Serra de Fondrats

Turó de Tagamanent amb l'església de Santa Maria al cim

4 de juny de 2017

Av. Prat de la Riba, 18 – 2n 43201 REUS tel 977 331 142 secretaria@gepec.cat

www.gepec.cat

En aquesta sortida ens allunyem força de les comarques del Camp.Coneixerem una part molt interessant del sector més occidental del massísdel Montseny, a tocar del poble d’Aiguafreda, malgrat que estarem tot el diadins el terme municipal de Tagamanent, al Vallès Oriental.

El Montseny forma part de la Serralada Prelitoral. És un massís muntanyóssituat en el límit entre les comarques del Vallès Oriental, la Selva i Osona,com una barrera entre la Depressió Prelitoral Catalana i la Plana de Vic. Estàseparat de les Guilleries per una fractura.El formen tres conjunts muntanyosos ben diferenciats: el Pla de la Calma; elturó de l'Home amb les Agudes, i el turó de Matagalls. Aquests tres conjuntsestan units entre si per colls. Una gran part d'aquest massís es correspon amb l'espai protegit del ParcNatural del Montseny, establert l'any 1977 i gestionat per la Diputació deBarcelona. El 28 d'abril de 1978, la UNESCO ("Programa home i Biosfera") vadeclarar aquest parc reserva de Biosfera, formant part d'una xarxainternacional de zones protegides.

El Pla de la Calma és un altiplà situat a la part més occidental del massísdel Montseny. Inclou porcions als municipis del Figaró, Tagamanent, SantPere de Vilamajor, La Garriga i Cànoves i Samalús. El Pla de la Calma s'uneixamb els altres dos grans conjunts muntanyosos que configuren el massís: lacarena del turó de l'Home (1.706 m) i de les Agudes (1.703 m) i el turó deMatagalls (1.697 m), pels colls de Sant Marçal i de Collformic,respectivament, encerclant la conca alta del riu Tordera.És travessat pel sender de gran recorregut GR 5 conegut com a sender delsMiradors, que s'uneix al GR 97 del Vallès pel sender de petit recorregut PR-C139, conegut com a sender del Pi Novell, travessant el terme municipal deSant Pere de Vilamajor.El terreny és format per roques sedimentàries que resulten de la compactacióde sediments acumulats per l'erosió de les muntanyes. En són característicsels gresos vermellosos que es poden veure en moltes construccions de lazona.Al Pla de la Calma veiem grans extensions de prats i landa, una formacióarbustiva. Tot i que de forma natural li correspondria està cobert de boscos,la imatge actual correspon a l'explotació tradicional de la ramaderia il'agricultura.L'alçada màxima de l’altiplà és al Puig Drau, de 1344 m sobre el nivell delmar. Altres cims importants són: el Sui, el turó del Samont, el turó de PiNovell, el turó de Palestrins i el turó de Sant Elies

Aproximació: De Reus a Aiguafreda i ha uns 150 km. Es pot trigar unes 2 hores per anar-hi. L'opció més senzilla i curta és anar per l’autopista AP7 fins Mollet delVallès i d'allí agafar l'autovia C-17 que va cap a Vic i Ripoll. Passat el km 39 agafem la sortida d’Aiguafreda. Just en sortir de l’autovia caldesviar-se cap a la dreta pel vial assenyalat amb el cartell “Barri de l'AvencóT.M. Tagamanent”. Seguim uns 700 metres i abans d’arribar al càmping trobarem l’àread’esbarjo «Les Alzines de l’Avencó», on ens reunirem. Des d’aquest punt tenim previst fer encara 800 metres més en vehicle perarribar a una cruïlla de pistes, punt d’inici del recorregut.

ITINERARI:Cruïlla pista del Bellit amb la de la Pedrera. – Carena dels Fondrats – Masiade Fondrats – el Fossar dels Moros – El Bellit – la Jaça del Bellit – Sender GR5 – Masia de l’Agustí – Masia de Bellver – Collet de Sant Martí – Santa Mariade Tagamanent – Serra Madrona – Puig-agut – Pous de glaç de l’Avencó (atocar d’Aiguafreda)Recorregut aproximat: 15,2 km. Desnivell acumulat: Uns 900 metres

Descripció: Kmparcials

Kmtotals

descripció

0,0 0,0 Cruïlla de pistes. La de la dreta va a una pedrera. La del'esquerra a la masia del Bellit. Comencem a caminar peraquesta última, travessem la riera de la Llobina per unpontet i anem pujant fent un parell de revolts.

0,6 0,6 Deixem la pista principal i n'agafem una de vella al'esquerra, pujant. Hi ha senyals de pintura de color groc.

0,1 0,7 Coll de la Nit. La pista que seguíem gira a l'esquerra.Nosaltres seguim endavant en direcció est. Al cap de pocagafem un camí marcat amb fites a l’esquerra pel qual faremtota la carena de la Serra de Fondrats. El camí és moltbonic, primer per terreny de pissarra i més amunt, pergranit.Sota nostre, al nord hi ha la Riera de la Figuera i, a la carenade davant, les masies de la Codina i la Figuera. Més a l’oestpodem intuir la Riera de l’Avencó i la Serra de l’Arca, ambcingleres calcàries. En aquesta serra hi ha una bonarepresentació de monuments megalítics, entre ells el Dolmende Can Serra de l’Arca.Cap a ponent, darrera el poble d’Aiguafreda, podem veureels imponents cingles de Bertí i de Cerdà.Al sud es destaca el Turó de Tagamanent, on anirem méstard.

1,5 2,2 Cruïlla. Deixem un corriol a l'esquerra

0,4 2,6 Pista. A partir d’ara hem de procurar anar pujant, en direccióest, seguint els senyals grocs que es veuen de tant en tant.Quan ja ens acostem a Fondrats anem travessant campsabandonats.

1,5 4,1 Fondrats, gran masia, actualment en runes, però que encara

deixa endevinar el seu esplendor d’altres temps. Als voltantshi ha una bona quantitat d’alzines i roures de gransdimensions. A uns 100 metres al nord hi ha una caseta denova construcció.

Fondrats (restes de la masia)

Des de darrera de la masia seguim cap el sud per una pistaimprecisa en direcció al Bellit. Intentarem veure el Fossardels Moros, uns enterraments medievals delimitats per llosesde pedra sorrenca. Quan vam preparar aquesta sortida noels vam veure i avui intentarem trobar-los.

0,9 5,0 El Bellit. Masia habitada i en bon estat. Val la pena observarel pou, adossat a les parets de la casa, al costat est.

Masia del Bellit

Seguirem cap el sud

0,2 5,2 Agafem una pista poc clara a l'esquerra que va pujant endirecció est.

0,2 5,4 La Jaça del Bellit. Masia. Per darrera de la casa seguirem uncamí cap al sud entre arbres. Més endavant trobarem unapista i anirem en direcció SE cap el Pla de la Llacuna.

1,2 6,6 Pista ampla. És el camí de Tagamanent, que durant uns

quilòmetres segueix el sender de gran recorregut GR 5.L'anirem seguint cap a la dreta. La pista va planejant i quancomença a fer revolts per baixar intentarem tallar-la seguintcamins més petits.

1,7 8,3 Pista d'accés a la masia de l'Agustí. Una casa magnífica enbon estat, que forma part del Parc Etnològic delTagamanent.

Masia de l’Agustí

0,5 8,8 Masia de Bellver. Restaurant. Deixem la pista. Ara el GR vaper un camí molt bonic que planeja.

Cims del Pla de la Calma des del Bellver

0,5 9,3 Collet de Sant Martí. Pista, cartells indicadors. Podem veure

les runes de l'ermita. Agafem el camí que puja al Turó deTagamanent

0,7 10,0 Turó, església de Santa Maria i castell de Tagamanent.(1058 metres d'alçada). L'indret és molt interessant i hi podem gaudir d'unes vistesesplèndides. Actualment el conjunt està en procés derestauració. Baixem del Turó de Tagamanent pel mateixcamí, però en un revolt ens desviem cap a la dreta per unsender més petit que ens estalviarà tornar al collet de SantMartí. Anem baixant en direcció NO

Santa Maria de Tagamanent (vista posterior)

1,1 11,1 Trobem de nou el GR 5. l’anem seguint cap a l’esquerra,baixant

1,5 12,6 Arribem a una pista que seguim uns 50 metres i tornem aagafar el sender

0,3 12,9 Trobem la pista una altra vegada

0,2 13,1 Puig-agut. Masia en runes.

0,1 13,2 Travessem una línia elèctrica i tornem a deixar la pista.

1,3 14,5 Retrobem la pista de nou i ara la seguirem uns 500 metres

0,5 15,0 Deixem el GR 5 i seguim per la pista que fa un revolt a ladreta

0,1 15,1 La pista gira cap a l’esquerra. La deixem i agafem un sendera la dreta que baixa

0,1 15,2 Pous de glaç de l’Avencó i àrea d’esbarjo «les Alzines del’Avencó»

Cúpula del Pou Gran de l’Avencó

Vern (Alnus glutinosa). Fulles i florsfemenines semblants a pinyes.Arbre de ribera, comú a Catalunya des delPirineu (per sota dels 1650 m) fins al centre delpaís, sobretot a les comarques humides, i a lescomarques de ponent, cap on davalla seguintels grans rius i les séquies; a la meitat orientales fa molt rar al sud del Llobregat. No éspresent al País Valencià ni a les Illes. A veure si en podem identificar algun enaquesta sortida.

L’Avencó d’Aiguafreda El punt d’inici i final d’aquesta activitat la situem als voltants de la riera del’Avencó. Aquest curs d’aigua neix al terme del Brull i desemboca al riuCongost a tocar del poble d’Aiguafreda. Al seu tram inicial rep el nom dePicamena. Reb aigua de la riera del Burguès, el torrent de les Ferreres, eltorrent del Clot i la riera de la Figuera, entre d'altres. El nom de l’Avencó ve d’un curiós fenomen hidrològic. Vora el pont de laXoriguera, que serveix per travessar caminant la riera des d’Aiguafreda, quanel cabal és petit l’aigua s’escola i desapareix per uns forats o avenconsactualment invisibles, sortint novament al terme de Bigues en un indret quetambé s’anomena l’Avencó, a la riba esquerra del riu Tenes, després d’uns 10km de recorregut subterrani.

Enllaços a Internet:

Parc Natural del Montsenyhttp://parcs.diba.cat/web/montsenyhttps://ca.wikipedia.org/wiki/Parc_Natural_del_Montseny

Massís del Montsenyhttps://ca.wikipedia.org/wiki/Mass%C3%ADs_del_Montseny

El Fossar dels Moroshttps://excursionismecientific.wordpress.com/2012/11/03/el-fossar-dels-moros/

Masia de Fondratshttps://excursionismecientific.wordpress.com/2012/01/14/fondrats/

Santa Maria de Tagamanenthttps://ca.wikipedia.org/wiki/Santa_Maria_de_Tagamanent

Sobre el fenomen hidrològic de l’Avencó. Connexió entre l’Avencó d’Aiguafreda i l’Avencó deBigueshttp://www.aiguafreda.cat/fitxer/14389/De%20l%27Avenc%C3%B3%20d%27Aiguafreda%20a%20l%27Avenc%C3%B3%20de%20Bigues%20%28Ferran%20Cardona%29.pdf

https://www.flickr.com/photos/cinglesdeberti/31197357926

Pous de glaç de l’Avencóhttps://ca.wikipedia.org/wiki/Pous_de_gla%C3%A7_de_l%27Avenc%C3%B3http://parcs.diba.cat/documents/155678/45199762-7f02-4b76-8123-f873346d55dd

Turó de Tagamanent. Santa Maria de Tagamanenthttps://ca.wikipedia.org/wiki/Santa_Maria_de_Tagamanenthttp://www.enciclopedia.cat/EC-GEC-0413893.xml

Recorregut aproximat de la sortida marcat de color rosa.

Cartografia: www.icgc.cat

Text i Fotografies d’Albert Poblet.

Vols col·laborar amb el GEPEC-EdC? Una manera ben fàcil es fer-te’n soci o sòcia!

Entra a www.gepec.cat

On també trobaràs notícies, informació de les nostres activitats, xarxessocials i més coses

O bé posa’t en contacte amb la nostra secretaria:secretaria@gepec.cat 977 33 11 42

(dimarts i dijous de 17 a 20.00, dimecres i divendres de 9.00 a 13.00)