SÍNT SI ’UNA CREMA HIDRATANT · crema preferida d’acord amb el sexe i l’edat dels enquestats. Finalment, sense tenir en compte sexe o edat, veuré la que la majoria ha triat,

E

SÍNTESI D’UNA CREMA HIDRATANT

ESTUDI I

DESENVOLUPAMENT

Treball de recerca, Escola Virolai Octubre 2011

TREBALL DE RECERCA

Helena Martínez

2n Batxilletat B

Tutora: Anna

García

Octubre 2011

Índex:

I. El tema escollit. Justificació .................................... pàg.1

II. Projecte i objectius................................................... pàg.2-3

III. Hipòtesi ..................................................................... pag.4

Part teòrica..........................................................................pàg.5-19

I. Conceptes .................................................................. pàg.6

II. Diferència entre pomada i crema ................................ pàg.7

III. Tipus de cremes hidratants segons el tipus de pell .... pàg.8

IV. Tipus d’emulsions: ...................................................... pàg.9-10

V. Propietats de la crema segons el tipus d’emulsió ....... pàg.11

VI. El Nom “INCI” ............................................................. pàg.12

VII. Components imprescindibles en una crema ............... pàg.13

VIII. Additius.......................................................................pàg.14-15

IX. Estudi de mercat sobre cosmètica...............................pàg.16

X. Càlcul de l’HLB de la fase oliosa i

dels emulsionants................................................................pàg.17-18

XI. Millorar l’estabilitat en una emulsió.................................pàg. 19

Part pràctica ................................................................... pàg.20-44

I. La composició de la meva crema…………………..pàg.21-30

II. Estudi i seguiment de les emulsions……………….pàg.31-33

III. Procés de fabricació de la crema.............................pàg.34-38

IV. Model d’enquesta.......................................................pàg.39-40

V. Gràfiques de les enquestes realitzades...................pàg.41-48

Resultats..........................................................................pàg.49-55

I. Resultat de la crema................................................pàg.50

II. Conclusions..............................................................pàg.51-53

III. Conclusió final..........................................................pàg.54

IV. Conclusió personal...................................................pàg.55

Annex...............................................................................pàg.56-58

Agraïments.......................................................................pàg.59-60

Bibliografia.......................................................................pàg.61-63

Treball de recerca: Síntesi d’una crema hidratant

Helena Martínez 2n de Batxillerat B Escola Virolai, 2011 1

I. El tema escollit. Justificació.

Des de ben petita m’he sentit atreta pel món de la sanitat, i fa un parell d’anys

que vaig decidir que el que volia estudiar era medicina. És per aquesta raó, que

quan vaig tenir que escollir un tema per al meu treball de recerca, les opcions

que se’m plantejaven eren totes relacionades amb la sanitat i la medicina, però

després de tot un procés va acabar esdevenint en un treball químic i comercial.

Aquest procés que vaig anar fent, va ser lent i alhora desconcertant per mi, ja

que en un principi la meva idea era poder fer un medicament, però després

d’una llarga entrevista i a l’hora conversa amb en Pere Romea1, professor de la

facultat de química, i una cerca pel meu compte sobre l’elaboració i els

processos que han de passar els medicaments fins que surten al mercat, vaig

acabar per descartar aquesta idea ja que no estava al meu abast i no era viable

de cap de les maneres que jo en fabriqués un.

Després la meva idea es va encaminar cap a la fabricació d’un cosmètic. Però,

tot seguit de parlar amb la Pilar Castan, química especialitzada en la fabricació

de cosmètics, i fer una recerca dels conceptes importants que estava

incorporant a la meva futura hipòtesi, vaig arribar a la conclusió que la

fabricació d’una crema, que no pomada, estava al meu abast i que a l’hora

podria fer un estudi de mercat d’aquesta. I amb la seva ajuda i els materials

que ella em proporcionaria elaboraria diferents tipus de cremes que m’ajudarien

a desenvolupar el meu treball de recerca.

1 L’entrevista realitzada a Pere Romea es troba adjunta a l’annex del treball.



II. Projecte i objectius.

Objectiu principal

El més important en el meu treball de recerca és saber quina és la crema

hidratant corporal que més agrada, i per a saber-ho hauré de fer un estudi de

mercat.

Aquest estudi de mercat consistirà en fabricar vuit pots de crema diferents, a

cada pot canviaré una de les variant respecte a l’anterior. Aquestes variants

són: la viscositat, l’olor i el color. D’aquesta manera, al final de l’enquesta podré

determinar quina és la crema preferida per a cada persona, és a dir, si la

persona prefereix o no una crema hidratant corporal amb viscositat, amb olor i

amb color.

Així mateix, després de nombroses enquestes arribaré a saber quina és la

crema preferida d’acord amb el sexe i l’edat dels enquestats.

Finalment, sense tenir en compte sexe o edat, veuré la que la majoria ha triat,

és a dir, aquella crema de les vuit que més ha agradat, i la seleccionada com a

millor serà la que corrobori la meva hipòtesi.



Objectius a nivell teòric:

Saber definir que és un cosmètic, una crema i una crema hidratant.

Saber diferenciar pomada i crema.

Conèixer les diferents cremes per als diferents tipus de pell.

Conèixer els dos tipus d’emulsions a l’hora de fer una crema.

Diferenciar les propietats d’una crema W/O (aigua en oli) o O/W (oli en

aigua).

Saber que és el nom INCI.

Conèixer els ingredients que composen una crema.

Conèixer diferents tipus d’additius naturals i les seves funcions, i escollir

els que aportin a la crema les propietats desitjades.

Conèixer estudis de mercat relacionats amb cosmètica, especialment a

l’apartat de les cremes.

Aprendre a calcular l’HLB de la fase oliosa i dels emulsionants.

Aprendre a millorar l’estabilitat d’una emulsió.

Objectius a nivell pràctic:

Sintetitzar una crema hidratant corporal.

Sintetitzar-la a casa amb mitjans casolans.

Sintetitzar-la complint uns requisits com ara: donar humitat a la pell, que

sigui de ràpida absorció, que sigui de llarga duració i fàcil d’aplicar, amb

absència d’irritants i que doni un aspecte saludable.



III. Hipòtesi.

La hipòtesi que m’he plantejat després de fer recerca i entrevistes és la

següent:

“Les cremes hidratants molt viscoses amb olor i amb

color són les que agraden a un percentatge més gran

de població.”



Part teòrica:



I .Conceptes.

Cosmètic: Producte fet per la cura i embelliment del cos humà.

Crema: Producte cosmètic de consistència pastosa que s'aplica a la pell.

Crema hidratant: Cosmètic que serveix per a restablir el grau d’humitat normal

de la pell.



II. Diferència entre pomada i crema.

La diferència entre una pomada o ungüent i una crema, és que la pomada no té

fase aquosa, és a dir, no conté aigua a la seva composició i és totalment

grassa. La crema en canvi, té dues fases: una aquosa (aigua) i una altra oliosa

(olis). Una crema sempre ha de tenir aigua a la seva composició.

Antigament les pomades eren molt utilitzades, cosa que ha canviat degut als

avenços tant tecnològics com mèdics, fent que les cremes funcionin de manera

més òptima i s’adeqüin millor al nostre ritme de vida.

A les pomades la base més utlitzada és Parafinum molle (vaselina) o

Parafinum loquidum (vaselina líquida).

1. Crema 2. Pomada



III. Tipus de cremes hidratants segons el tipus de pell.

Cremes hidratants per a pells normals: Posseïxen nivells estàndards

d’agents grassos o oliosos i d’aigua. En la seva composició hi ha una mica més

d’aigua que de components grassos.

Cremes hidratants per a pells seques: La quantitat d’agents grassos o

oliosos així com d’agents hidratants es troba en major proporció respecte a les

cremes per a pells normals, ja que les pells seques necessiten absorbir més

quantitat d’oli per a una òptima hidratació.

Cremes hidratants per a pells grasses: El seu principal component és aigua,

és a dir, l’aigua es troba en major proporció que els agents grassos o oliosos, ja

que les pells grasses necessiten absorbir menys quantitat d’oli.



IV. Tipus d’emulsions.

Sabem que una crema es composa per una part aquosa (aigua) i una part

oliosa (oli). L’aigua i l’oli són dos líquids immiscibles, és a dir, que per fer-los

miscibles necessitem d’un tercer que realitzi aquesta funció. L’encarregat d’unir

l’oli i l’aigua és un emulsionant; un emulsionant és una molècula que té una part

que atrau l’aigua (part hidrofílica) i una altra que atrau l’oli (part lipofílica).

3. L’emulsionant

4. L’emulsió



D’emulsions trobem de dos tipus:

O/W (oli en aigua): quan la fase externa és aigua i la interna oli, en

aquests tipus d’emulsions l’aigua es troba en major proporció que l’oli.

5.Emulsió d’oli en aigua

W/O (aigua en oli): quan la fase externa és l’oli i la interna l’aigua, en

aquests tipus d’emulsions l’oli es troba en major proporció que l’aigua.

6. Emulsió d’aigua en oli



V. Propietats de la crema segons el tipus d’emulsió.

Segons si la nostra crema es de tipus oli en aigua o aigua en oli, obtenim unes

propietats o unes altres:

O/W (oli en aigua): En aquest tipus d’emulsió l’aigua es troba en major

proporció que l’oli, i això provoca que la crema s’absorbeixi més ràpid i

que la seva penetració sigui més òptima.

És fàcil d’aplicar, dona humitat a la pell, necessita menys emol·lients, té

efectes de llarga duració i és menys costosa en la preparació.

En conclusió, és una composició lleugera, d’efecte refrescant i gens

oclusiva ja que no tapona els porus de la pell.

W/O (aigua en oli): En aquest tipus d’emulsió l’oli es troba en major

proporció que l’aigua, i això provoca que la crema s’absorbeixi més

lentament i que la seva penetració sigui menys eficient.

És difícil d’aplicar degut a que és molt compacta, necessita més

emol·lients i és més costosa en la preparació.

Aquesta composició forma una pel·lícula protectora que tapona els porus

de la pell.

Un exemple clar on sempre s’utilitza el sistema W/O és en productes per

a protecció solar, ja que d’aquesta manera evitem que els filtres UV

s’eliminin amb l’aigua.



VI. El Nom “INCI”

L’“INCI” és la Nomenclatura internacional d’ingredients cosmètics, regulada a principis dels anys 80 por la FDA (Food and Drug Administration) y la CTFA (Cosmetic, Toiletry & Fragrance Association), que van determinar les normes segons les quals els ingredients han de figurar en l’etiquetatge d’un producte cosmètic. Els productes naturals es designen amb noms en llatí. La reglamentació europea per la fabricació i comercialització de cosmètics obliga a enumerar tots els ingredients segons la seva quantitat en línea descendent, és a dir, la substància més quantiosa es nombra en primer lloc i la que en té menys quantitat com l’última. L’INCI obliga a l’enumeració de gairebé tots els ingredients, ja que aquells que es troben per sota del 0.1% no els és obligatori, així com també poden haver ingredients ocults que es designin amb un codi.



VII. Components imprescindibles en una crema.

Additius: Aporten a la crema unes propietats específiques segons

l’additiu que s’inclogui.

Conservants: Són ingredients que proporcionen a la crema una

protecció òptima contra el creixement microbià.

Emulsionants: Permeten crear un producte amb una base d’aigua i oli,

ja que la seva funció és unir líquids immiscibles.

Espessants: Són ingredients que donen una textura més densa a la

crema.

Antioxidants: Són substàncies naturals o químiques que s'utilitzen en

productes cosmètics per evitar l'oxidació d’altres ingredients.

Olis: Aporten a la pell suavitat i creen una barrera hidrofòbica que evita

que l’aigua s’evapori.



VIII. Additius.

Hi ha un gran nombre d’additius, segons les propietats afegides que li vulguis

donar a la teva crema. Alguns dels additius que m’han semblat més

interessants han estat:

Oli de baobab: És molt ric en aminoàcids, àcids grassos i vitamines (sobretot alfa i betacarotens). Es pot utilitzar com hidratant natural, ja que retorna a l'epidermis la seva elasticitat. També pot ser usat per aclarir les taques de la pell i les estries.

Oli de jojoba: S’utilitza com humectant facial, condicionador de pell seca, oli de bany, loció d'afaitat, loció de mans, desmaquillant i com a oli de massatge.

Albercoc: A causa del seu alt contingut en vitamina A i ferro vegetal, es pot utilitzar en mascaretes per a la cura de la pell. El seu oli és efectiu en el tractament d’estries i d’arrugues.

Ametlla: Conté proteïna per reconstruir la pell, el cabell i les ungles. Es pot utilitzar com a loció facial ja que allisa i cuida la pell seca.

Àloe vera: Conté substàncies amb propietats emol·lients i curatives que renoven la pell. També s’utilitza per a reduir les arrugues.

Avellaner: Les seves fulles són molt utilitzades amb fins estètics, degut a que tenen propietats astringents i tonificants.

Argila: Especialment s'usa l'argila blanca per a banys depuratius i màscares facials, en tractaments per als pits, per tancar els porus i per endurir la pell flàccida.

Civada: Com que la civada és molt nutritiva per la pell es pot utilitzar com a netejador facial. També es pot utilitzar com a exfoliant, per a desprendre suaument les capes de cèl·lules mortes i contribuir a la renovació dels teixits.



Carbassa: És ric en contingut de carotè (provitamina A) i combat els problemes de la pell (psoriasi, urticàries, dermatitis, etc.).

Ordi: L'ordi és usada per desinflamar els ulls i la pell en general.

Coco: Ajuda a combatre arrugues i imperfeccions de la pell.

Llimona: Té propietats astringents i antisèptiques. Desinfecta i tanca els porus.

Poma: Té propietats refrescants, enfortidores i antiarrugues. Rejoveneix els teixits.

Mel: Es considera un ingredient essencial per les cures bàsiques de la pell. Es barreja amb iogurt o ou per nodrir, hidratar i calmar.

Taronja: L'aigua de la flor del taronger hidrata la pell i la taronja conté vitamines A, B i C, a més del fòsfor que tenen propietats netejadores i refrescants.

Creïlla: Serveix per hidratar les pells seques i irritades. S'aplica com mascareta.

Papaia: Serveix per a eliminar cèl·lules mortes.

Pinya americana: Serveix per a combatre l’acné.

Sal grossa: És un magnífic exfoliant, a més d’astringent i antisèptic. Hidrata la pell i prevé l'envelliment cutani.

Tomàquet: Purifica i tensa la pell.

Iogurt: Serveix com a crema hidratant i per a exfoliar i netejar el cutis.



IX. Estudi de mercat sobre cosmètica:

L’empresa Mintel GNPD Category Insight ha realitzat un estudi de mercat

sobre diverses qüestions en torn a la cosmètica. Aquest estudi es diu Body,

Hand & Foot Care, i d’ell he extret la informació que m’ha resultat més rellevant

a l’hora de fer el meu treball.

Aquests estudis determinen que la població té més cura en primer lloc del cos,

seguit de les ungles i per últim dels peus. També determinen que els

consumidors no tenen temps, i per aquesta raó es busquen cremes fàcils,

ràpides d’aplicar i amb efectes de llarga duració.

En els productes per la cura pels peus es busca principalment l’eliminació dels

olors. Per a la cura de les mans productes de retard de l’envelliment i per a la

cura de les ungles productes de nutrició, és a dir, productes amb vitamines i

minerals. Però en general la població busca brillantor, il·luminació i un extra

d’hidratació en els productes que utilitza a diari.

Els productes d’hidratació són els més comuns i sempre es tendeix a la

naturalitat. Aquesta tendència s’aconsegueix amb additius extrets de les

plantes, així com de moltes fruites com la granada i el nabiu, que inspiren cap a

productes antienvelliment, ja que són rics en antioxidants. L’únic inconvenient

d’aquest tipus de productes naturals és que resulten més costosos.

La fragància és un aspecte molt important, ja que aconsegueix atraure a

consumidors despreocupats i desinteressats en els cosmètics. A més a més,

els productes amb fragàncies són cada vegada més populars. Les fragàncies

més demanades són la vainilla i la lavanda, seguit de la rosa, el coco i els

aromes frescos i afruitats.

En un producte es dóna molta importància a l’anunci que ha estat provat

científicament i que s’especifiqui també l’absència d’irritants per la pell. També

es confirma que només el 9% dels productes tenen envasos ecològics.

Al Nadal, dos terceres parts dels consumidors compren productes per al cos i

les mans i augmenta la demanda de fragàncies i productes amb brillantor per a

regalar; en canvi a l’estiu hi ha una gran demanda de productes per al cos. Tot

tipus de cremes hidratants, reafirmants i anticel·lulítiques.

Una cinquena part de la població d’Estats Units busquen productes per a pells

sensibles.



X. Càlcul de l’HLB de la fase oliosa i dels emulsionants:

Com ja he explicat anteriorment, un emulsionant és una molècula que té una

part que atrau l’aigua i una altra que atrau l’oli. El balanç que hi ha entre

aquestes dues parts de l’emulsionant ens dona un balanç hidrofílic lipofílic,

l’HLB (hidrophilic lipophilic balance). És a dir, tots els emulsionants tenen un

HLB determinat amb marge d’error de més menys u.

Per una altra banda, cada oli també té un HLB determinat.

Per a fabricar una crema haurem de calcular primer l’HLB total d’una fase

oliosa(amb més d’un oli), i per a fer-ho seguirem el següent procés:

Sabem que la fase oliosa ocupa un 20% del total de la crema i que de l’oli X hi

ha el 15% i de l’oli Y el 5%. Hem de calcular llavors, el valor d’aquests dos olis,

suposant que la fase oliosa és el 100% farem llavors una regla de tres:

100%=20%

15%=?

Oli X= 75% d’aquest oli en la fase oliosa

100%=20%

5%=?

Oli Y= 25% d’aquest oli en la fase oliosa

Ara haurem de dividir aquests tants per cent entre cent i multiplicar-los pels

seus HLB propis:

(75/100) · 7= 5,25

(25/100) · 15,5= 3,88

Ara sumarem aquests valors i obtindrem el valor de l’HLB total de la fase

oliosa:

5,25+3,88= 9,13



Una vegada sabem l’HLB total de la fase oliosa haurem de buscar un

emulsionant amb el mateix valor de HLB i així obtíndriem els càlculs.

Però, si en la crema volem afegir més d’un sol emulsionant per a tenir una

millor estabilitat a l’emulsió, el procés es complica:

Posem que tenim dos emulsionants, un és X amb un valor de HLB=15,2, i

l’altre Y amb un valor de HLB=3,8. Sempre amb marges d’error de més menys

u.

Utilitzarem una fórmula determinada per a obtenir un HLB del conjunt

d’emulsionants igual a l’HLB de la fase oliosa.

HLB mescla= (%/100)·HLB1 + (%/100)·HLB2 =

Els tants per cent adequats que hem de posar de cada emulsionant és una

qüestió d’anar provant-los en intervals de cinc, fins a donar amb el mateix valor

d’HLB de la fase oliosa. Aquests tants per cent d’emulsionants els dividim entre

cent i els multipliquem per l’HLB propi de cada emulsionant.

(50%/100)·3,8 + (50%/100) · 15,2= 2,66+4,56= 9,5 (aquest valor ha de

coincidir amb l'HLB de la fase oliosa).

Necessitem el 50% de cada emulsionant (X i Y) quan els emulsionants

representen el 100%, però la realitat és que els emulsionants a la crema

representen el 2% del total, llavors els valors reals dels emulsionants X i Y que

hem de posar hauran de ser:

100%=2%

50%=?

Emulsionant X= 1

Si necessitem el 30% d’emulsionant Y, però a la crema els emulsionants

representen el 2%, l’emulsionant Y representarà en la crema:

100%=2%

50%=?

Emulsionant Y= 1



XI. Millorar l’estabilitat en una emulsió:

Aconseguir que una emulsió no es trenqui i es realitzi de manera satisfactòria

és un treball lent i minuciós. Avui dia hi ha molts estudis entorn a la millora de

l’estabilitat d’una emulsió.

Un dels mètodes més freqüents i alhora més eficients per a l’estabilitat d’una

emulsió és incrementar la viscositat de la fase externa. I en el nostre cas, la

fase externa és l’aigua.

Un altre sistema utilitzat per augmentar l’estabilitat és disminuint la mida de la

partícula. En alguns casos, al disminuir la mida de la partícula la viscositat de la

crema es veu afectada, ja que augmenta considerablement.

Aquests mètodes són molt útils, però a la vegada requereixen materials

especialitzats que només es troben als laboratoris.

D’altra banda, com a regla general, perquè es produeixi una bona emulsió és necessari que cada emulsionant sigui incorporat a la fase en que és més soluble.

Hi ha uns factors determinats que disminueixen l’estabilitat de l’emulsió. Aquests factor són: calor, temps d’emmagatzematge, humitat i llum.

La temperatura en el procés de fabricació de la crema també haurà d’anar variant i d’aquesta manera assegurar que el producte es mantingui estable si canvia d’ambient.

Un altre concepte important a destacar és que, per a la preparació d’una emulsió el procés es fa fent una inversió de fases. És a dir, una emulsió que és W/O esdevé en una O/W i viceversa.



Part pràctica:



I. La composició de la meva crema:

COMPONENTS DE LA FASE OLIOSA:

Oli de borratja:

L’oli de borratja és una gran font d’àcids grassos essencials gamma-linolènic i

linoleic, conté també àcid oleic, un tipus de greix monoinsaturat que es pot

trobar en l’oli d’oliva. La borratja és una verdura i el seu oli s’extreu de les

llavors, encara que també són útils les seves fulles i les flors.

Propietats:

La forma comercial de presentar-lo és en perles d’oli, de vegades amb oli

d’onagra i enriquides amb vitamina E. Té propietats astringents quan s’aplica

sobre la pell; és útil per tenir una pell sana i combatre les arrugues.

Té propietats depuratives i regula la formació de greix a les glàndules sebàcies.

És un bon antiinflamatori i molt efectiu en cas de bronquitis, ja que posseeix

propietats expectorants.

Composició:

La planta de la borratja, coneguda científicament com Borago officinalis, té una

composició química molt variada, on destaca la presència d’una gran quantitat

de sals minerals, vitamines i àcids. Les principals sals minerals que es troben a

la borratja són el calci, el ferro, el magnesi i el fòsfor. Aquestes substàncies es

troben en tota la planta, però principalment en les fulles i les flors. La borratja té

vitamina C i vitamina A dins dels seus components, per això pot ajudar a

millorar i tractar certes malalties o condicions que afecten la nostra salut. Les

flors de la borratja tenen una important quantitat de mucílags, aquestes

substàncies són les responsables de les propietats demulcents que té aquesta

planta. D’altra banda, la borratja té diversos àcids dins dels seus components,

els que es troben en major quantitat són l’àcid acètic, el ascòrbic (vitamina C) i

l’àcid làctic. En les flors d’aquesta planta es troben diverses substàncies

flavonoides, a més d’alcaloides com la lantoïna i alcaloides pirrolizidínics, els

quals poden generar efectes negatius en el fetge. Les llavors de la borratja

contenen un oli molt ric en àcids grassos insaturats, com l’àcid oleic i el linoleic,

a causa d’aquestes substàncies l’oli de llavor de borratja té propietats

hipocolesterolemiants.

El seu Nom INCI és Borago officinalis.

El seu HLB tè un valor de 7



Oli d’Oliva:

Propietats:

Pot curar ferides, nafres o qualsevol altra afecció de la pell. Neteja el cutis, el

nutreix i l’hidrata.

Com antioxidant l’oli d’oliva ajuda a endarrerir l’envelliment de la pell així com a

mantenir la seva elasticitat.

Composició:

La composició de l’Oli d’Oliva Verge Extra depèn de la varietat i del grau de

maduració de l’oliva.

Conté un greix o fracció saponificable del 96-98%. Aquest greix està constituït

en la seva majoria per triglicèrids, formats per àcids grassos diversos.

Pel que fa als àcids grassos que formen part de l’Oli d’Oliva Verge Extra: l’àcid

oleic és el que es troba en una major proporció (70-75%), seguit de l’àcid

linoleic (12%) i del palmític (6.5%) .

L’oli d’oliva també tè una fracció insaponificable composta per terpens (com el

b-carotè o vitamina A), clorofil, tocoferols (com la vitamina E, que té una gran

capacitat antioxidant), esterols (com el b-sitosterol que ajuda a l’absorció de

colesterol), i compostos fenòlics.

Aquesta fracció insaponificable és present en els olis d’oliva verge, però no en

els Olis d’Oliva refinats. El seu nom comú és Oli d’Oliva.

El seu nom INCI és Olea europea L.

Pertany a la familia de les Oleàcies.

El valor del seu HLB és de 7.



Vaselina líquida:

Propietats:

És un líquid oleaginós, incolor, neutre, inodor i insípid. Per a la pell és un excel·lent hidratant natural. Posseïx propietats emolients i s’utilitza com a component de la fase oliosa en les emulsions, tant per a la pell com per al cabell.

Composició:

Barreja d’hidrocarburs líquids transparents obtinguts del petroli. S’utilitzen en preparats en els quals es desitja un mínim d’absorció percutània.

El seu Nom INCI és Petrolatum.


Oli de Jojoba:

Propietats:

L’Oli de Jojoba és un ric humectant de la pell, regula el pas d’aigua i atorga

finor i joventut a la mateixa.

Composició:

Els olis de baixa viscositat com l’oli de jojoba tenen més alt grau de penetració

que els d’alta viscositat.

L’oli de Jojoba és un oli insaturat aixó també fa que penetri encara millor a la

pell.

El valor del seu HLB és 6.

El seu nom INCI és Simmonsia Chimensis.



Oli d’alvocat:

Propietats:

Té propietats que el fan ser idoni com a protector solar.

Estimula els processos metabòlics en la pell.

Contribueix a l’enriquiment d’oxigen als teixits i afavoreix la circulació

sanguínia.

Afavoreix la generació de col·làgen.

Composició:

L’oli d’alvocat conté àcids poliinsaturats que restauren la funció de barrera de

l’epidermis i la immunitat de la pell.

Té un alt contingut en vitamina A, E, D, i per això és un excel·lent antioxidant.

El seu nom nom INCI és Persea Gratissima.


1. Els ingredients de la fase oliosa.



ELS ADDITIUS:

Àloe Vera:

Propietats i Composició:

El contingut en mucílags del gel d’Àloe Vera fa que la planta actuï com a

emolient cutani. També conté enzims catalítics i substàncies proteiques

(lectines) que bloquegen l’acció d’enzims involucrats en processos inflamatoris.

L’aïllament de compostos fenòlics i enzims (peroxidasas) de reconeguda

activitat antioxidant a partir del gel i de l’extracte metanòlic, provoca que tingui

capacitat regenerativa i protectora de la pell. Aquesta activitat es basa en

l’estimulació i creixement de fibroblasts, el que comporta un increment en el

contingut de col·làgen i glicosaminoglicans. L’àloe vera, també actua com a

potent cicatritzant.

El seu nom comú és Àloe Vera, Sábila, Zábila, Atzavara vera, Zabira, Aloe de

Barbados, Acíbar, Azabara.

Prové de la familia de les Liliaceae (Liliàcies).

El seu nom INCI és Aloe barbadensis, Sodium

methylparaben o Sodium propylparaben.

2. Extracte d’Àloe Vera

http://ca.wikipedia.org/wiki/Enzims

http://ca.wikipedia.org/wiki/Antioxidant

http://ca.wikipedia.org/wiki/Fibroblasts

http://ca.wikipedia.org/wiki/Cicatritzant



Glicerina:

Propietats:

Serveix com humectant i emolient en cremes i sabons.

La glicerina és un líquid viscós, incolor, inodor, higroscòpic i dolç.

Té un coeficient de viscositat alt i té un sabor dolç com altres polialcohols.

Composició:

És un lípid simple que està format per una molècula de propanotriol al qual

s’uneixen per enllaços lipídics tres molècules d’àcids grassos, els grups

d’hidròxids (OH-) són els responsables de la seva solubilitat en l’aigua. És

higroscòpic (absorbeix aigua de l’aire), es fon a 17/08ºC, el seu punt d’ebullició

amb descomposició és a 290°C, i és miscible amb aigua i etanol. La glicerina

pot ser cremada, però la seva combustió ha de ser realitzada a temperatures

majors al seu punt d’ebullició, en cas contrari pot emetre gasos tòxics

(acrolina), els quals es formen entre els 200 i 300ºC. Es presenta en forma de

líquid a una temperatura ambiental de 25ºC.

La seva molècula és la que es mostra a

continuació:

El seu nom INCI és Gicerina.

3. Incorporació de la

glicerina en la fase oliosa.



CONSERVANTS:

Optiphen

Propietats:

L’Optiphen es pot utilitzar en una àmplia varietat de productes per a la cura

personal, incloent sistemes aquosos i emulsions. Es pot afegir directament a la

formulació durant el pre o post-emulsificació igual o inferior a 60°C (140 ° F).

No hi ha restriccions de pH i és compatible amb la majoria dels materials en

brut.

És un líquid transparent.

Composició:

L’Optiphen consisteix en fenoxietanol en una base

d’emolient de glicol caprilil. La combinació d’aquests

ingredients proporciona una protecció òptima contra

el creixement microbià i alhora imparteix una

sensació excepcional per al producte acabat.

Els nivells recomanats d’ús són 0.5 - 1.5%.

El seu nom INCI és Phenoxyethanol i Caprylyl

Glycol.

4.Optiphen.



ELS EMULSIONANTS:

Emanon EV-E:

Propietats:

L’Emanon EV-E és un líquid transparent i de color blanc.

És poc espès.

El seu nom INCI és Glycereth-7 Caprylate/Caprate. El valor del seu HLB és de 17.

KAOPAN SP-O-10:

Propietats:

El Kaopan és un líquid transparent i de color taronja.

S’utilitza com a emulsionant i condicionador.

El seu nom químic és Sorbitan monooleate.

El seu nom INCI és Sorbitan Oleate.

El valor del seu HLB és de 4,3.

5.Els dos emulsionants:

Kaopan SP-O-10 i Emanon EV-E.



L’ESPESSANT:

Carbopol Ultrez 10 Polymer

Propietats:

Comparat amb els polímers tradicionals el polímer Carbopol Ultrez 10 NF,

proporciona una dispersió en aigua que és molt més baixa en viscositat abans

de la neutralització. La menor viscositat de dispersió sense neutralitzar permet

un maneig més fàcil en els tancs de barreja i en les línies de processament.

Quan el polímer es neutralitza es converteix en un espessidor molt eficaç.

Composició:

El polímer Carbopol Ultrez 10 mostra una excel lent claredat en formulacions

de gel, a més de subministrar exercicis

excepcionals d’estabilització i espessiment en

sistemes d’emulsions.

El polímer Carbopol Ultrez 10 NF permet una

major versatilitat en la formulació i el

processament ja que és fàcil de dispersar en

aigua. El rendiment de dispersió únic del polímer

Carbopol Ultrez 10 NF permet que humitegi ràpid,

però que hidrati lentament. Aquesta propietat

ajuda a minimitzar l’aglomeració, que pot resultar

problemàtica quan la barreja turbulenta no està

disponible durant la dispersió.

El seu nom INCI és Carbomer.

6. Carbopol Ultrez 10 polymer.



L’ANTIOXIDANT:

Dermofeel Toco 70

Propietats:

El Dermofeel Toco 70 és una barreja d’origen natural, extret de l’oli de soja i

dissolt en oli de girasol.

Composició:

Els Tocoferols (vitamina E) són antioxidants naturals i s’utilitzen en productes

de cosmètics per evitar l’oxidació dels altres ingredients. Dermofeel Toco 70

conté més del 70% de tocoferols.

El seu nom INCI és tocoferol.

7. Dermofeel Toco 70



II. Estudi i seguiment de les emulsions

La informació que es detalla a continuació fa referència a tres proves diferents,

que es van fer per determinar quines eren les quantitats més apropiades de

cada component per a aconseguir els millors resultats en la crema.

BM5/3 BM6/3 BM7/3

% % %

Oli de borratja 1 1 1

Oli d’oliva 1 1 1

Vaselina líquida 6 6 6

Oli de jojoba 3 3 3

Oli d’alvocat 3 3 3

EMANON EV-E 2 2 2

KAOPAN SP-O-10 4 4 4

GLC 99 3 3 3

Dermofeel Toco 70 0,2 0,2 0,2

Optiphen 0,2 0,2 0,2

Aloe Vera 0,2 0,2 0,2

Carbopol Ultrez 10 0,1 0,2 0,3

Aigua up to 100% up to 100% up to 100%

pH 6,16 6,26 6,82

Viscositat (20ºC) 1730 (2/30) 28394 (4/6) 39792 (4/6)

Aparença Blanca blanca Blanca

Estabilitat (24 hores)

Centrifugació (40ºC, 4500rpm, 45’) Pendent pendent Pendent

Tamany partícula μm D[4,3] 3,98 3,81 3,70

Comentaris

…Insatisfactori



Aquesta informació que es veu a continuació, fa referència a tres

proves diferents que es van fer per tal de determinar quin era el valor

d’HLB més idoni per a composició de la meva crema en particular.

Finalment, l’HLB amb valor de 8, va resultar el més òptim.

OLIS HLB % % fase grasa HLB fase grasa

Oli de borratja 7 1 7,1 0,50

Oli d’oliva 7 1 7,1 0,50

Vaselina líquida 10 6 42,9 4,29

Oli de jojoba 6 3 21,4 1,29

Oli d’alvocat 7 3 21,4 1,50

EMULSIONANTS HLB %emulsionants 2,8%

EMANON EV-E 17 ? 29 0,81

KAOPAN SP-O-10 4,3 ? 71 1,99

Pes total : 10g BMb HLB=8 BMb HLB=9 BMb HLB=10

Oli de borratja 0,1 0,1 0,1

Oli d’oliva 0,1 0,1 0,1

Vaselina líquida 0,6 0,6 0,6

Oli de jojoba 0,3 0,3 0,3

Oli d’alvocat 0,3 0,3 0,3

EMANON EV-E 0,18 0,23 0,27

KAOPAN SP-O-10 0,42 0,37 0,33

Aigua 7,6 7,6 7,6

Comentaris 6% emulsionant Mesura partícula μm D[4,3] 5,72 7,46 12,97

Aparença (0h)

Aparença (1h) Δ X

Aparença (24h) X X X

OPTIMUM



Pes total: 10g BM HLB=8 BM HLB=9 BM HLB=10

Oli de borratja 0,1 0,1 0,1

Oli d’oliva 0,1 0,1 0,1

Vaselina líquida 0,6 0,6 0,6

Oli de jojoba 0,3 0,3 0,3

Oli d’alvocat 0,3 0,3 0,3

EMANON EV-E 0,09 0,114 0,135

KAOPAN SP-O-10 0,21 0,186 0,165

Aigua 7,6 7,6 7,6

Comentaris 3% emulsionant

Mesura partícula μm D[4,3] 12,68 30,66 44,73

Aparença (0h)





III. Procés de fabricació de la crema.

Per separat haurem de fabricar 500g de crema viscosa i després els altres

500g de crema menys viscosa.

Per a fer-ho, haurem de mesurar els grams de cadascun dels ingredients per a

fer mig quilogram de crema. Després haurem d’anar afegint aquests ingredients

seguint un ordre específic.

En un pot de vidre, que tenim sobre una petita balança que ens anirà

mesurant els grams que posem de cada ingredient és on farem la fase oliosa,

és a dir, on haurem d’afegir els olis, tal i com

mostra la figura 8.

Desprès, amb pipetes i molta cura anirem afegint:

Cinc grams d’oli de borratja.

Cinc grams d’oli d’oliva.

Trenta grams de vaselina líquida.

Quinze grams d’oli de jojoba.

Quinze grams d’oli d’alvocat.

Després afegirem els emulsionants, que seran

Deu grams d’Emanon EV-E.

Vint grams de Kaopan SP-0-10.

Figura 8. La fase Oliosa

El següent pas serà afegir:

Un gram de Dermofeel toco 70 (L’antioxidant).

Un gram d’Optiphen (El Conservant).



Finalment obtindrem la nostra fase oliosa, que la deixarem reposar mentre fem

la fase aquosa.

La fase aquosa constarà tal i com mostra la figura 9 de:

380g d’aigua destil·lada.

0,5g de Carbopol Ultrez 10 en la meitat de crema no viscosa i en l’altra

meitat de crema que si és viscosa hi posarem 1g ja que al ser

l’espessant ens ajuda a augmentar o no la viscositat de la crema.

Figura 9. Els ingredients de la fase aquosa.

Després haurem d’afegir:

Quinze grams de glicerina.

Un gram d’extracte d’Aloe Vera.

Tota aquesta mescla l’haurem d’agitar i deixar reposar una estona fins a tenir

una dispersió homogènia.



Una vegada tenim la fase aquosa en un pot de vidre i la fase oliosa en un altre,

haurem d’afegir la fase aquosa sobre la fase oliosa, mica en mica alhora que

s’agita amb la batedora tal i com mostra la figura 10.

Aquí és on es produeix l’emulsió, i per a fer-ho s’ha produït una inversió de

fases, és a dir, aconseguirem una emulsió d’oli en aigua d’una que era aigua

en oli.

Figura 10. Afegiment de la fase

aquosa sobre la fase oliosa, alhora

que es produeix una emulsió.



Una vegada ho tenim tot barrejat, haurem de comprovar el pH amb paper

indicador i cintes especials que canvien de color segons el pH que mesura

(figura 11). Segurament tindrà un pH àcid (degut a que el carbopool el té), és a

dir, un pH massa baix, i per augmentar-lo utilitzarem hidròxid sòdic (figura 12).

Aquest procés és molt delicat, així que amb paciència anirem afegint per

intervals de cinc gotes cada cop hidròxid sòdic fins a aconseguir un pH que

estigui entorn al set, ja que aquest és el pH de la nostra pell.

Figura 11. Paper indicador del pH. Figura 12. Hidròxid sòdic.



Una vegada estigui fet el mig quilogram de crema, l’haurem de posar en

diferents pots per afegir en alguns la fragància per a donar-li olor i el colorant

per a donar-li color.

Després haurem de fer l’altre mig quilogram de crema per a tenir una de

viscosa i d’altra que no.

Finalment obtindrem vuit pots diferents de crema, ja que les tres variants

aniran canviant fins aconseguir totes les combinacions de crema diferents

possibles.

La taula que està a continuació mostra les vuit cremes diferents:

Viscositat Color Olor Crema 1 X

Crema 2 X x

Crema 3 X x

Crema 4 X x x

Crema 5

Crema 6 x

Crema 7 x

Crema 8 x x



IV. Model d’enquesta

Amb els vuit pots de crema diferent (figura 13) hauré de realitzar les

enquestes a 160 persones d’edats i sexes diferents per a obtenir uns resultats

que m’ajudin a determinar quina és la crema preferida.

Figura 13. Els vuit pots de crema diferents.

El model d’enquesta que he realitzat a totes les persones ha estat de manera

oral, és a dir, donava a triar entre dos cremes a l’enquestat. Aquest procés el

repetia tres cops. Finalment arribava a conèixer el tipus de crema que

prefereix cada persona, fent variar la viscositat, l’olor i el color cada vegada

que feia una pregunta.

La primera pregunta era la mateixa per a tothom, consistia en saber si

l’enquestat preferia la crema 1(amb viscositat, sense olor i sense color) o la

crema 5 (sense viscositat, sense olor i sense color). Com es pot veure, l’única

diferència entre aquestes dues cremes és la viscositat, tota la resta es manté

constant.

Si l’enquestat preferia la crema 1 (amb viscositat), automàticament les cremes

6, 7 i 8 quedaven descartades, ja que totes elles són sense viscositat i

l’enquestat ha preferit una crema amb viscositat. L’enquesta continuaria amb

les cremes 2,3 i 4 totes elles amb viscositat.



De manera que la segona pregunta seria donar a escollir entre la crema 1 (amb

viscositat, sense olor i sense color) i la crema 2 (amb viscositat, amb olor i

sense color). La variant que es vol saber ara és l’olor. Si la persona escollís la

crema 1, la preferiria amb viscositat i sense olor, d’altra banda si escollís la

crema 2, la preferiria amb viscositat i amb olor.

Posem que escollís la crema 2, la tercera pregunta seria que escollís entre la

crema 2 (amb viscositat, amb olor i sense color) i la crema 4 (amb viscositat,

amb olor i amb color), d’aquesta manera determinaríem si li agrada o no amb

color. En el cas que escollís la crema 2 (amb viscositat, amb olor i sense color),

la persona preferiria una crema que tingués viscositat i olor però que no en

tingués de color.

Aquest ha estat un procés que ha consistit en fer només tres preguntes, i fent

variar la viscositat, l’olor i el color a cada pregunta hem arribat a conèixer quina

és la crema que prefereix la persona enquestada.

És important que les enquestes es realitzin a persones de diferents edats i tant

a homes com dones, ja que els resultats seran ben diferents, i quan es realitzi

el recompte de les 160 enquestes, la que hagi estat escollida més cops serà

la que corroborarà la meva hipòtesi.



V. Gràfiques de les enquestes realitzades:

Desprès de realitzar 160 enquestes a homes i dones d’edats

entre deu i noranta anys, els resultats que he obtingut han

estat aquests:

De la crema 1: Amb viscositat, sense olor i sense color.

0

20

40

60

80

100

De 10-

20

De 20-

30

De 30-

40

De 40-

50

De 50-

60

De 60-

70

De 70-

80

De 80-

90

Homes

Dones



De la crema 2: Amb viscositat, amb olor i sense color

0

20

40

60

80

100

De 10-

20

De 20-

30

De 30-

40

De 40-

50

De 50-

60

De 60-

70

De 70-

80

De 80-

90

Homes

Dones



De la crema 3: Amb viscositat, sense olor i amb color

0

20

40

60

80

100

De 10-

20

De 20-

30

De 30-

40

De 40-

50

De 50-

60

De 60-

70

De 70-

80

De 80-

90

Homes

Dones



De la crema 4: Amb viscositat, amb olor i amb color

0

20

40

60

80

100

De 10-

20

De 20-

30

De 30-

40

De 40-

50

De 50-

60

De 60-

70

De 70-

80

De 80-

90

Homes

Dones



De la crema 5: Sense viscositat, sense olor i sense color.

0

20

40

60

80

100

De 10-

20

De 20-

30

De 30-

40

De 40-

50

De 50-

60

De 60-

70

De 70-

80

De 80-

90

Homes

Dones



De la crema 6: Sense viscositat, amb olor i sense color.

0

20

40

60

80

100

De 10-

20

De 20-

30

De 30-

40

De 40-

50

De 50-

60

De 60-

70

De 70-

80

De 80-

90

Homes

Dones



De la crema 7: Sense viscositat, sense olor i amb color.

0

20

40

60

80

100

De

10-20

De

20-30

De

30-40

De

40-50

De

50-60

De

60-70

De

70-80

De

80-90

Homes

Dones



De la crema 8: Sense viscositat, amb olor i amb color.

0

20

40

60

80

100

De 10-

20

De 20-

30

De 30-

40

De 40-

50

De 50-

60

De 60-

70

De 70-

80

De 80-

90

Homes

Dones



Resultats:



I,. Resultat de la crema.

M’ha agradat molt aprendre a fer una crema, ja que era un tema del que no en

tenia ni idea i mai m’hauria imaginat la complexitat que comportava.

Al començament tot eren dubtes i em costava entendre els conceptes i els

càlculs, però després de molta ajuda per part de la Pilar Castan, i de tot un

seguit d’informació que ella em va proporcionar, vaig poder arribar a descobrir

tot un bagatge imprescindible per a la sintetització d’un cosmètic, i a partir

d’aquí vaig decidir els components que li posaria a la crema i les quantitats

específiques de cada component.

Finalment, va arribar el dia de posar en pràctica tots els coneixements adquirits

i vaig fer la crema. Tot va anar perfectament i vaig poder confeccionar les

cremes sense problema. Aquestes es van envasar en pots iguals per a no

influenciar a l’enquestat, i visualment eren cremes amb bon aspecte ja que les

enquestes van tenir molt d’èxit.

Per mi va ser una experiència emocionant i considero que va ser lenta però

intensa, ja que fer una crema és un procés molt elaborat i sobretot que

requereix molta paciència.



II,. Conclusions.

Desprès d’haver fet la crema, vaig haver de fer les gràfiques, i com a més de

voler saber quina era la crema que preferia la majoria també m’interessava

saber quina crema era la preferida segons el sexe i l’edat, vaig fer un altre

recompte.

Les meves conclusions després d’estudiar totes les gràfiques han estat:

De la crema 1, que és amb viscositat sense olor i sense color, podríem dir que

al segment de població que més ha agradat ha estat a homes d’entre vuitanta i

noranta anys, tot i que a les dones d’entre trenta i setanta també els hi ha

agradat. Del total de persones que han estat enquestades, la crema 1 els hi ha

agradat a 27 persones, és a dir ha estat la tercera preferida.

De la crema 2, que és amb viscositat amb olor i sense color, podríem dir que el

segment de la població que més els ha agradat, ha estat amb diferència a les

dones, però en especial a les dones d’entre 10 i 20 anys, seguit de les dones

d’entre 20 i 30, i les de 60 a 70. Del total de persones que han estat

enquestades, la crema 2 els hi ha agradat a 31 persones, és a dir ha estat la

crema preferida, la crema que més ha agradat.

La crema 2, és la crema que corrobora la meva hipòtesi.

De la crema 3, que és amb viscositat sense olor i amb color, podríem dir que al

segment de població que més ha agradat, ha estat a homes d’entre 30 i 40

anys i als de 60 a 70. No ha estat una crema amb molt d’èxit entre les dones, i

podríem dir que en general no ha agradat molt. Del total de persones que han

estat enquestades, la crema 3 els hi ha agradat a 10 persones, és a dir ha estat

la que menys ha agradat.

De la crema 4, que és amb viscositat amb olor i amb color, podríem dir que al

segment de població que més ha agradat, ha estat a homes d’entre 60 i 90

anys, tot i que a les dones d’entre 10 i 20 també els hi ha agradat. Del total de

persones que han estat enquestades, la crema 4 els ha agradat a 24 persones,

és a dir ha estat la quarta preferida.



De la crema 5, que és sense viscositat sense olor i sense color, podríem dir

que al segment de població que més li ha agradat, ha estat a homes d’entre 50

i 60 anys, seguit dels de 10 a 20 anys. També podríem dir que entre les dones

no ha tingut molt d’èxit. Del total de persones que han estat enquestades, la

crema 5 els hi ha agradat a un total de 19 persones, és a dir ha estat la

cinquena preferida.

De la crema 6, que és sense viscositat amb olor i sense color, podríem dir que

al segment de població que més ha agradat, ha estat a homes d’entre 30 i 80,

seguit de les dones d’entre 20 i 30. Del total de persones que han estat

enquestades, la crema 6 els hi ha agradat a un total de 28 persones, és a dir ha

estat la segona preferida.

De la crema 7, que és sense viscositat sense olor i amb color, podríem dir que

al segment de població que més ha agradat, ha estat a homes d’entre 60 i 70

anys, sent una de les cremes amb menys popularitat, i que no ha acabat de

convèncer. Del total de persones que han estat enquestades, la crema 7 els hi

ha agradat a un total de 10 persones, és a dir ha estat la que menys ha agradat

juntament amb la crema 3.

De la crema 8, que és sense viscositat amb olor i amb color, podríem dir que al

segment de població que més ha agradat, ha estat a homes d’entre vuitanta i

noranta anys, i a dones d’entre 70 i 80 anys. Tampoc ha estat una crema amb

molt d’èxit, tot i que ha triomfat més en els homes que en les dones. Del total

de persones que han estat enquestades, la crema 8 els hi ha agradat a un total

d’11 persones, és a dir ha estat la setena preferida.



Respecte a la viscositat, han agradat més les cremes que en tenien

que les que no en tenien.

Tant les dones com els homes han preferit les cremes viscoses a las que no ho

eren.

Respecte a l’olor, han agradat més les cremes que en tenien que les

que no.

Tant les dones com els homes han preferit les cremes que tenien olor.

Respecte al color, han agradat més les cremes que no en tenien.

Tant les dones com els homes han preferit cremes sense color.

Les 160 enquestes de les cremes:

crema 1

crema 2

crema 3

crema 4

crema 5

crema 6

crema 7

crema 8



III,. Conclusió final

Sabent que la crema que més ha agradat ha estat la crema 2, que correspon a

una crema amb viscositat, amb olor i sense color, podríem dir que la meva

hipòtesi es corrobora en la viscositat i en l’olor però és errònia en el color, ja

que es prefereixen les cremes sense color.

Finalment podríem dir:

“Les cremes hidratants molt viscoses amb olor i

sense color són les que més agraden.”



IV,. Valoració personal.

Han estat uns resultats dins dels paràmetres esperats, és a dir, no m’han

sorprès en general, només en el color, que jo creia que agradaria més però ha

estat molt refusat, i la viscositat jo pensava que serien resultats més igualats,

però més de la meitat han preferit cremes amb viscositat.

A nivell personal, dir que ha estat un treball molt emocionant i a l’hora intens.

És un procés lent i laboriós que m’ha absorbit molt de temps, però crec que ha

valgut la pena.

Sento que he après moltes coses noves, de les que no en tenia ni idea. He

conegut a persones molt interessants, i m’he sentit molt agraïda a tot un gran

nombre de gent que m’ha ajudat desinteressadament.

També ha estat el meu primer any en fer un treball individual, cosa que m’ha

semblat molt més difícil que fer-ho en grup com anys enrere, ja que ets tu

mateixa la que has de fer-te responsable de tot i proposar-te uns objectius que

has d’assolir.

En definitiva, crec que el tema que vaig escollir en un principi ha estat l’encertat

per a mi.





L’entrevista realitzada a en Pere Romea, va ser determinant per a el meu

treball, ja que em va ajudar a descartar la idea de fabricar un medicament,

encaminant el meu treball cap a la possible fabricació d’un cosmètic, idea que

vaig acabar de madurar amb Pilar Castan, química i amiga d’en Pere Romea.

Entrevista a en Pere Romea:

Seria possible fabricar un medicament al laboratori d’una escola?

Una pomada és possible fabricar-la al laboratori d’una escola, però un

medicament no.

Els ingredients d’un medicament necessiten ser afegits seguint un ordre

específic?

En els medicaments és totalment necessari seguir un ordre determinat alhora

d’anar afegint els ingredients. A més a més s’ha de tenir molta cura de no posar

cap ingredient tòxic.

Quines etapes són les que es segueixen per a fer un medicament?

Les fases d’un medicament són molt diferents a les de la pomada. En el

medicament les fases són les següents:

La fase I es fa al laboratori (in vitro) i és molt senzilla.

La fase II, es fa en un animal (in vivo).

La fase III, es fa en éssers humans. En aquesta fase s’utilitza un placebo (no té

efecte però actua a nivell psicològic). Se’ls introdueix al 50% de les persones el

medicament i l’altre 50% el placebo, d’aquesta manera es poden saber els

resultats reals.



És possible que un medicament que no funcioni estigui a la venta? Si és

així, els metges podrien estar receptant medicaments que realment no

funcionen?

Respecte a la primera pregunta, el medicament segur que no podria estar a la

venta si realment no funciona, ja que durant anys està sota vigilància, desprès

de que inicialment hagi passat estrictes proves.

La pomada és diferent. Si és una pomada farmacèutica és més probable que

funcioni, però si és una pomada de cosmètica, un valora a nivell personal si li

funciona o no, la única cosa que és segura és que no serà tòxica.

Respecte a la segona pregunta, els metges recepten medicaments que ells

creuen que funcionen, així que també és importat la confiança a nivell persona

que es tingui en el metge.

Què fa que un metge recepti un medicament i no un altre que serveix per

a el mateix?

Existeixen les companyies farmacèutiques, que són un negoci. Tenen fàrmacs i

hi ha molta competència entre elles. Hi ha la figura del visitador mèdic, que fa

publicitat del fàrmac, és un comerciant.

El metge sap que hi ha uns que funcionen millors que d’altres, o ho creu i en

principi recepta el que ell creu millor, però la visita d’aquests visitadors pot

influir ja sigui per: estímuls o per la recompensa de l’empresa farmacèutica al

metge.

Realment un genèric es igual a un medicament? Tenen la mateixa

eficàcia?

Sí, l’única diferència és que el genèric és quan al medicament encara no li ha

caducat la patent, una vegada li caduca s’anomena genèric.

Quan es descobreix el medicament es patenta. Patentar costa diners però

serveix com a inversió, aquesta patent s’explotarà al màxim abans de que

caduqui, i totes les altres empreses hauran de pagar per fabricar aquell

medicament.





Li agraeixo moltíssim la seva ajuda, tant a nivell dels materials proporcionats

com al temps que m’ha dedicat, a la Pilar Castan, química especialitzada en la

producció de cosmètics. Dir que sense ella, el meu treball no s’hauria pogut dur

a terme.

També li agraeixo el temps que em va dedicar en Pere Romea, i a les seves

respostes a l’enquesta que li vaig fer, que tant em van ajudar a encarrilar el

meu treball.

A la meva tutora Anna García, per tota la seva ajuda i temps, així com també

per tots els consells que m’ha donat.

Agrair també al professor Carles Zurita i a la professora Coral Regí, per la seva

ajuda en la creació dels gràfics.

Per últim, donar-li les gràcies a totes aquelles persones que em van regalar uns

minuts del seu temps per fer les enquestes de les cremes, ja que sense la seva

generosa participació tampoc hagués estat possible el meu treball.





Els processos de síntesi dels medicament:

http://www.xplorehealth.eu/ca

Vídeos sobre les dianes antivirils dels medicaments:

http://www.xplorehealth.eu/ca/estudiants/com-es-desenvolupen-els-farmacs

http://www.xplorehealth.eu/ca/media/produeix-una-diana-al-farmac

http://www.xplorehealth.eu/ca/media/nous-farmacs-contra-noves-amenaces

http://www.xplorehealth.eu/ca/media/nous-farmacs-lluitar-contra-la-tuberculosi

Pomades i cremes:

http://es.wikipedia.org/wiki/Ung%C3%BCento

Els components de la meva crema:

Oli de borratja:

http://www.plantasparacurar.com/categoria/plantas-medicinales/002-plantas-

medicinales-por-nombre-cientifico/borago-officinalis/

http://www.botanical-online.com/medicinalsaceitedeborraga.htm

Oli d’oliva:

http://www.botanical-online.com/medicinalsoliveracastella.htm

HLB dels components:

http://www.docstoc.com/docs/47273885/Required-HLB-for-OilsLipids-Rice-

Germ-Oil

http://www.xplorehealth.eu/ca

http://www.xplorehealth.eu/ca/estudiants/com-es-desenvolupen-els-farmacs

http://www.xplorehealth.eu/ca/media/produeix-una-diana-al-farmac

http://www.xplorehealth.eu/ca/media/nous-farmacs-contra-noves-amenaces

http://www.xplorehealth.eu/ca/media/nous-farmacs-lluitar-contra-la-tuberculosi

http://es.wikipedia.org/wiki/Ung%C3%BCento

http://www.plantasparacurar.com/categoria/plantas-medicinales/002-plantas-medicinales-por-nombre-cientifico/borago-officinalis/

http://www.plantasparacurar.com/categoria/plantas-medicinales/002-plantas-medicinales-por-nombre-cientifico/borago-officinalis/

http://www.botanical-online.com/medicinalsaceitedeborraga.htm

http://www.botanical-online.com/medicinalsoliveracastella.htm

http://www.docstoc.com/docs/47273885/Required-HLB-for-OilsLipids-Rice-Germ-Oil

http://www.docstoc.com/docs/47273885/Required-HLB-for-OilsLipids-Rice-Germ-Oil



Aloe vera:

http://articulos.infojardin.com/plantas/aloe-vera.htm

Glicerina:

http://cosmeticanatural.jaimaalkauzar.es/informacion-y-usos-de-la-glicerina.html

Euxyl K 702: http://www.quetzalquimica.com/images/cint_len_Euxyl_K_702_prod14-11-

2007.pdf

Glydant Plus liquid :

http://www.promaplast.com/data_sheets/Glydant%20Plus%20Liquid.pdf

Levenol H&B:

http://www.kaochemicals-eu.com/sites/default/files/Levenol%20H&B.pdf

Emanon EV-E:

http://www.univareurope.com/downloads/750_2208_Incos_Italian_4.pdf

KAOPAN SP-O-10:

http://chemical.kao.com/global/products/B0007126_glen.html

Carbopol Aqua SF-2 Polymer :

http://espanol.lubrizol.com/PersonalCare/Products/Carbopol/CarbopolAquaSF-

2.html

Llibres consultats:

Chemistry and technology of the COSMETICS and TOILETRES INDUSTRY;

Autor: D.F. Williams and W.H. Schmitt

Principios de Química; Autor: Dickerson

http://articulos.infojardin.com/plantas/aloe-vera.htm

http://cosmeticanatural.jaimaalkauzar.es/informacion-y-usos-de-la-glicerina.html

http://www.quetzalquimica.com/images/cint_len_Euxyl_K_702_prod14-11-2007.pdf

http://www.quetzalquimica.com/images/cint_len_Euxyl_K_702_prod14-11-2007.pdf

http://www.promaplast.com/data_sheets/Glydant%20Plus%20Liquid.pdf

http://www.kaochemicals-eu.com/sites/default/files/Levenol%20H&B.pdf

http://www.univareurope.com/downloads/750_2208_Incos_Italian_4.pdf

http://chemical.kao.com/global/products/B0007126_glen.html

http://espanol.lubrizol.com/PersonalCare/Products/Carbopol/CarbopolAquaSF-2.html

http://espanol.lubrizol.com/PersonalCare/Products/Carbopol/CarbopolAquaSF-2.html

Documents

SÍNT SI ’UNA CREMA HIDRATANT · crema preferida d’acord amb el sexe i l’edat dels enquestats. Finalment, sense tenir en compte sexe o edat, veuré la que la majoria ha triat,