Quadern de Pràctiques

Sistemes de Producció Vegetal

Curs 2005-2006

Gil Gorchs Altarriba

ESPECIALITAT D’HORTOFRUCTICULTURA I JARDINERIA

Quadern de practiques

Sistemes de Producció Vegetal (Hortofructícultura)

Contingut Pràctica 0. Reconeixement de plantes i llavors.............................................................. 5 Pràctica 1. Estadístiques en conreus herbacis ................................................................ 7 Pràctica 2. Cereals d'hivern .......................................................................................... 9 Pràctica 3. Cereals d’estiu ........................................................................................... 13 Pràctica 4a. Els elements d’un sistema de cultiu: L’alternativa i rotació .................... 19 Pràctica 4b. Els elements d’un sistema de cultiu: El treball del sòl ............................. 25 Pràctica 5. Treballs previs a la implantació, implantació d'un cultiu i organització

d'experiències agrícoles .............................................................................. 29 Pràctica 6. Control de la implantació i seguiment del cicle de cultiu .......................... 33 Pràctica 7. Operacions culturals en cereals d’hivern: adobat nitrogenat ..................... 49

5

SISTEMES DE PRODUCCIÓ VEGETAL

Pràctica 0.- Reconeixement de plantes i llavors 1. Introducció

Conèixer les plantes de cultiu del país o comarca propis és un signe de cultura general. Un tècnic agrícola, a més, ha de saber que:

- l'estructura de les plantes influeix sobre moltes característiques agronòmiques: la densitat de sembra, les possibilitats de collita, el rebrot, etc.

- l'estudi dels components del rendiment requereix un coneixement profund de l'organització de la planta, especialment dels òrgans reproductius.

- la diferenciació de les varietats d'una mateixa espècie es basa sovint en l’anàlisi detinguda de determinades característiques morfològiques de la planta.

El objectiu que es pretenen assolir amb aquesta pràctica és reconèixer les llavors de les

plantes cultivades (vegi’s la relació a part) i aprendre el seu nom científic. A d’altres pràctiques es tractaran d’altres aspectes relacionats amb el coneixement de les

plantes cultivades, com són l’anàlisi d’una mata de gramínia, l’estudi de la inflorescència dels cereals o bé de l'estructura d'una mata de lleguminosa, entre d’altres. 2. Reconeixement de llavors

Al camp i al laboratori de Producció Vegetal es podran observar diferents plantes i llavors de cultius herbacis. 3. Presentació dels resultats

A l’examen es podran incloure qüestions relacionades amb el coneixement de les plantes cultivades i es podrà realitzar una prova de reconeixement de llavors.

6

Relació d' especies que cal coneixer Català Castella Nom científic Família botànica Cereals Arròs Arroz Oryza sativa L. Gramínia Blat Trigo Triticum aestivum L. Gramínia Blat dur Trigo duro Triticum turgidum var. durum Gramínia Civada Avena Avena sativa L. Gramínia Ordi Cebada de seis carreras Hordeum vulgare L. hexastichum Gramínia Pàmula Cebada de dos carreras Hordeum vulgare L. distichum Gramínia Segle, sègol Centeno Secale cereale L. Gramínia Triticale Triticale X Triticale Wittmack Gramínia Blat de moro, moresc Maíz Zea mais L. Gramínia panís Sorgo o melca Sorgo Sorghum bicolor (L.) Moench. Gramínia Mill Mijo Panicum miliaceum L. Gramínia Lleguminoses de gra Cacauet Cacahuete Arachis hypogea L. Lleguminosa Cigronera Garbanzo Cicer arietinum L. Lleguminosa Favera Haba Vicia fava L. Lleguminosa Fenigrec Alholva Trigonella foenum-graecum L. Lleguminosa Guixa Almorta, muela Lathyrus sativus L. Lleguminosa Llentia Lenteja Lens culinaris Medik. Lleguminosa Llobí, tramús Altramuz, lupino Lupinus albus L., Lupinus sps. Lleguminosa Mongetera Judía Phaseolus vulgaris L. Lleguminosa Pèsol Guisante Pisum sativum L. Lleguminosa Soia, soja Soja Glicine max (L.) Merr. Lleguminosa Veça Veza Vicia sativa L. Lleguminosa Conreus industrials i altres Bleda-rave, remolatxa Remolacha Beta vulgaris L. Quenopodiàcia Cànem Cáñamo Cannabis sativa L. Cannabinàcia Colza Colza Brassica napus var. oleifera CDC. Crucífera Cotó Algodón Gossypium hirsutum i G. barbadensis Malvàcia Escaiola Alpiste Phalaris canariensis L. Gramínia Fajol Alforfón, trigo sarraceno Fagopyrum sculentum Moench. Poligonàcia Gira-sol Girasol Helianthus annuus L. Composta Lli Lino Linum usitatissimum L. Linnàcia Patatera Patata Solanum tuberosum L. Solanàcia Tabac Tabaco Nicotiana tabacum L. Solanàcia Farratgeres i pradenques Alfals, userda Alfalfa, mielga Medicago sativa L. Lleguminosa Cua de rata Fleo Phleum pratense L. Gramínia Margall Ballico, raigrás italiano Lolium multiflorum Lam. Gramínia Raigràs anglès Raigráss inglés Lolium perenne L. Gramínia Trèvol repent Trébol blanco Trifolium repens L. Lleguminosa Trepadella, esparcet Esparceta, pipirigallo Onobrychis viciifloia Scop. Lleguminosa

7

SISTEMES DE PRODUCCIÓ VEGETAL Pràctica 1.- Estadístiques en conreus herbacis; superfícies,

rendiments i produccions 1. Introducció La producció dels conreus herbacis s’expressa en unitats físiques (kg o tones) o bé en unitats econòmiques (€). El primer és el producte d’una superfície (ha) per un rendiment físic (kg/ha o bé tones/ha) mentre que la producció econòmica (€/ha) s’obté al multiplica la producció física pel preu del producte (€). Les produccions físiques es comparen amb el consum per veure el nivell d’autoabastament,. Anys enrera un objectiu bàsic de la política agrària era aconseguir un nivell d’autoabastament elevat per evitar dependre de les importacions, però avui ja no és un objectiu fonamental perquè s’han eliminat moltes barreres que dificultaven el comerç internacional. D’aquí que també ens convé conèixer, per un producte determinat, el comerç exterior (exportacions i importacions) en unitats físiques o bé econòmiques i la taxa de cobertura (exportacions/importacions) d’un determinat producte o grup de productes. Aquesta informació, les dades d’anys passats, la podem trobar en els anuaris d’estadística agrícola a nivell regional (el DARP aquí), estatal (MAPA), europeu (EUROSTAT) o bé mundial (FAO) en suport paper i/o en bases de dades en suport CD o bé a través de web. També es poden consultar les dades de l’any en curs i dels exercicis no consolidats en els avenços d’estadística agrària que publiquen els diferents organismes. 2. Objectius 1. Conèixer els documents on es poden consultar les estadístiques agràries 2. Aprendre a buscar les dades per un producte o un grup de productes, processar-la i presentar-la adequadament. 3. Desenvolupament de la pràctica Cal buscar les dades per l’últim any consultable en les diferents bases de dades (o bé en els anuaris si fos necessari) per un producte o grup de productes a nivell mundial, europeu (FAO), espanyol (MAPA) i de Catalunya (DARP o MAPA). També s’ha de treballar i presentar l’evolució històrica de la producció, la superfície i el rendiment, entre d’altres si és el cas, d’un producte o grups de productes. * Bases de dades consultables a través de web: http://www.gencat.net/; Dades i estadístiques http://www.mapya.es/; Hechos y cifras sobre agricultura http://www.fao.org/; Datos agrícolas de Faostat

8

* Anuaris consultables a biblioteca; DARP, 1997. Estadístiques agràries i pesqueres de Catalunya. Departament d’Agricultura, Pesca i Alimentació, Barcelona. MAPA, 2000. Anuario de estadísticas agroalimentarias. Ministerio de Agricultura Pesca y Alimentacions, Madrid. CE, 2000. Anuario estadistico; Agricultura. Comisión Europea, Bruselas. FAO, 1999. Anuario de la producción. Food and Agriculture Production, Roma. * Butlletins mensuals; Boletin mensual de estadística. Instituto Nacional de Estadística, Ministerio de Agricultura Pesca y Alimentacions Estadística i conjuntura agrària. Gabinet Tècnic Departament d’Agricultura, Pesca i Alimentació. 4. Presentació de resultats (pràctica número 1.) Informe dels temes proposats en grups de 2 a 4 persones Treballs proposats - Establir l’evolució històrica de la superfície, el rendiment i la producció d’un cultiu o bé d’un grup de cultiu. (Format de presentació: gràfica) - Establir la superfície, els rendiments i les produccions dels diversos cultius a nivell mundial, europeu, estatal o a regional (a elegir) i distingir les principals àrees de cultiu. - El mateix per un cultiu en els diferents nivells geogràfics i destacar les principals zones productores (estats, províncies i/o comarques ) - Determinar el comerç internacional i el balanç exportació/importació d’un producte o grup de productes - Altres; distribució general de la terra; mitjans de producció, etc.

9

Darp: http://www.gencat.net/darp/dades.htm Institut d’estadística de Catalunya: http://www.idescat.net/cat/economia/ecoagrari.html; MAPYA, anuario estadístico http://www.mapya.es/es/estadistica/pags/superficie/superficie.htm Instituto nacionals de estadística: http://www.ine.es/ EUROSTAT : http://epp.eurostat.cec.eu.int/portal/page?_pageid=1090,30070682,1090_33076576&_dad=portal&_schema=PORTAL; FAO: (importar datos des dExcel) http://www.fao.org/index_es.htm

9

SISTEMES DE PRODUCCIÓ VEGETAL Pràctica 2.- Cereals d'hivern 1.- Objectius En aquesta pràctica treballarem en cereals d'hivern (es van recollir a finals de juny) i insistirem en els components que en determinen el rendiment. A més a més, introduirem el concepte de qualitat avaluant el pes específic del gra (kg/hl), que és un dels paràmetres que la defineixen: és un indicador de com s'ha desenvolupat el període de maduració i mostra si el gra s'ha omplert correctament. Per tant, els objectius d'aquesta pràctica es concreten en els següents punts: - Reconèixer el gra i l'espiga dels principals cereals d'hivern (blat tou, ordi i triticale,

bàsicament) - Observar la morfologia d'aquests cereals, especialment els relacionats amb l'espiga i el

gra - Estimar-ne el rendiment a partir dels components del rendiment - Estimar l'índex de collita - Estimar la humitat i el pes específic (dos dels paràmetres que defineixen la qualitat) 2.- Estimació de la collita La collita s'estimarà de la manera següent: a) Preneu un manat (correspon a 1 m.l.) entre 4 alumnes i compteu-ne el número

d'espigues per obtenir el número d'espigues/m2 b) Cada alumne prendrà 5 espigues (amb la canya), obteniu-ne el pes total i

processeu.les per separat: * En blat i triticale, compteu el número d'espiguetes/espiga, separeu 6 espiguetes

(a l'atzar al llarg de tota l'espiga) i en compteu-ne els grans. * En l'ordi, comteu el número de grans per espiga (en aquest cas, el núm de

grans/espiga coincideix amb el d'espiguetes fèrtils per espiga) c) Bateu a mà les espigues, ajunteu tot el gra de les 5 espigues en un mateix pilot i

peseu-lo. Seguidament ajunteu tot el gra del grup i determineu el pes de 1000 grans a partir de 4 repeticions de 50 grans (cal observar que el coeficient de variació sigui inferior a 5)

10

d) Avalueu el rendiment a partir de les dades anteriors. Cal que amb el mesurador electrònic comproveu que la humitat del gra es inferior al 14% (és suficient que ho determini un dels quatre que heu pres les espigues del mateix manat). Si s'aparta d'aquest valor cal que el corregiu segons la fórmula que ja coneixeu (Hc = humitat en el moment de la collita):

Rendiment 14% (kg/ha) = Rendiment Hc x 14100

100−−Hc

3.- Estimació de l'índex de collita A partir de les dades mitjanes de pes total i pes del gra de les 5 espigues/alumne (utilitzareu les dades sense corregir el contingut d'humitat) podeu calcular l'índex de collita:

Índex de collita = 100xPpallaPgra

Pgra+

4.- Estimació de la qualitat La qualitat s'estimarà avaluant el pes específic del gra (kg/hl). En l'ordi és l'únic paràmetre que es controla (juntament amb la humitat). En canvi aquest paràmetre no és suficient per mesurar la qualitat del blat, ja que el concepte de qualitat en aquest és molt més complex. Es possible que per poder determinar el pes específic s'hagi d'ajuntar el gra de més d'un grup. En blat dur és important la vitrositat, que es relaciona amb el rendiment en sèmola. La vitrositat es determina tallant el gra pel mig amb un tallagrans.

11

4.- Presentació de resultats (pràctica núm. 2)

PRÀCTICA Núm. 2 AVALUACIÓ DEL RENDIMENT EN CEREALS D'HIVERN Espècie: Membres del grup: 1.- _______________________________ 2.- ________________________________

3.- _______________________________ 4.- _______________________________ 5.- _______________________________

Espiguetes/espiga Grans/espigueta1

Grup 1 2 3 4 5 X 1 2 3 4 5 X

1

2

3

4

5

X X

RENDIMENT Separació línies: 15 cm Humitat: ___%

Components del rendiment Rendiment (kg/ha)

Espigues m.l.

Espigues m2

Espiguetes espiga

G r a n s espigueta

Pes 1000 grans

a Hc al 14 %

ÍNDEX DE COLLITA PES

Pes total (5 esp./alumne) Pes gra (5 esp./alumne) Índex de collita ESPECÍFIC 1 2 3 4 5 x 1 2 3 4 5 x (%) (Kg/hl)

1 En l'ordi el núm. grans/espiga coincideix amb el núm. d'espiguetes fèrtils/espiga. Per tant, no cal omplir aquestes columnes.

12

Esquema d’una espigueta de gramínia (Boyeldieu 1980, a Pujol 1998)

Pes de 1000 grans i pes específic mig d’alguns cereals

Cereal Pes 1000 grans mig (gr) Pes específic (kg/hl) Blat tou 37 76 Blat dur 42 80 Ordi 35 67 Sègol 21 71 Tríticale 36 70 Blat de moro 324 Sorgo 28

13

SISTEMES DE PRODUCCIÓ VEGETAL Pràctica 3.- Cultius d'estiu 1.- Introducció En aquests moments a Torre Marimon podem observar el cultiu del blat de moro, el qual es troba al final dels seu cicle de cultiu. Això vol dir que cal parar atenció en els aspectes que fan referència a: - les plantes cultivades - Els seus cicles de cultiu (espai de temps comprès entre la sembra i la collita) - Els sistemes de cultiu emprats (densitat de cultiu, separació entre línies, etc) D'altre banda, podem realitzar la collita, pràctica molt interessant perquè ens permet observar com s'ha desenvolupat el cultiu i com assoleix el seu rendiment. Una manera objectiva d'avaluar-lo és mitjançant els components que el determinen, és a dir, els components del rendiment. El rendiment d'un cultiu no sempre es medeix per la quantitat de matèria seca acumulada pel cobert vegetal (cas d'un farratge), sinó que sovint només ens interessa una part, generalment el gra. En aquest cas pot ser interessant relacionar la fracció recol.lectada amb el pes total de la planta, que es realitza mitjançant l'índex de collita. També cal conèixer quin és el moment oportú per realitzar la collita. Aquest moment es decideix en funció de: el moment en què el cultiu assoleix el màxim rendiment; l'estat òptim del producte a recol.lectar; com pot evolucionar el producte si no es recol.lecta en el moment oportú. D'altres cultius que es poden treballar en aquests moments són: el gira-sol, el sorgo, el mill (d’aquests cultius en podrem veure plantes a caldes) i el cànem, entre d'altres. Per tant, els objectius que es pretenen assolir amb aquesta pràctica es centren en els següents punts: - Conèixer, sobretot, tres cultius d'estiu; blat de moro, sorgo i gira-sol - Estimar el rendiment, mitjançant els components del rendiment, del blat de moro, del

sorgo i del gira-sol - Estimar l'índex de collita

14

2.- Estimació de la collita La collita s'estimarà de la manera següent: En el camp pel blat de moro: a) Es determina el número de plantes/m2 comptant en 5 punts de la parcel.la les plantes

útils en un metre lineal. També cal medir la distància entre línies de cultiu. Es compten les espigues correctament desenvolupades i es pren una planta a l'atzar de cada m.l. (5 plantes en total).

En el laboratori de camp, pel blat de moro: b) Es pesa cada planta per separat i es compta el número de grans/espiga comptant el

número de fileres/espiga i el número de grans/filera c) Es desgranen les espigues a mà (o només algunes fileres i s'extrapola, si resultés massa

dificultós), es pesa el gra obtingut i es determina el pes de 1000 grans a Hc a partir de 4 repeticions de 50 grans (cal observar que el coeficient de variació sigui inferior a 5).

d) S'avalua el rendiment (kg/ha) a humitat de collita del gra (hcg) a partir de les dades

anteriors e) Si es possible, es determina l'humitat del gra amb el mesurador electrònic. Si la

humitat es massa elevada, s'ajunta tot el gra i es posa una mostra de 100 gr a l'estufa i es determina el % d'humitat (Hcg):

100sec xPhumit

PPhumitHc −=

f) Es calcula el rendiment al 14% d'humitat (kg/ha) mitjançant la formula (Hcg en %):

14100100dimRe14dimRe

−−

=hcgentHcgnentn

g) Per determinar el % d'humitat de la resta de la planta (Hcp), es pren una de les 5 plantes

sense espiga a l'atzar, es talla i es pesa i es posa a l'estufa. El % d'humitat es determina amb la mateixa fòrmula emprada pel gra. El percentatge de matèria seca serà: % M.S. = 100 - % Hc

En el laboratori de camp, pel sorgo: b) En el sorgo es compten les espigues correctament desenvolupades en el manat

corresponent a 1 m..l.. i se'n prenen 5 plantes a l'atzar.

15

c) Es pesa cada planta per separat i es compten el número d'espiguetes/espiga, es desgrana l'espiga i es pesa el gra

d) Es determina el pes de 1000 grans a Hcg a partir de 4 repeticions de 50 grans (cal

observar que el coeficient de variació sigui inferior a 5). S'ajunta tot el gra i se n'agafa una mostra de 100 gr per determinar Hcg, segons el procés descrit en el blat de moro.

e) Amb les dades anteriors s'avalua el número de grans/espigueta i número de

grans/espiga i el rendiment (kg/ha) a humitat de collita del gra (hcg) i rendiment al 14%. f) S'agafa una planta, es determina Hcp i es calcula l'índex de collita En el laboratori de camp, pel gira-sol:

b) En el gira-sol també es compten les plantes d'un manat corresponent a 1 m.l. i se'n prenen 5 plantes, però al ser de creixement determinat, el número de capítols coincideix amb el número de plantes útils.

c) Es pesa cada planta per separat, es desgrana el capítol i es pesa el gra d) Es determina el pes de 1000 grans procedint igualment que en el cas del blat de moro.

Es pren una mostra de 100 gr, es posa a l'estufa i es determina Hcg e) Amb les dades anteriors s'avalua el número de grans per capítol, el rendiment (kg/ha) a

Hcg, i el rendiment al 9% d'humitat. No avaluarem el contingut en oli, un altre factor del rendiment en gira-sol.

f) S'agafa una planta, es determina Hcp i es calcula l'índex de collita

9100100dimRe9dimRe

−−

=hcgentHcgnentn

3.- Estimació de l'índex de collita A partir de les dades mitjanes de les 5 plantes del pes fresc de la planta, del gra i dels percentatges respectius de matèria seca podeu calcular l'índex de collita:

100%.()%.(

%.. xMSgragraXPfrMsplantaplantaXPfr

MSgragraXPfrCI+

=

16

17

4.- Presentació de resultats (pràctica núm. 3) Nom de l'alumne:___________________ Els altres membres del grup: 1.- _______________________________

2.- _______________________________ 3.- _______________________________ 4.- _______________________________

Gira-sol

Separació entre línies: _____ cm

Pes fresc Components del rendiment Rendiment

m.l. Pes Total (gr)

Pes gra (gr)

Pes planta (Pt-Pg) (gr)

Plantes m.l.

P50

grans P1000 a Hcg

grans Capítol

Kg/ha a Hcg

1

2

3

4

5

X

C.V. ------- ----- -------- ------ --------

Tara (gr)

Pfresc (gr)

Psec (gr)

Hc (%)

Matèria seca (%)

Índex Collita (%)

P1000 grans a 9% (gr)

Rendiment (Kg/ha 9%)

Gra

Planta

18

BLAT DE MORO Separació entre línies: _____ cm

Pes fresc Components del rendiment Rendiment m.l.

P tot. (gr)

P gra (gr)

P planta (Pt-Pg)

Plantes m.l.

Espigues planta

Línies espiga

Grans línia

Grans espiga

P50 grans

P1000 grans a Hcg

kg/ha a Hcg

1

2

3

4

5

X

C.V. ------- ---- ------ -------- ----- -----

Tara

(gr) Pfresc (gr)

Psec (gr)

Hc (%)

Matèria seca (%)

I.C. (%)

P1000 grans a 14% H (gr)

Rendiment Kg/ha 14%

Gra

Planta

SORGO Separació entre línies: _____ cm Pes fresc Components del rendiment Rendiment m.l.

P tot. (gr)

P gra (gr)

P planta (Pt-Pg) gr

Plantes m.l.

Espigues planta

Espiguetes* espiga

P50 grans (gr)

P1000 grans a Hcg (gr)

Grans espiga

Kg/ha a Hcg

1

2

3

4

5

X

C.V. ------- ---- ------ ---------- ------ ----- Tara

(gr) Pfresc (gr)

Psec (gr)

Hc (%)

Matèria seca (%)

I.C. (%)

P1000 grans a 14% H (gr)

Rendiement Kg/ha 14%

Gra

Planta

* Opcional

19

SISTEMES DE PRODUCCIÓ VEGETAL Pràctica 4a.- Els elements d'un sistema de cultiu: L'Alternativa i la rotació

1.- Introducció A classe s'ha explicat que els elements que defineixen un sistema de cultiu són la naturalesa dels cultius (l'alternativa), el seu ordre de successió (la rotació) i el itinerari tècnic seguit per a cadascun. També s'ha tractat el treball del sòl (un apartat d l'itinerari tècnic) i s'ha definit el concepte d'alternativa i el de rotació, així com la necessitat tècnica de rotar els cultius. El que durant els últims anys s'hagi deixat de banda el concepte de rotació ha estat possible per l'adquisició de noves tècniques, les quals permeten superar en bona part les pertorbacions ocasionades pel cultiu continuat d'un conreu, alhora que el preu elevat dels productes, en general, ha permès que econòmicament fos interessant aplicar-les. No obstant, els problemes ocasionats per l'aplicació exagerada de les noves tècniques (contaminació de les aigües per nitrats, residus de pesticides, etc) i la baixada del preu dels productes, fan que novament es tornin a tenir en compte els avantatges de rotar els cultius. Així, el concepte d'agricultura sostenible no es pot entendre sense aplicar rotacions de cultius equilibrades. 2.- Objectius Els objectius que es pretenen assolir amb aquesta pràctica són: - Consolidar el concepte d'alternativa, el de rotació i la seva interrelació - Caracteritzar, a grans trets, el paper de diferents cultius pel que fa a l'alternativa i

rotació - Elaborar alternatives i rotacions per a diverses situacions 3.- Alternativa i rotació 1) Indiqueu el/s precedent/s i successor/s del blat en les alternatives que es presenten a continuació. - Alternativa núm. 1:

Fulles Anys Núm. Superfície 1 2 3 4

1 25% Blat Bleda-rave Veça-civada/ Moresc Patata

2 25% Bleda-rave Veça-civada/ Moresc Patata Blat

3 25% Veça-civada/ Moresc Patata Blat Bleda-rave

4 25% Patata Blat Bleda-rave Veça-civada/ Moresc

- Alternativa núm. 2:

20

- Alternativa núm. 3:

Circulació bàsica de cultius en secà Circulació bàsica de cultius en regadiu

Superfície total: 22,96 ha Superfície secció: 11,48 ha

Superfície total: 21,28 ha Superfície secció: 10,64 ha

21

2) Determineu les rotacions que segueixen les alternatives núm. 1, 2 i 3 (la número 3 cal indicar la rotació de cultius per el secà i per el regadiu). Indiqueu també els anys que duren aquestes rotacions. 3) Calculeu la intensitat de cultiu (núm. de cultius/anys durada rotació) de les tres alternatives. 4) Observeu els cicles de cultiu dels conreus de l’alternativa número 2 i establiu esquemàticament les operacions de cultiu a realitzar en un any agrícola (teniu més informació a la pràctica de treball del sòl -4b-) 5) Determineu la durada del intercultiu (espai de temps entre dos cultius) incloent el guaret que marca la PAC (1gener a 31 agost), entre dos cultius: a) d’hivern; b) d’estiu; c) un d’estiu i un d’hivern; d) un d’hivern i un d’estiu 5) Establiu una rotació, agronòmicament correcte, que es pugui aplicar a l'alternativa d’una explotació de 62 ha formada per les següents fulles: Blat dur (24 ha); Blat de moro (24 ha); Alfals 1r i últim any (2 ha) Alfals producció (4 ha); Pèsol (8 ha); Ordi hivern (6 ha). Representeu-la mitjançant un diagrama de circulació de cultius. 6) A partir de les dades dels cultius que es presenten en la taula i dels criteris per establir la successió de cultius en la rotació del full adjunt, establiu una alternativa i la rotació de cultius que li pot correspondre per a una explotació de 60 ha. Considereu la superfície de la fulla de l'alternativa que més us convingui.

* Principals característiques dels cultius que poden entrar en l'alternativa

Cultiu Marge Brut (€/ha)

Cicle Prof. arrel (cm)

Freqüència retorn (anys)

Observacions

Blat 538 Nov-1a Jul. < 35 2 Cultiu exigent que aprofita bé un bon precedent cultural

Ordi Hivern

475 Nov-1a Jul < 35 2 Cultiu menys exigent que el blat

Pèsol 362 Dec-Juny < 40 5 Cultiu millorant, deixa un residu de N important. Bon precedent dels cereals

Gira-sol 375 Abril-Set. < 60 3 Cultiu millorant, bon precedent dels cereals

Colza 260 Set-Juny < 60 3 Cultiu millorant, bon precedent dels cereals

Raigràs italià

329 Set-Maig < 35 2 Cultiu exigent, deixa el sòl mal estructurat, però pot precedir un cereal

Nap 211 Set-Març < 30 3 Interessant com a cultiu intercalar i bon precedent dels cereals

Sorgo 369 Maig-Oct. < 50 2 Cultiu exigent i mal precedent cereals hivern

22

23

4- Presentació de resultats (pràctica 4a: Alternativa i rotació) Alumne/a: _________________________ _____________________________________ _________________________________ _____________________________________ 4.1.- Precedents i successors del blat: - Alternativa núm. 1: - Alternativa núm. 2: - Alternativa núm. 3: 4.2.- Rotacions que se segueixen: - Alternativa núm. 1: - Alternativa núm. 2: - Alternativa núm. 3: 4.3.- Intensitat de les alternatives: - Alternativa núm. 1: - Alternativa núm. 2: - Alternativa núm. 3: 4.4.- Operacions de cultiu durant un any agrícola Gener Feb Març Abril Maig Juny Juliol Agost Set Oct Nov Dec

24

4.5.- Durada del intercultiu incloent el guaret que marca la PAC. - Entre dos cultius d’hivern - Entre dos cultius d’estiu - Entre un cultiu d’estiu i un d’hivern - Entre un cultiu d’hivern i un d’estiu 4.6.- Definició rotació de cultiu representada mitjançant diagrama de circulació de cultius

4.7.- Determinació d’una alternativa i de la rotació de cultius (representeu de la forma que més us

convingui; diagrama rectangular, circulació de cultius, etc.)

25

SISTEMES DE PRODUCCIÓ VEGETAL Pràctica 4b.- Els elements d'un sistema de cultiu: El treball del sòl 1.- Introducció El treball del sòl forma part del itinerari tècnic que es segueix per conrear un cultiu, treballs que poden ser molt variables en funció del cultiu, de la zona i de la maquinària de la qual disposa l'agricultor. Durant els últims anys el sistema de treball del sòl s'ha replantejat perseguint el doble objectiu de acostar-se a una agricultura més sostenible disminuint les pèrdues de sòl per erosió i de reduir despeses de cultiu: el treball del sòl acostuma a ocasionar les despeses més importants d'un cultiu (entre un 30 i 50 % de les despeses). Així, La sembra directa i el treball mínim, entre d'altres, són dos nous sistemes de treball del sòl que es practiquen amb l'objectiu de reduir costos Quan es pot simplificar el treball del sòl? Per decidir si és possible simplificar el treball del sòl (s'entén que el treball tradicional és el bàsic) cal conèixer les 3 qüestions següents: - Quin és l'objectiu que pretenem amb el treball del sòl - Quines tècniques podem emprar? - En quin estat es troba la parcel.la? 1.1.- Conèixer l'objectiu que es pretén En superfície, el llit de sembra que permet obtenir una bona naixença depèn de la grandària del gra i del tipus de sòl: * Com més petita és la llavor, més fi necessitem el llit de sembra * En sòls "pesat" cal conservar petits terrossos en superfície * En les sembres de cultius de final d'estiu de llavor petita i en tots els de primavera, és

necessari apretar el llit de sembra. En profunditat, la porositat ha de ser suficient per permetre el pas de les arrels i la circulació de l'aigua. En certs casos, l'estat deixat pel cultiu anterior és favorable al cultiu a implantar. En les altres situacions, és necessari un treball del sòl profunditat. L'elecció de la tècnica de treball del sòl s'ha de basar, en gran part, en la caracterització de l'estat del sòl després de la collita del cultiu precedent. 1.2.- Conèixer les tècniques utilitzables Per passar de l'estat deixat pel precedent al estat de sembra objectiu són necessàries vàries operacions culturals, excepció feta de la sembra directa i, de vegades, del treball superficial. Amb cada passada d'un equip (entendre "operació cultural") es pot pretendre un o bé diversos objectius intermedis. Convé saber diferenciar clarament quines funcions pot realitzar cada equip.

26

1.3.- Observar la parcel.la Sabeu que el treball del sòl tradicional (caracteritzat per l'utilització de l'arada) és el bàsic, però també sabeu que tenim interès en simplificar-lo. Per esbrinar si això és possible cal tenir en compte diversos criteris. Aquests es poden esquematitzar amb els 4 punts els següents: - El risc de residus d'herbicida - La presència de residus vegetals i/o animals - L'estat del sòl en superfície - L'estat del sòl en profunditat 2.- Objectius Els objectius que es pretén que assoliu en aquesta pràctica es concreten en els següents punts: - Conèixer la maquinària de treball del sòl mes habitual que es pot trobar en una

explotació - Caracteritzar els diferents sistemes de treball del sòl - Aprendre a decidir, per a vàries parcel.les en diferents condicions, quines tècniques

s'els pot aplicar 3.- Desenvolupament de la pràctica 3.1.- Caracterització dels diferents sistemes de treball del sòl Concreteu les dates i les operacions de treball del sòl que realitzaríeu, per sembrar un _____________ rera un cultiu de ______________ seguint el cultiu tradicional, el treball superficial i la sembra directa. Podeu prendre com a exemple la parcel.la núm. ______________ i seguir el esquema proposat pel ITCF. 3.2.- Elecció de la tècnica (o tècniques) de treball del sòl A partir de l'observació dels 4 punts esmentats més amunt, elegiu quina/es tècnica/es de treball del sòl es podrien aplicar a les parcel.les _____________ i ________________. 3.3.- Caracterització del/s objectiu/s particular/s de cada operació cultural i possibilitat de realització Caracteritzeu els objectius que es pretenen en la realització de les labors que se us indica en el 3r quadre de presentació de resultats. A més a més, digueu quines operacions creieu que serien possibles realitzar, segons l'estat actual del sòl, en les parcel.les utilitzades en l'apartat anterior.

27

4.- Presentació de resultats (pràctica 4b: Treball del sòl) Alumne/a: ___________________________ _____________________________________ Altres membres del grup _________________________________ _____________________________________

4.1.-Operacions que caracteritzen els diferents sistemes de treball del sòl

Sistema treball Juny Juliol Agost Setembre Octubre 1a Nov. 2a Nov.

Tradicional Rec. ] [ Sbr.

Treb. superficial Rec. ] [ Sbr.

Sembra directa Rec. ] [ Sbr.

4.2.- Elecció de les tècniques de treball del sòl possibles

Criteris a tenir en compte Parcel.la _____ Parcel.la _____

Risc herbicida residual

____________________________

____________________________

Residus de vegetació

____________________________

____________________________

Estat de la superfície

____________________________

____________________________

Estat de l'estructura ____________________________ ____________________________

Tècniques treb. sòl aplicables

28

4.3.- Objectius de les operacions de treball del sòl Consistència del sòl: Parcel.la __________________ Parcel.la __________________

Operació

Objectiu principal

Altres objectius

Possibilitat realitzar operació

Parcel.la ___ Parcel.la ____

Descompactar

Rostollar

Llaurar

Cultivador lleuger

Treb. superficial

Preparació llit sembra

Sembra

Sembra directa

Curronar

29

SISTEMES DE PRODUCCIÓ VEGETAL Pràctica 5.- Treballs previs a la implantació, implantació d'un cultiu

i organització d'experiències agrícoles

1.- Introducció El moment òptim per sembrar un cultiu és limitat (pluges a la tardor, manca d'humitat a la primavera), per això, abans de sembrar, l'agricultor realitza un sèrie d'operacions amb l'objectiu de tenir-ho tot a punt per poder ser oportú, ràpid i precís en el moment de la sembra. Les operacions que, de manera general, realitza l'agricultor són: * Preparació del sòl: es tracta de crear un medi adequat a la implantació i desenvolupament del cultiu. * Adobament de fons: habitualment, incorporat en una operació prèvia, s'aporta tot el fósfor i el potassi i una

part del nitrogen. * Aplicació de fitosanitaris: es poden aportar herbicides de pre-sembra i insecticides del sòl per protegir a la

plantula en els primers estadis. * Preparació de la llavor: s'ha d'haver elegit la varietat a sembrar, comprovar que la llavor ha estat

correctament desinfectada i calcular la dosi de sembra a què convé implantar el cultiu. La dosi de sembra està condicionada per la densitat de plantes a establir, la qual, com ja sabeu, és un factor del rendiment i que per tant es important conèixer-la. Però també cal tenir present d'altres factors, com són el pes de 1000 grans, el percentatge de germinació, etc. A més, també cal saber quina és la disposició òptima de les llavors; profunditat de sembra, separació entre línies i entre plantes en la línia. Es tracta de paràmetres que poden influir el rendiment perquè condicionen l'aireació (pot dificultar la fecundació entomòfila) i la captació de la llum pel cobert vegetal, entre d'altres. En sembres ordinàries de grans cultius, els tipus de sembradores que més comunament pot fer servir l'agricultor són a línies, a l'eixam ("a voleo") i de gra a gra o de precisió. Quan es procedeix a la sembra, per a què la sembradora ens distribueixi la dosi calculada i situï la llavor en condicions òptimes de profunditat i separació (entre línies i en la línia de sembra), cal reglar correctament la sembradora. En el cas de la sembradora de precisió (la més sofisticada i la que ens pot realitzar la millor sembra), per aconseguir els grans per metre lineal desitjats, cal regular la relació entre la roda motriu i el plat distribuïdor d'acord amb la següent expressió:

Quan es tracta d'implantar experiències s'acostuma a utilitzar micro-sembradores, per a la qual cosa cal preparar la llavor de cada micro-parcel.la en bosses independents.

n = núm. llavors/m.l. a = núm alveols del plat i = relació transmissió roda motriu/plat distribuidor ∅ = diàmetre roda motriu

n = a.i.π ∅

30

2.- Objectius - Calcular l'adobament de fons per a la sembra d'un cereal (el realitzareu en l'assignatura de Fertilització i

Esmenes, d'acord amb els coneixement que se us hi donin i utilitzant les dades d'una parcel.la concreta de Torre Marimon)

- Aprendre a calcular la dosi de sembra d'un cultiu - Prendre contacte amb l'organització d'experiències agrícoles 3.- Desenvolupament de la pràctica 3.1.- Càlcul de la dosi de sembra Els factors que intervenen en el càlcul de la dosi de sembra són: - dc; densitat de cultiu que es pretén assolir (pl/m2) - P1000; pes de 1000 llavors (gr) - Gl; germinació en laboratori (tant per u)

- Fc; factor de camp (plantes nascudes/plantes viables) - Fh; factor hivern (plantes presents final hivern/plantes nascudes), tradueix el rigor hivernal en cultius

hivern - P; puresa (tant per u)

- ds; densitat de sembra (llavors/m2) Per calcular la dosi de sembra emprarem la següent formula:

Per consolidar aquest conceptes ompliu els buits del quadre de presentació de resultats número 1, en el qual es plantegen diferents situacions. 3.2.- Presa de contacte amb l'organització d'experiències agrícoles Per tenir una noció de com s'organitza una experiència agrícola simularem el treball de camp que pot comportar la implantació d'una de sembra cereals (2 densitats de sembra i 4 repeticions; es dona per suposat que ja hem establert el protocol experimental amb claredat), seguint els següents passos: a) Preparació de la borsa de llavor per a cada micro-parcel.la

b) Distribució de parcel.les en el camp (blocs a l'atzar) i ordenació de les bosses c) Marcatge del centre dels futurs passadissos d) Realització de la sembra, controlant la profunditat i la distribució

Fh x Fc x P x Gl x 100

P x dc = (kg/ha) Dosis 1000

Pb = Pes de llavor en grams que ha de contenir cada bosseta

ds = Densitat de sembra (grans/m2) s = superfície de la microparcel.la en m2 P1000 = Pes de 1000 grans

b P = Ds.s.p

1000

31

4.- Presentació de resultats de la pràctica número 5 Alumnes: _____________________________________________________________________________________________________ 4.1.- Càlcul de la dosi de sembra Cultiu

dc pl/m2

P1000 g

Gl

Fcestimat

Fh

ds Llavors/m2

Dosi sembra1 kg/ha

Separació entre línies

cm

Distància entre llavors

cm

Blat 300 50,2 0,9 0,7 0,9 16

Blat 250 38 0,95 0,8 0,9 16

Pèsol 90 300 0,9 0,8 0,9 16

Colza 85 3 0,9 0,7 0,9 16

Moresc 8 280 0,92 0,8 ---- 80

Gira-sol 42 0,85 0,8 ---- 3,2 80

Notes 1) Considerareu una puresa del 100% 2) Les caselles que cal omplir estan en negreta

32

4.2.- Organització d'experiències agrícoles a) Càlcul del pes de cada bossa

Densitat de sembra Llavors/m2

Superfície micro-parcel.la

m2

P1000 g

Pes bossa g

b) Distribució de parcel.les al camp (blocs a l'atzar):

Bloc I Bloc II Bloc III Bloc IV

1

2 3 4

8

7 6 5

9

10 11 12

16

15 14 13

17

18 19 20

24

23 22 21

* Els números indiquen l'ordre de sembra de les micro-parcel.les

33

Bloc I Bloc II Bloc III Bloc IV

1

2 3 4

8

7 6 5

9

10 11 12

16

15 14 13

17

18 19 20

24

23 22 21

1

2 3 4

8

7 6 5

9

10 11 12

16

15 14 13

17

18 19 20

24

23 22 21

* Els números indiquen l'ordre de sembra de les micro-parcel.les

34

33

SISTEMES DE PRODUCCIÓ VEGETAL Pràctica 6- Control de la implantació i seguiment del

cicle de cultiu 1.- Presentació Aquestes dates són probablement les menys interessants per veure els cultius herbacis a nivell d'explotació: d'una banda ja s'han recollit tots els cultius d'estiu, mentre que tot just s'estan implantant els d'hivern (cereals i pèsols), excepció feta de la colza que se sembra més aviat. Tot i així, ara tenim la possibilitat de seguir la naixença del cereal, del pèsol i de la colza. Més endavant podrem veure com s'organitza en el camp la producció de llavor d'un cereal (concretament del cultivar de blat Montcada1). D'altra banda, també té interès conèixer com es pot seguir el cicle de cultiu. En aquest sentit, hi ha diverses operacions culturals (adobat nitrogenat dels cereals, aplicació d'herbicides, etc) que cal realitzar-les en estadis concrets del seu desenvolupament. La importància de ser oportú en la realització d'aquestes pràctiques creix a mida que se sofistiquen les tècniques de cultiu. També des del punt de vista docent té molta importància seguir el cicle de cultiu perquè, a partir del anàlisi dels components del rendiment, permet veure la influència que pot tenir un determinat factor ambiental en el rendiment final del cultiu. 2.- Objectius - Seguir la implantació de diferents cultius i determinar-ne el factor de camp - Observar diversos trets morfològics dels cereals d'hivern i prendre contacte amb

diferents escales fenològiques que permeten seguir el cicle d'un cereal d'hivern - Conèixer algunes escales fenològiques que permeten seguir el cicle de cultiu de la

colza i del pèsol proteaginós

1 Només si les condicions climàtiques han permès la implantació

34

3.- DESENVOLUPAMENT DE LA PRÀCTICA a) Control de la implantació El control de la implantació es realitzarà en les parcel.les de “l’assaig de densitatde sembra” que es va implantar en la pràctica número 4. El número de plantes nascudes es determinarà comptant en 5 punts de la parcel.la (a l'atzar) un metre lineal (També cal medir la distància entre línies). En cultius sembrats a eixam serà necessària la utilització del biosenòmetre. El factor de camp (100 x pl. nascudes/pl. viables) obtingut per cada sembra el podeu calcular a partir de les dades que obtingueu del control de naixença i les referents a la sembra que tenieu de la pràctca número 4. b) Seguiment del cicle d'un cereal d'hivern i Observació de característiques morfològiques L'escala fenològica de referència per seguir el cicle de cultiu dels cereals d'hivern és el Codi Decimal de ZadocKs-Chang-Konzak, però també convé conèixer la de Feekes-Large i la Keller-Baggiolini. Cal saber que es considera que un cultiu està en un determinat estadi quan s'hi troben més d'un 50 % de les seves plantes. D'altre banda, la identificació dels diferents estadis es basa en la morfologia externa de la planta, la qual no permet conèixer amb exactitud l'estat de diferenciació de la inflorescència. Per això, només quan es vol determinar l'estadi "espiga a 1 cm" cal arrancar la planta, treure'n els fillols i seccionar la tija del fillol principal. Es determinarà l'estadi d'un cultiu de blat mitjançant l'escala de Zadocks i es compararà amb la de Feekes i amb la de Keller. També es determinarà per a diferents plantes aïllades (renadiu de cereals) i s'observaran les característiques morfològiques més destacades (veure annex núm. 1). c) Seguiment del cecle de cultiu del pèsol proteaginós i de la colza d'hivern Es determinarà l'estadi de cultiu i s’observaran d'altres trets morfològics d’interès.

35

4.- PRESENTACIÓ DE RESULTATS (pràctica número 6.) Alumnes: _________________________________ _____________________________________ _________________________________ _____________________________________ 4.1.- Control de la implantació

Cultiu Dosi sembra kg/ha

G. L. %

Pes1000 g

Dens. s. Llav./m2

Plantes/m.l. Sep. l. m

Dens. cult Pl./m2

Factor camp %

1 2 3 4 5 x

1 2 3 4 5 x

1 2 3 4 5 x

1 2 3 4 5 x

1 2 3 4 5 x

1 2 3 4 5 x

4.2.- Determinació de l'estadi d'un cultiu

36

Estadi segons escala fenològica

Varietat Data sembra Zadocks Feekes Keller

colza CETIOM AAB Observacions

Pèsol UNIP - ITCF Observacions

37

Annex núm. 1

ESCALES FENOLÒGIQUES

38

39

40

41

42

43

44

45

46

47

Naixença 3 Fulles 6 Fulles Inici floració

48

Inici Final Final Final Collita Estadi limit floració estadi límit ompliment D’abortament d’abortament dels grans

49

SISTEMES DE PRODUCCIÓ VEGETAL

Pràctica 7- Operacions culturals en cereals d’hivern: adobat nitrogenat

1.- Presentació Les operacions de cultiu en els cereals d'hivern, en les nostres condicions, s'acostumen a limitar a l'adobament de superfície i a la lluita contra les males herbes. En d'altres indrets també prenen importància la protecció del cultiu contra les malalties i el tombat (zones de gran potencial productiu i/o més propícies a aquests problemes). Es tracta d'operacions que cal valorar correctament i realitzar-les amb precisió, condició necessària per disminuir les despeses de cultiu, obtenir una producció de qualitat i respectar el medi ambient. Referent al nitrogen, convé preveure'n els aports en funció del moment en el qual les plantes en tenen necessitat i del rendiment final del cultiu. No es fàcil d'estimar-ho ja que aquest últim es susceptible de variar fortament en funció de les condicions climàtiques de l'any. En tot cas, la fertilització nitrogenada dels cereals s'ha de raonar en tres etapes successives: 1) estimar l'objectiu de producció; 2) determinar el residu de nitrogen a la sortida d'hivern; 3) tenir en compte totes les altres fonts de nitrogen. Després s'acaba d'ajustar utilitzant un indicador planta que permet determinar l'estat nutritiu real del cultiu 2.- Objectius

- Calcular l'adobament nitrogenat d'un cereal mitjançant el mètode del balanç provisional (indicador sòl)

- Mesura del contingut en nitrats del suc de la base de la tija en cereals d'hivern (indicador planta)

50

3.- DESENVOLUPAMENT DE LA PRÀCTICA 3.1.- Càlcul de l'adobament nitrogenat dels cereals d'hivern (indicador sòl) i distribució L'adobament nitrogenat es calcularà segons el document "Gestió de l'adobat nitrogenat en el conreu dels cereals d'hivern" (veure annex núm. 1), elaborat conjuntament pel DARP i per la Fundació Mas Badia. Aquest document és una adaptació del mètode que el ITCF proposa per la zona sud-oestde frança (Tolouse). 3.2.- Mesura del contingut en nitrats del suc de la base de la tija en cereals d'hivern (indicador

planta) El contingut en nitrats del suc de la base de la tija d'un cereal d'hivern es determinarà seguint el protocol proposat per E. Justes et al (1994) - "Fertilisation azotée du blé d'hiver. Un nouvel outil de pilotage" (Perspectives Agricoles, núm. 190, abril 1994, pp 62-69). (Veure annex núm. 2). Per fer aquesta determinació cal anar al camp, arrancar 50 plantes i determinar-ne l'estadi.

51

4. Presentació de resultats del càlcul de l’adobat nitrogenat (Pràctica núm. 7) Alumnes: ________________________________ _____________________________________ _________________________________ ____________________________________ 4.1. Càlcul de l'adobat nitrogenat

52

4.2.- Contingut en nitrats del suc de la base de la tija1

Parcel.la /cultivar cm3 suc

cm3 Aigua

Dil.lució

Lectura (ppm)

Factor correcció

Concentació (ppm NO3)

Aport suplementari Nitrogen: Observacions:

4.3. Distribució de la dosi de nitrogen durant el cultiu (kg N/ha proposats) Sembra Filloleig* Espiga ‘1 cm’ 1 Nus 2 Nusos Fulla bandera Plantes/m2:

Fillols/pl: Kg N/ha proposats:

* Estat del cultiu a finals de gener

1 Nota: Aquesta determinació s'hauria de realitzar a partir del canoneig (zadocks 31)

Annex núm.1

53

La gestió de l’adobat nitrogenat en el conreu dels cereals d’hivern

mitjançant el mètode del balanç de nitrogen en el sòl

Annex núm.1

54

Annex núm.1

55

Annex núm.1

56

Annex núm.1

57

Annex núm.1

58

Annex núm. 2

59

Mètode complementari del balanç de nitrogen: avaluació de la concentració de nitrats del suc de la base de la tija

1.- INTRODUCCIÓ El càlcul de l'adobat nitrogenat mitjançant el mètode del balanç provisional en general es satisfactori, però no sempre avalua prou bé les necessitats d'adob nitrogenat: en un 34 % de les situacions s'aportaria 40 U.N en excés, mentre que en el 22 % de les situacions hi hauria una deficiència de 40 U.N. L'anàlisi del contingut en nitrats del suc de la base de la tija permet assolir un triple objectiu de producció, qualitat i de respecte al medi ambient: permet aportar la dosi justa pel rendiment esperat, evitant una sub-alimentació en nitrogen que penalitzi el rendiment i el % de proteïnes i disminueix el risc de una sobre-fertilització, font de pol·lució potencial. 2.- PRINCIPIS BÀSICS El contingut en nitrat d'un cereal disminueix irremeiablement amb l'edat de la planta, inclús en el cas d'una sobre-alimentació nitrogenada. Es la velocitat en què disminueix aquest contingut (estimat a partir de l'anàlisi del suc de la base de la tija) que permet establir un pronòstic a curt i mig termini de l'evolució del nivell de nutrició nitrogenada d'un cultiu. Per això l'indicador nitrat pot esdevenir una eina de maneig de la fertilització nitrogenada en els cereals. Altres punts que cal retenir per entendre el mètode són els següents: 1.- La mesura d'aquest contingut representa sobretot el magatzem de ions NO3 de la

planta entera més que un flux instantani d'absorció. 2.- El contingut en nitrats del suc de la base de la tija evoluciona al llarg del dia en relació

amb l'estat de nutrició nitrogenada del cultiu, de manera que es preferible realitzar la lectura a primera hora del dia.

3.- Aquest indicador és: - el més precoç de les eines actualment disponibles; ens anuncia la instal.lació d'una

carència en nitrogen 50 graus-dia abans de qualsevol disminució significativa del contingut en N total del les parts aèries, és a dir, molt abans d'una davallada significativa de la producció de matèria seca i, per tant, abans d'una alteració eventual del rendiment;

- molt discriminant; permet diferenciar durant el canoneig l'estats de nutrició nitrogenada,

amb una precisió de 40 kg N/ha, inclús inferior

Annex núm. 2

60

3.- MÈTODE DE MESURA DEL CONTINGUT EN NITRATS DEL SUC DE LA

BASE DE LES TIGES D'UN CEREAL a) Al camp: - Prendre unes cinquanta plantes, preferiblement durant les 2 hores que segueix a l'alba

(és quan l'indicador es mostra més fiables) - Assegurar-se que la mostra sigui suficientment representativa de la parcel.la, deixant de

banda les zones particulars (recobriment de passades d'adobadora, etc) b) En el laboratori - Treure tots els fillols i les fulles, guardant únicament les tiges principals totalment netes

fins a la base - Treure les arrels seccionant per sobre del pla de filloleig i assecar la base de la tija - Seccionar les bases de les tiges, només la zona blanca (1-2 nusos) per sobre del pla de

filloleig - Extreure el suc per medi d'una premsa manual - Prendre 0,5 cm3 de suc amb l'ajuda d'una petita xeringa (no reutilitzable) i posar-lo en

un vas - Prendre 4,5 cm3 d'aigua des-mineralitzada amb una xeringa gran i afegir-la al vas per

realitzar la lectura i agitar-lo - Obrir la tapa de l'aparell reflectòmetre (NITRACHECK) i calibrar-lo introduint-hi una

tira Merck verge. Esperar l'instrucció "GO" - Mullar la tira en el suc del vas durant 3 segons i assecar-lo durant 1 minut, fins al "bip"

de l'aparell i fer la lectura - Multipliqueu el valor obtingut per la dil.lució (10 en aquest cas) i pel factor de correcció

del tub de tires. Es convenient fer dues lectures per parcel.la, tres si difereixen molt. Després de cada parcel.la, tirar les bases de les tiges premsades, netejar curosament la premsa i assecar-la amb paper impregnat amb alcohol i tirar la xeringa petita.

Annex núm. 2

61

4.- COMBINAR ELS DOS INDICADORS: - Mètode del balanç provisional (indicador sòl) - Mesura del contingut en nitrats del suc de la base de la tija (indicador planta) La determinació del contingut en nitrats del suc de la base de la tija és el complement del mètode del balanç provisional, en cap cas pot ser el substitut. Així el maneig de l'adobat nitrogenat dels cereals d'hivern s'ha de realitzar seguint els següents passos: a) Càlcul de la dosi de nitrogen (X) segons el mètode del balanç provisional b) Aport la dosi calculada en dues aportacions, si es necessari (filloleig + "espiga 1 cm") c) Mesura del contingut en nitrats del suc de la base de les tiges a estadi "1 nus", després en funció del resultat, mesura "2 nusos" i eventualment a estadi "última fulla visible" (Zadocks 31, 32 i 37, respectivament) d) Decidir: * Si el contingut en nitrats és més baix que el llindar d'intervenció.... Aport de 30, 40, o bé 60 kg N/ha segons estadi del cultiu i contingut en nitrats.

* Si el contingut en nitrats és més elevat que el llindar d'intervenció... No realitzar cap aport complementari de nitrogen sobre el cultiu

El llindar d'intervenció està en funció de l'estadi i de la densitat. Per exemple, per una densitat normal, a estadi 2 nusos aquest llindar és de 1000 mg NO3/l de suc de la base de la tija.

62