SINGULARS TORROELLA (ST)

L’apothéose oLena sLoia

09.08.18—20 hFundació Vila Casas

Facebook: @FestivalTorroelladeMontgriTwitter: @Fest_TorroellaInstagram: @festivaldetorroella #FestivalTorroella

SINGULARS TORROELLA (ST)

L’apothéose oLena sLoia

09.08.18—20 hFundació Vila Casas

anunci del prometatge entre Felip V i Maria Lluïsa Gabriela de savoia

Sebastián Durón (1660-1716)selecció de la «introducció» de l’òpera La guerra de los gigantes «si numen y voz»«aunque más vuele, Fama»

noces per poders a torí i viatge per França

Angelo Maria Fiorè (ca. 1660-1723)Trattenimento per a violoncel en Re menor, op. 1, núm. 12 adagio Largo andante presto

Charles Desmazures (1669-1736)«Deuxième suite en Re menor/Re major» * de Pièces de simphonies ouverture Menuet Menuet a 3 Gigue sarabande. Grave Chaconne

noces a Figueres, estada a Barcelona i arribada a Madrid

Francesc Valls (ca. 1671-1747)Surrexit pastor bonus. Motet a solo amb violins

Antoni Martín i Coll (ca. 1660-ca. 1734)«Las Folías», de Flores de música

esbarjo i festes cortesanes en temps de guerra

Antoni Lliteres (1673-1747)Déjame, tirano Dios, cantada humana Ària Recitatiu Coplas solo Coplas Recitatiu

Diego Xaraba y Bruna (ca. 1652-ca. 1716)Ydea buena por Alamire y Fuga

Henry Desmarest (1661-1741)«Chaconne» de Les festes galantes *

Tomaso Albinoni (1671-1751)«adiós, feliz prisión» de l’ópera Dido y Eneas *

Mort de la reina

José de Torres (ca. 1670-1738)Parce mihi *

* estrena en temps moderns

Durada aproximada del concert: 70 minuts sense pausa.

Olena Sloia, soprano

L’ApothéoseTraverso: Laura Quesada | Violí: Víctor Martínez | Violoncel: Carla Sanfélix | teclats històrics: Asís Márquez

programaMúsica per a una jove reina

Les músiques de Maria Lluïsa Gabriela de savoia

amb només tretze anys, Maria Lluïsa Gabriela de savoia es va convertir en una de les reines

més joves de la història d’espanya. si bé el seu regnat va ser breu a causa de la seva mort prematura, va aconseguir ràpidament l’estima dels que l’envoltaven, gràcies al seu bon judici i al seu talent a l’hora de governar en una època convulsa, marcada per la guerra internacional que va enfrontar Borbons i habsburg en l’anomenada «Guerra de successió». a causa de les llargues absències del seu marit, el rei Felip V, i, més tard, de l’estranya «malenconia» que l’afligia, Maria Lluïsa molt aviat va haver de portar les regnes de l’estat.

aquest concert repassa la vida d’aquesta jove reina amb les músiques que podria haver escoltat. Comença amb l’anunci a Madrid del compromís nupcial entre Felip V i la jove princesa de savoia, Maria Lluïsa Gabriela, el maig de 1701, quan només tenia dotze anys. aquest matrimoni tenia un clar propòsit polític, atès que el territori que controlava el pare de la futura reina, Víctor amadeu ii, duc de savoia, era la porta a través de la qual els exèrcits podien penetrar a la península itàlica. per a aquest anunci, l’aleshores recentment nomenat mestre de la Reial Capella, sebastián Durón, va escriure l’Ópera escénica deducida

de la guerra de los gigantes, un encàrrec del jove i ambiciós comte de salvatierra. La «introducció» d’aquesta obra consisteix en una lloa en la qual quatre personatges al·legòrics (Fama, temps, immortalitat i silenci) pugnen per demostrar qui és el més digne de celebrar a la núvia, a la qual anomenen «Melisa», acròstic de Maria Lluïsa. Les noces per poders es van fer a torí el setembre de 1701, i per a l’ocasió s’ha seleccionat una obra d’angelo Maria Fiorè, violoncel·lista i compositor que treballava a la cort dels savoia.

el viatge de la reina per trobar-se amb el seu consort el narra l’ambaixador espanyol a torí, el marquès de Castel-Rodrigo. La sortida de torí va tenir lloc dilluns 12 de setembre de 1701. Des de niça, la reina va embarcar cap a Marsella, ciutat en la qual va poder escoltar les obres de Charles Desmazures, organista de la catedral qui, més tard, el 1702, li dedicaria un imprès titulat Pièces de simphonie à quatre parties. La comitiva reial va prosseguir per diverses ciutats franceses fins a arribar a Figueres, on el 2 de novembre de 1701 es van celebrar les noces amb la presència de Felip V, a qui acompanyava un grup de músics francesos, liderats pel compositor henry Desmarest, que seria nomenat «mestre de música francesa» de la cort

madrilenya. els monarques es van quedar un temps a Catalunya i durant l’estada a Barcelona, el mestre de capella de la catedral, Francesc Valls, va compondre la seva famosa Missa Scala Aretina.

Mentre Felip V s’embarcava cap a itàlia per consolidar les possessions en aquest territori, Maria Lluïsa va viatjar cap a Madrid, on va ser rebuda el juny de 1702. tot i els temps convulsos, a Madrid no es van deixar de celebrar festes per projectar una imatge de fortalesa. Com a entreteniment privat, es podien escoltar cantades profanes (o «humanes», com es deia a l’època), com la titulada Déjame, tirano Dios d’antoni Lliteres, violó de la Reial Capella i un dels compositors més importants de l’època. L’obra és també un exemple de la difusió a Madrid de l’acadèmia de l’arcàdia els primers anys del segle XViii, un moviment que deixava de banda les metàfores extravagants i els jocs difícils de paraules característics dels tonos humanos del segle XVii per tractar, amb un llenguatge senzill, les penes amoroses de nimfes i pastors. La mà dreta de la reina a Madrid va ser la princesa dels Ursinos, la seva cambrera major, un personatge peculiar enviat per Lluís XiV de França per dirigir l’activitat de la jove reina. La Ursinos admirava alessandro scarlatti i a ella

possiblement es deu el fet que diverses òperes d’estil italià s’interpretessin a Madrid a finals de la primera dècada del segle XViii. entre aquestes, l’Ópera armónica al estilo italiano intitulada Dido y Eneas, un pasticcio format en la major part per àries d’òperes representades a Milà i nàpols abans de 1706 i que possiblement van ser compilades per l’organista José de torres.

se sap que la reina practicava la música, com molts membres de la noblesa de l’època. Va tenir com a mestres al guitarrista santiago de Murcia i a l’organista Diego Xaraba y Bruna, nebot de pablo Bruna, el cec de Daroca. Com a exemple de la música del mestre Xaraba que la reina podia haver escoltat, hi ha una curiosa Ydea buena por Alamire y Fuga, recollida en el manuscrit de Martín i Coll Flores de música. Maria Lluïsa va morir de tuberculosi el 1714, quan tenia 25 anys. Les seves restes descansen a la Cripta Reial del Monestir de l’escorial, lluny de la tomba de Felip V, que va preferir ser enterrat al costat de la seva segona dona, isabel de Farnese, a La Granja de sant ildefons de segòvia.

Ars Hispana

Aquest concert repassa la vida d’aquesta jove reina amb les músiques que podria haver escoltat

olena sloia va néixer el 1990 a la ciutat de Reni, província d’odessa (Ucraïna). es va iniciar en la música quan tenia 9 anys amb el cant tradicional ucraïnès, romanès i rus, i als 16 va ser admesa com a alumna de cant a l’institut su-perior de Música de Kíev. el 2014 va acabar els estudis a l’acadèmia nacio-nal de Música d’Ucraïna, a Kíev, amb la professora Valentina andréieva i va aconseguir el diploma amb les màxi-mes qualificacions. actualment estu-dia a l’escola superior de Cant de Ma-drid amb la soprano Victoria Manso i el professor especialista de repertori vocal, Francisco pérez sánchez.

el 2001 va aconseguir el primer pre-mi al Concurs internacional de Cant Folklòric de Braila (Romania) i el 2012, el primer premi al Concurs nacional de Joves intèrprets ivan alchevski a harkov (Ucraïna). Recentment ha es-

tat guardonada amb el tercer premi al Concurs internacional hariclea Dar-clée (Romania, 2017).

La seva trajectòria com a solista l’ha portada a oferir nombrosos recitals a Ucraïna, Rússia, Romania i polònia. treballa amb prestigioses orquestres com l’orquestra nacional d’Ucraïna, l’orquestra nacional de Música po-pular Lautari de Moldàvia, l’orques-tra nacional d’instruments populars Ucraïnesos, la Jove orquestra simfò-nica punt de l’est i l’orquestra i Cor de RtVe.

en el món de l’òpera, el 2013 va inter-pretar el rol de susanna de Le nozze di Figaro de Mozart i el 2015 el de Vio-letta de La Traviata de Verdi, en una producció de l’acadèmia nacional de Música d’Ucraïna. també va cantar el paper d’amina de La Sonnambula de Bellini a l’international opera studio de Gijón el juliol de 2016, el de norina de Don Pasquale de Donizetti a l’Òpera estudi de tenerife l’octubre de 2016 i el paper protagonista de Marina d’emi-lio arrieta al teatro de la Zarzuela de Madrid el juny de 2017.

olena sloia ha estat contractada per la companyia del theater augsburg, a alemanya, per formar part del reparti-ment de quatre òperes que es represen-taran en els propers dos anys.

oLena sLoiasoprano

Olena Sloia debuta al Festival de Torroella de Montgrí.

L’apothéose neix el desembre de 2015 com a espai de celebració, reflexió i experimentació per als seus compo-nents Laura Quesada (traverso), Víctor Martínez (violí barroc), Carla sanfélix (violoncel barroc) i asís Márquez (te-clats històrics).

Des dels seus orígens, han volgut por-tar la interpretació històrica al nivell més alt, i ha mantingut unes idees clares per fer arribar a l’oient el con-tingut emocional i retòric propi de cada compositor.

han estat grup guanyador dels Cir-cuits FestClásica 2018 en la categoria de Música antiga. primer premi, pre-mi Bärenreiter i premi eeemerging en la competició internacional Göttingen

händel Competition 2017. segon premi en el Concours international de Mu-sique ancienne de Val de Loire 2017 i segon premi en el Förderpreis alte Musik saarland 2016 de saarbrücken.els seus intèrprets han format part de formacions com la Capella Reial de Madrid, Bachorchester Mainz, insula orchestra i l’orquestra nacional d’es-panya, entre d’altres.

Com a grup, han rebut consells de mes-tres com Richard egarr, Jana semerá-dová, Claire Guimond, Kristin von der Goltz, Jesper Christensen, alberto Martínez o Guillermo peñalver.

el seu repertori cambrístic va del pri-mer barroc al final del classicisme, i ha viatjat per totes les grans nacions europees i els seus diferents estils.

L’apothéose

L’Apothéose debuta al Festival de Torroella de Montgrí.www.lapotheoseensemble.comTwitter: @LApotheose

Sebastián Durón (1660-1716)

«Si numen y voz»

Lloança del personatge al·legòric de la Fama de la «Introducció» de l’òpera La guerra de los gigantes, 1701Llibret anònim

Tonadasi numen y voz con acorde armonía celebran el día que al triunfo nos llama, quien debe aplaudirle es la voz de la Fama, que en dicha tan suma, rizando la pluma, cortando la esfera, publica ligeraque, a tan puro rayo y a tan ínclita llama,quien debe aplaudirle es la voz de la Fama.

Coplaspenetre mi vuelo al cielo del cielo con noble desvelo la vaga campaña,y entre los colores de celos y ardores, con plumas y flores, dos iris al viento desplieguen mis alas.

el orbe que indicia la atenta codicia que a tanta noticia le da dicha tanta,en gloria tan nueva las cláusulas bebaque el aire le lleva, doblándose en ecosal soplo del aura.

«Aunque más vuele, Fama»

Lloança del personatge al·legòric del Temps de la «Introducció» de l’òpera La guerra de los gigantes, 1701Llibret anònim

Tonadaaunque más vuele, Fama, tu pluma,aunque más suene, Fama, tu voz, más vuelo yo, pues al tiempo apresuran el curso talar y reloj. suene, suene canora,corra, corra veloz.

Coplassi a las felicidades el tiempo es término fiel porque es móvil mejor,quién sino yo, pues corono de logros el bien, llenará de alborozos al sol.

si en las altas distantes venturas depende de mi la feliz posesión,quién sino yo, pues consigo hacer digno al deseo, podrá hacer venturoso al dolor.

TextosFrancesc Valls (ca. 1671-1747)

Surrexit pastor bonussurrexit pastor bonusQui animam suam posuitpro ovibus suis et pro grege suo mori dignatus estalleluia.

el Bon pastor ha ressorgit,el que va donar la vida per les seves ovellesi que, pel seu ramat,es va dignar a morir.al·leluia.

Antoni Lliteres (1673-1747)

Déjame, tirano diosIntroduccióDéjame, tirano dios,que viva con la esquivez, pues no se puede morirquien se ha muerto ya una vez. Déjame, amor, déjame,que yo estoy con mi mal muy bien.

Recitatpero, ¿qué es esto?¿Qué ira, qué pena, qué cólera fierame induce a que viva, me obliga a que muera? Y pues por más piadosa tiraníame aconseja que muera el alma mía, diga el dolor amado del bien apetecido.

Coplas1.- pues me ofrece la muerte de amante de Marcia el infiel adorado atractivo, pensamiento, ¿qué intentas? si miras que no hay más poder que no haber un arbitrio.

2. engañado pretendes, amante, seguir su llorado imposible divino.ay de ti, pues ves, infelice,que amar es ofensa, y no amar es delito.

3. ¿Qué he de hacer, si cuando conozco peligro en vivir, más me acerco al peligro?¡ay, amor! Quién tuviera una vida capaz de lograr la muerte en que vivo.

Y pues ya tus ojos dan en qué ha de ser, mírame morir una y otra vez.

Coplas1.- ay, que me mata una ingrata, ay que me ofende una infiel,ay, vida mía, ay, ¿qué he de hacer si me da en mirar sin poderme ver?ay, vida mía, ay, ¿qué he de hacercon unos ojos que dicen que matan sin querer? ay, que me dan con un qué sé yo,ay, que me dan con un no sé qué, ay, vida mía, ay, ¿qué he de hacer si me da en mirar sin poderme ver?

2.- ay, que el alma me atraviesan sinpoderme defender,ay, vida mía, ay, ¿qué he de hacerpues me tratan mal si me miran bien?ay, vida mía, ay, ¿qué he de hacercon unos ojos que dicen que matan sin querer? ay, que me dan con un qué sé yo,ay, que me dan con un no sé qué, ay, vida mía, ay, ¿qué he de hacer pues me tratan mal si me miran bien? 3.- ay, que a un volver de cabeza me matan segunda vez,ay, vida mía, ay, ¿qué he de hacer?Moriré, pues, va a la vencida tres.ay, vida mía, ay, ¿qué he de hacercon unos ojos que dicen que matan sin querer? ay, que me dan con un qué sé yo,ay, que me dan con un no sé qué, ay, vida mía, ay, ¿qué he de hacer?Moriré, pues, va a la vencida tres.

RecitatQué digo, ¿yo puedo amar a una infiel?huir es mejor, mas cómo podré si están bulliciosos sus ojos hermosos diciéndome:ce, ce, ce.¿oyes, amor? Digo ce, ce, ce. si quieres morir, vuélveme, mírame, vuélveme a ver.¿oyes, amor? Digo ce, ce, ce.

Tomaso Albinoni (1671-1751)

«Adiós, feliz prisión» Aria de l’òpera pasticcio Dido y Eneas, 1710

adiós, feliz prisión; adiós, placer,pues quiero dejar el bien de mi pesara no más ver.

José de Torres (ca.1670-1738)

Parce mihiText: Llibre de Job 7: 16b-21, Antic Testament

parce mihi Domine nihil enim sunt dies mei.Quid est homoquia magnificas eum?aut quid apponiserga eum cor tuum?Visitas eum diluculo et subito probas illum.squequo non parcis mihi,nec dimitis me ut glutiam salivam meam? peccavi, quid faciam tibi, o custos hominum? Quare posuisti me contrarium tibi, et factus sum mihimetipsi gravis? Cur non tollis peccatum meum et quare non aufers iniquitatem meam? ecce nunc in pulvere dormiam et si mane me quaesieris non subsistam.

perdona’m, senyor,perquè els meus dies no són res.Què és l’home, pequè l’engrandeixiso perquè posis el teu cor en ell?el visites al matíi el poses de sobte a prova.Fins a quan no em perdonaràsno em salvaràsperquè pugui empassar-me la meva saliva?he pecat, què puc fer davant teuguardià de l’home?per què m’has posat contra tu,i m’he convertit en una càrrega? per què no em lleves el meu pecat,per què no destrueixes la meva iniquitat?heus aquí que dormi en pols,i si demà em cridesno subsistiré.

oRQUestRa siMFÒniCa DeL VaLLÈspepe Romeron, guitarraRubén Gimero, director

Dissabte 11.08.18—22 hAuditori Espai Ter

J. tURina: - La oración del torero, op. 34J. RoDRiGo:- Fantasía para un gentilhombre- Concierto de Aranjuez

Preus: B: 42€ / A: 55€

GLi inCoGnitiamandine Beyer, violí i direcció

Diumenge 12.08.18—22 hAuditori Espai Ter

J. s. o/i C. p. e. BaCh: - Sonata per a traverso, violí i baix continu en Sol major, BWV 1038 (h.590.5)J. G. pisenDeL: - Sonata per a violí i baix continu en Do menor, BWV 1024J. s. BaCh: - «sonata ‘sopr’il soggetto Reale’» per a traverso, violí i baix continu en Do menor, de Musikalisches Opfer, BWV 1079- Sonata per a viola de gamba i clavicèmbal en Re major, BWV 1028C. p. e. BaCh:- Sonata per a violí i clavicèmbal obligat en re menor, BWV 1036 (antiga versió de Wq145/h.569)

Preus: B: 28€ / A: 32€

JoaQUÍn aChÚCaRRo

Dimarts 14.08.18—22 hAuditori Espai Ter

F. Chopin:- Preludis, opus 28 C. DeBUssY: -La plus que lente, L. 121-«Reflets dans l’eau» d’Images -La soirée dans Grenade d’Estampes M. De FaLLa-Hommage à DebussyC. DeBUssY- 4 preludis: La cathédrale engloutieOndineGénéral Lavine – eccentricFeux d’artifice

Preus: B: 28€ / A: 32€

Propers concerts

T-Roc 1.0 TSI 85 kW: consum mitjà (l/100 km) de 5,1; emissió de CO2 (g/km) de 116. Tiguan 2.0 TDI 85 kW: consum mitjà (l/100 km) de 4,2; emissió de CO2 (g/km) de 123.Models visualitzats: Nou T- Roc Sport i Tiguan Sport amb equipament opcional.

Tots sabem quina és la nostra cançó, a quin lloc tornaríem una vegada i una altra i quin va ser l’amor de la nostra vida. Però si pensem en el SUV dels SUV, no pensem en un sinó en dos, i els dos són Volkswagen.

Sempre tenim un preferit. O dos.

Vehicle oficial Festival Torroella

de Montgrí i Jazz l’Estartit.

www.autopodiumvolkswagen.comAutopodium Ctra. Sta. Coloma de Farners, 59 Tel. 972 241 211 17005 Girona

Ctra. Roses, 4 Tel. 972 671 211 17600 Figueres

Ctra. Sant Joan de les Abadesses, 86 Tel. 972 266 221 17800 Olot

Ctra. de Blanes, 100 Tel. 972 349 060 17310 Lloret de Mar

Av. Catalunya, 4 Tel. 972 307 810 17253 Mont-Ras (Palafrugell)

Ctra. Girona, 203 Tel. 972 320 058 17220 Sant Feliu de Guíxols

51285 AUTOPODIUM 170X240 SUV'S JUN18.indd 1 6/6/18 9:33