Serra de Montseny

Turó de Tagamanent amb l'església de Santa Maria al cim

26 de maig de 2019

Monitor: Albert Poblet Anglès

Av. Prat de la Riba, 18 – 2n 43201 REUS tel 977 331 142 secretaria@gepec.cat

www.gepec.cat

En aquesta sortida ens allunyem força de les comarques del Camp. Coneixerem una part molt interessant del sector més occidental del massís del Montseny, a tocar del poble d’Aiguafreda, malgrat que estarem tot el dia dins el terme municipal de Tagamanent, al Vallès Oriental.

El Montseny forma part de la Serralada Prelitoral. És un massís muntanyós situat en el límit entre les comarques del Vallès Oriental, la Selva i Osona, com una barrera entre la Depressió Prelitoral Catalana i la Plana de Vic. Està separat de les Guilleries per una fractura. El formen tres conjunts muntanyosos ben diferenciats: el Pla de la Calma; el turó de l'Home amb les Agudes, i el turó de Matagalls. Aquests tres conjunts estan units entre si per colls. Una gran part d'aquest massís es correspon amb l'espai protegit del Parc Natural del Montseny, establert l'any 1977 i gestionat per la Diputació de Barcelona. El 28 d'abril de 1978, la UNESCO ("Programa home i Biosfera") va declarar aquest parc reserva de Biosfera, formant part d'una xarxa internacional de zones protegides. El Pla de la Calma és un altiplà situat a la part més occidental del massís del Montseny. Inclou porcions als municipis del Figaró, Tagamanent, Sant Pere de Vilamajor, La Garriga i Cànoves i Samalús. El Pla de la Calma s'uneix amb els altres dos grans conjunts muntanyosos que configuren el massís: la carena del turó de l'Home (1.706 m) i de les Agudes (1.703 m) i el turó de Matagalls (1.697 m), pels colls de Sant Marçal i de Collformic, respectivament, encerclant la conca alta del riu Tordera. És travessat pel sender de gran recorregut GR 5 conegut com a sender dels Miradors, que s'uneix al GR 97 del Vallès pel sender de petit recorregut PR-C 139, conegut com a sender del Pi Novell, travessant el terme municipal de Sant Pere de Vilamajor. El terreny és format per roques sedimentàries que resulten de la compactació de sediments acumulats per l'erosió de les muntanyes. En són característics els gresos vermellosos que es poden veure en moltes construccions de la zona. Al Pla de la Calma veiem grans extensions de prats i landa, una formació arbustiva. Tot i que de forma natural li correspondria està cobert de boscos, la imatge actual correspon a l'explotació tradicional de la ramaderia i l'agricultura. L'alçada màxima de l’altiplà és al Puig Drau, de 1344 m sobre el nivell del mar. Altres cims importants són: el Sui, el turó del Samont, el turó de Pi Novell, el turó de Palestrins i el turó de Sant Elies

Aproximació: De Reus a Aiguafreda i ha uns 150 km. Es pot trigar unes 2 hores per anar-hi. L'opció més senzilla i curta és anar per l’autopista AP7 fins Mollet del Vallès i d'allí agafar l'autovia C-17 que va cap a Vic i Ripoll. Passat el km 39 agafem la sortida d’Aiguafreda. Just en sortir de l’autovia cal desviar-se cap a la dreta pel vial assenyalat amb el cartell “Barri de l'Avencó T.M. Tagamanent”. Seguim uns 700 metres i abans d’arribar al càmping trobarem l’àrea d’esbarjo «Les Alzines de l’Avencó», on ens reunirem. Des d’aquest punt tenim previst fer encara 800 metres més en vehicle per arribar a una cruïlla de pistes, punt d’inici del recorregut.

ITINERARI: Cruïlla pista del Bellit amb la de la Pedrera. – Carena dels Fondrats – Masia de Fondrats – el Fossar dels Moros – El Bellit – la Jaça del Bellit – Sender GR 5 – Masia de l’Agustí – Masia de Bellver – Collet de Sant Martí – Santa Maria de Tagamanent – Serra Madrona – Puig-agut – Pous de glaç de l’Avencó (a tocar d’Aiguafreda) Recorregut aproximat: 15,2 km. Desnivell acumulat: Uns 900 metres Descripció: Km parcials

Km totals

descripció

0,0 0,0 Cruïlla de pistes. La de la dreta va a una pedrera. La de l'esquerra a la masia del Bellit. Comencem a caminar per aquesta última, travessem la riera de la Llobina per un pontet i anem pujant fent un parell de revolts.

0,6 0,6 Deixem la pista principal i n'agafem una de vella a l'esquerra, pujant. Hi ha senyals de pintura de color groc.

0,1 0,7 Coll de la Nit. La pista que seguíem gira a l'esquerra. Nosaltres seguim endavant en direcció est. Al cap de poc agafem un camí marcat amb fites a l’esquerra pel qual farem tota la carena de la Serra de Fondrats. El camí és molt bonic, primer per terreny de pissarra i més amunt, per granit. Sota nostre, al nord hi ha la Riera de la Figuera i, a la carena de davant, les masies de la Codina i la Figuera. Més a l’oest podem intuir la Riera de l’Avencó i la Serra de l’Arca, amb cingleres calcàries. En aquesta serra hi ha una bona representació de monuments megalítics, entre ells el Dolmen de Can Serra de l’Arca. Cap a ponent, darrera el poble d’Aiguafreda, podem veure els imponents cingles de Bertí i de Cerdà. Al sud es destaca el Turó de Tagamanent, on anirem més tard.

1,5 2,2 Cruïlla. Deixem un corriol a l'esquerra

0,4 2,6 Pista. A partir d’ara hem de procurar anar pujant, en direcció est, seguint els senyals grocs que es veuen de tant en tant. Quan ja ens acostem a Fondrats anem travessant camps abandonats.

1,5 4,1 Fondrats, gran masia, actualment en runes, però que encara

deixa endevinar el seu esplendor d’altres temps. Als voltants hi ha una bona quantitat d’alzines i roures de grans dimensions. A uns 100 metres al nord hi ha una caseta de nova construcció.

Fondrats (restes de la masia) Des de darrera de la masia seguim cap el sud per una pista imprecisa en direcció al Bellit. Intentarem veure el Fossar dels Moros, uns enterraments medievals delimitats per lloses de pedra sorrenca. Quan vam preparar aquesta sortida no els vam veure i avui intentarem trobar-los.

0,9 5,0 El Bellit. Masia habitada i en bon estat. Val la pena observar el pou, adossat a les parets de la casa, al costat est.

Masia del Bellit Seguirem cap el sud

0,2 5,2 Agafem una pista poc clara a l'esquerra que va pujant en direcció est.

0,2 5,4 La Jaça del Bellit. Masia. Per darrera de la casa seguirem un camí cap al sud entre arbres. Més endavant trobarem una pista i anirem en direcció SE cap el Pla de la Llacuna.

1,2 6,6 Pista ampla. És el camí de Tagamanent, que durant uns

quilòmetres segueix el sender de gran recorregut GR 5. L'anirem seguint cap a la dreta. La pista va planejant i quan comença a fer revolts per baixar intentarem tallar-la seguint camins més petits.

1,7 8,3 Pista d'accés a la masia de l'Agustí. Una casa magnífica en bon estat, que forma part del Parc Etnològic del Tagamanent.

Masia de l’Agustí

0,5 8,8 Masia de Bellver. Restaurant. Deixem la pista. Ara el GR va per un camí molt bonic que planeja.

Cims del Pla de la Calma des del Bellver

0,5 9,3 Collet de Sant Martí. Pista, cartells indicadors. Podem veure

les runes de l'ermita. Agafem el camí que puja al Turó de Tagamanent

0,7 10,0 Turó, església de Santa Maria i castell de Tagamanent. (1058 metres d'alçada). L'indret és molt interessant i hi podem gaudir d'unes vistes esplèndides. Actualment el conjunt està en procés de restauració. Baixem del Turó de Tagamanent pel mateix camí, però en un revolt ens desviem cap a la dreta per un sender més petit que ens estalviarà tornar al collet de Sant Martí. Anem baixant en direcció NO

Santa Maria de Tagamanent (vista posterior)

1,1 11,1 Trobem de nou el GR 5. l’anem seguint cap a l’esquerra, baixant

1,5 12,6 Arribem a una pista que seguim uns 50 metres i tornem a agafar el sender

0,3 12,9 Trobem la pista una altra vegada

0,2 13,1 Puig-agut. Masia en runes.

0,1 13,2 Travessem una línia elèctrica i tornem a deixar la pista.

1,3 14,5 Retrobem la pista de nou i ara la seguirem uns 500 metres

0,5 15,0 Deixem el GR 5 i seguim per la pista que fa un revolt a la dreta

0,1 15,1 La pista gira cap a l’esquerra. La deixem i agafem un sender a la dreta que baixa

0,1 15,2 Pous de glaç de l’Avencó i àrea d’esbarjo «les Alzines de l’Avencó»

Cúpula del Pou Gran de l’Avencó

Vern (Alnus glutinosa). Fulles i flors femenines semblants a pinyes. Arbre de ribera, comú a Catalunya des del Pirineu (per sota dels 1650 m) fins al centre del país, sobretot a les comarques humides, i a les comarques de ponent, cap on davalla seguint els grans rius i les séquies; a la meitat oriental es fa molt rar al sud del Llobregat. No és present al País Valencià ni a les Illes. A veure si en podem identificar algun en aquesta sortida.

L’Avencó d’Aiguafreda El punt d’inici i final d’aquesta activitat la situem als voltants de la riera de l’Avencó. Aquest curs d’aigua neix al terme del Brull i desemboca al riu Congost a tocar del poble d’Aiguafreda. Al seu tram inicial rep el nom de Picamena. Reb aigua de la riera del Burguès, el torrent de les Ferreres, el torrent del Clot i la riera de la Figuera, entre d'altres. El nom de l’Avencó ve d’un curiós fenomen hidrològic. Vora el pont de la Xoriguera, que serveix per travessar caminant la riera des d’Aiguafreda, quan el cabal és petit l’aigua s’escola i desapareix per uns forats o avencons actualment invisibles, sortint novament al terme de Bigues en un indret que també s’anomena l’Avencó, a la riba esquerra del riu Tenes, després d’uns 10 km de recorregut subterrani. Enllaços a Internet:

Parc Natural del Montseny http://parcs.diba.cat/web/montseny https://ca.wikipedia.org/wiki/Parc_Natural_del_Montseny Massís del Montseny https://ca.wikipedia.org/wiki/Mass%C3%ADs_del_Montseny El Fossar dels Moros https://excursionismecientific.wordpress.com/2012/11/03/el-fossar-dels-moros/ Masia de Fondrats https://excursionismecientific.wordpress.com/2012/01/14/fondrats/ Santa Maria de Tagamanent https://ca.wikipedia.org/wiki/Santa_Maria_de_Tagamanent Sobre el fenomen hidrològic de l’Avencó. Connexió entre l’Avencó d’Aiguafreda i l’Avencó de Bigues http://www.aiguafreda.cat/fitxer/14389/De%20l%27Avenc%C3%B3%20d%27Aiguafreda%20a%20l%27Avenc%C3%B3%20de%20Bigues%20%28Ferran%20Cardona%29.pdf https://www.flickr.com/photos/cinglesdeberti/31197357926 Pous de glaç de l’Avencó https://ca.wikipedia.org/wiki/Pous_de_gla%C3%A7_de_l%27Avenc%C3%B3 http://parcs.diba.cat/documents/155678/45199762-7f02-4b76-8123-f873346d55dd

Turó de Tagamanent. Santa Maria de Tagamanent https://ca.wikipedia.org/wiki/Santa_Maria_de_Tagamanent http://www.enciclopedia.cat/EC-GEC-0413893.xml

Recorregut aproximat de la sortida marcat de color rosa.

Cartografia: www.icgc.cat Text i Fotografies d’Albert Poblet.

Vols col·laborar amb el GEPEC-EdC? Una manera ben fàcil es fer-te’n soci o sòcia!

Entra a www.gepec.cat

On també trobaràs notícies, informació de les nostres activitats, xarxes

socials i més coses

O bé posa’t en contacte amb la nostra secretaria: secretaria@gepec.cat 977 33 11 42