ed 7

0 m

arç

de

20

13

1

SapS

qu

e...

38

pàg. 1

Concert de les Candeles

86

Núm. 38MARÇ2013

• L’associació dels Antics Alumnes Maristes de Mataró agrupa tots els exalumnes maristes de la ciutat, tant de l’antic col·legi del Sagrat Cor com de Valldemia.• Entitat d’exalumnes maristes, degana de tot l’Estat, fundada el 1912.• Domicili Social Col·legi Valldemia – La Riera 124 – Apartat correus, 6 – 08300 MATARÓ

• Telèfon a disposició dels socis núm: 600 470 067 Fax: 93 757 09 10• E-mail: valldeantics@gmail.com• Aquest butlletí es tramet de forma gratuïta a tots els associats, junt amb l’ESTIL DIRECTE.• Direcció: Clara Soteras.• Equip tècnic de realització: Josep Prat i Molist, Jaume Prat i Fabregat i Clara Soteras.

Butlletí informatiu de l’Associaciód’Antics Alumnes Maristes de Mataró

Festa Anyal 20131

De Facebook:Maristes a Brasil

SAPS QUE...La Festa Anyal reuneix els records dels Antics Alumnes de les promocions del 1963 i 1988

L’Associació dels Antics Alumnes de Maristes Valldemia ha convocat un any més la ja coneguda Festa Anyal, que reuneix els alumnes que fa 25 i 50 anys que van deixar l’escola.

Enguany ha estat el torn de les pro-mocions del 1963 i 1988. El passat dissabte 9 de març, el col·legi va acollir els companys que van poder assistir a l’acte i que feia molts anys

que no visitaven l’escola. Alguns no es reconeixien, altres encara hi porten els fills o els nets i alguns van haver de viatjar per poder gaudir de la trobada.

ed 7

0 m

arç

de

20

13

2

SapS

qu

e...

38

pàg.2

Festa Anyal 2013Els antics alumnes van co-

mençar a entrar al pati de l’escola a dos quarts de set

de la tarda. Tan els més grans com els més petits van arribar puntuals a l’escola, tret d’alguna excepció, com aquell company o companya de classe que sempre feia tard i es perdia els primers apunts del dia.

Sota el rellotge del pati de l’esco-la es veien abraçades, petons i riu-res que feia anys havien estat allà mateix, compartint l’hora d’esbar-jo amb la bata i l’entrepà. Després de tants anys hi havien aquells que sovint es veuen per Mataró, però alguns van venir de lluny per poder assitir a la vetllada.

Després de recordar aquells ra-cons del pati on s’amagaven i on feien trapelleries, van començar a entrar a la capella de l’escola. Tots caminaven amb pas ferm, segura-ment recordant l’última eucaristia en aquella mateixa capella. A la missa es va recordar el Germà Pas-qual Artigot, que enguany es com-pleixen 25 anys de la seva mort.

El mossèn va llegir la paràbo-la del fill pròdig, tan adequada en

aquell dia. Com aquell que retorna a casa després d’un llarg viatge, els antics alumnes tornaven, conver-tint-se en els fills pròdigs de l’esco-la. Després de l’eucaristia es va pas-sar a fer la comprovació de dades i a repartir les acreditacions, tot això acompanyat amb els llantions de la pastisseria Uñó i una copa de cava a la biblioteca de l’escola.

D’aquesta manera es va anar re-cuperant l’esperit d’infantesa dels assistents i les ganes de gresca, reconeixent aquells que acabaven d’arribar i s’unien per fer una visita a l’escola. Tots ells estaven atents a les intruccions del director, Joan

Pratdepàdua, que els dirigia. Una vegada van arribar a la seva

classe, però, van tornar a ser aquells nens de BUP o COU, des de la pers-pectiva de la seva pròpia cadira. Els antics alumnes van poder observar les noves incorporacions tecnolò-giques de l’escola, els projectors, les pissarres digitals i els ordina-dors a les aules.

Després de visitar el museu dels animals dissecats, les dues promo-cions es vàren reunir altra vegada a la capella per poder fer una foto-grafia de grup, recordant així aque-lles fotografies fetes al costat del seu tutor cada any a l’inici del curs

Promoció del 1963

Redacció: Clara Soteras

ed 7

0 m

arç

de

20

13

3

SapS

qu

e...

38

pàg.3

Festa Anyal 2013

escolar. Jaume Prat va ser l’encarre-gat de fer les fotografies. En aques-tes també hi havia Josep Prat, pre-sident de l’Associació dels Antics Alumnes i Joan Pratdepàdua, direc-tor de l’escola.

A continuació es van dirigir tots cap al pati, on hi havia preparada una traca per celebrar la trobada. Ja era fosc i els petards van fer gau-dir entre esgarrifances els antics alumnes, que van elogiar la idea de la traca.

Després d’acabar de veure el fum que va deixar la traca, va ser l’hora del sopar. Així doncs, tots van diri-gir-se cap al menjador de l’escola.

Alguns recordàven on era, però altres no. D’aquesta manera els alumnes que aquest any fa 25 i 50 anys que van deixar l’escola, torna-ven a seure en una d’aquelles cadi-res del menjador, al costat del seus companys, com quan eren petits. Els més grans van recordar els seus anys interns a l’escola, i per tant, tenien molt presents els companys amb qui van compartir els àpats i que en aquell dia tornaven a com-partir taula.

Després el sopar, es van repartir uns records individuals de la troba-da. També es va fer un sorteig d’un cap de setmana al monestir de les

Avellanes, que va guanyar un antic alumne de la promoció del 88 i es van sortejar també tres “chascas”, utilitzades per cridar l’atenció als antics alumnes de la promoció del 63. Seguidament i per agrair tota l’organització de la festa, Care San-tos i Joan Tusell, de la promoció del 88 i del 63, respectivament, van fer un petit discurs representant els seus companys. El director de l’es-cola també va afegir-se i al seu torn va llegir un petit conte, El millor re-gal, agraint així als antics alumnes la seva tornada a l’escola. Josep Prat va tancar la festa recordant els companys que no van poder-hi assistir i va convidar a aquells que volguessin a seguir la festa a Vini-zius, amb entrada gratuïta.

PODEU VEURE MÉS FOTOGRAFIES A:

Promoció del 1988

ed 7

0 m

arç

de

20

13

4

SapS

qu

e...

38 pà

g. 4

Festa Anyal 2013Redacció: Àlex Sánchez

Els seus records...

En Josep Roure és advocat i viu a San Sebastián. És de la pro-moció del 1963 i ha vingut expres-sament per retrobar-se amb els seus antics companys de classe. Confessa que només té records positius de l’escola i que gràcies a ell i a tres alumnes més van crear el grup de “lletres”, on feien llatí, grec... “Érem 4 alumnes a l’aula, era ideal, vam aprendre molt”.

En Josep Anguera de la promoció de 1963 és professor d’economia a la UAB i era el nen aplicat de la classe. Confessa que era el que s’emportava les bro-mes, ja que també estava intern. No està gaire conforme amb la docència d’aquell temps, però en aquella època l’educació era molt complicada.

Com recordes l’educació de la teva promoció a l’escola?Era un sistema educatiu molt di-ferent de l’actual: repressiu, poc creatiu, en absolut crític... Ens en-senyaven per a memoritzar i no per a raonar. No tinc un bon record de l’educació que em van donar: eren altres temps, però hagués preferit tenir una altra educació que la que vaig tenir, més semblant a l’actual.

Alguna anècdota en particular?Jo era intern; al segon pis hi ha-via les habitacions. Esmorzàvem, dinàvem i sopàvem al menjador. Llavors, recordo un dijous a la tar-da, que ens van deixar marxar una hora sense vigilància; vam anar a menjar un ou ferrat a la Plaça San-ta Anna. Una tonteria; però aquell gust a llibertat el recordaré tota la meva vida.

En Javier Pardo fa 25 anys que va deixar l’escola, de la promoció del 1988, i treballa a Madrid, a una multinacional de telecomunicacions. Abans de venir a Valldemia, va estudiar a una escola de l’OPUS a Barcelona i admira el mètode d’estudi dels Maristes; com la religió s’explica d’una manera propera i no tan disciplinària. “Hi havia molts bons professors, i ara, amb el pas del temps, m’he adonat de la crueltat que havíem tingut amb alguns d’ells, de petits.”

ed 7

0 m

arç

de

20

13

5

SapS

qu

e...

38 pà

g 5

Festa Anyal 2013Hi ha coses que no can-

vien mai. Un dia de febrer de 1988, algú va dir-me:

«Care, tu que trobes gust a això d’es-criure, no et faria res fer el pregó de les Festes de la Llum d’enguany?». Ho vaig fer, és clar. Perque no havia après a dir que no i perquè era ve-ritat que li trobava gust, a això d’es-criure. En aquell pregó, per cert, es va parlar del Centenari, que s’estava celebrant, i també del poliesportiu que s’aixecava al pati. El va llegir el Carles Soler com a punt d’arrencada de les festes anyals, dret al mig de la plataforma, amb un micròfon a la mà.Fa només uns dies, va arribar-me un correu electrònic d’en Toni Cebrián, que deia: «Care, oi que escriuràs unes paraules per llegir durant el sopar dels 25 anys que fa que vam acabar COU?» I ja veieu! Li vaig dir que sí un altre cop, perquè encara li trobo gust a això d’escriure i perquè encara no he après a dir que no. I a més hi ha vegades que dir que si fa feliç. Així que som aquí, més o menys com abans, preguntant-nos qui s’ha des-comptat, perquè no pot ser que ha-gin passar 25 anys d’aquell dia que vam deixar l’escola, sentint-nos com llavors, encara que tinguem més de 40 anys, encara que ara els pares siguem nosaltres i encara que quan tornem al cole ho fem pensant que els propers seran els postres fills.No sé si us passa, però jo tinc molt

vius els records dels anys que vaig passar aquí. Recordo, per exemple, el professor Álvarez a les vuit del matí, fent filosofia pròpia a classe de Filosofia dels altres, parlant amb molta prosopopeia, com algú que tracta de tu a tu Kant i Descartes, i dient-nos allò d’«El que sabe que no sabe por lo menos ya sabe algo». Recordo, també a primera hora, el Hermano Francisco Mugueta i la seva inseparable màquina de “filmi-nas” —quina paraula!—; es dormia taaaaaan bé mentre ell explicava l’art romànic!O el germà Fèlix Rodríguez i aquella manera seva de riure que ressonava per tota l’escola i el seu veritable interès per nosaltres, que a mi em semblava tan estrany que un dia li vaig preguntar per què no ens en-viava a tots a dida i tenia fills. I em va contestar!Em penso que els de ciències també podreu recordar el germà Florentino i el seu somriure irònico-enigmàtic, fent preguntes que tot sovint co-mençaven per «Oiga, señorita…»O el professor Aragón que a les alumnes ens deia «cariàtides» i s’asseia com deixat caure a la cadi-ra, com si no fos on era. O el germà Benito, que em sembla que el vam trobar una mica cansat. O el germà Rebugent —el Rebu—, corrent pels pasadizos vestit d’escolta.Som la generació que va veure per primer cop algú de l’altre sexe a classe als 14 anys. Jo em mirava

els meus companys de primer de BUP després de tants anys de col·le de monges i embadalida pensava: «Fan tan maco! Són un element ar-quitectònic de primera». Em penso que això, per cert, mai no ho havia dit a ningú.Som una generació que encara parlava molt en castellà, a les aules. Que no tenia ordinador. Que trucava des d’una cabina. Que feia xuletes de paper i no tecnològiques. Ah, i a les noies mai ningú no ens va haver de dir que no estava bé ensenyar el tanga. Tot i això, penso que no hem sortit tan malamente, oi? Vull dir que no fem quedar malamente l’escola, quan anem pel món. És clar que una promoció que ha tingut un profe d’història de nom Aníbal segur que és capaç de travessar qualsevol cosa.En fi. Espero que en algun d’aquests records, que són meus però són de tots, reconegueu allò que vam ser ara fa vint-i-cinc anys. I sí: els fa!Deixeu-me pensar un moment tam-bé en els absents. Encara que no hi siguin, aquesta nit també hi són, perquè no mors del tot mentre que-da una sola persona que et recorda. Vull recordar, doncs, els companys Sagar Viñas i Santi López. I, espe-cialmente, la Marta Yáñez, que va ser més que la meva amiga, la meva germana d’adolescència, i que ens va deixar massa aviat. Jo sabia que aquesta nit la trobaria molt a faltar,

perquè era petita d’alçada però el buit que va deixar és enorme.I què més queda per dir? Que d’aquí vint-i-cinc anys mirarem de tornar. Si ens convoquen, és clar. Espero que us ho hagueu menjat tot, que us hagueu portat bé, que no hagueu lleçat molletes de pà i tot això. Hem estat una mica cridaners, però la propera vegada mirarem de redimir-nos. I mentre aquesta propera arriba, aprofiteu bé el temps, companys, que ja veieu com vola.

Discurs de Care Santos

ed 7

0 m

arç

de

20

13

6

SapS

qu

e...

38

pàg. 6

Concert de les Candeles

El duet de trompa i piano il·lumina el públic del concert de les Candeles

Quatre notes se sentien en la part més alta de la ca-pella, ressonant com si no

volguessin marxar, com si el silen-ci no volgués prendre part aquell vespre a la capella de Maristes Va-lldemia. La mare de Déu de la Llum restava il·luminada per unes pe-tites espelmes al seu voltant, que acompanyaven a les altres que es trobaven repartides per il·luminar l’entrada i el passadís, que condui-ria els assistents al concert cap als seus seients.

A les 8 del vespre del divendres 15 de febrer, alumnes, pares, ma-res, companys, professors i antics alumnes van començar a entrar. Tots avançàven xiuxiuejant, co-mentant l’aspecte de la capella a mitja llum, quedant embadalits a cada pas.

modernes. El primer instrument de la nit va ser el violoncel, amb el qual Joan Lloret va tocar Cello Time. A continuació, Oriol Delgado va interpretar Imagine al piano, amb una versió diferent però que va permetre ser reconeguda pels assistents. L’alumna Ines Talaya va demostrar el seu domini del clarinet amb Gute Nacht de F. Schubert, així com també va fer Ariadna Clos amb Nuvole Bianche de L. Einaudi, al piano. Tot seguit va ser el torn de Sara Soteras acompanyada al piano per la seva germana i antiga alumna, sent així el primer duet de la nit, amb la peça Memory en una versió a 4 mans del gran musical Cats. Una altra interpretació al piano va ser d’Alicia Yelo, que va escollir la reconeguda cançó de la pel·lícula Amelie, titulada Comptine d’un autre été.

A continuació la capella va poder escoltar Esther Sánchez, que va cantar Cometas por el cielo de La

Oreja de V.G. Un altre instrument de vent, l’oboè d’Alba Talaya, va interpretar una peça de l’època barroca, Sonata en Sol menor de G.F Haendel.

Finalment, un altre duet, però aquesta vegada de violins, amb Júlia Masvidal i Ariadna Bernad, va interpretar Humoresque de A. Dvorak. I, per donar pas a la mitja part de la nit de concert, la formació d’Alberto Barrachina (saxo alt), Albert Vidal (piano) i Pau Buetas (percussió) van fer ballar el públic amb el seu ritme més jazzístic, interpretant Autumn leaves de J. Kosma & J. Mercer.

Alberto Barrachina (saxo), Pau Buetas (bateria i Albert Vidal (piano) interpretant Autumn leaves

La llum de les candeles va aconseguir la intimitat necessària pel concert

Així va començar el concert de les candeles d’enguany, arribant ja a la seva quarta edició i comp-tant amb la presència de Ramon Reixach, regidor d’Administració i Atenció Ciutadana de l’Ajuntament de Mataró. Josep Prat, president de l’Associació dels Antics Alumnes, va presentar el programa del concert, explicant així que la primera part estaria dedicada als alumnes enca-ra estudiants a l’escola, i la segona comptaria amb dos músics de re-nom, un trompista i un pianista.

Els estudiants de diverses edats van interpretar amb el seu instrument un seguit de peces de caire més clàssic o altres més

Les tarotes van ser la novetat d’aquest any a la mitja part

D’aquesta manera s’arribava a la fi de la primera part del concert i Gustavo Legido, professor i orga-nitzador, va anunciar els esperats

Redacció: Clara Soteras

ed 7

0 m

arç

de

20

13

7

SapS

qu

e...

38

pàg

7

Dani Gadea i Emili Òrrit tocant la tarota entre llantions i vi calent

Tots els músics que van participar al concert acompanyats del president dels Antics Alumnes, el director de l’escola i els organitzadors

Pepe Reche a la trompa i Toni Costa al piano interpretant Berceuse, op. 19 de Jean-Michel Damase

La trompa va ser la protagonista de la nit

llantions i el vi calent, que ja es-campava la seva flaire pel passadís de sortida de la capella.

Els assistents van gaudir d’uns vint minuts per degustar els pas-tissets que cada any arriben de la mà de Pastisseria Uñó a l’escola per acompanyar el concert i el vi, de Celler Montserrat, que va ajudar a suportar el fred i el vent del vespre.

En cap moment va parar la mú-sica, ja que els professors Dani Ga-dea i Emili Òrrit van encarregar-se de seguir ambientant la pausa amb el so de les tarotes, un instrument de vent de la família de l’oboè.

Després de l’estona d’esbarjo i havent provat els llantions i el vi, el públic va tornar a entrar a la capella amb ganes de seguir escoltant més música. Era el torn dels músics pro-fessionals. Tal i com havia recordat

Josep Prat a l’inici de l’acte, “aquest any feia 88 anys que una trompa no tornava a l’escola” i aquest concert era una bona ocasió per poder-la sentir.

Pepe Reche va ser el trompista convidat. És músic format en mú-sica antiga i en musicologia i ha treballat a la Jove Orquestra Na-cional de Catalunya i a l’Orquestra Nacional de Catalunya, entre altres formacions. Al costat de la trom-pa, hi havia Toni Costa, un pianista que ha interpretat a Sant Peters-burg i Moscou, combinant diver-sos enregistraments a Televisió de Catalunya i RTVE. Els joves músics van combinar el repertori amb ex-plicacions sobre l’instrument de la trompa, amb un to distret i desen-fadat, incorporant l’humor en les anècdotes dels inicis de la trompa.

El públic va mostrar-se molt atent a les puntualitzacions fetes per Pepe Reche, que va provocar un somriu-re als assistents quan va explicar que l’origen de la trompa és la idea d’una aixeta pensada per un aficio-nat a la cervesa.

El duet va interpretar cinc peces de diferents autors. Entre ells hi ha-via Charles Gounod i Franz Strauss. A continuació Toni Costa va oferir el Nocturno, op. 2 núm. 9 de F. Cho-pin, com a solista. Finalment, van tocar una peça amb influència del Jazz i un joc d’harmonies diferent a les obres anteriors: Berceuse, op. 19 de J.M. Damase i una Partita d’Eileen Clews, una peça dedicada al fill de l’autora.

En acabar, el públic va quedar ex-pectant i amb ganes de continuar sentint l’explicació tant amena del trompista. Els mateixos músics van mostrar-se molt contents del con-cert i de l’interès que va suscitar la història.

El concert de les Candeles d’aquest any va ser finalitzat amb una fotografia de grup dels alum-nes, els dos músics convidats i els organitzadors. D’aquesta manera i entre repartiment de flors, Joan Pratdepàdua va felicitar, agrair i animar als organitzadors i als mú-sics a preparar el concert de l’any vinent, recalcant el nivell i qualitat que havia assolit aquest any.

Concert de les Candeles

ed 7

0 m

arç

de

20

13

8

Sa

pS q

ue...

38

pàg. 8

De Facebook:Maristes a Brasil

Aprendre el ritme de vida a l’hemisferi sudRedacció: Clara Soteras

Raúl Gratacós MorenoPromoció del 1993País: Brasil

En Raúl Gratacós ens explica com és el país on viu ara i els records que té de l’escola

Què hi fas actualment a Brasil?Hi treballo.Quina és la teva feina?Treballo en una consultoria de ne-gocis i tecnologia.Quant fa que vas marxar de Cata-lunya?Vaig marxar el mes d’octubre de 2008.Per què vas decidir marxar?Vaig pensar en intal·lar-me a Brasil per temes personals i professio-nals. La meva dona és brasilera i vaig tenir l’oportunitat de treballar en la filial de l’empresa on treballo, que es troba a São Paulo.Fins quan tens previst quedar-t’hi?Inicialment era un període de 3 anys, però quan va arribar el mo-ment de marxar per qüestions per-sonals i professionals vàrem consi-derar més adequat permanèixer a Brasil.Digues-nos una cosa que trobes a faltar de la teva terra i que no tens on vius ara.Principalment trobo a faltar la fa-mília i els amics, la gastronomia i alguns aspectes de la vida social i cultural que són diferents.Quines diferències de ritme de vida hi ha respecte Catalunya?A Brasil el dia s’inicia i s’acaba més aviat. És un aspecte derivat dels horaris i les hores de Sol disponi-

bles, ja que el trenc d’alba és més d’hora.Estàs lluny de la teva família i amics. Com et comuniques amb ells?Intento contactar amb ells per email, telèfon, skype i xarxes so-cials.Et segueixes comunicant per aquesta via amb els teus compan-ys de l’escola?Em comunico amb els amics amb els quals mantinc més relació. Són amics de tota la vida i que, a dia d’avui, mantenim el contacte enca-ra que ens trobem lluny.Què en penses de poder estar en contacte amb tots els Antics Alum-nes a través del compte de Face-book?És una opció interessant. La vida dona moltes voltes i és bo mante-nir relacions amb companys.Has trobat algun amic o company amb qui havies perdut el contacte gràcies al Facebook?De tant en tant apareix algun com-pany o amic, però la veritat fa temps que no succeix.Heu organitzat o teniu pensat or-ganitzar una trobada de la promo-ció per recordar els anys a l’escola?Ja en vàrem fer una fa bastant temps i, l’any passat, em sembla que vàrem fer un sopar. Actual-ment estic força desconnectat, ja que encara que volgués no podria anar-hi.Explica’ns una anècdota durant els teus anys a l’escola.No en recordo cap en especial, ja que n’hi ha moltes. Per indicar-ne una que encara en tinc el record, comentaria quan vaig participar al

concurs de literatura de Coca-cola i vaig quedar en quarta posició (de tot Catalunya). Jo sempre he sigut més de ciències, per això considero que va ser un fet especial per mi. Quin és el professor que recordes més i per què?En recordo molts de professors, però principalment germans de l’etapa de BUP i COU: Agustí Cassú (Ciències), Florentino (Química), Fructuós (Matemàtiques) i Josep Lluís Martí (Anglès).Què és el que més t’agradava de l’escola?M’agradava molt el col·legi. Els motius eren diversos: per proximi-tat de casa, per les instal·lacions i també per l’ambient que es vivia. Vaig participar a les activitats ex-traescolars, jugant a bàsquet du-rant molts anys fins que vaig co-mençar a anar a la universitat.Un valor moral que t’hagi trans-mès l’escola: Companyerisme.Una frase que per tu defineixi l’es-cola: La germanor que senties amb els companys i mestres.

Capital: Brasília4 hores menys que a Catalunya

FES-TE AMIC DE L’ASSOCIACIÓ D’ANTICS

ALUMNES DE VALLDEMIA AL FACEBOOK!!!

ed 7

0 m

arç

de

20

13

9

ed 7

0 m

arç

de

20

13

10

ed 7

0 m

arç

de

20

13

1

1

Tria Maristes Valldemia La teva garantia