Embed Size (px)
Citation preview
2. Situació política, econòmica i social abans del 2011
2.1 Política
Marroc
El rei Mohamed VI del Marroc és cap d`Estat des de 1999. És l`únic país africà
que actualment no és membre de la Unió Africana (UA).
D'acord amb la Constitució del Marroc, el país és una Monarquia constitucional,
amb un Parlament electe. El Rei del Marroc té amplis poders executius, amb la
possibilitat de dissoldre el govern i el Parlament i dirigir les forces militars, a
més d'altres poders. Els partits polítics d'oposició estan permesos i diversos
s'han presentat a les eleccions en els últims anys.
La situació política al Marroc era molt diferent dels altres països àrabs. Volien
canviar els partits polítics dels govern, perquè els marroquins exigeixen més
democràcia, cansats d'uns governants que prometien reformes i un increment
del benestar a través de la integració en els mercats internacionals desde feia
dècades. Els marroquins volien una democràcia real, no que es digui que el
Marroc és un país democràtic i no ho és.
Tunis
Tunis és un país situat a la costa mediterrània africana, la capital de la qual és
Tunis. És el país més petit del Magrib.
El president Zine El Abidine Ben Ali va ser reelegit para un tercer mandat el
1999 amb el seu partit l'Assemblea Constitucional Democràtica (RCD) i va
aconseguir 148 dels 182 escons del Parlament. Llavors, Tunis va iniciar un
període de major obertura a l'exterior.
El principal problema polític de Tunis era que el President i el partit que el
recolzava feia un mont d‟ anys que estaven al govern i impadien que les altres
forces polítiques hi poguessin arribar.
Líbia
La República Àrab de Líbia va ser un estat sorgit després de la revolució del
coronel Muamar Gadafi en 1969, que va enderrocar al rei Idriss I.
El 1977 la República Àrab Líbia va ser substituida per la Gran Jamahiriya Àrab
Líbia Popular i Socialista, proclamada per Gadafi. A la práctica era un régim
dictatorial amb els drets i llibertats individuals restringits.
Síria
Síria és una república des de 1963. El 1973 es va aprovar en referèndum la
Constitució que definia a Síria com República Democràtica, Popular i Socialista,
basada, entre uns altres, en el socialisme àrab, els principis d'igualtat davant la
llei, llibertat religiosa i propietat privada. El 2012 es vaaprovar una nova
Constitució.Cada set anys es tria a un president, que ha de ser musulmà; i
cada quatre, una Assemblea del Poble i un Consell de Ministres.
Tot i així, el President pertany a una família de presidents, el seu pare ja ho era,
i el partit que el sostenta impadeix que altres forces polítiques, representatives,
de l‟opinió popular, arribin al parlament sirià.
Egipte
La República Àrab d'Egipte és governada actualment d'acord amb la constitució
de 1971, aprovada per referèndum l'11 de setembre. Segons aquesta, Egipte
és Estat democràtic i socialista, en què l'islam és religió d'Estat i
l'àrab la llengua nacional. Però ala pràctioca com en els altres països, el
President no tenia data concreta per finalitzar els eu mandat i el partit polític
que estava en el poder, hi era desde feia més de trenta anys, no es veia que
altres forces polítiques poguessin arribar mai a governar.
2.2 Economia
Marroc
El Marroc és una economia bastant estable amb un creixement continu durant
l'últim mig segle. El PIB per càpita va créixer 47% en els anys seixanta arribant
a un creixement màxim del 274% en els setanta. No obstant això, això va
demostrar ser insostenible i el creixement es va reduir dràsticament a només
un 8,2% en els anys vuitanta i 8,9% en els anys noranta.
El creixement real del PIB s'espera un terme mitjà de 5,5% en el període 2009-
13, vista les perspectives en el turisme i la indústria no agrícola, com el
creixement de la demanda en la zona de l'euro, principals mercats d'exportació
del Marroc i l'origen dels turistes es preveu que sigui més moderat. El
creixement serà molt inferior al 10,8% nivells que són àmpliament considerades
com necessàries per a tenir un gran impacte en la pobresa i l'atur.
El Marroc té uns sectors molt importants que són:
Agricultura: produeix blat, ordi, oliva i fruites.
Pesca: important tant en la costa mediterrània com en l'Atlàntic.
Indústria: les indústries més desenvolupades al Marroc són les productores
de fosfats, la tèxtil, l'agroalimentària, la siderúrgia, l'aeronàutica, l'electrònica i
el turisme.
Egipte
Egipte és predominantment un país agrícola; i un dels cultius de major
importància és el cotó, a part de l'activitat agrícola de subsistència, doncs al
voltant de 40% de la força laboral es dedica a les activitats agrícoles o
ramaderes. L'economia d'Egipte es va socialitzar després de la promulgació
d'una sèrie de lleis al començament de 1961.
Tunis
Tunis té una economia diversa, on els sectors de major importància són
l'agricultura, mineria, energia, turisme, petroli i empreses „‟Manufacturadores‟‟.
A Tunis li falten els immensos recursos naturals dels països veïns, però l'adreça
econòmica curosa i reeixida ha portat una prosperitat raonable. Els productes
agrícoles principals són blat, ordi, oli d'oliva i les fruites, però necessiten
importar gran quantitat d'altres comestibles, particularment en anys de sequera
que han estat freqüents en els últims anys.
Líbia
L'economia de Líbia es basa en el petroli, que constituïx la pràctica totalitat de
les seves exportacions (95%). Líbia pertany a la OPEP des de la seva fundació.
Així mateix hi ha indústria relacionada amb el petroli i de refinament, energia,
així com de béns de consum, ciment i tèxtil. L'economia de Líbia és la sisena
d'Àfrica, després de les de Sud-àfrica, Nigèria, Egipte, Algèria i El Marroc.
Mineria El petroli, és el principal recurs de Líbia, que pertany a la OPEP, seguit
del gas. És la font d'ingressos més important, 50% dels ingressos estatals i
25% del PIB.
Síria
L'economia de Síria està basada en l'extracció de petroli, per tant, aquesta
subjecta a les fluctuacions del preu internacional d'aquest; a més sol recórrer a
Iran com subministrador, degut al fet que la producció interna és deficitària. Les
principals refineries es troben en Homs i Baniyas. També posseïm reserves de
gas natural, sal gema i fosfats. L'agricultura (blat i cotó) genera el 27% del PIB i
la gandería, principalment caprina i ovina va dirigida a l'exportació de llana. Les
indústries tèxtil, alimentària, metal·lúrgica i Comentarà suposen el 22% del PIB.
Els drets del pas de petroli forà pels seus oleoductes generen grans ingressos,
el que no impedeix que Síria aquest entre els països més endeutats del món.
2.3 Societat: la situació de la dona
Marroc
En el món àrab i, per extensió, en el món musulmà la dona no gaudeix dels
mateixos drets que l'home. El Marroc acaba de sotmetre al Parlament
l'aprovació d'una nova “mudawana” (codi de família) integrada per un cert
nombre lleis que alliberen a la dona sense deixar de respectar l'esperit de l‟
Islam i la cultura de la societat marroquina.
El rei Mohamed VI es troba darrere d'aquesta iniciativa; des del seu primer
discurs a l'agost de 1999 va prometre reformar l'estatut de la dona. Actualment,
es convida els marroqunís a conviure en el respecte de la dona.
Tunis
Increïblement Tunis és un país molt avançat en lleis de protecció cap a
aquesta, cosa que no es podria pensar d'altre país musulmà.volia ressaltar la
situació que viu la dona
Ja en 1956, per ordre de HabibBourguiba, un mandatari molt venerat en el
país, es va abolir la poligàmia. La dona podia sol·licitar divorci, fins a llavors
dret exclusiu del marit.
Egipte
Fa molt anys que els homes egipcis pensen que les dones no són igual que el
home. Per altra banda, la literatura egípcia no vacil·la a presentar la dona com
frívola, capritxosa i poc fiable, però malgrat tot, les egípcies es van beneficiar
d'una posició que es troba en poques societats.
A hora la dona del Egipte te el mateix dret que el home, no hi ha diferencia
entre ells.
Líbia
La situació a líbia, la que està molt més destacada i es parla molt, és el tema
de la dona, la dona no hi té molts drets. També pot ser que tingui molts drets i
que el seu marit, li imposa a sobre els seus drets i ella, com sempre amb la por
, no podrà fer gran cosa, sempre queda sota el nivell.
2.4 Comparació dels països anteriors amb Espanya.
Com podem veure en el gràfic següent, les dades del Marroc, Tunis, Egipte,
Líbia i Síria referents al Producte Interior Brut (PIB) per càpita de cada país a
l‟any 2010 el que té el PIB per càpita mes alt es Líbia amb 13.800 $ , i si fem la
comparació amb un país europeu, en aquest cas Espanya, que té 34.051 $ és
molt diferent
L`esperança de vida ès la mitjana d`anys que viu una determinada poblaciò, en
aquest cas inclou la femenina, que sempre és més alta, i la masculina. La
d‟España és més alta, la qual cosa vol dir aquí hi ha una millor qualitat de vida,
en quant a la salut, l‟alimentació, higiene... Això seria una de les raons per les
quals la població dels països del nord d‟Àfrica emigren cap a Occident i altres
zones del món on esperen tenir una millor vida.
0
5.000
10.000
15.000
20.000
25.000
30.000
35.000
Marroc Tunis Lìbia Sìria Egipte Espanya
PIB per capita
Marroc Egipte Sìria Lìbia Tunis Espanya
2010 74,6 73 74,8 74,8 74,6 81,2
68
70
72
74
76
78
80
82
Esperança de vida
L‟IDH (l‟índex de desenvolupament humà), ens indica en quina posició es
troba cada país referent al conjunt d‟estats del món, agafant un conjunt
d‟indicadors econòmics que ens demostrin el grau de benestar de les
respectives societats, és a dir, on es viu millor.
El Marroc ocupa la posició 114 de 169; Egipte, la 101; Síria, la 111; Líbia, el
53; Tunis, la 81; i Espanya, la 20.
El número on està classificat cada país no depèn només dels recursos que té,
com ara, per exemple, si un país térecursos energètics com el petroli, i una
bona renda per càpita, no vol dir que obtingui una bona classificació.
De tota manera, observem que en els països de la “Primavera àrab” l‟IDH és
més baix que el d‟Espanya, encara que el Marroc, Síria i Egipte es troben en la
franja mitjana, i Líbia i Tunis en la franja alta, per tant, s‟entén que les societats
d‟aquells volguessin un canvi.
Marroc Egipte Sìria Lìbia Tunis Espanya
2010 0,567 0,703 0,589 0,755 0,683 0,873
0
0,1
0,2
0,3
0,4
0,5
0,6
0,7
0,8
0,9
1
IDH 2010
En relació a l‟atur juvenilveiem que el tant per cent que es trobava en els països
àrabs, és a dirles persones aturades entre 16 i 25 anys a cada país es més
baix que Espanya, a excepció de Libia.
Aquests països no tenen unes xifres molt altes,i és a causa d‟un tant per cent
de noies que es queden a casa i no busquen treball. També hi ha nois i noies
que treballen però que no estan ben pagades, perquè no tenen una especialitat
, que la seva formació és escassa. A part, també hi ha els que no tenen treball i
veuen molt difícil trobar-ne. Aquest és el motiu que els fa emigrar a un altre
país per poder tenir un futur millor, amb uns millors sous.
A causa de l‟atur juvenil,milions de joves d‟avui en dia, sense feina i sense futur,
s‟han sumat a la “Primavera Àrab”. Els joves no s‟han pogut quedar esperant
amb les braços creuats i per això han deciditprotestar i lluitar contra els seus
líders per tenir uns drets que ells necessaris per tenir un bon futur.
Marroc Egipte Siria Libia Túnez Espanya
Series1 21,88% 24,80% 19,09% 50% 30,68% 41,60%
0,00%
10,00%
20,00%
30,00%
40,00%
50,00%
60,00%
Atur Juvenil 2010
En Aquest gràfic podem observar les dades dels següents països, que com es
veu no hi ha molta diferència entre un país i l‟altre. El país que té menys taxa
d‟alfabetització és el Marroc, que té un tant per cent de 72,1%, això vol dir que
la proporció de la població masculina i femenina entre els 15-24 o més, vol dir
que tenen uns mínims d‟estudi, que saben llegir o escriure.
2.5 Conclusions
Observant totes les gràfiques realitzades podem concloure que en educació,
que hi ha alguns països àrabs que han tingut unes millores en educació; però,
la majoria d‟aquests països, en questió de formació i d` educació presentan
moltes carències, i això repercuteix lògicament en la taxa d‟ocupació. Dels
paísos magrebins analitzats, només el Marroc queda per sota i en canvi
Egypte, Libia, Tunis i Siria comparteixen el mateix percentatge, això creiem que
és degut, a que la dona en aquests països no abandona els estudis tan aviat
com ho pot fer al Marroc.
Si ens fitxem en la taxa d‟atur juvenil hem arribat a la conclusió de que l‟escasa
formació d‟alguns joves d‟aquests països ens podria explicar la falta de treball.
No podem oblidar tampoc ni deixar de banda, el factor cultural; en aquests
països tradicionalment ha hagut una separació de feines en funció del sexe i
72,1
86,8 86,8 86,8 86,8
0
10
20
30
40
50
60
70
80
90
100
Marroc Egipte Sìria Lìbia Tunis
Taxa d`alfabetització 2010 2010
per tant, aquesta divisió si ens adentrem en els pobles d‟aquests països
magrebins, encara hi es present i per tant , afecta a la taxa.
Si ens centrem al IDH, podem observar com la possesió de importants recursos
naturals, no s‟ha correspós amb una millor qualitat de vida de la població. La
riquesa no s`ha repartit equitativament i per tant es lògic que la població
vulgués un canvi.
Un altre paràmetre que ens permet veure les dificultats per les que atravesa la
població d‟ aquests països, és el refernet a la esperança de vida. Com ja s‟ha
apuntat anteriorment, la falta d‟ una alimentació variada, la mancança d‟algunes
infraestructures que dificultan l‟accés al aigua, la falta de mesures per preveure
les malalties i sobretot la falta de hospitals, fan que la esperança de vida de la
població sigui més baixa que si la comparem amb la d‟Espanya.
I per acabar, observant el PIB podem veure que unicament destaca Libia, i això
és degut a la seva riquessa en petroli i gas natural. En canvi, la resta de països
magrebins el seu PIB és molt baix i creiem que és degut a que en el PIB
incidèixen els altres factors estudiats com l‟educació o l‟esperança de vida. A
més la forta emigració que pateixen aquests països també intervé com a factor
important.
