(,sha p.ntc5). Kant, pcru, jdcIt jijca, tout

court, partes extra partes i cspai, desco-neixent que el concepte originari d'espai

designa en Leibniz la relaci6 de coexis-

tencia entre cssers inextensos.

Per completar el pla que haviemanunciat, ens resta unicament assenvalarIts difcrencics cntre la noci6 Icibnizianad'espai com a ordrc de coexistencia en-tre cls cossos (E2) i la concepcio expo-sada cn Metaph. Anfangsgrunde i Obereiue Entdeckung; atcs que aquesta dar-rcra preten cquivaler a I'cspai de laatransz. Asthetik» (cf. Ak IV, 507-508),la nostra tasca es redueix a descobrir enclue aquest s'allunya del pcnsament leib-nizia. Un parcll d'indicacions bastaran:I'espai, segons Kant, es a priori i es denatura intuitiva; i, per aixo, es subjectiu.L'cspai, segons Lcibniz, es virtualmentinnat (logicamcnt a priori, psicologica-ment a posteriori), j es dc natura concep-tual.'s Si hi ha potser alguna possibilitatd'atansar innatisme i apriorisme, no n'hiha cap, en canvi, d'apropar, rcstant fi-deis a tots dos filosofs, natura intuitivai natura conceptual; la distancia clue elssepara cs en aixo insalvablc.Acabarem aqucst article indicant so-

lament que, si hi ha alguna mantra d'a-tansar3t' Kant a la noci6 originaria deI'espai leibnizia (E1), aquesta ha de pro-venir d'una rcflexio a partir do les exi-gencies de la raci practica: aixi corn espossible pcnsar que aquesta exigeix elconcepte dc temps intelligible, hompot sospitar tambc que detcrminadesidces do la filosofia practica de Kant im-pliquen la coexistencia d'essers dtferents(altrament, quin sentit tindria cl mateiximperatiu categoric?), la qual cosa defi-neix precisament l'espai leibniziir El. Ladificultat d'imaginar aquest -diguem-ne- espai intelligible sense rec6rrer a1'espai corn a forma de la intuici6 (laKrV ho prohibeix) deu ser finalment

bastant scmbl;utt a la diijcultat dc pen-sar l'espai leibnizia El sense el suportimaginatiu que forneix l'.2.

josep Olcsti

Josep HERI':U, Aproximacio filosofica alproblema del mal ( tesi doctoral llegi-da a la Universitat de Barcelona el dia20 de juny de 1991).

El mal ha estat sovint, i sota perspec-tives molt diverses , objects d'estudi perpart de la filosofia. Una de Its manerescom ha estat abordat el problema delmal es com a negaci6 del be, donant persuposat que cl be, des del punt de vistaontologic , cs superior al trial, el qualqucda rclegat en consequencia a unamanca do be . Es el plantcjamcnt dut aterme per Ics tcodicees , I'cxcmple msseloquent de les quals cs seguramcnt lade Leibniz. No cs aquesta la perspecti-va que cs proposa en aquest estudi, sin6una altra, a saber: considerar el mal entant que realitat a la vegada «posada,,-segons la terminologia fichteana- perla Ilibertat i ,anterior a ella», i no sim-plement en tans que privaci6 de be.

las dos autors escollits , Nabcr 1 Ri-coeur, tracten el problema del mal desde la perspectiva que s'estableix ena qq uest treball , a la vegada que les sevesfilosofies respcctives mantenen una es-trcta relaci6 . M'ha semblat tanmatcixpertinent, a nivell d ' introducci6 al pro-blema del mal des del punt dc vista fi-losofic, de fer referencia a I'cstudi queKant consagra al mal radical , considc-rant , a mes , que la filosofia kantiana hatingut un paper rellevant en el pcnsa-ment dcls dos autors mencionats.

El problema del mal, lluny d ' esscr ir-rellevant per al discurs filosofic, es se-gurament un deis Hoes on es manifestende manera mss clara cls limits de la fi-

35. Quant a la questiti de l'obiectivitat, cal dir: E1 es una relacio pensada per Deu, i, per tant, objec-tiva; 1..2 es una relacio pensada nomes per home (ates que els cossos, extensos, tenen el seu origen en lafinitud de la capacitat de percebre distintament), i, en aquest sentit, es subjectiva.

36. Probablement mss del que el mateix Kant pensava, he que hi hagi elements que permeten sospitar-ne alguna idea en aquesta direccio; vegeu p. ex. «I'ordre desconegut. dels ctsers simples, corresponent aI'espai, de que parla a Ak IV, 508, o cis .objektive Grunde.• de I'espai que reconeixia en Ak VIII, 207 ss.

37. Kant en parla a Ak VIII, 327. Alguns interprets han insistit en que, a manca d'una tal nocio, con-ceptes kantians corn ci de conversio, el pot tilt! de la inunortalitat, o la mateixa nocio de ..deure, (que im-plica una tensi6 entrc cl que hi ha i el que hi ha d'hav('r nonics pensable en termer d'abans i despres) sonditicilntcnt intei lfgibles

227

losofia, limits quc Kant va formular amb

rigor, 1 que son al matcix temps cis li-

mits do la condici6 humana. Una re-

flexio sobre el simbol com la proposada

per Ricocur, centrada especialment en la

simbolica del mal, mostra quc la « dia-

lectica- del simbol -compatible amb

una filosofia dels limits, que tc com a pa-

radigma la filosofia kantiana- no es pot

traduir a la <<dialectica, del concepte,

que to com a paradigma la filosofia he-

geliana, a menys que es vulguin obviar

aspectes importants de la rcalitat huma-

na, un dels quals vc constitu'it, stns dub-

te, pel problcma del Mal. Finalment, lareflexio sobre la simb6lica del trial noaportara cap resposta al problcma, sino

que simplement «ddna a pensar-.

De sempre, el problcma del mal ha es-tat contcmporani de la reflexio filosofi-

ca i rcligiosa tries antiga. Pero cal, al ma-teix temps, remarcar quc cl mal es tam-be el punt critic de tota filosofia: si l'ex-plica, queda reduit a pura negacio; si el

deixa fora, no afronta una de Ies ques-tions que mes afecten I'existencia huma-na. Allo que el problema del mal posaen g6est16 es sobrctot un mode de pen-sar sotmes a 1'cxigencia de coherencialdgica, es a dir, a 1'cxigencia de no-con-tradiccio i de totalitat sistcmatica, sense

tcnir en compte que la tasca de pensr potno esgotar-se en cis nostres raonamentsconformes a la no-contradiccid i en lanostra propens16 a la totalitzacio del sis-

tema.El mall precisament, es presenta com

una dada inexplicable. El trobament delmal, en nosaltres i fora de nosaltres,obre l'abim de 1'injustificable, cl qualobliga a un desapropiament de tota cu-

pido sciendi que porta la reflexio fins alllindar de la tcodicca. Si hi ha un punt,en efecte, en cl qual tots cis racionalis-mcs cstan d'acord cs aquest: negar el malen tant que mal. Tots pretenen justificar

el sofriment, la falta, la injusticia mos-

trant que es deducixen necessariamentde 1'ordre universal del mon. Siguinquins siguin els punts de divergcncia en-tre aquestcs filosofies, totes conclouenen la negacio de la realitat del mal. Larcalitat del mal, tanmateix, fa un toe d'a-tenci6 a la rao posant cn questio la sevapretensi6 de capacitat explicativa abso-

Iota, cncara que scnsc dnnruir-la corn a

rah. D' aquesta manera cl mal es conver-

tcix en un cxemple privilegiat per obli-

gar la rao a buscar signes que intenten

intcrprctar la scva opacitat. El mal es

doncs un d'aquciis moments en que

l'existcncia empren la reccrca d'un sen-

tit que desborda Ies <raons de la rao»,scgons la tcrminologia do Pascal.

Diversos nivclls de discurs podemdistingir en Pespeculac16 sobre el mal,nivclls que no son successius, sino quese sobreposcn entre ells formant comuna mena de <registres>' simultanis. Elnivell ,primer- de discurs, quc trobem

en relaci6 al mal, es el del mite, estreta-mcnt vinculat a la consciencia religiosa.Un segon nivell el trobem en el que Ri-cocur anomena cl discurs de la saviesa,

que to un exemplc privilegiat en el Ilibrede job. Un tcrcer nivell ens ve propor-cionat per la gnosi i la contra-gnosi. Lagnosi, propugnant la salvaci6 pcl co-neixement i identificant la rcalitat del

mal amb aquest m6n -creat per un de-miurg dolent , va possibilitar cl discursde la contra-gnosi propi de la patristica,especialment de St. Agusti. La contra-gnosi, negant la substancialitat del mal,

funda una visi6 exclusivament moral delmal, formulada en la pregunta: undemalum faciamus?, quc conducix final-ment a la nocio de pecat original; nocioque ha d'csser rebutjada com a ,saber-,peril recuperada com a «simbol•>, segons

Ricocur. En la noci6 de pecat originals'hi barreja, en efecte, un concepte juri-

dic d'imputaci6 i un conccpte biologicd'hercncia, ambd6s neccssaris per a afir-mar a la vegada la quasi-natura quc cs elmal al mateix temps quc un acte de la lli-bertat. Aqui resideix el scu valor simbo-lie: la part de I'hcrencia figura Lin trial japresent, que entra en simbiosi amb unaimputaci6 de pecat. Aquest sera cl tema

que el simbol donard a pensar: cl mal

com a obra d'una Ilibertat que cl perpc-

tua pero que ja el troba. La pregunta qucformula la contra-gnosi fa decantar elproblcma sencer del mal vets I'esfera dcI'acte, de la voluntat, del Iliurc albir.L'estadi dc la gnosi es el que ha permes

el pas, segons Ricoeur, del discurs de lasavicsa al de la tcodicca.

228

La teodicca do Lcibnii cs cl model perexcel-lencia del generc. Leibniz no pre-ten ncgar I'existencia del mal, sin() mos-trar-ne la nccessitat. La seva tcmptativano consisteix en negar cl mal, sino 1'es-candol del mal, mostrant quc cl mal touna rao d'esser des del punt de vista deltot, es a dir, dc Deu. Teodicca vol dir,en efecte, justificacio de Deu. El mal, fi-nalment, no to entitat positiva cn la fi-losofia de Leibniz, sinb que es una sim-ple limitaci6 de 1'esscr finit, una privaci6.

Arribem aixi a Kant. Amb Kant elproblema del mal no desapareix de la re-flexi6 filosofica, sing que es torna a tro-bar amb una situaci6 comparable a lad'Agusti, amb dues difcrencies impor-tants: el sofriment deixa d'estar relacio-nat amb 1'esfcra dc la moralitat a titol dcpunici6; la problematica del mal es des-vincula clarament de la problematica delpccat original. La prcgunta kantianaqueda formulada de la seguent manera:com es possible el mal, singularmcntaqucst mal que la nostra falta introdueixen el mon? Kant rcbutja totes les rcs-postes quc proporciona la teodicca, enespecial la dc Lcibniz, a la q6esti6 delmal. S'oposa tambe a I'optimisme inge-nu quc desdramatitza el problema, comper exemple cl de Rousseau. Rcbutjaigualment tot pessimisme heroic queafirmi una caiguda total do l'home en clmal. Kant es a la vegada un ihlustrat queconfia en el poder de I'cspecie humana iun lutera conven4ut del caracter radicali universal del trial. Aquesta condici6 lipcrmetra do proposar la formulaci6 fi-losofica d'una de les expressions mespunvents do la fe luterana: simul Justuset peccator. L'home es radicalment do-lent i profundament bo; destinat al be,pm) inclinat al Mal.

EI mal, en el pensament de Kant, espresenta sempre com a heteronomia. Lavoluntat kantiana es, per dcfinici6, bonavoluntat, pcl fet d'csser autonoma: laseva Ilci propia es la llei moral. El malcs heteronomia, el fet d'un Iliure albirquc cs dctermina per mobils scnsibles,estrangers a la rah, perdent d'aquestamanera la scva independencia i esdeve-nint scrvil. La nostra naturalesa sensible,tanmatcix, come massa poc per a expli-car el mal en nosaltres, ja que faria de

1'homne Lill csscr mcramcnt bestial; assig-nar-li una naturalesa intcl-lectual scriaexcessiu, ja que faria de l'home un esserdiabolic. EI mal s'ha d'cxplicar, scgonsKant, per la relaci6 de la sensibilitat i dela ra6. La diferencia entre el be i el males refercix a la subordinaci6 d'aqucstsmobils. El mal consisteix en cl capgira-ment dels mobils de I'aceiO: cis mobilsracionals son subordinats als mobils dela sensibilitat. En aix6 consistcix la per-vcrsi6 de la voluntat quc origina cl mal,qucdant d'aqucsta mancra assolida en laseva maxima claredat I'essencia d'una vi-si6 ctica del mal: la Ilibertat com a po-der de capgirament de l'ordre. El mal nocs « qucicom'>, sinb la subvcrsi6 d'unareiaci6.

La primera aportacio de Kant referental nostrc tcma es la seva concepci6 de lapositivitat del mal: el mal es tan real comcl scu contrari. En segon Iloc, segonsKant nosaltres som culpables del mal:I'origen del mal esta en la nostra Iliber-tat. Pero el mes important, des de la nos-tra perspective, en el pensament de Kantreferent al mal cs el recurs al mite, a cau-se precisament d'una carencia de la filo-sofia mateixa: cl relat biblic ,cxplica-alto que la rao no pot «imaginar,,.

Kant no ha posat fl, tanmatcix, a lespretensions de la teodicea. El pensamentespeculatiu no recula enfront del proble-ma del mal. En donen testimoni I'ex-traordinari rcpcrtori dc sistemes a l'epo-ca dc 1'idcalismc alemanv. El present es-tudi cs una represa del problema del maldes del punt de vista filosofic en cis dosautors anteriorment mencionats, cisquals se situcn perfectamcnt dintre do laperspectiva kantiana, i ,aposten,, peruna considerac16 del problema del malque donara nous hortizons, no solamenta la questio del mal, sinb a la resta delsaber filosofic, dels quals n'existeixen engermen algunes indicacions valuoses enla matcixa filosofia kantiana.

Pocs filosofs ban gosat, com Nabcrt,confessar I'cxistencia del Mal: cl Mal<Cs,,, to entitat positiva . Nabcrt abordacl problema del ,mal moral >> tot corre-gint les tcsis d'una filosofia de la mora-litat, cs a dir, d 'una filosofia en la qualla Ilibertat es dcfinida com a poder d'ac-

229

tuacio segons la representacio d'una llei.

L'experiencia del mat posa en questio

aquesta integritat de la causalitat del jo.

La « impuresa» que aquesta experiencia

denuncia consisteix precisament en un

impediment fntim, en una impotencia

radical a coincidir amb el model d'una

casualiat espiritual. Estem impedits d'cs-

ser aquesta espontaneitat obedient a les

regles: aqui residcix cl mat.

El proposit de Nabert no cs explicar

el mat fens-11 un Iloe en la naturalesa i

en la historia, sing reflexionar sobre

I'experiencia del mat. Tot l'Essai sur le

mat esta dirigit no solament contraaquells que plantegen el problema del

mat en termes d'esser o d'historia, sinocontra tota concepcio del mat que en fa-ria una realitat en si mateixa, existentfora de la scva qualificacio i susceptibled'esser reportada a una «causa». El mat

no te, per a Nabert, cap existencia foradel rebuilt o de la condcmna proferitsper la conscicncia individual sobre certsfets del nostre mon. Cal renunciar a bus-car una resposta cspeculativa a la ques-tio del mat perque el mat proccdeix d'un

acte i stria contradictors que li fos do-nada una resposta que no estes implica-da en aquest acte. Apareix d'entrada queel mat es inseparable de la genesi d'unasubjectivitat: «causalitat impura», queno es en absolut inclinacio de la natura-

lesa, sino acte contemporani de la cons-

titucio d'un jo que es prefereix. Nabertno dubta de relacionar el mat, en totes

Ics seves dimensions, amb la complicitatdel jo.

L'analisi del mat, de tota manera, noes pot inserir en la problematica de lasubjectivitat sense modificar-ne profun-dament el sentit, perque la conscicnciaes simultaniament descoberta del mat id'una Ilibertat que s'hi oposa, capac d'a-profundir aquesta oposicio i aquest re-

buig. Si en un sentit la subjectivitat es el

pecat, es tambe Punic floc possible de lajustificacio, manifestat pet desig d'uni-tat. El desig de l'u no es de cap manera,segons Nabert, desig de relligar-se a unorigen, sino desig de fer desapareixer Icsdiferencies que separen les conscienciesles unes de les altres i cada conscicnciade si mateixa. L'oposicio entre la cons-cicncia pura i la conscicncia concreta la

retrobem sota Ics espccics d'una seces-

sio de les consciencies que ics separa les

unes de Ics altres at mateix temps que lessepara del principi que funda Ilur unitat.

No hi ha u ni separat ni separable de les

relacions concretes entrc les conscien-

cies singulars. Adonar-se de la preso que

constitueix la subjectivitat com a tat, laconscicncia n'es sovint incapac. Llarga-

ment travada per les dificultats queneixen del problema de l'existcncia d'al-

tri concebut a imitacio de I'existencia de

I'objecte, I'analisi de les relations de re-

ciprocitat entre Ics consciencies rebutjapressuposar un jo que stria per a si

abans d'entrar en relacio amb un altrejo, i recusa amb encert 1'autoritat delsubjecte transcendental de la teoria delsaber quan es tracta de judicar la forma-c16 de la conscicncia dc si. La presenciade I'altre, irreductible, no aparcix ni di-rectament ni indirectamcnt com un mo-ment de la subjectivitat. L'actc que emsepara de l'altrc i cl nega, em separa atmateix temps del principi que feia pos-sible la nostra rclacio i no deixava desostenir-la.

EI mat esdeve injustificable si els ac-

tes que I'cngendren no son compensats

pels actes d'una altra conscicncia que els

pren a carrot seu, restablint aixi un equi-

libri espiritual. Trencada pet mat, la re-

ciprocitat de les consciencies nomes tor-

na a esdevcnir possible per un sofriment

gratuitament consentit, restaurador de

Ics oportunitats perdudes d'un univers

espiritual. No podcm justificar-nos pets

nostres actes sols. Sembla clar que la jus-

tificacio exigeix un trobament entre dues

persones ja que cap conscicncia no pot

apropiar-se del sou principi at marge

d'una comunicacio efectiva amb cis at-

tres. Altri es mitjancer entre jo i jo ma-

trix, pet qual pot esscr sobrepassada la

divisio introduida pet pecat. Existcixen

en efecte, actes, operacions, sentiments

que excedeixen Ics normes morals -per

daft': la humilitat, l'amor, la renuncia,

el perdu o el sacrifici descriuen actes ab-

soluts que sobrepassen la dimensio mo-

ral. Aquests actes tenon en comu que ens

obliguen a sobrepassar Ics normes de 1'e-

tica ja clue no resulten de cap dcure, sino

que son testimonis d'una espiritualitat

purificada de tot lmor do si. Si I'injus-

230

tificahlc 11,1\ Id rcvclat una protunditatdel mat sense mesura comuna amb lamoral, el perdu ens rcvcla un ordre detniscricordia irreductible a la moralitat:l'ordre de la reiigio (de la caritat, coindiria Pascal).

L'cntrada en l'ordre religios es pro-

ducix, segons Nabert, no pel fet d'asse-

gurar I'existencia d'un esser o d'un ab-

solut transcendent, sing pel fet de co-

nun4ar a refiexionar sobre I'autenticitat

dcls actes que sobrepassen radicaiment

l'injustificablc i I'ordre de les relations

especificament morals. El trobament de

I'absolut a traves de la descoberta d'ac-

tes i de subjectes divins en cis quals s'ex-

pressen aquests actes representa el dar-

rer esforc de la filosofia de jean Nabert.

El subjecte ha de renunciar a pcnsar que

la seva Ilibertat, que podia tenir per ab-

soluta, cs cl cim de la scva aspirated, des

quc aqucsta Ilibertat es confrontada amb

cis testimonis absoluts de I'absolut, quc

sobrepassen radicaiment allo del qual es

capac el subjecte com a tal. Es el mateix

despullamcnt requerit per actes coin cl

sacrifice, el perdu o la humilitat; actes en

cis quals el jo ha d'abandonar tota par-

cialitat i elevar-se a una motivacio cnte-

rament pura.

El problema del mal en el pensamentde Paul Ricocur s'inscriu, de mancra in-directa, a I'intcrior do la seva filosofia dela voluntat. Dos temes, en efectc, son cs-trangers a l'eidetica de la voluntat segonsRicocur: el trial i la Transcendcncia, jaque ni Pun ni I'altre no son racionalmentabordables.

La falta no es cap clement de l'onto-logia fonamcntal que sigui homogcni alsaltrcs factors quc la descripcix desco-breix. Nomes pot esser pensada coin airrupcid, accident, caiguda. No formapart de les possibilitats fonamentals con-tingudes en el voler i cl scu involuntari.La culpa no concorda dc cap mantraamb la conccpcio d'una llibcrtat huma-na ni es essential a la seva descripcid. Lafalta es l'absurd. Precisamcnt per a noidentificar la finitud amb la culpabilitat,inherent a una concepcix del mat meta-fisic 1 originari, Ricocur opera l'epokhede la falta, cosa que 11 permet de respec-tar taut Ics possibilitats fonamentals do

Id volunttat coin Cl caractcr evenemen-

cial» del mal. Aquest punt constitucix la

principal difcrcncia amb el pcnsament

de Nabert cl qual, segons Ricocur, iden-

tifica de mancra inassa prccipitada la fi-

nitud i la culpabilitat. La memoria de la

innocencia manca a Nabert. Aqucsta ab-

sencia explicaria, segons Ricocur, la

identificacix quc Nabert opera entre cl

mal i la constitucix d'una conscicncia

singular. Es tasca d'una filosofia del mal,

segons Ricocur, distingir mal i finitud.

La «caiguda» quc cl mite adamic explica

com un -esde^venarnertt,, stria cl -salt,,

de Id difcrcncia a la prefcrencia, salt quc

cap sistema no pot integrar.

Ed trial, segons Ricocur, nomcs pot 6s-set compres a partir do la llibcrtat hu-mana. Aqucsta aposta de comprendre clmal per la llibcrtat cs clla mateixa unmovimcnt de la Ilibertat quc prcn cl tnalsobre si: es la declarac16 d'una llibcrtatque es reconcix responsablc, que consi-dcra el mat com el trial comes i confessaquc depen d'clla quc cl trial existcixi.Aquesta <confcssix» vincula el trial a1'homc, no solament com cl scu Hoc domanifestacix, sinx com el scu autor: lahumanitat de I'home es, en tota hipotc-si, 1'espai de manifestac16 del trial. Nonomes es veritat que la llibcrtat sigui larax del mal, sin() que la confcssix del males tambe condicix de la conscicncia dollibcrtat.

Ricocur busca en el model transcen-dental la comprensid de la -fal-libilitat,,humana: per que pot, Thorne Jallir. Ladebilitat constitutiva dc l'home posara atdescobert I'espai ontologic per on el malpot aparcixer en cl mon. Quan es cons-dera ('home fallible, es Vol dir essencial-ment quc la possibilitat del trial moralesta inscrita en la seva constitucix. Laidea de limitacl6 es insuficient, segonsRicocur, per a aproximar-se al llindardel trial moral. No tota limitacix es pos-sibilitat de fallir, sing nomes aqucstapossibilitat especifica quc consisteix, pera la realitat humana, en no coincidir ambsi mateix. La nocix -pascaliana i plato-nica a la vegada- de ,desproporcio»sembla satisfer I'exigencia do I'estructu-ra originaria dc la fal libilitat. La finitudes un dcls poll en els quc es manifesta1,1 -dcsproporcid^ do la rcalitat humans,

231

afectada d'una relacid mes implia: fini-tud-infinitud-mediacid. Aquesta fragili-tat constitutiva de I'homc es la capacitatdel mal. Dir que ]'home es fallible es dir

que la limitacid propia a un esser quc nocoincideix amb si mateix constitucix lafeblesa originaria de la qual proccdcix elmal. I tanmatcix, Cl mal nomes proce-deix d'aquesta feblesa pcrque es el malcomes: aquesta es la paradoxa en la qualse eentra la simbolica del mal. Taca, pe-cat i culpabilitat constitucixen cls sim-bols primaris del mal, els quals s'ha d'in-tegrar als rclats mitics -simbols secun-daris- agrupats en quatre blocs: dramade creacid, tragedia, mite adamic i ani-ma exiliada. Els simbols, tanmateix, band'esser ressituats abans en llur propiunivers de discurs, que es el llenguatgede la confessed: llenguatge de cap a capsimbolic (indirecte i figurat). Aquestllenguatge es el clue parla al filosof de lafalta i del mal.

Cal indicar pero que el hiatus entre lareflexio pura sobre la fal-libilitat i la con-fessio dels pecats es patent. La reflexiopura no fa recurs a cap mite ni a cap sim-bol: es un exercici directs de la raciona-litat. Per a ella, la comprensid del malesta exclosa. L'enemiga de la « llibertatesclavitzada» (servo arbitrio), en canvi,es objecte de confessio per part de laconsciencia religiosa: I'experiencia inte-gral dc la falta es la falta experimentadacom essent davant Deu, es a dir, el pc-cat. Aquesta confessed, pero, comportauna ruptura metodologica cn la conti-nuitat de la reflexio. No solamcnt per-que la confessio dels pecats fa recurs auna altra qualitat d'expcriencia, sindtambe a un altre llenguatge: el llenguat-ge simbolic. No es possible, segons Ri-coeur, juxtaposar simplement reflexio iconfessio. Aquesta impossibilitat ens si-tua enfront d'una primera relacid neces-saria de la filosofia amb la religio. El malno pot esser pensat unicament a partirdels recursos de la racionalitat conscient,send que cl «pensament» del mal s'ofe-reix primcramcnt a traves d'una simbo-lica, simbolica que es resisteix a esser re-duida a un coneixement racional. La fal-ta, precisament perque no pot esser de-duida ni explicada, ha d'esser confessa-da. Els simbols del mal, a mss, sun scm-

pre el revers d'un simbolismc mes vast:d'un simbolismc do salvacid. La Trans-cendencia es el que allibera de la falta.

A116 que es adquirit al terms d'unahermcneutica de la simbolica del mal esla revelacid de la dimensio hiper-etica delmal i I'anunci del limit de tota « filosofiade la voluntat", -filosofia practica-com a visio etica del mdn. Aquesta vi-s16 etica es la que el pensament jueu hafet fracassar meditant sobre el sofrimentde ]'innocent. El Ilibre do job es el do-cument frapant que consigna l'esclat dela visio moral del mdn. El sofriment noes explicat, ni eticament ni de cap altramanera. Al final job, innocent i savi, espenedeix. Com en la tragedia, la teofa-nia final no li ha explicat res, pero hacanviat la seva mirada: renunciar tal-ment a la llei de retribucid que no sola-ment hom renuncia a envejar la prospe-ritat dcls dolents, sing que hom suportala desgracia de la mateixa manera quehom rep la felicitat, com un do de Deu.Potser cal que la possibilitat del Deu tra-gic no sigui mai del tot abolida per a quela teologia biblica sigui preservada delmonoteisme etic.

L'actitud de job no es gairc allunva-da de la d'Esquil al sostenir que ]'homeapron cn el dolor la pcrccpcid dcls souslimits, la comprens16 de que les barre-res que separen Phonic del dive no es po-den superar. En darrer terms es aquestconeixement de caire religids el que estroba a 1'origen de la tragedia grega.Tant la figura de job com la tragediagrega ens permeten operar el pas de laconsciencia moral a la consciencia reli-giosa. E:n la consciencia moral, el mal esessencialment transgressed, subversiod'una Ilei. Per a la consciencia religiosa,el mal es la « pretensid» do ]'home d'es-ser mestre que la scva vida. Tant la fi-gura d'Adam, en la mitologia biblica,com la d'Edip, en la mitologia grega,mostren aquesta hybris, simbolitzada enla nuesa i la ceguesa, que indiquen lacondicid existencial de ]'home.En aquesta relacid circular entre el

mite adamic i el mite tragic, el primer re-presenta I'anvers i el segon cl revers. Pe-cat i sofriment son separats per un abimd'irracionalitat. Es aleshores quan el so-frimcnt dc] scrvidor sofrent institucix un

232

vincle entre cl sofrimcnt i el pccat a unaltre nivell que cl de la retribucio. Pero

la dimensio tragica del servidor sofrent

esta mcs enlla de la tragedia grega de

1'heroi: es el sofriment sense retribucio,

insensat i cscandalos. Calia clue apare-

gucs un sofriment no sotmcs al juridi-cisme de la retribucio i entres voluntj-

riament rota la Ilci per a suprimir-la tot

acomplint-la. Calla cl plantejament del

sofriment absurd, exemplificat en fob,per a mediatitzar cl moviment de la pu-nicio vers la generositat. La culpabilitat

queda aleshores situada en un altre ho-

ritzo: no cl del judici, sino cl de la mi-

scricordia. La visit tragica, tanmateix,resta sempre possible per a nosaltres queno hem assolit aquesta qualitat del so-frimcnt ofert. Es per aixo que la tragc-dia no ha acabat mai de morir i que Deues un Deus absconditus. Tot cl que lameditacid sobre cis simbols i cis mitesdel mal deixa entendre es que la « posi-cio,, del mal per ('home descobreix unrevers del mal, un moment no «posat,,barrejat amb la «posicio» del mal perpart de ('home. I si d'una bandy la pree-minenca del mite adamic, proposada perRicocur, dona a pensar que el mal no esuna categoria de I'esser, d'altra bandaaqucst mite no aboleix la realitat dels al-tres relats mitics.

Mal i llibcrtat constitueixen un entre-llat complex que Ricocur intenta orde-nar en diversos moments do rcflexio. Enprimer floc, afirmar la Ilibertat vol dirprcndrc sobrc si ('origen del mal. Peraqucst fet quda cxclos que cl mal exis-tcixi a la manera d'una substancia od'una naturalcsa. En correspondencia, sila llibcrtat qualifica el mal coin a fer»,cl mal es a la vegada revelador do la IIi-bertat. En un segon moment, la rcflexiovincula el mal a I'obligacio. Un esserobligat cs un esscr quc presumcix poderalto que ha de fer. La descoberta del po-der de la voluntat es al mateix tempsdescobcrta de seguir la llei i d'actuar encontra. Es en la confessio del mal ondescobrcixo cl poder d'actuar en contra.El mal dcixaria d'esser mal si no fos«una manera d'csscr de la llibcrtat queli ve de la llibcrtat». La llibcrtat, en rca-litat, ha escollit malament des de sem-pre. Is cii aqucst scntit que Cl mal cs ra-

dical, seguint la tcrminologia kantiana.Finalment, I'csforc de la rcflexio quepensa sobrc aqucst origen del mal no esen va, ja clue acaba per donar caracterpropi a una filosofia dels limits, segonscl paradigma kantia, tot distingint-lad'una filosofia del sistema, segons el pa-radigma hcgclia.

Ricocur oposa aquestes dues modali-tats de discurs filosofic: la filosofia delsaber absolut i la filosofia dels limits.Entre 1'cspcranca, possibilitada per unafilosofia dels limits, i el saber absolut,propi de sistcma, cal escollir. La logicado 1'absurd, scgons 1'expressi6 de Kier-kcgaard, cs la logica de I'cspcranca: dcla superabundancia de sentit en oposicioa l'abundancia del no-sentit. L'cspc-ran4a fa de la Ilibertat la passio del pos-sible contra la mcditacio do l'irrevoca-blc, de la necessitat, de I'amor fati dcNietzsche. L'esperanca, vinculada a laimaginacio coin a creadora del possible,to com a contrari la desesperacio; aques-ta cs el mal del trial, el pccat del pccat.La Ilibertat segons I'espcranca es una lli-bcrtat «malgrat,, el mal. L'cspcranca csaixi diamctralment oposada al primat dela necessitat. obre alto que el sistemavoldria tancar. El limit, segons Ricocur,es un acte que obre; fa la funcio d'ho-ritzo. Quan un tal horitzo cs converteixen objecte, es produeix l'origen radicalde tota «consciencia falsa», origen do lametafisica com a saber i do la falsa rcli-gic. Origen, en definitiva, dc l'idol coma contrari del simbol. L'idol cs la «con-versio» de l'horitzo en cosa. Si es certque el simbol dona a pensar, tambe csel naixement dc l'idol. La critica dc ('i-dol rcsta la condicio de conquesta delsimbol. Per aixo cal que mori l'idol per-que visqui el simbol.

La tasca d'una poetica de la voluntat,obra anunciada i mai duta a terme perRicoeur, havia de mostrar segurament clmatcix que ha mostrat la scva «filosofiade la voluntat»: que l'ohcrtura de la lli-bcrtat calla pcnsar-la en relacio a unaTranscendencia que deslliuri aquesta Ili-bertat del mal on ella es reclou. El sub-jecte que es reclou en el rccinte dc lasubjectivitat no es solament victimad'una it lusio, sino tambe d'una dissimu-lacio segrcgada per la Ilibertat esclavit-

233

zada, d'una mcna d'idolatria sobrc simateix. La consciencia ha de renunciara csser Punic origen de sentit i aconten-tar-se d'esser simplement lloc d'acolli-mcnt del sentit. El «jo' corn a autono-mia radical cs precisament la falta. El«jo' es un producte de scparacio. L'as-tucia de la falta consisteix en insinuarquc la participacio de la voluntat a un es-set mes originari seria una alicnacio. Enrcalitat, el moment de pertinenca cs pri-mer en relacio al moment dc separacio.EI sentit de la Transcendcncia, segonsRicoeur, es el que mante l'obertura delpensament, cl preserva d'esclerotitzar-seen el sistema i idolatrar-se a si mateix.Es d'un sol moviment clue es deteruninauna filosofia del subjecte i una filosofiade la Transcendcncia. Aparent miseriad'aquesta filosofia que constitucix, enrcalitat, la seva grandesa, corn diria Pas-cal.

La unitat acabada de l'existcncia no csa l'abast dc l'homc: la rcalitat del mal hoimpedeix. Allo que pcrmet d'obrir I'ho-ritzo cs 1'esperanca d'una salvacio quc lafilosofia no pot donar, sing nomcs pen-

sar-nc la possibilitat i retlexionar-ne 1'a-nunci. Ricoeur ens invita a contemplarla filosofia kantiana deis limits amb elpensament de Kierkegaad sobrc la para-doxa. Paradoxa perque 1'61tima respostaal problema del mal cs potser la renun-cia al desig, renuncia indicada al final delIlibre de job, quan aquest arriba a es-ti-mar llcu per a res. Del mal corn a refusi de la filosofia corn a conscntimcnt aalto que em sobrepassa, segons la termi-nologia de G. Marcel, es la darrera,,aposta» d'una filosofia hermeneuticaquc vcu en la Transcendcncia i el seuIlenguatgc xifra -simbol i testimoni-la possibilitat mes adient per a Iluitarcontra el trial, quan ha rcnunciat defini-tivament a cxplicar-lo. El mal cs la ca-tegoria del «malgrat»: creure «malgrat,,.

El mal, la rcalitat del qual no podemnegar, no pot fcr de ('home altra cosaquc un home ni anul•lar la scva Ilibcrtat.Potser que aixo, el misteri d'una ' Iliber-tat esclavitzada» (serf-arbitre), es cl tcmaultim que el simbol dona a pensar.

Josep Hereu

234