Segona República

LA SEGONA

REPÚBLICA

Alberto Betes David Peris Alejandro Hervás Voro Chilet

2n-C Batxillerat

LA SEGONA REPÚBLICA HISTÒRIA D’ESPANYA

2

Per començar i com a mode d’introducció analitzarem els dos texts:

Pel que fa al tipus de font, dir que el primer text es una font primària degut a que està escrit al període

que correspon i es un discurs, el discurs de Clara Campoamor que va obrir la porta del vot femení a les

eleccions. El mateix ocorre en el segon text, es tracta d’una font primària. En aquest cas el text torna a

ser un discurs polític esta vegada de Largo Cavallero en la seua campanya política.

Els textos també coincideixen en el seu tipus. Són els dos textos polítics i socials, polítics per el context

on sÓn utilitzats, el primer És un discurs de una diputada del Partit Radical a les Corts i el segon d’un

polític en la seua campanya. I socials per la repercussió que tenien en la societat i en els partits polítics.

Cal destacar la importància social del primer, que com ja hem dit avanç obri la porta de les eleccions a

les dones.

Els dos textos son d’autor individual, per una banda tenim a Clara Campoamor, abocada, delegada de la

Societat de Nacions i diputada del Partit Radical. L’autor del segon text es Largo Caballero, qui va ser

president del govern de la Segona República entre el 4 de setembre de 1936 i el 17 de maig de 1937.

El destinatari del primer text son els diferents diputats que es trobaven a les Corts en eixe moment,

encara que podríem considerar un destinatari major, el de tota Espanya perquè les seues paraules no

estaven pensades per a que es quedaren tancades en eixes quatre parets. El destinatari del segon text

es tota Espanya.

La finalitat dels dos textos es la mateixa, es tracta de dos discursos polítics que tenen com a finalitat

arribar al major nombre de ciutadans. Encara que al ser discursos polítics la finalitat es diversa. Del

primer text podem dir que la finalitat es la acceptació del dret de vot femení. El segon text te una

finalitat de difusió màxima d’ideals i d’objectius.

Com a idees primàries i secundaries dels dos textos Extraguem el següent:

Del primer text podem extraure la idea principal, basada en el reclam d’un major protagonisme de la

dona en la República. Les idees secundaries d’este text son, el sentiment de les dones que es senten

ciutadanes abans de dones, i l’altra, la consideració d’error polític deixar a la dona al marge dels drets

que parla el text.

Del segon text , podríem considerar l’idea principal la unió de comunistes, socialistes i republicans (Front

Popular) contra la classe reaccionaria. Una idea secundaria es que el verdader patriotisme està en

desenvolupar l’economia i l’industria nacional, no en profit d’una minoria, sinó en profit de la

col·∙lectivitat. Altra idea secundaria es la insistència de Largo Caballero en no renunciar mai a la seua

independència política.


3

Aquests dos textos es poden emmarcar en el tema de La Segona República i La Guerra Civil. El 14 de

Abril de 1931 es proclamà la Segona República. El primer text el podem situar al bienni reformista (1931-‐

1933) on en la constitució de 1931 ja es va reflexar el sufragi femení pel qual s’havia lluitat tant durant

molts anys i que es va fer realitat gracies a Clara Campoamor i al sistema polític que es la República.

Després de tres anys amb el govern dels radicals-‐celistes, les tensions polítiques eren creixents i es va

arribar a revolucions, on destaquem la d’octubre del 1934. A 1936 es produeixen les eleccions on situem

el segon text. Ací, Largo Caballero, expressa els seus ideals i objectius al capdavant del Front Popular,

que va eixir vencedor d’aquestes eleccions.

Per a la millor comprensió del text, a continuació explicarem dos termes que poden resultar importants i

casi imprescindibles per a la comprensió del text:

MISSIONS PEDAGÒGIQUES: Les missions pedagògiques van ser un projecte educatiu i cultural

espanyol iniciades al 1931 pel Govern Progressista Republicà. Pretenien el foment de la cultura als

pobles i llogarets de l’Estat Espanyol. Es portava a totes les zones rurals on es generalitzava la cultura

mitjançant biblioteques populars, l’organització de lectures, sessions cinematogràfiques, sessions

musicals de cors i orquestres, audicions per radio, exposicions d’art amb museus circulants, orientació

pedagògica amb visites a escoles, cursets per a mestres, etc. Es tractava del dret per igual d’accedir als

bens de la cultura. Les dones republicanes van participar en les Missions de manera molt activa. Van

finalitzar a 1936 amb l’entrada de la Guerra Civil.

REFORMA AGRÀRIA: És el conjunt de mesures polítiques, econòmiques, socials i legislatives

que es suporten dintre del govern de Manuel Azaña. Aquesta institució tenia com a objectiu promoure

una reforma agrària de caràcter socialista-‐progressista que pretenia promoure l’explotació col·∙lectiva de

la terra i substituir així el sistema latifundista imperant en aquella època. Es tractava d’un projecte

ambiciós, ja que pretenia resoldre un problema històric, la desigualtat social. Aquesta reforma, una de

les més importants del govern d’Azaña, fou totalment eliminada per Franco després de la Guerra Civil.

Les dificultats que es van trobar els nous governants desprès de la proclamació de la Segona República

no varen ser poques, esta proclamació arriba gracies a el triomf de les candidatures republicanes en les

grans ciutats el 14 d’abril de 1931. Immediatament es va formar un Govern Provisional presidit per

Niceto Alcalá Zamora i format per republicans de dreta i d’esquerra, socialistes i nacionalistes. A causa

de l’ànsia de reformes van adoptar les primeres però la crispació de la societat vindria donada per la

promulgació de vagues de la CNT anarquista. En el apartat religiós, varen anar en contra del nou govern

i el maig de 1931 diverses esglésies i convents foren assaltats i cremats.


4

La constitució va vindre a la mà de la coalició republicana-‐socialista, govern que va eixir a les eleccions a

Corts Constituents que es feren al juny de 1931 amb una clara majoria sobre. La Constitució es basa en:

Una sobirania popular on es declarava al Estat una “República democràtica de treballadors de totes

classes”, un sufragi universal masculí i femení, donant aixina una clara importància a les dones, gracies

en part al discurs de Clara Campoamor que podem observar al primer text. Aparegueren una extensa

declaració de drets i llibertats, com el divorci, o el dret a l’educació. Es comença a donar un paper

important a la dona que mai havia tingut avanç, com diu Clara Campoamor al primer text: “considero

que sería un error político dejar a la mujer al margen de ese derecho”. Els poders de l’Estat estaven

dividits amb el Poder legislatiu en mans de les Corts unicamerals, el poder executiu amb el president de

la República i el Cap de Govern , i el poder judicial en els tribunals de justícia. Apareix el dret a obtindré

Estatuts d’Autonomia per primera vegada en la història i es nombra un Estat laic en quant a la qüestió

religiosa.

Després de l’aprovament de la Constitució, s’inicia un govern a càrrec dels republicans d’esquerra i

socialistes presidit per Manuel Azaña, i segué elegit entre tots com a president de la República el

conegut NIceto Alcalá Zamora. Dins de les seues grans reformes s’encontren: Les reformes laborals fetes

per Llarg Caballero, les reforma educativa , que suposà moltes construcció d’escoles i contractació de

mestres deixant apart el ensenyament religiós i tenint present un ensenyament mixt. També es varen

fer altres reformes com la militar, on exigiren el jurament de fidelitat i obtenien un retir voluntari amb

paga completa, o la agrària que es aprovà en 1932 en la Llei de Bases de la Reforma Agrària, reforma

que anava destinada a solucionar un problema històric com és la desigualtat social i segué un fracàs i

provocà una decepció generalitzada.

Al proclamar la República els partits de dretes es varen quedar desorganitzats. L’oposició conservadora

va quedar reduïda a les associacions Patronals com el Partit Radical de Lerroux.

D’altra banda l’esquerra revolucionària no va cessar la seua activitat. La CNT va seguir la línia extremista

marcada pels militants de la FAI. El PCE es trobava també en una línia radical, defensada per Komintem i

Stalin.

La crisi econòmica, la línia radical de la CNT i la negativa de les patronals va portar a un marc de fortes

tensions socials. El debat de l’Estatut de Catalunya i la Llei de Reforma Agrària , que més tart serien

aprovades, provocaren una oposició en les forces de dreta i el general Sanjurjo va intentar donar un colp

d’Estat que va fracassar.

A partir de els greus incidents de “Casas Viejas” i el

gran desgast del govern va fer convocar noves

eleccions al novembre de 1933. Per a aquestes

eleccions la dreta s’havia reorganitzat agrupanse en


5

tres nous grups els quals eren , la Confederació Espanyola de Drets Autònomes (CEDA) per Gil Robles, la

Renovació Espanyola, dirigida per Calvo Sotelo i la Falange Espanyola dirigida per Primo de Rivera, fill

del dictador.

Aço mentres l’esquerra es va presentar fragmentada en diferents xicotets grups. Les eleccions varen

tindre una victòria dels grups conservadors, que no tardarien en patir una insurreció anarquista que

tindria com a conseqüencia mes de cent morts.

Al 1933 va començar a governar el partit integrament de Lerroux el cual començà pronte a fer una

política de rectificació de les reformes del bienni anterior, la CEDA va recolzar al govern des del

Parlament. Aquesta nova política va fer la paralització de les reformes anteriorment iniciades:

Paralització de la reforma agrària amb la conseqüencia de la deshocupacio de les terres de milers de

jornalers. Paralització de la reforma militar i designació per allocs clau de militars amb un pensament

antirepublicà com Franco o Mola. Conciliació amb l’Església Catòlica. Paralització de les reformes

educatives amb entre altres coses es va anul·∙lar el ensenyament mixte.

Enfrontament amb els nacionalisme perifèrics. Es va frenar el projecte d’Estatut d’Autonomia basc, i

enfrontaments amb la Generalitat catalana.

En un context de crisi econòmica internacional i triomf dels extremistes a Europa, Mussolini en Itàlia i

Hitler en Alemanya i enfront a l’URSS de Stalin el Estat espanyol va separar-‐se entre “esquerres i

dretes”.

Entre els partits de Dretes, es feien notar tres grans grups en l’Estat espanyol. La CEDA de Gil Robles

agrupava a les classes mitjanes i populars catòliques, els JAP, els juvenils, tenien trets feixistes. La

Renovació Espanyola dirigida per Calvo Sotelo, s’agrupaven els monàrquics amb postures extremistes i

antidemocràtiques. I per últim, la Falange Espanyola de José Antonio

Primo de Rivera fusionat mes tard amb els del partit de Ledesma,

quedant així la ideologia feixista a Espanya.

Per l’altra part, els partits d’esquerra es dividien en mes grups, en

primer lloc l’esquerra Republicana de Manuel Azaña que agrupava el

centre-‐esquerra que optava per una política de reformes i d’aliances

amb el moviment obrer. El PSOE, estava dirigit per Indalecio Prieto i

Largo Caballero, representats de la part mes moderada i mes radical

del partit. El PCE buscava una aliança de l’esquerra contra el

feixisme. La CNT lligada a l’acció revolucionaria, encara afectada de

la resurrecció del 1933. I per últim, la Esquerra Republicana de

Catalunya dirigida per Lluís Companys que va canviar la seua posició

política cap a l’esquerra degut als diferents enfrontaments contra el govern de Madrid.


6

L’entrada de tres ministres de la CEDA en el govern a l’octubre de 1934 va ser interpretada per

l’esquerra com el triomf imminent del feixisme. La radicalització cada vegada mes gran de l’esquerra va

cridar a la vaga general on va ser desigual el seguiment.

En Madrid i a Barcelona va fracassar la vaga, Companys va dirigir una insurrecció amb un matís

independentista que prompte va ser reprimida per part de l’Exèrcit. A Astúries, per contra, va triomfar

amb una revolució organitzada per UGT i CNT, la Legió, dirigida per Franco, va ser l’encarregada de

reprimir aquesta revolució anomenada revolució d’octubre.

Polítics varis com Companys, Azaña, i dirigents del PSOE com Prieto o Largo Caballero varen ser

detinguts, en el segon text es fa referència al acusament cap a Largo Caballero pels de dretes, que

culpen al cap del Partit del Front Popular de intentar preparar

la guerra civil. “Los de derecha me acusan de preparar la

guerra civil”. També es fa referència al segon text de la

revolució d’octubre quan Largo Cavallero la nomena “las

luchas del día 16”.

Les dissensions al si del govern eren creixents, eren de notar

les diferències entre el Partit Radical i la cada vegada mes

extremista CEDA.

Lerroux i el Partit Radical van caure en un descrèdit total al

caure en un escàndol de corrupció, l’escàndol de l’Estraperlo,

que va afectar a tot el partit polític. Açò va fer posar fi a la

legislatura i la convocatòria de noves eleccions a Corts al

febrer de 1936. En la que podríem emmarcar el segon text, un text en el qual Lago Caballero fa les seues

propostes polítiques per a aquestes noves eleccions a les Corts, Largo defèn les idees de defensar la

Pàtria, defensant la el col·∙lectiu i no la minoria, en desenrotllar l’economia i la industria nacional.

A les eleccions del 1936 es varen presentar el Front Popular, pacte electoral que recollia a Esquerra

Republicana, PSOE, PCE, POUM, i Esquerra Republicana de Catalunya. Podem dir que aquest pacte

agrupava tota l’esquerra la que va ser recolzada per la CNT.

Els grups de dreta, CEDA i Renovació Espanyola van acudir a les eleccions amb un programa basat en la

por a la revolució social. La Falange i el PNB es varen presentar per el seu compte.

La victòria segué del Front Popular, encara que al nord i l’interior del país va triomfar la dreta.

Manuel Azaña segué anomenat mes avant president de la República. En quant a la ocupació de la

direcció de govern, a l’objectiu que Indalecio Prieto l’ocupés, els socialistes mes extremistes van formar

republicans d’esquerra presidit per Casares Quiroga sense la participació del PSOE.


7

El nou govern va iniciar l’acció reformista, començant per l’amnistia per a tots els repesats després

d’octubre de 1934. El restabliment de l’Estatut català, mes lluny d’açò l’allunyament de Madrid dels

generals Franco, Mola i Goded que van ser destinats a altres ciutats. Després d’un temps es va

reprendre la reforma agrària, i els nous estatus d’autonomia en Galícia, i el Pais Basc.

L’ambient social cada vegada era mes tens, l’esquerra obrera havia adoptat una postura totalment

revolucionaria i la dreta estaven esperant la fi del sistema democràtic. Tot açò va provocar

enfrontaments violents al carrer entre diferents grups socials.

La conspiració militar en front al govern del Front Popular cada vegada es feia més notar. D’una banda,

hi havia una trama política conformada per Gil Robles, Calvo Sotelo, Primo de Rivera, i per altra banda el

nombre dels generals com Franco, Goded... Emilio Mola, es posà al cap d’aquest colp militar que més

tard seria ajudat per Mussolini i Hitler.

El 12 de juliol va ser assassinat un oficial de la Guardia d’Assalt, el tinent Castillo. La resposta arribà

quan s’assassinà unes hores mes tard Calvo Sotelo. L’enfrontament era imminent.

El govern de Casares Quiroga va veure com el 17 de juliol de 1936 l’exercit del Marroc iniciava la

rebel·∙lió contra el seu govern. El triomf parcial del colp va desencadenar a la guerra civil.

Finalment, per concloure aquest anàlisis viatgem als finals de la dictadura de Primo de Rivera on el 14

d'abril de 1931 es proclamà a Espanya la Segona República (1931–1939), ja que enderrocà el règim de la

Restauració borbònica iniciat amb l'arribada al tron d'Alfons XIII. Durant aquella època es va reflexar la

pròpia voluntat dels electors, que estaven integrats per tota la ciutadania per mitja d’un sufragi

universal, tant masculí com femení. El sufragi universal femení en España va ser una de les aportacions

més importants, que es produeix després de molts anys de lluita feminista pels drets de la dona.

Si tornem més enrere, pel que fa a l’Antic Règim trobem que es el rei qui té tots els poders, en aquesta

època no hi havia elecció de cap de govern, recordant-‐nos a les dictadures. Açò va canviar en certa

mesura al sistema liberal, que dividia el poder en executiu, legislatiu i judicial i l’acció del govern estava

limitada per es constitucions, establint drets i deures.

El protagonisme civil va començar a desenvolupar-‐se durant la Restauració, on es va canviar el clàssic

protagonisme militar del període de la Instauració del Sistema Liberal, on era l’exèrcit qui canviava als

que tenien el poder mitjançant pronunciaments militars.

D’aquesta manera, en la Restauració es donarà un procés d'estabilització en el qual, en alguns moments,

s'intentarà establir un sistema més participatiu com durant el Sexenni Democràtic. No obstant això,

durant la Restauració hi haurà un Sistema Liberal en aparença, ja que el caciquisme i la pràctica de torn

de partits impedirien la participació real. No serà fins a 1931 amb la proclamació de la Segona República


8

quan podrem parlar de la primera experiència democràtica a Espanya.

Com ja hem dit avanç, aquesta escassa participació ciutadana ja era un avanç davant la nul·∙la

participació dels súbdits durant l'Antic Règim, on era el monarca qui concentrava tots els poders de

l'Estat, legislatiu, executiu i judicial, comptant únicament amb institucions consultives per a

desenvolupar la seua labor.

Per la seua banda, en el Sistema Liberal es garantirà una major objectivitat, justícia i imparcialitat per

mitjà de la divisió de poders reflectida en la Constitució. A més, s'establiran Corts legislatives, de manera

que la sobirania, en la majoria de constitucions, serà compartida entre aquestes i el Rei. S'afavorirà així

la participació d’una part de la ciutadana, encara que el tipus de sufragi ho marcarà el partit en el poder.

Cal destacar dons que la importància d'aquest nou sistema resideix en l'ampliació del cens electoral,

amb un major nombre d’homes amb dret de vot. No obstant això, i com hem dit, no serà fins a anys

després, amb la proclamació de la Segona República quan podem parlar d'un verdader Sistema

Democràtic.

En aquest Sistema es produiran millores en les condicions de vida dels treballadors amb el funcionament

legal de les organitzacions sindicals, però el tret més important serà l'establiment del sufragi universal

masculí i femení, amb el consegüent augment de participació ciutadana. Aquest sufragi femení va ser un

pas importantíssim per al posterior desenvolupament del país.

Però, tornant al sistema de la Restauració, a causa de la crisi d'aquesta, a la seua incapacitat de renovar-‐

se i al descontent social, tindrà lloc un colp d'Estat dut a terme pel General Primo de Rivera. Aquest es

proclamarà Dictador Militar, encarregat de prendre totes les decisions de l'Estat aconsellat per un

Directori Militar, recordant així al sistema de l'Antic Règim, regit per un monarca absolut i Corts

consultives.

Aquesta dictadura no va ser l’única que va patir España al nostre passat, després de la segona república,

tots els avanços aconseguits respecte als sistemes anteriors pel que fa a la llibertat i possibilitats van

desaparèixer primer amb la Guerra Civil i després amb el Franquisme i la Transició. Fins la mort de

Franco, el país va estar caracteritzat per una forta repressió als suports de la República i per la prohibició

de partits, donant el total poder al Caudillo.

La seua mort va fer que Juan Carlos I fora anomenat rei i tingués un paper fonamental en el procés de

desmantellament del règim franquista i en la creació, altra vegada, de la legalitat democràtica.

Per tant podem dir que la Segona República va ser un període molt millor parlant de llibertats, drets,

igualtat i justícia, que qualsevol altre que hem estudiat,

La Segona República va ser un període molt important per a Espanya tant pel que fa a la cultura i a la


9

societat, va ser un període molt millor que qualsevol altre si parlem de llibertats, drets, igualtat i justícia.

Es produeixen molts avanços de tot tipus però nosaltres destaquem l’aplicació del sufragi femení, la

igualtat de drets de treball, la protecció a la mare treballadora, la legalització del matrimoni civil i del

divorci. La importància de la cultura també es digna de ser destacada ja que aquestes generacions son

les que ens han donat aquesta personalitat literària i cultural de la qual podem presumir a l’actualitat.

Trobem que probablement se li donava molta importància a l’esquerra i que d’aquesta manera no

s’aconseguia quallar una dreta republicana més propera a l’esquerra i que pot ser d’aquesta manera

s'hagueren evitat tensions i la posterior Guerra Civil.

Qui sap si el dia de demà hi haurà una Tercera República.

BIBLIOGRAFIA

Per a fer aquest treball hem fet us de diferents fonts

d’informació externes:

• Apunts de classe.

• Apunts extres de classe proporcionats per Enric.


10

• www.wikipedia.com

• http://www.guerracivil1936.galeon.com/republica.htm

• http://iris.cnice.mec.es/kairos/ensenanzas/bachillerato/es

pana/republica_02_00.html

• http://www.youtube.com/watch?feature=player_embedde

d&v=dvp4wHQsoKw

• http://www.xtec.cat/%7Ejcaste16/historia%20xx.htm

Documents

Segona República