Sant marti 84

redacció: 93 458 87 80 – [email protected] | anuncia’t: 686 42 95 17 – [email protected] | administració: [email protected]

líniasantmartíbarcelona liniasantmarti.cat · 18/2/2016 · Núm.84 · Difusió controlada per OJD-PGD: 15.025 exemplars quinzenals

Opinió especial pàg 4Carles Puigdemont, presidentde la Generalitat: ‘La forçatranquil·la de la Muriel’

Reportatge pàg 3Ciclistes i vianants: unaconvivència que es posaa prova dia rere dia

Reivindicació pàg 8L’Ateneu del Clot posa en marxa una campanya pertrobar un local “definitiu”

Un segle i mig de la CooperativaAntiga del Camp de l’Arpa

L’entitat va celebrar diumenge el 150è aniversari amb la reivindicació de la reforma de la seu de fons pàg 8

Comerços pàg 10Colau només protegirà cincestabliments emblemàtics

Esports pàg 12Kiplagat i Kipurto guanyenuna Mitja marcada pel vent

Concert pàg 9El cantant britànic Marc Almond fa una exhibició de talent a Razzmatazz

pàg 9

El ‘hostel’ més verdEl Twentytú, del 22@, escollit l’alberg més ecològic del món

Per a publicitat: [email protected] - 686 42 95 17 | 2 líniasantmartí.cat 18 febrer 2016

3 | líniasantmartí.cat18 febrer 2016Reportatge

“El perfil del ciclista de Barcelo-na no és, ni de bon tros, el d’un ci-clista incívic”. Qui fa aquesta afir-mació no és cap membre d’algu-na plataforma de ciclistes, sinóJoan Estedeordal, el presidentde Barcelona Camina, una entitatque defensa els drets dels vianantsa la ciutat.

El desgraciat accident que vapatir la diputada Muriel Casalsamb un ciclista –i que ha causatla seva mort aquest cap de set-mana– va revifar el debat al vol-tant de la convivència entre via-nants i ciclistes. El problema,però, és que aquest debat sovintes genera a través de percep-cions i queixes d’afectats que no

es poden prendre com una reali-tat representativa. A més, quanparlem de topades entre bicicle-tes i vianants, les úniques esta-dístiques existents són les dels ac-cidents que acaben en ingréshospitalari, que assenyalen que el2015 només hi va haver un acci-dent greu per atropellament d’unvianant per part d’un ciclista i queel 2014 aquesta xifra va ser dequatre. És a dir, avui dia no hi hadades que quantifiquin els acci-dents lleus i això és un problema.

Què cal fer, doncs, si no tenimdades? Per saber per on van elstrets cal parlar amb alguns caps vi-sibles dels representants de les pla-taformes de ciclistes i de vianants.Estedeordal té més coses a dir. “Elprincipal problema per als via-nants són els cotxes, que provo-quen 600 atropellaments a l’any”,afirma convençut el president de

Barcelona Camina, que col·loca lesbicicletes molt avall en l’escala deproblemes dels vianants. “Un al-tre problema dels vianants és lapèrdua d’espai que hem patit elsdarrers anys. Les terrasses i el mo-biliari urbà cada vegada omplenmés les voreres”, afegeix. Quan seli pregunta per les bicis, Estede-ordal afirma que “més aviat estemdavant d’un ciclista que no va perla calçada perquè té por”. Una si-tuació que s’ha de combatre, diu,amb una aposta per “reduir la ve-locitat a la ciutat i crear ‘Espais30’ –zones on la velocitat dels cot-xes està limitada a 30 km/h–, peròaixò és un procés que tardaràuna mica”.

Qui també hi diu la seva en totplegat és Albert Garcia, membred’Amics de la Bici. Quan Garciaparla, de seguida transmet unadefensa enèrgica dels ciclistes.

“S’ha criminalitzat la bicicleta deforma infundada, hi ha una alar-ma social falsa”, assegura. Segonsaquest representant d’Amics de laBici, “a la gent li fa por tot el quedesconeix. Amb la bici hi ha mol-ta desinformació i és molt fàcil in-duir a l’opinió pública. La majo-ria d’atropellaments a la vorera elscausen els cotxes i ningú protes-ta”. Garcia, que lamenta que “vasen bici i estàs assenyalat”, insis-teix en la necessitat que “a les es-coles es faci educació viària enclau europea, activa i que ensen-yi a ser responsable i a fer-se curadels vianants”.

ELS VIANANTS, L’EIX CENTRALSegons el departament de Mobi-litat de l’Ajuntament, a Barcelo-na cada dia es fan 2,5 milions dedesplaçaments a peu. Aquestarealitat fa que Ole Thorson, pre-

sident de l’Associació de Preven-ció d'Accidents de Trànsit i en-ginyer de camins especialitzat entrànsit, remarqui que “el més im-portant és que la ciutat estigui pre-parada per als vianants”.

Thorson considera que la re-lació entre vianants i ciclistes “ésuna mica tensa” i ho atribueix,principalment, al fet que “l’espaique té el vianant ha quedat reduït”.“No estem acostumats que la vo-rera sigui un espai tranquil, iavançar en els ‘Espais 30’ evitariaque el ciclista vagi per la vorera”,afegeix Thorson. Nascut a Dina-marca, aquest expert té clar que“aquí el ciclista no és com el nòr-dic i a alguns els falta responsa-bilitat, però aquesta és de tothomi la clau és una bona convivènciaentre totes les parts”. Queda clarque ciclistes i vianants no tenenmés remei que entendre’s.

Condemnats a entendre’s» L’augment dels ciclistes a la ciutat provoca que creixi el debat sobre la convivència amb els vianants » La relació entre els dos col·lectius no és conflictiva tot i que sí que es viuen episodis amb tensió sovint

Albert RibasBARCELONA

El debat sobre la convivència entre ciclistes i vianants torna a agafar força. Foto: Generalitat

| 4Opiniólíniasantmartí.cat 18 febrer 2016

líniasantmartí.cat publicitat 686 42 95 17

Les cartes d’opinió es poden enviar a: [email protected]

Línia Sant Martí no comparteix necessàriament les opinions que els signants expressen en aquesta secció ni se’n fa responsable.

redacció: [email protected] publicitat: [email protected]ó: [email protected]

Dipòsit legal: B.11298-2010

amb el suport de:Difusió controlada

15.025 exemplars quinzenals

Un diari participatiu

Actualitat a la xarxa

#AdéuDeNou#GràciesMuriel #Únics

4Rajoy, contradictorioper David Rabadà

El presidente en funciones delGobierno de España ha estadoaños acusando a los indepen-dentistas de no abordar el prin-cipal problema de la nación, lacrisis económica.

Hace escasos días contra-venía su discurso de antañocon otro paradójico. Ante los po-sibles pactos entre PSOE y Po-demos, ahora Rajoy afirma queel principal problema de Espa-ña es el independentismo. ¿Enqué quedamos?, ¿la crisis, o elseparatismo? La verdad es queno es la primera vez que Rajoyse reitera en algo durante me-ses y luego cae en paradojas. De-fendía la unidad española perorespetaba Gibraltar ante el Re-ino Unido; decía que los cata-lanes separatistas perderían sunacionalidad europea ante una

ley que no lo dice; olvidaba elSáhara Occidental, Filipinas o elRosellón como partes de Espa-ña entregadas a otros pero ex-ige a Cataluña su pertenencia alReino; eleva la Constituciónespañola como estandarte de launidad nacional aunque lamayoría de jóvenes españolesjamás la hayan votado; y por úl-timo predica que el intento ca-talán divide a la sociedad espa-ñola pero no para de intentarque su España rompa con las delos otros partidos políticos.

Ahora para Rajoy lo másimportante es el separatismocatalán. Pues si quieren marc-harse los catalanes mejor te-nerlos como amigos que comoenemigos. La unidad da la fu-erza, el ataque de Rajoy lacontradicción.

@trinitro: Sin el trabajo de gente comoMuriel Casals, hoy mi segunda lengua es-taría mucho peor y la esperanza de tenerun nuevo país no existiría. Gracias.

@xdocampo: Si el Reial Madrid guanyasobrat és un espectacle, però si ho fa elBarça és una falta de respecte. Plo-ramiques.

@rogeRosich: Esperanza Aguirre plega i javeurem què amaga sota el llit... Però marxafotent l'enèssim ‘zasca’ a Rajoy, donant exemple.

Tribuna

La mort inesperada i prematu-ra de la Muriel Casals ens deixasense una de les veus i persona-litats que ha contribuït decisi-vament a canviar la història re-cent d’aquest país. Totes lesMuriels que hi ha entre els quil’hem coneguda en alguna de lesetapes de la seva vida són la ma-teixa, i l’endevinem de seguidaquan ens posem a parlar d’ella;tant li fa si és algú que l’hagi visttreballar des del seu primerenccompromís polític o algú quen’hagi vist la darrera versió.

Sempre era la mateixa en elcaràcter i les conviccions, en lamanera d’expressar-se i en lamanera de tractar els altres.Parlar de política, de cultura, dellengua o de país era un tot, i peraixò la Muriel contemplavaaquesta etapa del país amb unail·lusió emocionada que ambprou feines podia dissimular,sobretot en les grans ocasions.Una etapa en què tot allò que liha importat al llarg de la vidaconfluïa en un projecte coral: laindependència de Catalunyaempesa des de la societat civil, demanera transversal i amb lacomplicitat de la política parla-mentària de la qual ella havia ac-ceptat de formar part com adarrer acte de servei.

Des de la seva condició dedona progressista i des del seucatalanisme profund, va llegir l’e-volució del país i va veure que laindependència era l’única sorti-da per als anhels socials i nacio-nals pels quals havia lluitat sem-pre. I per això tenia clar sempreque el sobiranisme havia de sertransversal per a ser majoritari iva treballar amb insistència pereixamplar-ne les bases.

El somriure amb què MurielCasals explicava sempre les co-ses ajudava a sumar complici-tats. Perquè ella exemplificavamillor que ningú el que ja es co-neix com la revolució dels som-riures. És la nostra manera de ferles coses, amb un somriure alsllavis, amb la força tranquil·laque ens dóna saber que som ma-joria, amb la gent i amb les ur-nes. Una majoria que ella haviaajudat a fer gran i que sabia queencara l’havíem de fer més gran.

La Muriel estava cridada, enla seva condició de presidenta dela comissió parlamentària d’es-

tudi del procés constituent, a te-nir un rol fonamental en la con-secució del projecte col·lectiuque ha mobilitzat tantes i tantespersones.

Lluitadora per la democràcia,defensora dels drets de les per-sones, compromesa amb la llen-gua i la cultura, amb la cultura dela pau i la solidaritat, la Murielés un referent ètic a seguir.

En temps de crisi de la polí-tica, els valors de la Muriel sónels que hem de defensar i re-ivindicar: l’honestedat, la cohe-rència, la senzillesa, la discreció,la tendresa… No seríem aquí id’aquesta manera sense l’es-

forç, sovint discret, d’algunespersones molt determinades.En els moments més difícils delprocés, el seu paper ha estatdeterminant. I sempre defugintels focus, amb aquella humilitatque la caracteritzava. La Murieltenia totes les virtuts del procési cap dels seus defectes. La re-cordaré amb un agraïment infi-nit en aquelles petites hores enquè tot semblava perillar (enmés d’una ocasió, tot s’ha de dir)i emergia, gairebé sense adonar-nos-en, una voluntat indoble-gable d’una dona que física-ment podia semblar fràgil peròque tenia totes les fortalesesque es poden tenir en el món ci-vilitzat: cultura, diàleg, pacièn-cia… i conviccions basades enuna recerca esforçada del bécomú.

Quan la veia preocupada, joem preocupava molt; quan laveia feliçment emocionada, emcommovia i em feia feliç veure-la feliç i sabia que anàvem bé. Seli podia escapar a l’ensems unsomriure tímid, una miradacòmplice i alguna discretíssimallàgrima difícil de contenir perexpressar, aquestes darreres set-manes entre la investidura il’accident, tot el que sentia da-vant del repte que teníem –i te-nim– al davant.

Ella n’ha estat una de lespersones més importants i de-cisives, i li devem renovar i re-doblar el compromís per arribarfins al final. Recordarem la Mu-riel, recordarem el seu exempleque ennobleix el país i sabremcompletar el somni que tantagent com la Muriel ha ajudat afer lluminós i possible. Gua-nyarem per ella.

Sabrem completar

el somni que tanta

gent com la Muriel ha

ajudat a fer possible.

Guanyarem per ella

per Carles Puigdemont i Casamajó, president de la Generalitat

4La força tranquil·la de la Muriel

Per a publicitat: [email protected] - 686 42 95 17 5 | líniasantmartí.cat18 febrer 2016

| 6Envia’ns les teves cartes a: [email protected]íniasantmartí.cat 18 febrer 2016

@japtapias: El referéndum es una prácticademocrática ante la crisis de legitimidadde la actual configuración del Estado enCataluña.

@Casfetera: Amb l’anunci de la marxad'Esperanza Aguirre, el Partit Popular litreu una dimissió d'avantatge a Con-vergència.

@encampanya: Fer una chirigotafalangista a Santoña no té cap gràcia. Elque és divertit seria fer-la al casc antic deDonosti.

Un diari obert

Opinió en 140 caràcters

Parlem-ne. Hi ha un debat atemporalque de tant en tant treu el cap als mit-jans de comunicació, però sense quedar-s'hi massa. Ve i se'n va. Mai acabem d'en-llestir-lo. És un debat magnífic sobre elsnostres polítics, la seva vàlua com a re-presentants públics i la responsabilitatque el càrrec els atorga.

És un debat de preguntes. Es pot serministre d'Agricultura sense saber del totqui és, per exemple, el president d'Unióde Pagesos? Es pot dur la cartera de laconselleria d'Ensenyament sense tenircap mena d'experiència en l'àmbit edu-catiu o sense haver trepitjat mai una es-cola pública? És sensat gestionar lacultura d'un país sense saber defensarplenament la seva llengua o sense en-tendre les necessitats de la majoria delsector?

Si creiem que sí perquè ser ministreo conseller és només un encàrrec polí-tic i no tècnic, llavors ens semblarà lò-gic que aquell mateix ministre de Fo-ment acabi sent-ho més tard de Justícia,saltant d'un ministeri a l'altre amb unaagilitat admirable. Perquè, total, és no-més un càrrec polític. Els tècnics que hihagi a sota ja s'encarregaran de fer fun-cionar la maquinària de veritat. L'im-portant és que el conseller o ministre deSalut de torn tingui una bona trajectò-ria professional, encara que aquestatrajectòria hagi passat per despatxosd'advocats, multinacionals del sector ali-mentari o vestuaris d'equips de prime-ra divisió. Ja farem el fet.

Seguint aquesta teoria meravellosa,però, vostè mateix podria ser consellerd'Interior si acredita una experiència no-table com a responsable del gardenque dirigeix des de 1985, perquè si haacumulat prou anys de coneixementcol·locant les plantes a lloc, de ben segurque podrà col·locar també els manifes-

tants a lloc el dia que li esvalotin el car-rer. Té la saviesa adient per dirigir elsMossos, la seguretat, les grans opera-cions d'Estat i el que faci falta. Si hi hares més concret, deixi-ho per la secretariageneral. Vostè limiti's a guiar les líniesbàsiques del departament, que ho faràmolt bé.

Volem això? Volem que ens gover-ni gent preparadíssima, però prepara-díssima per a altres àmbits que no sónels que acaben gestionant? No seria mi-llor que qui tingués la màxima respon-sabilitat en un departament fos algú queconeix el sector com ningú, per evitar aixíque als molts errors que cometrà, segur,s'hi sumin també els errors per desco-neixement del gremi? No seria més efi-cient reduir aquest marge d'error ambalgú que no sigui vist des de baix com unpersonatge aliè a la professió? No hi haningú més que pugui ser ministre deTreball amb més garanties? No hi haningú que pugui representar Benestar iFamília havent viscut de primera mà quèes cou en aquests conceptes tan fona-mentals i delicats com són el benestar iles famílies?

No cal dir noms, les carteres que ano-meno són aleatòries. Ens sortirien moltsnoms de governs anteriors, i molts delsgoverns actuals. Tant espanyols com ca-talans. En aquest sentit, som força igu-als. Per desgràcia, els criteris per no-menar polítics d'alta volada continuenallunyant-se del sentit comú i acos-tant-se cada vegada més a raons perso-nals o de confiança. I sembla que la ten-dència va per llarg.

Encara no hem entès que precisa-ment el que transmet més confiança, elque realment pot fer respirar tranquil unpresident i una societat, no és aquellapersona correcta i coneguda, sinó aquellpolític que sap de què parla.

4Ministres de tot per @ModernetdeMerda

Vivim un drama humanitari amb unamediterrània convertida en malson i ce-mentiri blau. Els governs europeus, en-tre calculadors, egoistes i porucs, no s’a-treveixen a l’acollida. No es tracta d’u-na qüestió de solidaritat, només, sinó dedret internacional i d’asil. Cal dir, no obs-tant això, que el govern alemany, ambcrisi interna i en el partit que li dóna su-port, fa un esforç.

Dins d’altres crisis com la socioeco-nòmica, la crisi de refugiats és un nou ar-gument per al populisme de dretes i elsque atien la xenofòbia. Tots ells adver-saris de la democràcia. Veiem a Alema-nya la funesta actuació de PEGIDA, lacrema de cases per a refugiats i la por dediversos governs europeus que rebaixenles previsions d’acollida, com a mínim,o promulguen lleis de confiscació debéns a les persones refugiades.

Cal una societat activa i reivindica-tiva davant d’aquesta Europa glacial, toti el canvi climàtic, comanada pel pen-sament conservador i l’austeritat que hadut una part de la població europea a pa-tir atur i pobresa. Cal més democràciaen aquesta ‘democràcia’ que aixecamurs i tanques de filferro davant l’aco-llida als 4,6 milions de sirians que fugende la guerra, com d’altres persones del’Afganistan, de l’Iran, d’Eritrea.

El populisme titlla de perill les per-sones que “ens vénen a prendre serveispúblics”. Ho fa per desviar l’atenció deles veritables causes de la crisi. Preténresponsabilitzar dels problemes les víc-times dels despropòsits d’un sistema quenecessita profundes reformes; preténresponsabilitzar les persones que fugende l’Estat Islàmic i de la guerra, atrapa-des a Turquia i presoneres de les màfiesper arribar a les illes gregues.

On és el lideratge de l’esquerra eu-

ropea? On és l’humanisme d’Atenesi/o de Jerusalem que ens fonamentacom a europeus, en paraules d’Steiner?

La resposta a molts dels reptes de laglobalització i l’europeització de l’eco-nomia és en les ciutats, en els seus bar-ris, en la participació i en construiramalgama de persones i entitats que po-sin els drets humans al davant. Drets perals quals ja vivim aquí i pels que fugintde la guerra tenim el deure d’acollir.

Sí, deure. Dèiem que no és nomésuna qüestió de solidaritat. És una qües-tió de Dret. Després de la II Guerra Mun-dial, el 1951, es va elaborar la Conven-ció de Ginebra per acollir persones des-plaçades. I ara els estats, que ens fancomplir la llei, de vegades fent ús del mo-nopoli de la força, vulneren el dret in-ternacional i el d’asil.

El politòleg nord-americà Benja-min R. Barber creu que el món estariamés ben governat si fos en mans d’al-caldes, i proposa un parlament mundiald’alcaldes. S’està demostrant a Europaque, davant la inacció dels estats, són elsbarris actius i les ciutats associades quiestan davant de la sensibilització. Des deColònia fins a Lesbos, des de Lampedusaa Barcelona. El pròxim dissabte 27 de fe-brer sortirem al carrer per reclamar viessegures per a les persones refugiades.

El moviment essencial és el retorn.Tornem a les ciutats i als barris, com ala Sagrada Família i a Gràcia a Barcelo-na, amb moviments solidaris a favor del’acollida. Fem-los confortables, espaisde drets i deures, invertim-hi els recur-sos públics i privats de manera coordi-nada, amb objectius compartits, i veu-rem com les crisis s’afebleixen. I veuremque els drets humans no són només gra-fies negres sobre paper blanc, paperblanc de vegades tacat de sang.

4Darrere la crisi dels refugiatsper Josep Xurigué (@josepxurigue), doctor en Ciència Política (UAB)


Sant Martí| 8

líniasantmartí.cat 18 febrer 2016

Campanya de l’Ateneu del Clotper trobar un local “definitiu”

ENTITATS4L’Ateneu del Clotha posat en marxa la campanya#NoDesapareixerem per rei-vindicar “un local definitiu”que, diuen, s’hauria d’aconse-guir a “mig termini per arrelar-nos i evitar així el risc de des-aparèixer”.

L’Ateneu ha posat en marxala campanya a través del nouportal de participació de l’A-juntament decidim.barcelona,on recorda la necessitat d’a-quest nou local per tal que totesles entitats que acull “puguin

continuar la seva tasca al barrien un local en condicions”.

De moment la iniciativa jacompta amb el suport de 165persones. Un dels signants re-corda que “l’activitat culturalque ens ofereix l’ateneu és de ca-ràcter plural i per a tots els pú-blics”, mentre que un altre re-marca que “l’ateneu és una en-titat històrica del barri molt ac-tiva, amb més de 40 anys d’e-xistència nascuda dels movi-ments populars veïnals de re-sistència a l'antic règim”.

TRANSPORT4L’incendi que lasetmana passada va provocar elcaos a Rodalies Renfe i al metro,i que va afectar entre 70.000 i100.000 persones -depenentde la versió-, es va originar enuna estació fantasma que per-tany al districte de Sant Martí,concretament entre Arc deTriomf i el Clot Aragó, on escreuen l’avinguda Meridiana i elcarrer Tànger.

Es tracta de l’estació Bifurca-ció-Vilanova, construïda com a

baixador de la línia de ferrocarrilde Renfe en el marc del projectedel Pla Ferroviari de finals dels 60i principis dels 70. La infraes-tructura, però, no es va arribar aobrir mai -sí que ho va fer la delColt-Aragó, construïda a la ma-teixa època- i des de llavors ha es-tat una estació fantasma.

Segons els Bombers de Bar-celona l’incendi que va provocarel caos ferroviari es va originarper l’acumulació de deixalles ialtres materials. Diferents mit-

jans van informar que on va co-mençar l’incendi hi dormen in-digents. Les flames haurien co-mençat en un matalàs utilitzatper una d’aquestes persones iposteriorment s’hauria estès acausa de la brossa.

Durant la incidència, Pro-tecció Civil va activar la prea-lerta del pla Ferrocat pels pro-blemes de mobilitat, mentreque l’Ajuntament va posar enmarxa el Pla Bàsic d'Emergèn-cies Municipal

L’Ateneu del Clot és una de les entitats més dinàmiques del barri. Foto: Ateneu

Caos viari amb origen al districte

Imatge de la zona on va començar l’incendi. Foto: Twitter

La Cooperativa Antiga del Campde l’Arpa és la cooperativa mésantiga de la ciutat i aquest diu-menge va fer la festa de celebra-ció d’una data molt especial: elseu 150è aniversari.

La diada es va haver de cele-brar, un any més, a La FormigaMartinenca, ja que la seu històri-ca de l’entitat fa més de cinc anysque està tancada. La cooperativano pot pagar les obres de rehabi-litació i fa més d’un lustre que vacedir l’edifici a l’Ajuntament acanvi que fos el consistori qui s’o-cupés de la necessària rehabilita-ció. L’acord que van firmar l’en-titat i l’Ajuntament establia que lagestió de l’equipament passaria amans municipals durant, com amínim, 15 anys però les obres nis’han fet ni estan pressupostades.

El president de la Cooperati-va Antiga del Camp de l’Arpa, Fe-lip Zacarías, explica a Línia SantMartí que “amb el nou governsom més optimistes i crec que hiha possibilitats de tirar el projecteendavant”.

Sobre la festa de diumenge,Zacarías mostra la seva satisfac-ció “per haver aconseguit reunir200 persones en la celebraciód’una data que és un orgull per a

l’entitat i el barri”. A la festa, pre-cisament, hi van ser el regidor Jo-sep Maria Muntaner i Jordi Via,el comissionat d’Economia Coo-perativa, Social i Solidària. En de-claracions a BTV, Via va assegu-rar que la rehabilitació de la seu“no és una qüestió inviable ,però volem que tingui sentit res-pecte del pla de treball general defoment de l’economia coopera-tiva, social i solidària”.

Entrega d’una placa durant la festa de diumenge. Foto: Twitter (@xavierbanyon)

La Cooperativa Antiga del Campde l’Arpa arriba als 150 anys

» L’entitat va haver de tornar a celebrar el seu aniversari a la FormigaMartinenca, ja que està esperant la rehabilitació de la seu històrica

RedaccióEL CAMP DE L’ARPA

Port Olímpic | Dos detinguts per agressió amb arma blancaEls Mossos d’Esquadra van detenir la matinada de dimarts dos homes de nacionalitat belga i síria per presumptament haver agredit amb arma blanca dos porters d’una discoteca del Port

Olímpic. Els detinguts, de 19 i 26 anys, circulaven amb una moto robada a gran velocitat i sensecasc quan van ser localitzats per una patrulla de paisà. Després d’una persecució van ser detinguts

9 | Sant Martí líniasantmartí.cat18 febrer 2016

Marc Almond fa una exhibicióde talent a la sala RazzmatazzMÚSICA4El cantant britànicMarc Almond, referència mun-dial de l’electropop, va demos-trar dissabte passat a Razzma-taz 2 que, tot i la seva veterania,continua en forma.

Almond va apostar per un re-pertori principalment pop que vatranscórrer per diferents etapesde la seva dilatada trajectòria.‘The velvet trail’, el seu disc del’any passat, va tenir un paper re-lativament secundari però ambaparicions sòlides i brillants.‘Minotaur’, ‘Scar’ o ‘Demon lover’van aportar moments de passiói intensitat que, amb l’excepció

d’algun moment quan va tocarforça la veu, que van fer les de-lícies del públic. Això, combinatamb la seva classe al damunt l’es-cenari que van fer que es veiés unAlmond amb un gran repertoride gestos i moviments, va acabard’engrescar el públic.

Un dels moments destacatsde la nit va arribar quan Al-mond li va dedicar ‘Burn bright’a David Bowie, mentre que altram final del concert va acabarmostrant un exemplar d’una re-vista musical amb una portadade Bowie que algú del públic liva donar.

Sant Martí, i més concretamentEl Parc i la Llacuna del Poble-nou, poden dir que tenen elhostel més ecològic del món.

Es tracta del Twentytú, querecentment ha rebut aquest re-coneixement -el Best Green Hos-tel- en el marc dels premis HOS-CARS, els premis dels hostelsmés prestigiosos d’àmbit mun-dial que reconeixen la qualitat

dels millors albergs. És la sego-na vegada que el Twentytú repaquest reconeixement d’ençàque va obrir les seves portes el ju-liol del 2012, ja que el 2014 es vaendur el mateix reconeixement.

En declaracions al web del’associació Poblenou UrbanDistrict, el director del Twenty-tú, Ignacio Uñó, ha valorat moltpositivament el premi pel fetque són els mateixos clients elsencarregats de decidir-lo. “Estàdemostrat que el consumidor éscada vegada més sensible iagraeix l’aplicació de polítiques

responsables. Per això, aquestreconeixement és molt valuósper a nosaltres”, assegura Uñó.

Aquest premi no és el primerque rep aquest alberg del [email protected] 2015 va ser guardonat amb elcertificat Biosphere de turismeresponsable i el 2014 es va endurel premi al millor hostel durantels premis mundials de turismeper a joves que organitza StayWise. El hostel també ha rebutpremis d’àmbit català, com el dela millor iniciativa emprenedo-ra de turisme responsable de larevista Descobrir.

El Twerntytú és al carrer Pamplona del barri del Parc i la Llacuna del Poblenou. Foto: Twentytú

El ‘hostel’ més ecològic del món,al Parc i la Llacuna del Poblenou

RedaccióSANT MARTÍ

Marc Almond, en una imatge d’arxiu. Foto: Arxiu

Comerç| 10


L’Ajuntament ha reduït a la mei-tat la llista d’establiments emble-màtics a protegir en relació al’anterior catàleg del govern deTrias. A la nova proposta muni-cipal n’hi ha cinc, mentre que al’anterior n’hi havia 10. Els co-merços protegits són l’orxateriaTio Che, a la Rambla del Poble-nou, 10; la farmàcia Almirall, aMarià Aguiló, 125; la licoreriaFerreres, aTaulat, 91; la Pubilla delTaulat, a Amistat, 10, i el Poblet laAfricana, a Pere IV, 193.

Al global de la ciutat, la novaproposta municipal inclou 211establiments que es beneficiarandel Pla de protecció de les botigueshistòriques que es portarà al prò-xim Ple del 26 de febrer. Unes me-sures que ja han rebut el vistiplaudel grup de CiU, que considera

que el nou pla “beu i s’inspira” enel que va presentar l’any passat.

El nou pla té com a objectiuprotegir aquests negocis, tot i quereconeix la seva incapacitat desalvaguardar l’activitat dels ne-gocis, que és el que justament de-manava l’Associació de Comer-ços Emblemàtics. “No hi ha ha-gut cap canvi respecte de la pro-posta anterior”, lamenta JosepMaria Roig, secretari de l’entitat.

Com a contrapartida, el con-sistori hi destinarà 1 milió d’eu-ros anuals en ajudes en l’IBI i bo-nificacions per fer obres als lo-cals, unes ofertes que tampoc

convencen els propietaris. “Nohem demanat subvencions, se-ria un greuge comparatiu amb laresta de botiguers”, critica Roig.

El pla estableix tres categoriesde protecció patrimonial. Totplegat, unes mesures que noil·lusionen els botiguers, que es-tan negociant amb el PSC perportar la qüestió al Parlament. Unpartit que en l’àmbit local hacondicionat el seu suport al nouPla de protecció a què aquest sub-vencioni el 95% íntegre de l’IBI ies creï un fons de 3 milions per apossibles adquisicions de co-merços per part del consistori.

Colau només protegirà cincbotigues històriques del districte» Sant Martí passa de tenir 10 establiments emblemàtics a cinc en lanova proposta municipal, que els botiguers consideren “insuficient”

F. Javier RodríguezSANT MARTÍ

Concurs | Publiquen els premiats del ‘Comparteix l’amor amb l’Eix Clot’El concurs de Sant Valentí que va organitzar l’Eix Clot ja té guayadors. Són de 18 persones que van

compartir la fotografia de la campanya a les xarxes socials. Els noms dels afortunats estan penjats al webde l’associació, conjuntament amb el corresponent premi. Es tracta de nits d’hotel, sopars romàntics i vals

de compra a bescanviar a les botigues de l’eix. Els premis s’han d’anar a buscar a la farmàcia J. Mesia.

Comparar preus abans decomprar: 9 de 10 clients ho fanCONSUM4Segons un estudipublicat pel portal Rastreator,nou de cada 10 persones a l’es-tat comparen preus abans d’ad-quirir un producte. La compa-ració dels preus de venda, talcom assenyala l’esmentat estu-di, es fa tant de manera onlinecom visitant físicament els es-tabliments.

Tanmateix, aquesta tascatan recomanable no s’aplica almercat dels aliments, ja que se-

gons l’estudi de Rastreator l’a-limentació és el setè sector onmés es compara, per darrere deviatges, assegurances, telefoniamòbil o productes financers,entre altres.

De fet, el 64,3% dels en-questats assegura que mai haconfrontat tarifes, mentre queun 36% diu que ho ha fet en al-guna ocasió. Només un 14% re-alitza comparacions de manerahabitual.

El projecte ‘Comerç a la xarxa’ aterra a Sant Martí

INTERNET4Geolocalitzar lesbotigues barcelonines a la xar-xa i fer-les més accessibles pera tothom. Aquest és l’objectiudel programa Comerç a la xar-xa, una iniciativa impulsada perBarcelona Activa amb la col·la-boració de la Fundació Barce-lona Comerç. Després de la pro-va pilot que es va efectuar als ei-xos comercials del districte deSants, ara aquest projecte arri-ba a Sant Martí.

L’Eix Sant Martí ja ha anun-ciat que en les pròximes setma-nes s’adirà al projecte i avisa alsbotiguers que pròximament re-bran la visita dels promotors dela iniciativa –degudament iden-

tificats–. Aquest és un servei to-talment gratuït on cada botiguerque ho desitgi pot tenir la sevafitxa a Google My Business, unaaplicació que recull informaciópràctica sobre diferents esta-bliments, com ara fotografies,ubicació o dades de contacte.

Des del mateix eix comercialconsideren que aquest projecte“és una excel·lent iniciativa” perincorporar els comerços a l’es-pai digital i “dinamitzar” la sevaactivitat.

Segons dades de Google,prop del 83% dels usuaris demòbil estan interessats en ser-veis de geolocalització com elque ofereix My Business.

El consistori amplia la sevaproposta de festius d’oberturaHORARIS4Mig pas enrere del’Ajuntament respecte dels ho-raris comercials. Si a principis demes presentava una propostaque contemplava l’eliminaciódels 10 diumenges d’obertura al’estiu i la creació de quatre denous al maig i a l’octubre –unaproposta que va ser rebuda ambdivisió entre els botiguers i bel·li-gerància entre els partits de l’o-posició–, ara el govern local haplantejat que aquests dies festius

d’obertura s’ampliïn a cinc.Aquesta nova proposta busca elconsens de les formacions polí-tiques per tal que s’aprovi al Pledel dia 26.

I és que CiU, la principal for-ça de l’oposició, ja va mostrar el seudesacord amb la primera ofertaperquè, segons van dir, feia “saltarpels aires el consens assolit amb elsector” la passada legislatura. Desde C’s i PSC també es va criticaraquesta primera oferta.

Aquest projecte millorarà la geolocalització de les botigues. Foto: Arxiu


Esports| 12


El Júpiter ensopega a Ascó i s’allunya del ‘play-off’

FUTBOL4El Júpiter va empatara zero al camp de l’Ascó diu-menge passat, un resultat quedeixa els martinencs setens amb38 punts, a sis de les places deplay-off.

Aquest empat, afegit a lavictòria del Gavà a Morell –undels equips que també lluitaper accedir a les places que do-nen accés a les eliminatòriesd’ascens–, allunya els de Juan-jo García de la part noble de laclassificació de Tercera.

Els gris-i-grana, però, tin-dran diumenge a la Vernedal’oportunitat d’escurçar distàn-cies amb el play-off, ja que re-bran el Vilafranca, un equipque ara per ara és quart amb 44

punts. En cas de victòria, el Jú-piter faria un pas endavant im-portant –i davant d’un rival di-recte per l’ascens– per assaltarles places d’ascens.

A més, a finals de febrers’espera que el golejador de l’e-quip, Kuku, es recuperi de laseva lesió de lligaments que l’hadeixat ko durant les últimessetmanes de competició.

DERROTA DEL MARTINENCPer la seva banda, el Martinencva caure a domicili dissabte con-tra l’Abadessenc per 2 gols a 1, enun partit que fa baixar els ver-mells fins a la novena posició.Diumenge, a casa contra el Tona,podran redreçar el seu camí

L’Enginyers derrota el Sitges i es consolida a mitja taula

RUGBY4El Barcelona Engin-yers va guanyar el Sitges per 5 a40 en una nova demostracióde força dels de la Mar Bella. Unresultat que permet els homesde Jordi Sánchez consolidar-sea mitja taula. Ara per ara són si-sens amb 40 punts, fruit devuit victòries i nou derrotes.Els assajos de Miranda, Taboas,Anguita, Palomar, Ambroj i He-vin van ajudar a doblegar elSitges, que s’enfonsa a la taula.

Amb aquest panorama elsmartinencs rebran a casa aquestdissabte el Fénix RC de Sara-gossa, un rival que ve de guan-yar un gran equip com el CAUValència per un ajustat 28 a26. Tot i que els aragonesossón novens, la moral amb quèafrontaran el partit de dissabtea la Mar Bella ha de servir d’a-lerta. Una victòria de l’Engin-yers, per altra banda, els apro-paria a les primeres places.

La intensitat va marcar el partit contra l’Ascó. Foto: FCA

Barcelona debat el seu model esportiu per al futur

PARTICIPACIÓ4Barcelona haestat ciutat Olímpica i ha celebrati acollit un munt d’esdeveni-ments esportius de primer ordredurant els últims 30 anys. Ara,la ciutat ha començat a debatrequin ha de ser el seu model es-portiu de cara al futur per tal deseguir sent un dels referents enaquesta matèria.

Per aquest motiu, el passat dia6 de febrer es va celebrar la pri-mera jornada participativa per de-

cidir el Pla d’Actuació Municipalesportiu, en el marc del Pla Es-tratègic de l’Esport. Durant aque-lla sessió, oberta a la participaciód’esportistes, educadors, moni-tors, clubs i federacions diverses,van sortir tot un seguit de pro-postes i mesures per aplicar en elspròxims anys. En total hi van par-ticipar 250 persones, que es vanorganitzar en grups de treballtemàtics que van crear els prin-cipals eixos de l’acció de futur.

Els atletes africans continuen do-minant la Mitja amb mà de ferro.Diumenge passat, en una edicióde rècord amb més de 16.500 par-ticipants, els kenians FlorenceKiplagat i Vincent Kipruto van su-mar una nova victòria al seu pal-marès individual. La sortida i lameta eren al passeig de Pujades iels tres primers quilòmetres delrecorregut portaven els partici-pants del passeig de Colom i perun tram de l’avinguda del Paral·lel.

Kiplagat va confirmar-se comuna de les corredores del momenti va sumar la seva tercera victòriaconsecutiva a la ciutat. La kenia-na s’havia plantejat el repte de re-baixar per tercer any consecutiula seva plusmarca mundial, peròva quedar lluny d’assolir-ho. “Elvent que bufava ha fet que fos im-

possible obtenir un resultat mi-llor”, va explicar al final de la cur-sa. Kiplagat va completar el re-corregut en 1 hora, 9 minuts i 19segons (més de 4 minuts més len-tament que l’any passat). La sevacompatriota -tot i que corre perSuècia- Isabellah Andersson vaacabar en segona posició i la por-tuguesa Jessica Augusto va com-pletar el podi.

Pel que fa a la categoria mas-culina, Vincent Kipruto es va co-ronar com el quart vencedor de laprova en les darreres sis edicions.El kenià va imposar-se a l’es-print final a l’italià Daniele Meuc-ci i a l’etíop Abdi Fufa. Kipruto vaaturar el cronòmetre en 1 hora, 2minuts i 54 segons mentre que elsseus rivals van creuar la meta pocssegons més tard.

Kiplagat, al centre de la imatge, durant la cursa. Foto: Mitja

Kipruto i Kiplagat guanyen unaMitja Marató marcada pel vent» Els africans es consoliden com els grans dominadors de la prova» La keniana aconsegueix la tercera victòria consecutiva a la ciutat

RedaccióSANT MARTÍ

Prova | Obren les inscripcions per a la Cursa de la Guàrdia UrbanaLes inscripcions per participar en la quarta Cursa DiR-Guàrdia Urbana ja estan obertes. Aquesta

carrera, que està homologada per la Federació d’Atletisme, recorrerà l’avinguda Diagonal des del seuinici a les Corts fins al mar, ja al districte de Sant Martí, en un circuit en línia recta de 10 quilòmetres.Les inscripcions es limitaran a 15.000 places i es tancaran el 4 de maig, quatre dies abans de la prova.


| 14Agendalíniasantmartí.cat 18 febrer 2016

[email protected]

AGENDA UINZENALQDIUMENGE 21 DE FEBRER18:30 ConcertMúsica Coral, a càrrec de l’Agru-

pació Coral La Pau, que farà un repertori decançó popular i sardanes. / Casal de Barri Bacde Roda.

DEL 25 AL 27 DE FEBRER15:00 Fòrum Internacional de Grafologia, psi-

cologia del rostre i llenguatge corporal, diri-git a professionals de les ciències forenses, se-guretat corporativa, dret, història i recursoshumans. / Campus Ciutadella.

DILLUNS 29 DE FEBRER18:00 Xerrada sobre feng shui i la creació de

l’harmonia i millora de la vida, a càrrec d’E-va Lledó, consultora de la matèria a l’EscolaEuropea. Entrada gratuïta, aforament limi-tat. / Espai Antonio Miró Peris.

FINS AL 26 DE FEBRERMatí-Tarda Exposició fotogràfica Camins, fruit

dels viatges dels membres del Col·lectiu Pi-xel Sant Martí. / Centre cívic Sant Martí.

FINS AL 27 DE FEBRERMatí-Tarda Exposició Diario de una monja ar-

tista i Desmonjar, una mostra on dialogueni conviden l’escultura realitzada en tela de cotói dibuixos en tinta sobre tela. / La Farinera.

DIJOUS 25 DE FEBRER18:00 Llibres a escena: El llapis màgic, una pro-

posta per despertar l’interès per la il·lustra-ció entre un públic major de quatre anys. / Bi-blioteca Poblenou.

DISSABTE 27 DE FEBRER11:00 Tallers de descoberta. Chomon, màgia,

beuratges i fades, un recull de vuit films ambelements màgics que neixen de l’eternadualitat entre el bé i el mal. / Biblioteca Campde l’Arpa.

DISSABTE 20 DE FEBRER18:00 Partit de rugby entre l’Enginyers i el Fè-

nix RC, corresponent a la jornada 18 de Di-visió d’Honor B. / La Mar Bella.

CULTURA INFANTIL ESPORTSEXPOSICIONSTALLERS

La companyia PocaCosa Teatre portala història d’unes bruixes que han fetfora de Catalunya i s’han instal·lat enun carreró. Cadascuna explicarà laseva història. / La Farinera.

TeatreEl carreró de les bruixesDg. 21 de febrer a les 12:00

Taller a càrrec de l’especialista Sara Mo-lina Rojas que intentarà impregnar alsseus participants de positivisme enversla vida i els projectes de futur. / La Pi-zarra de Raimunda (C/ Selva de Mar,213).

Teràpia positivaRe-Il·lusiona’t

Dll. 22 de febrer a les 18:00

Concert de Lucía Scansetti, on pre-sentarà el seu últim Dimensions of dia-logue. Aforament limitat. / BotigaFNAC Diagonal Mar.

ConcertLucía Scansetti

Ds. 27 de febrer a les 19:00

Partit de futbol entre el Júpiter i Vila-franca, corresponent a la 26a jornadade lliga de Tercera. / La Verneda.

Partit de futbolJúpiter-Vilafranca

Dg. 21 de febrer a les 12:00

línia 21 edicions de proximitat Barcelona · Barcelonès NordBaix Maresme · l’Hospitalet

Baix Llobregat ·Vallès · Turisme

LíniaLíniaLíniaLíniaLíniaLíniaLíniaLíniaLíniaLíniaLíniaLíniaLíniaLíniaLínia

LíniaLíniaLíniaLíniaLínia

LíniaLíniaLínia

Periodicitat

MensualEixampleNou BarrisSarrià-Sant GervasiSant AndreuCiutat VellaHorta-GuinardóMar (ed. Castelldefels i entorn)Mar (ed. Baix Maresme)Vallès (ed. Cerdanyola i entorn)Vallès (ed. Sabadell i entorn)CornellàTres (Esplugues i entorn)Nord (ed. Martorell i entorn)l’Hospitalet

QuinzenalSantsSant MartíGràciaLes Corts

SetmanalNord (ed. Barcelonès Nord)

Vallès (ed. Vallès Oriental)

Tirada

180.35015.02515.02515.02515.02515.02515.02515.02515.02510.02510.02510.02510.02510.02510.025

120.20015.02515.02515.02515.025

108.20015.02512.025

Total 408.750

14 mensuals4 quinzenals2 setmanals

180.350120.200108.200

[email protected]

la primera xarxa de periòdics de proximitat del país

408.750 exemplars

difusió controlada per OJD/PGD

línia


| 16 líniasantmartí.cat 18 febrer 2016 Pròxima edició: 3 de març

Documents

Sant marti 84