SetembreSetembreSetembre Any IXAny IXAny IX P PPeconomia.gencat.cat/web/.content/documents/articles/arxius/l_irpfiladistribuciodela...plantejar-se una anàlisi de les dades de l’IRPF

Número 5/2009Número 5/2009Número 5/2009Número 5/2009Número 5/2009

LLLLL’IRPF i la distrib’IRPF i la distrib’IRPF i la distrib’IRPF i la distrib’IRPF i la distribució de la rució de la rució de la rució de la rució de la rendaendaendaendaenda

SetembreSetembreSetembreSetembreSetembre Any IXAny IXAny IXAny IXAny IX

PPPPPPPPPPaaaaapppppererererersssssdededededetrtrtrtrtreeeeeballballballballball

Sèrie: sector públicSèrie: sector públicSèrie: sector públicSèrie: sector públicSèrie: sector públic

VVVVValèria Molina i Palèria Molina i Palèria Molina i Palèria Molina i Palèria Molina i Pacacacacachecohecohecohecoheco

Generalitat de CatalunyaDepartament d’Economia i FinancesDirecció General d’Anàlisi i Política Econòmicahttp://www.gencat.cat/economia/ISSN 2013-360X

©

El Departament d’Economia i Finances no comparteix necessàriament les opinions expressades pels autorsen aquests treballs.

L’impacte de l’IRPF en la distribució de la renda segons dades de l’exercici 2004

1 P

L’IRPF i la distribució de la renda

Valèria Molina i Pacheco DG d’Anàlisi i Política Econòmica

1. Introducció

L’objecte d’aquest treball és analitzar la distribució de la renda a Catalunya i Espanya1 a partir de les dades fiscals d’una mostra de l’impost sobre la renda de les persones físiques (IRPF) –corresponent a l’any 2004– facilitada per l’Agència Estatal d’Administració Tributària (AEAT). Aquestes dades incorporen, per primera vegada, la informació relativa als contribuents no obligats - no declarants, és a dir, aquelles persones a les quals se’ls practica la retenció però que no presenten la declaració de la renda. És tracta, doncs, d’una mostra que cobreix el 100% dels contribuents de l’impost i que fa factible plantejar-se una anàlisi de les dades de l’IRPF en termes de distribució de la renda. En aquest sentit, cal destacar que la població representada equival al 83% de la població catalana i que, per tant, un 17% de la població queda fora d’aquest treball.

D’altra banda, i atès el caràcter progressiu de l’IRPF, es planteja la possibilitat de valorar quina és la incidència de l’IRPF en la distribució de la renda, així com la relació entre la tributació per aquest tribut a les diferents comunitats autònomes (CA) i el seu nivell de renda.

El punt de partida ha estat la distribució per decils2 de contribuents –ordenats de menor a major renda– de les principals variables que configuren l’impost: rendes subjectes a IRPF classificades segons cinc grans tipologies (pensions, salaris, rendes de capital, rendes d’activitats econòmiques3 i altres rendes); mínim personal i familiar; reduccions per rendiments del treball; reduccions per aportacions a plans de pensions, i deduccions de la quota. Per dur-ho a terme, ha estat necessari transformar la mostra de declarants en

1 No s’inclouen els territoris forals, perquè la recaptació d’aquest impost la realitzen les administracions tributàries d’aquests territoris en comptes de l’AEAT. 2 En el cas de Catalunya la distribució dels contribuents que s’obté després d’elevar la mostra no coincideix exactament amb els percentatges de població corresponents als decils de renda. Per aquesta raó, els quadres que es presenten en aquest treball són el resultat de realitzar una interpolació quadràtica de la distribució obtinguda a partir de la mostra. 3 Treballadors per compte propi en activitats extractives, de fabricació, comercials o de prestació de serveis.


2 P

una mostra de contribuents, és a dir, convertir les declaracions conjuntes en individuals4 (18% en el cas de Catalunya i 24% en el cas del territori fiscal comú), atès que la unitat de referència d’aquest estudi és l’individu com a perceptor de rendes i no com a declarant.5 En aquest sentit, cal destacar que a diferència de la majoria d’estudis de desigualtat de la renda, la unitat de referència no és la llar, fet que –juntament amb les particularitats i representativitat de la mostra utilitzada– condiciona la comparabilitat dels resultats que es presenten amb els obtinguts a partir d’altres fonts com, per exemple, l’Enquesta de condicions de vida.

El treball s’estructura en quatre parts. A la primera es presenta de forma sintètica les principals variables fiscals de l’IRPF a Catalunya i Espanya. A la segona part es fa una anàlisi clàssica de distribució de la renda mitjançant la representació de les corbes de Lorenz6 i el càlcul de l’índex de Gini7 per al conjunt de rendes subjectes a IRPF. A la tercera part es fa una valoració de la capacitat redistributiva de l’IRPF, és a dir, de la seva progressivitat, a partir d’estudiar la incidència en la distribució de la renda dels principals components estructurals (mínim personal i familiar, reduccions per rendiments del treball, reduccions per aportacions a plans de pensions i deduccions) i de la tarifa. Finalment, es planteja una anàlisi comparativa entre les comunitats autònomes de règim comú quant a la composició de la renda, la importància dels principals elements estructurals de l’impost i els tipus efectius resultants, tenint en compte en tot moment el nivell de renda de cadascuna d’elles representat pel PIB per càpita.

2. Les principals variables fiscals de l’IRPF

L’IRPF és un impost de caràcter personal i directe que grava les rendes8 de les persones físiques, residents a Espanya, segons els principis d’igualtat, generalitat i progressivitat, d’acord amb les seves circumstàncies personals i familiars. El requadre 1 mostra com la 4 Aquesta informació ha estat elaborada pels professors Jordi Arcarons i Samuel Calonge en el marc del conveni entre el Departament d’Economia i Finances de la Generalitat de Catalunya i el Centre de Recerca en Economia del Benestar adscrit a la Universitat de Barcelona. 5 La incorporació dels no declarants subjectes a retenció i la individualització de les declaracions conjuntes ha suposat passar de 3.045.457 declaracions a 3.563.764 individus en el cas de Catalunya i de 16.474.150 declaracions a 18.914.878 individus en el cas d’Espanya, dades que representen un increment d’un 17% i un 15%, respectivament. 6 Les corbes de Lorenz permeten comparar dues distribucions i determinar, sempre que no es creuin, quina és més igualitària. D’acord amb la teoria de la desigualtat una variable es distribueix més equitativament que una altra si és menor l’àrea que hi ha entre la seva corba de Lorenz i la línia d’equitat. 7 L’índex de Gini calcula l’àrea entre la corba de Lorenz i la línia d’equitat amb valors que van del 0 a l’1. El 0 implica una distribució perfectament igualitària (la línia de la distribució coincidiria amb la d’equitat), mentre que el valor 1 està associat a una distribució totalment desigualitària (la corba de Lorenz coincidiria amb els eixos). 8 Rendiments del treball, rendiments del capital, rendiments d’activitats econòmiques, guanys i pèrdues patrimonials i imputacions de rendes, com per exemple en el cas d’immobles no afectes a activitats econòmiques i diferents de l’habitatge habitual.


3 P

quota final de l’IRPF s’obté com a resultat d’aplicar una sèrie d’elements estructurals i una tarifa esglaonada, a partir dels quals se’n deriva una determinada contribució a les arques públiques.

El principi de progressivitat implica que el tipus efectiu augmenta a mesura que ho fa la capacitat econòmica. En el cas de l’IRPF aquest principi s’instrumenta mitjançant una tarifa creixent en funció de la renda; una sèrie d’elements estructurals (mínim personal i familiar i reduccions) que incideixen sobre la base liquidable, i unes deduccions (de la quota íntegra i líquida) que determinen- conjuntament- la tributació per aquest impost.

El quadre 1 recull els imports, totals i per contribuent, de les variables de l’IRPF analitzades en aquest treball. La comparació dels valors per a Catalunya i Espanya evidencia que: 1) el nivell de renda per contribuent a Catalunya és superior a la mitjana en un 9,8%; 2) els salaris representen més de dues terceres parts de la renda total; 3) el mínim personal i familiar i les reduccions per rendiments del treball són els elements estructurals quantitativament més importants, i 4) l’IRPF té un elevat potencial recaptador amb una quota final per al conjunt de l’Estat de 47.863 milions d’euros que suposen el 12,3% de les rendes subjectes a IRPF.

Requadre 1. Les variables fiscals que configuren l'IRPF segons la normativa vigent fins al 31/12/2006 (Reial decret legislatiu 3/2004) Rendes generades – mínim personal i familiar1 = Base imposable Base imposable – reduccions2 = Base liquidable Base liquidable x tarifa3 = Quota íntegra Quota íntegra – deduccions generals4 = Quota líquida

Quota líquida – deduccions per doble imposició (de dividends i internacional) - deducció per maternitat = Quota final

1 Correspon a la suma del mínim personal i mínim per descendents. 2 Reduccions per rendiments del treball, perllongament de l’activitat laboral, mobilitat geogràfica, cura de fills, edat, assistència, discapacitat, aportacions a patrimonis protegits de les persones discapacitades, aportacions i contribucions als sistemes de previsió social i pensions compensatòries. 3 La tarifa s’estructura en cinc trams de renda amb tipus que oscil·len entre el 15% i el 45%. Les rendes especials estan sotmeses a un tipus únic del 15%. 4 Deduccions per inversió en habitatge habitual, en activitats econòmiques, donatius, rendes obtingudes a Ceuta o Melilla, actuacions per a la protecció i difusió del patrimoni històric espanyol i de les ciutats, conjunts i béns declarats patrimoni mundial i comptes estalvi-empresa. A Catalunya les deduccions de caràcter autonòmic són per naixement i adopció de fills, foment de la llengua catalana, lloguer de l’habitatge habitual, interessos de préstecs per a estudis universitaris i per als contribuents que hagin quedat vidus durant l’exercici.


4 P

Respecte al conjunt de l’Estat, Catalunya representa el 20,7% de les rendes que tributen per IRPF, valor pràcticament equivalent a la seva participació en el PIB (20,4%). Per tipologia, Catalunya compta amb el 20,5% de les rendes procedents de salaris (que suposen més del 70% de les rendes totals); el 19,3% de les rendes per activitats econòmiques; el 23,1% de les rendes de capital i el 25,2% de les altres rendes.

Per contribuent, la renda mitjana a Catalunya és un 9,8% superior a l’estatal amb oscil·lacions importants segons tipologia de renda. Així, mentre que en el cas de les pensions la mitjana a Catalunya supera l’estatal en un 5,9% els ingressos per rendes de capital són un 22,5% superiors.

Quadre 1Principals variables fiscals de l'IRPF

M€ €/contribuent M€ €/contribuent M€ €/contribuentRendes subjectes a IRPF 80.811 22.676 390.698 20.656 20,7 109,8 Pensions 8.556 2.401 42.870 2.266 20,0 105,9 Salaris 56.773 15.931 276.535 14.620 20,5 109,0 Rendes de capital 8.995 2.524 38.985 2.061 23,1 122,5 Activitats econòmiques 5.422 1.521 28.041 1.482 19,3 102,6 Altres rendes 1.049 294 4.158 220 25,2 133,9

Elements estructurals Mínim personal i familiar 14.069 3.948 80.528 4.257 17,5 92,7 Reduccions rend. treball 6.807 1.910 35.922 1.899 18,9 100,6 Reduccions P. Pensions 1.484 416 6.204 328 23,9 127,0 Deduccions de la quota 1.485 417 6.863 363 21,6 114,8

Quota final 10.784 3.026 47.863 2.530 22,5 119,6Renda disponible 70.027 19.650 342.835 18.125 20,4 108,4

Població 6.813.319 40.497.671 16,8Contribuents 3.563.764 18.914.878 18,8(1) No s'inclouen les comunitats forals

Catalunya Espanya (1) Catalunya/Espanya

Quant als elements estructurals, el pes de Catalunya, tant pel que fa al mínim personal i familiar com a les reduccions per rendiments del treball, és relativament baix amb un 17,5% i un 18,9%, respectivament. Aquests valors estan directament relacionats amb el pes de Catalunya en els contribuents totals (18,8%), el nombre de descendents9 amb dret a reducció i l’import de la base imposable i liquidable que, atès que no poden ser negatives, actuen com a límit a l’aplicació d’aquests elements. En sentit contrari, el pes de Catalunya en les reduccions per aportacions a plans de pensions i les deduccions supera el seu pes en el PIB i pren valors del 23,9% i del 21,6% del total, respectivament.

9 Segons la normativa de l’IRPF s’entén per descendents els fills solters amb menys de vint-i-cinc anys o discapacitat de qualsevol edat, sempre que convisqui amb el contribuent i no tingui rendes anuals, excloses les exemptes, superiors a 8.000 euros. Les dades de l’AEAT per al 2004 fixa en 1,54 el nombre mitjà de fills per declaració a Catalunya, mentre que al conjunt de l’Estat (sense forals) aquest valor és d’1,59.


5 P

La comparació dels valors mitjans mostra un mínim personal i familiar significativament més baix a Catalunya amb el 92,7% de la mitjana estatal; una reducció per rendiments del treball pràcticament idèntica a la del conjunt de l’Estat (100,6%); una reducció mitjana per aportacions a plans de pensions un 27% superior a la mitjana i unes deduccions, també superiors, en un 14,8%.

El resultat fiscal de l’aplicació de l’IRPF és una recaptació total de 10.784 milions a Catalunya i 47.863 milions d’euros a Espanya. Per contribuent, l’aportació és de 3.026 euros a Catalunya i 2.530 euros al conjunt del territori fiscal comú amb un diferencial del 19,6%, que mostra el caràcter progressiu de l’impost i que implica que la renda disponible a Catalunya sigui, de mitjana, un 8,4% superior a l’estatal, 1,4 punts menys que respecte al conjunt de rendes subjectes a IRPF (9,8%).

3. La distribució de la renda a partir de les dades fiscals de l’IRPF

La informació disponible a partir de les liquidacions i les retencions de l’IRPF permet conèixer la distribució dels ingressos segons el seu origen: pensions, salaris, rendes del capital,10 activitats econòmiques i altres rendes.11 En aquest punt, cal recordar que la població representada per aquesta mostra és el 82,7% de la població catalana i el 79,7% de l’estatal (sense les comunitats forals).

Els quadres 2 i 3 mostren la distribució per decils de contribuents, ordenats de menor a major renda, dels diferents tipus de rendes subjectes a IRPF. El primer tret rellevant que les dades posen de manifest és la forta concentració de la renda de manera que el 20% dels contribuents amb més renda representen el 47,2% de la renda total a Catalunya i el 47,3% a Espanya. Aquest valor contrasta notablement amb el 5,9% i el 5,5%, respectivament, que representa el 20% de la població amb una renda inferior.

Quadre 2Distribució per decils de les rendes generades. Catalunya 2004(Milions d'euros)Tipus de renda 10% 20% 30% 40% 50% 60% 70% 80% 90% 100% TotalPensions 562 1.109 1.023 823 833 823 862 924 944 652 8.556Salaris 789 1.682 2.539 3.408 4.069 4.818 5.790 7.313 9.787 16.578 56.773Rendes capital 15 219 191 212 253 345 449 641 1.250 5.420 8.995Activitats econòmiques 49 264 246 316 375 444 497 389 740 2.103 5.422Altres rendes 0 47 40 42 51 62 78 96 118 517 1.049Total de rendes 1.415 3.321 4.039 4.801 5.581 6.492 7.678 9.364 12.842 25.278 80.811

10 Inclou els ingressos en compte de guanys i pèrdues patrimonials. 11 Imputacions de renda (per rendiments del capital mobiliari, rendiments del capital immobiliari, activitats econòmiques, règim de transparència fiscal, cessió de drets d’imatge o participació en institucions d’inversió col·lectiva).


6 P

Per tipus de rendes, tot i les diferències entre decils, convé remarcar la preeminència dels salaris com a font d’ingressos (70,3% de la renda total a Catalunya i 70,8% a Espanya), de forma que podem afirmar que la distribució de la renda total vindrà marcada per la dels salaris, tal com corroboren els gràfics que es presenten en aquest apartat.

Quadre 3Distribució per decils de les rendes generades. Espanya 2004(Milions d'euros)Tipus de renda 10% 20% 30% 40% 50% 60% 70% 80% 90% 100% TotalPensions 1.984 4.795 4.426 3.361 3.533 4.194 4.933 5.426 6.248 3.972 42.870Salaris 4.019 8.216 12.679 17.310 20.218 23.244 27.629 34.989 45.874 82.357 276.535Rendes capital 70 941 868 876 1.027 1.398 1.949 2.716 3.735 25.404 38.985Activitats econòmiques -162 1.453 1.495 1.523 1.839 2.230 2.525 2.513 3.001 11.623 28.041Altres rendes 18 154 163 161 215 272 336 403 412 2.023 4.158Total de rendes 5.930 15.561 19.633 23.233 26.836 31.343 37.378 46.056 59.278 125.451 390.698

Per decils, destaca la pèrdua de participació de les pensions (amb un increment gairebé paral·lel dels salaris) a mesura que s’incrementa el nivell d’ingressos. D’altra banda, també s’observa com les rendes de capital que resulten poc rellevants a la major part de decils passen a representar el 21,4% de la renda total del darrer decil.

Gràfic 1. Distribució de les rendes a Catalunya

0%

20%

40%

60%

80%

100%

10% 20% 30% 40% 50% 60% 70% 80% 90% 100% Total

% de contribuents ordenats per nivell de renda

% so

bre e

l total

Pensions Salaris Rendes capital Activitats econòmiques Altres rendes


7 P

La representació gràfica de la distribució de la rendes subjectes a IRPF mitjançant la corba de Lorenz evidencia una distribució de la renda pràcticament idèntica a Catalunya i a Espanya amb un valor de l’índex de Gini de 0,393 a Catalunya i 0,399 a Espanya.

Gràfic 2. La distribució de la renda total segons les variables fiscals de l'IRPF

0%

10%

20%

30%

40%

50%

60%

70%

80%

90%

100%

0% 10% 20% 30% 40% 50% 60% 70% 80% 90% 100%% de contribuents ordenats per nivell de renda

% de

la re

nda t

otal

Catalunya Espanya

Línia d'equitat

A partir de les corbes de Lorenz associades als diferents tipus de rendes percebudes a Catalunya poder dir que:

1. La distribució de les pensions és força uniforme amb una participació del 18,7% per al 20% de la població més rica i del 19,5% per al 20% amb una renda inferior. Com a tret singular, cal assenyalar que la contribució del darrer decil en el volum total de pensions és inferior al 10% (7,6%), fet que resulta força intuïtiu i que implica que el pes del col·lectiu de pensionistes en el decil de major nivell de renda és significativament inferior a l’observat per al conjunt de la mostra. Quantitativament, aquest fet es tradueix, tal com s’observa en el quadre 4, en què la pensió mitjana per contribuent del darrer decil és inferior a la del conjunt (1.829 euros respecte a 2.401 euros) i en què el valor màxim correspon al segon decil amb una participació en el total del 13%. Pel que fa a les diferències entre decils, cal destacar que el valor màxim (novè decil) duplica el mínim (primer decil);


8 P

2. La importància de les rendes salarials en el total de rendes explica que hi hagi una estreta vinculació entre la seva distribució i la de la renda total (vegeu els gràfics 2 i 4). Per decils les diferències són destacables amb un valor màxim que multiplica per 21 el mínim. De fet, el 20% de la població més rica concentra el 46,4% de les rendes en concepte de salaris, mentre que el 20% més pobre només representa el 4,4%.

Gràfic 3. Distribució de les pensions

0%

10%

20%

30%

40%

50%

60%

70%

80%

90%

100%

0% 10% 20% 30% 40% 50% 60% 70% 80% 90% 100%


% so

bre e

l total

de pe

nsion

s

Catalunya Espanya

Gràfic 4. Distribució dels salaris

0%

10%

20%

30%

40%

50%

60%

70%

80%

90%

100%

0% 10% 20% 30% 40% 50% 60% 70% 80% 90% 100%


% so

bre e

l total

de sa

laris

Catalunya Espanya

3. Les rendes de capital són les que es reparteixen més desigualment, amb una elevada concentració, de forma que el segment més ric (20%) representa el 74,2% de les rendes de capital, enfront el 2,6% que està a mans del 20% més pobre. Per decils, les diferències són notables amb valors mitjos que oscil·len entre els 43 euros del primer decil i els 15.209 euros de l’últim.

4. Finalment, les rendes per activitats econòmiques també mostren una forta acumulació en la població de més renda amb un 52,4% en el tram més ric (20%) i un 5,8% en el més pobre.

Gràfic 5. Distribució de les rendes de capital

0%

10%

20%

30%

40%

50%

60%

70%

80%

90%

100%

0% 10% 20% 30% 40% 50% 60% 70% 80% 90% 100%


% so

bre e

l total

de re

ndes

de ca

pital

Catalunya Espanya

Gràfic 6. Distribució de les rendes per activitats econòmiques

-10%

10%

30%

50%

70%

90%

0% 10% 20% 30% 40% 50% 60% 70% 80% 90% 100%


% so

bre e

l total

de re

ndes

per a

ct. ec

o.

Catalunya Espanya


9 P

La comparació amb la distribució de les diferents tipologies de renda al conjunt de l’Estat posa de relleu un comportament molt similar, tret de les pensions on en el cas de Catalunya s’observa una distribució més equitativa.

Els quadres 4, 5 i 6 recullen la mitjana per contribuent segons tipus de renda i decil tant a Catalunya com a Espanya, així com el diferencial entre els dos àmbits territorials.

Quadre 4Distribució per decils de les rendes generades. Catalunya 2004. Mitjana per contribuent(euros)Tipus de renda 10% 20% 30% 40% 50% 60% 70% 80% 90% 100% TotalPensions 1.576 3.113 2.871 2.310 2.338 2.309 2.420 2.593 2.650 1.829 2.401Salaris 2.215 4.718 7.125 9.563 11.417 13.520 16.247 20.519 27.464 46.518 15.931Rendes capital 43 616 535 595 709 967 1.261 1.799 3.507 15.209 2.524Activitats econòmiques 137 740 691 885 1.052 1.246 1.395 1.091 2.077 5.901 1.521Altres rendes -1 131 111 117 142 173 218 269 332 1.450 294Total de rendes 3.970 9.320 11.334 13.471 15.660 18.216 21.544 26.277 36.034 70.931 22.676

Quadre 5Distribució per decils de les rendes generades. Espanya 2004. Mitjana per contribuent(euros)Tipus de renda 10% 20% 30% 40% 50% 60% 70% 80% 90% 100% TotalPensions 1.049 2.535 2.340 1.777 1.868 2.217 2.608 2.869 3.303 2.100 2.266Salaris 2.125 4.343 6.703 9.151 10.689 12.289 14.607 18.499 24.252 43.541 14.620Rendes capital 37 498 459 463 543 739 1.031 1.436 1.975 13.431 2.061Activitats econòmiques -86 768 790 805 972 1.179 1.335 1.329 1.587 6.145 1.482Altres rendes 9 82 86 85 114 144 178 213 218 1.070 220Total de rendes 3.135 8.227 10.380 12.283 14.187 16.571 19.762 24.350 31.338 66.324 20.656

En conjunt, la renda mitjana a Catalunya és un 9,8% superior a la del conjunt de l’Estat, amb valors força diferents entre decils, tot i que sempre de signe positiu. El diferencial màxim respecte al conjunt de l’Estat es dóna en el primer decil on s’assoleix el 26,6%, mentre que el mínim es produeix en el decil de menor nivell de renda amb un diferencial d’un 6,9%.

Quadre 6Relació de les rendes mitjanes de Catalunya respecte al conjunt de l'Estat. 2004(%)Tipus de renda 10% 20% 30% 40% 50% 60% 70% 80% 90% 100% TotalPensions 150,3 122,8 122,7 130,0 125,2 104,1 92,8 90,4 80,2 87,1 105,9Salaris 104,2 108,6 106,3 104,5 106,8 110,0 111,2 110,9 113,2 106,8 109,0Rendes capital 114,9 123,7 116,6 128,3 130,6 130,9 122,3 125,3 177,6 113,2 122,5Activitats econòmiques - 96,4 87,4 110,0 108,2 105,6 104,5 82,1 130,9 96,0 102,6Altres rendes - 160,9 129,0 137,0 124,7 120,0 122,9 126,3 152,7 135,6 133,9Total de rendes 126,6 113,3 109,2 109,7 110,4 109,9 109,0 107,9 115,0 106,9 109,8

Per tipologia de rendes, cal destacar que la pensió mitjana a Catalunya és tan sols un 5,9% superior a l’estatal (quadre 6), amb diferencials que oscil·len entre el -19,8% de la mitjana estatal del novè decil i el 50,3% del primer decil. Les diferències quant als salaris es mostren força moderades, i van del 4,2% de la mitjana estatal per al primer decil al 13,2% del penúltim, amb un diferencial mitjà del 9%. Les rendes de capital a Catalunya són un 22,5% superiors a la mitjana estatal amb diferencials d’entre el 77,6% del novè


10 P

decil i el 13,2% del darrer decil. Per a les activitats econòmiques, la mitjana a Catalunya supera en tan sols un 2,6% l’estatal, tot i que els diferencials divergeixen entre el -17,9% del vuitè decil i el 30,9% del novè. Finalment, la mitjana dels ingressos en concepte d’altres rendes és un 33,9% superior en el cas de Catalunya amb valors que van des del 20% del sisè decil al 60,9% del segon. Tanmateix, aquest fort diferencial resta minimitzat pel baix impacte d’aquest tipus de rendes en el total.

Gràfic 7. Renda mitjana per decils segons la informació fiscal de l'IRPF

0

10.000

20.000

30.000

40.000

50.000

60.000

70.000

80.000

10% 20% 30% 40% 50% 60% 70% 80% 90% 100%% de contribuents ordenats per nivell de renda

euro

s

Renda mitjana total. Catalunya Renda mitjana total. Espanya

4. La capacitat redistributiva de l’IRPF

Per tal d’analitzar la capacitat redistributiva de l’IRPF es presenta el quadre 7, on es recullen de forma sintètica les grans magnituds de l’IRPF i es posa de manifest el seu potencial per incidir en la distribució de la renda. Concretament, les dades mostren el següent:

1) Els contribuents per IRPF l’any 2004 van representar el 52,3% de la població total a Catalunya i el 46,7% al territori fiscal comú. Tanmateix, cal recordar que la població representada per les dades fiscals de l’IRPF assoleix el 82,7% del total a Catalunya i el 79,7% en el cas d’Espanya com a conseqüència de la inclusió, quan escaigui, de cònjuges, ascendents i descendents.

2) El pes de Catalunya en relació amb els contribuents per l’IRPF al territori fiscal comú és del 18,8%, percentatge notablement superior a la seva participació en la població total (16,8%).


11 P

3) Les rendes subjectes a tributació suposen el 51,1% del PIB català i el 50,4% del PIB estatal, fet que resulta congruent amb l’afirmació anterior.

Quadre 7Principals indicadors de l'IRPF

Catalunya Espanya (1 ) Catalunya/EspanyaPoblació 6.813.319 40.497.671 16,8Contribuents 3.563.764 18.914.878 18,8Població representada pels contribuents 5.634.461 32.283.695 17,5 % població to tal 82,7 79,7 --Ràtio contribuents/població (%) 52,3 46,7 --Producte interior brut (PIB). M€ 158.191 774.612 20,4Rendes subjectes a IRPF. M€ 80.811 390.698 20,7Ràtio rendes tota ls/PIB (%) 51,1 50,4 --PIB per càpita (€) 23.218 19.127 121,4Renda per contr ibuent (€) 22.676 20.656 109,8Ràtio PIB per càpita/renda per contribuent (%) 102,4 92,6 --Base imposable. M€ 66.742 310.170 21,5Base imposable/renda total (%) 82,6 79,4 --Quota íntegra. M€ 12.269 54.726 22,4Quota íntegra/base imposable (%) 18,4 17,6 --Deduccions. M€ 1.485 6.863 21,6Ràtio deduccions/quota íntegra (%) 12,1 12,5 --Quota final. M€ 10.784 47.863 22,5Pressió fisca l (%/PIB) 6,8 6,2 110,3Tipus efectiu (%) quota fina l/renda total 13,3 12,3 108,9 quota fina l/base imposable 16,2 15,4 104,7Renda disponible per contr ibuent (€) 19.650 18.125 108,4

(1) No s'inclouen les comunitats forals

4) La comparació entre Catalunya i Espanya en termes de PIB per càpita i de renda subjecta a tributació per contribuent mostra divergències importants. Així, mentre que el PIB per càpita a Catalunya és superior a l’estatal en un 21,4%, la renda mitjana per contribuent a Catalunya és tan sols un 9,8% superior a la mitjana estatal. Atès que el pes de Catalunya en termes de PIB i rendes subjectes a IRPF és pràcticament equivalent (20,4% i 20,7%, respectivament), les diferències en els valors del PIB per càpita i de la renda per contribuent s’expliquen pel major nombre relatiu de contribuents a Catalunya.

5) El mínim personal i familiar situa la base imposable en el 82,6% de la renda total a Catalunya. Aquest impacte és superior en el cas d’Espanya on la base imposable cau fins al 79,4% de la renda total.

6) La quota íntegra que resulta d’aplicar la tarifa a la base liquidable implica una tributació mitjana del 18,4% (quota íntegra/base imposable) a Catalunya i del 17,6% a Espanya. En aquest cas també s’observa com l’efecte conjunt de les


12 P

reduccions12 i del nivell de renda impliquen una menor tributació en el cas d’Espanya.

7) Les deduccions minoren el tipus efectiu en més de dos punts i el situen en el 16,2% a Catalunya i el 15,4% a Espanya (quota final/base imposable). Pel que fa a la incidència de les deduccions, aquestes tenen un pes específic lleugerament superior en el cas d’Espanya, on representen el 12,5% de la quota íntegra, mentre que a Catalunya són el 12,1%.

8) En relació amb la renda total, els diferents elements que configuren l’IRPF situen la tributació en el 13,3% a Catalunya i el 12,3% a Espanya, resultat coherent amb el caràcter progressiu de l’impost ja que Catalunya té una renda mitjana per contribuent un 9,8% superior a la del territori fiscal comú.

9) La pressió fiscal, és a dir, el pes de la recaptació per IRPF en el PIB és d’un 6,8% a Catalunya i d’un 6,2% a Espanya.

10) La renda disponible per contribuent a Catalunya és un 8,4% superior a la del conjunt del territori fiscal comú, percentatge que suposa una reducció d’1,4 punts respecte al diferencial en termes de renda subjecta a IRPF.

4.1 El paper dels elements estructurals de l’IRPF

Els elements estructurals tenen una incidència clara en la tributació per IRPF i, per tant, en l’impacte d’aquest tribut en la distribució de la renda. És per això que es considera de gran interès analitzar la distribució per decils de contribuents dels principals components estructurals de l’IRPF: mínim personal i familiar, reduccions per rendiments del treball, reduccions per aportacions a plans de pensions i deduccions de la quota.

Cal precisar, però, que els valors absoluts no són directament comparables, des del punt de vista de la seva incidència en la tributació, atès que actuen sobre variables diferents. És a dir, mentre que el mínim personal i familiar i les reduccions redueixen la base imposable i liquidable, respectivament, les deduccions es descompten directament de la quota íntegra o líquida (requadre 1). Per tant, mentre que l’impacte en la tributació final del mínim personal i familiar i de les reduccions vindrà determinat per la tarifa, les deduccions es resten de l’import a pagar per part del contribuent.13

La distribució dels elements estructurals per decils mostra com les diferències entre els contribuents més rics i els més pobres són notables en el cas de les aportacions a plans de pensions i de les deduccions. Concretament, el 20% dels contribuents catalans de

12 Les reduccions per rendiments del treball i les derivades d’aportacions a plans de pensions representen el 12,4% de la base imposable en el cas de Catalunya i el 13,6% en el cas d’Espanya. 13 Suposant un tipus mitjà del 13,3% els 1.485 milions d’euros de deduccions equivaldrien a 11.165 milions d’euros en concepte de reduccions.


13 P

major renda concentren el 71,7% de les aportacions a plans de pensions i el 50% de les deduccions, respectivament, del total, enfront de l’1,6% del 20% de menor renda en ambdós casos. Aquestes diferències es redueixen notablement pel que fa al mínim personal i familiar i les reduccions per rendiments del treball on els dos darrers decils representen el 25,5% i el 24%, respectivament, mentre que els dos primers decils representen el 15,2% del mínim personal i familiar i el 15,7% de les reduccions per rendiments del treball.

Quadre 8Distribució per decils dels principals elements estructurals (imports efectius)1. Catalunya 2004(Milions d'euros)

10% 20% 30% 40% 50% 60% 70% 80% 90% 100% TotalMínim personal i familiar 1.069 1.070 1.060 1.216 1.292 1.425 1.578 1.771 1.755 1.834 14.069Reduccions rend. treball 388 678 628 637 608 658 732 845 821 812 6.807Reduccions P. Pensions 9 14 23 33 46 67 98 130 269 796 1.484Deduccions 6 18 50 86 108 129 156 189 228 515 1.4851 Aquests imports són els efectivament aplicats i poden ser inferiors als previstos per la normativa.

Quadre 9Distribució per decils dels principals elements estructurals (imports efectius)1. Espanya 2004(Milions d'euros)

10% 20% 30% 40% 50% 60% 70% 80% 90% 100% TotalMínim personal i familiar 5.688 6.584 6.295 6.908 7.685 8.457 8.896 9.852 9.900 10.263 80.528Reduccions rend. treball 1.635 3.501 3.430 3.483 3.368 3.577 3.822 4.362 4.423 4.322 35.922Reduccions P. Pensions 24 47 82 114 178 253 384 509 982 3.631 6.204Deduccions 18 51 167 320 437 571 721 907 1.026 2.645 6.8631 Aquests imports són els efectivament aplicats i poden ser inferiors als previstos per la normativa.

El quadre 10 posa de relleu que els imports per contribuent associats als principals components estructurals (mínim personal i familiar, les reduccions per rendiments del treball, les reduccions per aportacions a plans de pensions i les deduccions) augmenten amb el nivell de renda (gràfic 8). Aquest fet està relacionat amb l’import de la base imposable, la base liquidable i la quota (íntegra i líquida), atès que en cap cas no pot ser negatiu. És per això que podem afirmar que en el cas dels decils de menor renda aquests elements no s’apliquen en un 100%. De fet, observem que el valor mitjà del mínim personal i familiar a Catalunya en els tres primers decils és inferior a l’import del mínim personal (3.400 €).

Quadre 10Distribució per decils dels principals elements estructurals (imports efectius)1. Catalunya 2004. Mitjana per contribuent(euros)

10% 20% 30% 40% 50% 60% 70% 80% 90% 100% TotalMínim personal i familiar 3.000 3.003 2.974 3.412 3.624 3.998 4.427 4.970 4.926 5.145 3.948Reduccions rend. treball 1.089 1.902 1.762 1.787 1.707 1.846 2.054 2.372 2.304 2.277 1.910Reduccions P. Pensions 26 40 63 92 130 187 275 365 753 2.232 416Deduccions 16 50 141 243 302 362 437 531 640 1.445 4171 Aquests imports són els efectivament aplicats i poden ser inferiors als previstos per la normativa.


14 P

Quadre 11Distribució per decils dels principals elements estructurals (imports efectius)1. Espanya 2004. Mitjana per contribuent(euros)

10% 20% 30% 40% 50% 60% 70% 80% 90% 100% TotalMínim personal i familiar 3.007 3.481 3.328 3.652 4.063 4.471 4.703 5.209 5.234 5.426 4.257Reduccions rend. treball 864 1.851 1.813 1.841 1.780 1.891 2.020 2.306 2.338 2.285 1.899Reduccions P. Pensions 13 25 44 60 94 134 203 269 519 1.920 328Deduccions 10 27 88 169 231 302 381 480 542 1.398 3631 Aquests imports són els efectivament aplicats i poden ser inferiors als previstos per la normativa.

Gràfic 8. Els elements estructurals de l'impost. Valors mitjans. Catalunya

0

1.000

2.000

3.000

4.000

5.000

6.000

7.000

8.000

9.000

10.000

11.000

12.000


euro

s

Mínim personal i familiar Reduccions rend. treball Reduccions P. Pensions Deduccions

La importància de cadascun dels elements canvia notablement entre decils (gràfic 9). Així mentre que per al primer decil els únics elements rellevants són el mínim personal i familiar i les reduccions per rendiments del treballs, en els de major renda les reduccions per aportacions a plans de pensions i les deduccions adquireixen un pes destacable. De fet, les dades mostren com en el darrer decil s’aplica, de mitjana, 2.232 € en concepte de reduccions per aportacions a plans de pensions i 1.445 € en deduccions, mentre que per al primer decil aquests imports són, solament, de 26 € i 16 €, respectivament.


15 P

Gràfic 9. Importància dels elements estructurals de l'impost. Catalunya

0

10

20

30

40

50

60

70

80

90

100

110

10% 20% 30% 40% 50% 60% 70% 80% 90% 100% Total% de contribuents ordenats per nivell de renda

% so

bre l

es re

ndes

total

s

Mínim personal i familiar Reduccions rend. treball Reduccions P. Pensions Deduccions

El tractament agregat de les dades fa que la suma dels elements estructurals en el cas del primer decil superi la renda total. Val a dir que aquesta situació no es pot donar individualment, atès que la base imposable, la base liquidable i/o la quota (íntegra i líquida) actuen com a límit màxim per aplicar-se cadascun d'aquests elements.

Respecte a l’Estat, les diferències entre decils són substancialment diferents segons l’element que es consideri. Així, el mínim personal i familiar a Catalunya oscil·la entre el 86,3% de la mitjana estatal i el 99,7%, amb un coeficient de dispersió de tan sols un 4% que mostra que les diferències entre Catalunya i Espanya no varien substancialment entre decils. Les reduccions per rendiments del treball presenten un coeficient de dispersió del 8,8% amb valors que es mouen entre el 95,9% de la mitjana estatal i el 126%. Finalment, les reduccions per aportacions a plans de pensions i les deduccions són els components que presenten més variabilitat amb valors que van del 116,3% de la mitjana estatal al 203,4%, en el primer cas, i del 103,4% al 188,3%, en el segon cas. Aquest fet queda recollit en el coeficient de variació amb valors del 23,1% i del 27,5%, respectivament.

Quadre 12Relació dels valors mitjans dels principals elements estructurals de Catalunya respecte al conjunt de l'Estat. 2004(%)

10% 20% 30% 40% 50% 60% 70% 80% 90% 100% TotalMínim personal i familiar 99,7 86,3 89,3 93,4 89,2 89,4 94,1 95,4 94,1 94,8 92,7Reduccions rend. treball 126,0 102,8 97,2 97,0 95,9 97,6 101,7 102,9 98,6 99,7 100,6Reduccions P. Pensions 203,4 162,8 145,3 153,7 138,4 139,8 135,6 135,6 145,1 116,3 127,0Deduccions 162,4 188,2 159,7 143,3 130,5 119,9 114,5 110,8 118,0 103,3 114,8


16 P

Del quadre 12 convé assenyalar que les diferències entre Catalunya i Espanya pel que fa als valors mitjans són especialment destacables en el cas dels decils de menor renda, mentre que se suavitzen significativament en el decil de major renda.

Les corbes de Lorenz associades als elements estructurals palesen el següent:

1. El mínim personal i familiar es distribueix de forma força igualitària, tal com era d’esperar, amb un índex de Gini d’un 0,12, a Catalunya. El valor mitjà del mínim personal i familiar divergeix notablement entre decils amb un rang que va dels 2.974 euros del tercer decil als 5.145 euros del darrer decil. Aquest diferencial és el resultat de la combinació de dos factors: el nivell de renda i les característiques personals i familiars del contribuent (més concretament el nombre de descendents);

2. Les reduccions per rendiments del treball també mostren un elevat grau d’equitat amb un índex de Gini de 0,09, a Catalunya. Per decils, s’observen diferències importants entre la reducció mitjana aplicada i la potencial. Aquest diferencial és significativament important en el cas del primer decil per al qual la reducció mitjana és de 1.089 €, import significativament inferior als 3.500 € que es poden reduir si els ingressos del treball són inferiors a 8.200 euros.14 Tanmateix, per interpretar correctament les dades anteriors cal tenir en compte que l’import aplicat en concepte de reduccions per rendiments del treball vindrà condicionat pel nombre de contribuents perceptors de rendes del treball en cada decil, atès que aquesta reducció només s’aplica en el cas de les rendes del treball.

Gràfic 10. Distribució del mínim personal i familiar

0%

10%

20%

30%

40%

50%

60%

70%

80%

90%

100%

0% 10% 20% 30% 40% 50% 60% 70% 80% 90% 100%


% so

bre e

l total

del m

ínim

perso

nal i

familia

r

Catalunya Espanya

Gràfic 11. Distribució de les reduccions per rendes del treball

0%

10%

20%

30%

40%

50%

60%

70%

80%

90%

100%

0% 10% 20% 30% 40% 50% 60% 70% 80% 90% 100%


% so

bre e

l total

de re

ducc

ions p

er re

ndes

del tr

eball

Catalunya Espanya

3. Les reduccions per aportacions a plans de pensions presenten diferències notables entre decils amb un valor mitjà que oscil·la entre els 26 euros del primer i els 2.232 euros de l’últim. De fet, el darrer decil concentra el 53,6% d’aquestes deduccions que, a Catalunya, tenen un índex de Gini d’un 0,65, valor que confirma la manca de

14 De fet el salari mitjà per contribuent en el primer decil és de 2.215 euros.


17 P

progressivitat d’aquest tipus de reducció que presenta una elevada correlació amb el nivell de renda.

4. Les deduccions també mostren una relació clara i positiva amb el nivell de renda, de forma que en el darrer decil s’aplica el 34,7% de les deduccions totals. La variabilitat entre els valors mitjans és destacable i va dels 16 euros del primer decil als 1.445 euros del darrer amb un índex de Gini d’un 0,47. Per conceptes, les deduccions més importants són les relacionades amb l’habitatge (70,8%) i a la doble imposició (26%), que es distribueixen de forma significativament diferent. Així, mentre que les deduccions per habitatge tenen un índex de Gini de 0,35, el valor d’aquest per a les deduccions per doble imposició és de 0,78, amb més del 86% concentrades en el darrer decil.

Gràfic 12. Distribució de les reduccions per aportacions a plans de pensions

0%

10%

20%

30%

40%

50%

60%

70%

80%

90%

100%

0% 10% 20% 30% 40% 50% 60% 70% 80% 90% 100%


% so

bre e

l total

de re

ducc

ions p

er ap

ort. p

lans d

e pen

sions

Catalunya Espanya

Gràfic 13. Distribució de les deduccions

0%

10%

20%

30%

40%

50%

60%

70%

80%

90%

100%

0% 10% 20% 30% 40% 50% 60% 70% 80% 90% 100%


% so

bre e

l total

de de

ducc

ions

Catalunya Espanya

Si es compara amb el conjunt del territori fiscal comú, la distribució dels elements estructurals és substancialment la mateixa, amb només diferències remarcables en el cas de les deduccions on s’observa un comportament menys equitatiu en el cas d’Espanya.

Pèrdua recaptatòria associada als diferents elements estructurals

Amb la finalitat d’avaluar la incidència dels diferents elements estructurals en la recaptació per IRPF s’ha estimat, mitjançant el SIMCAT,15 i per al cas de Catalunya, l’augment que experimentaria la recaptació si s’eliminessin. Els resultats de les diferents simulacions evidencien la importància del mínim personal i familiar i de les reduccions

15 Programa de simulació tributària creat pels professors Jordi Arcarons i Samuel Calonge en el marc del conveni entre el Departament d’Economia i Finances de la Generalitat de Catalunya i el Centre de Recerca en Economia del Benestar adscrit a la Universitat de Barcelona.


18 P

per rendiments del treball que implicarien, respectivament, un increment de la quota final d’un 35,9% i d’un 17,4%. D’altra banda, i com ja s’ha dit amb anterioritat, l’impacte de les deduccions en la recaptació és notablement alt, atès que el seu import actua minorant directament la quota.

Quadre 13Impacte dels principals components estructurals de l'IRPF en la recaptació. Catalunya 2004 (1)

%Mínim personal i familiar 35,9Reduccions rend. treball 17,4Reduccions P. Pensions 4,8Deduccions per l'habitatge habitual 9,9Altres deduccions 3,71 S'ha fet una estimació aïllant individualment cadascun dels elements.

El programa SIMCAT també proporciona la distribució per decils de la quota final resultant per a cadascuna de les simulacions (quadre 14 i gràfic 14) i conèixer, per tant, la corba de Lorenz associada i l’índex de concentració. Atès que en el cas de la quota final si l’índex de concentració és més gran més progressiu és l’impost, podem concloure que el mínim personal i familiar, les reduccions per rendiments del treball i les deduccions per habitatge són elements que aporten progressivitat a l’IRPF, atès que la seva eliminació fa que el valors de l’índex de concentració associat sigui inferior a la situació “actual”. Contràriament, les reduccions per aportacions a plans de pensions i les altres deduccions actuen regressivament i, en aquest cas, l’índex de concentració augmentaria si se suprimissin. La repercussió per decils és molt diferent, i mentre que el mínim personal i familiar i les reduccions per rendiments de treball actuen reduint de forma significativa la participació en la quota dels decils de renda més baixes, les deduccions per habitatge habitual incideixen especialment en la participació de les rendes mitjanes-altes en el total.

Quadre 14Distribució de la quota final per decils de contribuents ordenats per nivell de renda. Catalunya 20041

(%)10% 20% 30% 40% 50% 60% 70% 80% 90% 100% Total

Quota final actual 0,06 0,39 1,05 2,21 3,38 4,93 6,94 10,10 16,00 54,94 100,00 0,66Sense mínim personal i 0,68 1,53 2,66 3,93 5,05 6,38 8,14 10,75 15,52 45,36 100,00 0,55Sense reduccions per rendiments del treball

0,44 1,23 2,16 3,25 4,31 5,71 7,53 10,40 15,63 49,34 100,00 0,60

Sense reduccions per aportacions a pensions

0,07 0,39 1,03 2,17 3,33 4,84 6,82 9,94 15,88 55,53 100,00 0,67

Sense deduccions per l'habitatge habitual

0,08 0,49 1,34 2,69 3,99 5,45 7,53 10,62 16,08 51,72 100,00 0,64

Sense resta de deduccions 0,07 0,39 1,03 2,17 3,30 4,81 6,77 9,83 15,63 56,00 100,00 0,671 Estimació realitzada mitjançant el programa de simulació SIMCAT

Índex de concentració


19 P

Gràfic 14 . Impacte dels components estructurals en la distribució de la quota final

0%

10%

20%

30%

40%

50%

60%

70%

80%

90%

100%


% de

la qu

ota f

inal

Quota final actual Sense mínim personal i familiarSense reduccions per rendiments del treball Sense reduccions per aportacions a pensionsSense deduccions per l'habitatge habitual Sense resta de deduccions

4.2 La progressivitat de la tarifa

L’any 2004 la tarifa de l’IRPF estava configurada per cinc trams amb un tipus creixent respecte a la base liquidable (15%, 24%, 28%, 37% i 45%). Per tal d’aïllar l’impacte de la tarifa, és a dir, la contribució de la tarifa a la progressivitat de l’impost, s’ha trobat el tipus únic que aplicat a la mostra de contribuents d’aquest treball proporciona el mateix nivell de recaptació, mantenint constants la resta de paràmetres de l’impost (mínim personal i familiar, reduccions i deduccions). Aquest càlcul s’ha fet mitjançant el programa SIMCAT a partir del qual s’ha obtingut que el tipus únic que permet obtenir la mateixa recaptació que l’escala actual és del 24,8%.16

16 Aquest tipus no equival a l’anomenada flat tax (IRPF amb tipus únic), atès que aquesta va acompanyada de l’eliminació de totes les reduccions i deduccions i la definició d’un mínim exempt.


20 P

Gràfic 15. Impacte de la tarifa en la distribució de la quota final

0%

10%

20%

30%

40%

50%

60%

70%

80%

90%

100%


% de

la qu

ota fin

al

Tarifa actual Tipus únic (24,8%) Les diferències entre aplicar aquest tipus únic i la tarifa esglaonada es posa de manifest en el gràfic 15 on s’evidencia que amb la tarifa actual la quota final es distribueix d’una manera més desigual, de forma que la contribució de la població de més renda és més elevada. Concretament, l’índex de concentració de la distribució de la quota final associada a la tarifa actual és del 0,66, mentre que en el cas del tipus únic seria de 0,59. El diferencial entre ambdós valors ens permet obtenir una mesura de la contribució de la tarifa a la progressivitat. Concretament, podem dir que la tarifa contribueix a millorar la progressivitat en un 10,5%.

Quadre 15Distribució de la quota final per decils de contribuents ordenats per nivell de renda. Catalunya 20041

(%)10% 20% 30% 40% 50% 60% 70% 80% 90% 100% Total

Tarifa actual 0,06 0,39 1,05 2,21 3,38 4,93 6,94 10,10 16,00 54,94 100,00 0,66 0,5 70,9

Tipus únic (24,8%) 0,11 0,67 1,77 3,28 4,68 6,38 8,49 11,60 16,92 46,09 100,00 0,59 0,8 63,0

1 Estimació realitzada mitjançant el programa de simulació SIMCAT

Índex de Gini

2 primers decils

2 darres decils

Per decils, una tarifa amb un sol tipus suposaria una major participació en la quota de tots els decils, tret del darrer (de més renda), que veuria com la seva participació cauria del 54,9% al 46,1% (quadre 15).


21 P

4.3 L’impacte de l’IRPF en la distribució de la renda

Els tipus efectius17 per als diferents decils mostren com la contribució a la recaptació és sensiblement superior si és més gran el nivell de renda amb valors que a Catalunya oscil·len entre l’1,4% del segon decil i el 22,1% del darrer decil (entre l’1% i el 21,3% a Espanya). Això explica que la contribució a la quota final per part del 20% dels contribuents més rics, que representen el 47,2% de les rendes totals, sigui del 70,1% de la quota final (47,3% i 72,3%, respectivament, en el cas d’Espanya).

Gràfic 16. Tipus efectiu per decils

0%

5%

10%

15%

20%

25%


tipus

efec

tiu (%

)

0%

10%

20%

30%

40%

50%

difer

encia

l entr

e Cata

lunya

i Esp

anya

(%)

Tipus efectiu a Catalunya Tipus efectiu a EspanyaTipus efectiu mig a Catalunya Tipus efectiu mig a EspanyaDiferencial de tipus entre Catalunya i Espanya

En relació amb l’Estat, el diferencial de tipus efectiu es redueix a mesura que s’incrementa el nivell de renda.

Quadre 16Tipus efectius per decils de contribuents ordenats per nivell de renda. 2004

10% 20% 30% 40% 50% 60% 70% 80% 90% 100% TotalCatalunyaQuota final total. M€ 21 46 125 247 388 543 759 1.096 1.984 5.575 10.784Quota final mitjana. € 59 130 350 692 1.090 1.524 2.130 3.077 5.566 15.644 3.026Tipus efectiu (%) (quota final/renda total) 1,49 1,40 3,08 5,14 6,96 8,37 9,89 11,71 15,45 22,06 13,35EspanyaQuota final total. M€ 60 155 458 889 1.456 2.162 3.176 4.885 7.863 26.759 47.863Quota final mitjana. € 32 82 242 470 770 1.143 1.679 2.583 4.157 14.147 2.530Tipus efectiu (%) (quota final/renda total) 1,02 0,99 2,33 3,83 5,43 6,90 8,50 10,61 13,26 21,33 12,25Catalunya/Espanya (quota final mitjana) 184,7 159,2 144,5 147,2 141,6 133,3 126,8 119,1 133,9 110,6 119,6

17 Quocient entre la quota final i la renda total subjecta a IRPF.


22 P

Descomptant la quota final de la renda inicial s’obté la renda disponible i a partir de la comparació amb la situació de partida es pot determinar el grau en què l’IRPF contribueix a igualar les rendes. Analitzant els extrems, s’observa com el decil amb una renda menor incrementa en un 13,7% la seva participació en passar d’un 1,8% de la renda total a un 2% de la renda disponible. En sentit contrari, el pes del decil de més renda cau en un 10,1% en passar d’un 31,3% de la renda total a un 28,1% de la renda disponible. En conjunt, i tal posa de relleu el gràfic 17, tots els decils guanyen pes en la renda disponible tret dels dos darrers.

Quadre 17Renda disponible per decils de contribuents ordenats per nivell de renda. 2004

10% 20% 30% 40% 50% 60% 70% 80% 90% 100% TotalCatalunyaRenda disponible total. M€ 1.394 3.275 3.915 4.554 5.192 5.949 6.919 8.268 10.858 19.703 70.027Renda disponible mitjana. € 3.911 9.190 10.985 12.779 14.570 16.692 19.414 23.200 30.469 55.287 19.650% sobre el total 1,99 4,68 5,59 6,50 7,41 8,49 9,88 11,81 15,51 28,14 100,00EspanyaRenda disponible total. M€ 5.870 15.407 19.175 22.344 25.379 29.181 34.202 41.171 51.415 98.692 342.835Renda disponible mitjana. € 3.103 8.145 10.138 11.813 13.417 15.428 18.082 21.767 27.181 52.177 18.125% sobre el total 1,71 4,49 5,59 6,52 7,40 8,51 9,98 12,01 15,00 28,79 100,00Catalunya/Espanya (renda disponible mitjana) 126,0 112,8 108,4 108,2 108,6 108,2 107,4 106,6 112,1 106,0 108,4

Gràfic 17. Variació del pes de cada decil en el total. Renda disponible versus renda total. Catalunya

-15%

-10%

-5%

0%

5%

10%

15%

10% 20% 30% 40% 50% 60% 70% 80% 90% 100%


(%)


23 P

El gràfic 18 mostra com l’IRPF contribueix a millorar la distribució de la renda a Catalunya, amb un apropament de la corba de Lorenz de la renda disponible a la línia d’equitat. La contribució de l’IRPF a la igualació de les rendes es pot quantificar a partir dels índexs de Gini, que experimenten una reducció del 10,1% a Catalunya i del 9,7% a Espanya.

Quadre 18Grau de desigualtat de les diferents distribucions(Índex de Gini)Variable Catalunya EspanyaRenda total (a) 0,393 0,399Renda disponible (b) 0,353 0,361Quota final 0,649 0,677Millora en termes d'equitat [(a-b)/a]*100 10,069 9,693

Gràfic 18. Impacte de l'IRPF en la distribució de la renda a Catalunya

0%

10%

20%

30%

40%

50%

60%

70%

80%

90%

100%


% de

la re

nda

Renda total Renda disponible

Línia d'equitat


24 P

5. Característiques de la tributació per IRPF per comunitats autònomes

En aquesta part del treball es presenta una anàlisi comparativa entre CA de la informació fiscal associada a l’IRPF. En primer lloc, s’analitzen les diferències quant a les rendes generades, tant pel que fa a la composició com als valors mitjans. I, en segon lloc, es presenten els principals elements estructurals i la seva incidència en la quota tributària tenint en compte tant el pes en la renda total com el seu valor mitjà.

5.1 Diferències en la composició de rendes La renda mitjana per contribuent, segons dades de l’IRPF, pren valors que es mouen entre els 15.957 euros d’Extremadura i els 25.772 euros de Madrid, amb diferències notables respecte al PIB per càpita, tal com recull el quadre 19. Atès que el PIB per càpita és l’indicador tradicional de la riquesa econòmica d’un país/regió, es considera convenient posar de relleu que 1) prenent la renda subjecta a IRPF només dues comunitats se situen per sobre de la mitjana (Catalunya i Madrid), mentre que en relació amb el PIB per càpita són cinc les comunitats que superen la mitjana (Aragó, La Rioja, Balears, Catalunya i Madrid); 2) les diferències entre comunitats són molt menys marcades en termes de renda per contribuent que de PIB per càpita, amb una desviació estàndard de l’11,7% per a la renda mitjana i del 18,7% per al PIB per càpita i una ràtio entre el valor màxim i mínim d’un 1,6 i d’un 2, respectivament; 3) la posició relativa de cada comunitat pot ser substancialment diferent, en termes de renda total mitjana o de PIB per càpita. Les CA per a les quals s’observa una posició clarament més positiva quant a la renda mitjana són Extremadura, Andalusia i Astúries. Contràriament, les que experimenten una pèrdua de posició, respecte al PIB per càpita, són Aragó, La Rioja, Balears, Catalunya i Madrid. En general, les comunitats de renda més baixa estan millor posicionades en termes de renda total que de PIB per càpita, fet que caldrà tenir en compte a l‘hora d’interpretar els tipus efectius de cadascuna d’elles.

Gràfic 19. Diferencial respecte a la mitjana per contribuent (territori fiscal comú = 100)

0

20

40

60

80

100

120

140

Extremadu

ra

Andalus

ia

Castella

-la Manx

aGalíc

iaMúrc

iaAstú

ries

Canàries

Valènci

a

Castella

i Lleó

Cantàbr

iaArag

ó

La Rioja

Balears

Catalun

yaMadr

id

valor

índe

x

Índex renda mitjana total Índex PIB per càpita


25 P

Quadre 19 Total de rendes

euros índexdiferencial amb

la mitjana euros índexdiferencial amb

la mitjanaAndalusia 18.528 89,7 -10,3 15.021 78,5 -21,5Aragó 20.496 99,2 -0,8 20.773 108,6 8,6Astúries 19.901 96,3 -3,7 16.766 87,7 -12,3Balears 20.657 100,0 0,0 22.000 115,0 15,0Canàries 19.142 92,7 -7,3 17.836 93,2 -6,8Cantàbria 20.247 98,0 -2,0 18.911 98,9 -1,1Castella i Lleó 18.363 88,9 -11,1 18.293 95,6 -4,4Castella - la Manxa 17.517 84,8 -15,2 15.317 80,1 -19,9Catalunya 22.676 109,8 9,8 23.218 121,4 21,4València 19.587 94,8 -5,2 18.021 94,2 -5,8Extremadura 15.957 77,3 -22,7 12.981 67,9 -32,1Galícia 18.010 87,2 -12,8 15.592 81,5 -18,5Madrid 25.772 124,8 24,8 25.635 134,0 34,0Múrcia 18.715 90,6 -9,4 16.378 85,6 -14,4La Rioja 20.256 98,1 -1,9 21.203 110,9 10,9Territori fiscal comú 20.656 100,0 19.127 100,0Ràtio màxima/mínima 1,62 -- 1,97 --Desviació estàndard 2.299 -- 3.458 --Mitjana 19.722 -- 18.530 --Coeficient de variació 11,66 -- 18,66 --

Renda mitjana per contribuent PIB per càpita

Segons l’origen, els ingressos més importants són els salaris, amb el 70,8% de les rendes totals al territori fiscal comú, seguits de les pensions (11% del total), les rendes de capital (10%), les rendes provinents d’activitats econòmiques (7,2%) i les altres rendes (1,1%). Tanmateix, s’observen diferències notables entre CA, tal com es mostra en la resta d’aquest apartat.

Gràfic 20. Distribució de les rendes subjectes a tributació

0%

20%

40%

60%

80%

100%

Extremadu

ra

Andalusia

Castella-

la Manxa

Galícia

Múrcia

Astúries

Canàries

Valènci

a

Castella

i Lleó

Cantàbria Arag

ó

La Rioja

Balears

Catalunya

Madrid

Territori

fiscal

comú

Pensions Salaris Rendes de capital Activitats econòmiques Altres rendes


26 P

5.1.1 Les rendes provinents de pensions

La pensió mitjana per contribuent oscil·la entre els 3.495 euros d’Astúries18 i els 1.415 euros de Canàries. Val a dir que aquest import és el resultat de dividir les rendes declarades en concepte de pensions pel nombre total de contribuents (siguin pensionistes o no), de forma que un major import no implica pensions més elevades sinó més aviat un pes més destacable dels pensionistes en el total de contribuents. De fet, s’observa un clar lligam entre el pes de les pensions en la renda total i l’envelliment poblacional. Així, totes les comunitats amb una major proporció de població de més de 65 anys (tret de Catalunya i La Rioja) presenten un pes de les pensions superior a la mitjana (11%). D’altra banda, i totalment lligat al fet anterior, s’observa com el pes dels pensionistes sobre els contribuents totals és especialment rellevant en comunitats com Aragó, Astúries, Cantàbria, Castella i Lleó i Galícia, amb valors del 27,2%, 29,8%, 25,5%, 27,8% i 29,5%, respectivament. Aquesta situació explica l’elevat pes de les pensions en les rendes totals d’aquestes CA on la pensió mitjana per contribuent supera en més del 15% a la del territori fiscal comú.

Quadre 20Les pensions

Pes en les rendes totals Mitjana per contribuent (€) Índex mitjanaAndalusia 10,36 1.920 84,7Aragó 12,79 2.621 115,6Astúries 17,56 3.495 154,2Balears 8,41 1.738 76,7Canàr ies 7,39 1.415 62,4Cantàbria 13,89 2.813 124,1Castella i Lleó 15,04 2.762 121,9Castella - la Manxa 11,61 2.034 89,8Catalunya 10,59 2.401 105,9València 10,09 1.977 87,2Extremadura 12,43 1.983 87,5Galícia 14,49 2.609 115,1Madrid 9,57 2.465 108,7Múrcia 9,35 1.750 77,2La Rioja 10,26 2.078 91,7Territori fiscal comú 10,97 2.266 100,0Ràtio màxima/mínima 2,38 2,47 --Desviació estàndard 2,76 534 --Mitjana 11,59 2.271 --Coeficient de var iació 23,82 23,53 -- En la situació contrària es troben les comunitats de Balears, Canàries, Madrid i Múrcia, amb un pes de les pensions significativament inferior com a resultat d’una participació de la població de més de 65 anys significativament inferior a la mitjana. L’anterior queda reflectit en un coeficient de correlació del 0,88 entre la pensió mitjana i el pes dels pensionistes.

18 En el cas d’Astúries i de Castella i Lleó el pes de les pensions en el total està influenciat per la importància de l’activitat minera, en què l’edat de jubilació és inferior a la del règim general per l’existència de coeficients reductors de l’edat de jubilació.


27 P

En conjunt, el pes de les pensions en les rendes totals es mou entre el 17,6% d’Astúries i el 7,4% de Canàries amb una clara desvinculació amb el nivell de renda, tal com es desprèn del gràfic 21.


020406080

100120140160

Extremadu

ra

Andalus

ia

Castella

-la Manx

aGalíc

iaMúrc

ia

Astúries

Canàries

Valènci

a

Castella

i Lleó

Cantàbr

iaArag

ó

La Rioja

Balears

Catalun

yaMadr

id

valor

índe

x

Índex pensió mitjana Índex PIB per càpita

5.1.2 Les rendes salarials El salari mitjà es mou entre els 11.037 euros d’Extremadura i els 19.225 euros de Madrid, amb només dues comunitats (Catalunya i Madrid) que superen la mitjana del territori fiscal comú. La participació dels salaris en la renda total supera el 65% a totes les CA amb diferències poc notables, tot i que en termes de salari mitjà el diferencial entre el valor màxim i mínim és superior al 70%.

Quadre 21. Els salarisPes en les rendes totals Mitjana per contribuent (€) Índex mitjana

Andalusia 70,94 13.144 89,9Aragó 66,83 13.698 93,7Astúries 67,07 13.347 91,3Balears 69,59 14.376 98,3Canàr ies 75,79 14.507 99,2Cantàbria 67,48 13.662 93,4Castella i Lleó 67,75 12.440 85,1Castella - la Manxa 70,40 12.332 84,3Catalunya 70,25 15.931 109,0València 69,14 13.543 92,6Extremadura 69,16 11.037 75,5Galícia 68,75 12.382 84,7Madrid 74,64 19.225 131,5Múrcia 71,38 13.358 91,4La Rioja 65,65 13.297 91,0Territori fiscal comú 70,78 14.620 100,0Ràtio màxima/mínima 1,15 1,74 --Desviació estàndard 2,78 1.882 --Mitjana 69,65 13.752 --Coeficient de var iació 3,99 13,69 --


28 P

Si es compara el PIB per càpita es posa de manifest una alta correlació (0,85) i una distribució més igualitària dels salaris que del PIB per càpita, amb un coeficient de variació del salari mitjà d’un 13,7% enfront al 18,7% del PIB per càpita.


0

20

40

60

80

100

120

140

Extremadu

ra

Andalus

ia

Castella

-la Manx

aGalíc

iaMúrc

iaAstú

ries

Canàries

Valènci

a

Castella

i Lleó

Cantàbr

iaArag

ó

La Rioja

Balears

Catalun

yaMadr

id

valor

índe

x

Índex salari mitjà Índex PIB per càpita

5.1.3 Les rendes de capital La significativitat dels ingressos per rendes de capital és notablement diferent entre CA, amb una participació en les rendes totals que oscil·la entre el 7,3% d’Extremadura i el 13,1% de La Rioja. De mitjana per contribuent, el diferencial entre el valor màxim (2.712 euros de Madrid) i mínim (1.169 euros d’Estremadura) és del 131%, amb un coeficient de variació del 25% i amb una elevada correlació amb el nivell de renda mitjana (0,91), tal com es desprèn del gràfic 23.

Quadre 22. Les rendes de capitalPes en les rendes totals Mitjana per contribuent (€) Índex mitjana

Andalusia 8,15 1.510 73,2Aragó 11,04 2.262 109,8Astúries 8,38 1.667 80,9Balears 12,27 2.536 123,0Canàr ies 8,00 1.532 74,3Cantàbria 10,62 2.151 104,3Castella i Lleó 8,65 1.588 77,0Castella - la Manxa 8,15 1.427 69,2Catalunya 11,13 2.524 122,5València 11,75 2.301 111,6Extremadura 7,33 1.169 56,7Galícia 8,65 1.559 75,6Madrid 10,53 2.712 131,6Múrcia 9,71 1.816 88,1La Rioja 13,06 2.646 128,4Territori fiscal comú 9,98 2.061 100,0Ràtio màxima/mínima 1,78 2,32 --Desviació estàndard 1,78 509 --Mitjana 9,83 1.960 --Coeficient de var iació 18,15 25,98 --


29 P


020406080

100120140

Extremadu

ra

Andalus

ia

Castella

-la Manx

aGalíc

iaMúrc

ia

Astúries

Canàries

Valènci

a

Castella

i Lleó

Cantàbr

iaArag

ó

La Rioja

Balears

Catalun

yaMadr

id

valor

índe

x

Índex renda mitjana de capital Índex PIB per càpita

5.1.4 Les rendes d’activitats econòmiques

L’ingrés mitjà en concepte de rendes provinents d’activitats econòmiques pren valors que van des dels 1.193 euros d’Astúries als 1.765 euros de La Rioja, amb una dispersió que si es compara amb la resta de tipologies de renda podem qualificar de moderada (11,5%).

La seva importància en el total és força diferent entre comunitats, amb valors entre el 9,8% d’Extremadura i el 4,7% de la comunitat de Madrid. Les comunitats amb una major participació d’aquestes rendes són, per ordre, Extremadura, Andalusia, Castella-la Manxa, La Rioja i Múrcia. A la banda oposada tenim Madrid, Astúries, Catalunya i Cantàbria. En relació amb el nivell de renda, les dades no mostren que hi hagi cap relació significativa entre l’ingrés mitjà per activitats econòmiques i el PIB per càpita, amb un coeficient de correlació del -0,14. Tanmateix, el signe negatiu recull l’existència d’una relació inversa entre ambdues variables. De fet, el coeficient de correlació entre el nivell de renda i el pes de les rendes per activitats econòmiques en el total és del -0,66.


30 P

Quadre 23Les rendes per activ itats econòmiques

Pes en les rendes totals Mitjana per contribuent (€) Índex mitjanaAndalusia 9,35 1.732 116,8Aragó 7,59 1.557 105,0Astúries 5,99 1.193 80,5Balears 7,74 1.600 107,9Canàr ies 7,94 1.520 102,5Cantàbria 6,80 1.377 92,9Castella i Lleó 7,33 1.346 90,8Castella-la Manxa 8,85 1.550 104,6Catalunya 6,71 1.521 102,6València 7,92 1.551 104,6Extremadura 9,83 1.569 105,8Galícia 7,19 1.295 87,3Madrid 4,75 1.223 82,5Múrcia 8,59 1.607 108,4La Rioja 8,71 1.765 119,1Territori fiscal comú 7,18 1.482 100,0Ràtio màxima/mínima 2,07 1,48 --Desviació estàndard 1,32 171 --Mitjana 7,69 1.494 --Coeficient de var iació 17,15 11,47 --


0

20

40

60

80

100

120

140

Extremadu

ra

Andalus

ia

Castella

-la Manx

aGalíc

iaMúrc

iaAstú

ries

Canàries

Valènci

a

Castella

i Lleó

Cantàbr

iaArag

ó

La Rioja

Balears

Catalun

yaMadr

id

valor

índe

x

Índex mitjana renda per activitats econòmiques Índex PIB per càpita

5.1.5 Altres rendes

En darrer lloc, l’epígraf “altres rendes”, amb l’1,1% de les rendes totals, té un comportament molt irregular, amb una dispersió del 40,3% de manera que el seu pes en


31 P

les rendes totals pot arribar a ser 3,5 vegades més elevat en una CA (La Rioja) que en una altra (Madrid). Tanmateix, tot i que quatre de les cinc comunitats amb un nivell de renda superior a la mitjana presenten un import mitjà per contribuent considerablement alt, la correlació amb la renda no resulta especialment significativa (0,42).


0

50

100

150

200

Extremadu

ra

Andalus

ia

Castella

-la Manx

aGalíc

iaMúrc

iaAstú

ries

Canàries

Valènci

a

Castella

i Lleó

Cantàbr

iaArag

ó

La Rioja

Balears

Catalun

yaMadr

id

valor

índe

x

Índex mitjana altres rendes Índex PIB per càpita

Quadre 24Altres rendes

Pes en les rendes totals Mitjana per contribuent (€) Índex mitjanaAndalusia 1,18 219 99,6Aragó 1,74 357 162,2Astúries 0,98 195 88,9Balears 1,95 404 183,6Canàries 0,85 162 73,9Cantàbria 1,20 243 110,4Castella i Lleó 1,23 226 102,6Castella-la Manxa 0,98 171 78,0Catalunya 1,30 294 133,9València 1,06 208 94,5Extremadura 1,23 196 89,4Galícia 0,90 162 73,8Madrid 0,51 132 60,2Múrcia 0,96 180 81,9La Rioja 2,31 467 212,6Territori fiscal comú 1,06 220 100,0Ràtio màxima/mínima 4,49 3,53 --Desviació estàndard 0,46 97 --Mitjana 1,23 241 --Coeficient de variació 37,42 40,35 --


32 P

5.2 Diferències en relació amb els components estructurals de l’IRPF La capacitat redistributiva de l’IRPF està marcada pels components estructurals (entre els quals el mínim personal i familiar, les reduccions per rendiments del treball, la reducció per aportacions a plans de pensions i les deduccions de la quota), que determinen, conjuntament amb la tarifa, el tipus efectiu dels contribuents. Els indicadors utilitzats en aquesta anàlisi comparativa entre CA són, d’una banda, el pes de cada component estructural en les rendes generades i, de l’altra, l’import mitjà per contribuent.

5.2.1 El mínim personal i familiar L’import aplicat en concepte de mínim personal i familiar depèn del nombre mitjà de descendents19 i, per tant, de les característiques familiars dels contribuents. Concretament, la correlació entre l’import del mínim personal i familiar i el nombre mitjà de fills per declaració20 és del 0,77, amb valors del mínim personal i familiar per contribuent que oscil·len entre els 3.948 euros de Catalunya i els 4.786 euros d’Extremadura. Quant al pes del mínim personal i familiar en les rendes generades, els valors es mouen entre el 16% de Madrid i el 30% d’Extremadura.

Respecte al PIB per càpita, les dades mostren l’existència d’una correlació significativa i de signe negatiu (-0,74) que indica que com més alt és el nivell de renda menor és el mínim personal i familiar i, més concretament, el mínim per descendents. Tanmateix, convé tenir en compte que l’estructura poblacional, i més concretament el seu envelliment, també incideix clarament en l’import mitjà del mínim personal i familiar, tal com es posa de manifest en el cas de Galícia i Astúries on el nombre mitjà de fills per declaració és, respectivament, d’1,49 i 1,41 (enfront a l’1,59 de mitjana) mentre que el PIB per càpita només és el 81,5% i el 87,7% de la mitjana estatal.

Gràfic 26. Relació entre el mínim personal i familiar i el PIB (territori fiscal comú = 100)

90

95

100

105

110

115

65 70 75 80 85 90 95 100 105 110 115 120 125 130 135índex PIB per càpita

índex

míni

m pe

rsona

l i fam

iliar p

er

contr

ibuen

t

19 Vegeu la nota 9. 20 Variable proxy del nombre mitjà de descendents per contribuent.


33 P

Quadre 25Mínim personal i familiar


5.2.2 Les reduccions per rendiments del treball

La reducció mitjana per rendiments del treball es mouen entre els 1.815 euros de Canàries i els 1.975 euros d’Aragó amb un grau d’oscil·lació entre CA relativament baix, que es tradueix en un coeficient de variació del 2,8% i una ràtio entre el valor màxim i el mínim de tan sols un 1,1. Aquesta baix nivell de divergència s’explica perquè l’import d’aquesta reducció es mou entre un màxim de 3.500 euros i un mínim de 2.400 euros, amb una relació inversa amb els recursos obtinguts en concepte de rendes del treball.

La importància d’aquestes reduccions en relació amb les rendes generades és substancialment diferent entre CA, amb valors que van des de l’11,5% d’Extremadura fins al 7,6% de Madrid. En relació amb el PIB podem afirmar que hi ha una relació positiva que es posa de manifest en un coeficient de correlació del 0,63 i que s’explica perquè com més gran és el nivell de renda major és la proporció que s’aplica de la reducció en no actuar el límit de la base liquidable (que no pot ser negativa). Val a dir que la distància amb la línia de tendència és significativament destacable per a un nombre important de CA.


34 P

Quadre 26Reduccions per rendiments del treball


Gràfic 27. Relació entre la reducció per rendiments del treball i el PIB (territori fiscal comú = 100)

95

97

99

101

103

105


índex

redu

cció

mitja

na pe

r ren

dimen

tsde

l treb

all

5.2.3 Les reduccions per aportacions a plans de pensions

En termes monetaris aquestes reduccions són relativament poc importants, amb imports que van des dels 207 euros per contribuent a Extremadura fins als 467 euros de Madrid, i que representen, respectivament, el 63% i el 142,5% de la mitjana estatal. Així doncs, les diferències entre CA són notables i el seu pes en la renda total va des de l’1,1% de


35 P

Canàries fins al 2,1% d’Aragó i La Rioja amb un 1,6% de mitjana per al conjunt del territori fiscal comú.

Quadre 27Reduccions per aportacions a plans de pensions

Pes en les rendes totals Mitjana per contribuent (€) Índex mitjanaAndalusia 1,18 219 66,7Aragó 2,15 440 134,1Astúries 1,27 252 76,9Balears 1,55 320 97,5Canàr ies 1,11 213 65,0Cantàbria 1,55 314 95,9Castella i Lleó 1,89 346 105,6Castella-la Manxa 1,41 248 75,6Catalunya 1,84 416 127,0València 1,45 284 86,7Extremadura 1,29 207 63,0Galícia 1,40 253 77,0Madrid 1,81 467 142,5Múrcia 1,18 220 67,1La Rioja 2,10 425 129,7Territori fiscal comú 1,59 328 100,0Ràtio màxima/mínima 1,93 2,26 --Desviació estàndard 0,34 91 --Mitjana 1,55 308 --Coeficient de var iació 21,75 29,42 --

El coeficient de correlació amb el PIB per càpita és del 0,88 i evidencia que les aportacions a plans de pensions s’incrementen amb el nivell de renda, i per tant actuen de forma regressiva, tot i l’existència d’un import màxim.

Gràfic 28. Relació entre la reducció per aportacions a plans de pensionsi el PIB (territori fiscal comú = 100)

60

70

80

90

100

110

120

130

140

150


índex

redu

cció

mitja

na pe

r apo

rtacio

nsa p

lans d

e pen

sions


36 P

5.2.4 Les deduccions de la quota L’import de les deduccions que s’analitza en aquest epígraf correspon a la suma de les deduccions de caràcter estatal, és a dir, que s’apliquen al conjunt del territori fiscal comú, i de les autonòmiques, que únicament són d’aplicació als residents de la CA que la crea. Tanmateix, i atès que les deduccions autonòmiques van representar solament l’1,6% del total, es considera que les conclusions que s’obtindrien si es pogués aïllar l’import d’aquestes deduccions no serien substancialment diferents. De mitjana, les deduccions per contribuent divergeixen notablement entre CA amb valors que oscil·len entre els 214 euros d’Extremadura i els 516 euros de Madrid i que, en conjunt, representen l’1,8% de les rendes subjectes a IRPF. Quadre 28. Deduccions

Pes en les rendes totals Mitjana per contribuent (€) Índex mitjanaAndalusia 1,46 271 74,6Aragó 1,75 359 99,0Astúries 1,58 315 86,8Balears 1,79 369 101,7Canàr ies 1,84 352 97,1Cantàbria 1,96 397 109,5Castella i Lleó 1,69 311 85,7Castella-la Manxa 1,54 269 74,2Catalunya 1,84 417 114,8València 1,76 344 94,9Extremadura 1,34 214 58,9Galícia 1,32 237 65,4Madrid 2,00 516 142,3Múrcia 1,54 288 79,5La Rioja 2,13 431 118,9Territori fiscal comú 1,76 363 100,0Ràtio màxima/mínima 1,62 2,42 --Desviació estàndard 0,24 80 --Mitjana 1,70 339 --Coeficient de var iació 14,01 23,67 --

Gràfic 29. Relació entre les deduccions de la quota i el PIB (territori fiscal comú = 100)

50

70

90

110

130

150


índex

dedu

cció

mitja

na


37 P

El gràfic 29 mostra una elevada correlació amb el PIB per càpita amb un coeficient del 0,94, que permet afirmar que aquest component, a l’igual de les reduccions per aportacions a plans de pensions, incideix negativament en la progressivitat de l’IRPF, és a dir, que té un caràcter regressiu. Per conceptes, convé destacar que les deduccions més importants són les associades a la política d’habitatge i a la doble imposició, que en el cas de Catalunya representen el 70,8% i el 25,9%,21 respectivament, de les deduccions totals (69,7% i 25,2%, al conjunt del territori fiscal comú).

5.3 La capacitat redistributiva de l’IRPF

L’aplicació de la tarifa, el mínim personal i familiar i les diferents reduccions i deduccions situen la quota final mitjana en 2.530 euros, amb imports força divergents entre CA. Així, mentre que a Extremadura un contribuent mitjà suporta una tributació en concepte d’IRPF de 1.474 euros, a Madrid l’aportació mitjana és de 3.897 euros amb un diferencial del 164% i una correlació amb el PIB per càpita del 0,91.

En termes de tipus efectius, és a dir, del pes que representa la quota final sobre la renda objecte de tributació, es posa de manifest (vegeu el gràfic 30) una estreta vinculació amb la renda mitjana. Val a dir, però, que per a algunes CA s’observen diferències significatives entre el tipus efectiu resultant i la línia de tendència. Els casos més destacables són els de 1) Castella-la Manxa, on el mínim personal i familiar i les reduccions per rendiments del treball tenen un pes significativament superior en les rendes i situen el tipus efectiu per sota de la línia de tendència; 2) La Rioja, on les reduccions per aportacions a plans de pensions i les deduccions també implica que el tipus efectiu se situï per sota de la línia de tendència, i 3) Balears, on el tipus efectiu és superior al de la línia de tendència, com a conseqüència d’una baixa participació dels rendiments del treball en el total de rendes, un pes significativament alt de les rendes de capital i una distribució més desigual de la renda, amb una major participació de les declaracions de més de 60.000 euros (2,5% enfront del 2,3% del conjunt del territori fiscal comú).

21 En aquest punt convé recordar que a partir de les dades disponibles per a Catalunya i del programa de simulació SIMCAT, s’ha pogut contrastar que la regressivitat de les deduccions s’explica fonamentalment per les deduccions per doble imposició. Així, i tal com ja s’ha exposat en el punt 4.1 d’aquest treball, l’índex de Gini associat a la distribució de la quota final es redueix quan suprimim la deducció per habitatge habitual i s’incrementa si s’eliminen les deduccions per doble imposició.


38 P

Quadre 29Quota final

Pes en les rendes totals(Tipus efectiu)

Mitjana per contribuent (€) Índex mitjana

Andalusia 10,76 1.993 78,8Aragó 11,69 2.396 94,7Astúries 11,43 2.274 89,9Balears 12,50 2.582 102,0Canàr ies 11,36 2.175 86,0Cantàbria 11,54 2.337 92,4Castella i Lleó 10,70 1.966 77,7Castella-la Manxa 9,75 1.708 67,5Catalunya 13,35 3.026 119,6València 11,35 2.223 87,9Extremadura 9,24 1.474 58,3Galícia 10,73 1.932 76,4Madrid 15,12 3.897 154,0Múrcia 10,57 1.978 78,2La Rioja 11,39 2.307 91,2Territori fiscal comú 12,25 2.530 100,0Ràtio màxima/mínima 1,64 2,64 --Desviació estàndard 1,42 577 --Mitjana 11,43 2.285 --Coeficient de var iació 12,44 25,26 --

Gràfic 30. Relació entre el tipus efectiu i la renda per contribuent

9

10

11

12

13

14

15

16

15.000 17.000 19.000 21.000 23.000 25.000Renda per contribuent (€)

tipus

efec

tiu (%

)

Castella-la Manx a


39 P

La relació entre la quota final mitjana per contribuent i el PIB per càpita queda recollida en el gràfic 31 del qual es desprèn que en casos com Andalusia, Castella i Lleó, La Rioja o Madrid la tributació per càpita s’allunya substancialment de la línia de tendència, amb raons de caire molt divers, entre les quals cal destacar les següents:

1. La composició de rendes, la seva distribució i/o la renda mitjana, factors que afecten el tipus mitjà atès que la tarifa és progressiva. Aquest seria el cas de la Comunitat de Madrid on la renda mitjana és un 24,8% superior a la del conjunt.

2. La incidència dels diferents components estructurals. En aquest cas trobem CA com Castella i Lleó, on la importància del mínim personal i familiar i de les reduccions per rendiments del treball expliquen que la seva quota final se situï per sota de la línia. També trobem CA com La Rioja, on les aportacions a plans de pensions i de les deduccions redueixen notablement la quota final.

3. Les diferències entre la renda mitjana per contribuent i el PIB per càpita també poden explicar que la contribució sigui notablement superior al que marca la línia de tendència que resulta d’una ordenació de les CA en relació amb el seu PIB per càpita. Aquest seria el cas d’Andalusia o Astúries, que en termes de PIB per càpita se situen, respectivament, en un 78,5% i un 87,7% de la mitjana del territori fiscal comú, mentre que quant a la renda suposen el 89,7% i el 96,3%.

Gràfic 31. Relació entre la quota final i el PIB (territori fiscal comú=100)

50

70

90

110

130

150


índex

quota

final

Madrid

Castella-Lleó

La RiojaAndalusia

Astúries

Finalment, l’avaluació de l’impacte de l’IRPF en la distribució de la renda passa per analitzar com es veuen afectats els diferencials entre CA en termes de renda abans d’IRPF i després d’IRPF. És per això que s’ha elaborat el quadre 30, on es posa de relleu que el diferencial entre el valor màxim de la renda mitjana per contribuent i el mínim cau d’un 62%, abans d’IRPF, al 51%, de forma que podem dir que l’IRPF redueix les diferències entre les posicions extremes (Madrid-Extremadura). En la mateixa línia, cal


40 P

comentar que el coeficient de variació és inferior en el cas de la renda disponible mitjana, de manera que els valors de totes les CA s’apropen a la mitjana (amb l’excepció de les Balears).

Gràfic 32. Diferencial respecte a la mitjana per contribuent

-30

-20

-10

0

10

20

30

Extremadu

ra

Andalus

ia

Castella

-la Manx

aGalíc

iaMúrc

iaAstú

ries

Canàries

Valènci

a

Castella

i Lleó

Cantàbr

iaArag

ó

La Rioja

Balears

Catalun

yaMadr

id

%

Diferencial renda total Diferencial renda disponible

Quadre 30Total de rendes

euros índexdiferencial amb

la mitjana euros índexdiferencia l amb

la mitjanaAndalusia 18.528 89,7 -10,3 16.535 91,2 -8,8Aragó 20.496 99,2 -0,8 18.100 99,9 -0,1Astúries 19.901 96,3 -3,7 17.627 97,3 -2,7Balears 20.657 100,0 0,0 18.075 99,7 -0,3Canàr ies 19.142 92,7 -7,3 16.967 93,6 -6,4Cantàbria 20.247 98,0 -2,0 17.910 98,8 -1,2Castella i Lleó 18.363 88,9 -11,1 16.398 90,5 -9,5Castella-la Manxa 17.517 84,8 -15,2 15.809 87,2 -12,8Catalunya 22.676 109,8 9,8 19.650 108,4 8,4València 19.587 94,8 -5,2 17.364 95,8 -4,2Extremadura 15.957 77,3 -22,7 14.483 79,9 -20,1Galícia 18.010 87,2 -12,8 16.077 88,7 -11,3Madrid 25.772 124,8 24,8 21.876 120,7 20,7Múrcia 18.715 90,6 -9,4 16.736 92,3 -7,7La Rioja 20.256 98,1 -1,9 17.949 99,0 -1,0Territori fiscal comú 20.656 100,0 18.125 100,0Ràtio màxima/mínima 1,62 -- 1,51 --Desviació estàndard 2.299 -- 1.728 --Mitjana 19.722 -- 17.437 --Coeficient de var iació 11,66 -- 9,91 --

Renda mitjana per contribuent Renda d isponible mitjana per contribuent


41 P

6. Conclusions

La disponibilitat de les dades fiscals de tots els contribuents de l’IRPF, tant declarants com no declarants, ha permès realitzar una anàlisi de distribució de la renda i observar les diferències entre Catalunya i Espanya. D’altra banda, la informació facilitada per CA en relació amb els grans agregats fiscals de l’IRPF també ha fet possible realitzar una anàlisi comparativa de l’impacte de l’IRPF.

A continuació es recullen alguns dels aspectes més rellevants que es poden extreure d’aquest treball:

1. L’elevada concentració de la renda, de forma que el 20% dels contribuents representa el 47,2% de la renda a Catalunya i el 47,3% a Espanya.

2. La importància dels salaris amb el 70,3% de les rendes totals a Catalunya i el 70,8% a Espanya, essent la variable que determina la distribució de la renda total.

3. La distribució de la renda subjecta a IRPF és més pràcticament idèntica a Catalunya i Espanya, amb un índex de Gini del 0,393 i del 0,399, respectivament.

4. La progressivitat de l’IRPF s’evidencia en:

a. Uns tipus efectius que augmenten amb la renda i que oscil·len entre l’1,4% i el 22,1% a Catalunya (1% i 21,3% a Espanya), de forma que la tributació és més que proporcional al nivell de renda. Concretament, el 20% dels contribuents, que compten amb el 47,2% de la renda, aporten el 70,1% de la quota final a Catalunya (47,3% i 72,3%, respectivament a Espanya).

b. Una distribució de la renda després d’IRPF (disponible) més equitativa que la inicial. Així, l’índex de Gini per a la distribució de la renda disponible a Catalunya és un 10,1% inferior al que s’obté per a la distribució de la renda total (9,7% en el cas d’Espanya).

5. El caràcter regressiu d’alguns dels elements estructurals de l’IRPF com són les reduccions per aportacions a plans de pensions i les deduccions.

6. La intensitat amb què incideixen els elements estructurals està condicionada pel nivell de renda. Així, la suma dels imports mitjans del mínim per mínim personal i familiar, les reduccions per rendiments del treball, les reduccions per aportacions a plans de pensions i les deduccions del darrer decil multiplica per 2,7 el valor corresponent al primer decil. Tanmateix, el pes d’aquest import sobre les rendes totals és significativament superior en els decils de menor renda.

7. S’observen clares diferències entre CA pel que fa al grau en què actuen els components estructurals:

a. El valor mitjà del mínim personal i familiar pren valors entre els 3.948 € (Catalunya) i els 4.786 € (Extremadura) amb un pes en la renda total que oscil·la entre el 16% de Madrid i el 30% d’Extremadura.


42 P

b. Les reduccions per rendiments del treball aplicades de mitjana es mouen entre els 1.815 € (Canàries) i els 1.975 € (Aragó) mentre que el pes en la renda va del 7,6% de Madrid a l’11,5% d’Extremadura.

c. L’import mitjà de les reduccions per aportacions a plans de pensions són de 207 € per a Extremadura i de 467 € per a Madrid amb un pes en la renda total que pren el seu valor mínim en el cas de Canàries (1,1%) i el màxim en el cas d’Aragó (2,2%).

d. En concepte de deduccions els valors es mouen entre els 241 € d’Extremadura i els 516 € de Madrid, amb una participació en la renda total que pren valors entre el 1,3% (Galícia) i el 2,1% (La Rioja).

8. La contribució en concepte d’IRPF oscil·la notablement entre CA amb un tipus efectiu mitjà (quota final/renda total subjecta a IRPF) que oscil·la entre el 9,2% d’Extremadura i el 15,1% de Madrid, amb una aportació mitjana per contribuent de 1.474 euros i 3.897 euros, respectivament.

9. Les diferències entre CA es redueixen després de fer-se efectiva la tributació per IRPF, de forma que el diferencial entre els valors extrems és inferior en el cas de la renda disponible que en el de la renda inicial. Concretament, la renda mitjana disponible per contribuent en el cas de la CA més rica és un 51% superior a la de la CA més pobra, mentre que en termes de renda inicial el diferencial és del 62%.

Altres treballs sobre l’impacte de l’IRPF en la distribució de la renda

Jiménez-Ridruejo, Zenón; López, Julio (2007). El IRPF: un anàlisis temporal y espacial. La situación social en España/II. Programa de políticas públicas y sociales-UPF Fundación F. Largo Caballero. Biblioteca Nueva. Salas del Mármol, Rafael (1997). Distribución de la renta y redistribució a través del IRPF en España. Hacienda Pública Española. Ministerio de Economía y Hacienda i Instituto de Estudios Fiscales. 140/1997. Badenes, Núria; López, Julio; Onrubia, Jorge; Ruiz-Huerta, Jesús (1997). Reforma del IRPF y distribució de la renta: simulación de algunas alternativas con datos de panel. Hacienda Pública Española. Ministerio de Economía y Hacienda i Instituto de Estudios Fiscales. 141/142(1997). Lasheras, Miguel Ángel; Rabadan, Isabel; Salas, Rafael (1994). Efectos redistributivos del IRPF entre comunidades autónomas. Hacienda Pública Española. Ministerio de Economía y Hacienda i Instituto de Estudios Fiscales. 129-2/1994. Salas, Rafael (1988). Determinación desagregada de la recaudación y progresividad del IRPF: la tarifa y las deducciones. SGPE. Desembre 1988.

Diversos autors (2002). Una alternativa fiscal para España. Fundación Alternativas. Ex libris.

PPPPP

Documents

SetembreSetembreSetembre Any IXAny IXAny IX P PPeconomia.gencat.cat/web/.content/documents/articles/arxius/l_irpfiladistribuciodela...plantejar-se una anàlisi de les dades de l’IRPF