Situació de l’Economia Catalana 2011 · Situació de l’economia catalana 2011 pàg. 5 1. LA SITUACIÓ DE L’ECONOMIA CATALANA 2011--1.1. La producció agregada L‟activitat

Situació de l’Economia Catalana 2011

Situació de l’economia catalana 2011

pàg. 3

1. La situació de l’economia catalana 2011 5

1.1. La producció agregada 5

1.1.1. L’activitat del sector industrial

1.1.2. L’activitat del sector de la construcció

1.1.3. L’activitat del sector serveis de mercat

8

15

21

1.2. Altres elements de demanda

1.2.1. La matriculació de vehicles

1.2.2. Compres de les famílies

24

24

26

1.3. El sector exterior 28

1.4. La inflació 32

1.5. El mercat de treball 34

1.6. Terminologia 43

1.7. Fonts documentals 63

2. Conclusions sobre la situació de l’economia catalana 2011 i

consideracions 2012

65

CERES

pàg. 4


pàg. 5

1. LA SITUACIÓ DE L’ECONOMIA CATALANA 2011

1.1. La producció agregada

L‟activitat econòmica catalana el 2011 ha anat perdent força al llarg de l‟any, i s‟ha pràcticament estancat assolint en termes mitjans anuals un lleuger creixement del 0,7% respecte del nivell d‟activitat de l‟any 2010, amb una reducció interanual del -0,1% el darrer trimestre de l‟any.

32,6 2,8 2,6

2,2

1,2

-0,9

-3,3

-4,8 -5

-3,8

-2,5

-0,60,3 0,5

1,3 1 1,1 1

-0,1

-6

-5

-4

-3

-2

-1

0

1

2

3

4

Taxa de creixement real interanual PIB trimestral de Catalunya

Taxa de creixement real interanual en %

Font: IDESCAT.

Aquest lleuger creixement, conjuntament amb l‟evolució de la població catalana el 2011, amb un increment del 0,4%, fa que el PIB per càpita, indicador de la renda per càpita, freni la seva caiguda, amb un lleuger creixement del 0,3% l‟any 2011. De totes maneres, des de l‟any 2008 el PIB per càpita acumula un retrocés del -7,4%.

Taxa de creixement del PIB per càpita real. Catalunya

Creix. real PIB Creix. Població Creix. real PIB per càpita

2006 3,8% 2,0% 1,8% 2007 2,7% 1,1% 1,6% 2008 -0,2% 2,1% -2,3% 2009

-4,0% 1,5% -5,4%

2010

0,4% 0,5% -0,1% 2011 0,7% 0,4% 0,3% Nota: les dades de població són a 1 de gener de cada any. Taxes de creixement del PIB en termes reals base 2008. Font: Idescat, Padró municipal d‟habitants, xifres oficials, recomptes.

Les dades de Comptabilitat Regional de l‟INE permeten aproximar quina ha estat l‟evolució de la productivitat del conjunt de l‟economia catalana. L‟any 2011 la destrucció d‟ocupació ha permès per tercer any consecutiu fer incrementar la productivitat, el 2,8%. Així, en els darrers tres anys la productivitat de l‟economia catalana acumula un creixement del 9,1%, com a conseqüència de la forta destrucció d‟ocupació, del -9,1%, mentre que el PIB generat s‟ha reduït un -2,6%.

CERES

pàg. 6

Evolució de la productivitat per persona. Catalunya. 2008-2011

2008-2009 2009-2010 2010-2011 2008-2011

PIB a pm real -3,7% 0,3% 0,8%

-2,6%

Persones ocupades -6,4% -2,8% -1,9%

-10,8%

Productivitat (PIB per persona ocupada) 2,9% 3,2% 2,8% 9,1% Font: elaboració pròpia a partir de dades de Comptabilitat Regional de l‟INE.

El modest creixement l‟activitat econòmica interna al llarg del 2011 està estretament relacionat amb el comportament de la demanda interna que es redueix el -1,8% i cau per quart any consecutiu, empitjorant la seva evolució a mesura que avançava l‟any. Només la significativa millora del saldo amb l‟estranger ha permès que acabés l‟any amb un creixement positiu del PIB pel conjunt del 2011. Amb la nova base 2008 de càlcul de la comptabilitat nacional, Catalunya mostra per primera vegada un saldo positiu de les seves relacions amb l‟estranger de fins a 3.820 milions d‟€, que conjuntament amb el saldo positiu de les relacions amb la resta d‟Espanya, que tot i així es redueix, fa que el saldo amb l‟exterior aporti 2,5 punts percentuals al creixement del PIB català.

Tots els components de la demanda interna experimenten un retrocés el 2011. La despesa de consum de les llars cau el -0,2%, afectada per la negativa evolució de l‟ocupació. La despesa de consum de les administracions públiques a Catalunya s‟ha reduït el -3,1%, respecte del 2010, reflectint els ajustos pressupostaris de la Generalitat pel 2011. Mentre que la despesa en inversió es redueix el -5,8% respecte del 2010, i mostra taxes negatives de creixement per quart any consecutiu. Es redueix tant la despesa de béns d‟equipament i altres, el -0,6%, com la despesa en construcció, el -5,6%, afectada tant per la paralització en la construcció d‟habitatge com pel retrocés en l‟obra civil derivada dels ajustos pressupostaris. La contribució positiva del sector exterior, de 2,5 punts percentuals, respon fonamentalment a l‟evolució del saldo amb l‟estranger, que fa una aportació positiva de 3,2 punts percentuals a l‟augment del PIB, mentre que el saldo amb la resta d‟Espanya segueix reduint el seu saldo positiu i fa una aportació negativa al creixement del PIB de -0,7 punts percentuals. En aquest sentit, i segons les noves dades publicades de comptabilitat nacional de l‟Idescat amb base 2008, el saldo positiu amb la resta d‟Espanya s‟ha anat reduint de forma acusada des de l‟inici de la crisi.


pàg. 7

15.40114.218 14.393

16.87117.848

19.20718.258

17.566

14.593

8.012

6.431

4.643

2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011

Saldo comercial i de serveis de Catalunya amb la resta d'Espanya. milions d'euros

Saldo amb la resta d'Espanya

Font: elaboració pròpia a partir de dades de l‟Idescat.

La debilitat de la demanda interna el 2011, i la reducció del consum de les famílies ha tingut com a conseqüència una caiguda respecte l‟any 2010 en les importacions de l‟estranger (tant de béns i serveis, com del consum de residents a l‟estranger), amb una reducció en termes reals del -2,8%. Paral·lelament, segueixen incrementant amb força intensitat les exportacions a l‟estranger (tant de béns i serveis com, en menor mesura, de consum de no residents en el territori català), amb un augment en termes reals del 7,5%. Així, el tradicional saldo negatiu de Catalunya amb l‟estranger passa a tenir un valor positiu de 3.820 milions d‟€ que explica l‟aportació positiva al creixement del PIB de 3,2 punts percentuals.

PIB via demanda en termes nominals. Taxes de creixement reals

2010 2011 Pes s/PIB

2011 Creix. 09 Creix. 10 Creix. 11

PIB pm 205.555 210.150 100,0% -4,0% 0,4% 0,7%

Demanda interna 199.912 201.687 96,0% -5,4% -0,2% -1,8%

Despesa consum llars (1) 119.156 122.915 58,5% -4,7% 1,2% -0,2%

Despesa consum administracions públiques 35.721 34.957 16,6% 7,6% 1,0% -3,1%

Formació bruta de capital (2) 45.035 43.815 20,8% -14,5% -4,5% -5,1%

Béns d'equipament i altres 18.887 19.702 9,4% -13,7% 3,1% -0,6%

Construcció 25.239 23.278 11,1% -15,2% -9,7% -8,3%

Saldo exterior (3)(4) 5.643 8.463 4,0% 1,2% 0,5% 2,5%

Saldo amb l'estranger (4) -788 3.820 1,8% 3,0% 1,7% 3,2%

Exportacions de béns i serveis 64.595 72.313 34,4% -12,5% 15,2% 7,5%

Exp. béns i serveis 55.401 62.442 29,7% -13,3% 17,3% 7,9%

Consum dels no residents al territori 9.194 9.871 4,7% -7,9% 3,9% 5,2%

Importacions de béns i serveis 65.383 68.492 32,6% -19,2% 9,0% -2,8%

Imp. béns i serveis 63.064 66.492 31,6% -19,1% 9,3% -2,3%

Consum dels residents a l'estranger 2.319 2.001 1,0% -20,1% 1,9% -16,0%

Saldo amb la resta d'Espanya (4) 6.431 4.643 2,2% -1,8% -1,2% -0,7% (1) Inclou la despesa en consum de les institucions sense finalitat de lucre al servei de les llars. (2) Inclou la variació d'existències. (3) Inclou el saldo amb l'estranger i amb la resta d'Espanya. (4) Els saldos vinculats al comerç exterior es presenten en contribucions al creixement del PIB. Font: Idescat.

Des de la perspectiva de l‟oferta, la debilitat del creixement de l‟activitat econòmica té lloc com a conseqüència de la reducció de l‟activitat de la construcció, i del debilitament a mesura que

CERES

pàg. 8

avançava l‟any de l‟activitat industrial, especialment pel que fa a la producció d‟energia (indústries extractives i subministrament d‟energia elèctrica, gas vapor i aigua) que cau el -3%, mentre que l‟activitat manufacturera industrial creix el 2,5%. Paral·lelament, els serveis han anat desaccelerant el seu creixement al llarg de l‟any, amb un augment de l‟1,3%, especialment com a conseqüència dels ajustos pressupostaris amb una important desacceleració dels servei de no-mercat (Administració Pública, educació i Sanitat, i Serveis socials) amb tímid creixement del 0,7%. Mentre que els serveis de mercat creixen l‟1,4%. Finalment, el sector de l‟agricultura catalana experimenta un creixement de l‟1,1% en termes reals de la seva producció al llarg de l‟any.

Valor afegit brut a preus bàsics. Taxes de creixement reals

2010 2011 Pes s/PIB Creix. 09 Creix. 10 Creix. 11

PIB pm 205.555 210.150 100,0% -4,0% 0,4% 0,7%

Agricultura 1.959 1.840 0,9% 4,6% -0,3% 1,1%

Indústria i Energia 36.888 39.361 18,7% -11,8% 2,1% 1,7%

Energia 5.339 5.793 2,8% 4,5% 3,3% -3,0%

Indústria 31.549 33.568 16,0% -14,0% 1,9% 2,5%

Construcció 21.139 20.516 9,8% -6,2% -7,3% -4,7%

Serveis 128.759 132.169 62,9% -1,1% 1,5% 1,3%

Comerç, Hoteleria, Finances i Altres serveis 101.386 104.875 49,9% -2,1% 1,3% 1,4%

Adm. Pública, Educació, Sanitat, i Serveis socials 27.373 27.293 13,0% 2,9% 2,0% 0,7%

Impostos nets s/productes 16.810 16.265 7,7% -5,8% -1,4% 1,4%

Nota: Impostos nets s/ producte: IVA + Impostos i drets sobre importacions + Impostos sobre productes (Impostos especials sobre gasolines, tabacs, alcohols i assegurances + Impostos sobre transmissions i actes jurídics documentats + Combinacions aleatòries + Impostos sobre construccions, instal·lacions, obres....) - Subvencions sobre productes: Feoga-garantia, Ifob, ajudes a empreses públiques: RENFE, Hunosa, Correus, empreses municipals de transport... Font: Idescat.

1.1.1. L’activitat del sector industrial L‟activitat industrial es desaccelera al llarg del 2011 i frena la seva recuperació, amb un increment real del VAB industrial de l‟1,7%, i amb una caiguda de la seva activitat en el quart trimestre de l‟any. L‟índex de producció industrial, que mesura l‟evolució de les quantitats produïdes en les activitats industrials, i que ens permet obtenir una visió més desagregada de l‟activitat industrial, ha tingut una reducció al llarg del 2011 del -1,3%, amb una caiguda de la producció en tots els grans components industrials en el darrer trimestre de l‟any. El conjunt de la producció de béns de consum (durador i no durador) cau el -1,0%, amb un retrocés tant en la producció de béns de consum durador, que s‟afegeix a la dels tres darrers anys, com en la producció de béns de consum no durador; la producció de béns intermedis i d‟energia, es redueixen el -4,8% i el -9,1% respectivament; mentre que l‟activitat en béns d‟equipament es recupera amb un creixement del 3,5%, tant pel que fa al sectors de Material de transport com al de Maquinària i altres.


pàg. 9

Índex de producció industrial (IPI) per grans sectors industrials. Taxes de variació interanuals (%)

Índex general

Béns consum

Béns de consum durador

Béns de consum no durador

Béns equipament

Estr. meta.i mat.transp.

Maquinària i altres

Béns intermedis

Miner. no metal. ni ener.,quim.

Altres béns intermedis Energia

2007 2,0% 3,1% 7,5% 2,3% 4,0% 1,8% 7,5% 1,0% 1,9% 0,5% -3,3%

2008 -10,4% -1,2% -18,0% -7,2% -11,7% -17,4% -16,5% -6,6% -17,8% -8,8% -1,5%

2009 -27,5% -18,2% -26,1% -26,6% -20,4% -43,0% -21,3% 5,8% -30,8% -7,1% -10,3%

2010 23,0% 11,3% -17,7% 43,9% -1,8% 34,4% 10,3% -25,8% 23,1% -13,2% 19,9%

2011 -1,3% -1,0% -17,8% -0,1% 3,5% 8,9% 4,0% -4,8% -4,2% -2,9% -9,1%

Gener/2011 25,9% 48,0% -23,1% 40,9% -2,2% 176,8% -0,9% -18,3% 19,9% -10,1% 34,9%

Febrer/2011 -0,6% -3,4% -23,1% -1,4% 13,0% 10,9% 16,8% 3,3% -1,4% 5,8% -24,0%

Març/2011 -1,8% -3,8% -22,8% -1,9% 4,7% 10,2% -3,4% 3,5% 3,1% 3,6% -23,7%

Abril/2011 -8,7% -11,9% -27,6% -10,3% -1,9% -3,6% 0,6% -3,9% -3,1% -4,2% -23,9%

Maig/2011 3,5% 5,9% -9,5% 7,3% 14,7% 9,0% 22,8% -0,1% -4,6% 2,2% -14,9%

Juny/2011 -1,9% -3,0% -18,7% -1,5% -0,8% -0,1% -1,9% -3,5% -9,8% -0,1% 5,8%

Juliol/2011 -3,8% -4,6% -10,2% -4,0% -0,7% 0,0% -1,3% -5,0% -7,0% -3,9% -3,6%

Agost/2011 4,8% 5,8% -18,8% 7,5% 21,9% 22,3% 21,2% -0,8% -4,3% 1,5% -0,5%

Setembre/11 1,3% 1,4% -6,4% 2,0% 9,4% 15,5% 1,1% -2,4% -6,5% -0,6% -1,8%

Octubre/11 -5,3% -4,2% -13,1% -3,5% 2,1% -5,6% 13,9% -9,0% -7,4% -9,7% -10,9%

Novembre/11 -9,1% -8,8% -22,7% -7,7% -5,0% -3,5% -7,3% -11,2% -18,5% -7,7% -12,1%

Desembre /11 -9,9% -12,2% -14,9% -11,9% -1,4% -3,8% 0,8% -8,0% -3,5% -10,3% -21,8%

Font: Idescat.

La majoria de branques d‟activitat passen d‟increments del seu nivell de producció l‟any 2010 a variacions negatives dels seus nivells de producció el 2011. Onze branques d‟activitat experimenten reduccions de la seva producció. Sis d‟elles empitjoren el seu comportament respecte l‟any precedent, són: Material i equips elèctrics, electrònics i òptic; Fabricació de productes farmacèutics; Altres manufactures; Energia elèctrica gas, vapor, i aire condicionat; Paper, arts gràfiques i suports enregistrats i Indústries químiques. Mentre que cinc d‟elles mantenen caigudes de l‟activitat si bé inferiors a les de l‟any precedent. Són: Indústries extractives; Fabricació d‟altres productes minerals no metàl·lics; Producció de cautxú i matèries plàstiques; Metal·lúrgia, i producció de productes metàl·lics i Tèxtil, confecció, cuir i calçat. Mentre que només tres branques d‟activitat experimenten creixements de la seva producció. En dos casos aquest increment és menys intens que el de l‟any precedent. Són: Fabricació de maquinària i equips mecànics i Alimentació Begudes i tabac. I en el darrer cas, en la branca de Fabricació material de transport, té lloc una recuperació de la producció respecte de l‟any precedent.

CERES

pàg. 10

-18,3%

-13,1%

-11,2%

-7,2%

-6,8%

-5,4%

-4,6%

-3,1%

-1,9%

-1,7%

-1,3%

-0,4%

1,2%

4,5%

4,6%

4,9%

-60,0% -40,0% -20,0% 0,0% 20,0% 40,0% 60,0% 80,0%

Ind. extract.

Alt. minerals no metàl.

Mat. i equ. elèct., electr. i òptic

Prod. Farmac.

Altres manuf.

Cutxú i plàstics

Energ elec, gas i vapor

Metal·lúrg. i prod. met.

Paper i art.graf.

Text. confecció, cuir, i calçat

Total sector industrial

Química

Total indúst. manuf.

Fabric maqui.

Alim., begu. i tabac

Fabric. m. transp.

Evolució produccíó industrial. Taxa de creixement real interanual. Catalunya

2011 2010 2009

Les expectatives empresarials respecte de l‟evolució del sector que havien millorat durant la primera meitat de l‟any tornen a empitjorar en la segona. A gener del 2012, l‟indicador de clima industrial mostra unes opinions amb una valoració encara negativa de l‟evolució de l‟activitat si bé lleugerament millors que les que hi havia el mes de desembre del 2011. Aquestes perspectives segueixen situant-se entre les pitjors que ha enregistrat aquest indicador des de l‟any 1995. Així, en el mes de gener del 2012 el saldo de respostes negatives supera el de respostes positives, situant-se l‟indicador general en -20,5 punts, un valor pitjor que els seus valors mitjans pels anys 2010 i 2011. Per grups de béns, la producció de béns d‟inversió és on les expectatives es mantenen més negatives, situant-se l‟indicador el mes de gener del 2012 en un valor del -31,2 i empitjorant respecte el principi de l‟any 2011. La producció de béns intermedis que havia mostrat una línia relativament ascendent de les expectatives empresarials fins al mes de juny del 2011, empitjora la seva valoració a partir de la segona meitat de l‟any, amb un valor de l‟indicador del -24,8% el mes de gener del 2012. Finalment, la producció de béns de consum manté les seves expectatives negatives al llarg de l‟any, amb un valor de l‟indicador el mes de gener del 2012 del -12,1, un registre molt similar al del mes de gener del 2011.


pàg. 11

Indicador de clima industrial (ICI). Per destinació econòmica dels béns. Saldos (%)

Índex general Béns consum Béns inversió Béns intermedis

2006 -2,1 -2,6 -1,0 -2,3 2007 -0,7 -1,3 -0,7 0,4 2008 -21,2 -12,2 -25,8 -28,4 2009 -33,3 -21,5 -46,8 -37,5 2010

-18,6 -10,5 -29,2 -20,8

2011

-16,0 -10,5 -22,2 -18,0

Índex general Béns consum Béns inversió Béns intermedis 2011 Gener -15,3 -12,6 -12,5 -20,3 Febrer -8,8 -6,3 -13,1 -8,1 Març -11,8 -12,6 -13,4 -10,2 Abril -14,4 -10,0 -25,8 -12,1 Maig -14,7 -7,3 -25,7 -15,9 Juny -11,2 -8,9 -13,7 -9,3 Juliol -17,0 -9,9 -27,3 -20,7 Agost -16,3 -13,1 -23,9 -13,1 Setembre -19,7 -13,4 -28,4 -23,6 Octubre -17,2 -9,8 -14,2 -21,5 Novembre -20,7 -10,3 -27,8 -28,9 Desembre -24,9 -11,4 -40,7 -32,6 Gener 2012 -20,5 -12,1 -31,2 -24,8 Font: Idescat.

-20,5

-12,1

-31,2

-24,8

-45

-40

-35

-30

-25

-20

-15

-10

-5

0

Gen11 Feb11 Mar11 Abr11 Mai11 Jun11 Jul11 Ago11 Set11 Oct11 Nov11 Des11 Gen12

Índex de Clima Industrial. Catalunya 2011. Idescat.

Saldo de respostes

Total Béns de consum Béns d'inversió Béns intermedis

Font: Idescat.

CERES

pàg. 12

La frenada de l‟activitat industrial ha anat acompanyada d‟un increment dels preus industrials que es situa 3,3 punts percentuals per sobre del creixement de l‟IPC. L‟increment interanual pel 2011 dels preus industrials ha estat del 6,4%, amb una acceleració dels preus respecte del 2010, tot i que els dos darrers mesos de l‟any es frena relativament aquest augment amb una taxa interanual dels preus industrials el mes de desembre del 4,9%. L‟increment dels preus dels béns industrials respon especialment a l‟evolució del preus de la producció d‟energia, com a conseqüència principalment de l‟increment dels preus del petroli, amb un augment interanual pel 2011 del 17,5%, i per l‟evolució del preus dels béns intermedis amb un augment del 7,0%. Mentre que els preus dels béns d‟equip (tant d‟estructures metàl·liques i material de transport, com de maquinària i altres) segueixen pràcticament estancats amb un creixement del 0,8%. Pel que fa als béns de consum (tant durador com no durador) mantenen un comportament moderat dels seus preus, si bé amb augments superiors als dels dos anys precedents, amb un increment del 2,3%.

Índex de preus industrials (base 2005) per destinació econòmica dels béns. Taxes de creixement interanuals i mitjana de les taxes de creixement. (%)

Índex general

Béns consum

Béns de consum durador

Béns de consum no durador

Béns equipament

Estr. meta.i mat.transp.

Maquinària i altres

Béns intermedis

Miner. no metal. ni ener.,quim.

Altres béns intermedis Energia

2007 3,6% 2,6% 1,3% 2,8% 2,3% 2,2% 2,7% 6,2% 5,5% 6,6% 1,3%

2008 5,8% 4,1% 2,2% 4,3% 2,3% 2,0% 2,9% 5,1% 5,1% 5,1% 14,6%

2009 -3,4% 0,0% 0,7% -0,2% 1,6% 1,0% 3,0% -5,8% -6,0% -5,6% -9,7%

2010 2,4% 0,0% -0,5% 0,1% 0,6% 0,7% 0,3% 3,4% 3,1% 3,5% 7,2%

2011 6,4% 2,5% 1,7% 2,6% 0,8% 0,8% 1,0% 7,0% 4,7% 8,3% 17,5%

Gener/2011 6,1% 1,6% 1,0% 1,6% 1,5% 2,1% 0,2% 7,3% 5,1% 8,5% 17,1%

Febrer/2011 6,7% 2,1% 1,0% 2,3% 0,8% 1,2% 0,0% 8,2% 4,7% 10,1% 18,7%

Març/2011 7,0% 2,3% 1,6% 2,4% 0,8% 1,1% 0,0% 8,8% 6,1% 10,1% 18,9%

Abril/2011 6,8% 2,5% 2,2% 2,6% 0,8% 1,1% 0,5% 8,0% 5,0% 9,5% 17,6%

Maig/2011 6,7% 2,9% 1,6% 3,1% 1,6% 1,8% 1,0% 8,0% 5,2% 9,5% 15,3%

Juny/2011 6,6% 3,0% 1,4% 3,1% 1,0% 0,8% 1,4% 7,8% 4,7% 9,4% 16,8%

Juliol/2011 6,9% 2,8% 2,2% 2,9% 1,1% 0,7% 1,9% 8,0% 4,9% 9,7% 17,6%

Agost/2011 6,5% 2,9% 2,3% 3,0% 1,0% 0,7% 1,6% 7,3% 5,0% 8,5% 17,0%

Setembre/2011 6,3% 2,5% 2,1% 2,6% 0,4% 0,3% 0,5% 6,9% 4,5% 8,1% 18,4%

Octubre/2011 6,1% 2,4% 2,1% 2,5% 0,7% 0,3% 1,6% 5,8% 4,5% 6,5% 18,2%

Novembre/2011 5,8% 2,7% 2,0% 2,9% 0,4% -0,2% 1,6% 5,1% 3,7% 5,7% 18,2%

Desembre/2011 4,9% 2,3% 1,4% 2,5% 0,2% -0,5% 1,6% 3,5% 3,4% 3,7% 16,3%

Font: Idescat.

La frenada de la recuperació en l‟activitat industrial conjuntament amb l‟augment dels seus preus s‟han vist acompanyades segons les previsions oficials amb un tímid increment nominal de la inversió industrial pel 2011 de l‟1,1%. Cal tenir present, que una part d‟aquest increment nominal incorpora l‟augment dels preus dels béns d‟equip en la indústria del 0,8%, per aquella inversió que es satisfaci amb producció interna, i l‟increment dels costos de la construcció, que ha estat el 2011 de l‟1,9%, i per tant, el creixement real de la inversió industrial haurà estat amb molta probabilitat negatiu o pràcticament nul. El moderat increment en la inversió té lloc per la recuperació en el conjunt de quatre grans activitats industrials: en la de Productes alimentaris, begudes i tabac, en el sector de l‟Automòbil,


pàg. 13

en les activitats de Béns d‟equipament, i en la producció de Béns de consum no durador. Mentre que això contrasta amb la reducció de la despesa nominal en les activitats de l‟Energia i l‟aigua i en la producció de Béns de consum durador i no durador, o el seu estancament en la de Béns intermedis. Tot i així, les expectatives de despesa d‟inversió s‟estima que es frenaran en el seu conjunt per l‟any 2012 amb un augment previst de tan sol el 0,2% durant aquest any.

Inversió Industrial a Catalunya. Taxes de variació interanual a preus corrents

2007 2008 2009 2010 2011(p) 2012(e)

Energia i aigua 9,1% 14,1% -10,9% -14,3% -10,8% 12,6%

Béns de consum durador 6,1% -5,0% -31,5% -7,3% -12,9% -17,8%

Béns d‟equipament -23,7% -7,5% -29,2% -6,1% 6,1% 5,9%

Béns intermedis 4,1% -6,8% -29,5% 0,2% 0,4% -5,4%

Béns de consum no durador 12,8% -4,2% -21,3% -1,3% 6,6% 15,3%

Productes alimentaris, begudes i tabac 10,6% 0,5% -26,6% -20,3% 13,2% -9,1%

Automòbil -7,3% 26,6% -23,2% -10,7% 15,8% 9,9%

Total 2,9% 2,2% -22,9% -8,5% 1,1% 0,2% (p) dades provisional de l‟Informe de Tardor 2011 de la Inversió Industrial a Catalunya. (e) dades estimades de l‟Informe de Tardor 2011 de la Inversió Industrial a Catalunya. Nota: des de la Tardor de 2010 els resultats de l‟Enquesta d‟Inversió Industrial a Catalunya es classifiquen d‟acord amb la versió actualitzada de la Classificació Catalana d‟Activitats Econòmiques (CCAE-09), la qual cosa ocasiona una ruptura potencial en les sèries de la inversió industrial a partir d‟aquesta data. Font: Direcció General d‟Indústria de la Generalitat de Catalunya.

L‟evolució de la producció i el VAB industrial s‟han traduït en una destrucció neta d‟ocupació en la indústria. Així el 2011 té lloc d‟una destrucció neta d‟ocupació (assalariats i no assalariats) del -6,1%, intensificant la caiguda del darrer any, amb 36.600 ocupats menys que el 2010. El nombre d‟ocupats es situa en 567 milers. Aquesta caiguda segueix essent menys intensa en la població assalariada industrial, amb una caiguda del -5,8% i 31,9 milers d‟assalariats menys que el 2010, que en la població de treball autònom, que amb una caiguda del -8,6% perd 4,7 milers d‟autònoms respecte del 2010.

CERES

pàg. 14

76

2,4

749,1

625,2

603,6

567,0

695,4

680,7

563,5

54

9,0

517,0

67

,0

68

,3

61

,7

54,6

50,0

-3,3%

-0,1%

-16,5%

-3,4%

-6,1%

-18%

-16%

-14%

-12%

-10%

-8%

-6%

-4%

-2%

0%

0

100

200

300

400

500

600

700

800

900

2007 2008 2009 2010 2011

taxa

crei

x,

inte

ranu

al

miler

s

Població Ocupada Indústria EPA. Catalunya. ocupació indústria

Població Assalariada

Població Autònoma

taxa creix. anual

(*) A partir del 2008, les dades sectorials corresponen a la nova Classificació catalana d'activitats econòmiques CCAE-2009 i, per tant, els valors absoluts no són comparables amb els dels anys anteriors. La taxa de creixement entre l‟any 2007 i 2008 es calcula amb dades homogènies i per tant comparables. Font: Idescat.

Les dades d‟afiliació a la Seguretat Social en la indústria també indiquen una reducció de l‟afiliació global del -3,2% pel 2011, essent el nombre mig d‟afiliats (amb dades del darrer dia del mes) de 475 milers per aquest darrer any, i amb un pes dels afiliats en el Règim General i els règims especials per compte aliena (que només comptabilitzen treballadors assalariats) del 91,2%, essent el restant 8,8% treballadors afiliats en Règims especials per compte propi.


pàg. 15

603.2

94

583.8

22

519.5

04

490.8

91

474.9

69

54

6.8

88

528.2

73

468.4

67

442.0

78

427.6

99

56.4

06

55.5

49

51

.03

7

48

.81

3

47

.27

0

0,4%

-3,2%

-11,9%

-5,5%

-3,2%

-14%

-12%

-10%

-8%

-6%

-4%

-2%

0%

2%

0

100.000

200.000

300.000

400.000

500.000

600.000

700.000

2007 2008 2009 2010 2011

tax

a cr

eix

, in

tera

nu

al

Afiliació Indústria. Catalunya. afiliació total

Afiliació Règim general

Afiliació Règims especials compte propi

taxa creix. anual

Nota: Els valors absoluts del 2009, 2010 i 2011 responen a la nova CCAE 2009 i no són comparables amb els dels anys anteriors. La taxa de creixement entre l‟any 2008 i 2009 es calcula amb dades homogènies i per tant comparables de l‟afiliació total, publicades pel Departament de Treball de la Generalitat. Font: Seguretat Social, mitjana de les dades mensuals a últim dia de mes.

1.1.2. L’activitat del sector de la construcció El sector de la construcció segueix mantenint una caiguda de la seva activat, amb una reducció del seu VAB en termes reals del -4,7% el 2011, molt similar a la de l‟any precedent.

Les dades de consum de ciment pel 2011 segueixen caient a nivells elevats, amb una reducció del -21,1%, i un consum de 2.748 milers de tones mètriques, el nivell de consum més baix des de l‟any 2000.

CERES

pàg. 16

6.831

7.8058.060

6.221

4.382

3.483

2.748

2,4%

14,3%

3,3%

-22,8%

-29,6%

-20,5% -21,1%

-35%

-30%

-25%

-20%

-15%

-10%

-5%

0%

5%

10%

15%

20%

0

1.000

2.000

3.000

4.000

5.000

6.000

7.000

8.000

9.000

2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011

% d

e cr

eix

emen

t

mil

ers

de

ton

es m

ètri

ques

Consum de ciment 2005-2011. Catalunya.

Milers de Tones i taxa de creixement interanual

Consum ciment anual taxa creix. anual

Nota: el consum acumulat del 2011 són dades provisionals. Font: Idescat.

La caiguda de l‟activitat del sector de la construcció el 2011 està relacionada tant amb la caiguda en l‟activitat de construcció d‟habitatge, principalment d‟obra nova, mentre que es manté la rehabilitació que segueix guanyant pes dins del sector, com amb la important davallada en l‟obra civil. En relació a la construcció d‟habitatges aquest retrocés es posa de manifest en la forta caiguda tant del nombre d‟hipoteques constituïdes sobre habitatges urbans, com del valor acumulat del seu capital, amb caigudes del -32,9% i del -35,5%, respectivament, i cau així el valor mig de les hipoteques, amb una reducció del -3,9%.

Hipoteques constituïdes sobre habitatges urbans.

Capital en milers d'euros, valor mig de les hipoteques en euros

Hipoteques sobre habitatges urbans

Nombre Capital Valor mig

2006 243.346 41.329.225 169.837

2007 196.457 36.160.056 184.061

2008 119.315 19.787.027 165.839

2009 94.277 12.079.974 128.133

2010 94.752 12.179.760 128.544

2011 63.584 7.851.706 123.486 Nota: valors nominals de les hipoteques constituïdes per habitatges (construïts i projectats, i de segona mà) a Catalunya. Les dades de l‟any 2011 són provisionals. Font INE.


pàg. 17

Aquesta caiguda del valor mig de les hipoteques és principalment conseqüència de l‟efecte de la caiguda del preu dels habitatges al llarg del 2011, que es redueix en termes mitjans un -6,01%, mentre que en termes mitjans torna a repuntar l‟euríbor al llarg de l‟any, que passa de l‟1,35% l‟any 2010, al 2,0% el 2011, i que les entitats financeres han traslladat al tipus d‟interès hipotecari, que incrementa del 2,77% al 3,38% en mitjana anual.

12,0%

6,3%

2,8%

-6,3%

-3,0%

-6,0%

10,3%

5,8%

1,0%

-7,2%

-3,7%

-5,5%

2006 2007 2008 2009 2010 2011

Evolució Index de preus generals de l'habitatge. Catalunya i Espanya.

Catalunya Espanya

Font: dades del Ministeri de Foment.

Pel que fa a les perspectives d‟iniciar habitatges, s‟observa una reducció del -17,5% en el nombre d‟habitatges iniciats segons visats de direcció d‟obres dels col·legis d‟aparelladors2, les noves promocions han estat de 15.294. Si bé es mantenen els visats relacionats amb habitatges que està previst rehabilitar o ampliar, amb una petita reducció del -1,6%, s‟intensifica de nou la davallada en els visats d‟obres d‟habitatges nous, que es redueixen el -32,5%.

Habitatges en construcció segons visats de direcció d’obres dels col·legis d’aparelladors. Catalunya. 2005-2011

Nombre d'habitatge % de variació

Total Obra nova

A reformar, restaurar o ampliar

Total Obra nova A reformar, restaurar, o

ampliar

2005 118.630 109.144 9.486 13,3% 13,0% 17,1%

2006 131.517 125.506 6.011 10,9% 15,0% -36,6%

2007 88.391 84.842 3.549 -32,8% -32,4% -41,0%

2008 28.797 26.452 2.345 -67,4% -68,8% -33,9%

2009 16.607 11.554 5.053 -42,3% -56,3% 115,5%

2010 18.540 9.537 9.003 11,6% -17,5% 78,2%

2011 15.294 6.437 8.857 -17,5% -32,5% -1,6% Nota: Nombre d‟habitatges que està previst construir o rehabilitar. Font: Ministeri de Foment.

1.- Variació mitjana de l‟Índex de preus generals de l‟habitatge a Catalunya segons dades del Ministeri de Foment.

2.- L‟estadística d‟habitatges en construcció segons visats de direcció d‟obres dels col·legis d‟aparelladors reflecteix el nombre de nous

habitatges que està previst construir o rehabilitar.

CERES

pàg. 18

Pel que fa al nombre d‟habitatges acabats, les dades indiquen una nova caiguda de l‟activitat constructora, amb una reducció dels habitatges acabats del -6,9% respecte del 2010, si bé menys intensa que les dels anys anteriors. Així, conjuntament amb les dades d‟habitatges previstos de construir, l‟activitat de la construcció d‟habitatges ha tingut uns efectes negatius sobre el VAB i l‟ocupació del sector de la construcció.

Habitatges acabats segons certificats finals d’obra dels col·legis d’aparelladors. Catalunya. 2006-2011

Núm. habitatges Variació absoluta % de variació

2006 72.901 -2.541 -3,4%

2007 74.802 1.901 2,6%

2008 66.667 -8.135 -10,9%

2009 36.249 -30.418 -45,6%

2010 19.398 -16.851 -46,5%

2011 18.064 -1.334 -6,9% Font: Idescat.

Les dades de licitacions oficials d‟obra, tornen a accentuar la seva caiguda respecte del 2010, i cauen per cinquè any consecutiu. Així, la licitació oficial d‟obres (en data de publicació) pel 2011 acumula un valor de 1.188,8 milions d‟euros, un -66,1% menys que el 2010. La reducció té lloc tant en la licitació en l‟obra civil, que cau un -65,6% respecte del 2010, com en la licitació en obres d‟edificació amb una reducció del -66,5% respecte del 2010. L‟evolució de licitacions oficials d‟obra és un indicador avançat de l‟activitat constructora induïda pel sector públic, en la mesura que ens mostra dades pressupostades, si bé no necessàriament executades, de les administracions públiques.

2.067,72.551,1

2.156,8 1.915,9 1.838,71.544,3

531,8

3.145,4

5.029,5

4.905,7

4.330,63.900,1

1.961,0

657,2

5.213,0

7.580,6

7.062,5

6.246,6

5.738,7

3.505,1

1.188,8

0

1.000

2.000

3.000

4.000

5.000

6.000

7.000

8.000

2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011

Licitació oficial d'obres (data de publicació) 2005-2011. Catalunya, milions d'euros

Edificació Obra civil Total

Font: Idescat.


pàg. 19

La caiguda de l‟activitat constructora es segueix traduint en una important destrucció de llocs de treball en el sector. Les dades de treballadors afiliats en alta laboral a tots els règims de la Seguretat Social en el sector de la construcció així ho posen de manifest. El nombre de treballadors afiliats es situa en termes mitjans de l‟any 2011 en 223,9 milers, amb una reducció interanual del -14,2%. La destrucció d‟ocupació segueix afectant amb més intensitat al treball assalariat que a l‟autònom, amb unes reduccions del -17,2% i del -7,5%, respectivament.

38

5.8

63

348.3

50

297.2

55

26

0.8

66

22

3.9

29

282.2

12

24

7.4

03

20

6.4

33

17

9.5

94

148.7

62

103.6

51

100.9

48

90

.822

81

.27

2

75

.16

7

4,1%

-9,7%

-19,5%

-12,2%

-14,2%

-25%

-20%

-15%

-10%

-5%

0%

5%

10%

0

50.000

100.000

150.000

200.000

250.000

300.000

350.000

400.000

450.000

2007 2008 2009 2010 2011

tax

a cr

eix,

inte

ran

ual

Afiliació Construcció. Catalunya.afiliació total

Afiliació Règim general


taxa creix. anual

Nota: Els valors absoluts del 2009, 2010 i 2011 responen a la nova CCAE-2009 i no són comparables amb els dels anys anteriors. La taxa de creixement entre l‟any 2008 i 2009 es calcula amb dades homogènies i per tant comparables, publicades pel Departament de Treball de la Generalitat de Catalunya. Font: Seguretat Social, mitjana de les dades mensuals a últim dia de mes.

Les dades d‟ocupació del sector de la Construcció de l‟EPA, també mostren una important caiguda de l‟ocupació (assalariada i no assalariada) pel 2011 del -15,1% respecte del 2010, fins als 237,3 milers d‟ocupats. Aquesta caiguda ha afectat amb més intensitat al treball autònom que al treball assalariat, amb unes reduccions del -32,1% i del -9,0%, respectivament.

CERES

pàg. 20

439,5

398,5

32

5,2

27

9,4

23

7,3

341,4 299,0

245,3

20

5,9

187,498,1 9

9,6

80,0

73,5

49,9

7,1%

-10,5%

-18,4%

-14,1%-15,1%

-20%

-15%

-10%

-5%

0%

5%

10%

0

50

100

150

200

250

300

350

400

450

500

2007 2008 2009 2010 2011

taxa

crei

x,

inte

ranual

mil

ers

Població Ocupada Construcció EPA. Catalunya.

ocupació construcció


Població Autònoma

taxa creix. anual

(*) A partir del 2008 les dades sectorials corresponen a la nova Classificació catalana d'activitats econòmiques CCAE-2009, i per tant els valors absoluts no són comparables amb els dels anys anteriors. La taxa de creixement entre l‟any 2007 i 2008 es calcula amb dades homogènies i per tant comparables. Font: Idescat.

Finalment, els costos de construir l‟any 2011es mantenen relativament estables, amb un increment de l‟1,9%. Aquest moderat repunt del cost de la construcció global respon a l‟evolució dels costos en l‟obra civil, on han incrementat el 5,4%, mentre que en la edificació els costos incrementen el 0,6%.

Índex de costos de construir. Base 100 = 1994. Taxes de creixement interanual (%)

Total Edificació Obra civil

2006 5,7% 5,5% 6,7%

2007 5,2% 5,4% 4,6%

2008 6,6% 5,7% 9,3%

2009

-5,6% -5,6% -5,7%

2010

0,8% -0,6% 4,7%

2011 1,9% 0,6% 5,4% Font: Idescat, i Cambra Oficial de Contractistes d‟Obres de Catalunya.


pàg. 21

1.1.3. L’activitat del sector serveis de mercat

La modesta recuperació de VAB de serveis (públics i privats), amb un creixement de l‟1,3% pel 2011, respon principalment a la recuperació d‟algunes de les activitats de serveis de mercat, que en conjunt tenen un creixement del seu VAB en termes reals de l‟1,4%. Mentre que els serveis de l‟administració pública, l‟educació, la sanitat i els serveis Socials mostren un dèbil creixement del 0,7%. El creixement de l‟activitat en els serveis de mercat també es posa de manifest en l‟evolució dels Índexs d‟activitats dels serveis de mercat. En conjunt, aquestes activitats mostren, fins al tercer trimestre del 2011, un creixement nominal de 1,7% de l‟Índex agregat per valor afegit d‟aquestes branques d‟activitat (IAVASS). En concret, mostren creixements nominals de les seves vendes sis grans grups d‟activitats de serveis: les branques d‟Activitats professionals, científiques i tècniques, el Transport i emmagatzematge, les Activitats d‟administració i serveis auxiliars, les branques d‟Informació i comunicacions, la Hoteleria, i el grup de la Resta de serveis. Tot i així, bona part d‟aquest creixement de les vendes queda contrarrestat per l‟evolució negativa del valor de les vendes del sector de Comerç.

-1,9%

-0,5%

0,3%

0,4%

1,2%

2,4%

2,5%

5,9%

1,7%

-20,0% -15,0% -10,0% -5,0% 0,0% 5,0% 10,0%

Comerç

IASS

Act. profes., científ. i tècniques

Hoteleria

Informació i comunicacions

Altres serveis

Act. admin. i serveis auxiliars

Transport i emmagatzematge

IAVASS (darrera dada 3er trim. 2011)

Evolució dels indexos d'activtats dels serveis de mercat. Taxa de variació interanual

dels indexos. Catalunya

2011 2010 2009

Nota: IPROSS (indicador agregat de l‟evolució del valor afegit brut en termes reals dels serveis de mercat); IAVASS (indicador agregat de l‟evolució del valor afegit brut en termes nominals dels serveis de mercat); IASS (indicador agregat de l‟evolució del volum de vendes dels serveis de mercat); Activitat de no comerç: inclou les activitats de serveis no comercials, Activitats professionals, científiques i tècniques, el Transport i emmagatzematge, Activitats d‟administració i serveis auxiliars, Informació i comunicacions, i Hoteleria. Font: Idescat.

CERES

pàg. 22

El sector turisme

L‟activitat del sector turisme, després d‟un estancament l‟any 2008 i un retrocés l‟any 2009, segueix essent un element impulsor de les activitats de serveis l‟any 2011, tal i com ja es va produir el 2010. Les dades d‟ocupació turística en establiments turístics mostren un increment l‟any 2011 tant del nombre de viatgers, del 4,7%, com del nombre de pernoctacions, del 5,8%, amb un destacat increment del turisme estranger que augmenta el nombre de viatgers en establiments turístics el 9,3% i el nombre de pernoctacions en el 9,1%.

18

.11

3

5.2

78

3.1

65

9.6

72

18

.05

1

5.1

42

3.0

95

9.8

03

17

.53

5

5.1

78

3.1

90

9.1

70

19

.20

5

5.4

20

3.3

89

10.3

96

20.1

02

5.3

81

3.3

59

11

.36

2

total Catalunya resta Espanya estranger

Nombre de viatgers a Catalunya en establiments turístics segons orígen. En milers de

viatgers.

2007 2008 2009 2010 2011

Nota: el nombre de viatgers respon a turistes amb almenys una pernoctació a Catalunya. Dades del 2011 provisionals Font: Idescat a partir de l‟Enquesta d‟ocupació hotelera, l‟Enquesta d‟ocupació en acampaments turístics, l‟Enquesta d‟ocupació en establiments de turisme rural i l‟Enquesta d‟ocupació d‟apartaments turístics (aquesta dada s‟obté directament de l‟INE), totes elles elaborades per l‟INE.

63

.40

0

15

.94

0

8.5

48

38

.90

1

63

.20

0

15.5

40

8.3

17

39

.32

6

60

.95

4

15

.66

0

8.5

85

36

.68

2

65.1

90

15

.61

3

9.4

75

40.1

02

68

.99

4

15.8

06

9.4

24

43.7

64

total Catalunya resta Espanya estranger

Nombre de pernoctacions a Catalunya en establiments turístics segons orígen. En

milers de pernoctacions

2007 2008 2009 2010 2011



pàg. 23

La recuperació de l‟activitat turística respon tant a la millora en l‟ocupació dels establiments hotelers, amb un increment del nombre de viatgers del 5,0%, i de les pernoctacions del 5,9%, com en l‟activitat de turisme rural i apartaments turístics que tenen un creixement del 4,8% i el 10,2% en el nombre de viatgers, respectivament. Pel que fa als establiments de càmping, aquests mostren un increment més moderat del nombre de viatgers, del 0,7%.

14.4

25

2.6

69

31

5,4

704

14.4

38

2.5

78

33

6,7

699

14

.03

1

2.4

53

33

0,8

720

15.7

28

2.4

43

29

8,3

736

16

.51

7

2.4

61

31

2,7

811

establiments hotelers càmpings turisme rural apartaments turístics

Nombre de viatgers a Catalunya en establiments turístics segons tipus d'establiment.

2007 2008 2009 2010 2011


Pel que fa a la despesa de turisme de visitants a Catalunya només disposem de dades en relació amb els viatgers d‟estrangers. L‟any 2011 aquesta despesa ha crescut el 7,2%, fins assolir els 11.273 milions d‟€. Aquest increment és conseqüència tant de l‟augment del 5,4% del nombre de turistes estrangers, com de l‟increment de la despesa mitjana dels visitant estranger, del 2,3%, i que assoleix el valor de 823 € per persona visitant i viatge.

CERES

pàg. 24

14.662,0

15.809,5 15.892,315.026,9

13.597,014.206,6

14.969,5

8.723,29.245,7

9.896,1 10.265,19.579,5

10.516,711.273,0

641,4 634,1 653,6720,2

759,2804,7 823,0

0,0

100,0

200,0

300,0

400,0

500,0

600,0

700,0

800,0

900,0

0,0

2.000,0

4.000,0

6.000,0

8.000,0

10.000,0

12.000,0

14.000,0

16.000,0

18.000,0

2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011

Turistes i despesa d'estrangers a Catalunya

Turistes en milers Despesa en milions d'€ despesa per persona en €

Nota: el nombre de turistes respon a tota persona que es desplaça a un lloc diferent del seu entorn habitual, amb una durada de menys de dotze mesos i amb almenys una pernoctació feta, i inclou viatges de primera i segona destinació. La despesa turística comprèn les despeses fetes pels visitants (turistes o excursionistes) o per compte del visitant durant el viatge a Catalunya, així com les despeses prèvies (com el bitllets d‟avió o compra del paquet turístic), per tant inclou el transport internacional del turista i els serveis que es presten als turistes en els llocs d‟origen. Font: Idescat, i EGATUR.

1.2. Altres elements de demanda

La caiguda de la demanda interna al llarg del 2011 es posa de manifest en l‟evolució de la de matriculació de vehicles i de turismes, així com en les vendes finals dels establiments comercials. De fet, la despesa de consum de les famílies en termes reals es redueix el -0.2 al llarg del 2011, i trenca amb la modesta recuperació de l‟any precedent.

1.2.1. La matriculació de vehicles

La matriculació de vehicles torna a reduir-se després de l‟increment del 2010. El 2011 s‟han matriculat 172.817 vehicles, 37.840 vehicles menys que el 2010, amb una reducció del -18,0%.


pàg. 25

386.400382.404

360.943

248.969

201.126210.657

172.817

8,5%

-1,0%

-5,6%

-31,0%

-19,2%

4,7%

-18,0%

-35%

-30%

-25%

-20%

-15%

-10%

-5%

0%

5%

10%

15%

0

50.000

100.000

150.000

200.000

250.000

300.000

350.000

400.000

450.000

2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011

taxa

crei

x.

nº

turi

smes

Matriculació del total de vehicles. Catalunya.

Total vehicles anuals taxa creix. interanual acumulada

Font: Idescat.

Aquesta reducció també es posa de manifest en la matriculació de turismes, que el 2011 amb una matriculació de 118.229 turismes s‟ha reduït en 29.497 vehicles respecte del 2010, amb una taxa de creixement del -20,0%.

263.536

248.615

230.409

162.998

141.072147.726

118.229

0,2%

-5,7%-7,3%

-29,3%

-13,5%

4,7%

-20,0%

-35%

-30%

-25%

-20%

-15%

-10%

-5%

0%

5%

10%

0

50.000

100.000

150.000

200.000

250.000

300.000

2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011

Tax

a de

crei

x.

nº tu

rism

es

Matriculació de turismes. Catalunya.

turismes anual taxa creix. interanual acumulada

FFont: Idescat.

CERES

pàg. 26

1.2.2. Compres de les famílies

El comportament de les vendes tant en les grans superfícies com en el comerç al detall recullen la caiguda de les compres de les famílies. L‟any 2008, les vendes en les grans superfícies van iniciar una caiguda tant en termes nominals com en termes reals. Al llarg de l‟any 2011 el creixement de les vendes ha seguit evolucionant de forma negativa, amb un caiguda en termes reals del -7,1%, si bé amb una caiguda menys acusada en termes nominals, del -3,3%. Aquestes taxes indiquen un increment dels preus en les vendes en les grans superfícies el 2011 del 4,1%, accelerant el creixement de preus que va tenir lloc el 2010.

2005 = 100

99,3

102,4

105,4

100,6

93,6

91,1

88,0

4,4%

3,1%2,9%

-4,5%

-7,0%

-2,7%-3,3%

-8%

-6%

-4%

-2%

0%

2%

4%

6%

75

80

85

90

95

100

105

110

2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011

Índex de vendes en grans superfícies (a preus corrents).

Catalunya

Índex vendes Creix. interanual

Font: Idescat.


pàg. 27

2005 = 100

101,8 102,4 103,0

94,6

89,3

84,8

78,8

-0,1%0,5% 0,6%

-8,1%

-5,6% -5,1%

-7,1%

-10%

-5%

0%

5%

10%

15%

20%

75

80

85

90

95

100

105

110

2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011

Índex de vendes en grans superfícies (en termes reals).

Catalunya


Font: Idescat.

El valor de les vendes al detall es redueix en termes nominals el 2011 el -2,9%. Mentre que en termes reals cau el -5,7%. Això significa que els preus en el comerç al detall han incrementat el 2011 el 3,0%, amb una acceleració també dels preus respecte del 2010.

2005 = 100

100,0

104,7

109,1

106,6

101,4103,4

100,4

4,5% 4,7%4,2%

-2,3%

-4,9%

2,0%

-2,9%

-6%

-4%

-2%

0%

2%

4%

6%

94

96

98

100

102

104

106

108

110

2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011

Índex de vendes generals en el comerç al detall (a preus corrents).

Catalunya


Font: Idescat.

CERES

pàg. 28

2005 = 100

99,9

101,3

103,2

97,2

92,593,3

87,9

1,6%

1,4%1,8%

-5,8%

-4,8%

0,8%

-5,7%

-7%

-6%

-5%

-4%

-3%

-2%

-1%

0%

1%

2%

3%

80

85

90

95

100

105

2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011

Índex de vendes generals en el comerç al detall (en termes reals).

Catalunya


Font: Idescat.

1.3. El sector exterior El saldo exterior català, com en els dos darrers anys, fa una contribució positiva, de 2,5 punts percentuals, al creixement real de l‟activitat econòmica catalana l‟any 2011. L‟evolució positiva del saldo exterior s‟explica per la millora en les relacions amb l‟estranger, mentre que empitjoren, si bé en menor mesura que l‟any 2010, les relacions amb la resta d‟Espanya. L‟increment en termes nominals de les exportacions de béns i serveis amb l‟estranger supera el creixement en termes nominals de les importacions de béns i serveis el 2011, i té com a conseqüència un saldo positiu de les relacions amb l‟estranger fins a 3.820 milions d‟euros, i ha significat una contribució positiva de les relacions amb l‟estranger al creixement real del PIB, que ha estat de 3,2 punts percentuals, a la vegada que s‟ha passat d‟un dèficit històric del saldo amb l‟estranger a un superàvit amb l‟estranger amb un pes respecte del PIB de l‟1,8%. Així, l‟increment en termes reals de les exportacions de béns i serveis, del 7,5%, contrasta amb la reducció en termes reals de les importacions de béns i serveis, del -2,8%. Paral·lelament, l‟aparició d‟un superàvit amb l‟estranger ha significat un increment de la taxa de cobertura de les exportacions de béns i serveis (pes de les exportacions sobre les importacions), millora que s‟ha fet en un context on el grau d‟obertura de l‟economia catalana amb l‟estranger ha augmentat (suma de les exportacions i importacions sobre el PIB).


pàg. 29

-4,9% -3,0% -2,9% -3,9% -5,0% -5,6% -5,8% -6,7% -4,6%-0,5% -0,4%

1,8%

73,2% 72,1%69,7%

66,5% 65,9% 66,3% 67,5% 69,1% 67,0%

55,4%

63,2%67,0%

87,5%92,0% 92,0%

89,0%85,9% 84,3% 84,2% 82,4%

87,2%

98,2% 98,8%105,6%

2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011

pes dèficit de béns i serveis sobre PIB Grau d'obertura amb l'estranger taxa de cobertura amb l'estranger

Nota: el saldo de béns i serveis amb l‟estranger inclou el consum de no residents a Catalunya i el consum de residents a l‟estranger. Font: Idescat.

Pel que fa al saldo positiu amb la resta d‟Espanya, que l‟Idescat l‟estima pel 2010 en 6.431 milions d‟euros, el 2011 s‟ha reduït fins a 4.643 milions d‟euros, amb una reducció en termes reals del 22,4%, i això fa que la seva aportació al creixement del PIB sigui de -0,7 punts percentuals. Tot i el saldo positiu de béns i serveis amb l‟estranger (saldo amb l‟estranger), les relacions comercials amb l‟estranger (saldo comercial) segueixen essent deficitàries. Les dades provisionals que publica l‟Idescat sobre les relacions comercials amb l‟estranger mostren que el dèficit comercial el 2011 s‟ha reduït el -12,5% respecte del 2010, situant-se en -16.408,3 milions d‟euros, mentre que en el 2010 el dèficit comercial havia incrementat el 15,7%. La reducció del dèficit comercial té lloc amb un destacat creixement de les exportacions, del 12,9%, i amb una desacceleració de l‟increment de les importacions, del 5,9%.

Aquesta evolució de les relacions comercials amb l‟estranger ha fet millorar la taxa de cobertura comercial (exportacions sobre importacions) de l‟economia catalana al llarg del 2011, assolint el valor mitjà del 77,2%, mentre que al llarg del 2010 va ser del 72,1%. Així mateix, s‟ha reduït el pes del dèficit comercial sobre el PIB, fins al -7,8% , a la vegada que segueix incrementant el grau d‟obertura comercial de l‟economia catalana amb l‟estranger fins al 60,3%, encara per sota dels nivells d‟obertura assolits abans de l‟inici de la crisi.

CERES

pàg. 30

Saldo Comercial mensual Catalunya. Milions d’euros

Export. Import. Dèficit

comercial

Dèficit comercial sobre PIB

Taxa de cobertura comercial

Grau d'obertura comercial

2006 47.218,8 74.787,8 -27.569,0 -14,0% 63,1% 62,1%

2007 49.679,8 80.363,2 -30.683,6 -14,7% 61,7% 62,5%

2008 50.515,4 77.234,1 -26.718,2 -12,5% 65,4% 60,0%

2009 41.461,7 57.663,9 -16.202,1 -7,9% 71,8% 48,6%

2010 48.871,5 67.621,1 -18.749,5 -9,1% 72,1% 56,7%

2011 (P) 51.085,9 66.335,3 -16.408,3 -7,8% 77,2% 60,3%

Gener 4.032,20 5.799,50 -1.767,30 - 69,5% -

Febrer 4.346,00 5.514,40 -1.168,40 - 78,8% -

Març 4.978,30 7.076,20 -2.097,90 - 70,4% -

Abril 4.216,40 5.938,70 -1.722,30 - 71,0% -

Maig 4.769,30 6.353,30 -1.584,00 - 75,1% -

Juny 4.819,40 6.062,10 -1.242,70 - 79,5% -

Juliol 5.079,30 5.701,00 -621,70 - 89,1% -

Agost 3.949,50 5.647,20 -1.697,70 - 69,9% -

Setembre 4.937,50 6.238,90 -1.301,40 - 79,1% -

Octubre 4.965,40 6.084,90 -1.119,50 - 81,6% -

Novembre 4.992,50 5.919,30 -926,80 - 84,3% -

Desembre 4.099,20 5.257,90 -1.158,70 - 78,0% - (P) dades provisionals Font: Idescat.

Analitzat per components, el saldo comercial negatiu respon, principalment, al saldo negatiu de béns intermedis, que es situa en un valor el 2011, de -14.068,7 milions d‟euros, mantenint-se pràcticament estable en relació al 2010, amb una lleugera reducció d‟aquest saldo negatiu del -2,8%, que s‟ha vist beneficiada per la lleugera depreciació de l‟euro en relació al dòlar facilitant les exportacions, tot i l‟increment del cost de les importacions de productes energètics, extracció i refinació de petroli. La millora del dèficit comercial s‟explica així, per l‟evolució del saldo de béns de consum i de béns de capital. El saldo de béns de consum, amb un dèficit acumulat el 2011 de -2.049,7 milions d‟€, ha experimentat una reducció del -32,3% del seu saldo negatiu respecte del 2010 com a conseqüència d‟un destacat increment del valor de les exportacions de béns de consum, de l‟11,9%, clarament superior a l‟increment de les importacions, del 4,9%. Mentre que el saldo de béns de capital experimenta una reducció del -76,9% del seu dèficit, en aquest cas per un increment de les exportacions del 17,5% que contrasta amb la reducció del -6,9% de les importacions respecte del 2010, amb una millora per segon any consecutiu de les exportacions dels vehicles de motor i altres materials de transport, i de la maquinària i equips mecànics. L‟estancament de l‟activitat econòmica a mesura que avançava l‟any 2011 s‟està, així, produint amb una relativa millora de la posició global dels intercanvis de béns amb l‟estranger, com a conseqüència, per una part de l‟increment de les exportacions i d‟una altra del fre de les importacions afectades sobretot per la debilitat de la demanda interna. Així, el 85,7% del dèficit comercial s‟explica per l‟intercanvi en béns intermedis (tant dels productes industrials com energètics intermedis); el 12,5% pels intercanvis en béns de consum final; i l‟1,8% restant pels intercanvis de béns de capital.


pàg. 31

-4.348,2-5.905,0

-3.570,9 -2.331,0 -3.028,9 -2.049,7

-2.373,9-2.517,4

-1.733,3-1.636,5 -1.252,3 -289,9

-20.846,9

-22.261,1

-21.414,1

-12.234,5-14.468,3

-14.068,7

-27.569,0

-30.683,4

-26.718,7

-16.202,2 -18.749,6

-16.408,3

Composició del dèficit comercial català amb l'estranger. Milions d'euros

Saldo total Saldo béns intermedis Saldo béns de capital Saldo béns de consum

Nota: 2011 dades provisionals. Font: Idescat.

La millora del dèficit comercial el 2011, ha tingut lloc en els quatre grups de béns classificats en funció del seu contingut tecnològic, si bé amb més intensitat en el saldo dels béns de contingut tecnològic alt, amb una reducció del -29,5% del seu dèficit i en els béns de baix contingut tecnològic amb una reducció del -28,0%. De totes maneres, mentre que la reducció dels dèficit en el cas dels béns de baix contingut tecnològic respon a un augment de les exportacions per sobre del creixement de les importacions, en el cas dels béns d‟alt contingut tecnològic respon a una reducció més intensa de les importacions que de les exportacions. En els altres dos casos, els béns de mitjà-alt i mitjà-baix contingut tecnològic, la reducció del dèficit respon a un increment de les exportacions superior al de les importacions. Així, en un context on a poc a poc s‟està estancant l‟activitat econòmica interna, la millora del dèficit comercial ha tingut lloc amb una alteració de la seva composició en funció del contingut tecnològic del béns intercanviats, i s‟està reduint, especialment, el pes del dèficit en béns d‟alt contingut tecnològic en favor del pes dels béns de mitjà-baix contingut tecnològic. El 2011 el saldo negatiu dels intercanvis de béns de contingut tecnològic alt i mitjà-alt explica 38,9% del dèficit comercial, i redueix en 2,8 punts percentuals el seu pes respecte del 2010. Mentre que els intercanvis de béns de contingut tecnològic baix i mitjà-baix, també deficitaris, expliquen el 61,1% restant d‟aquest dèficit, i incrementen en 2,8 punts percentuals el seu pes respecte del 2010.

CERES

pàg. 32

-3.810,5 -3.744,9 -4.674,5 -5.221,9 -4.384,4-3.036,9 -3.786,1

-2.670,9

-6.395,9 -7.470,3-7.332,7

-8.025,6

-4.883,0

-2.596,7 -1.582,6-1.355,3

-3.908,6

-4.846,4-5.682,3

-6.323,1

-5.271,0

-2.636,4-4.509,4

-4.169,1

-3.392,6

-4.083,6

-4.213,0

-4.574,2

-4.305,3

-2.582,3

-3.003,1

-2.162,1

-17.507,7

-20.145,4

-21.902,7

-24.144,4

-18.843,5

-10.852,6

-12.881,1

-10.357,6

Composició del dèficit comercial de productes industrials segons contingut tecnològic (R+D).

Catalunya amb l'estranger. Milions d'euros

Saldo total Saldo nivell tec. baix Saldo nivell tec. mitjà-baix Saldo nivell tec. mitjà-alt Saldo nivell tec. alt

Font: Idescat.

1.4. La inflació

En termes mitjans, l‟any 2011 ha mostrat una acceleració de la inflació, passant d‟un valor mig del 2,0% pel conjunt del 2010, a un valor mig del 3,3% el 2011. No obstant això, les taxes de creixement mensuals interanuals s‟han desaccelerat lleugerament en la segona meitat de l‟any, així la taxa d‟inflació interanual del mes de desembre del 2011 ha estat del 2,5%, i les perspectives pel 2012 comencen el mes de gener amb un creixement dels preus del 2,2% A la vegada, en termes mitjans el diferencial d‟inflació respecte a Espanya s‟ha reduït fins als 0,1 punts percentuals, ja que en el conjunt d‟Espanya la inflació en termes mitjans de tot l‟any ha estat del 3,2%. Així, la inflació acumulada a Catalunya en el període 2005-2011 és del 21,8% mentre que al conjunt d‟Espanya la inflació acumulada en el mateix període ha estat del 19,9%, 1,9 punts percentuals per sota.

Índex de Preus al Consum (IPC) Catalunya i Espanya. (Creixement en %). 2011=100

IPC Catalunya IPC Espanya

2005 3,9% 3,4%

2006 3,6% 3,5%

2007 2,9% 2,8%

2008 4,2% 4,1%

2009 0,1% -0,3%

2010 2,0% 1,8%

2011 3,3% 3,2%

Inflació acumulada 2005-2011 21,8% 19,9% Font: INE.


pàg. 33

La inflació subjacent3, ha mostrat també una acceleració, si bé més modesta, amb un increment de l‟1,8%, per sobre de l‟increment de l‟any precedent que va ser del 0,9%. Per tant, l‟acceleració dels preus el 2011 respon principalment a l‟acceleració de la inflació dels preus energètics, que creixen en termes mitjans respecte del 2011 un 15,3%, i en menor mesura a l‟evolució dels preus dels productes de l‟alimentació no elaborats, que augmenten en termes mitjans el 2%. Els grups més inflacionistes, amb taxes que estan per sobre de la mitjana, han estat: Begudes alcohòliques i tabac, Habitatge, Transports, Ensenyament, i Altres béns i serveis. Per una altra banda, destaquen com a grups menys inflacionistes, amb reduccions del nivell de preus, el grup de Comunicacions i Medicina i sanitat. Mentre que es mantenen amb una inflació moderada del preus els grups d‟Esbarjo i cultura, d‟Aliments i begudes no alcohòliques, Vestits i calçat, Parament de la llar, i Hotels, cafès i restaurants.

Índex de Preus al Consum (IPC) Catalunya. Mitjana de les taxes de creixement mensuals interanuals (en %). 2011=100

Anys

2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011

Índex general 3,9% 3,7% 3,0% 4,1% 0,2% 2,0% 3,3%

Inflació subjacent 3,2% 3,1% 3,0% 3,2% 1,2% 0,9% 1,8%

Aliments i begudes no alcohòliques

3,5% 4,1% 3,5% 5,6% 0,0% -0,2% 2,1%

Begudes alcohòliques i tabac

4,7% 1,8% 7,2% 3,9% 8,4% 10,4% 9,6%

Vestit i calçat 2,3% 2,0% 1,2% 0,8% -1,5% -0,2% 0,4%

Habitatge 5,9% 6,4% 4,0% 6,7% 1,5% 3,3% 6,6%

Parament de la llar 2,9% 3,0% 2,8% 2,4% 1,7% 1,3% 1,3%

Medicina i Sanitat 1,2% 1,5% -1,1% 0,3% 0,0% -0,8% -0,9%

Transports 7,0% 4,3% 2,1% 5,8% -5,8% 6,9% 8,0%

Comunicacions -1,7% -1,5% 0,0% -0,1% -0,7% -0,8% -0,8%

Esbarjo i cultura 0,8% 0,6% -0,2% 0,3% -0,2% -1,2% 0,1%

Ensenyament 5,4% 4,4% 6,3% 4,5% 4,8% 3,0% 3,2%

Hotels, cafès i restaurants

4,7% 4,6% 5,4% 4,7% 2,2% 1,7% 1,8%

Altres béns i serveis 3,6% 4,0% 3,9% 3,6% 3,2% 3,1% 3,4%

Font: INE.

3.- Inflació sense tenir en compte els grups de béns amb preus més volàtils, com són els grups d‟aliments no elaborats i de béns energètics.

CERES

pàg. 34

1.5. El mercat de treball

La frenada de la recuperació de l‟activitat econòmica catalana l‟any 2011 ha fet que es mantingui el procés de destrucció de llocs de treball. El nombre d‟afiliats total en alta laboral ha passat de 3.103.658 afiliats l‟any 2010 a 3.051.522 afiliats l‟any 2011, amb un caiguda del -1,7%, similar al 2009 en què el percentatge de caiguda va ser del -1,9%.

70.9

82

60

3.2

94

385.8

63

2.3

45

.78

2

3.4

05

.92

2

72

.76

0

583.8

22

34

8.3

50

2.3

72.4

96

3.3

77.4

28

66

.57

5

51

9.5

04

297.2

55

2.2

80

.91

1

3.1

64.2

45

61

.59

1

490.8

91

260.8

66

2.2

90.3

10

3.1

03.6

58

65

.46

6

474.9

69

22

3.9

29

2.2

87.1

58

3.0

51

.52

2

Agricultura i pesca Indústria Construcció Serveis Total

Nombre d'afiliats totals amb alta laboral. Catalunya

2007 2008 2009 2010 2011

Nota: Inclou tots els règims, valors mitjans de les dades mensuals d‟afiliació de l‟últim dia del mes. Pel 2009 Les dades sectorials no són estrictament comparables amb les dels dos anys anteriors ja que per l‟any 2009 s‟utilitza la nova Classificació Catalana d‟Activitats Econòmiques 2009. Font: Seguretat Social.

En el sector de la indústria es segueix frenant la caiguda de l‟afiliació amb una reducció del -3,2%; mentre s‟accelera la caiguda en la construcció, amb un -14,2% menys d‟afiliació, i el sector de serveis passa a destruir afiliació, amb una reducció del -0,2%. Per una altra part, en l‟agricultura, la millora de l‟activitat va acompanyada d‟un augment important de l‟afiliació, amb un creixement del 6,3%.


pàg. 35

Treballadors afiliats en alta laboral al Règims General, Especial de la Mineria i el Carbó i Règim Especial de Treballadors Autònoms. Catalunya. Valors nombre d’afiliats

2007 2008 20091

20101

20111

2010-2011 2007-2011

Agricultura i pesca 70.982 72.760 66.575 61.591 65.466 6,3% -7,8%

Indústria 603.294 583.822 519.504 490.891 474.969 -3,2% -21,3%

Construcció 385.863 348.350 297.255 260.866 223.929 -14,2% -42,0%

Serveis 2.345.782 2.372.496 2.280.911 2.290.310 2.287.158 -0,1% -2,5%

Total 3.405.922 3.377.428 3.164.245 3.103.658 3.051.522 -1,7% -10,4%

(1) dades 2009 i 2010 amb nova CCAE no comparable amb anys anteriors. Les taxes de creixement 2008-2009 estan calculades amb dades comparables. Font: Seguretat Social.

La caiguda del nombre d‟afiliats ha tingut lloc tant en el nombre d‟afiliats en alta laboral al Règim General i la Mineria del carbó de la Seguretat Social, dades assimilables a l‟ocupació assalariada, amb una caiguda del -1,8%, com en els treballadors afiliats en alta laboral als Règims especials per compte propi (dades assimilables a l‟ocupació de treball autònom), amb un caiguda del -1,3%. Així, es manté en els darrers cinc anys el pes dels treballadors en alta laboral al Règim General i la Mineria del carbó de la Seguretat Social en pràcticament el 82% de tots els afiliats.

3.4

05.9

22

3.3

77

.42

8

3.1

64

.24

5

3.1

03.6

58

3.0

51.5

22

2.7

88.8

06

2.7

64.2

28

2.5

83

.66

0

2.5

41.8

17

2.4

97.2

24

617.1

15

613.2

00

58

0.5

84

561.8

41

554.2

99

2,2%

-0,8%

-6,9%

-1,9%-1,7%

-8%

-6%

-4%

-2%

0%

2%

4%

0

500.000

1.000.000

1.500.000

2.000.000

2.500.000

3.000.000

3.500.000

4.000.000

2007 2008 2009 2010 2011

taxa

crei

x,

inte

ranu

al

Afiliació Total. Catalunya. afiliació total

Afiliació Règim general i per compte aliena


taxa creix. anual

Nota: Els valors absoluts del 2009 i 2010 responen a la nova CCEA 2009 i no són comparables amb els dels anys anteriors. La taxa de creixement entre l‟any 2008 i 2009 es calcula amb dades homogènies i per tant comparables, publicades pel Departament de Treball de la Generalitat. Dins el Règim General i per compte aliena s‟inclou: Regim General, Règim Especial de la Mineria i del Carbó, els Règims Espec ials Agrari i del Mar per compte aliè, i el Règim Especial de treballadors de la llar continus. En el Règim especials per compte propi inclou: el Règim especial d‟autònoms (RETA), el Règim del Mar per compte propi, i el Règim Especial de treballadors de la llar discontinus. Font: Seguretat Social, mitjana de les dades mensuals a últim dia de mes.

CERES

pàg. 36

Les dades de l‟EPA pel 2011 estimen una reducció del -1,8% de l‟ocupació a Catalunya, amb una pèrdua de 57,9 milers d‟ocupats, que segueixen contrastant amb la mitjana de 114,1 mil ocupats per any generats en el període 2002-2007 per l‟economia catalana.

3.5

10

,6

3.4

94

,6

3.1

88,9

3.1

37,5

3.0

79,6

2.9

33

,0

2.9

10

,8

2.6

63,9

2.6

34,7

2.5

94,0

57

7,6

58

3,8

52

5,0

502,9

485,6

2,7%

-0,5%

-8,7%

-1,6%-1,8%

-10%

-8%

-6%

-4%

-2%

0%

2%

4%

0

500

1.000

1.500

2.000

2.500

3.000

3.500

4.000

2007 2008 2009 2010 2011

taxa

crei

x,

inte

ranual

mil

ers

Població Ocupada EPA. Catalunya.ocupació total


Població Autònoma

taxa creix. anual

Font: INE.

La destrucció d‟ocupació el 2011 té lloc en tots el grans sectors d‟activitat excepte en els serveis: en la indústria, amb 36.600 ocupats menys que el 2010, i una caiguda del -6,1%; en la construcció, amb 42.125 ocupats menys, i una caiguda del -15,1%; i en l‟agricultura, amb 7.650 ocupats menys, i una caiguda de l‟11,5%. Mentre que en els serveis, amb 28.425 ocupats més, té lloc un increment de l‟1,3%.

Aquesta darrera dada contrasta amb la caiguda del nombre d‟afiliats en les activitats de serveis. Aquesta discrepància pot respondre a dos fenòmens diferents, per una part a la possible reducció de persones amb més d‟una ocupació i, per una altra, a l‟augment de treball submergit.

Població Ocupada segons EPA. Catalunya. Valors en milers Valors absoluts Variacions absolutes interanuals

Total Agri. Indústria Construcció Serveis Total Agri. Indústria Cons. Serveis 2006 3.418,7 87,3 788,6 410,6 2.132,3 2007 3.510,6 76,7 762,4 439,5 2.232,0 91,9 -10,6 -26,2 28,9 99,8 2008

1 3.494,6 60,8 749,1 398,5 2.286,3 -16,0 -7,9 -0,7 -46,1 38,8

2009

3.188,9 57,9 625,2 325,2 2.180,6 -305,8 -2,9 -123,9 -73,3 -105,8 2010

3.137,5 66,5 603,6 279,4 2.188,0 -51,3 8,6 -21,5 -45,8 7,4

2011 3.079,6 58,9 567,0 237,3 2.216,4 -57,9 -7,6 -36,6 -42,1 28,4

(1) A partir del 2008 les dades sectorials corresponen a la nova Classificació catalana d'activitats econòmiques CCAE-2009. Això comporta que no puguin ser comparables amb les dels anys anteriors, les variacions absolutes del 2008 es calculen en termes homogenis amb el 2007. Font: INE.

La destrucció d‟ocupació ha anat acompanyada d‟una lleugera reducció de la taxa d‟ocupació (16 a 64 anys) fins al 63,4% pel conjunt dels ocupats el 2011, com a conseqüència de la caiguda de la taxa d‟ocupació dels homes que passa del 68,8% al 67,6% el 2011, mentre que


pàg. 37

pràcticament es manté la de les dones que passa del 59,0% al 59,1%. En els dos casos es manté, però, per sobre de la taxa d‟ocupació del conjunt d‟Espanya.

La destrucció de llocs de treball, tal i com ja ha succeït el tres darrers anys, es concentra majoritàriament en llocs de treball ocupats per homes, amb una caiguda de l‟ocupació masculina el 2011 del -3,1%, mentre que en les dones la caiguda ha estat del -0,4%.

La frenada de l‟activitat econòmica ha anat acompanyada d‟una lleugera reducció del nombre d‟actius de 1.100 i un lleuger increment de la taxa d‟activitat del 62,7% al 62,8%. Aquest petit increment respon a l‟augment del nombre de dones actives, que augmenten la seva taxa d‟activitat, del 55,5% al 56,6%; mentre que pels homes la taxa d‟activitat es redueix lleugerament al llarg del 2011, del 70,4% al 69,8%, amb 35.500 actius homes menys.

Taxa d’ocupació (16 a 64 anys) segons EPA

Taxa d'ocupació 16-64 anys

Catalunya Espanya

Total Homes Dones Total Homes Dones

2006 71,4% 81,3% 61,3% 65,7% 77,3% 54,0%

2007 71,9% 81,2% 62,3% 66,6% 77,4% 55,5%

2008 70,9% 78,5% 63,1% 65,3% 74,6% 55,7%

2009 64,8% 70,1% 59,4% 60,6% 67,5% 53,5%

2010 63,9% 68,8% 59,0% 59,4% 65,6% 53,0%

2011 63,4% 67,6% 59,1% 58,5% 64,1% 52,8% Font: INE.

Al mateix temps, la destrucció d‟ocupació ha afectat negativament de forma més intensa a la contractació indefinida que a la temporal, amb una caiguda del -10,3% dels contractes indefinits, i una reducció del -0,5% dels contractes temporals. Així, al llarg del 2011 hi ha una pèrdua de pes dels contractes indefinits registrats, que passen de 259.712 contractes l‟any 2010 a 232.868 contractes el 2011, passant de l‟11,4% del total de contractes al 10,2% respectivament.

17

,0%

10

,6%

27

,6%

15

,3%

16

,3%

16

,9%

9,2

%

29

,5%

14

,9%

16

,2%

13

,6%

7,7

%

22

,9%

13

,2%

13

,1%

11

,9%

5,9

%

20

,1%

12

,8%

11

,4%

10

,9%

5,9

%

20

,2%

12

,1%

10

,2%

Total Agricultura Indústria Construcció Serveis

Percentatge de contractes indefinits. Catalunya 2007-2010

2007

2008

2009

2010

2011

Font: Departament d‟Empresa i Ocupació de la Generalitat de Catalunya.

2007-2011

CERES

pàg. 38

Paral·lelament, l‟any 2011 s‟inverteix el procés iniciat l‟any 2007 de reducció de la taxa de temporalitat de l‟ocupació, i la taxa de temporalitat augmenta fins al 20,1%, clarament però inferior a la de l‟economia espanyola, que és pel mateix període del 25,3%. Per sexes, els homes augmenten la seva taxa de temporalitat fins al 18,4%, i les dones, amb una taxa de temporalitat del 21,8% incrementen els nivells de temporalitat de l‟any precedent. Pel conjunt del sector privat la taxa de temporalitat, del 19,6%, es manté per sota de la del conjunt del sector públic, on la temporalitat es situa en el 22,6%. Finalment, segueix destacant la incidència més acusada de la temporalitat de les dones assalariades en el sector públic, amb una taxa del 26,0%, en relació amb la del home assalariats, amb una taxa del 17,2%.

Taxa de temporalitat segons EPA

Taxa de temporalitat %

Catalunya Espanya

Total Homes Dones Total Homes Dones

Total

2006 26,4% 25,0% 28,2% 34,0% 32,0% 36,7%

2007 23,7% 23,0% 24,5% 31,7% 30,6% 33,1%

2008 21,2% 20,0% 22,7% 29,2% 27,6% 31,4%

2009 18,0% 17,3% 18,8% 25,4% 23,8% 27,3%

2010 18,0% 16,5% 19,6% 24,9% 23,9% 26,1%

2011 20,1% 18,4% 21,8% 25,3% 24,2% 26,6%

Sector privat

2006 26,9% 26,1% 28,1% 35,7% 34,2% 37,9%

2007 23,5% 23,7% 23,2% 32,9% 32,6% 33,4%

2008 20,8% 20,4% 21,3% 30,0% 29,1% 31,1%

2009 16,8% 16,8% 16,7% 25,5% 24,7% 26,4%

2010 16,9% 16,3% 17,6% 25,2% 25,0% 25,4%

2011 19,6% 18,6% 20,8% 25,6% 25,3% 26,0%

Sector públic

2006 23,0% 15,0% 28,9% 26,2% 19,5% 32,5%

2007 25,0% 16,9% 31,0% 25,7% 18,8% 32,0%

2008 23,8% 15,8% 29,7% 25,9% 18,5% 32,3%

2009 24,7% 20,5% 27,9% 25,1% 19,3% 30,3%

2010 24,1% 18,1% 27,8% 23,9% 18,5% 28,4%

2011 22,6% 17,2% 26,0% 24,3% 19,3% 28,4% Font: INE.

L‟evolució de l‟ocupació neta i l‟activitat econòmica ha tingut com a conseqüència un increment del nivell d‟atur pel conjunt del 2011, que augmenta en 56.850 aturats més, un increment del 8,4% respecte del 2010 i que ha situat la taxa d‟atur el 2011 en el 19,3%, amb 733.975 aturats.


pàg. 39

245,9 241,6 246,0345,8

618,7

677,125

733,975

-1,8%1,8%

40,6%

78,9%

9,4%

8,4%

-10%

0%

10%

20%

30%

40%

50%

60%

70%

80%

90%

0

100

200

300

400

500

600

700

800

2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011

milers

Aturats (EPA). Catalunya

Atur Total Taxes de creixement interanuals

Font: INE.

L‟increment de l‟atur ha estat més accentuat en el població femenina que en la població masculina. A la vegada, aquest increment s‟ha concentrat amb més intensitat en el grup d‟edat de 55 i més anys. Tot i així, la taxa d‟atur d‟homes i dones creix de manera similar, essent del 19,8% i el 18,6% respectivament. I per grups d‟edat, la taxa d‟atur de la població de 16 a 24 anys augmenta fins al 44,1%; per la població de 25 a 54 anys augmenta fins al 17,6%; mentre que pels de 55 i més anys incrementa fins al 13,0%.

Població aturada segons EPA. Catalunya. Valors en milers

Valors absoluts Variacions absolutes interanuals

Total Homes Dones 16-24 25-54 55 i

més Total Homes Dones 16-24 25-54

55 i més

2006 241,6 110,1 131,5 58,7 165,5 17,4 -4,3 -8,7 4,3 -6,3 3,5 -1,5

2007 246,0 119,1 126,9 53,1 170,5 22,5 4,4 9,0 -4,6 -5,6 5,0 5,0

2008 345,8 194,9 150,9 79,0 243,2 23,7 99,8 75,8 24,0 25,9 72,7 1,3

2009 618,7 360,2 258,5 133,7 437,3 47,8 272,9 165,3 107,6 54,7 194,1 24,1

2010 677,1 389,6 287,5 135,3 481,7 60,1 58,4 29,4 29,0 1,7 44,4 12,3

2011 734,0 406,8 327,2 143,7 524,2 66,2 56,9 17,2 39,7 8,3 42,5 6,1 Font: INE.

Taxa d’atur segons EPA. Catalunya

Taxa d’atur en %

Total Homes Dones 16-64 16-24 25-54 55 i més 2006 6,6% 5,3% 8,4% 6,7% 14,7% 5,9% 3,9% 2007 6,5% 5,6% 7,8% 6,6% 13,5% 5,9% 4,9% 2008 9,0% 9,0% 9,0% 9,0% 20,3% 8,2% 4,9% 2009 16,3% 17,1% 15,2% 16,4% 37,1% 14,7% 9,9% 2010 17,8% 18,7% 16,7% 17,9% 39,5% 16,2% 12,2% 2011 19,3% 19,8% 18,6% 19,4% 44,1% 17,6% 13,0% Font: INE.

CERES

pàg. 40

Els increments salarials pactats en acords col·lectius del 2011 s‟han situat en termes mitjans en el 2,57%, superior respecte de l‟increment salarial pactat pel 2010 que va ser de l‟1,37%, especialment en el conjunt dels sectors industrials, i induïts pel major ritme de creixement dels preus en el 2011. El fet que la inflació a 31 de desembre hagi estat superior a la previsió ha fet que s‟hagin activat algunes clàusules de revisió salarial, i per tant l‟increment salarial un cop revisat amb les clàusules ha estat superior, del 2,98%. Tot i així, l‟any 2011 els increments dels salaris amb aplicació de les clàusules de revisió es situen en mitjana lleugerament per sota de la inflació mitjana al llarg de l‟any, del 3,31%, si bé per sobre de la inflació interanual del darrer mes de l‟any, del 2,52%. En el conjunt del període 2004-2011 el creixement acumulat dels increments salarials un cop aplicades les clàusules de revisió salarials, del 28,8%, s‟hauria situat just per sobre del creixement de l‟IPC acumulat en el mateix període, del 26,1%.

3,39%

3,85%

3,42%

3,91% 3,81%

2,27% 2,12%

2,98%

3,47%

3,92%

3,68%

2,97%

4,09%

0,16%

2,04%

3,31%

2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011

Increment salarial un cop aplicades les clàusles de revisió salarial i inflació.

Catalunya.

Increment salarial revisat % IPC % (mitjana anual)

Font: Departament d‟Empresa i Ocupació de la Generalitat de Catalunya, i Idescat.

Els majors increments salarials un cop aplicades les clàusules de revisió salarial l‟any 2011 en relació als increments del 2010 tenen lloc en els sectors de la construcció, indústria i serveis. Mentre que en el cas de l‟agricultura es passa d‟un increment de l‟1,52% a l‟1,10%. Cal tenir en compte que la inflació també ha augmentat entre el 2010 i el 2011, passant del 2,0% al 3,3%.


pàg. 41

5,74%

3,50%

3,16%

3,23%

3,86%3,90%

3,60%

2,32%

1,89%

3,62%3,58%

3,96%

2,08% 1,95%

2,37%

3,35% 4,01%

1,75%1,52%

1,10%

2,97%

4,09%

0,16%

2,04%

3,31%

2007 2008 2009 2010 2011

Increment salarial un cop aplicades les clàsules de revisió salarial i evolució IPC.

Catalunya.

Construcció Indústria Serveis Agricultura IPC % (mitjana anual)

Font: Departament d‟Empresa i Ocupació de la Generalitat de Catalunya, i Idescat.

Increments salarials pactats en acords col·lectius. Catalunya. Any 2010. (dades provisionals)

Àmbit negociació

Sector econòmic Acords

Col·lectius Empreses afectades

Treballadors afectats

Increment salarial

pactat %

Increment salarial

revisat %

Còmput anual mitjà

d’hores

Total Agricultura 9 2.493 10.539 1,22 1,52 1.794,58

Total Indústria 394 38.853 560.591 1,41 1,89 1.752,75

Total Construcció 12 32.406 275.677 1,86 3,23 1.738,04

Total Serveis 665 106.728 1.043.219 1,21 1,95 1.756,20

Total Total 1.080 180.480 1.890.026 1,37 2,12 1.752,74



Àmbit negociació

Sector econòmic Acords

Col·lectius Empreses afectades


Increment salarial

pactat %

Increment salarial

revisat %


d’hores

Total Agricultura 4 2.003 8.249 1,10 1,10 1.799,25

Total Indústria 279 33.726 460.950 3,44 3,62 1.750,52

Total Construcció 7 25.604 235.364 2,50 3,86 1.738,00

Total Serveis 517 77.501 792.520 2,10 2,37 1.761,67

Total Total 807 138.834 1.497.083 2,57 2,98 1.754,72


CERES

pàg. 42

Per àmbit de negociació, es manté el pes dels treballadors i treballadores afectats per acords d‟àmbit sectorial, que l‟any 2011 són el 90,1% del total, amb un increment mitjà del salari un cop aplicades les clàusules de revisió salarial del 3,11%. El 9,9% restants ho són per acords d‟àmbit empresarial, amb un increment mitjà del salari un cop aplicades les clàusules de revisió salarial de l‟1,83%. El percentatge de treballadors i treballadores afectats per increments salarials pactats sense clàusula de revisió salarial és l‟any 2011 del 19,2%, un percentatge que els darrers cinc anys s‟havia situat de mitjana en el 26,4%. Per tant, incrementa el percentatge de treballadors i treballadores afectats per increments salarials amb clàusules de revisió fins al 80,8%; i dins d‟aquest grup cau lleugerament el percentatge d‟aquells que acorden clàusules de revisió prevista retroactiva, passant a ser el 41,3% del total de treballadors i treballadores afectats per acord col·lectius.


Àmbit negociació

Existència de clàusula de revisió

Acords Col·lectius

Empreses afectades


Increment salarial

pactat %

Increment salarial

revisat %


d’hores

Empresa sense clàusula prevista

410 432 78.557 1,35 1,35 1.686

Empresa amb clàusula prevista

274 388 70.398 1,27 2,36 1.705

Empresa amb clàusula prevista no retroactiva

22 23 4.063 1,99 1,99 1.693

Empresa amb clàusula prevista retroactiva

237 325 61.630 1,23 2,37 1.706

Empresa amb clàusula prevista variable

15 40 4.705 1,18 2,54 1.710

Empresa total 684 820 148.955 1,32 1,83 1.695

Sector sense clàusula prevista

56 25.928 209.518 2,47 2,47 1.775

Sector amb clàusula prevista

67 112.086 1.138.610 2,76 3,23 1.759

Sector amb clàusula prevista no retroactiva

14 49.944 562.814 3,66 3,66 1.765

Sector amb clàusula prevista retroactiva

49 61.120 557.403 1,90 2,83 1.754

Sector amb clàusula prevista variable

4 1.022 18.393 1,18 2,09 1.736

Sector Total 123 138.014 1.348.128 2,71 3,11 1.761



pàg. 43

Paral·lelament, els costos laborals per treballador i mes tenen un moderat creixement de l‟1,2% respecte de l‟any 2010. Per components, els costos salarials per treballador també mostren una moderació i frenen el seu creixement, passant d‟un 1,5% l‟any 2010 a un 1,2% l‟any 2011, mentre que els altres costos laborals incrementen l‟1%.

Al mateix temps, els costos laborals per hora efectiva incrementen el 2,0%.

Costos laborals. Taxes de creixement interanuals. Catalunya. (en %)

Cost total per treballador i

mes

Cost salarial tot per

treballador i mes

Altres costos per

treballador i mes

Cost total per hora efectiva

Cost salarial per hora efectiva

Altres costos per

hora efectiva

2005 3,1% 2,7% 4,3% 4,0% 3,6% 5,3%

2006 3,1% 2,7% 4,4% 4,2% 3,8% 5,4%

2007 4,9% 4,2% 7,0% 5,7% 4,9% 7,9%

2008 4,4% 4,7% 3,5% 3,4% 3,7% 2,6%

2009 2,5% 1,9% 4,3% 4,8% 4,2% 6,5%

2010 0,6% 1,5% -1,9% 0,6% 1,5% -1,8%

2011 1,2% 1,2% 1,0% 2,0% 2,1% 1,8% Les taxes de creixement pel 2009 es calculen amb les dades corresponen a la nova Classificació catalana d'activitats econòmiques CCAE-2009. Fins al 4t. trimestre del 2007 base 2000=100. A partir del 1r. trimestre del 2008 base 2008=100. dades provisionals. Font: INE.

1.6. Terminologia

Les variables expressades en termes nominals o a preus corrents, són dades valorades als preus de l‟any en curs.

Les variables expressades en termes reals o a preus constants, són dades valorades als preus d‟un any base de referència.

● La producció agregada El Producte Interior Brut (PIB): El producte interior brut (PIB) mesura el resultat final de l‟activitat de producció de les unitats productores en el territori. Hi ha tres òptiques per a l‟estimació i anàlisi del PIB: oferta, demanda i renda. Des del punt de vista de l‟oferta, el PIB permet avaluar quina és l‟aportació de les diferents branques productives al conjunt de l‟economia (valor afegit brut de l‟agricultura, la indústria, la construcció i els serveis). Per efectuar una anàlisi des de l‟òptica de l‟ús final dels béns i serveis produïts (consum, inversió, sector exterior) s‟utilitza el PIB calculat per la banda de la demanda. Finalment, des del punt de vista de la renda, el PIB permet una desagregació en funció de l‟aportació dels factors productius a la producció: remuneració d‟assalariats (treball), excedent brut d‟explotació (capital) i renda mixta.

CERES

pàg. 44

PIB via demanda: El Producte Interior Brut (PIB) via demanda mesura l‟activitat econòmica generada al llarg d‟un període anual utilitzant com a criteri de comptabilització la despesa en els diferents tipus de béns finals. El PIB via demanda = despesa de Consum + despesa d‟Inversió + saldo exterior. La despesa de consum i inversió configuren la despesa feta pels agents econòmics catalans públics i privats, en béns i serveis de consum i en béns d‟inversió, és el que denominem demanda interna. La despesa de consum és la suma de la despesa de consum de les llars (consum privat, on s'inclou també el consum de les entitats sense afany de lucre al servei de les llars) i la despesa del sector públic (consum públic). La despesa en inversió (Formació Bruta de Capital) és la suma de la despesa en construcció i la despesa en béns d‟equip, on també s'inclou la variació d'existències. La despesa en construcció recull la despesa realitzada per tots els agents econòmics, tant privats com púbics, en elements de la construcció i sol·licitada a les constructores nacionals o estrangeres. Mentre que la depesa en béns d‟equipament és la realitzada per tots els agents econòmics del territori i sol·licitada a empreses internes o estrangeres. Finalment, cal afegir el saldo exterior, part de la despesa de consum i d‟inversió feta pels agents catalans respon a productes importats que no han estat elaborats dins de Catalunya, de manera que restem el valor de la despesa feta pels agents catalans fora de Catalunya (tant a la resta d‟Espanya, com a l‟estranger), mentre que part de la producció interna de Catalunya respon a demandes fetes des de fora de Catalunya, per tant sumem la despesa provinents de l‟exterior de Catalunya (tant de la resta d‟Espanya com de l‟estranger), aquesta diferència és el que configura el saldo exterior tan de mercaderies com de serveis. Els saldos vinculats al comerç exterior es presenten en aportacions, i no en taxes de creixement, perquè la magnitud de les seves variacions distorsionaria els resultats i dificultaria la seva comprensió. Les aportacions al creixement del PIB es calculen ponderant el creixement de cada variable amb el seu pes relatiu en el període anterior. Unitat: Taxes de creixement reals. PIB via Oferta: PIB via oferta: mesura la mateixa activitat econòmica calculada pel PIB via demanda, però des de la perspectiva del Valor Afegit Brut que genera cada un dels sectors d‟activitat econòmica. Es a dir, es quantifica l‟activitat econòmica generada a partir de mesurar per cada unitat productiva tant privada com pública, el valor de les seves vendes menys els consums intermedis, obtenint-se així el valor afegit brut generat en cada una de les unitats productives, i posteriorment s‟agrega aquest concepte en 4 grans grups econòmics: Agricultura, Indústria, Construcció i Serveis.


pàg. 45

Impostos: variable fiscal (impostos nets sobre productes) resultat de l'agregació de tres operacions: l' IVA que grava els productes, els impostos nets sobre les importacions i els altres impostos nets sobre productes. Unitat: Taxes de creixement reals.

● L’activitat del sector industrial

L’Índex de Producció Industrial (IPI): L‟índex de producció industrial (IPI) és un indicador de conjuntura que mesura l‟evolució de l‟activitat productiva de les branques industrials. L‟índex té com a objectiu mesurar l‟evolució del volum del valor afegit brut generat per les branques industrials i pel conjunt de la indústria. Per tant, mesura els canvis en la producció industrial sense l‟efecte dels preus.

La cobertura de l‟índex s‟estén a tots els sectors industrials. Els índexs utilitzen la metodologia Laspeyres, amb ponderacions fixes per a l‟any base (2000), d‟acord amb la informació de l‟enquesta industrial.

Aquest índexs es presenten segons la Classificació de Grans Sectors Industrials de la Comunitat Europea:

Béns de consum:

- Béns de consum durador (respon a la idea de béns de consum final l‟ús dels quals no esgota el bé en un sol període o acte de consum). - Béns de consum no durador (respon a la idea de béns de consum final l‟ús dels quals esgota el bé en un sol període o acte de consum).

Béns d‟equip (béns d‟inversió final). Béns intermedis. Energia. Béns d‟equip: Fabricació d‟elements metàl·lics per a la construcció; de cisternes, grans dipòsits i contenidors de metall; de radiadors i calderes per a la calefacció central; de generadors de vapor; de màquines, equips i material mecànic; d‟altres màquines, equips i material mecànics d‟ús general; de maquinària agrària; de màquines utensilis; de maquinària diversa per a usos específics; d‟armes i municions; de màquines d‟oficina i equips informàtics; de generadors, transformadors i motors elèctrics; de transmissors de radiodifusió i televisió i d‟aparells per a la radiotelefonia i radiotelegrafia amb fils; d‟equip i instruments medicoquirúrgics i d‟aparells ortopèdics; d‟instruments i aparells de mesura, verificació, control, navegació i altres fins, excepte equips de control de processos industrials; d‟equip de control de processos industrials; de vehicles de motor, remolc i semirremolc; construcció i reparació naval; fabricació de material ferroviari; i construcció aeronàutica i espacial. Béns de consum durador: Fabricació d‟aparells domèstics; d‟aparells de recepció, gravació i reproducció de so i imatge; d‟instruments d‟òptica i d‟equip fotogràfic; de rellotges; de

CERES

pàg. 46

motocicletes i bicicletes; d‟altre material de transport; de mobles; d‟articles de joieria, orfebreria, argent i articles similars; i d‟instruments musicals. Béns de consum no durador: Indústries càrniques; elaboració i conservació de peix i productes a base de peix; elaboració i conservació de fruites i hortalisses; fabricació de grasses i olis, vegetals i animals; indústries làcties; fabricació d‟altres productes alimentaris; elaboració de begudes; indústria del tabac; fabricació d‟articles confeccionats amb tèxtils, excepte peces de vestir; altres indústries tèxtils; fabricació d‟articles en teixits de punt; indústria de la confecció i de la pell; preparació, adob i acabat del cuir; fabricació d‟articles de marroquineria i viatge; articles de guarnició, talabarteria i calçat; edició, arts gràfiques i reproducció de suports gravats; fabricació de productes farmacèutics; fabricació de sabons, detergents i altres articles de neteja; fabricació de perfums i productes de bellesa i higiene; fabricació d‟articles d‟esport; fabricació de jocs i joguines; altres indústries manufactureres diverses. Béns intermedis: Extracció de minerals metàl·lics; Extracció de minerals no metàl·lics ni energètics; Fabricació de productes moliners; midons i productes amilacis; Fabricació de productes per a l‟alimentació animal; Preparació i filat de fibres tèxtils; Fabricació de teixits tèxtils; Acabat de tèxtils; Fabricació de teixits de punt; Indústria de la fusta i del suro; excepte mobles; cistelleria i esparteria; Indústria del paper; Fabricació de productes químics bàsics; Fabricació de pesticides i altres productes agroquímics; Fabricació de pintures; vernissos i revestiments similars; tintes d‟impremta i massilles; Fabricació d‟altres productes químics; Fabricació de fibres artificials i sintètiques; Fabricació de productes de cautxú i matèries plàstiques; Fabricació d‟altres productes minerals no metàl·lics; Metal·lúrgia; Forja; estampació i embutició de metalls; metal·lúrgia de pols; Tratamiento i revestiment de metalls; enginyeria mecànica general; Fabricació d‟articles d‟aram; eines i ferreteria; Fabricació d‟altres productes metàl·lics diversos; excepte mobles; Fabricació d‟aparells de distribució i control elèctric; Fabricació de fils i cables elèctrics aïllats; Fabricació d‟acumuladors i piles elèctriques; Fabricació de làmpada elèctriques i aparells d‟il·luminació; Fabricació de altre equip elèctric; Fabricació de vàlvules; tubs i altres components electrònics; Reciclatge.

Unitat: núm. Índex base 2000 = 100.

L’Indicador de Clima Industrial (ICI): Es tracta d‟un índex elaborat a partir d‟una enquesta mensual d‟opinions empresarials. La mateixa operació es fa també per a la Comunitat. Es pregunta sobre: cartera de comandes, estocs de productes acabats, producció i tendència dels preus de venda. Per a cada pregunta es demana sobre el seu nivell i la seva tendència en termes de tres opcions:

positiva (elevat, excessiu, augment, augmentar) negativa (feble, insuficient, descens, disminuir) estable (normal, adequat, estabilitat, mantenir-se)

Els resultats es presenten en forma de saldos entre els percentatges de respostes positives i negatives.

Aquests resultats no s‟han d‟interpretar quantitativament sinó com a tendència qualitativa. Per tal de facilitar la lectura ràpida dels resultats, es calcula l‟indicador de clima industrial (ICI), que s‟obté de la mitjana de saldos de les opinions empresarials sobre el nivell de la cartera de comandes total, el nivell dels estocs de productes acabats (amb signe invers) i la tendència de la


pàg. 47

producció. En el cas d‟Espanya, l‟indicador de clima industrial està basat en la tendència de producció desestacionalitzada.

Unitat: % de respostes.

L’Índex de Preus Industrials (IPRI):

L'índex de preus industrials (IPRI) és un indicador conjuntural que mesura l'evolució mensual dels preus dels productes fabricats per la indústria en la primera etapa de comercialització. Els preus de venda són a sortida de fàbrica, sense despeses de transport ni comercialització, vigents en un dia determinat (s'exclouen els preus de llista i de catàleg). No inclouen l'IVA, però sí la resta d'impostos nets de subvencions lligats a la producció.

L'índex de preus de productes industrials (IPRPI) inclou tots els grans sectors industrials menys l'energia, definits segons el Reglament CE núm. 656/2007 de la Comissió de les Comunitats Europees, que modifica al Reglament CE núm. 586/2001 referent a la definició dels grans sectors industrials.

Els índexs utilitzen la metodologia Laspeyres, amb ponderacions fixes per a l'any base (2005), d'acord amb la informació de l'Enquesta industrial anual d'empreses i de l'Enquesta industrial anual de productes.

Per a l'obtenció d'aquest indicador conjuntural, es realitza una enquesta contínua de periodicitat mensual que investiga tots els mesos uns 1900 establiments. Els més de 1100 productes industrials que formen la cistella de l'IPRI Base 2005 segueixen bàsicament la classificació PRODCOM (Producció Comunitària) relativa a l'harmonització de les estadístiques sobre la producció industrial als països de la Unió Europea.

D'acord amb les normatives de la Unió Europea, a partir del gener del 2009 els índexos es publiquen amb la nova base 2005 i seguint la Classificació catalana d'activitats econòmiques (CCAE-2009). S'ofereixen les sèries enllaçades des del gener del 2002.

Unitat: núm. Índex base 2005 = 100.

Inversió industrial a Catalunya: L'Enquesta d'Inversió Industrial a Catalunya és una operació estadística de periodicitat semestral que segueix la metodologia comuna utilitzada a les enquestes dels diferents països de la Unió Europea, i té com a objectiu fonamental proporcionar informació sobre l'evolució més recent de la inversió industrial a Catalunya així com avançar el comportament inversor de la indústria i els seus sectors.

Es considera com a inversió el valor de les adquisicions netes de l'immobilitzat (compres menys vendes), tant del material com de l'immaterial, i també els treballs realitzats per les empreses per al seu immobilitzat. Tanmateix, no es consideren inversió ni les despeses amortitzables ni les inversions financeres.

Els qüestionaris s'envien dos cops l'any (primavera i tardor) a les 2.000 empreses industrials que formen part de la mostra i en ells es demanen dades quantitatives sobre la inversió realitzada i

CERES

pàg. 48

prevista, i també informació qualitativa sobre la seva finalitat i sobre els factors que la limiten o l'estimulen.

Les dades observen la següent temporalitat:

Enquesta primavera:

dades quantitatives: any en curs provisional i any anterior definitiu dades qualitatives: any en curs provisional

Enquesta tardor:

dades quantitatives: any en curs provisional i previsions any següent dades qualitatives: any en curs definitives i previsions any següent

Les activitats industrials segueixen les seccions C, D i E de la Classificació Catalana d'Activitats Econòmiques (CCAE-93) i amb la següent desagregació:

Indústria de l'energia i l'aigua (CCAE: 10;11;12;23;40;41) Indústries de béns intermedis (CCAE: 13;14;15.6-7;17.1-3;20;21;24.1-3,6-

7;25;26;27;28.4-7;31.2-6;32.1;37) Indústria de l'automòbil (CCAE: 34) Indústries de béns d'equipament (CCAE: 28.1-3;29.1-6;30;31.1;32.2;33.1-3;35.1-3) Indústries de béns de consum durador (CCAE: 29.7;32.3;33.4-5;35.4-5;36.1-3) Indústria manufacturera de productes alimentaris, begudes i tabac (CCAE: 15.1-

5,8-9;16) Indústries de béns de consum no durador (CCAE: 17.4-7;18;19;22;24.4-5;36.4-6)

Unitats: taxes de variació interanuals a preus corrents percentatge.

● L’activitat del sector de la construcció

Consum aparent de ciment:

El consum de ciment és un indicador d‟activitat del sector de la construcció molt usual, atès que la seva evolució reflecteix globalment la dinàmica cíclica del sector. El consum aparent de ciment es pot descompondre en vendes interiors i importacions / introduccions. Unitat: milers de tones. Hipoteques constituïdes sobre habitatges urbans: L‟estadística d‟hipoteques comptabilitza el número de noves hipoteques que es constitueixen durant el mes de referència sobre bens immobles (de naturalesa urbana) i s‟inscriuen en els Registres de la Propietat. L‟import es refereix al dels nous crèdits hipotecaris corresponents a aquestes hipoteques.


pàg. 49

L‟estadística d‟hipoteques de l‟ INE no proporciona informació sobre el número total d‟hipoteques existents en el mercat hipotecari en un determinat mes, ni tampoc del saldo viu del crèdit hipotecari. Unitats: capital en milers d'euros, valor mig de les hipoteques en euros. Habitatges en construcció segons visats de direcció d’obres dels col·legis d’aparelladors:

La informació sobre habitatges en construcció s'obté a partir de l'explotació dels visats de direcció d'obra que els col·legis professionals d'aparelladors i arquitectes tècnics subministren al Ministeri de Foment. Aquesta estadística no reflecteix, per tant, el nombre d'habitatges que s'estan construint en un determinat mes sinó el nombre de nous habitatges que està previst construir o rehabilitar.

Unitats: número d‟habitatges. Licitació oficial d’obres: L'estadística de licitació oficial abasta totes les licitacions d'obra efectuades per les administracions públiques (Administració central, Seguretat Social, Administració territorial, etc) i pels organismes autònoms dependents de l'Estat. No s‟inclouen els organismes autònoms i les empreses de serveis dependents de l'administració territorial.

La licitació en edificació inclou la construcció d'habitatges familiars i d'establiments col·lectius, així com d'edificis destinats al desenvolupament d'una activitat (edificació no residencial).

La licitació en obra civil inclou la construcció de qualsevol immoble (excloses les edificacions) destinat a ser utilitzat col·lectivament, com, per exemple, les infraestructures ferroviàries, les carreteres, els aeroports, els ports, les centrals de producció i transformació d'energia elèctrica, les obres de sanejament, etc.

Índex de costos de construir: L‟índex de costos de la construcció és un indicador mensual elaborat mitjançant una enquesta a fi de conèixer el nivell de preus del elements bàsics que configuren l‟estructura de costos d‟una obra, és a dir, el preu dels materials de construcció posats a peu d‟obra (preu de venda més transport) i el cost laboral (salaris més càrregues socials per dia efectivament treballat).

A partir d‟aquesta informació bàsica s‟obtenen tres números índex que reflecteixen l‟evolució mensual del cost de construir un edifici, del cost de construir una obra d‟enginyeria civil i el cost d‟una obra sense predomini d‟un tipus o altre, que s‟anomena “cost total de construir” ja que incorpora ambdues grans tipologies.

La sèrie estadística referida a Espanya no és estrictament homogènia amb la de Catalunya atès que s‟utilitzen diferents fonts per l‟elaboració de l‟índex. En ambdós casos, l‟índex té com a base el mes de desembre de 1994.

Les dades dels últims dos mesos són provisionals.

Unitat: Núm. Índex Base 1994 = 100.

CERES

pàg. 50

● L’activitat dels serveis de mercat

Els indicadors del sector serveis mesuren l'evolució a curt termini de l'activitat de les empreses que operen en els sectors serveis. S'investiguen les activitats incloses en els sectors de Comerç, Transport i emmagatzematge, Hoteleria, Informació i comunicacions, Activitats professionals, científiques i tècniques i Activitats administratives i serveis auxiliars, segons la Classificació nacional d'activitats econòmiques (CCAE-09).

A partir del 2010, l'INE ha introduït nous canvis en la difusió de l'IASS amb l'objectiu d'homogeneïtzar-la amb la que fa Eurostat i facilitar l'anàlisi conjunta que puguin fer els usuaris.

Amb aquests canvis les activitats s'agrupen en diferents agregats als publicats fins a l'any 2009. A més, s'ha aprofitat per canviar el nom o l'ordre d'algun dels sectors per fer una adequació més adient a la CCAE-09.

Els canvis que s'han fet són els següents. En primer lloc, les agències de viatge i els operadors turístics passen del sector Turisme al sector Serveis a les empreses. Queda un sector que s'anomenarà Hoteleria que es compon de dues activitats (hotels i restauració). Tanmateix, el sector Serveis a empreses (més les agències de viatge) es desagrega en dues: Activitats professionals, científiques i tècniques, d'una banda, i les Activitats administratives i serveis auxiliars, de l'altra. I, per últim, es crea un nou agregat denominat Altres serveis, que inclou les activitats no comercials.

Per tal de garantir la comparabilitat de la informació en el temps, l'Idescat publica les sèries retrospectives, des del 2005, en aquesta nova classificació.

Aquests indicadors reflecteixen l'evolució d'un dels sectors més importants de l'economia catalana a través de la variable volum de negoci. El volum de negoci comprèn els imports facturats per l'empresa per la prestació de serveis i venda de béns (els quals són objecte del tràfic de l'empresa).

Les dades dels dos últims trimestres són provisionals.


L'Índex general (IASS):

Índex elaborat per l'Idescat a partir de les dades que proporciona l'INE. L'Idescat difon la informació per als sectors Comerç i No comerç. A més, per a l'IASS del No comerç, s'obté la desagregació per als sectors Transport i emmagatzematge, Hoteleria, Informació i comunicacions, Activitats professionals, científiques i tècniques i Activitats administratives i serveis auxiliars

Les ponderacions utilitzades per a aquest càlcul s'obtenen a partir de la informació estructural del sector serveis facilitades per l'Enquesta anual de serveis, que investiga més de 18.000 empreses del sector. La variable de ponderació sectorial és el volum de negoci.



pàg. 51


L'índex agregat per valor afegit (IAVASS):

A partir de l'IASS, l'Idescat elabora l'índex agregat per valor afegit (IAVASS), l'objectiu del qual és conèixer l'evolució de l'activitat del sector serveis, reponderant el pes dels components en funció del seu valor afegit. Aquesta opció permet valorar el pes del sector comerç pels seus marges comercials i no per les seves vendes, i evita en conseqüència una sobrevaloració d'aquests serveis, que pot distorsionar les dades agregades del sector serveis.



L'Índex de producció del sector serveis (IPROSS):

Índex elaborat per l'Idescat i es calcula eliminant de l'IAVASS la influència que tenen els preus sobre l'activitat econòmica per aïllar així el seu creixement real (en volum).



● L’activitat del sector del turisme

Visitant: Tota persona que es desplaça a un lloc diferent del seu entorn habitual, dins o fora del país de residència, amb una durada de menys de dotze mesos, sense que la finalitat d‟aquest desplaçament sigui exercir una activitat remunerada en el lloc visitat. La diferència entre les dues categories possibles de visitants (turista/excursionista o visitant d‟un dia), respon únicament al criteri de pernoctacions fetes en el/s lloc/s visitat/s: almenys una, en el primer cas, i cap en el segon cas. Despesa turística: Comprèn les despeses fetes pel visitant o per compte del visitant durant el viatge a (Espanya) Catalunya així com les despeses prèvies (com pot ser el bitllet d‟avió o la compra del paquet turístic). Com s‟ha esmentat anteriorment, no és possible obtenir una analogia directa entre el concepte turístic de Despesa Turística Total i el concepte d‟Ingressos per Turisme de la Balança de Pagaments, ja que l‟últim és més restringit que el primer i no inclou ni el transport internacional de passatgers ni la part dels serveis que es presten als turistes en els llocs d‟origen i que no reverteixen a Espanya (com els serveis d‟agències de viatge, marges d‟intermediació, serveis financers, etc.) La despesa feta en el país de residència del visitant (despesa en origen) és la despesa feta en un país diferent a Espanya, des d‟on el visitant contracta algun concepte del viatge. La despesa feta a Catalunya (despesa en destinació) és la realitzada pel visitant en aquesta destinació. Com s‟ha esmentat, el lloc en què es fa el pagament d‟un determinat servei no determina el fet que reverteixi o no (de forma total o parcial) sobre el territori, i per tant, no es

CERES

pàg. 52

pot establir una analogia directa entre el lloc de realització de la despesa i les quantitats que finalment reverteixen a cada territori. Per obtenir la despesa turística d‟estrangers es parteix de l‟Encuesta de Gasto Turístico (EGATUR) que és una operació mensual de caràcter continu que recull informació de despesa i comportament dels visitants estrangers que accedeixen a Espanya per carretera o aeroport. Es tracta d‟una enquesta directa al visitant en el moment de la sortida d‟Espanya (22 passos fronterers per carretera i 20 aeroports). El marc d‟elevació dels resultats mostrals obtinguts a Egatur són les dades de visitants proporcionades per l‟estadística Frontur. Per obtenir la despesa de turisme de residents a la resta d‟Espanya es parteix de l‟Enquesta Movimientos Turísticos de los Espanyoles (Familitus). Familitur és una enquesta la responsabilitat de la qual correspon a l‟Institut d„Estudis Turístics. L‟objectiu d‟aquesta enquesta és l‟estudi de les característiques bàsiques dels viatges fets pels residents a l‟Estat espanyol. I de l‟Enquesta dels Viatgers Espanyols,la responsabilitat d‟aquesta enquesta correspon a la Direcció General de Turisme de la Generalitat de Catalunya amb col·laboració de l‟Institut d‟Estadística de Catalunya. L‟objectiu principal d‟aquesta enquesta és quantificar el nombre total de viatges i de pernoctacions que han realitzat els residents de la resta de l‟Estat (llevat de Ceuta i Melilla) a Catalunya durant el període de referència. Per obtenir la despesa de turisme dels residents a Catalunya es parteix de l‟Enquesta dels viatgers catalans: La responsabilitat d‟aquesta enquesta correspon a la Direcció General de Turisme de la Generalitat de Catalunya amb col·laboració de l‟Institut d‟Estadística de Catalunya. L‟objectiu principal d‟aquesta enquesta és quantificar el nombre total de viatges (segona residència i altres viatges) i de pernoctacions que han realitzat els residents a Catalunya durant el període de referència.

Despesa mitjana per persona: És la despesa total feta pel visitant (turista o excursionista) entre el nombre de visitants (turistes o excursionistes). Despesa mitjana diària o per persona i dia: És la despesa total feta pel turista entre el nombre total de pernoctacions. També pot obtenir-se aquest valor dividint la despesa mitjana per persona per l‟estada mitjana a Catalunya o durada del viatge (nombre mitjà de dies que passa un turista a Catalunya). Paquet turístic: És una referència tancada de serveis, no una reserva de serveis que el client decideix. En el paquet turístic sovint s‟inclouen les partides de despesa relatives al transport i a l‟hostaleria, però el visitant no és capaç d‟establir un preu individual per a cada servei inclòs. Viatges dels turistes estrangers a Catalunya:

L‟estadística sobre els viatges dels turistes estrangers té com a objectiu quantificar i caracteritzar els fluxos d'entrada de visitants a Catalunya.


pàg. 53

Les dades s‟obtenen a partir de l'Enquesta de Moviments Turístics en Fronteres (Frontur) de l'Institut d'Estudis Turístics (IET). A partir de les bases de dades d'accés restringit facilitades per l'IET, l'Idescat amplia els resultats amb una major desagregació de les variables per a Catalunya i proporciona informació trimestral dels turistes i de les pernoctacions per país de procedència.

Frontur és una enquesta contínua de periodicitat mensual que utilitza un sistema mixt de recollida. Aprofita registres administratius per a tots els transports utilitzats, fa recomptes manuals en els punts fronterers i duu a terme enquestes per mostreig a les entrades i sortides d'Espanya. Aquesta operació estadística genera informació sobre el nombre de viatgers i el nombre de pernoctacions.

S'anomena turista al viatger que pernocta, mentre que els excursionistes són els viatgers que no pernocten. La suma de turistes i excursionistes (inclosos els viatgers de pas) és el total de visitants.

S'entén per pernoctació una nit passada fora de la residència habitual. L'arribada de turistes recull el nombre de persones que fan una o més pernoctacions seguides en el mateix allotjament.

Viatgers en establiments hotelers a Catalunya: L‟enquesta sobre ocupació hotelera (fins al 1998 anomenada enquesta sobre el moviment de viatgers en establiments hotelers) és una de les principals fonts estadístiques per mesurar l‟activitat turística. La investigació es fa a tots els establiments hotelers inscrits com a tals en el corresponent registre del Departament d‟Empresa i Ocupació de la Generalitat de Catalunya.

Són establiments hotelers els que presten serveis d‟allotjament col·lectiu mitjançant preu amb altres serveis complementaris o sense (hotel, hotel-apartament, motel, hostal, pensió, fonda ...).

S‟anomena viatger tota persona que fa una o més pernoctacions seguides en el mateix establiment hoteler. Els viatgers es classifiquen a l‟enquesta pel seu país de residència, cosa que permet fer la distinció entre turisme domèstic (l‟efectuat per residents a l‟Estat espanyol) i turisme estranger (l‟efectuat per residents fora de l‟Estat). En el cas dels residents a l‟Estat espanyol se sol·licita, per primera vegada, informació sobre la comunitat autònoma de procedència. Una pernoctació o plaça ocupada és cada nit que un viatger s‟allotja a l‟establiment. S‟inclouen els llits supletoris.

El grau d‟ocupació per habitacions és la relació, en percentatge, entre el total de les pernoctacions i el producte de les habitacions pels dies a què es refereixen les pernoctacions.

Les dades mensuals són provisionals.

Unitat: valors absoluts en milers.

Pernoctacions en establiments hotelers a Catalunya: L‟enquesta sobre ocupació hotelera (fins al 1998 anomenada enquesta sobre el moviment de viatgers en establiments hotelers) és una de les fonts estadístiques principals per mesurar l‟activitat turística. La investigació es fa a tots els establiments hotelers inscrits com a tals en el corresponent registre del Departament d‟Empresa i Ocupació de la Generalitat de Catalunya.

CERES

pàg. 54

Són establiments hotelers els que presten serveis d‟allotjament col·lectiu mitjançant preu amb altres serveis complementaris o sense (hotel, hotel-apartament, motel, hostal, pensió, fonda ...).

Pernoctació o plaça ocupada és cada nit que un viatger s‟allotja a l‟establiment. S‟inclouen els llits supletoris. Les pernoctacions, a l‟enquesta, es classifiquen pel seu país de residència, cosa que permet fer la distinció entre turisme domèstic (l‟efectuat per residents a l‟Estat espanyol) i turisme estranger (l‟efectuat per residents fora de l‟Estat). En el cas dels residents a l‟Estat espanyol se sol·licita, per primera vegada, informació sobre la comunitat autònoma de procedència.


Unitat: valors absoluts en milers.

● Altres elements de demanda

La matriculació de vehicles: La matriculació de turismes és un indicador de consum tradicional, molt sensible a les expectatives econòmiques de les famílies.

Aquesta estadística s‟elabora a partir de la informació provincial de matriculacions de turismes de la Dirección General de Tráfico. Inclou els turismes adquirits per les empreses, les administracions públiques i els particulars. S‟entén per turisme tot automòbil, diferent de la motocicleta, especialment concebut i construït per al transport de persones, amb capacitat fins a nou persones, inclòs el conductor.


Unitat: Valors absoluts, nombre de vehicles.

Índex de vendes en grans superfícies: L‟índex de vendes en grans superfícies és un indicador que permet fer el seguiment d‟un subsector comercial molt dinàmic, el de les grans superfícies no especialitzades. Els resultats s‟obtenen a partir d‟informació exhaustiva de totes les grans superfícies no especialitzades en funcionament a Catalunya.

Per grans superfícies s‟entén aquells establiments comercials amb una superfície de venda superior a 2.500 metres quadrats. En aquests moments s‟inclouen uns seixanta establiments. La facturació es desagrega segons si són productes alimentaris o altres.

L‟INE computa un índex de vendes en grans superfícies per al conjunt de l‟Estat, però dissenyat amb una metodologia diferent, ja que s‟adreça a empreses i no a establiments, a més d‟incloure tant les grans superfícies no especialitzades com les especialitzades. Això fa que la comparació dels resultats no sempre es pugui fer de forma directa.


pàg. 55

Unitat: tant l‟índex de Catalunya com el d‟Espanya estan presentats en preus corrents.

Índex de vendes generals del comerç al detall: L‟índex de vendes general té com a objectiu conèixer l‟evolució del comportament de les empreses de comerç al detall a partir de la mitjana mensual del volum de vendes.

La població objecte d‟estudi són les empreses que tenen la seva activitat principal inclosa en la Divisió 52 (excepte l‟epígraf 52.7 Reparació d‟efectes personals) de la secció G de la Classificació Nacional d‟Activitats Econòmiques (CNAE-93).

Unitat: Núm. Índex base 2001 =100.

● El sector exterior

Exportacions per destinació econòmica dels béns: Aquesta estadística s‟elabora a partir de la informació més rellevant que es deriva de les dades corresponents a les exportacions amb tercers països, a partir del document únic administratiu (DUA), i de les expedicions a països comunitaris, a partir de la declaració Intrastat.

L‟entrada en vigor, a partir de 1993, del Mercat Únic Europeu ha comportat l‟eliminació de control en frontera dels intercanvis entre estats membres de la Comunitat i, per tant, un conjunt de canvis en gran part dels documents, formalitats i controls referits a les importacions i exportacions. L‟Intrastat es pot considerar com un sistema de recollida de dades, permanent i directe a les empreses, amb l‟objectiu de garantir, a través d‟expedidors i destinataris, l‟elaboració de les estadístiques dels intercanvis de béns entre els estats membres mitjançant una declaració estadística. En aquests intercanvis, l‟Intrastat substitueix el document únic administratiu (DUA).

La classificació de productes segons la destinació econòmica és el resultat de l‟elaboració d‟una classificació del comerç amb l‟estranger en funció de la finalitat a la qual es destinen les mercaderies agrupades per grups segons els seus aranzels duaners (TARIC). Els productes apareixen, doncs, agrupats en tres grups: béns de consum, béns de capital i béns intermedis.

Unitat: Valors absoluts en milions d‟euros.

Importacions per destinació econòmica dels béns: Aquesta estadística s‟elabora a partir de la informació més rellevant que es deriva de les dades corresponents a les importacions amb tercers països, a partir del document únic administratiu (DUA), i de les introduccions intracomunitàries, a partir de la declaració Intrastat.

L‟entrada en vigor, a partir de 1993, del Mercat Únic Europeu ha comportat l‟eliminació de controls en frontera dels intercanvis entre estats membres de la Comunitat i, per tant, un conjunt de canvis en gran part dels documents, formalitats i controls referits a les importacions i exportacions. L‟Intrastat es pot considerar com un sistema de recollida de dades, permanent i

CERES

pàg. 56

directe a les empreses, amb l‟objectiu de garantir, a través d‟expedidors i destinataris, l‟elaboració de les estadístiques dels intercanvis de béns entre els estats membres mitjançant una declaració estadística. En aquests intercanvis, l‟Intrastat substitueix el document únic administratiu (DUA).

La classificació de productes segons la destinació econòmica és el resultat de l‟elaboració d‟una classificació del comerç amb l‟estranger en funció de la finalitat a la qual es destinen les mercaderies, agrupades per grups segons els seus aranzels duaners (TARIC). Els productes apareixen, doncs, agrupats en tres grups: béns de consum, béns de capital i béns intermedis.


Exportacions i importacions de productes industrials per contingut tecnològic dels béns:

L'estadística segons contingut tecnològic (R+D) del comerç de productes industrials amb l'estranger es basa en la darrera classificació elaborada per l'Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic (OCDE) sobre sectors industrials segons l'esforç en recerca i desenvolupament (R+D). Aquesta estadística classifica els fluxos de mercaderies exportades i importades d'acord amb la importància del seu contingut tecnològic.

L'Idescat ha revisat la sèrie d'exportacions i importacions de productes industrials, des del primer trimestre del 1994, seguint la Classificació de productes segons el contingut tecnològic OCDE 2001, basada en els indicadors calculats per a 12 països de l'OCDE en el període 1991-1999 (OCDE Science, Technology and Industry Scoreboard 2003).

El criteri per identificar el contingut tecnològic d'un sector industrial ha estat la relació de despeses en R+D sobre el volum de producció del sector. Aquest concepte, però, s'ha ampliat respecte a l'anterior classificació, en considerar, a més de l'esforç tecnològic del sector mateix (intensitat directa en R+D), la tecnologia incorporada en les seves compres de béns intermedis i d'equipament (intensitat indirecta). La nova classificació segueix millor l'evolució tecnològica, ja que utilitza dades més recents i integra diferents aspectes de la difusió tecnològica (els directes i els indirectes).

El resultat ha estat una classificació que distribueix un conjunt de 19 sectors industrials de la Classificació Industrial Internacional Uniforme (CIIU, revisió 3.1) en quatre grups segons la seva intensitat tecnològica: nivell tecnològic alt (amb una despesa en R+D sobre el total de la producció del sector superior al 7%); mitjà alt (entre el 7% i el 2%); mitjà baix (entre el 2% i el 0,5%) i baix (menys del 0,5%).

L'Idescat ha traduït la CIIU-Rev.3.1. en termes de la CNAE-93 Rev.1 i genera cada trimestre els valors corresponents a Catalunya i a Espanya.

S'ha revisat la sèrie d'exportacions i importacions de productes industrials, des del primer trimestre de l'any 1994, seguint la Classificació de productes segons el contingut tecnològic OCDE 2001.



pàg. 57

Saldo Comercial mensual (dèficit o superàvit comercial):

És la diferència entre els conceptes d‟exportacions i importacions mensuals i pels diferents components: béns de consum, béns de capital i béns intermedis.


● La inflació

Índex de Preus al Consum (IPC): L‟índex de preus de consum (IPC) mesura l‟evolució en el temps del nivell de preus dels béns i serveis de consum adquirits per la població que resideix en habitatges familiars a Espanya. Es considera despesa de consum el flux monetari realment pagat per l‟adquisició de béns i serveis tipificats així en una nomenclatura elaborada expressament per l‟INE. Queden excloses les despeses que es poden considerar d‟inversió, com ara l‟adquisició d‟habitatge en propietat.

L‟IPC es construeix d‟acord amb la fórmula de Laspeyres, que és una mitjana aritmètica ponderada dels índexs de preus dels diversos articles de consum considerats. Des del gener del 2001 s‟ha implantat un nou sistema d‟índexs de preus de consum, que es diferencia del que hi havia fins al desembre del 2000 per una actualització més freqüent de les ponderacions i per la possibilitat d‟incloure nous productes quan el seu consum sigui rellevant. El nou sistema de preus s‟ha implementat en dues fases.

En la primera, iniciada al gener del 2001, s‟han actualitzat les ponderacions dels grans grups. Les noves ponderacions s‟han obtingut de l‟ Encuesta continua de presupuestos familiares (EPF). Les despeses de consum s‟han classificat d‟acord amb una nomenclatura elaborada per l‟INE a partir de la COICOP (Classification Of Individual Consumption by Purpose), una nomenclatura harmonitzada de la Unió Europea. Els articles de consum es trien de manera que ofereixin garanties de permanència en el mercat i que siguin consumits habitualment per la població.

La segona fase s‟ha iniciat al gener del 2002, i comporta una revisió completa de la resta d‟aspectes metodològics que determinen l‟IPC (selecció de la mostra de municipis, zones comercials i establiments, selecció d‟articles, procediment de recollida de preus i tractament dels preus d‟ofertes i rebaixes, adaptació completa a la COICOP i mètode general de càlcul).

Unitat: Núm. Índex base 2001 =100.

CERES

pàg. 58

● El mercat de treball

Treballadors afiliats en alta laboral al Règim general i la mineria del carbó: L‟afiliació al sistema de la Seguretat Social, que és obligatòria per a totes les persones incloses en el camp d‟aplicació de la Seguretat Social i única per a tota la vida del treballador, s‟organitza en l‟actualitat en els règims següents: general, especial de la mineria del carbó, especial agrari, especial d‟empleats de la llar, especial de treballadors autònoms i especial de treballadors del mar.

Les dades que es presenten es refereixen exclusivament al règim general i al règim especial de la mineria del carbó, i són resultat de l‟explotació del fitxer d‟afiliació de treballadors efectuada per la Gerència d‟Informàtica de la Seguretat Social. Inclouen tots els afiliats en aquests dos règims en alta laboral o en situacions assimilades (incapacitat temporal, suspensió per regulació d‟ocupació, atur parcial, etc.).

S‟ha de ressenyar que el nombre d‟afiliats no correspon necessàriament al de treballadors, sinó al de situacions que generen obligacions de cotitzar: la mateixa persona es comptabilitza tantes vegades com situacions de cotització tingui, ja sigui perquè té diverses activitats laborals en un mateix règim o en altres.

Cal advertir que l‟any 1993 el règim especial dels funcionaris de l‟Administració local es va integrar al règim general. Aquesta incorporació de treballadors afecta les dades d‟abril, maig, juny i juliol de 1993. A més, durant els mesos de maig i juny de 1996, es va depurar el fitxer d‟afiliació de la RENFE, cosa que va comportar una reducció del nombre de treballadors en aquells mesos.

D‟altra banda, el canvi en la forma de codificar les noves altes de la CNAE-74 (Classificació Nacional d‟Activitats Econòmiques) a la CNAE-93 ha produït un augment dels “No classificables” a partir del març de 1996.

Unitat: Valors absoluts en milers. Enquesta de Població Activa (EPA): L‟enquesta de població activa (EPA) és la principal font per al coneixement del mercat de treball. És una investigació per mostreig elaborada per l‟INE seguint la metodologia de l‟Oficina Internacional del Treball (OIT) i l‟Oficina Estadística de la Unió Europea (Eurostat). L‟enquesta és de periodicitat trimestral i el seu principal objectiu és conèixer la relació amb l‟activitat econòmica de la població. Població Ocupada segons EPA:

La població ocupada és aquella que, tenint 16 anys o més, està treballant, ja sigui per compte d‟altri o per compte propi.

Unitat: Valors absoluts en milers de persones.


pàg. 59

Població aturada i taxa d’atur segons EPA:

La població desocupada és aquella de 16 anys o més, sense feina, disponible per treballar i que cerca activament ocupació.

La població activa està formada per la població ocupada i la desocupada. És la població de 16 anys o més que treballa o que està disponible per treballar i cercant feina.

La taxa d‟atur és el quocient entre la població aturada i la població activa.

Unitat: Valors absoluts en milers de persones, i taxa d‟atur en %.

Increments salarials pactats en convenis col·lectius: La informació sobre negociació col·lectiva s‟obté de l‟explotació dels fulls estadístics que han d‟emplenar les comissions negociadores un cop signat l‟acord i que forma part de la documentació que es registra davant l‟autoritat laboral.

En el cas de Catalunya, els acords col·lectius recullen els convenis col·lectius estatutaris, els convenis d‟adhesió, els acords per mediació o laudes arbitrals, els convenis d‟extensió, els pactes d‟eficàcia limitada i els acords o pactes de funcionaris. En el cas d‟Espanya (convenis col·lectius), no s‟inclouen els acords o pactes de funcionaris.

L‟increment salarial pactat és el percentatge de variació entre les retribucions garantides en el període d‟efectes econòmics actual i les garantides en el període d‟efectes econòmics immediatament anterior. Els increments salarials es presenten desagregats per sector econòmic i s‟acompanyen d‟informació sobre el nombre d‟acords i treballadors afectats.

Els resultats són de caràcter acumulat, és a dir, es consideren tots els acords col·lectius registrats fins al mes de referència. Els acords s‟imputen segons l‟any d‟inici dels efectes econòmics.

Índex de Costos Laborals: El nou Índex de costos laborals (ICL), del qual es presenten per primera vegada resultats referents al primer trimestre del 2001, és una operació estadística contínua de periodicitat trimestral elaborada per l‟INE i que forma part dels euroindicadors que l‟Oficina Estadística de la Unió Europea (Eurostat), a instàncies del Banc Central Europeu (BCE), exigeix als països de la Zona Euro.

L‟ICL substitueix l‟Enquesta de salaris (ES), ampliant-ne els objectius i millorant-ne la qualitat dels resultats. El treball de camp de l‟índex va començar l‟any 2000 per tal de poder enllaçar les sèries de salaris. Les sèries enllaçades es van fer públiques junt amb les dades del IV trimestre del 2001.

La diferència principal entre les dues operacions estadístiques està en el fet que l‟índex proporciona informació no sols dels costos salarials, com l‟ES, sinó també sobre els altres costos en què incorren les empreses per l‟ús del factor treball. Altres diferències importants són l‟àmbit poblacional i sectorial, la definició del treballador objecte de l‟enquesta i la manera de calcular el temps efectiu de treball. L‟ICL inclou els comptes de cotització amb cinc o menys

CERES

pàg. 60

assalariats. Considera tots els treballadors que hagin cotitzat almenys un dia durant el mes de referència. S‟ha suprimit la distinció entre empleats i obrers. L‟àmbit sectorial s‟amplia amb la inclusió de les divisions de la Classificació Nacional d‟Activitats Econòmiques compreses en les seccions d‟educació (E), sanitat (S) i altres activitats socials i serveis personals (O) i passa a cobrir 54 branques en comptes de les 48 que cobria l‟enquesta anterior. Finalment, també es millora el càlcul del temps efectiu de treball, perquè inclou partides de temps no treballat que no es trobaven a l‟ES.

Unitat: valors absoluts en euros, i núm. Índex base 2000 = 100.

L’Índex del Cost Laboral:

Es defineix com el cost total en que incorre l‟empleador per la utilització del factor treball. Inclou el Cost Salarial més els Altres Costos Laborals.

Cost Salarial:

Comprèn totes les remuneracions, tant en metàl·lic com en espècie, realitzades als treballadors per la prestació professional dels seus serveis laborals per compte d‟altri, tant si retribueixen el treball efectiu, sigui quina sigui la forma de remuneració, com els períodes de descans computables com de treball.

El Cost Salarial inclou per tant el salari base, complements salarials, pagaments per hores extraordinàries, pagaments extraordinaris i pagaments endarrerits.

Tots aquests components es recullen en termes bruts, és a dir, abans de practicar retencions o pagaments a la Seguretat Social per compte del treballador.

Altres Costos Laborals:

Els Altres Costos Laborals inclouen les percepcions no salarials i les cotitzacions obligatòries a la Seguretat Social.

Les Percepcions no Salarials són les retribucions percebudes pel treballador no pel desenvolupament de la seva activitat laboral si no com a compensació de despeses ocasionades per l‟execució del treball o per a cobrir necessitats o situacions d‟inactivitat no imputables al treballador. Comprenen les prestacions socials directes (pagaments per incapacitat temporal, atur, indemnitzacions per acomiadament, …), pagaments compensatoris (quebrant de moneda, desgast d‟útils o eines, adquisició de peces de vestir de treball, despeses de locomoció i dietes de viatge, plus de distància i transport urbà, indemnitzacions per trasllat, per finalització de contracte, …), i altres percepcions no salarials.

Les Cotitzacions Obligatòries a la Seguretat Social són les aportacions legalment establertes que l‟empleador fa al Sistema de la Seguretat Social en favor dels seus empleats per a cobrir les prestacions que el Sistema estableix i que són les derivades de situacions de malalties, maternitat, accident laboral, invalidesa, jubilació, família, supervivència, atur, formació professional, garantia salarial o qualsevol altre contingència coberta pel Sistema de Seguretat Social.


pàg. 61

Unitat: valors absoluts en euros, i núm. Índex base 2000 = 100.

● L’activitat empresarial

Comportament de les empreses no financeres.

Resultat Econòmic Brut:

Valor Afegit Brut – Despeses de personal.

Ingressos financers:

Ingressos derivats de les rendes cobrades associades a participacions de capital (accions d‟altres empreses); a participacions en valors de renda fixa; a crèdits concedits per l‟empresa; a descomptes per pagaments anticipats; a beneficis en valors negociables (les plusvàlues que l‟empresa pot obtenir pel fet vendre‟s valors de renda fixa o variable); altres ingressos financers.

Despeses financeres:

Despeses derivades de les rendes pagades associades a interessos d‟obligacions i bons; a interessos de deutes a curt i llarg termini; a interessos pagats per descompte d‟efectes comercials; a descomptes sobre vendes per pagament anticipat; a pèrdues en la venda de valors negociables; pèrdues en crèdits concedits per l‟empresa; a altres despeses financeres.

Resultats financers:

Diferència entre Ingressos financers i Despeses financeres.

Resultat Ordinari Net de l’empresa (els beneficis ordinaris):

Resultat Econòmic Brut d‟explotació + (Ingressos financers – Despeses financeres) – Amortitzacions i provisions d‟explotació.

Ingressos “Extraordinaris”:

Respon als ingressos no derivats de l‟activitat habitual de l‟empresa i associats a beneficis o guanys procedents de la venda d‟immobilitzat material o immaterial; de participacions en capital a llarg termini en empreses del grup o associades; de l‟amortització d‟obligacions o vendes d‟accions emeses per l‟empresa; de beneficis de períodes anteriors; d‟altres ingressos extraordinaris.

Despeses “Extraordinàries”:

Respon a despeses no derivades de l‟activitat habitual de l‟empresa i associades a pèrdues procedents de l‟immobilitzat immaterial i material; de participacions en capital a llarg termini d‟empreses del grup o associades; d‟operacions amb accions o obligacions pròpies, de pèrdues d‟anys anteriors; altres pèrdues extraordinàries.

CERES

pàg. 62

Resultats “extraordinaris”:

Ingressos “extraordinaris” – Despeses “extraordinàries”.

Resultat net total:

Resultat Ordinari Net + Resultat Extraordinari

Rendibilitat econòmica (ordinària) de l’actiu net (R.1.):

(Resultat Ordinari Net + Despeses Financeres)/ Actiu net dels recursos aliens sense cost.

Els recursos aliens sense cost fan referència a deutes amb proveïdors i altres passius sense cost que pugui utilitzar l‟empresa.

Rendibilitat (ordinària) dels fons propis (R.3):

Resultat Ordinari Net / (Recursos Propis).

Cost unitari del finançament aliè (R.2):

Despeses financeres / Recursos Aliens amb Cost.

Palanquejament financer (R.1 – R.2):

Rendibilitat Ordinària de l‟actiu net – Cos unitari del finançament aliè.


pàg. 63

1.7. Fonts documentals

- Institut d‟Estadística de Catalunya (Idescat). - Instituto Nacional de Estadística (INE). - Nota de conjuntura econòmica. Departament d‟Economia i Coneixement de la Generalitat de

Catalunya. - Informes semestrals economia catalana de la Caixa de Catalunya. - Índice de Costos Laborales, resultados trimestrales, publicat per l‟INE. - Enquesta de Població Activa. INE. - Negociació Col·lectiva. [base de dades]. Departament d‟Empresa i Ocupació de la

Generalitat de Catalunya. < http://www20.gencat.cat/portal/site/observatoritreball>.

- Inversió Industrial a Catalunya. Departament d‟Empresa i Ocupació de la Generalitat de Catalunya.

pàg. 64

pàg. 65

Conclusions sobre la Situació de l’Economia

Catalana 2011 i Consideracions 2012

pàg. 66

Conclusions sobre la situació de l’economia catalana 2011 i consideracions 2012

pàg. 67

2. CONCLUSIONS SOBRE LA SITUACIÓ DE L’ECONOMIA CATALANA 2011 I CONSIDERACIONS 2012

Context internacional i estatal L’economia de la Zona Euro està estancada com a conseqüència fonamentalment de les polítiques d’ajust de la despesa pública. Grècia i Portugal continuen en recessió i Irlanda, Itàlia i Espanya han experimentat durant el 2011 uns creixements inferiors a l’1%. Per a les economies emergents i en desenvolupament (Xina, India, Amèrica Llatina i Àfrica), les perspectives són encara positives (6.2%) però el deteriorament de les economies avançades repercutirà sobre l’evolució de les seves exportacions i dels fluxos del capital. S’ha alentit l’evolució econòmica dels EUA (1,7%) i s’ha produït una contracció en el Japó (-0,7%) pels efectes del tsunami. El Japó té, no obstant això, unes millors perspectives pel 2012 com a conseqüència dels treballs de reconstrucció. Pel que fa a l’estat espanyol, el creixement és del 0,7% però ha entrat en recessió (quart trimestre del 2011 i primer del 2012).

Catalunya: l’economia entra en recessió L’economia catalana, a l’igual que l’ espanyola, també ha entrat en recessió. L’activitat ha anat perdent força al llarg de l’any, i s’ha pràcticament estancat assolint en termes mitjans anuals un lleuger creixement del 0,7%, amb una reducció interanual del -0,1% el darrer trimestre de l’any. El primer trimestre del 2012 el creixement ha estat del -0,4% en termes interanuals confirmant l’entrada en recessió. La productivitat s’ha incrementat per tercer any consecutiu, però no com a conseqüència de la innovació tecnològica sinó de la destrucció d’ocupació. Així, en els darrers tres anys, la productivitat de l’economia catalana acumula un creixement del 9,1% mentre que el PIB generat s’ha reduït un - 2,6%. El modest creixement de l’activitat econòmica al llarg del 2011 es deu a la significativa millora del saldo amb l’estranger, ja que la demanda interna ha tornat a caure. Tant el consum de les famílies, la despesa de les administracions públiques com les inversions han tingut creixements negatius. El 2011, la despesa en consum de les administracions públiques a Catalunya es va reduir un 3,1%, un punt més que al conjunt de l’estat, degut a que l’ajust a Catalunya va ser més intens. L’increment de les exportacions de béns i el turisme han actuat com a motor de l’economia i han frenat els efectes de la davallada de la demanda interna.

CERES

pàg. 68

L’activitat industrial ha vist frenada la seva recuperació La millora de les exportacions ha beneficiat l’activitat del sector industrial, que tot i així ha vist frenada la seva recuperació. Això s’ha traduït en una destrucció neta d’ocupació en la indústria. Les dades d’afiliació a la Seguretat Social també indiquen una reducció. Moltes activitats de la indústria que han tingut un comportament negatiu tenen relació amb el sector de la construcció.

El sector de la construcció manté una forta caiguda El sector de la construcció segueix amb una forta disminució de la seva activitat, molt similar a la de l’any precedent. La caiguda es produeix tant en l’activitat de la construcció d’habitatges, com amb una important davallada en l’obra civil a causa del fre de la inversió pública. La rehabilitació es manté i continua guanyant pes dins del sector. Les dades d’ocupació de la construcció també mostren una important caiguda com a conseqüència de la crisi tant entre els assalariats com entre els autònoms.

El creixement del sector de serveis s’ha debilitat El sector serveis ha crescut lleugerament per l’aportació que fa el turisme. Les dades d’ocupació turística mostren un destacat augment del turisme estranger tant del nombre de viatgers i pernoctacions com de la despesa. La caiguda de la demanda interna es posa de manifest en la reducció de la matriculació de vehicles i per la caiguda de les compres de les famílies.

El sector exterior fa una contribució positiva al creixement El saldo exterior català, de béns i serveis, com en el dos darrers anys, ha fet una contribució positiva al creixement de l’activitat econòmica. La seva evolució positiva s’explica per la millora en les relacions amb l’estranger. S’ha passat d’un dèficit històric a un superàvit. En canvi, s’ha reduït el saldo positiu amb la resta d’Espanya. Paral·lelament, s’ha incrementat la taxa de cobertura de les exportacions de béns i serveis i també el grau d’obertura de l’economia catalana. Les exportacions han crescut més que les importacions, la qual cosa explica la reducció del dèficit comercial.

Conclusions sobre la situació de l’economia catalana 2011 i consideracions 2012

pàg. 69

Increment de la inflació En termes mitjans, l’any 2011, s’ha produït un increment de la inflació, tot i que s’ha desaccelerat en la segona meitat de l’any. El mes de desembre la taxa d’inflació interanual ha estat del 2.5%. El manteniment d’unes taxes d’inflació bastant elevades no es correspon amb la situació de l’economia i erosiona les rendes familiars. En relació a Espanya, el diferencial d’inflació s’ha reduït. En el període 2005-2011, la inflació acumulada a Catalunya és del 21.8%, 0,9 punts percentuals per sobre de la del conjunt de l’estat. L’augment de la inflació el 2011 respon principalment a l’increment dels preus dels productes energètics.

Continua la destrucció de llocs de treball La frenada de la recuperació de l’activitat de l’economia catalana ha provocat la continuïtat de la destrucció de llocs de treball. La pèrdua d’ocupació té lloc en tots els grans sectors d’activitat excepte en els serveis. En la indústria amb 36.000 ocupats menys i en la construcció amb 42.125. Els serveis augmenten en 28.425 els llocs de treball. La destrucció d’ocupació ha anat acompanyada d’un important increment de la taxa d’atur que ha pujat fins al 19.3%. El nombre de persones aturades s’ha multiplicat per tres des de l’inici de la crisi. Aquesta és, sense dubte, la pitjor conseqüència de la crisi. La taxa de temporalitat ha invertit la seva tendència a la baixa dels anys anteriors i ha tornat a augmentar. Cal ressaltar que en el sector públic, la taxa de temporalitat, és superior en tres punts a la del sector privat. Durant el 2011, s’han fet menys contractes i els que s’han fet són més precaris.

Els increments salarials són del 2.98% Els increments salarials pactats en el 2011 s’han situat en termes mitjans en el 2,57%. El fet que s’hagin superat les previsions d’inflació ha activat les clàusules de revisió salarial fent pujar aquesta xifra al 2,98% . Aquesta xifra es situa una mica per sota de la inflació mitjana al llarg de l’any (3,31%) si bé per sobre de la inflació interanual del mes de desembre (2,52%). En el conjunt del període 2004-2011, el creixement acumulat dels increments salarials un cop aplicades les clàusules de revisió salarial ha estat del 28,8%, una xifra per sobre del creixement de l’IPC acumulat en el mateix període (26,1%).

CERES

pàg. 70

D’altra banda, els costos laborals han tingut un creixement moderat i han crescut per sota de la inflació.

Continua la davallada del crèdit El crèdit al sector privat va caure un 4,5% al 2011, la qual cosa dificulta enormement l’activitat empresarial, especialment de les pimes. També ha disminuït el crèdit a les famílies.

Consideracions per l’any 2012 Per al 2012, la continuïtat de les polítiques d’ajust conduirà a la primera doble recessió en la nostra història. Si en el 2011, s’havia produït una lleugera recuperació de l’economia, aquesta tornarà a caure a xifres de creixement negatiu. Això farà que continuï la destrucció d’ocupació i augmenti l’atur. Es preveu una caiguda de la demanda interna i de les inversions. La despesa pública està patint les conseqüències dels ajustos provocats per unes polítiques errònies. La inflació baixarà però encara es mantindrà elevada si es té en compte la situació de recessió econòmica. El sector exterior, que és l’únic que fa una aportació positiva, es podria veure afectat per les dificultats que travessen alguns dels nostres principals socis comercials.

Documents

Situació de l’Economia Catalana 2011 · Situació de l’economia catalana 2011 pàg. 5 1. LA SITUACIÓ DE L’ECONOMIA CATALANA 2011--1.1. La producció agregada L‟activitat