SIMFÒNICS AL PALAU...te, amb versos pensats per clergues, que el paradís és en tot moment a l’abast dels teus cinc sentits, amb libido o sense. Per no oblidar que el moment més

SIMFÒNICS AL PALAU 2015-16

SIMFÒNIC 1 · Carmina Burana

Claude DEBUSSY Prélude à l’après-midi d’un faune

Carl ORFF Carmina Burana

Cor de Cambra de Granollers

Cor Jove i Cor Infantil Amics de la Unió (Josep Vila i Jover, director)

ARSinNOVA Cor de Cambra

Cor d’Homes d’Igualada (Pere Lluís Biosca, director)

Ximena Patricia Agurto, soprano · Jordi Domènech, contratenor · Toni Marsol, baríton

Rubén Gimeno, director

Jove Orquestra Simfònica del Vallès

Orquestra Simfònica del Vallès

Paraules del compositor viu més modern de totes les modernitats, Pierre Boulez: «El

somni libidinós d’un faune va despertar la música moderna». El faune de Debussy, per a

qui la música no tenia ni passat ni futur, només present. Carmina Burana insistirà a dir-

te, amb versos pensats per clergues, que el paradís és en tot moment a l’abast dels teus

cinc sentits, amb libido o sense. Per no oblidar que el moment més important de la teva

vida és aquest, ara que ja fuig. Carpe diem.

ACTUACIONS


SIMFÒNIC 2 · La Cinquena de Txaikovski

Antonín DVORÁK Concert per a violoncel i orquestra

Piotr Í. TXAIKOVSKI Simfonia núm. 5

Pau Codina, violoncel

Lorenzo Viotti, director (guanyador del Concurs Internacional de Direcció de l’Orquestra de Cadaqués 2013)


L’origen eslau, a la perifèria d’Europa, no va ser l’única raó que uní Dvorák i Txaikovski

en una entranyable amistat: tots dos compartien maneres de fer. Les obres d’aquest

programa, compostes en la seva maduresa, fan servir el mateix mapa sonor per viatjar des

de les ombres fins a la llum. El talent i la joventut de Codina i Viotti, en la vintena d’anys

de vida, ens garanteixen que en aquest viatge per obres de repertori descobrirem

paisatges fins ara inexplorats. Per recordar que l’amistat a la perifèria és més profitosa que

la solitud a la capital.

ACTUACIONS


SIMFÒNIC 3 · Un americà a París

George GERSHWIN Obertura cubana Paquito D'RIVERA Cape Cod Concert George GERSHWIN Un americà a París Arturo MÁRQUEZ Conga del fuego

Paquito D’Rivera, clarinet

Pepe Rivero, piano

Vicent Alberola, director


Si a la síncope del jazz amb denominació d’origen Gershwin hi sumes els ritmes calents

del mar Carib, obtens com a resultat un concert explosiu en què et costarà molt mantenir

els peus i les mans tranquils. El clarinetista cubà Paquito D’Rivera, fill adoptiu de Dizzy

Gillespie, encarnarà aquesta suma interpretant per primer cop a Barcelona el seu Cape

Cod Concert. Per recordar que la música simfònica també ens pot fer ballar.

Concert inclòs dins la programació del VOLL-DAMM FESTIVAL INTERNACIONAL DE JAZZ DE BARCELONA

ACTUACIONS


EXTRAORDINARI 1 · La Santa Espina

Rondalla en tres actes i sis quadres

Música d’Enric Morera (1865-1942)

Llibret d’Àngel Guimerà (1845-1924)

Coral Polifònica de Vilafranca (David Hernàndez i Urpí, director)

David Alegret, tenor

Anna Alàs i Jové, soprano

Enric Martínez–Castignani, baríton



Enric Morera rumiava, dins el cap, una quimera d’agermanament: crear un espectacle

que encisés tant l’alta burgesia catalana que s’exhibia al Liceu, com les classes populars

que s’esbargien al Teatre Principal de Barcelona. El títol de l’invent: teatre líric català.

No se’n va sortir. Però d’aquella aventura en roman el llegat de la sardana més popular

de les que s’han fet i desfet: La Santa Espina. Avui, interpretada en el seu mític hàbitat

natural. Canta-la amb nosaltres. Per recordar d’on véns i a on vas.

ACTUACIONS


SIMFÒNIC 4 · Festival de valsos i danses

Torna Gilles Apap!

Gilles Apap, violí i direcció


Una de les cites ja emblemàtiques de l’Orquestra Simfònica del Vallès. Torna l’energia

dels valsos i polques de la família Strauss i de la música popular centreeuropea. L’encís

circular del vals, en aquesta ocasió, amb un huracà de virtuosisme i alegria per acomiadar

l’any: Gilles Apap. Per no oblidar el caràcter circular de la vida i que sempre hi ha

segones oportunitats.

ACTUACIONS


SIMFÒNIC 5 · La Inacabada de Schubert

Ralph VAUGHAN WILLIAMS The Lark Ascending Ludwig van BEETHOVEN Obertura Leonora III

Franz SCHUBERT Simfonia núm. 8, «Inacabada»

Ballarina per determinar (The Lark Ascending)

Lorenza Borrani, violí i direcció


La violinista Lorenza Borrani és l’ànima d’una orquestra sense director amb seu a Itàlia,

Spira Mirabilis: els músics acorden en comú la manera d’interpretar les obres. Entre tots,

doncs, acordarem els colors dels sons d’aquest concert. Lorenza confessa un lligam

emocional molt profund amb la Inacabada de Schubert i ens ha promès màgia. Nosaltres,

també: una ballarina dibuixarà el moviment de l’alosa ascendent que cantarà el seu violí.

Per recordar que entre tots ho podem fer tot.

ACTUACIONS


SIMFÒNIC 6 · Star Wars i grans cors de cinema

John WILLIAMS “Duel of the Fates” i “Suite” (Star

Wars)

John WILLIAMS “Dry your tears, Africa” (Amistad)

Jerry GOLDSMITH “Ave Satani”» (La profecia)

Patrick DOYLE “Non Nobis Domine” (Henry V)

Ennio MORRICONE “On Earth as it is in Heaven” (La

missió)

Orfeó Català (Josep Vila i Casañas, director)



Si l’adjectiu que habitualment vesteix millor la banda sonora de Star Wars és

«espectacular», imagina’t com deu sonar amb la suma de les veus de l’Orfeó Català. Una

de les poques oportunitats que tindràs de reviure en una sola tarda tantes emocions

extremes com pel·lícules te les han provocades. Si després de llegir aquests títols —La

missió (On Earth as it is Heaven), Henry V («Non Nobis Domine»), La profecia («Ave

Satani»), Amistad («Dry your tears, Africa»)— la teva memòria somriu, és que no t’ho

pots perdre. Per adonar-se que el cinema sense música és com un pastís sense sucre.

ACTUACIONS


SIMFÒNIC 7 ·La Italiana de Mendelssohn

Serguei RAKHMÀNINOV Rapsòdia sobre un tema de

Paganini Felix MENDELSSOHN Simfonia núm. 4, «Italiana»

Tomoka Shigeno, piano

(pianista guanyadora del Concurs Internacional de Piano Ricard Viñes)



«Ningú no viatja a Itàlia per veure coses agradables, sinó per retrobar-se amb la vida», va escriure

Foster. És la millor definició per a la Simfonia Italiana de Mendelssohn, que el nostre director

titular, Rubén Gimeno, encendrà amb un esclat de vida. I Rakhmàninov et regalarà 24 maneres

diferents d’enamorar-te de Paganini. Per recordar que la vida és bon viatge i que has de tornar a

Itàlia.

ACTUACIONS


EXTRAORDINARI 2 · Passió segons sant Mateu

J. S. BACH Passió segons Sant Mateu Concert de Setmana Santa Tancament de la gira per Catalunya

Solistes i cors del territori per determinar

Xavier Puig, director


Martí Luter, pare de la reforma protestant, deixà dit que «la Passió de Crist no s’hauria

de representar en paraules o aparicions, sinó en la pròpia vida de cadascú». J. S. Bach ho

aconseguí amb l’obra que va representar la gran passió musical de la seva vida: la Passió

segons sant Mateu. Una magna obra amb dos orquestres i tres cors, els sons de la qual et

faran sentir que tu ets el protagonista del relat. Per tenir present que prop teu moltes

persones sacrifiquen la pròpia vida per salvar la dels altres.

ACTUACIONS


SIMFÒNIC 8 · Romeu i Julieta

Selecció musical de

Nino ROTA Romeu i Julieta (suite) Piotr Í. TXAIKOVSKI Romeu i Julieta (obertura

fantasia)

Serguei PROKOFIEV Romeu i Julieta (suites) Cartes a Julieta: programa amb lectura de cartes d’amor



L’amor és més amor quan és impossible. Romeu i Julieta havien de morir, així els

condemnà Shakespeare abraçat a la tradició. Morir per ser immortals. Prokofiev,

Txaikovski i Nino Rota ens dibuixaran tres retrats musicals diferents del amants de

Verona. Només hi falta una cosa: la teva carta d’amor. Escriu-la i envia’ns-la. Perquè

t’enamoris sense morir-te.

ACTUACIONS


SIMFÒNIC 9 · Tangos amb Pasión Vega

Pasión Vega, veu

Jose Manuel Zapata, tenor

Fernando Egozcue, guitarra

Joan Albert Amargós, director


Una reina de la copla, Pasión Vega, i un tenor de marca Rossini, José Manuel Zapata,

tenen el millor motiu per trobar-se en un escenari per homenatjar Carlos Gardel i

simpatitzants: passar-s’ho molt bé. «El día que me quieras» y «Mi Buenos Aires querido»

tornaran a sonar simfònicament a la ciutat on Gardel i el jugador del Barça Samitier

forjaren la seva amistat. Per no oblidar que, com un savi va deixar dit, Barcelona va ser

una vegada, al costat de Buenos Aires i París, la tercera capital planetària del tango.

ACTUACIONS


EXTRAORDINARI 3 · La Novena de Beethoven

L. van BEETHOVEN Simfonia núm. 9, en Re menor,

«Coral»

Solistes per determinar



La Novena de Beethoven no tan sols és una obra meravellosa, sinó que també és una

obra que crida a la comunió, que desperta emocions profundes, que desvetlla el desig de

compartir i de trobar-se. Compartir l’«Himne a la joia» de Beethoven, a la fi, compartir

l’alegria i la felicitat té un extraordinari valor que és cabdal en qualsevol acció

transformadora que es vulgui emprendre en el nostre entorn. Per recordar que mai no

estaràs sol, perquè sol no es pot canviar el món.

ACTUACIONS


SIMFÒNIC 10 · Quadres d'una exposició

Richard STRAUSS Concert núm. 1 per a trompa i

orquestra

Modest MUSSORGSKI/Maurice RAVEL Quadres d’una

exposició

Stefan Dohr, trompa

(trompa solista de l’Orquestra Filharmònica de Berlín)

Víctor Pablo Pérez, director


El veritable pintor dels Quadres de Mussorgski va ser Maurice Ravel, que va posar el

color orquestral al blanc i negre de l’original per a piano. Poques vegades podràs ser

testimoni de la grandesa sonora d’una orquestra simfònica com en la versió de Ravel.

Abans, Stefan Dohr et demostrarà, a través de Richard Strauss, per què és el solista de

trompa de la Filharmònica de Berlín. Per meravellar-te amb la infinita paleta de colors

d’una orquestra simfònica.

ACTUACIONS


Biografies


Rubén Gimeno director

ARSinNOVA Cor de Cambra

Cor de Cambra de Granollers

Cor d’Homes d’Igualada

Cor Infantil Amics de la Unió

Cor Jove Amics de la Unió

Coral Polifònica de Vilafranca


Orfeó Català

Anna Alàs i Jové soprano

Vicent Alberola director

David Alegret tenor

Joan Albert Amargós director

Gilles Apap violí i direcció

Lorenza Borrani violí i direcció

Marta Carrasco ballarina

Pau Codina violoncel

Stefan Dohr trompa

Paquito D'Rivera clarinet

Fernando Egozcue guitarra

Enric Martínez–Castignani baríton

Pepe Rivero piano

Tomoka Shigeno piano

Pasión Vega veu

Lorenzo Viotti director



L’Orquestra Simfònica del Vallès (OSV) és una realitat que porta la música al cor de les persones

des del 1987. Les emocions són el nostre fort, i per transmetre-les, procurem cada vegada més fer

participar el públic, innovar en els formats i en les maneres de fer música, i aprofundir en el

compromís de valor amb la nostra comunitat, des de la ciutat de Sabadell que ens acull fins a tot

el territori de Catalunya.

Varem néixer en el si de l’Associació d’Amics de l’Òpera de Sabadell, però tot just un any més

tard ens convertírem en l’única orquestra simfònica de l’Estat espanyol organitzada

empresarialment com a societat anònima laboral, a on els treballadors són alhora els propietaris.

Aquest funcionament peculiar, absolutament pioner al nostre país, converteix l'OSV en una

orquestra molt especial, una orquestra que viu, com cap altra, del seu públic, dels seus concerts,

de la seva qualitat, del seu compromís, i de la capacitat d’incloure en el projecte la imprescindible

col·laboració del sector privat i del sector públic.

La nostra intensa activitat —més de cent actuacions l’any— es centra, per un costat, a la ciutat de

Sabadell, on realitzem la temporada de concerts simfònics i en som l’orquestra titular del circuït

Òpera a Catalunya, i, per l’altre, al Palau de la Música Catalana, on s’ha consolidat el nostre cicle

Concerts Simfònics al Palau amb deu concerts anuals que realitzem en coproducció amb el nostre

soci principal, el Palau de la Música Catalana, acollint en cada temporada el cors del Palau i llurs

compositors en residència.

Com a reconeixement a la nostra tasca de difusió i divulgació de la música simfònica, hem rebut

diversos premis, dels quals en destaquem dos: el Premi Nacional de Música del 1992, atorgat per

la Generalitat de Catalunya, i la MEDALLA D’HONOR 2012, de la ciutat de Sabadell. Però el

que més ens omple de satisfacció és l’increment de públic des del 2009 i fins el 2014 a les

temporades de Barcelona i Sabadell.

Han estat els nostres directors titulars: Albert Argudo, del 1988 al 1992; Jordi Mora, del 1993 al

1997; Salvador Brotons, del 1997 al 2002; Edmon Colomer, del 2002 al 2005; i David Giménez

Carreras, del 2006 al 2009. Des del setembre del 2009, n’és el director titular Rubén Gimeno.


Agraïm infinitament el recolzament de la Fundació Banc Sabadell, de l’Ajuntament de Sabadell,

del grup Bardet, així com la confiança i el suport del Departament de Cultura de la Generalitat de

Catalunya i de l’Institut Català de les Empreses Culturals, sense oblidar-nos dels nostres amics i

dels nostres abonats, sense els quals, ni això seria possible, ni tindria sentit cap esforç per fer de la

nostra comunitat un espai cada vegada més amable, cada dia més ric i, any rere any, més capaç de

viure i expressar les emocions.

Juntament amb el Banc Sabadell hem fet el flashmob d’orquestra simfònica més vist arreu del

planeta. En tres anys més de 62 milions de visites.

Patrocinadors principals Patrocinadors


Rubén Gimeno director

Rubén Gimeno és el director titular de l'Orquestra Simfònica del Vallès, formació amb la qual va

començar a treballar la temporada 2009-10. Així mateix, ha estat director artístic de la Jove Orquestra

de la Simfònica de Galícia durant gairebé una dècada, tasca que va compaginar amb el càrrec de

violinista de l'Orquestra Simfònica de Galícia. Com a director convidat ha col·laborat amb nombroses

orquestres espanyoles com l’Orquestra Simfònica de Galícia, l’Orquestra Nacional d'Espanya,

l’Orquestra Simfònica de Tenerife, l’Orquestra d'Euskadi, l’Orquestra Simfònica del Principat

d’Astúries, l’Orquestra Simfònica de Bilbao, l’Orquestra Simfònica de Castella i Lleó, l’Orquestra de

Màlaga, l’Orquestra de València, l’Orquestra de Barcelona i Nacional de Catalunya, l’Orquestra

Ciutat de Granada, l’Oviedo Filarmónica, l’Orquestra de la Comunitat de Madrid i l’Orquestra del

Palau de les Arts Reina Sofia de València, entre d'altres. Fora de les fronteres de l’Estat ha dirigit

l’Orquestra Simfònica de Norrköping, l’Orquestra Simfònica de Gavle, l’Orquestra de Cambra de

Ginebra, l’Orquestra de l’MMCK (Japó), l’Orquestra de la Universitat de Maryland, l’Orquestra sami

i l’Orquestra Nacional de Colòmbia, i ha col·laborat amb solistes i agrupacions de la categoria de

l’Orfeó Donostiarra, Midori, Steven Isserlis, Dimitri Sitkovetsky, Fazil Say, Kirill Gerstein, María

Bayo, Michel Camilo i d’altres.

La seva activitat en el camp de la lírica l'ha portat a dirigir produccions al Teatre Campoamor

d'Oviedo de Marina, La Gran Vía i Agua, azucarillos y aguardiente. Ha dirigit Cádiz de Chueca amb

l'Orquestra Simfònica de Galícia i La del Soto del Parral al Teatre de la Zarzuela. Així mateix

desenvolupa una intensa col·laboració dins del cicle Òpera a Catalunya dirigint els Contes

d’Hoffmann, L'elisir d'amore i Nabucco.

El seu inici en la direcció va venir de la mà de James Ross i es va graduar a la Universitat de Maryland.

Posteriorment estudià al Conservatori d'Estocolm sota el mestratge de Jorma Panula i va rebre classes

de mestres com Alan Gilbert, Esa-Pekka Salonen, Jukka Pekka Saraste i Leonard Slatkin i va obtenir

el diploma superior en direcció d’orquestra. Ha enregistrat amb l'Orquestra Simfònica d'Euskadi per

al segell Claus, dins de la seva sèrie de compositors bascos.


ARSinNOVA Cor de Cambra Pere Lluís Biosca, director

El Cor de Cambra ARSinNOVA es va crear l’any 2007 i actualment està format per trenta joves

cantants amb formació musical i una dilatada experiència coral. Fundat i dirigit per Pere Lluís

Biosca, ARSinNOVA ha interpretat un repertori divers amb obres de gèneres, èpoques i estils

diferents, en el qual destaca la música contemporània i d’autors catalans, del romanticisme, del

barroc i de la polifonia religiosa.

Durant la temporada 2014-2015 ha enregistrat la banda sonora per a l’espectacle Coliseum. Els

jocs de Roma, composta per Marc Timón, i ha estrenat la cantata per a cor i cobla de Jordi

Molina titulada Dels ous ferrats a la cendra. A l’abril ha estrenat el DixitFest, concert de nou

format en una antiga fàbrica, amb la interpretació del Dixit Dominus de Händel amb l’Orquestra

Barroca Catalana i la presentació a càrrec del meteoròleg i melòman Alfred Rodríguez Picó. A

l’agost ha participat en la reestrena de l’òpera La Viola d’Or d’Enric Morera i Apel·les Mestres,

sota la direcció de Diego Martín i Jordi Prat.

El cor ARSinNOVA ha estat guardonat amb el primer premi en el XV Gran Premi Nacional de

Cant Coral (Gijón 2013). També ha obtingut el primer premi del 6è Festival Internacional Coral

de Malgrat de Mar (2011), en la categoria de cor mixt, i el primer premi en el XLII Certamen

Coral d’Ejea de los Caballeros (2012), en la categoria d’adults.


Cor de Cambra de Granollers Josep Vila i Jover, director

El Cor de Cambra de Granollers neix el 1996 juntament amb l’Escola de Música creada aquell

mateix any dins la Societat Coral Amics de la Unió de Granollers, entitat dedicada des del 1877 a

la promoció i la difusió de la música coral. El Cor, format per veus provinents de tota la comarca,

té la voluntat de fomentar i difondre amb el màxim rigor musical possible l’extensa creació vocal

existent. El seu repertori és molt ampli i comprèn obres de diversos gèneres, èpoques i estils:

polifonia religiosa i profana, barroc, classicisme, romanticisme, música contemporània i cançons

tradicionals d’arreu del món, amb una atenció especial a la música tradicional catalana.

Aquesta formació coral, dirigida des del començament per Josep Vila i Jover, també ha actuat

sota la batuta de mestres com Robert King, Manel Valdivieso o Tomàs Grau, i ha cantat al costat

de formacions instrumentals com l’Orquestra Girona XXI, l’Orquestra de Cambra de Granollers

o la Cobla Sant Jordi Ciutat de Barcelona.

El Cor de Cambra de Granollers és cor resident al Teatre Auditori de la ciutat i ofereix

produccions de manera regular cada temporada, algunes de les quals en col·laboració amb

l’Orquestra de Cambra de Granollers (OCGr). D’entre les produccions més recents del cor, són

destacables la Missa Nelson de Haydn amb l’OCGr (2013), les Sardanes per a cor i cobla amb la

Cobla Sant Jordi (2012), el Magníficat de John Rutter amb l’Orquestra Girona XXI (2011) i el

Rèquiem de Mozart amb l’OCGr (2010).

A més, el Cor de Cambra de Granollers ha enregistrat diversos discs, els darrers dels quals són

Després del Jazz (JazzGranollers Records, 2011), Josep Maria Ruera. Música Vocal. Obres

inèdites (Ars Harmonica, 2009) i Premis Catalunya de Composició Coral 2006 (Federació

Catalana d’Entitats Corals, FCEC).


Cor d’Homes d’Igualada

Pere Lluís Biosca, director

El Cor d’Homes d’Igualada és una agrupació vocal masculina recent, creada l’octubre de l’any

2011 amb l’objectiu de poder treballar de manera regular el nombrós repertori existent per a

aquest tipus de formació.

Els seus membres són, principalment, una vintena de cantants provinents d’Igualada i la seva

rodalia, la major part d’ells amb una sòlida formació musical i, fins i tot, amb una dedicació

professional en l’àmbit de la música. Enguany és el tercer curs des que la formació inicià

l’activitat i ha pogut fer concerts a Igualada, Vilafranca i Arties. També ha fet col·laboracions amb

el Cor de Noies Exaudio i ha actuat sota la batuta de Daniel Mestre.

El director actual i que des del començament ha dirigit el Cor d’Homes d’Igualada és el

vilafranquí Pere Lluís Biosca.


Cor Infantil Amics de la Unió Josep Vila i Jover, director

El Cor Infantil Amics de la Unió neix el 1996 amb l’Escola de Música creada aquell mateix any

dins la Societat Coral Amics de la Unió de Granollers. Dirigida des del començament per Josep

Vila i Jover, aquesta formació de veus blanques d’entre onze i disset anys destaca per la qualitat,

l’eclecticisme i la singularitat de les seves produccions. El cor ha dut a terme òperes infantils com

Brundibar a Therezin de H. Krása, sota la direcció de Quim Lecina, o Hansel i Gretel d’E.

Humperdinck; espectacles per a públic escolar i familiar, com Somnis de Músic, en col·laboració

amb la Jove Orquestra Nacional de Catalunya; o concerts teatralitzats, com V-E-U-S!, sota la

direcció escènica de Marta G. Otín; sempre buscant una manera original i sorprenent de

presentar la música, renovant així la tradició coral al nostre país.

El Cor Infantil ha cantat sota la direcció de mestres com Christian Grube, Michael Boder, José

Luís Basso, Daniele Callegari, Manel Valdivieso o Òscar Boada, i ha actuat als principals

auditoris, festivals i cicles corals del país: el Palau de la Música Catalana, L’Auditori, el Festival

del Mil·lenni, el Festival de Música Antiga dels Pirineus, el Festival Internacional de Percussió de

Catalunya i el Festival (a)phònica, entre d’altres. El cor també ha col·laborat en produccions de

la temporada del Gran Teatre del Liceu, com Der Rosenkavalier de R. Strauss (2010) i Pagliacci

de R. Leoncavallo i Cavalleria Rusticana de P. Mascagni (2011).

La formació, que ha estat premiada en reconeguts concursos i certàmens corals (Concurs Let the

Peoples Sing de la Unió Europea de Radiodifusió, Certamen Coral de Tolosa, Certamen Juvenil

d’Havaneres de Torrevieja, Festival de Cantonigròs) ha dut a terme diversos enregistraments,

entre els quals destaquen Dancing Day de John Rutter i Ceremony of Carols de Britten (La Mà

de Guido, 2012), El Bestiolari d’Albert Guinovart (Tot Sona, 2010) i Josep Maria Ruera. Música

Vocal (Ars Harmonica, 2009).

Cor Jove Amics de la Unió David Gómez Comino, director

El cor va néixer l’any 2005 dins de la Societat Coral Amics de la Unió de Granollers. Està format

per joves que s’inicien en el treball propi d’una formació de veus mixtes. La majoria provenen de

l’escola coral de l’associació, que forma nens i nenes des de l’edat de tres anys. Compta amb un

repertori variat, però dedica una atenció especial a la música moderna i popular. El cor participa

cada any en el concert de Santa Cecília, en el de Nadal, en la Mostra de Cant Coral i en el

Concert de Final de Curs, i participa en diversos actes culturals de Granollers i comarca. Ha

participat en festivals a Europa i ha fet intercanvis amb altres cors. Des del començament és

dirigit per David Gómez Comino.

http://www.amicsdelaunio.org/ca/escola-coral/corjove/director

http://www.amicsdelaunio.org/ca/escola-coral/corjove/director


Coral Polifònica de Vilafranca David Hernàndez i Urpí, director

Entitat coral nascuda l’any 1947 a Vilafranca del Penedès amb el nom de Cor Nadalenc i amb la

finalitat inicial de cantar per les festes de Nadal. Des d’aleshores la seva activitat ha estat

ininterrompuda i ha ampliat progressivament els seus objectius i el repertori, que avui comprèn

centenars d’obres dels estils més diversos de la música coral. L’entitat ha estat dirigida

successivament per Maria-Rosa Juncosa, Manel Cervera i Josep-Anton Huguet. Xavier Cervera

n’ha estat el director des del 1974 fins al 2010, any en què David Hernàndez n’ha assumit

plenament la direcció, amb Eduard Vila i Perarnau com a director adjunt.

La Coral Polifònica de Vilafranca ha actuat arreu de Catalunya i a molts països europeus

(Alemanya, Àustria, Bèlgica, Espanya, Finlàndia, França, Itàlia, Noruega, els Països Baixos,

Polònia, la República Txeca, Romania, Suècia i Suïssa) i ha col·laborat sovint amb prestigioses

orquestres, cors i directors, com Josep Vila, Manel Valdivieso, Pep Prats, Hervé Niquet, Lluís

Vila i Ariane Matiakh, entre d’altres. Ha fet enregistraments per a la ràdio i la televisió i ha

participat en nombrosos festivals i cicles de concerts, els darrers dels quals han estat el V Cicle

Coral de L’Auditori (L’Auditori de Barcelona), el XXIV Cicle de Música a la Universitat

(Paranimf de la Universitat de Barcelona), Euroconcert i XXI Cicle L’Orgue de la Catedral de

Barcelona (Catedral de Barcelona).

Entre les interpretacions més destacades que ha dut a terme els darrers anys, cal assenyalar el

Magníficat, la Passió segons sant Joan i la cantata Christ lag in Todes Banden, BWV 4, de J. S.

Bach; el Rèquiem, de G. Fauré; el Glòria, de Vivaldi; el Psalm 42, «Wie der Hirsch schreit», i el

Psalm 115, «Nicht unserm Namen Herr», de F. Mendelssohn; Te Deum, de Josep Vila i Casañas,

en la versió per a cor i orquestra; el Rèquiem, la Gran missa en Do menor i la Missa de la

Coronació, de W. A. Mozart; A Ceremony of Carols i la Cantata de Sant Nicolau, de B. Britten;

el Messies, de Händel, i les Vesperæ et Antiphonæ Beatæ Mariæ Virgine, de Joan Cererols, entre

d’altres.

La Polifònica de Vilafranca és membre fundador de la Federació Catalana d’Entitats Corals

(FCEC) i està integrada per una cinquantena de cantaires, amb caràcter totalment amateur.



La vida d’una orquestra ha d’anar paral·lela a la d’altres institucions vinculades a la docència de

la música del territori, i és per aquest motiu que l’any 2010 l’OSV va apostar per fer un seguit

d’activitats amb la col·laboració dels alumnes de les escoles de música i dels conservatoris de

Catalunya, tot creant la Jove Orquestra Simfònica del Vallès. Cada any els alumnes fan una

setmana intensa d’activitats, programes de cambra, programes simfònics i sessions de treball

vinculats amb la música. Ha estat dirigida pel gran violinista Gilles Apap en les edicions del 2010

i 2011, i per Rubén Gimeno, actual director titular de l’OSV, en les edicions del 2012, 2013,

2014 i 2015.


Orfeó Català Josep Vila i Casañas, director

«Un gran cor. Un excepcional model de voluntariat artístic. Una expressió de solidaritat. Un grup

de cantaires triats per la bellesa de les seves veus. Una declaració d’amor a la música coral. Un

dels més grans símbols de la cultura catalana. Un incansable afany de progrés. L’impulsor del

Palau de la Música Catalana... Tot això i molt més és l’Orfeó Català.» (Josep Vila, director de

l’Orfeó Català)

L’Orfeó Català és un cor de format simfònic. La seva activitat concertística alterna la

interpretació de repertoris vocals-orquestrals i programes de música coral amb una presència

destacada de la música tradicional i d’autor català.

L’alt nivell de preparació vocal i musical dels seus components —els quals, malgrat no dedicar-

s’hi professionalment, realitzen estudis de cant— fan de l’Orfeó Català un instrument idoni per a

la interpretació de la literatura coral composta des del segle XVIII fins als nostres dies.

Les grans qualitats artístiques del cor el duen a col·laborar regularment amb les principals

orquestres catalanes i de l’Estat espanyol, i també amb diverses formacions orquestrals europees i

d’altres llocs del món, amb les quals fa gires de concerts.

És un dels cors amateurs de referència del país, fundat l’any 1891 per Lluís Millet i Amadeu

Vives per difondre el repertori coral català i universal i vetllar per l’excel·lència artística de les

seves interpretacions. Aquests valors n’han marcat la trajectòria fins a l’actualitat. Té la seu al

Palau de la Música Catalana, construït entre el 1905 i el 1908 i declarat Patrimoni Mundial per la

UNESCO.

Al llarg de la seva història l’Orfeó ha interpretat les obres més representatives del repertori coral i

ha protagonitzat primeres audicions al nostre país d’obres com la Missa en Si menor de Bach o

Les estacions de Haydn. Ha estat dirigit per primeres batutes del panorama internacional, com R.

Strauss, C. Saint-Saëns, P. Casals, Z. Mehta, F. Brüggen, M. Rostropóvitx, C. Dutoit, L. Maazel

o G. Dudamel, entre d’altres. Des del 1998 Josep Vila i Casañas n’és el director titular.

El juny de 2013, l’Orfeó Català va oferir els Gurrelieder de Schönberg a la Konzerthaus de Viena,

al costat de la Wiener Singakademie, sota la direcció de Kent Nagano, i l’1 de juliol va interpretar

el Rèquiem de Gabriel Fauré amb l’Orquestra Filharmònica de Berlín sota la direcció de Sir

Simon Rattle al Palau de la Música Catalana. El febrer de 2014 l’Orfeó va oferir un concert a la

sala Gulbenkian de Lisboa amb motiu de la seva reinauguració i el gener de 2015 va actuar al

Palau de la Música Catalana al costat de l’Orquestra Simfònica Simón Bolívar de Veneçuela, sota

la direcció de Gustavo Dudamel.

Entre els pròxims compromisos de l’Orfeó Català cal destacar, l’abril de 2015, el concert al Royal

Festival Hall de Londres, actuant al costat de l’Orquestra Filharmònica de Londres i el Cor

Filharmònic de Londres, sota la direcció de Tomáš Netopil, per interpretar la Missa glagolítica de

Leoš Janáček. També a Londres, oferirà en solitari un concert de música coral al Cadogan Hall,

en el marc del festival Choral at Cadogan!


Anna Alàs i Jové soprano Va néixer a Terrassa (Barcelona), on va començar la formació musical. Després de titular-se a

l’Escola Superior de Música de Catalunya, fou membre de l’Operastudio del Teatre Estatal de

Nuremberg i posteriorment finalitzà un màster de Lied i oratori a l’Escola Superior de Música

Hanns Eisler (Berlín) amb A. Fried i W. Rieger. Ha assistit a cursos magistrals amb B.

Fassbaender, D. Fischer-Dieskau, I. Gage, B. Fink, T. Quasthoff, T. Hampson, M. Martineau,

E. Kirkby, Al Ayre Español, etc. Entre els guardons que ha rebut destaquen el segon premi al

Concurs Internacional de Lied Stuttgart i al Concurs d’òpera barroca P. A. Cesti. Ha estat

becada per la Humboldt Stiftung, La Caixa-DAAD i Caja Madrid. Ha actuat en destacats

escenaris i festivals, com ara el Palau de la Música Catalana, L’Auditori, Gran Teatre del Liceu,

Teatro Real de Madrid, Palau de l’Òpera de la Corunya, Staatsoper Unter den Linden Berlin,

Konzerthaus de Berlín, Konzerthaus de Karlsruhe, Festival de Música Antiga d’Innsbruck,

Schubertíada de Vilabertran, Heidelberger Frühling, Ludwigsburger Schlossfestspiele, etc.

Ha treballat sota la batuta de Renato Palumbo, Maurizio Benini, Thomas Hengelbrock, Víctor

Pablo Pérez, Josep Pons i Diego M. Etxebarria, entre d’altres. Paral·lelament a un ampli repertori

de concert, ha interpretat Diana (La Calisto), Junon (Actéon), Donna Elvira (Don Giovanni),

Rosina (Il barbiere di Siviglia), Rita (Rita), L’Enfant (L’enfant et les sortilèges), Siebel (Faust),

Flora (La traviata)... Ha enregistrat per a la Bayerische Rundfunk, COM Radio, Catalunya

Música, RNE Clásica, l’editorial Avenç (Premi Nacional de Cultura Popular) i la Televisió

Internacional de Portugal.


Vicent Alberola director

Director titular de l’Orquestra Simfònica Gurska de Madrid i director convidat de l’Òpera de

Perm (Rússia). Paral·lelament, és el primer clarinet de la Mahler Chamber Orchestra i de Les

Dissonances de París.

Va cursar els estudis amb Walter Boeykens al Conservatori Reial d’Anvers (Bèlgica), i al mateix

temps amb George Pieterson (Royal Concertgebouw Orchestra) i Larry Combs (Orquestra

Simfònica de Chicago). Alberola va ser durant més de 20 anys primer clarinet de l’Òpera de

Madrid i de la Simfònica de Galícia. Durant l’última dècada ha estat primer clarinet convidat

amb la Royal Concertgebouw Orchestra, l’Orquestra Filharmònica de Nova York, la Lucerne

Festival Orchestra, la Mahler Chamber Orchestra, Les Dissonances de París i l’MMCK de

Tòquio, agrupacions amb les quals ha tingut l’oportunitat d’interpretar el gran repertori simfònic

sota la batuta de mestres com Claudio Abbado, Mariss Jansons, Riccardo Muti, Daniele Gatti,

Daniel Harding, Andris Nelsons, Gustavo Dudamel, Alan Gilbert i Nicola Luisotti, entre d’altres.

La seva vocació com a director la va descobrir amb la Jove Orquestra de Galícia l’any 1996,

agrupació de la qual va ser 8 anys director titular. El 2003 va ser nomenat director de la Jove

Orquestra de l’Òpera de Madrid, i el 2007, director de la Jove Orquestra de Sòria.

Vicent Alberola ha dirigit en el Teatro Real de Madrid, amb la Simfònica de Madrid, les òperes

següents: Rita de G. Donizetti, La Bohème de G. Puccini, Don Giovanni de W. A. Mozart,

Persephone d’I. Stravinsky, El gat amb botes de X. Montsalvatge, Iolanta de P. Í. Txaikovski,

Macbeth de G. Verdi i, més recentment, L’elisir d’amore de G. Donizetti.

Alhora ha dirigit diversos programes simfònics amb la Simfònica de Madrid (a l’Auditori

Nacional de Madrid), l’Orquestra Excelentia Santa Cecilia de Roma, l’Orquestra de l’Òpera de

Perm (Rússia), la Jove Orquestra Nacional d’Espanya, la Simfònica de Valladolid, l’MMCK de

Tòquio i l’agrupació Musica Aeterna de Perm.


David Alegret tenor

El tenor barceloní David Alegret està fent una carrera que l’ha dut a debutar en alguns dels

escenaris europeus més emblemàtics, com el Rossini Opera Festival de Pesaro, el Gran Teatre del

Liceu, el Teatro Real de Madrid, el Teatre de la Maestranza de Sevilla, l’Òpera de Zuric, l’Òpera

Estatal de Viena, l’Òpera Estatal d’Hamburg o l’Òpera Estatal de Baviera.

Ha obtingut nombrosos èxits des que debutà, el 2004, amb L’italiana in Algeri de Rossini a

Klagenfurt, a París i l’Òpera Estatal de Viena. Des de llavors, també ha participat al festival

Tojours Mozart de Salzburg, Praga i Viena interpretant òperes com Così fan tutte i Idomeneo, i

al festival Garsington Opera (Armida) o al Festival Pergolesi Spontini (Lo frate ’nnamorato); ha

interpretat La Cenerentola a la Volksoper de Viena, Il viaggio a Reims al Rossini Opera Festival i

a Berna, i Il turco in Italia a l’Òpera Estatal d’Hamburg.

Els pròxims compromisos el portaran al Liceu (Il turco in Italia i Così fan tutte), a l’Òpera de

Metz (La Cenerentola), a l’Òpera Nacional de Gal·les a Cardiff (Mosè in Egitto de Rossini), i a

Londres, en un concert de lied i cançó catalana en el cicle St John’s Smith Square.


Joan Albert Amargós director

Compositor i director nascut a Barcelona el 1950. Instrumentista de piano i de clarinet, ha

compost un bon nombre d’obres de cambra i simfòniques. És, a més, un gran coneixedor de la

música flamenca, que ha servit de base per a algunes de les seves composicions, en les quals

sempre es respira una lluminositat i un color marcadament mediterranis.

El seu postulat estètic passa per ser fidel a l’evolució natural de l’art, utilitzant en les seves

composicions una harmonia ampliada, que resulta de la utilització d’un contrapunt melòdic molt

elaborat.

Ha treballat també en el cinema, el teatre i la dansa. La seva tasca com a arranjador i

orquestrador en diversos camps de la música posa de manifest la seva polivalència estètica. La

seva producció com a compositor abasta tots els gèneres, encara que en la seva obra també

destaca la faceta d’arranjador i compositor en el món del jazz i el flamenc.

Ha obtingut set vegades (del 1999 al 2008) el premi al Millor Arranjador d’Espanya, concedit per

l’Acadèmia de la Música. El 1988 va rebre, de mans de Chick Corea, el primer premi de

Composició de Jazz Contemporani amb l’obra Fins sempre, Jaco. També va rebre el premi al

Millor Disc de l’Any al costat de Carles Benavent i el premi Altaveu a la seva trajectòria musical

amb projecció internacional pel Concert per a clarinet. La Generalitat de Catalunya li va concedir

el Premi Nacional de Música per l’òpera Euridice l’any 2002, i així mateix va obtenir el Premi

Ciutat de Barcelona el mateix any per les seves col·laboracions amb Miguel Poveda i per l’estrena

del Concert per a trombó baix i orquestra, a càrrec de R. Garcia i l’Orquestra Simfònica de

Barcelona i Nacional de Catalunya (OBC). En els Premis de la Música del 2008, li va ser

concedit el premi al Millor Autor de Música Clàssica per l’obra Northern Concerto, inclosa en el

CD Movements.

Va ser fundador del grup Música Urbana, amb el qual va enregistrar dos discos entre 1975 i

1979, Música Urbana i Iberia.

Ha estat nominat per als premis Grammy 2007, en la categoria de Millor Compositor de Música

Contemporània per l’obra Northern Concerto (for Recorder and Symphony Orchestra), inclosa

en el CD Movements, amb la solista Michala Petri i l’Orquestra Nacional Danesa, dirigits per

Lan Shui.

Com a arranjador, adaptador i orquestrador, ha col·laborat amb artistes de les tendències més

variades, com ara Katia i Marielle Labèque, Alfredo Kraus, Plácido Domingo, Camarón de la

Isla, Paco de Lucía, Tomatito, Joan Manuel Serrat (Serrat simfònic), Ana Belén, Víctor Manuel,

Carles Benavent, Chano Domínguez, Vicente Amigo, Miguel Poveda, Gary Burton, Didier

Lockwood, Jorge Pardo, Estrella Morente, etc., i ha col·laborat amb les orquestres de més prestigi

de l’Estat espanyol, i també amb les de Suècia, Mèxic, Argentina i Xile.


Gilles Apap violí i direcció

Nascut a Algèria, va créixer a Niça, on començà els estudis de violí amb André Robert i posteriorment

els continuà al conservatori de la ciutat amb Gustave Gaglio i al de Lió amb Veda Reynolds. Es

traslladà als Estats Units per assistir al Curtis Institute, i després s’establí a Califòrnia. Va ser designat

concertino de la Simfònica de Santa Barbara, càrrec que va ocupar durant una dècada. El seu talent

va ser reconegut per Yehudi Menuhin el 1985, a qui cridà l’atenció quan va guanyar el premi de

música contemporània en el seu prestigiós Concurs Internacional Menuhin, i el 1989 el convidà a

actuar a Berlín. Com a fundador del seu propi grup, Transylvanian Mountain Boys, va causar impacte

en el món de la música clàssica amb uns incomparables arranjaments i interpretacions de música

tradicional i folklòrica per a violí, juntament amb el seu germà Jean-Marc (viola), Chris Judge

(guitarra) i Brendan Statom (contrabaix).

Per invitació de Y. Menuhin, el 1999 s’incorporà a la Simfònica de Varsòvia per tocar a París i

Montpeller, actuacions que li van significar un seguit de concerts molt reeixits l’octubre del 2000 al

Festival de França, a més d’altres concerts i enregistraments. La tardor del 2001 va ser convidat pel

Théâtre du Châtelet de París per interpretar un cicle de concerts amb el grup Colors of Invention, que

acabava de fundar.

Les seves darreres fites inclouen l’actuació amb la Pas-du-Loup Philharmonic Orchestra al Théâtre du

Châtelet, amb l’Orquestra de Cambra de Ginebra en l’exigent Concert de violí d’Alban Berg, amb

l’Orquestra de la Ràdio WDR a Colònia, amb l’Orquestra Simfònica de Bursa a Turquia i amb

l’Orquestra Filharmònica de Niça. Apap continua portant els oients per un enigmàtic viatge musical

des de Bach i Ysaÿe fins a la música irlandesa i la música folk americana en recitals com a solista a

Europa i als Estats Units, presentant programes de solos de violí extrets del seu darrer CD, Music for

Solo Violin.

La tardor del 2006 es va unir a l’aclamat internacionalment violinista irlandès Kevin Burke en una gira

pels EUA del Celtic Fiddle Festival en la seva primera col·laboració, tot establint ponts de contacte

entre la música clàssica i el folk.

Colors of Invention, l’innovador grup fundat per Apap l’any 2000, integrat per l’acordionista Myriam

Lafar, el contrabaixista Philippe Noharet i el cimbaler Ludovit Kovac, continua enlluernant les

audiències del món sencer amb el seu virtuosisme i inimitables versions de Les quatre estacions de

Vivaldi, entre altra música clàssica selecta intercalada amb música tradicional i melodies gitanes.

Com a solista, ha col·laborat amb la Filharmònica d’Israel, Simfònica de Berlín, Filharmònica

d’Estrasburg, Kammerphilharmonie Amadé Orchestra, Orquestra Nacional de l’Illa de França,

Simfònica de Berna, Simfònica de Vancouver, Simfònica de Winnipeg, Orquestra Nacional Russa,

Orquestra de Cambra de Nova Zelanda, Simfònica de Santa Barbara, Orquestra de Cambra de

Stuttgart, Simfònica de Bretanya, Orquestra de Cambra de Praga, Filharmònica de Dresden,

Simfònica d’Hamburg, European Soloists Orchestra (Brussel·les) i Mozart Players de Tòquio, entre

d’altres.

D’altra banda, Apap continua inspirant els joves músics per mitjà de tallers i classes magistrals amb

residències a la Music Academy of the West (Santa Barbara, Califòrnia), l’Acadèmia de Música de

Malmö (Suècia), Le Grenier de la Mothe (França), el Mark O’Connor’s Fiddle Camp i la Universitat

de Benarés (Índia), entre altres centres educatius.

Té diversos enregistraments per al seu segell, Apapaziz Productions, disponibles al web

www.gillesapap.com.

http://www.gillesapap.com/


Lorenza Borrani violí i direcció

Lorenza Borrani (Florència, 1983) actua com a concertino, director, solista i músic de cambra a

les sales més importants d’Europa i del món. El 2008 es va convertir en la concertino solista de

l’Orquestra de Cambra d’Europa (Abbado, Harnoncourt, Haitink). La Berliner Philharmonie

(Berlin Musikfest), el Festival d’Edimburg, la Kölner Philharmonie, la Cité de la Musique de

París, el Münich Hercules Hall i el Festival d’Aldeburgh són alguns exemples dels llocs que l’han

acollit com a solista les últimes temporades.

Entre 2005 i 2008 ha tocat a l’Orquestra Mozart. Amb Claudio Abbado com a director, el

novembre de 2006 va interpretar el Concert núm. 7 de Mozart, rarament interpretat, en el Teatre

Comunale de Ferrara. El 2003 va acceptar la invitació de ser concertino de la Filharmònica

Arturo Toscanini, dirigida per Maazel, una experiència enriquidora per a la seva trajectòria

artística. Des de ben jove, ha guanyat diversos premis nacionals i internacionals.

Després del seu debut el 1995, amb la interpretació del Concert per a dos violins de Bach amb el

seu professor Pavel Vernikov sota la direcció d’Emmanuel Krivine, porta a terme una activitat

molt intensa com a solista i músic de cambra.

Ha estudiat amb Alina Company, Piero Farulli, Zinaida Gilels i Pavel Vernikov a l’Escola de

Música de Fiesole. Després de la seva diplomatura, l’any 2000 ha assistit a un curs de postgrau a

la Universitat de Música i Arts Escèniques de Graz amb Boris Kuschnir, i a diverses classes

magistrals amb Pier Narciso Masi, M. Rostropóvitx, Ana Chumachenko, Maya Glezarova i Ilya

Grubert.

Com a solista ha col·laborat amb directors com Yuri Harohnovich, Gyorgy Gyorivany Rath,

Claudio Abbado, Trevor Pinnock i Yannick Nézet-Séguin, i ha participat en molts festivals de

música de cambra amb solistes com ara Isabel Faust, Hélène Grimaud, Daniel Hope, David

Finkler (Emmerson Quartet), Andras Schiff, Pierre Laurent Aimard, Irina Schnittke, Pier

Narciso Masi, Tabea Zimmermann, Mario Brunello, Christan Tetzlaff, Alexander Lonquich, L.

Zilberstein, Pavel Gililov i Janine Jansen.

El setembre de 2007 va fundar el projecte Spira mirabilis, un laboratori d’estudi dels músics

professionals (www.spiramirabilis.com) que van inspirar la producció en DVD de la pel·lícula-

documental La Spira, dirigida pel director francès Gérald Caillat. Gràcies a aquest projecte i a la

col·laboració musical amb Lorenzo Coppola, Lorenza Borrani ha desenvolupat la seva curiositat i

la seva passió per la pràctica interpretativa clàssica amb instruments d’època.

Malgrat la seva passió pels CD (ella en té una gran col·lecció), Lorenza Borrani mai ha volgut

enregistrar obres interpretades per ella. De totes maneres, hi ha enregistraments com a cosolista,

directora i músic de cambra per a Deutsche Grammophon i Mirare Label.

Lorenza Borrani ensenya a l’Escola de Música de Fiesole i toca un violí San Serafino (Venècia,

1745).

http://www.spiramirabilis.com/


Pau Codina violoncel

Nascut a Barcelona l’any 1988, comença els estudis de violoncel a l’edat de 5 anys amb la

professora Eulàlia Subirà, a l’Escola Municipal de Música de Manlleu. Ha rebut classes de

professors com Ivan Chiffoleau, Daniel Grosgurin, Peter Thiemann i Louise Hopkins.

L’any 2002 va ser acceptat com a alumne a la prestigiosa escola Yehudi Menuhin de Londres i va

cursar els estudis de grau superior a la Guildhall School of Music & Drama, en la qual es va

graduar amb menció d’honor el 2010. Actualment cursa un Solo Artist Diploma a la Chapelle

Musicale Reine Elisabeth de Brussel·les amb el professor Gary Hoffman. Ha assistit a cursos i

classes magistrals, tant a Espanya com a l’estranger, amb professors de la talla de Lluís Claret,

Anner Bylsma, Franz Helmerson, Steven Isserlis i Mstislav Rostropóvitx.

Ha actuat en sales de concert com el Royal Festival Hall, el Wigmore Hall, el Barbican Hall,

Saint Martin in the Fields, Purcell Room, St. James Piccadilly, el Palau de la Música Catalana,

L’Auditori de Barcelona i el Gran teatre del Liceu de Barcelona, amb orquestres com l’Orquestra

de Cambra d’Andorra, l’Orquestra de RTVE, l’Orquestra Filharmònica de Catalunya,

l’Orquestra de Cambra de la Yehudi Menuhin School, la Südwestdeutsches Kammerorchester

Pforzheim i l’Orquestra de Cambra Franz Liszt de Budapest. El novembre de 2014 va debutar

com a solista amb l’Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya (OBC)

interpretant el Concert per a violoncel en La menor de Camille Saint-Saëns. Entre els premis que

ha obtingut destaquen el primer premi del concurs Guilhermina Suggia de Londres, el Martin

Scholarship Award de Londres i el primer premi del Concurs Permanent de Joventuts Musicals

d’Espanya.


Stefan Dohr trompa (Trompa solista de l’Orquestra Filharmònica de Berlín)

Stefan Dohr va estudiar a Essen i Colònia i va començar la carrera professional a l’edat de 19

anys com a trompa solista de l’Òpera de Frankfurt. Va ocupar el mateix càrrec a l’Orquestra del

Festival de Bayreuth, l’Orquestra Filharmònica de Niça i l’Orquestra Simfònica Alemanya de

Berlín. Stefan Dohr ha estat la trompa solista de la Filharmònica de Berlín des del 1993. Com a

solista, ha treballat amb molts directors famosos, entre ells Daniel Barenboim, Bernhard Haitink,

Christian Thielemann, Ingo Metzmacher, Daniel Harding i Claudio Abbado. Els seus

compromisos amb la música de cambra inclouen actuacions amb els seus col·legues de la

Filharmònica en diversos conjunts, i també amb socis com Maurizio Pollini, Lars Vogt, Kolja

Blacher i Ian Bostridge. També és membre de l’Octet de la Filharmònica de Berlín i de

l’Ensemble Wien-Berlin. Stefan Dohr apareix regularment en festivals de música de cambra

internacionals i és convidat a fer classes magistrals arreu del món. A més del repertori de solos del

període clàssic i romàntic, com els concerts de trompa de Mozart, Haydn i Strauss, l’interès de

Stefan Dohr també se centra en obres de compositors contemporanis, alguns dels quals, com

Herbert Willi (2008), Johannes Wallmann (2010) i Toshio Hosokawa (2011), han compost peces

per a ell.


Paquito D’Rivera clarinet

Paquito D’Rivera desafia les etiquetes. Guanyador de catorze premis Grammy, se’l reconeix tant pel

seu art en l’àmbit del jazz llatí, com pels èxits que ha aconseguit com a compositor clàssic.

Nascut a l’Havana, Cuba, es va formar als 10 anys amb l’Orquestra Nacional de Teatre de la mateixa

ciutat, va estudiar al Conservatori de Música de l’Havana i, a l’edat de 17 anys, es va convertir en

solista de l’Orquestra Simfònica Nacional de Cuba. Com a membre fundador de l’Orquestra Cubana

de Música Moderna, va dirigir aquest grup durant dos anys, mentre alhora tocava tant el clarinet com

el saxo amb l’Orquestra Simfònica Nacional de Cuba. Amb el temps ha anat estrenant diverses obres

de destacats compositors cubans amb la mateixa orquestra. D’altra banda, va ser membre fundador i

codirector de l’innovador conjunt musical Irakere. Amb la seva barreja explosiva de jazz, rock, música

clàssica i música tradicional cubana, que mai no s’havia sentit abans, Irakere va fer moltes gires per tot

Amèrica i Europa i va rebre dues nominacions als Grammy (1979 i 1980) i va guanyar i un Grammy

(1979).

Els nombrosos enregistraments fets per Paquito D’Rivera inclouen més de 30 àlbums en solitari. El

1988, va ser membre fundador de l’Orquestra de les Nacions Unides, un conjunt de 15 membres

organitzat per Dizzy Gillespie per mostrar la fusió de les influències llatines i caribenyes en el jazz.

D’Rivera hi continua vinculat actualment com a director convidat. El 1991 es va concedir un Grammy

a l’Orquestra de les Nacions Unides, el mateix any que D’Rivera va rebre el Premi a la Trajectòria

Artística del Carnegie Hall per la seva contribució a la música llatina. D’altra banda, els conjunts de

D’Rivera —Chamber Jazz Ensemble, Paquito D’Rivera Big Band i Paquito D’Rivera Quintet—, molt

apreciats i aplaudits, tenen una gran demanda arreu del món.

Si la discografia de Paquito D’Rivera reflecteix la seva dedicació i el seu entusiasme pel jazz, el bebop i

la música llatina, la seva contribució a la música clàssica també és remarcable. Inclou actuacions com

a solista amb la l’Orquestra Filharmònica de Londres, l’Orquestra Simfònica de Londres, l’Orquestra

Filharmònica de Varsòvia, l’Orquestra Simfònica Nacional, l’Orquestra Simfònica de Baltimore,

l’Orquestra Filharmònica de Florida i l’Orquestra Filharmònica de Brooklyn. També ha actuat amb

l’Orquestra Simfònica de Puerto Rico, l’Orquestra Simfònica Nacional de Costa Rica, l’Orquestra

Simfònica Simón Bolívar, el Bronx Arts Ensemble i el Saint Luke’s Chamber Orchestra, entre d’altres.

El seu viu desig de donar més rellevància al repertori llatí ha dut Paquito D’Rivera a crear, defensar i

promoure amb èxit tota mena de composicions clàssiques, incloent-hi tres composicions seves de

cambra enregistrades en un concert en viu amb el destacat violoncel·lista Yo-Yo Ma el setembre de

2003. L’obra de cambra Merengue, enregistrada en aquest concert en viu al Zankel Hall del Carnegie

Hall, va ser editada per Sony Records i va proporcionar a D’Rivera el seu setè Grammy, com a Millor

Composició Instrumental del 2004.

A banda de la seva extraordinària carrera artística com a instrumentista, Paquito D’Rivera ha guanyat

ràpidament una reputació de compositor consumat. La prestigiosa casa de música Boosey and

Hawkes edita en exclusiva les seves composicions. La seva destresa com a compositor s’ha vist

reconeguda recentment amb l’adjudicació d’una beca John Simon Guggenheim de composició

musical el 2007 i amb el nomenament com a compositor resident 2007-2008 del Caramoor Center for

Music and Arts amb la Saint Luke’s Chambert Orchestra. En el marc del programa de música

llatinoamericana de Caramoor, Sonidos Latinos, el nou concert de D’Rivera per a contrabaix i

clarinet/saxo, Conversations with Cachao, ret homenatge al llegendari baixista de Cuba, Israel

«Cachao» López. Les obres de D’Rivera sovint revelen uns interessos musicals amplis i eclèctics, que

van des dels ritmes i les melodies afrocubanes, passant per les influències que ha rebut durant els seus

nombrosos viatges i retornant als seus orígens clàssics. Una de les composicions recents, The Cape

Cod Files, s’inspira en fonts tan diferents com la introducció de Benny Goodman a la cançó popular


d’Eubie Blake «Memories of You», la milonga argentina, les improvisacions sobre la música del

compositor cubà Ernesto Lecuona i el boogie-woogie. Entre els nombrosos treballs del músic

s’inclouen composicions de jazz per al Lincoln Center, la Biblioteca del Congrés, l’Orquestra

Simfònica Nacional i l’Orquestra Filharmònica de Rotterdam, la Turtle Island String Quartet, el Ying

String Quartet, la International Double Reed Society, la Universitat de Siracusa, el Montreal’s Gerald

Danovich Saxophone Quartet i el Festival de Música Grant Park.

Un altre dels seus treballs va néixer de l’interès mostrat pel conjunt Opus 21 per bastir ponts entre els

públics d’orígens diferents. Dedicat a l’obra i l’art de la música del segle XXI, Opus 21 li va encarregar

l’obra The Chaser i la va estrenar el maig de 2006. El 2005, Imani Winds, un quintet de vent de fusta

compromès a explorar les diverses tradicions musicals del món i a ampliar la literatura tradicional per

a quintet de vent, li va encarregar Kites. Aquest treball personifica la llibertat i es basa en la visió que

la llibertat i la independència tenen els seus fonaments en la cultura i la música. Si bé un estel pot

volar lliurement, un fil continua mantenint la seva trajectòria unida a la terra, la seva base.

Pel que fa a l’encàrrec fet el 2002 per l’Orquestra Simfònica Nacional i l’Orquestra Filharmònica de

Rotterdam, el concert per a flauta interpretat per Marina Piccinini amb l’Orquestra Simfònica

Nacional i la Simfònica de Baltimore, els crítics van dir el següent:

«[...] A questa nit va ser millor l’estrena mundial de Gran Danzón (The Bel Air Concerto) de

Paquito D’Rivera. Una enginyosa i acolorida peça d’escriptura orquestral llatinoamericana

plena d’imaginació...» (Joe Banno, Washington Post, 11 febrer 2002 )

«Gran Danzón [...] aquesta obra enlluernadora [...] revela la sofisticació de D’Rivera com a

compositor [...].» (L. Turba O’Neal, Washington Post, 3 de juny de 2002)

Paquito D’Rivera és autor de dos llibres: My Sax Life, publicat per Northwestern University Press, i

una novel·la, Oh, La Habana, publicada per MTeditores (Barcelona). Ha guanyat el premi NEA Jazz

Masters 2005 i la Medalla Nacional de les Arts 2005, i també el premi Living Jazz Legend del Centre

Kennedy, de Washington DC, el 2007. Entre molts altres reconeixements s’inclouen el de Doctor

Honoris Causa en música de l’Escola de Música de Berklee a Boston i de la Universitat de

Pennsilvània, i el premi de Clarinetista de l’Any de l’Associació de Periodistes de Jazz els anys 2004 i

2006. El 2008, Paquito D’Rivera va rebre l’Internacional Association for Jazz Education President’s

Award i el Frankfurter Musikpreis a Alemanya, i el 2009, la Medalla d’Honor del Club Nacional de

les Arts. El 2010, va ser nomenat Nelson Rockefeller Honoree i va rebre el premi de Música Clàssica

Afroamericana de l’Spelman College. Aquest any va rebre el 10è i l’11è Grammy per a Panamericana

Suite com el Millor Àlbum Llatí i la Millor Composició Clàssica Contemporània, que es van afegir al

8è i el 9è Grammy concedits prèviament per Riberas (Millor Enregistrament Clàssica) i Funk Tango

(Millor Àlbum de Jazz Llatí 2008). Paquito D’Rivera és el primer artista que guanya premis Grammy

llatins en les categories de Clàssic i Jazz Llatí per Historia del Soldado (L’Histoire du Soldat) de

Stravinsky i Brazilians Dreams with New York Voices. Ha exercit com a director artístic de la

programació de jazz de la New Jersey Chamber Music Society i continua com a director artístic del

mundialment famós Festival Internacional de Jazz de Punta del Este, a l’Uruguai i del Festival de Jazz

de Washington DC; a això s’hi ha d’afegir la segona edició del Festival Internacional Jazz Patagonia

l’any 2013, a Xile.

El 1999, amb motiu de la celebració dels seus 500 anys d’història, la Universitat d’Alcalá de Henares

va concedir a Paquito D’Rivera un premi especial que reconeix la seva contribució a les arts, les seves

qualitats humanes i la seva defensa dels drets i les llibertats dels artistes de tot el món. El web del

National Endowment for the Arts afirma que «s’ha convertit en l’ambaixador multinacional perfecte,

amb la creació i promoció d’una cultura transversal de la música que es mou sense esforç entre el jazz,

la música llatina i Mozart».

Per a més informació, consulteu www.paquitodrivera.com.

http://www.paquitodrivera.com/


Fernando Egozcue guitarra

Compositor, director i guitarrista argentí de noves músiques o músiques d’arrel.

Establert a Madrid des del 1992, és titulat superior pel Conservatori Nacional de Música de

Buenos Aires i pel Conservatori Padre Antonio Soler de San Lorenzo de El Escorial, de Madrid.

Va estudiar composició amb el mestre Guillermo Graetzer, alumne de Paul Hindemith. Compon

per a petites i grans formacions orquestrals, i música per a teatre, cinema i dansa.

Té 11 discos editats com a compositor i guitarrista i ha fet actuacions a Espanya (Teatro Real de

Madrid, Gran Teatre del Liceu de Barcelona, Palau de les Arts de València, Auditori Nacional de

Música de Madrid, Patio del Conde Duque de Madrid, etc.), França, Itàlia, Mònaco, Regne

Unit, Suïssa, Alemanya, Noruega, Grècia, Turquia, Romania, Argentina, Canadà, Estats Units,

Mèxic, Líban, Xipre, Jordània, Oman, etc.

Treballa amb el violinista Ara Malikian des de fa 15 anys —500 Motivaciones (2000), Lejos

(2007) i Con los ojos cerrados (2011)— i ha fet col·laboracions amb l’actor Alberto San Juan, en

l’espectacle Todo dice que sí (2013), i amb el cantaor José Mercé, la cantant Pasión Vega i el

tenor José Manuel Zapata, en l’espectacle Mano a mano (2010), amb les seves formacions de

quintet o trio o com a solista de guitarra.

El compositor argentí Astor Piazzolla li va regalar l’obra 500 Motivaciones, que va estrenar a

Buenos Aires, al costat del grup Nuevos Aires, al Teatre General San Martín de Buenos Aires en

ocasió del nomenament de Piazzolla com a Ciutadà Il·lustre de la ciutat.

La seva música és utilitzada en els àmbits i les disciplines artístiques més diversos: l’han fet servir

des de la gimnasta espanyola Carolina Rodríguez a la final dels Jocs Olímpics de Londres 2012 i

el duo ucraïnès Paradise d’acrobàcia artística, fins al musical anglès Midnight Tango, produït per

la BBC (2011-2014), entre d’altres.

És col·laborador permanent del ballarí, coreògraf i actual director del Ballet Nacional d’Espanya

Antonio Najarro, amb qui ha realitzat els espectacles Tango Flamenco (2002), Jazzing Flamenco

(2008) i, actualment, Alento (2015).


Enric Martínez–Castignani baríton

Baríton italoespanyol. Ha estudiat cant i direcció orquestral al Conservatori Municipal de

Barcelona i la Musikhochschule Heidelberg-Mannheim. Ha estat alumne de Gerard Souzay,

Dalton Baldwin, Gerd Türk, Ulrich Eisenlohr, Paul Schilhawsky, Carlos Chausson, Wolfram

Rieger, Klaus Arp, Eric Ericson i Pier Cao.

Des del seu debut en La Bohème de Puccini a l’Òpera de Budapest, ha cantat en alguns dels

millors teatres d’òpera internacionals (Teatro Real de Madrid, Gran Teatre del Liceu, Òpera

d’Oviedo, Òpera del Rin-Estrasburg, Òpera d’Israel-Tel Aviv o Teatre La Fenice). El seu treball

en tres òperes del cicle Janáček de Robert Carsen a l’Òpera del Rin d’Estrasburg i a La Fenice, el

seu Bartolo d'Il barbiere di Siviglia a l’Òpera d’Israel-Tel Aviv, amb posada en escena de

Mariame Clément, o la seva participació en Agrippina de Händel treballant amb David McVicar,

demostren la seva gran connexió amb els directors d’escena més importants del moment.

Les seves interpretacions de Don Magnifico (La Cenerentola), Malatesta (Don Pasquale),

Bartolo (Il barbiere di Siviglia), Taddeo (L’italiana in Algeri), Dulcamara (L’elisir d’amore),

Papageno (Die Zauberflöte) o Dr. Kolenaty (Věc Makropulos) han estat lloades pel públic i la

crítica, tant per les seves qualitats vocals i interpretatives com pels seus excel·lents dots d’actor.

Considerat com un dels millors cantants de lied espanyols, ha fet recitals a Espanya acompanyat,

entre altres intèrprets, per Dalton Baldwin o Ulrich Eisenlohr, en llocs com el Suntory Hall de

Tòquio, el Palau de la Música Catalana de Barcelona o L’Auditori de Barcelona, entre d’altres.

Winterreise, op. 89, i Schwanengesang, D. 957, de Schubert, o Dichterliebe, op. 48, de

Schumann, són alguns programes habituals dels seus concerts.

Ha actuat en els millors festivals i auditoris, com l’Auditori Nacional de Madrid, l’Auditori de

Galícia, el Festival Internacional de Peralada, el Festival Internacional de Granada i el Festival

Styriarte-Graz, acompanyat d’importants orquestres, com l’Orquestra Ciutat de Barcelona i

Nacional de Catalunya, l’Orquestra de la Comunitat de Madrid, l’Orquestra Simfònica de

Tenerife i l’Orquestra de la RTVE, entre d’altres.

Ha estat nominat als premis Grammy i ha rebut el premi al Millor Artista de l’any 2012. A més

de la seva activitat com a intèrpret, té un gran compromís amb la cultura, cosa que l’ha portat a

ser director artístic del Lied Festival Victòria dels Àngels, de Barcelona, i professor del màster de

Gestió cultural de la Universitat Carlos III de Madrid.


Pepe Rivero piano

El pianista i compositor Pepe Rivero forma part d’una «Nova Generació» de músics cubans que

ha irromput en l’escena internacional del jazz. Després d’acabar els estudis de piano a l’Havana,

en els quals va rebre una formació clàssica, la seva vocació el va conduir al jazz. Ha participat al

costat d’altres formacions en festivals de jazz de renom internacional: Montreux Jazz Festival,

Mont-real, Jazz Middelheim, Dinamarca, Tòquio, França, Alemanya, Austràlia, Washington,

New Haven i Nova York.

Ha treballat i col·laborat amb diferents artistes, com Paquito D’Rivera, David Murray, Omara

Portuondo, Jerry González, Isaac Delgado, Javier Colina, Perico Sambeat, Bobby Martínez, Alain

Pérez, Gerardo Núñez, La Barberia del Sur i Diego «El Cigala».

Pepe Rivero va acompanyar Celia Cruz en els seus concerts i també en sessions d’enregistrament,

i des del primer moment va ser considerat com un component essencial de la seva banda. El seu

treball no es va limitar a executar el repertori de la llegendària intèrpret, sinó que també hi va

aportar arranjaments. Pepe Rivero, provinent d’una acreditada família de músics, és un fidel

exponent d’aquest estil d’expressió pianística que ell continua enriquint actualment.

Aquest músic té la virtut d’extrapolar un ritme i, al voltant d’aquest ritme, articular un nou cos,

de manera que engendra una estructura sonora diferenciada, la qual li dóna peu a fer noves

variacions. Pepe Rivero, com a pianista de jazz llatí, parteix gairebé sempre de l’estructura

d’algun gènere destacat de la música cubana, com el guaguancó, el txa-txa-txa, la guajira, la

conga, etc., i a l’entorn hi incorpora una sèrie d’harmonies imbricades i complexes que extreu del

seu ampli patrimoni com a jazzista i compositor amb una herència clàssica. La música que

compon Pepe Rivero, que també integra altres gèneres dins del jazz llatí, com el flamenc, la bossa

nova i el mateix jazz clàssic, és capaç de crear diversos ambients en una mateixa composició,

transitant amb tal destresa d’un a l’altre, que fa la impressió que la música solament és una:

indivisible i universal.


Pasión Vega veu

Va començar ja de nena en el món de la copla. Va guanyar premis, va enregistrar discos i es va

convertir ben aviat en la jove promesa del gènere. Però hi faltava alguna cosa: el seu propi

repertori.

Ella ha sabut recollir l’emoció de la copla i ha enriquit el pop amb gotes de blues i de fado, amb

aires de Cap Verd, quejío i el regust tropical.

Sempre ha comptat amb la col·laboració d’autors de la categoria de Joaquín Sabina, Javier

Rubial, Pancho Varona, Laura Granados, Antonio Martínez Ares, Jesús Bienvenido, José Luis

Perales, entre d’altres.

L’any 2007 es va publicar a l’Argentina un disc recopilatori amb el títol de Pura Pasión, el qual va

entrar a la llista dels discos més venuts del país, tot confirmant l’èxit de públic del seu concert al

Teatro Maipo de Buenos Aires, en què es van exhaurir les entrades.

També la tardor de 2007 el Teatro Real de Madrid va veure el seu espectacle Mano a mano

juntament amb el tenor de Granada José Manuel Zapata, tot donant cabuda per primera vegada a

una artista de música “popular”.

La seva trajectòria discogràfica es va iniciar el 2002, després va guanyar un disc d’or amb

Banderas de nadie (2003) i novament amb Flaca de amor (2005), abans de presentar el seu

CD+DVD en directe, Pasión en el Maestranza. El seu quart treball es La reina del Pay Pay

(2006), tercer disc d’or a Espanya, abans del recopilatori ja esmentat. A més, aquests treballs ha

guanyat quatre Premis de la Música i un Premio Amigo, entre d’altres.


Lorenzo Viotti director (Guanyador del Concurs Internacional de Direcció de l’Orquestra de Cadaqués 2013)

Guanyador del Concurs Internacional de Direcció de l’Orquestra de Cadaqués el desembre del

2013 a l’edat de 23 anys, Lorenzo Viotti és el millor exemple d’una nova generació multicultural

dels directors del segle XXI. Nascut a Lausana en una família italofrancesa de músics, va estudiar

piano, cant i percussió a Lió, es va traslladar a Viena el 2009 per especialitzar-se com a

percussionista i assistir a classes de direcció d’orquestra al Conservatori de Viena amb el professor

Georg Marc. Durant el seu període de Viena, també va adquirir una àmplia experiència com a

percussionista en totes les grans orquestres locals, incloent-hi la Filharmònica de Viena.

El 2013 Viotti va fer el debut com a director a la Goldener Saal del Musikverein de Viena, amb

l’Orquestra Simfònica Acadèmica de Viena. També va continuar els estudis de direcció amb

Nicolas Pasquet, que el van portar a debutar al capdavant de l’Orquestra Filharmònica de Jena el

2013. El mateix any va fer una primera aparició de gran èxit amb l’Orquestra Filharmònica de

Niça, i l’estiu del mateix any va fer el seu debut operístic amb la Schlosstheater Schönbrunn,

dirigint actuacions de Le nozze di Figaro de Mozart. Anteriorment, el 2013 va guanyar el concurs

de direcció de l’MDR Wettbewerb de Leipzig, la qual cosa el va portar al seu debut amb

l’Orquestra Simfònica MDR el març del 2014, dirigint la Simfonia núm. 10 de Xostakóvitx. 10.

Com a guanyador del concurs de Cadaqués, les temporades següents Lorenzo Viotti va viure

nombrosos debuts amb orquestres internacionals, entre les quals la Reial Orquestra Simfònica de

Sevilla, l’Orquestra Simfònica de Tenerife, l’Orquestra de Castella i Lleó i l’Orquestra Simfònica

de Barcelona i Nacional de Catalunya a Espanya, l’Orquestra Filharmònica de la BBC i la Reial

Orquestra Filharmònica de Liverpool al Regne Unit, i l’Orquestra Nacional de França a París. El

maig del 2014 va participar en el Musical Olympus Festival de Sant Petersburg. Durant la

temporada 2014-2015 Lorenzo Viotti també va actuar per primera vegada amb l’Orquestra

Simfònica d’Holanda, l’Orquestra Nacional de Lilla, la Münchener Rundfunkorchester,

l’Orquestra Tonkünstler i l’Orquestra de La Fenice, per acabar amb el debut al Théâtre du

Châtelet de París amb una emocionant nova producció de La belle Hélène d’Offenbach dirigida

per Giorgio Barberio Corsetti.

El juliol del 2014 Lorenzo Viotti va fer la seva primera actuació al Japó, amb l’Orquestra

Simfònica de Tòquio.

Malgrat la seva atapeïda agenda, Lorenzo Viotti continua estudiant direcció amb Nicolas Pasquet

a l’Escola Superior de Música Franz Liszt a Weimar.


Documents

SIMFÒNICS AL PALAU...te, amb versos pensats per clergues, que el paradís és en tot moment a l’abast dels teus cinc sentits, amb libido o sense. Per no oblidar que el moment més