Santa Pau: full de ruta del Turisme Cultural més espectaculars de tota l’orfebreria catalana medieval. I així un llarg etcètera. D’altra banda, al llarg del 2009 l’Institut

CroscatLA REVISTA DE SANTA PAU – NÚM. 12 – DESEMBRE 2010

• PrismaDOSSIER ANUAL

TURISME

Santa Pau:full de ruta delTurisme CulturalProposta de nova senyalèticaProposta de nou logotip

3

DOSSIER ANUALCol·leccionable

Prisma, Núm.3Revista Croscat

PRISMA 12_EL CROSCAT 15/12/10 13:09 Página 1

2

CroscatLA REVISTA DE SANTA PAU


TURISME

1.1 Reflexions de context

Quan a inicis del 2009 l’ajuntament de Santa Pau es planteja la necessitat d’ela-borar una document marc dedicat al turisme cultural del municipi, Catalunya estrobava inmersa, com la resta de l’esta i el món occidental, en la primera gran crisieconòmica del segle XXI. Per molt que el nucli d’aquesta crisi siguin el crèdit iel finaçament (i l’especulació derivada) en realitat és un episodi més de la crisi delsector secundari als països més desenvolupats, i que en aquesta ocasió ha afectatmassivament alguns sectors industrials tradicionals com el de la construcció, l’auto-mobilístic, o el ja més que malmès ram del tèxtil. Davant la força productiva iels baixos costos dels productes fabricats a la Xina, l’Índia i l’extrem orient, lesmultinacionals i els grups de capital occidentals opten cada dia més per la deslo-calització de la producció, i d’aquesta manera s’aprima el teixit industrial del nostremón, o bé aquest pateix greus reestructuracions i en camps superespecialitzats,com la tecnologia biomèdica.

L’aprimament del sector secundari ha causat l’efecte contrari en el sector tericiari,és a dir, els serveis. Així els països desenvolupats veuen com poc a poc els serveispassen a ser una de les àrees principals de l’economia. En aquest sector serveis, téun paper cada dia més destacat el turisme, i de fet, els analistes es posen d’acorden valorar-lo com una de les activitats que ha ajudat a paliar els efectes de la crisi.Al seu torn, el turisme també s’està especialitzant, i en aquesta especialització estàjugant un rol primordial això que s’anomena “turisme cutural”.

No és aquest el millor espai per a deliberar sobre els mil significats d’aquestaexpressió, sinó per centrar-se en el fet que Santa Pau recull, en el seu terme munici-pal i el seu nucli històric, tots els elements per a ser considerat, ja d’entrada,com un destí de primer ordre per al turisme cultural. Una altra qüestió és el “com”s’ha dirigit el reclam i l’arribada d’aquest tipus de visitants (un bon percentatgedels quals de fora de l’Estat) i si s’han potenciat correctament els diversos atrac-tius i valors del municipi. I anant més enllà, quines serien les consideracions afer i els projectes a potenciar de cara a una optimització dels recursos existents ia la generació de nous pols de difusió i creació de riquesa.

A desgrat, doncs, del sector primari (minvant) i el secundari, els serveis estanconstituint la principal garantia de futur d’un territori de tradició eminentmentagrícola i cert relleu industrial, que per raons geoestratègiques no prima l’impulsde la indústria i en canvi prioritza en moltes ocasions un creixement contingutbasat en l’oci i la cultura d’impacte moderat per al medi, però d’alt valor estra-tègic i econòmic, propiciant així l’arribada d’un turisme que ara ja tothom denominaturisme cultural.

Una de les opinions generalitzades que cal desmentir de soca-rel és la idea queel turisme cultural simplement consisteix en generar unes activitats i ofertes d’oci

Santa Pau i el turismecultural a Catalunya

1.

COORDINACIÓ I REALITZACIÓ:MIQUEL ÀNGEL FUMANAL I PAGÈS

CULTURÀNIA

DOCUMENTACIÓ:JÚLIA GUTIÉRREZ ORTIZ

CULTURÀNIA

SENYALÈTICA:XAVIER MOLINER I SÍLVIA ARMENGOL

ANDRONA

GRAFISME:MIQUEL AMELA I ORIOL PIFERRER

NIFAVA

ASSESSORAMENT:ALBERT REIXACH I SALA

CSIC (BARCELONA)


3



TURISME

i lleure que moltes vegades impliquen la transformació arquitectònica i urbanís-tiques de les viles i ciutats que han prioritzat aquest fenòmen en l’organtizaciódel seu desenvolupament econòmic. D’uns anys ençà els guanys del turisme cultu-ral no només s’estan valorant en clau econòmica sinó també en la millora de laqualitat de vida d’aquestes viles i ciutats, qualitat de vida que alhora es converteixen un atractiu més dins la pròpia oferta turística. Com exemple d’aquesta actitudes podria citar el moviment d’origen europeu (ja internacional) de les città slow,abanderat de la reivindicació d’una altre model turístic possible que no es basi enles construccions faraòniques o en la sobrexplotació dels recursos i la infravalo-ració dels mateixos.

Moviments com aquest han servit de context ideològic per a molts destins turís-tics catalans allunyats de les zones tradicionalment més col·lapsades del país, bàsica-ment les poblacions costaneres estivals i les comarques pirinenques volcades en latemporada hivernal. Així, les comarques de l’interior han pogut optar per un modeldiferent que, aclarim-ho, és el més sostenible dels per ara existents, i que an lamajoria dels casos ha suposat una important recuperació i revalorització del patri-moni natural i cultural de les regions implicades.

En aquest moment la Garrotxa viu un moment d’esplendor com a referentemergent del turisme cultural a Catalunya, especialitzat en tradició, art, gastro-nomia, turisme rural i esports de muntanya. La “fama” garrotxina no només vedonada per la capacitat inventiva dels seus establiments i espais naturals, sinó perla capacitat organitzativa d’aquests, que ha donat un consorci com Turisme Garrotxaque, de bracet amb la direcció del Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa,ha impulsat projectes i iniciatives que han resultat primeres referències a nivelleuropeu, com la Carta Europea del Turisme Sostenible, la qual ja ha esta obtin-guda per alguns empresaris i emprenedors de la comarca.

1.2 Turisme cultural a Santa Pau

Santa Pau , malgrat ser un municipi de l’interior del Principat que des de l’inicihauria de basar els seus atractius turístics en l’exceptional patrimoni natural i cultu-ral, va establir durant els anys 80 del segle XX uns mecanismes per a l’atracció deturistes molt semblants al “turisme de sol i platja” en versió muntanya (innombra-bles autocars, visites llampec, turoperadors) i no ha estat fins l’inici del segle XXIque s’han començat a plantejar noves fòrmules procurant filtrar, o més ben dit,especialitzar la tipologia del visitant. Tot i això cal valorar positivament les inèrciescreades, ja que el turisme d’autocar i de la tercera edat continua sent un pilarimportant i que no cal eliminar, sinó mantenir i aprofitant-ne millor els recursosi aportacions.

Tanmateix s’ha vist com augmentava sensiblement el turisme de grups reduïts,normalment familiars, els quals constitueixen la tipologia ideal de visitants almunicipi. Les avantatges són múltiples: es sol tractar de persones amb un poderadquisitiu mitjà-alt, una formació cultural també mitjana, amb capacitat de depla-çament propi i interès per la pràctica de l’esport, la gastronimia, el patrimoninatural i cultural, etc.

Santa Pau registra al llarg de l’any una xifra estable de visitants superior a les80.000 persones. Naturalment la xifra real deu ser bastant superior, ja que cal


4



TURISME

incloure tots aquells visitants que no realitzen cap consulta a l’oficina de turisme,i per tant no queden comptabilitzats.La distribució dels mesos de màxima afluèn-cia és deguda principalment a la conformació de les diferents festes del calen-dari anual, tot i que hi ha dos mesos que concentren una tercera part del totalanual: els mesos de març o abril (depenent de quan s’escau la Setmana Santa) iel mes d’agost que és quan tenen vacances la majoria de catalans, els quals seguei-xen constituint la principal font de visitants.

Així doncs la població autòctona constitueix el principal grup de visitants aSanta Pau, en més d’un 70%, seguit per la resta d’Espanya, Holanda, França iAnglaterra. Òbviament aquestes tres procedències són més quantioses per raonspurament geogràfiques, ja que corresponen als territoris que comparteixen fronte-res, autonòmiques o estatals, amb Catalunya. Per això britànics, alemanys, i holan-desos no superen en cap cas el 7% respectivament.

Els visitants es troben amb un municipi mitjanament ben preparat per a l’aco-llida. En els darrers anys han proliferat el nombre de places per dormir, tot sensela construcció de cap gran hotel, sinó mercès a la transformació de vivendes encases i apartaments de turisme rural i els càmpings, a part de la petita iniciativa“hotelera” duta a terme des de Cal Sastre. El turista pot obtenir àmplia i variadainformació des de l’Oficina de Turisme o des d’altres punts informatius, com elde l’aparcament de la Fageda, i l’oferta lúdica i cultural és variada.

Per contra, la diversitat d’informació i formats gràfics també pot ajudar a laconfusió; és difícil trobar a parcament en determinats ponts i festivitats anuals, ino s’aconsegueix aturar del tot el trànsit rodat per l’interior de la Vila Vella o lamateixa Fageda d’en Jordà. És evident la manca de senyalització del nucli histò-ric, i el garbuig visual de la senyalització actual. La informació dels panells i impre-sos normalment no és multilingüe, no existeix un llibre actualitzat, la imatge corpo-rativa del municipi és dels anys 80 del segle XX... A part, molts dels recursos iatractius amb què compta el municipi, no són accessibles: dos exemples de vilavella serien el castell dels barons i el museu parroquial, el qual conté una de lesobres més espectaculars de tota l’orfebreria catalana medieval. I així un llargetcètera.

D’altra banda, al llarg del 2009 l’Institut Català de Recerca en Patrimoni Cultu-ral (ICRPC), vinculat a la Universitat de Girona, ha realitzat un estudi del perfildel visitant a partir d’un conjunt d’enquestes, que aporten una actualització de lesdades, i també algunes conclusions molt interessants de cara a definir la realitatturística del municipi i enfocar-ne la millora. En resum, es constata que la visita ala Vila Vella es dóna bàsicament com a part de la visita al PNZVG, on els volcansCroscat i Santa Margarida, i la Fageda d’en Jordà, són els punts més freqüen-tats. El temps dedicat a la visita al nucli de Santa Pau és, en general, poc impor-tant, sempre dins un lapse de d’entre 30’ i 2 hores. El major nombre de visites esconcentra entre les 11h i 13h. La majoria de visitants combinen la “passejada” pelnucli antic amb la visita a altres indrets de la Garrotxa, car normalment les estadesa la comarca són d’1 o 2 dies. Es constata també la manca d’informació als diver-sos edificis i elements històrics del nucli, com també la inexistència d’un centrede visitants o un centre d’interpretació de tipus museístic que pugui allargar eltemps de visita, així com millorar la comprensió del conjunt.

Moltes de les qüestions anteriors són tractades en els apartats següents, però


5



TURISME

cal fer unes consideracions al respecte que van més enllà de les aspiracions delpresent informe, que cal esbossar a tall de marc de les actuacions necessàries:

– En general, és desitjable la millora de tots els mecanismes d’informacióexistents, tant humans, gràfics com informàtics.

– A curt o mitjà termini s’haurà de debatre en profunditat l’accessibilitat delsvehicles als diversos espais d’interès patrimonial, tant natural com cultural, icom tractar les aglomeracions dels dies punta.

– Les actuacions en terreny de promoció turística han d’anar encarades a millo-rar la qualitat, i no la quantitat, del turisme habitual. El mateix nombre relatiude visitants és molt més que suficient per a aportar més riquesa al municipi.

– A banda de la projecció de Santa Pau a nivell nacional i estatal, s’haurà deposar atenció en les possibilitats de projecció internacional, i per això s’obren,d’entrada, dos grans camins possibles:

• Aprofitar la infraestructura i projecció del Parc Natural i crear espais i oportu-nitats per a acollir esdeveniments internacionals de caràcter científic.

• Que la transformació del castell esdevingui un motor de canvi essencial,i serveixi per a dotar Santa Pau d’uns espais capaços d’acollir festivals musicalso d’arts escèniques, reunions i congressos d’alt nivell…

El repte, doncs, no està només en solucionar detalls, sinó en canviar de concepte,i anar a cercar els llistons més alts: convertir el municipi i en referent. Referentmundial.

1.3 Per un document marc

El present document s’ha realitzat elaborant un anàlisi social i estadístic del’evolució del turisme a la localitat, anàlisi que serveix de base per a la diagnosi ila formulació de propostes i eixos de treball. Per això s’ha compilat tot el materialpossible, estadístic, gràfic i iconogràfic, de difussió i senyalització, alhora que s’hantingut en compte les relacions institucionals dels diferents organismes interrela-cionats amb l’àmbit turístic. Les dades s’han obtingut de l’Arxiu Municipal, l’Ofi-cina de Turisme, la direcció del Parc Natural, el Consell Comarcal i les esmenta-des associacions.

Des del moment de l’encàrrec municipal fins avui, ha transcorregut un any, elqual ha servit per molt diverses qüestions, però sobretot dues que cal reflectirconvenientment:

– Els 12 mesos transcorreguts han permès d’observar el cicle turístic d’un anysencer, amb totes les seves estacions i particularitats. Aquesta visió global s’hapogut incloure a l’informe, i altrament no hauria estat possible.

– Les diverses presentacions, entrevistes i observacions que s’han dut a terme ambels diferents agents implicats. A hores d’ara els esbossos de l’informe ja han estatpresentats en tres ocasions: a l’Ajuntament, la Taula de Turisme i el Patronat deTurisme de Santa Pau, i de totes elles s’han recollit explicacions i suggeriments.


6



TURISME

En definitiva, s’ha interpretat la petició del consistori santapauenc com la d’obte-nir un document marc, de caire molt més fiolosòfic o de reflexió, que no paspurament estadístic o de caire econòmic. En l’estat de crisi econòmica global actual,convé sobretot prendre decisions estratègiques que condicionin en positiu el desen-volupament futur, i aquest és, doncs, un document quasi ideològic, basat en diferentseixos de treball d’interès general, alguns dels quals s’han aprofundit més extensa-ment.

Els eixos de treball escollits han estat 5, en funció de les necessitats relativa-ment més urgents per al desenvolupament del turisme cultural del municipi:

– El desenvolupament de l’Oficina de Turisme, que és la infraestucura públicaprincipal de recepció i difusió turística.

– El Castell dels barons, que aspira a convertir-se en un revulsiu que pot canviarla història de la vila per sempre.

– La relació amb el Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa, sensdubte un dels temes més polèmics.

– La creació d’una nova Senyalètica informativa i direccional especialment peral nucli històric.

– I finalment el disseny d’un nou Logotip promocional del municipi. Cadas-cun d’aquests temes està subdividit en tres apartats: anàlisi, diagnosi ipropostes/eixos de treball.

En el moment de plantejar-se l’elaboració de l’informe existia un sisè eix detreball dedicat a la indústria agroalimentària local i la seva producció, però és certque el projecte ja ha estat desenvolupat paral·lelament, i per tant cal esperar a laseva consecució.

Cadascun dels 5 punts han estat tractats en 3 subapartats:

A: AnàlisiD: DiagnosiP: Propostes / eixos de treball

Però per raons òbvies d’espai, en aquesta edició només es presenta el tercersubapartat, recollint les propostes o eixos de treball, a tall de conclusions. Excep-cionalment, els punts 4 i 5 s’hi ha afegit un resum de la diagnosi, ja que són dostemes ja parcialment desenvolupats.


7



TURISME

Un dels hàndicaps en què viu Santa Pau és la manca d’aparcament els dies demàxima afluència. Els espais existents queden saturats, i els dos vorals de la carre-tera i els veïnats i cases colindants s’omplen de vehicles i persones circulant. Moltsvehicles continuen estacionant a la Plaça Major.


8



TURISME

Propostes / Eixos de treball• D’entrada cal impulsar un augment i millora tant de la infraestructura de

l’OT com del personal que hi treballa. Moltes oficines semblants del país hanaprofitat la línia de subvencions PLADETUR també per a realitzar millores d’infraes-tructura i mitjans de difusió en les respectives oficines municipals de turisme.

• D’entrada cal situar un punt d’informació modern i actualitzat a l’entrada dela vila o bé aprop de les zones d’aparcament habilitades, fora de la Vila Vella. Aixòpodria implicar, de forma redundant, un augment del personal especialitzat.

• És necessària la redacció d’un nou pla d’usos i aprofitament de l’espai de CanVayreda, seu de l’OT. La potencialitat de l’edifici és molt major del què s’utilitzafins ara, quan de fet, només funciona activament com un taulell de recepció/infor-mació de visitants.

• En aquest nou pla d’usos s’ha de contemplar també la millora de la senya-lització de l’OT en el sí del poble, exterior i interior, que caldrà repensar si algunequipament semblant s’acaba instal·lant al castell un cop aquest sigui rehabilitat.

• L’OT ha de poder oferir permanentment tant un servei de visites guiadessense que la seva execució impliqui el tancament de l’OT o bé una disminucióde a qualitat del servei; i de l’altre costat, l’OT ha de poder oferir un sistemad’informació autònoma que permeti al visitant realitzar de forma indepentent unavisita per la vila amb el màxim d’informació possible. Per això darrer, caldriapensar en la introducció d’un servei d’audioguies o semblant.

• Així mateix, cal dotar l’OT de sistemes d’informació digital i interactiva, comja s’ha aplicat en altres municipis comparables a Santa Pau per la seva riquesa cultu-ral. Un d’aquests seria un audivisual, ubicable en algun dels espais de Can Vayreda,on es pogués donar amb múltiples llengües informació bàsica visual en movimentsobre el municipi, una mena de “introducció” a tota la seva riquesa i possibilitats.

• Al costat d’això, cal pensar en la implementació de sistemes interactius (ordina-dors, connexions públiques a internet, taules o pantalles tàctils, etc.) que perme-tessin l’obtenció d’informació de manera autònoma, i que no necessàriament s’hau-ria de localitzar en l’OT, sinó que podria trobar-se en qualsevol altre punt de lavila.

• Pe que fa al material imprès (fulletons, tríptics, llibres, etc) és realment difícilaconseguir la unificació de criteris per al material que s’entrega als visitants, ja queels seus orígens són molt diversos. No obstant, i si bé seria quasi impossible unaunificació de disseny entre PNZVG, Turisme Garrotxa, Consorci Girona-CostaBrava, etc., l’Ajuntament hauria de coordinar una unificació de disseny i criteri(aquesta sí, possible) com a mínim de tot el material que s’edités des de Santa Pau,tant des del propi consistori, qualsevol regidoria, Patronat de Turisme, associa-cions veïnals i de comerciants, etc. La unificació és essencial per a una bona percep-ció i distribució de la informació al visitant.

• Una altra de les millores necessàries, la redacció i edició d’un llibre monogrà-fic actualitzat i amb capacitat multilingüe, ja ha estat impulsada des de l’Ajunta-ment, i a hores d’ara es treballa en la seva confecció.

Oficina de Turisme (OT)2.


9



TURISME

Entrar a l’Oficina de Turisme de Can Vayreda, perfectament enclavada a l’entradade la muralla (en un angle de la plaça del Firal dels bous) suposa un bombardeiggràfic de material imprès divers que en alguns casos pot donar informació contra-dictòria o no suficientment actualitzada.

Conceptes clau:

- nou pla d’usos- millora aprofitament de l’espai- augment de personal- més punts d’informació- nova senyalització- unificació del material imprès- audioguies / sistemes interactius- llibre monogràfic multilingüe


10



TURISME

Propostes / Eixos de treball• De cara a garantir la màxima participació, pública i privada, considerem que

la millor via de gestió seria mitjançant la creació d’una fundació de caràcter cultu-ral, en el patronat de la qual participarien d’institucions, empreses, persones, atítol individual o col·lectiu, vinculades a la vila o bé al món de les ciències i l’huma-nisme. Aquesta fundació podria constituir el consell rector encarregat de la gestióde l’equipament. Fóra clau que totes les institucions possibles (Ministeris, Genera-litat, Diputació, Ajuntament, etc.) hi tinguessin un representant, així com la propie-tat del castell.

• Alhora, la constitució d’aquesta fundació, que podria dur el nom de Ponç III(fundador de la vila de Santa Pau i segurament constructor del primer recintecastrense), es podria produir un cop la propietat hagués cedit els espais demanats,evitant així qualsevol tipus de fricció, per tal com fins ara la família Sarriera s’hamostrat reticent a la participació en qualsevol fundació o patronat creat expres-sament.

Primeres idees per a un avantprojecte d’equipament cultural:

Naturalment, l’aprofitament del castell com a equipament cultural dependràde la quantitat d’espai i superfície que la propietat es reservi per a la construccióde l’Hotel que tenen projectat. Deixant això de banda, per a poder aprofitardegudament l’espai i els avantatges que suposa l’edifici del Castell de Santa Pau,tant des del punt de vista de la vila, portes endins, com de cares enfora, per alturisme (local, nacional, estatal i internacional), els processos a seguir en l’ade-quació del Castell s’haurien d’ordenar dins d’un Pla Director general, en el qual,les actuacions preferents serien els següents:

–1. Redacció d’un informe històricoartístic exhaustiu de l’edifici, estudi quefins ara ha mancat, i totes les descripcions al respecte han esdevingut parcialsi, en molts casos, errònies. Caldrà analitzar totes les parts del castell: murs,finestres, torre, capella, sales, etc., per poder senyalar amb la màxima precisióels sectors més antics, els afegits, les ampliacions, les restauracions, etc. Senseaquesta informació és impossible realitzar una restauració arquitectònicaamb garanties.

–2. Al mateix temps que es realitza l’informe, caldria una intervenció arqueo-lògica en diversos nivells: un dels més interessant seria buidar l’aigua acumu-lada i excavar el sòl de la cisterna del pati. També s’haurien de algunes cales(les mínimes necessàries) a les sales i magatzems de planta baixa, així com alterra de la capella, entre d’altres.

–3. Tot seguit, es procediria a la restauració arquitectònica integral. Si bé éscert que els murs mestres de l’edifici es troben en força bon estat i són massis-sos, de pedra ben tallada, cal revisar la solidesa de tots i aclarir i unificar interiori exteriorment, per mitjà de repicat, substitució de maçoneria moderna i conso-lidació, totes les estructures. També caldria una intervenció específica en cadas-cun dels tres nivells existents:

El castell dels barons3.


11



TURISME

– Nivell 1) A la planta baixa, s’ha de treure tota la maquinària agrícola iintervenir en els paviments, a més de desmuntar el teatrí de l’ala oest. Aquestnivell es podria aprofitar, d’una banda, per a tenir-hi una sala polivamentd’actes i exposicions (“la presó” o sala d’armes), una botiga de productesartesanals, una sala equipada per a albergar l’Arxiu Municipal de Santa Pau,una altra (o bé combinar-ho) per a l’Arxiu de la família Santapau (actual-ment privat), etc

– Nivell 2) A la planta central, que pel seu aspecte és la planta noble, i quepatí una remodelació completa potser a finals del segle XVI, s’ha de recupe-rar el sistema original de les sales, les quals es veuen transformades per lacol·locació de múltiples envans durant la utilització de l’edifici per part dela comunitat de monges que hi residia. Aquesta planta aniria dedicada, enuna part de la seva superfície, a l’àmbit museístic. És possible que hi haguésalguna dificultat per la denominació oficial de “Museu”, pel que es podiapensar en una exposició permanent, sota la denominació de Centre d’Inter-pretació que, en darrer terme, actuaria realment de Museu. Alhora cal teniren compte la possibilitat d’incloure en exposició permanent el tresor parro-quial, amb peces de notable interès artístic que a més, coincidirien per crono-logia, amb la temàtica del museu.

– Nivell 3) El nivell superior o golfes (de les quals una part s’ha esfondratrecentment) s’ha de restaurar en profunditat, tant pel que fa al paviment(en molt mal estat en alguns sectors) com per la coberta, que caldria aïllardel tot però conservant la fesomia, de manera que constitueix una de leszones més interessants estèticament de tot el castell.

Finalment, queda esmentar el prat (antigament conreat) situat a l’est de l’edi-fici, també part de la propietat. Un arranjament sever, la irrigació continuada ila cura de la gespa, proporcionarien a la vila un escenari excel·lent, potser millorque el propi pati d’armes, pel fet de no tenir pràcticament cap limitació arquitec-tònica. Un primer avantprojecte que ja s’ha realitzat contempla la possibilitat queel prat es convertís en un espai amb graderia i escenari polivalent, fet que dotariala vila d’un equipament que fins ara s’ha resolt amb muntatges efímers a l’airelliure o l’utilització del “Centre”, que malgrat la intensa activitat realitzada, estroba notablement desfassat, sobretot a nivell d’infraestructura tècnica.

En aquest nou espai polivalent, Santa Pau podria pensar de celebrar-hi anual-ment un esdeveniment d’alta volada, amb relació al patrimoni cultural del municipi.Una mena de festival interdisciplinar, englobat en un títol genèric.

Altres aspectes i consideracions, a més dels simplement enumerats, s’han dedesenvolupar degudament en el necessari Pla Director esmentat.

- equipament essencial- tranformació de la vila vella- infraestructura motriu de projecció- internacional- injecció de capital- estudis històrics i arqueològics

- centre d’interpretació- integració del museu parroquial- hosteleria- equipaments municipals- acolliment de visitants

Conceptes clau:


12



TURISME

Propostes/ Eixos de treball

– Per totes les característiques excepcionals suara definides, pel que fa a super-fície total municipal i concentració d’atractius del patrimoni natural i cultural, calque Santa Pau pugui marcar una línia d’estil propi dins el PNZVG i que comencia promocionar-se com a capital rural del PNZVG, enfront de la Definició de lacapitalitat rural de Santa Pau dins el PNZVG (enfront la urbana, Olot).

– Per a assolir aquest objectiu, és imprescindible, entre d’altres qüestions, queSanta Pau impulsi una renovació de la junta del PNZVG, i si cal, canviar els estatutsde la mateixa, que vénen donats pel decret de juntes sobre el qual es regeix eldepartament de Medi Ambient de la Generalitat, que és el gestor directe de lainstitució. La presència directa i permanent de Santa Pau en la junta, participanten les decisions d’aquesta, com a municipi de ple dret, seria la plataforma idòneaper a promocionar-se dins i fora del PNZVG i poder mantenir-hi una veu pròpia.

– Seguint la mateixa línia, part de la capitalitat desitjada s’aconseguiria ambcapacitar Santa Pau per a esdevenir seu d’un equipament en clau museïstica omediàtica equivalent a una subseu del Museu dels Volcans, o de qualsevol altreequipament de referència, que ara no posseeix, diferent de Can Jordà, que nopassa de ser un centre tècnic i logístic del PNZVG, amb escassa utilitat per al turistai poca potencialitat de projecció cara al municipi. L’obtenció d’un nou equipa-ment està íntimament lligada a la intervenció sobre els béns culturals de la vila,especialment el castell, i per tant, aquí es torna indestriable la potenciació del patri-moni natural amb el cultural.

– La millora i creació d’equipaments culturals també assenta les bases per a unamillor projecció internacional de Santa Pau, de bracet amb l’excel·lent imatge queel PNZVG gaudeix en els organismes i associacions nacionals, estatals, europeesi internacionals. De fet, un dels possibles motius pels quals Santa Pau mai no hapogut ser amfitriona d’un esdeveniment internacional vinculat al PNZVG (congres-sos, simpòsums, assemblees, etc) és, en bona part, per la manca d’una bona infraes-tructura per a l’ocasió.

– De fet, l’acolliment d’un esdeveniment internacional no pot fer-se sense infor-mar i rebre el suport de la pròpia població local, la qual caldria implicar de formamassiva, si més no, a nivell informatiu. Si fins ara ha existit la percepció (no massaallunyada de la realitat) que el PNZVG és una institució que es creà de formasúmament burocratitzada i d’esquenes als mateixos habitants, és obligació de totsque aquesta percepció canvïi, i això, sobretot, depèn de la pressió ciutadana i insti-tucional.

– Igualment, cal major transparència i sistemes de difusió i informació sobreles activitats que els grups de recerca universitària i altres puguin desenvolupar enel territori de Santa Pau. Els resultats de la punta de llança en la investigació d’altnivell han de tenir la seva traducció també en la vida diària del municipi.

– En el mateix context, cal exigir a nivell institucional la necessària millora

Santa Pau i el PNZVG4.


13



TURISME

de la comunicació/relació entre el PNZVG i els ciutadans que habiten els munici-pis que l’integren, i no és admissible que aquesta relació no millori només perquèper manca de pressupost no s’hagi pogut efectuar el pla de comunicació previst.Santa Pau ha d’impulsar la reconsideració i execució immediata d’aquest pla.

– D’aconseguir això darrer, es notaria la millora en la comunicació del PNZVGcap als negocis privats i projectes residencials de cara a una millor integració delsdarrers en l’espai del parc natural, així com una millora sensible en la comunica-ció cap als petits empresaris locals de cara a poder sumar més obtencions de laCarta Europea, un dels indicadors de màxima qualitat turística al continent, i elsbeneficis que per a la iniciativa privada això pot suposar.

– En anticipació al pla de comunicació del PNZVG, es proposa l’habilitaciód’un espai, físic o virtual, en què el PNZVG aboqués amb constància tota la infor-mació d’interès per al ciutadà, i mentre el castell no sigui una realitat com a equipa-ment cultural, es podria pensar en algun dels espais de l’OT, en cas que aquestafos sotmesa a un nou pla d’usos i desenvolupament.

– L’edició de materials impresos s’ha de fer des de la coordinació, com a mínima nivell de continguts, amb els altres editors, públics o privats, per evitar la disper-sió de dissenys i la fragmentació o inexactitud de la informació.

El PNZVG és omnipresent al municipi, tant pel que fa a qüestions visuals (senya-lètica, plafons, itineraris, material gràfic de difusió) com en el desenvolupamentlocal quotidià, i és el principal motiu de visita del nucli antic de Santa Pau.

Conceptes clau:

- capitalitat del PZNVG- personalitat pròpia- representació permanent- patrimoni natural excepcional- projecció nacional i internacional- recerca universitària- comunicació/relació amb els veïns- millora dels serveis públics i privats


14



TURISME

Diagnosi

• Les diferents intervencions de senyalètica realitzades fins avui s’han fet sempreen paral·lel, per iniciatives independents, i mai sota un mateix criteri, això quanaquest ha existit.

• D’altra banda, si bé s’ha insistit molt en les senyalitzacions relacionades ambel comerç i el patrimoni natura, són escasses i sovint inexistents les dedicades alpatrimoni cultural, en especial l’arquitectònic, pel que Santa Pau és un dels darrersmunicipis amb nucli declarat Conjunt Historicoartístic que encara no compta ambuna senyalització adequada per als seus monuments i llocs d’interès.

• Si la gran aportació d’aquest sistemes ha estat la quantitat i la presentació dela informació continguda als panells, no obstant el temps ha permès d’apreciar elsmúltiples inconvenients d’aquest sistema, que podríem resumir en els següentspunts:

– Rigidesa dels panells, que no aporten sentit de la direccionalitat.

– Dificultat de lectura degut a la mala conservació de les impressions a causade la climatologia.

– Dificultat de lectura degut al fons “rovellat” que ofereixen aquest tipus desuports, aguditzada pel tamany de la lletra impresa, més aviat petit.

– Elevats costos de producció, inclosos els que impliquen la substitució d’unpanell, que és car tant pel material com pel sistema d’imprimació.

– Agressió a l’element assenyalat, ja que molts dels panells no es claven al terra,sinó directament sobre els murs.

Altres variants, impreses directament sobre planxa d’alumini no han donattampoc bons resultats, sobretot pel que fa a la integració visual dels displays i ladurabilitat de les impressions a la intempèrie.

Senyalètica5.

La senyalètica existent al nucli històric i voltantsde Santa Pau destaca per la seva disparitat, deguda ala distinta procedència de les iniciatives de senyalitza-ció, així com de les respectives temp criteris. Curiosa-ment, l’abundància de panells encara no ha servit pera assenyalar els elements del patrimoni arquitectònicde forma individualitzada.


15



TURISME

Propostes / Eixos de treball

Per tot això, es proposa un sistema capaç d’aportar en un mateix panell direc-cionalitat i informació escrita i gràfica, clara, i sense problemes de conservació niintegració visual en l’entorn:

D’entrada es proposa un sistema de senyalització direccional i informativa queserveixi per a assenyalar, com a mínim, el conjunt de la Vila Vella, tant pel quefa a monuments i espais d’interès, com la resta de recursos turístics (Oficina deTurisme, allotjaments, restaurants, etc.) inclosos en ella. Les característiques delselements informatius serien les següents:

– Suports: es basen en una columna cilíndrica metàl·lica colorejada, clavada alterra, sostenint siversos panells que contenen text i imatge, impresos sobremetall al·lumínic o PVC de gran gruix.

– Panells: contindran la informació de l’element a senyalar, tant sigui de tipusescrit (text a 4 idiomes) com icònic (numeracions, fotografia, dibuix).

– Des del mateix element de suport es despleguen altres panells, en forma defletxa i de caràcter direccional, o bé s’utilitzen els mateixos panells per a indicarel sentit dels recorreguts o la direcció per a trobar altres elements senyalats.

– Els elements en la seva totalitat s’adaptaran cromàticament a l’entorn, basant-se en una escala de colors obtinguda a partir del mostreig dels tons predomi-nants a Santa Pau i el seu entorn arquitectònic i natural.

Una llista preliminar dels ítems o punts de senyalització a la Vila Vella seria lasegüent:

1. La Vila Vella. Des del mirador de Can Pauet. Explicació general i visual1. del nucli antic.2. Ajuntament.3. Pont sobre el Ser.4. Actualització de tots els elements informatius de gran format davant del4. Centre, a l’aparcament de vora el riu.5. Plaça de Baix.6. Portal de la Vila Vella.7. Oficina de Turisme.8. Plaça del Firal dels Bous o Plaça Major.9. Església parroquial de Santa Maria.10. Placeta dels Balbs.11. Casa dels Balbs o Rectoria.12. Carrer Major de la Vila Vella.13. Castell dels barons.14. Capella de Sant Antoni i Sant Honorat.15. Placeta de la Vila Vella.16. Portal de Mar.17. Visió i interpretació general del paisatge des del Portal de Mar.

[Nota: Els colors de les il·lustra-cions són a tall d’exemple moltcontrastat, i poden no tenir caprelació amb el resultat final.]


16



TURISME


17



TURISME

Diagnosi

• Fins l’any 2010 Santa Pau ha utilitzat com a logotip el que es dissenyà a ladècada dels 80, elaborat sota criteris conceptuals i gràfics del seu moment. Ellogotip s’estructura en dos conceptes superposats: el gràfic i el tipogràfic. El fetque la imatge generada a finals dels anys 80 hagi aguantat fins avui no és un descrè-dit per a a aquesta, però tan sols la temporalitat d’ús (més de 20 anys!) ja presu-posa la necessitat d’una renovació.

• A la meitat superior conté un dibuix de la vila vella vista des de l’est, ambrepresentació del portal de Mar, les muralles, l’església i el castell. En segon plas’acreix la silueta del volcà de Santa Margarida, com a element representatiu delmedi natural. Però el dibuix o icona de la meitat superior presenta molts proble-mes a l’hora de ser representat, ja que constitueix principalment una ombra, laqual, depenent del tipus de format imprès no és reconeixible, fins al punt queen alguns casos s’ha prescindit de la seva representació.

• A la meitat inferior conté el nom de la vila, Santa Pau, escrit amb caràcterscursius pretesament medievals, que recorden cal·ligrafia antiga, amb el vermellcom a color principal. Lògicament, la tipografia emprada avui es revela antiquada,amb aspecte de tipografia d’etiqueta d’embotits, o fins i tot amb una certa conno-tació de western.

Redisseny del logotip6.


18



TURISME

PropostaPer a la creació d’un nou logotip s’han pres en consideració l’anàlisi i les obser-

vacions prèvies, i per això no s’ha volgut trencar del tot en la concepció compo-sitiva i d’ordenació de l’anterior, o sigui que s’ha procedit a una reformulaciódoble: la tipogràfica del nom i la del dibuix o icona de la meitat superior, unidesen un conjunt.

La proposta de nou logotip per a la vila vella és en molts sentits una “actua-lització” de l’antic, alhora que una “sintetització”, però al mateix temps incorporanoves formes i colors, per a poder explicar o donar una imatge més funcional,neta, actual i condensada dels conceptes, valors i atractius del municipi, semprebasats en el patrimoni cultural i natural.

L’antiga imatge d’un skyline de Santa Pau se simplifica ambl’abstracció de la part d’un element representatiu de la VilaVella, en aquest cas el fragment superior del campanar del’església parroquial de Santa Maria, a la Plaça Major o delFiral dels Bous.

L’element queda totalment transformat, tot i que es mantéla possibilitat d’identificar concretament el campanar, mercèsa la finestra des d’on voltegen les campanes, i la línia emmer-letada del mur superior, fruit d’una restauració moderna.D’aquesta manera, en una sola imatge es transmeten elssegüents conceptes:

– Patrimoni Cultural– Conjunt arquitectònic– Arqueologia, història, l’art– Vila Vella– Castell, fortificació

– Porta / arc d’entrada– Acollida, recepció– Descobrir– Túnel del temps– Viatge, etc.

La imatge del volcà Santa Margarida es condensa en unsemicercle de fons verd que embolcalla la torre del campa-nar, escenificant la natura que envolta el poble de SantaPau, o de forma més general, la riquesa natural embolca-llant la riquesa cultural del municipi. D’aquí emergeixenels següents conceptes:

– Natura, paisatge– Muntanyes, volcans– Agricultura, tradició agrícola– Ecologia, respecte amb el medi– Sostenibilitat– Excursionisme– Esport, lleure, salut– Productes naturals

A l’inici del nom de la vila, s’hi afegeix amb tipografia mésprima i minúscula la particula verbal “és”, de manera quees pretén diferenciar-la formalment del nom, per evitarqualsevol tipus de confusió en aquest sentit, però al mateixtemps emfatitzar el nom de la població.

Alhora esdevé un recurs publicitari en segons quins temeso ofertes es vulguin potenciar, poguent-se usar en diferentscontextos i aplicacions (veure pàgina següent). La partí-cula afegida vol potenciar els següents conceptes:

– Afirmació, definició– Diferenciació, personalitat– Identitat, present, catalanitat– Capacitat, ordenació, força– Qualitat, fiabilitat, solvència– Autenticitat, veracitat, garantia

La tipografia en lletres capitals gòtiques i tinta vermella delnom és substituïda per una tipografia moderna arrodonida,Chaparral pro Bold, d’aire parcialment retro, amb regustmecanogràfic, serifa, i en minúscula excepte les inicials. La“S” i la “P” de Santa Pau ajuden a ordenar visualment icompositiva el nom. Conceptes:

– Tradició / modernitat– Pas del temps, renovació– Autenticitat, sinceritat– Equilibri, temperança– Calma, pau


19



TURISME

El nou logotip permet múltiples aplicacions i facilitat en totes elles, com araamb els jocs de paraules i expressions que es genera a partir de la particula “és”com en cambiar els colors de fons, generar imatges en negatiu, etc. Tots els detallsi possibles aplicacions queden representades in extenso en el llibre d’estil entre-gat a l’Ajuntament.

Alguns exemples d’aplicació de la senyalització en diferents punts del municipi.



Documents

Santa Pau: full de ruta del Turisme Cultural més espectaculars de tota l’orfebreria catalana medieval. I així un llarg etcètera. D’altra banda, al llarg del 2009 l’Institut