MODIFICACIÓ PUNTUAL DE PLA ESPECIAL DE DELIMITACIÓ DELS PERÍMETRES

REGULADORS DE LES EDIFICACIONS DE CAN FOLGUERA

Santa Perpètua de Mogoda, 24 d’abril de 2019

MODIFICACIÓ PUNTUAL DE PLA ESPECIAL DE DELIMITACIÓ DELS PERÍMETRES

REGULADORS DE LES EDIFICACIONS DE CAN FOLGUERA

1. MEMÒRIA

És objecte de la present modificació incorporar al Pla especial de delimitació dels

perímetres reguladors de les edificacions de Can Folguera aprovació definitiva

de 28 d’abril per edicte de 23 de juny de 1999 i publicació al DOGC núm. 2921 de

1 de juliol de 1999 una variant de delimitació que manteniment els estàndards de

reserva mínima de terrenys per a sistemes urbanístics establerts i sense

incrementar ni sòl ni sostre ni ocupació faciliti noves formes d’implantació de les

actuacions en col3locació d’ascensor als blocs d’habitatges del barri de Can

Folguera en les edificacions dels anys seixanta i setanta mancades d’ascensor.

1.1. ANTECEDENTS

Pla especial de delimitació dels perímetres reguladors de les edificacions de Can

Folguera aprovació definitiva de 28 d’abril per edicte de 23 de juny de 1999 i publicació

al DOGC núm. 2921 de 1 de juliol de 1999.

Modificació puntual de Pla general d’ordenació per facilitar la instal·lació d’ascensors en

edificis existents i l’eliminació de barreres arquitectòniques de Santa Perpètua de

Mogoda. Aprovació definitiva de la Comissió territorial d’urbanisme de 14 de juliol de

2004. Edicte de 8 d’abril de 2005 i publicació al DOGC de 28 d’abril de 2005.

1.1.2 FONAMENTS DE DRET

- Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Santa Perpètua de Mogoda, aprovat

definitivament per la Comissió Territorial d’Urbanisme de Barcelona i vigent des de gener

de 1997.

-Text Refós de la Modificació puntual de Pla general sobre disposició addicional

d’ordenació per facilitar la instal·lació d’ascensors en edificis existents i l’eliminació de

barreres arquitectòniques de Santa Perpètua de Mogoda. Aprovació definitiva de la

Comissió territorial d’urbanisme de 14 de juliol de 2004. Edicte de 8 d’abril de 2005 i

publicació al DOGC de 28 d’abril de 2005.

- Decret legislatiu 1/2010, de 3 d’agost, pel qual s ’aprova el Text refós de la Llei

d’Urbanisme (TRLUC) amb caràcter general i específicament, sobre tot articles 97.3. i

108.6.

- Llei 3/2012, del 22 de febrer, de modificació del Text refós de la Llei d’Urbanisme,

aprovat pel Decret legislatiu 1/2010, de 3 d’agost amb caràcter general i específicament,

sobre tot els articles que han modificat els articles 97.3. i 108.6 del DL 1/2010.

- Decret 305/2006, de 18 de juliol, pel qual s’aprova el Reglament de la Llei d’Urbanisme

(RLUC)

- Pla territorial parcial de la Regió de Barcelona

- Real Decreto legislativo 2/2008, de 20 de juny, pel qual s’aprova el Texto refundido de

la Ley del suelo.

JUSTIFICACIÓ

1.2. L’ABAST DE LA MODIFICACIÓ DEL PLA ESPECIAL

La situació i àmbit és el mateix del Pla especial de 1999 i es tracta de garantir arribar al

100% dels habitatges (1180) del l’antic polígon residencial de Can Folguera sense

ascensor.

CLASSIFICACIÓ: SÒL URBÀ

QUALIFICACIÓ Zona residencial amb espais oberts claus 2.1.c, 2.1.b i 2.1.g.

Per tal de permetre noves formes de resolució tecnològica de col·locació d’elements

comuns, seguint les prescripcions de l’article 97.3 del TRLUC, no s’alteren els termes

redactats l’any 1999, sinó que es reformulen els àmbits d’ocupació de tal manera que

es mantenen els estàndards de la proposta anterior que es manté vigent sinó que

s’incorpora una nova variant geomètrica. Per alta banda, estan garantides les condicions

adequades de ventilació, assolellament i vistes de les edificacions veïnes.

Aquest actuació afecta a un únic polígon d’actuació que té unes tipologies edifica tòries

molt semblants. És el polígon residencial de Can Folguera resultat del planejament antic:

El Pla parcial Can Folguera aprovat definitivament el 22 de juny de 1964 es desplega en

el marc de la Llei sobre règim del sòl i ordenació urbana de 12 de maig de 1956, i el

reglament de reparcel·lacions aprovat pel Decret 1006/1966, de 7 d’abril.

En el Pla especial es recull una delimitació de gàlibs que respon a una tipologia

d’ascensors davant l’escala sense entrar a reformar-la i accedint per balcó de nova

creació a cada planta que dant els habitatges amb un doble accés. Actuació basada

amb un estudi de l’arquitecte Sr Lluís Satorras encara de moment no s’ha portat a terme

atès que la greu crisi, l’alta rotació de la població i les dificultats econòmiques de població

vulnerable que tenen les comunitats no han permès fer cap actuació.

S’ha presentat una variant nova per al bloc 77 proposada per l’arquitecte SR. Pau Vila i

que s’incorpora amb la present modificació per a fer-la possible també en els blocs que

així ho determinin i respon a una instal·lació d’ascensor que inclou la substitució de

l’escala i que per tant els habitatges no tindrien doble accés i no caldria fer nou balcó

sinó espai d’ampliació de l’escala.

Qualsevol de les opcions adoptades s’haurà de fer per a un bloc sencer, però atès que

hi ha certa variabilitat de tipologies entre blocs, s’admet amb la incorporació de la nova

variant també variació en la tipologia de nou ascensor.

Per altra part, pel que fa al bloc 86 i 87 que ha estat objecte de reparació estructural

recent es descarta tota opció de la implantació d’ascensors dins l’àmbit del pati interior

(Passatge Ramon Llull) i s’adapta l’opció 2 que s’incorpora en al present modificació de

pla especial per tal de permetre una proposta que no intervingui ni alteri l’estructura

reforçada recentment: es delimita un àmbit d’implantació d’ascensor desvinculat de les

escales d’accés i accedint des dels balcons de cada planta.

1.3. AVALUACIÓ AMBIENTAL I MOBILITAT GENERADA

D’acord amb l’apartat c) de la disposició addicional vuitena de la Llei 16/2015, de 21 de

juliol, de simplificació de l’activitat administrativa de l’Administració de la Generalitat i

dels governs locals de Catalunya i d’impuls de l’activitat econòmica, la present

modificació no és objecte d’avaluació ambiental estratègica, en tractar-se de

planejament derivat en sòl urbà i per la manca d’efectes significatius sobre el medi

ambient. No incorpora tampoc una avaluació de la mobilitat generada per que no es

troba en els casos que així ho estableixi la legislació vigent.

1.4. PRINCIPI DE LEGALITAT I DE JERARQUIA

L’ordenació proposada és coherent amb el model d’ordenació establert pel planejament urbanístic general vigent i no entra en contradicció amb els principis de desenvolupament urbanístic sostenible, sinó que participa dels objectius del desenvolupament urbanístic sostenible en matèria ambiental i d’evitar la marxa, deslocalització i posterior enderroc de les edificacions que continuaran. S’aprecien raons d’interès territorial o estratègic, d’acord amb les normes d’ordenació territorial, ja que el Pla territorial i la normativa urbanística identifiquen l’accessibilitat com una prioritat. La proposa presenta una projecció adequada dels interessos públics per què materialitza els objectius d’accessibilitat universal. Igualment té una projecció adequada dels interessos públics, i no es troba en els supòsits següents o equivalents:

Primer. Compleix les exigències que estableix l’article 98.1 amb relació al manteniment de la superfície i de la funcionalitat dels espais lliures, les zones verdes o els equipaments esportius considerats pel planejament urbanístic com a sistemes urbanístics generals o locals, ja que no els afecta i s’ctua en sòl qualificat de zona. Segon. No hi ha en cap cas reducció de la superfície dels sòls qualificats de sistema d’espais lliures públics o de sistema d’equipaments públics en compliment dels estàndards mínims legals. Tercer. No es redueix la superfície dels sòls qualificats d’equipaments de titularitat pública. Quart. No hi ha supressió de la qualificació d’equipament de titularitat pública de cap tipus ni es degrada cap qualitat o funcionalitat per a la implantació dels usos propis d’aquesta qualificació. Cinquè. No afecta cap tipus de canvi de titularitat

La proposta de modificació no comporta la desafectació de sòls reservats a sistemes urbanístics o l’ocupació d’espais privats inedificables.

2.-SÒL PÚBLIC AFECTAT

En tots dos casos, tant en les propostes de la present modificació com en les propostes

vigents fins ara l’estructura de la propietat pública afectada per l’actuació externa de les

edificacions definida pels gàlibs de nova ocupació dels ascensors i les seves zones

d’accés, correspon a l’inventari municipal de béns.

Consta a l’inventari municipal finques destinades a Espais lliures que tenen referència

concretar a l’inventari i finques corresponents a vials que no tenen referència

diferenciada:

2.1.-FINQUES MUNICIPALS DESCRITES A L’INVENTARI MUNICIPAL DE 2015

El carrer de Rovira i Virgili i la Plaça Federico Gracia Lorca qualificat de sistema tindrien

afectacions també de 2,30 m

En el cas del carrer d’Eugeni d’Ors tindríem afectacions de 2,90 m. En tots els casos les

afectacions son resolubles

2.2.LES NOVES VARIANTS PROPOSADES

L’any 2007 per tal d’impulsar les actuacions d’implantació d’ascensor durant el programa

de la Llei de barris es va realitzar un estudi elaborat per l’arquitecte Lluís Satorras

d’opcions d’implantació d’ascensors en el barri i es van proposar fins a 5 opcions tipus.

Avui s’han pogut ajustar aquestes opcions amb un sistema constructiu que optimitza (en

espai i en costos) les principals opcions de l’estudi anterior en dues variants que es

proposen i que responen als següents esquemes constructius proposats per l’arquitecte

Pau Vila Camprodon proposades per al Bloc Federico Garcia Lorca, núm. 77 i que s’han

considerat aptes per que puguin ser addicionades en el Pla especial:

3.- SISTEMÀTICA DE LA MODIFICACIÓ

La present modificació puntual de Pla especial té com a finalitat addicionar una variant

d’ordenació dels perímetres sense alterar els estàndards urbanístics, en concret

l’ocupació ja que l’edificabilitat no computa atès que s’acull a les determinacions de la

Disposició addicional primera del Pla general municipal d’ordenació i de l’article 97.3 del

TRLUC.

3.1. INCORPORACIÓ DE 8 PLÀNOLS GRÀFICS

S’incorporen els següents plànols normatius com a nova variant que actualitzen

també la cartografia de base i el plànol de planejament vigent:

Plànol 1/8 de “Situació”. Escala 1/5000. Ref. Sta-2012. Plànol de substitució

del full 1 Sta 883 de 1999

Plànol 2/8 de “ Planejament vigent”. Escala 1/2000. . Ref. Sta-2012. Plànol

de substitució del full2 Sta 883 de 1999

Plànol 3/8 de “topogràfic, estat actual i superfícies”. Escala 1/2000. . Ref.

Sta-2012. Plànol de substitució del full 3 Sta 883 de 1999

Plànol 4/8 de “Perímetres reguladors Opció 2”. Escala 1/750. Ref. Sta-2012.

Plànol addicional del full 4 Sta 883 de 1999

Plànol 5/8 de “Definició de llindars i ocupació-1. Opció 2. Plantes” Escala

1/100 . Ref. Sta-2012. Plànol addicional del full 5 Sta 883 de 1999

Plànol 6/8 de “Definició de llindars i ocupació-2. Opció 2 i 3. Plantes” Escala

1/100 . Ref. Sta-2012. Plànol de substitució del full 6 Sta 883 de 1999

Plànol 7/8 de “Definició de llindars i ocupació-1. Opció 2. Façana i Secció”

Escala 1/100 . Ref. Sta-2012. Plànol de substitució del full 7 Sta 883 de 1999

Plànol 8/8 de “Definició de llindars i ocupació-2. Opció 2 i 3. Façana bloc 86-

87” Escala 1/100 . Ref. Sta-2012. Nou

Plànol informatiu 1. ESTUDI D’OPCIÓ 2 ( bloc 77) AUTOR

RESTEN VIGENTS DONCS ELS PLÀNOLS DE 1999:

Plànol 4 de “Perímetres reguladors Opció I”. Escala 1/750. . Ref. Sta-2012.

Plànol de addicional del full 4 Sta 883 de 1999

Plànol 5/8 de “Definició de llindars i ocupació-1. Opció 2. Plantes” Escala

1/100 . Ref. Sta-2012. Plànol de addicional del full 5 Sta 883 de 1999

3.2. MODIFICACIÓ DE LES ORDENANCES REGULADORES A EFECTES DE

CORRESPONDÈNCIA AMB LA NOVA DOCUMENTACIÓ GRÀFICA

Es proposa l’actualització de l’ordenança reguladora atès que hi ha hagut canvis

normatius a nivell de la legislació, en concret el TRLUC i la normativa sectorial

d’accessibilitat i el Codi tècnic, entre les mes destacades, i després de les actuacions

realitzades a partir del programa de la Llei de barris (amb un estudi específic encarregat

per l’Ajuntament de l’any 2007 i amb intervencions en els accessos de les entrades); de

les actuacions a partir del conveni de l’Ajuntament amb el Ministeri i la Generalitat per a

la reparació estructural del bloc 86-87, i d’una primera iniciativa particular d’un estudi

més recent realitzat per l’arquitecte Pau Vila per al bloc 77, es fa necessari:

1. Flexibilitzar els perímetres i els gàlibs de la 1ª opció de 1999 (OPCIÓ 1)

2. Admetre com a possibles tant les opcions en façana d’escala com en la façana

oposada a l’escala.

3. Incorporar els gàlibs i perímetres d’una nova opció (OPCIÓ 2) com una variant

de l’OPCIÓ 1 inicial en la qual tot el perímetre es concentra en un únic espai

rectangular amb gàlib màxim de 4 m de distància a façana i que inclou la

renovació de les escales.

MODIFICACIÓ PUNTUAL DE PLA ESPECIAL DE DELIMITACIÓ DE PERÍMETRES REGULADORS DE LES EDIFICACIONS DE CAN FOLGUERA.

4.- ORDENANCES

CAPÍTOL I.- DISPOSICIONS GENERALS

ART. 1.- OBJECTE 1.- L’objecte de la present Modificació de Pla especial de Can Folguera és la delimitació dels perímetres reguladors de les edificacions existents de Can Folguera i la regulació dels aspectes formals, ambientals, tècnics i constructius dels elements comunitaris de les edificacions.

Aquest objecte està fonamentat en els aspectes més bàsics del Pla General Municipal d’Ordenació de Santa Perpètua de Mogoda, aprovat el gener de 1.997, dels articles 97 i 108 del TRLUC i la normativa sectorial en matèria d’accessibilitat però precisen un desenvolupament específic per tal d’assumir la rehabilitació d’aquestes edificacions.

ART. 2.- ÀMBIT D’APLICACIÓ Les presents ordenances són d’aplicació obligatòria en tot l’àmbit territorial objecte

d’aquest Pla especial i delimitat en el Plànol 2/8 de “ Planejament vigent”. Escala

1/2000. Ref. Sta-2012. Plànol de substitució del full2 Sta 883 de 1999

CAPÍTOL 2.- PERÍMETRES REGULADORS

ART. 3.- DELIMITACIÓ DELS PERÍMETRES REGULADORS 1.- S’entén per perímetre regulador aquella alineació màxima d’ocupació resultant de les operacions de rehabilitació de les edificacions existents.

2.- Els perímetres reguladors de les edificacions existents queden definits per les línies traçades en el Plànol 4/8 de “Perímetres reguladors Opció 2”. Escala 1/750. Ref. Sta-2012 i en el plànol núm. 4 Sta 883 de 1999 per a l’Opció 1 i els percentatges que l’acompanyen. OPCIÓ 1: Correspon a tota actuació d’implantació d’ascensors que requereix un nucli central d’ascensor i a banda i banda distribuïdors de planta. Llindar núm. 1. en el plànol núm. 4 Sta 883 de 1999 per a l’Opció 1: Aquest llindar és de 1,20 m poden reduir-se fins a 0,95 m (anteriorment era íntegrament de 0,95 m per adaptar-lo al Codi d’accessibilitat) i correspon a l’espai necessari per la distribució per plantes. Aquest llindar no s’ocupa en planta baixa. Llindar núm. 2. en el plànol núm. 4 Sta 883 de 1999 per a l’Opció 1: Aquest llindar és d`un màxim de 2 m i correspon a l’espai necessari per a la cabina de l’ascensor i no contempla replà entre aquest i l’edifici, i es col·loca a la banda oposada de l’accés en planta baixa al bloc i en continuïtat amb les escales. OPCIÓ 2: Correspon a tota actuació d’implantació d’ascensors que requereix que el distribuïdor cap a l’ascensor ocupi espai exterior per prolongar l’escala. Llindar núm. 3. en el Plànol 5/8 de “Definició de llindars i ocupació-1. Opció 2.

Plantes” Escala 1/100 . Ref. Sta-2012. Aquest llindar és d`un màxim de 4 m i correspon a l’espai necessari per a la cabina de l’ascensor interposat entre el volum d’aquest i del badalot de l’escala i que permet la reconversió d’aquest en un sòl tram en lloc de dos trams. El llindar d’aquesta opció 2 s’adopta també en el cas de procedir a col·locar l’ascensor pel costat oposat de l’escala i accedir des dels balcons. Aquest seria el cas del, bloc 71 i bloc 90 i també, del bloc 86-87a adoptar un cop rehabilitat de la patrologia estructural greu que ha afectat els seus forjats (Plànol 5/8 de “Definició de llindars i ocupació-1. Opció 2. Plantes” Escala 1/100 . Ref. Sta-2012). I es pot adoptar en tots aquells blocs que no sigui possible modificar les escales

3. Pel que fa a les façanes laterals, els perímetres reguladors coincideixen plenament amb els límits actuals de les edificacions.

ART. 4.- OCUPACIÓ 1.- El concepte d’ocupació màxima d’un edifici s’amidarà per la projecció ortogonal sobre un pla horitzontal de tot el volum construït per sobre de la planta soterrani, inclosos els cossos sortints, els elements sortints permanents, els patis de llum i els patis de ventilació llevat dels patis mixtos. OPCIÓ 1: Correspon a tota actuació d’implantació d’ascensors que requereix un nucli central d’ascensor i a banda i banda distribuïdors de planta. Ocupació en el llindar núm. 1. en el plànol núm. 4 Sta 883 de 1999 per a l’Opció 1: Ocupació màxima del 50% la qual cosa correspon a 30,40 m2 per unitat d’actuació, a raó de 7,6 m2 per escala de veïns Ocupació en el llindar núm. 2. en el plànol núm. 4 Sta 883 de 1999 per a l’Opció 1: Ocupació màxima del 11,25 % la qual cosa correspon a 14,40 m2 per unitat d’edificació, a raó de 3,6 m2 per escala de veïns L’ocupació de l’OPCIÓ 1 sumada correspon doncs a 44,80 m2 per unitat d’edificació i 11,20 per escala. Aquesta opció es pot aplicar tant a les façanes que donen a l’escala com a les façanes oposades a l’escala que donen als balcons.

OPCIÓ 2: Correspon a tota actuació d’implantació d’ascensors que requereix que el distribuïdor cap a l’ascensor ocupi espai exterior per prolongar l’escala. Ocupació en el llindar núm. 3. en el Plànol 5/8 de “Definició de llindars i ocupació-1. Opció 2. Plantes” Escala 1/100 . Ref. Sta-2012: Ocupació màxima del 17,5 % tant en la variant de façana d’escala com de la façana oposada (exemple bloc 86-87). la qual cosa correspon a 44,80 m2 per unitat d’edificació, a raó de 11,20 m2 per escala de veïns

2.- L’espai delimitat pels perímetres reguladors, definits en aquest Pla Especial, podrà ser ocupat per elements lleugers, excepte la caixa d’ascensor, de materials de tancament associats directament als de l’edificació existent, elements constructius que no seran computables a efectes d’edificabilitat.

ART. 5.- UNITAT MÍNIMA D’EDIFICACIÓ I CONDICIÓ DE PROMOTORA

1.- Segons les Normes urbanístiques del Pla general municipal, l’article 93.2.a, s’entén per unitat mínima d’edificació la part del sostre edificable que correspon a una escala de bloc d’habitatges.

2.- La unitat mínima per a poder rehabilitar les parts comunitàries dels habitatges i ocupar l’espai generat per la delimitació dels perímetres reguladors serà la unitat d’edificació.

3.- S’admetrà la rehabilitació parcial d’una unitat mínima d’edificació sempre que estigui en situació de qualsevol tipus de risc (estructural, tancaments, instal·lacions, despreniments). 4.- Serà obligatòria la constitució de la comunitat de propietaris de l’escala abans d’iniciar la construcció d’un ascensor en el supòsit previst a l’apartat que tindrà la condició de promotora als efectes de l’establert a la Llei d’ordenació de l’Edificació 5.-L’obra de construcció de l’ascensor comportarà la reparació integral des elements comuns en què aquesta obra intervingui. 6.- La tipologia adoptada per l’escala de bloc que realitza la col·locació d’ascensor serà la que marqui la tipologia de tota la unitat constructiva del bloc format per les quatre escales. A tal efecte caldrà aportar certificació de l’acord d’aprovació de la instal·lació de l’ascensor de la mancomunitat o comunitat de propietaris que actua com a promotora. 7. Per altra part, cal demostrar fefaentment el consentiment exprés de dita instal·lació dels o les representants de les altres tres comunitats que configuren el bloc, o de la mancomunitat de propietaris en cas que estigui constituïda per tractar-se d’un elements comú que comparteixen o títol equivalent. Art. 6.- SÒL PÚBLIC AFECTAT

1.-Per tal de poder construir els elements de tancament definits en els projectes de rehabilitació, quan sigui necessari ocupar les superfícies d'espais de domini públic que siguin indispensables pera la instal·lació d'aquests elements, serà preceptiu formalitzar el corresponent dret de superfície o altra forma de domini que sigui escaient. La formalització d’aquest dret portarà implícita la desafectació del sòl i es tramitarà de forma prèvia o simultània a la llicència d’obres, i així s’inscriurà en l’inventari del patrimoni municipal. 2.- S'estableix l'obligació d'extingir el dret d'ocupar l'espai públic amb ús privatiu

pel transcurs del termini, quan ja no resulti indispensable l’ocupació, si l'edifici és

enderrocat o bé objecte d'una reforma que permeti la instal·lació de l'ascensor o

altres elements similars de millora de l'accessibilitat en l’interior de la unitat

constructiva, o quan així ho requereixi l'administració per raons d’interès públic

degudament acreditat.

3.- Atès el caràcter social d’aquesta mesura, l’ocupació del domini públic per a la

instal·lació d’ascensor no generarà cap taxa o cànon, sens perjudici de l’impost de

construccions, instal·lacions i obres o la taxa per a la tramitació de llicències

urbanístiques que pugui correspondre.

Seran en tot cas a càrrec de la comunitat de la unitat constructiva les despeses

derivades de les inscripcions registrals.

CAPÍTOL 3.- CONDICIONS TÈCNIQUES ART. 7.- CONDICIONS D’OCUPACIÓ

1.- Caldrà preveure que l’amplària lliure de les voreres que formen part de vials amb circulació de vehicles, situades en el límit de les façanes posteriors, sigui 1,50 m una vegada feta l’actuació. A tal efecte, els projectes executius incorporaran l’ampliació de la vorera afectada i un cop estudiat el nou perfil transversal del carrer (exemple bloc 83, 86, 87, i 74).

2.- Els elements constructius addicionals no sobrepassaran l’alçada actual de la cota superior de la barana de la coberta plana dels edificis.

3.- Únicament podrà sobrepassar l’alçada definida en l’apartat anterior el volum necessari per instal·lar la maquinària dels elements tècnics (ascensors)i altres instal·lacions. 4.- Abans de l’inici del projecte les comunitats promotores a través dels seus equips tècnics sol·licitaran tota la informació sobre possibles serveis afectats i l’Ajuntament aportarà la informació completa pel que fa als serveis municipals (clavegueram i enllumenat públic) i indicativa per a la resta de serveis que s’hauran de sol·licitar expressament a les respectives companyies de serveis. 5. Abans de la sol·licitud de la llicència també s’haurà de presentar per part de la comunitat promotora un estudi econòmic i financer de l’actuació amb l’avaluació de possibles subvencions i riscos per tal que les administracions puguin abordar les vies de subvenció corresponents.

ART. 8.- DISTRIBUCIÓ INTERIOR DELS HABITATGES La distribució interior dels habitatges és modificable sempre i quan s’apliquin els criteris de les Normes urbanístiques i les ordenances de l’edificació i es compleixin la normativa vigent en matèria d’habitatge.

Tot i així es podran fer ampliacions de la cuina i el bany, eliminant la superfície de safareig, sempre i quan es compleixi amb l’ordenança de l’edificació. La modificació de les escales en cas que s’opti per l’opció 2 no alterarà la distribució interior dels habitatges.

ART. 9.- COMPOSICIÓ ESTÈTICA DE LES FAÇANES POSTERIORS La composició de la façana posterior haurà de complir les següents condicions:

1.- No es podrà alterar la dimensió ni la posició de les obertures corresponents als dormitoris o habitacions. Tampoc serà possible alterar l’especejament dels tancaments, sempre i quan la solució constructiva de canvi de llindars de

finestra ho permeti.

2.- Pel que fa a la part de façana que correspon al tancament dels safareigs i caixes d’escala, s’hi podran afegir elements de tancament lleugers: gelosies, lameles, o altres elements que no impedeixin la ventilació i il·luminació de les peces afectades.

3.- La recuperació de la composició de façana s’haurà de plantejar en franges verticals segons el croquis del plànol núm. 6. 4.- Els edificis que disposin de plantes baixes destinades a ús comercial, les façanes posteriors d'aquests locals podran tenir un tractament diferenciat en funció de l’ús del local i d’acord amb les Ordenances municipals. 5.- El tractament de les noves construccions a fer, s’haurà d’integrar al màxim en la tipologia i els materials de la façana posterior i caldrà garantir en tot moment un nivell suficient d’aïllaments acústic envers les finques veïnes.

ART. 10.- COMPOSICIÓ ESTÈTICA DE LES FAÇANES PRINCIPALS En els projectes de rehabilitació s’haurà de definir un únic tipus de tancament per a cada unitat d’edificació, pel que fa als balcons de la façana principal.

De forma transitòria, es podran mantenir aquells tancaments existents, que compleixin les normatives d’impermeabilització i aïllament tèrmic vigents. En cas que l’ascensor s’implanti en la façana principal, el tractament de les noves construccions a fer s’haurà d’integrar al màxim en la tipologia i els materials de la façana i caldrà garantir en tot moment un nivell suficient d’aïllaments acústic envers les finques veïnes.

ART.11. INTERVENCIÓ EN ELS TESTERS No s’admetran noves obertures en els testers. Les intervencions, en cas que es proposin, seran de caràcter estructural i/o reparació dl la paret i protecció.

DISPOSICIÓ FINAL

En tot allò que no estigui regulat per la present ordenança, serà d’aplicació l’establert a les Normes urbanístiques del Pla general i les Ordenances reguladores dels usos i activitats i de l’edificació.

MODIFICACIÓ PUNTUAL DE PLA ESPECIAL DE DELIMITACIÓ DELS PERÍMETRES

REGULADORS DE LES EDIFICACIONS DE CAN FOLGUERA

5.- ESTUDI ECONÒMIC I FINACER

La inversió que es realitzarà en la rehabilitació dels edificis de Can folguera anirà,

principalment a càrrec dels propietaris. Entre 1999 i 2007 les opcions de finançament a

partir de convenis amb el CTR arribaren al 75%. Entre 2007 i 2013 va operar la

subvenció de Llei de Barris on la subvenció va poder arribar fins al 50%. Cap comunitat

no es va posar d’acord per realitzar operacions de construcció d’ascensors i la subvenció

es va destinar a fer accessibles totes les plantes baixes del barri fet que va permetre fer

accessible 164 habitatges i tots els locals comercials. En cap d’aquests dos períodes

tan favorables en matèria de subvencions va prosperar cap actuació en matèria de

rehabilitació. Per aquest nou període que iniciem l’estudi econòmic se sustenta en un

cost estimat entre 120.000 € i 143.000 € per escala i una subvenció estimada al moment

de redactar la present modificació de pla especial del 35% segons els ajuts públics

vigents reservats per les administracions competents en matèria de foment de

l’habitatge (Generalitat de Catalunya i Estat espanyol). Les diverses situacions amb

població vulnerable de múltiples comunitats s’abordaran de forma individualitzada

mitjançant ajuts socials que es regularan amb les corresponents ordenances i

programes d’ajuts específics.

El pressupost definitiu de la rehabilitació s’anirà coneixent cas per cas a partir que les

comunitats de propietaris vagin encarregant dites rehabilitacions, per la qual cosa el

present estudi econòmic-financer es remet a l’establert al punt 6 de l’article 6 per realitzar

l’estudi econòmic cas per cas.

6.- PLA D’ETAPES

Es preveuen les següents etapes:

FASE 1. Implantació de les primeres actuacions d’iniciativa privada d’implantació

d’ascensors i procés de gestió, d’identificació i comunicació al primer quadrienni

Elaboració dels convenis i les ordenances per a les subvencions.

FASE 2. A partir de la posta en marxa dels plans d’actuació per als habitatges buits,

avaluar actuacions en els segons grups d’habitatges. Primer i segon quadrienni.

Fora de programa es preveu una nova revisió de la present modificació de Pla especial

i sempre com a actuació constant es modificarà en cas que noves tecnologies o canvis

importants normatius ho requereixin.

Teresa Mira i Lozano Mercè Sangenís Vintró Susana Morano i Narváez

Arquitectes municipals Llicenciada en dret

Santa Perpètua de Mogoda, abril de 2019