimă, sânge străin, nicicând să nu fie vărsat pe pământ, unde morţii aproape ca florile sunt.

Magda Isanos

Prego per la pau, per coses oblidades,i per la gent que està sola.Un cercle màgic es tanca al seu voltanti el front congelat, les hores baixen,al cap del dia, més blanques, les hores baixen.

Encara prego per la sangple d’obscuritat i la por, sang estrangera,que mai sigui vessada a terra,on els morts, gairebé són flors.

rom

anès

Poema por la PazUNA CIUDAD yo quisiera construida en Libertad,un mundo ancho y abiertodonde podamos amar.

Quiero fundir las espadaspara forjar azadonesy transformar en campanaslas lanzas y los cañones.

Quiero una Patria sin miedos,un hombre de frente en alto;quiero que rija el derechoy el pueblo sea escuchado.

Quiero cumplir la tareade ser hombre americano,ir derribando barrerashaciendo pueblos hermanos.

Poeta uruguaià

Poema per la PauUNA CIUTAT jo voldria construïda en Llibertat, un món ample i obert on puguem estimar.

Vull fondre les espases per forjar aixadesi transformar en campanes les llances i els canons.

Vull una Pàtria sense pors, un home amb el cap dret vull que regeixin les lleis i que el poble sigui escoltat.

Vull complir la tasca de ser home americà, anar enderrocant barreres fent pobles germans.

cast

ellà

10 11

L’esperançaVine amb mi, que et portaré a sota d’un celon no existeixen la tristesa ni les llàgrimeson només regnarà l’amor i la pau.

On el primer raig de sol et portarà un matí ple d’il·lusiói amb la llum de la lluna, desapareixerà la foscor del pessimisme.A vegades trobaràs un sol fort i a vegades l’ombraquan estiguis caminant cap al teu destí.

Vine amb mi, que et portaré a sota d’un celon no existeixen la tristesa ni les llàgrimeson només regnarà l’amor i la pau.

Fins on podràs mirar, veuràs el cel de llibertat,on ocellets de colors diferents portaran un missatge d’esperança.

hind

iUtopiaDoneu-me una pau petita,que la gran prou que vindrà,com una bona collitaque a tots donarà la mà.

Doneu-me una pau menudai la gran poncellarà,damunt la tercera batudaon l’espiga creixerà.

Doneu-me una pau ben xicaen cada cor bategant,com l’onada que ens salicade ponent fins a llevant.

I ens mostra de mica en mica,la grandesa d’un instant.

Celina

cata

là

Amb la posta de sol, les floretes dormiran rientamb molta il·lusió per l’endemà.

Vine amb mi, que et portaré a sota d’un celon no existeixen la tristesa ni les llàgrimeson només regnarà l’amor i la pau.

Un món així de somni, on només trobis l’amor.Anem allà per perdre’ns-hi sense prejudicis i sense penedir-nos,on no hi haurà lloc per a enemics, només per a bons amics.Tots junts caminarem cap allàon no existeixen la tristesa ni les llàgrimes,només regnarà l’amor i la pau.

(Cançó d’una pel·lícula)

12 1�

Não peça a paz, faça a pazNão culpe os governantes por nossa falta de paz mundial, é mas sensillo, pelo menos uma vez por dia sorria e diga bom dia a um desconhecido!Não sofra com a violência contra os animais! Uma vez na vida, adote um!Não sinta ódio do homen que por covardia agride a esposa , mas ensine ao seu filho desde o berço a como se deve respeitar uma mulher!Não perca a fé na amizade por uma ingratidão, mas, aproveite para aprender que quando damos não devemos querer algo em troca.Não odie seus familiares quando te ofendem e sim ama-os ainda mais, pois quando menos merecem é quando mais necessitam de amor.Não critique a discriminação social, racial e sexual, escute mais e aprenda a respeitar a opinião do outro.Pelo menos uma vez ao dia abrace, elogie, sirva, sorria, brinque, de a mão a alguém, fale e critique menos, faça a sua parte! Não peça paz, faça paz!!!!

Katiane Vilan (curs Bàsic 3 de català)

Que sempre brilli el solCercle solar, cel blau,és el dibuix d’un nen.En acabar, va posar al final aquest tendre cantar.

Que brilli sempre el sol,que existeixi sempre el cel,que visqui sempre la mare,que visqui sempre jo!

Saps, estimat amic meu,la gent vol paui als trenta-cinc, el cor canta la mateixa cançó.

Que brilli sempre el sol,que existeixi sempre el cel,que visqui sempre la mare,que visqui sempre jo!

Calla, soldat, escolta’m bé,l’home té por de les bombesmilers d’ulls miren al cel,i milers de llavis repeteixen fermament:

Que brilli sempre el sol,que existeixi sempre el cel,que visqui sempre la mare,que visqui sempre jo!

Contra el mal, contra la guerra,defensarem els nostres fillets,per sempre el sol, per sempre la felicitat,així ho volen els homes.

port

uguè

sNo demanem pau, fem pauNo culpis els governants per la situació de la pau mundial, és massa fàcil, i almenys una vegada al dia somriu i digues bon dia a un desconegut!No pateixis amb la violència contra els animals,i una vegada a la teva vida, adopta’n un!No sentis ràbia de l’home que per covardia agredeix una dona,i ensenya amb exemples al teu fill, des del bressol, que cal respectar qualsevol persona!No perdis la teva fe en l’amistat per una ingratitud,i aprofita-ho per aprendre que quan dónes alguna cosa no has de voler res a canvi!Tingues paciència amb alguna ofensa que vingui dels teus familiars, ja que quan més disgustats estan, més comprensió necessiten!No facis crítiques per la discriminació racial, social i sexual, escolta més i aprèn a respectar l’opinió de l’altre!Almenys una vegada al dia abraça, elogia, serveix, somriu, fes broma, dóna la mà a algú, critica menys i fes el que hagis de fer!No demanem pau, fem pau!

Пусτь всеґда будеτ солнцеru

s

1� 1�

ImagineImagine there’s no heaven It’s easy if you try No hell below us Above us only sky Imagine all the people Living for today... Imagine there’s no countries It isn’t hard to do Nothing to kill or die for And no religion too Imagine all the people Living life in peace...

You may say I’m a dreamer But I’m not the only one I hope someday you’ll join us And the world will be as one

Imagine no possessions I wonder if you can No need for greed or hunger A brotherhood of man Imagine all the people Sharing all the world...

You may say I’m a dreamer But I’m not the only one I hope someday you’ll join us And the world will live as one

John Lennon

angl

èsImaginaImagina que no hi ha cel. És fàcil si ho intentes. Sense infern sota nostre i al damunt només el cel blau. Imagina tota la gentvivint al dia...Imagina que no hi ha països,no és difícil de fer,ningú per qui matar o morirni tampoc religió.Imagina tota la gentvivint la seva vida en pau...

Diràs que sóc un somniador, però no sóc l’únic; espero que algun dia t’uniràs a nosaltres, i aleshores, només hi haurà un sol món.

Imagina que no hi ha propietat, no sé si podràs. Que no hi ha enveja, ni tampoc fam, sinó homes vivint en germanor. Imagina que tothom ho comparteix tot arreu del món.

Diràs que sóc un somniador, però no sóc l’únic; i espero que algun dia t’uniràs a nosaltres, i aleshores, només hi haurà un sol món.

Coloms blancsVolen coloms blancsper tot el món, donen la pau a qualsevol lloc i van escampant flors!

Per escalfar les muntanyes per córrer ràpid els rius arran de les herbes, per la cançó de les abelles!

Saltant a la terraels nens somriuenfeliços de jugar,que sigui real la llibertat! I finalment...

Volen coloms blancs i van a buscar la mare. Si del somni no desperta, feu-li un petó!

búlg

ar

Бели гълъбиБели гълъби лететеи света обиколете,мир на всякъде даретеи цветята разпръснете!

За да грейнат планините,хукнат бързичко реките,да се събудят тревичките,да зажужат пчеличките!

За да рипнат по земятавсе усмихнати децата, весела да е играта,истинска да им е СВОБОДАТА!И накрая...

Бели гълъби лететеи при мама отидете.Ако спи не я будете,а с целувка я дарете!

Елена Минкова

1� 1�

El nen i l’homeHi havia una vegada un pare amb el seu fill que anaven caminant cap a la muntanya.El nen li va preguntar al seu pare:- Pare, què és la Pau?- Fill meu, la Pau és la calma d’una batalla.És la tranquil·litat, és la bella harmonia, és la tendresa d’uns ulls com els teus.És la carícia de la brisa, és veure com els ocells volen lliures pel cel.És veure el teu ampli somriure.És veure l’alegria d’homes i dones.És compartir, és sentir l’amor.És veure la quietud del mar després d’una tempesta.És veure la imaginació plasmada de Déu en nosaltres.És treballar conjuntament, uns i altres.És veure’t créixer i córrer dia a dia.És donar amor als nostres semblants.És tenir la llibertat de decidir.Recordo tot això com si fos ahir, quan el meu pare em parlava a cada excursió que fèiem a la muntanya.Jo, en nom de tots els nens del món, demano l’oportunitat de créixer, de viure com a nens, de jugar i caminar i de tenir el dret a decidir.

El niño y el hombreÉrase una vez, un buen día, un padre con su hijo que iban caminando hacia la montaña.El niño le pregunta a su padre:- Papá, ¿qué es la Paz?- Hijo mío, la Paz es el sosiego de una batalla.Es la tranquilidad, es la bella armonía, es la ternura de unos ojos como los tuyos.Es la caricia de la brisa, es ver a los pájaros volar libres en el cielo.Es ver tu sonrisa en pleno.Es ver la alegría de los hombres y mujeres.Es compartir, es sentir el amor.Es ver la quietud del mar, después de una gran tempestad.Es ver la imaginación plasmada de Dios en nosotros.Es trabajar en conjuntos, unos a los otros.Es verte crecer y correr día a día.Es dar amor a nuestros semejantes.Es tener la libertad de decidir.Todo eso lo recuerdo como si fuera ayer, cuando mi padre me hablaba en cada caminata que hacíamos hacia la montaña.Yo en nombre de todos los niños del mundo, pedimos la oportunidad de crecer, de vivir como niños, de jugar y caminar, y de tener el derecho de decisión.

Yolanda Castañeda (curs Bàsic 3 de català)

cast

ellà

1� 1�

ZvonuriiN-am raspunsuri la intrebariAm o mare de ideiSi cuvinte adunateIn plicuri rasfirate

Cuvintele?.. sunt de prisosCa-ntrun haos fara rostNu am ani ca sa dezlegLegende ce nu le inteleg!!

Am un suflet ce se zbateIntr-atatea cuvinte moarte!Inecat cu doruri multeUcis doar cu cuvinte...

Nu am aripi ca sa zborDar am gandul calatorCe starbate ganduri multeInsetate de cuvinte....

Dar am ochi ca sa privesc Multe lumi... pana am sa crescAm privirea prea cioplitaIntr-o lume zdrentuita...

Andreea Alexandra (curs Bàsic 1 de català)

RumorsNo tinc respostes a les preguntes,tinc un mar d’ideesi paraules que queden per diren sobres escampats.

Les paraules? Són sobreres,com dins d’un caos sense sentit.No tinc anys per comprendrellegendes que no entenc.

Tinc una ànima intranquil·laentre tantes paraules mortes!Ofegat en moltes enyorances,assassinat només amb paraules.

No tinc ales per volarperò tinc la ment viatjantque dóna voltes als pensamentsapagant la set de paraules.

Però tinc ulls per mirarmolts móns... fins que creixi.Tinc la mirada massa confusa dins d’un món estrany.

rom

anès

HomeRecorda-ho si ho oblides,oh, home!Has violat ma casa,has cremat, has destruït, has matat.Fins l’aigua me l’has tret de la boca.Talment com un ocell, m’has deixat ben lligat.He batut les espines.Prometent-me un bon jou,tu m’has deixat malalt,amb la terra cremada.Tinc l’ànima baldada.He menjat pusi he begut l’amargor.Quin sentit té la vida?

Amdanam

azic

La pau que sentoLa pau de què sento parlara tot arreu,polítics i banquersen cobdícia de fer diners.

Pau meravellosaquan s’imposaper sobre d’aquestes coses:porfídia, cobdícia i avarícia.

Pau, pau, sempre pau.Se’n riuen polítics i militarsd’aquest món tan industrialitzat.

cata

là

Polítics i militarsparlen molt de paui munten les guerretesper fer, en aquest món, més pobresa.

Només Gandhide pau podria parlar,que amb pau i amb el seu tarannàun imperi derrotà.

Agustí Rabassa (curs Intermedi 2 de català)

Salem Zenia

20 21

Salam malecum balbe koltonna.Nte Nyima Drammeh, bota Gambia. Nasate Si-kunda, sateo barata karambuu uarata, noos, farmacia, bitiko fenyama beye.Gambia navanco tenkunta kele teye ala baraka bake.

Nyima Drammeh

Hola a tothom.Em dic Nyima Drammeh i sóc de Gàmbia. El meu poble es diu Si-kunda, és gran i té escola, hospital, farmàcia, supermercat i moltes coses més.Gàmbia és un país molt tranquil i no hi ha guerra.

man

ding

a

Em dic Mabinta Touray, també sóc de Gàmbia i el meu poble es diu Kulari.No m’agraden les armes, m’agrada la pau.Moltes gràcies.

Togo Mabinta Touray, nhaguiri Gambia ocu debe a togo Kulari.Ntagayangue munda, lahonia banea.Nuarsiri.

Mabinta Touray

sara

hole

Vencerem, vencerem algun dia. Oh, en el fons del meu cor, jo crec que vencerem algun dia.

Caminem junts de la mà, caminem junts de la mà, algun dia. Oh, en el fons del meu cor, jo crec que caminarem junts algun dia.

hind

iHum Honge Kamyab

Girija Prasad Mathur

No tinguem por, no tinguem por avui. Oh, en el fons del meu cor, jo crec que avui no hem de tenir por.

Visquem en pau, visquem en pau algun dia. Oh, en el fons del meu cor jo crec que viurem en pau algun dia.

Presentació

Presentació

22 2�

De profundisHi ha un camp de rostoll on cau una pluja negra.Hi ha un arbre fosc que s’alça solitari.Hi ha el xiulet d’un vent que encercla cabanyesbuides.Que trist aquest capvespre.

Pels termes del vilatgela tendra òrfena aplega encara unes quantesespigues.Els seus ulls pasturen rodons i daurats dins laposta.El seu pit és a l’aguait del nuvi celestial.

A l’hora del retorn els pastors van trobar aquell cos dolçpodrit al bardisser.

Sóc una ombra en la llunyania de pobles obscurs.El silenci de Déume l’he begut a la font de l’arbreda.

Se’m posa al front un metall fred.Aranyes busquen el meu cor.Hi ha una llum que se m’apaga a la boca.

De nit m’he trobat en un erm,tot cobert de deixalles i pols d’estrelles.Entre els avellanersvan sonar novament àngels de cristall.

alem

any

De profundisEs ist ein Stoppelfeld, in das ein scwarzerRegen fällt.Es ist ein brauner Baum, der einsam dasteht.Es ist ein Zischelwind, der leere Hütten umkreist.Wie traurig dieser Abend.

Am Weiler vorbeiSammelt die sanfte Waise noch spärlicheÄhren ein.Ihre Augen Leiden rund und goldig in derDämmerungUnd ihr Schoss harrt des himmlischen Bräutigams.

Bei der HeimkehrFanden die Hirten den süssen LeibVerwest im Dornenbusch.

Ein Schatten bin ich ferne finsteren Dörfern.Gottes Schweigen Trank ich aus dem Brunnen des Hains.

Auf meine Stirne tritt kaltes MetallSpinnen suchen míen Herz.Es ist ein Licht, das in meinem Mund erlöscht.

Nachts fand ich mich auf einer Heide,Starrend von Unrat und Staub der Sterne.Im HaselgebüschKlangen wieder kristallne Engel.

Georg Trakl

Soldat desconegutSoldat caigut a la batalla violenta,quin nom has tingut davant de la guerra,quina mare t’alleujava el somni dolç,i t’ha portat als palmells suaus.Soldat caigut a la batalla violenta,en quin país has crescut,a quines noies espaviladeshas donat el teu primer petó?O és possible que no hagis sentit calfreds del primer amor i del primer petó…És possible que no tinguessis ni barbaquan eres un soldat desconegut.Soldat caigut en una mort d’heroi,quin idioma has parlat davant de la guerra?En quina andana has deixat els nensjurant que tornaries viu?Tu has jurat, però una altra ha estat la teva sort:caigut a la batalla amb l’enemic violent,t’has quedat sol al turóon hi diu: “Soldat desconegut”.Han passat els anys, els decennis.Ha arribat l’hivern al cabell de la mare.El temps ha cavat un solc profunda la cara de la teva estimada germana.En llargues nits d’hivern,quan les forces poc a poc se’n van,la mare espera amb dolorque tornis al portal patern.

Ostaş necunoscut

Gheorghe Vacaru

rom

anès

2� 2�

Il y avait un jardin C’est une chanson pour les enfantsQui naissent et qui vivent entre l’acierEt le bitume entre le béton et l’asphalteEt qui ne sauront peut-être jamaisQue la terre était un jardin

Il y avait un jardin qu’on appelait la terreIl brillait au soleil comme un fruit défenduNon ce n’était pas le paradis ni l’enferNi rien de déjà vu ou déjà entendu

Il y avait un jardin une maison des arbresAvec un lit de mousse pour y faire l’amourEt un petit ruisseau roulant sans une vagueVenait le rafraîchir et poursuivait son cours.

Il y avait un jardin grand comme une valléeOn pouvait s’y nourrir à toutes les saisonsSur la terre brûlante ou sur l’herbe geléeEt découvrir des fleurs qui n’avaient pas de nom.

Il y avait un jardin qu’on appelait la terreIl était assez grand pour des milliers d’enfantsIl était habité jadis par nos grands-pèresQui le tenaient eux-mêmes de leurs grands-parents.

Où est-il ce jardin où nous aurions pu naîtreOù nous aurions pu vivre insouciants et nus,Où est cette maison toutes portes ouvertesQue je cherche encore et que je ne trouve plus.

Georges Moustaki

Hi havia un jardíÉs una cançó per als nens que neixen i que viuen entre l’aceri l’asfalt, entre el formigó i l’asfalti que no sabran potser maique la terra era un jardí.

Hi havia un jardí que es deia la Terra, brillava al sol com un fruit protegit.No, allò no era el paradís ni l’infernni cap cosa vista o sentida.

Hi havia un jardí, una casa, uns arbres, amb un llitet per fer-hi l’amor i un petit rierol lliscant suaument venia a refrescar-lo i li seguia el camí.

Hi havia un jardí gran com una vall, podies menjar-hi de tot i tot l’anysobre la terra ardent o sobre l’herba gelada i descobrir flors que no tenien nom.

Hi havia un jardí que es deia la Terra,era prou gran per a milers de nens.Abans ja hi havien viscut els nostres avisi pels seus avis els va ser donat.

On és aquest jardí on hauríem pogut néixer,on hauríem pogut viure despreocupats i nus.On és aquesta casa amb totes les portes obertesque encara busco i que no trobo.

fran

cès

МирПо-драг от пролетното слънце,по-тих от нежния зефирнад нашата земя страдалнадойди - очакван Мир!

Разгрей в сърцата ни утеха,от бури стрескани безспири злат олтар ще ти издигнемдойди! - очакван Мир!

Дойди, след мрачните тревогида бъдеш светъл наш кумири в нов живот да ни напътвашдойди! -очакван Мир!

Д. Дебелянов

Un volgut sol primaveral,més silenciós que un vent suaui més que la nostra terra sofertaVine, esperada Pau!

Ens ofereix comoditat en els nostres cors,espantat perpètuament per les tempestes,l’altar d’or que a vostè elevarem Vine, esperada pau!

Vine després de la tenebra per ser el nostre ídol brillanti a la nostra nova vida ensenyar-nos el camíVine, esperada pau!

D. Debelyanov

búlg

ar

Paraules de Luther KingEn primer lloc deixeu-me que us suggereixi que si volem tenir pau a la terra, la paraula fidelitat hauria de tenir per a nosaltres un significat ecumènic i no parroquial. La nostra fidelitat ha de transcendir la raça, la tribu, la classe social, la nostra pàtria; i això significa que hem de desenvolupar una perspectiva mundial. Cap individu no pot viure sol, cap nació no pot viure sola; és clar que qui opta per l’aïllament està perpetuant la guerra.

Martin Luther King(traducció en català)

cata

là

2� 2�

Un pacient especial Hi havia una vegada una doctora que es deia Maria Lala. Era vegetariana perquè li feia molta, molta pena menjar carn; li agradava molt, molt tenir cura dels animalets, de les plantes, de les flors i dels seus pacients malaltets. Quan tenien tos els donava xarop, quan tenien mal de cap una aspirina, quan tenien febre una vacuna al culet i quan els feia mal el cor, ella els auscultava amb el seu tetoscopi i els receptava molt, molt d’amor. Però un dia va venir un pacient molt, molt especial. Sabeu qui era? El Planeta Terra. –Sap, doctora? –diu el planeta Terra. –No! Què et passa que estàs tan trist? –li preguntà la doctora Maria Lala. –Em fa mal tot, tot el cos –diu el planeta.–I per què? –diu la doctora. –Perquè hi ha molta gent que no té pau, ni tranquil·litat al seu país o a casa seva i no són feliços, i això a mi em posa molt, molt trist. Saber que hi ha gent que fa molt de mal als altres, que posa bombes i es baralla per un tros de terra, quan la terra és per a tots perquè tots som iguals. I la doctora li diu:–Bé, tu no et preocupis! Jo t’ajudaré perquè et passi una mica el dolor. Serà un treball dur i llarg, però jo t’ajudaré. Vés tranquil·let i descansa, i pren aquestes gotetes d’esperança. La doctora Maria Lala va posar fil a l’agulla. Va anar a casa seva, va omplir la maleta d’unes vitamines especials i va dir als seus amics César, Gustavo, Pep, Micky i Tabarés que l’ajudessin, perquè sola no podria. Junts van emprendre el viatge. Primer van anar a l’Àfrica i allà van conèixer més persones com ells que volien curar el planeta Terra, i els van ajudar a repartir a tots els habitants del continent unes vitamines de respecte, de solidaritat, de sensibilitat i d’amor. Com que van veure que era una feina molt dura es van separar per fer-la més ràpid: la doctora i en Pep van anar junts a Europa; en César va anar a l’Índia; en Micky, en Gustavo i en Tabarés van anar junts a Amèrica; i així van curar molta, molta gent amb les vitamines de la doctora Maria Lala i van aconseguir una mica de pau i d’amor al món. Però encara queden molts llocs per recórrer i gent per curar; però entre la doctora, tu, jo i tots podem ajudar perquè aquesta pau arribi a tots els raconets del món, contagiats amb la nostra alegria, somriures i les vitamines de la doctora , ajudarem perquè al planeta Terra li passi el dolor. I vet aquí un gos i vet aquí un gat, aquest conte s’ha acabat.

Un paciente especialÉrase una doctora que se llamaba María Lala.Ella era vegetariana porque le daba mucha, mucha pena comer carne; le gustaba mucho, mucho cuidar de los animalitos, de las plantas, de las flores y de sus pacientes enfermitos. Cuando tenían tos les daba jarabe, cuando tenían dolor de cabeza una aspirina, cuando tenían fiebre una vacuna en el culito y cuando les dolía el corazón, ella los auscultaba con su tetoscopio y les recetaba mucho, mucho amor.Pero un día vino un paciente muy, muy especial. –¿Saben quién era?– El Planeta Tierra.-¿Sabe doctora? –dice el Planeta Tierra–.-¡No! ¿Qué te pasa que estás tan triste? –Le pregunta la Doctora María Lala–.-Me duele todito, todito el cuerpo -dice el planeta;- ¿y por qué? –dice la doctora–-Por que hay mucha gente que no tiene paz, ni tranquilidad en su país, o en su casa y no son felices y eso a mí me pone muy, muy triste. Saber que hay gente que hace mucho mal a otros, que pone bombas y se pelea por un trozo de tierra, cuando la tierra es para todos porque todos somos iguales.Y la doctora le dice –¡bueno, vos no te preocupes!, yo te voy a ayudar a que se te cure un poquito el dolor del cuerpo. Va a ser un trabajo duro y largo, pero yo te voy a ayudar. Vos anda tranquilito y descansa, y tómate estas gotitas de esperanza.–Manos a la obra se puso la doctora María Lala, se fue a su casa, armó la maleta la llenó de unas vitaminas especiales y llamó a sus amigos César, Gustavo, Pep, Micky y Tabaré para que la ayudaran, porque sola no iba a poder. Juntos emprendieron el viaje.Primero se fueron a África y allí conocieron más personas como ellos que querían curar al planeta tierra, y les ayudaron a repartir a todos los habitantes del continente unas vitaminas de respeto, de solidaridad, de sensibilidad y de amor.Pero como vieron que era un trabajo muy duro se separaron para hacerlo más rápido. La doctora y Pep se fueron juntos a Europa, César se fue a la India, Micky, Gustavo y Tabaré se fueron juntos a América; y así curaron a mucha, mucha gente con las vitaminas de la doctora María Lala, y lograron un poquito de paz y de amor en el mundo.Pero todavía quedan muchos lugares por recorrer y gente para curar; pero entre la doctora, vos, yo, y todos podemos ayudar a que esta paz llegue a todos los rinconcitos del mundo, contagiándolos con nuestra alegría, sonrisas y las vitaminas de la doctora, ayudaremos a que el planeta tierra se cure del dolor del cuerpo.Y colorín colorado… este cuento se ha acabado.

Michelle Martínez (curs Intermedi 2 de català)

cast

ellà

2� 2�

El desertorSenyor governador, jo vos escric tres ratlles. I no és demanar gaire si us prego les llegiu. Jo tinc entre els meus dits les ordres que m’obliguen partir prest a la guerra dimecres a la nit.

Senyor governador, li dic que em nego a fer-la. No tinc raons ni em tempta matar cap enemic. I quedi clar, senyor, que això no és cap ofensa. La decisió ja és presa: jo vull ser desertor.

Després d’haver nascut he vist morir al meu pare, germans marxar de casa i els plors dels meus petits.

Ma mare patí tant que avui ja és a la tomba i se’n riu de les bombes i els cucs del seu voltant. Quan era presoner varen prendre’m la dona, varen prendre’m les hores i el meu passat feliç.

hind

i

Demà de bon matí me n’aniré de casa i esclafaré la porta als nassos de l’ahir.

Viuré de les almoines que em donin mans senzilles D’Alcoi a la Cerdanya diré a la bona gent: Negueu-vos a obeir digueu no, a les ordres no aneu pas a la guerra. Negueu-vos a partir.

Si s’ha de perdre sang perdeu Senyor la vostra feu bé el paper d’apòstol senyor governador. I si em feu perseguir digueu als qui em segueixin que no duré cap arma. Podran tirar tranquils.

Boris Vian

Tunka nigumarana lahi digaamu siki conanda,Mahogabe mundamaha durohoto a naharaHo wi n’dromunnahaaFaanka ñandi forseNa mohosirondi kataa gajanena araaba nwuro

Panie Prezydencie Ani mi to w głowieNie po to żyję na świecieAby rżnąć biedakówProszę się nie gniewaćLecz muszę być szczeryPowziąłem decyzjęBędę dezerterem.

Lou weçu sa ma juddu Laa guiss ça ma baye faatuSa may rak daw ker gueak lloyi sa may doom

Mi madre sufrió tantoQue ya está bajo tierraSe ríe de las bombasY hasta de los gusanosCuando estuve presoMe robaron la mujerMe robaron las horasY mi feliz pasado

sara

hole

po

lonè

sw

olof

cast

ellà

man

ding

aàr

ab

Saama soomanda diounoMbe funtila suho-konoMbe kunun bunda soronna

El desertor

�0

Tots els nens cantem cançonsTots els nens del meu carrer volen jocs, volen somriure.Tots els nens del meu carrer, volen créixer i viure bé.Un company per fer tabola, una casa i una escola.Tots els nens del meu carrer volen créixer i viure bé.Tots els nens de la ciutat, volen pares ben alegres,tots els nens de la ciutat, volen pau i germandat.Si la pau sempre fa falta, ho direm amb veu ben alta,tots els nens de la ciutat, volen pau i germandat.Cada nen del meu país, obre els ulls amb esperança,cada nen del meu país, té el desig de ser feliç.Tots els nens cantem cançons, perquè els homes ens escoltin,tots els nens cantem cançons, perquè els homes siguin bons.Si cantant el pit s’eixampla, també el cor es fa més ample,tots els nens cantem cançons, perquè els homes siguin bons.

Josep M. Espinàs(cançó per a nens)

cata

là

Ho organitzen:

Hi col·laboren:

Benestar i FamíliaPla Local d’Acollida i Ciutadania (PLAC)

TAIRATNULOV AUGNELL AL REP