16
Núm. 90 / Novembre - Desembre 2018 Sobrediagnòstic i sobretractament Adequació del consum de medicaments XXI Jornades ACEBA Cobertura sanitària per viatges internacionals Extraccions pediàtriques. Recomanacions per als pares El nou portal www.fersalut.cat @revistafersalut Entrevistes al canal de FerSalut

Sobrediagnòstic i sobretractament · l’educació en salut i entre tots afavorir la bona salut de la po-blació. Amb aquesta mirada globalitza-dora i inclusiva posem a l’abast

  • Upload
    others

  • View
    3

  • Download
    0

Embed Size (px)

Citation preview

Page 1: Sobrediagnòstic i sobretractament · l’educació en salut i entre tots afavorir la bona salut de la po-blació. Amb aquesta mirada globalitza-dora i inclusiva posem a l’abast

Núm. 90 / Novembre - Desembre 2018

Sobrediagnòstic i sobretractament Adequació del consum de medicaments

XXI Jornades ACEBA

Cobertura sanitària per viatges internacionals

Extraccions pediàtriques. Recomanacions per als pares

El nou portal www.fersalut.cat

@revistafersalut

Entrevistes al canal de FerSalut

Page 2: Sobrediagnòstic i sobretractament · l’educació en salut i entre tots afavorir la bona salut de la po-blació. Amb aquesta mirada globalitza-dora i inclusiva posem a l’abast

Les EBA som societats de pro-fessionals que proveïm serveis públics de salut a la població catalana. Cada una de les 11 entitats d’ACEBA donem co-bertura sanitària a la població de la zona. El Departament de Salut de la Generalitat de Ca-talunya determina l’assignació pressupostària de cada centre, en funció del nombre de perso-nes a qui donem servei a cada territori, i és l’òrgan a qui ren-dim comptes de la nostra feina, segons els indicadors de salut estipulats cada any.

Som professionals de la salut al servei de la salut de les per-sones. SALUT en majúscules, la

pròpia personal i la col·lectiva, del nostre entorn, de la nostra societat. SALUT determinada pels múltiples factors que inter-venen, en positiu o en negatiu, en el nostre estat de benestar físic, psíquic i social.

La salut és un estat dinàmic i canviant que requereix donar resposta a les noves necessitats de la població. Els centres de salut hem de ser adaptables i flexibles, repensar els serveis de salut per millorar-los, des d’aquesta mirada holística, mantenint en tot moment la qualitat i garanties.

Les EBAs hem incrementat ex-ponencialment el ventall d’ac-tivitats comunitàries en els darrers anys. Segons dades que podeu veure en la nostra Me-mòria anual d’activitat, l’any passat entre totes les EBAs hem realitzat entorn de 300 activitats adreçades a totes les franges d’edat i en múltiples formats,

ja siguin tallers, sessions, xerra-des informatives... Col·laborem i fem xarxa amb més de 135 enti-tats i agents del territori català. Treballem plegats per promoure l’educació en salut i entre tots afavorir la bona salut de la po-blació.

Amb aquesta mirada globalitza-dora i inclusiva posem a l’abast de tothom el nou portal FerSa-lut, amb informació, actualitat, i tot tipus de consells de salut vin-culats a la prevenció, l’autocura, i en definitiva a aprendre a cui-dar, procurar i estimar la salut.

Tot plegat, fent un ús responsa-ble i metòdic dels recursos, apli-cant polítiques d’eficiència i sos-tenibilitat i vetllant pel nostre entorn. Amb equips de profes-sionals ben formats que són la nostra força. Professionals que vetllem per la salut, que estem al servei de les persones i que per sobre de tot, estimem allò que fem: cuidar-vos.

Editorial2 www.fersalut.cat

Dr. Ramon Vilatimó i PujalPresident d’ACEBA

Oberts, plurals i responsables amb la salut

Page 3: Sobrediagnòstic i sobretractament · l’educació en salut i entre tots afavorir la bona salut de la po-blació. Amb aquesta mirada globalitza-dora i inclusiva posem a l’abast

Sumariwww.fersalut.cat 3

Extraccions pediàtriquesRecomanacions per a pa-res i mares: com preparar i ajudar als infants per a una extracció sanguínia.

CRÈDITSFerSalut és una publicació gratuïta, promo-guda per l’Associació Catalana d’Entitats de Base Associativa (ACEBA) amb l’objectiu de prevenir malalties i d’impulsar l’autocura i els hàbits saludables de la població.

EDITA: ACEBA, Associació Catalana d’Entitats de Base Associativa

DIRECCIÓDra. Rosario Jiménez

COORDINACIÓLaura [email protected] [email protected]

COMITÈ EDITORIALSara Argelés. EAP Albera SalutMontse Navarro. ABS Alt Camp OestOlalla Monton. EAP Dreta de l’EixampleLourdes Tuneu. EAP Osona Sud-Alt CongostMònica Coll. EAP Poble SecYolanda Caballero. EAP SardenyaRoger Vinyeta. EAP Sarrià, Vallvidrera, Les PlanesRosario Jiménez. EAP Vallcarca-Sant GervasiÒscar Autet. EAP VicRosa Margarit. Muralles SalutGloria Ruiz. Pediatria dels Pirineus

ATENCIÓ AL LECTOR

[email protected]

EDICIÓ, DISSENY I PRODUCCIÓQUAE Soluciones creativas a medidaTel. 93 174 00 64 - www.quae.es

Dipòsit legal: B-41601-2003

Reservats tots els drets. Aquesta publicació no pot ser reproduïda ni totalment ni parcial-ment sense el consentiment de l’editor.2003. Premi “Jaume Aiguader i Miró” a la millor comunicació sanitària.

Cobertura sanitària per viatges internacionals Si viatgeu fora de la UE, exis-teixen convenis bilaterals amb alguns països que ofereixen cobertura sanitària.

Sobrediàgnòstic i sobretractamentReflexionem sobre l’adequa-ció del consum de medica-ments. De vegades la solució més efectiva no ve de la mà d’un fàrmac.

Pàg 4 - 5

Pàg 10 -11

Pàg 6 - 9

Pàg 12 - 15

Nens Gent gran

Salut

Revista impresa en paper reciclat

Família

XXI Jornades ACEBA Celebració de les Jornades ACEBA a la Seu d’Urgell i en-trevista amb el Dr. Jordi Fà-brega, Director Assistencial de Pediatria dels Pirineus, S.C.C.L.P.

Descobreix el nou portal de FerSalut

www.fersalut.cat

Page 4: Sobrediagnòstic i sobretractament · l’educació en salut i entre tots afavorir la bona salut de la po-blació. Amb aquesta mirada globalitza-dora i inclusiva posem a l’abast

L’analítica de sang és una prova de laboratori que analitza els principals components de la sang. No és un procediment agressiu, però la gran majoria dels nens ho associen amb el dolor, per la qual cosa els genera por i ansietat. El temor dels infants davant la veno-punció de vegades supera el que senten davant d’altres procediments.

Extraccions pediàtriques

Recomanacions per a pares i mares: com preparar a un infant per a una extracció sanguínia

Page 5: Sobrediagnòstic i sobretractament · l’educació en salut i entre tots afavorir la bona salut de la po-blació. Amb aquesta mirada globalitza-dora i inclusiva posem a l’abast

Nenswww.fersalut.cat 5

És recomanable la presència dels familiars, sempre que se-gueixin les recomanacions del personal sanitari, ja que poden ser de molta ajuda i contribuir a fer que el nen estigui més tranquil i se senti acompanyat.

Cal adaptar les explicacions o l’actitud dels pares a cada edat:

• Lactants. Perceben l’estat d’ànim dels pares, per la qual cosa és recomanable que tant els adults com el nadó intentin estar en un ambient tranquil abans de la realització de l’analítica.

•Nens inenesdefins a12anys. A mesura que madu-ren es pot interactuar amb ells de forma més complexa. Cal començar explicant de forma més senzilla per què es va al centre sanitari, sense espantar el nen, donant ar-guments breus i simples. Cal

no enganyar-los mai respec-te al dolor: han de saber que sentiran una punxada, amb lleuger dolor, durant uns se-gons, però cal assegurar-los que no hi ha res a témer. Per facilitar la confiança i l’em-patia amb el personal sanita-ri, és important que en cap cas es faci servir la paraula “punxada” com amenaça, amb expressions com ara: “si no et portes bé, la infer-mera et punxarà”.

• Adolescents. El grau de ma-

duresa i el desig d’indepen-dència d’aquests pacients fan que necessitin informa-cions més detallades sobre els procediments i les raons pels quals es realitzen.

La distracció durant l’extracció sanguínia sol ser útil per a qual-sevol nen i nena, això dependrà de l’edat de cada un.

En finalitzar la prova és molt important reconèixer l’ente-resa dels petits, tant dels pares com del personal sanitari.

Què poden fer els pares i mares per ajudar

Per què la immobilització

Cesar PrietoInfermer

CAP Les Hortes – EAP Poble SecTwitter @CAPLesHortes

Facebook: CAP Les Hortes

No tots els infants han de ser immobilitzats quan se’ls realitza una extrac-ció. No obstant això, en cas que sigui necessari, és important entendre que la immobilització és una pràctica recomanada per assegurar l’èxit de la pro-va i garantir la seguretat del menor.

Page 6: Sobrediagnòstic i sobretractament · l’educació en salut i entre tots afavorir la bona salut de la po-blació. Amb aquesta mirada globalitza-dora i inclusiva posem a l’abast

Sobrediagnòstic i sobretractamentAdeqüem el consumde medicaments

Els metges i metgesses de família, amb la seva visió global del pacient, són els més indicats per avaluar la idoneïtat d’un tractament o prova complementària per adreçar un problema. A vegades, la solució més efectiva no ve de la mà d’un fàrmac, sinó d’un canvi d’hàbits.

Page 7: Sobrediagnòstic i sobretractament · l’educació en salut i entre tots afavorir la bona salut de la po-blació. Amb aquesta mirada globalitza-dora i inclusiva posem a l’abast

Gent granwww.fersalut.cat 7

Les darreres dècades, els aven-ços en farmacologia i tècniques diagnòstiques i la demanda de la societat per tractar qualsevol malestar percebut com a proble-ma han condicionat l’ús exces-siu de proves complementàries i medicaments.

La comunitat científica utilit-za els termes sobrediagnòstic i sobretractament per parlar d’aquesta situació. Sobredi-agnòstic és el diagnòstic d’una malaltia que no ocasionarà símptomes al llarg de la vida d’una persona. En canvi, seran el tractament i el seguiment els que ocasionaran danys i costos, sense aportar cap benefici.

No es tracta d’un error diagnòs-tic, o d’un fals diagnòstic, sinó de les conseqüències que aquest comporta, com són els efectes negatius de les etiquetes clíni-ques innecessàries, la iatrogènia

produïda per proves diagnòsti-ques, l’aplicació de teràpies in-necessàries o en cascada i l’ina-dequat consum de recursos.

No sempre els medicaments són eficaços per a tots els problemes. Són substàncies químiques que tenen una finalitat terapèutica quan hi ha una disfunció o ma-laltia amb símptomes.

En ocasions medicalitzem la vida i els processos estres-sants quotidians acaben amb tractaments mèdics inneces-saris. Cal tractar la tristesa quan sofrim una separació o pèrdua, o l’ansietat a la fei-na, o la falta d’il·lusió amb els estudis? Són problemes que només són patològics en certes circumstàncies i a llarg termini; pel que en principi el tractament no aporta bene-fici i es corre el risc de iatro-

gènia i d’efectes secundaris. A vegades, un canvi d’hàbits de

vida modifica l’evolució dels processos i millora la salut.

Si no hi ha malaltia, no cal prendre fàrmacs, i no totes les malalties es tracten amb fàrmacs

Fàrmacs per a les malalties o per a la vida?

Page 8: Sobrediagnòstic i sobretractament · l’educació en salut i entre tots afavorir la bona salut de la po-blació. Amb aquesta mirada globalitza-dora i inclusiva posem a l’abast

Gent granwww.fersalut.cat8

És important considerar que en el cas dels tractaments crònics, la introducció d’un nou fàrmac pot comportar interaccions i efectes secundaris que obliguen a introduir un altre medica-ment per pal·liar-los, és quan es corre el risc d’entrar en l’ano-menada “cascada terapèutica”.

I si els pacients prenen múl-tiples fàrmacs, encara és més

necessari ser acurat. Si la situ-ació clínica ho requereix, per un alt benefici terapèutic, no és qüestionable. Però en la resta de casos, és millor explorar primer les possibilitats no terapèuti-ques. I si no hi ha millora, intro-duir un medicament de segure-tat provada i tenint en compte la resta de fàrmacs. No sempre l’última novetat terapèutica és el millor.

El perfil de seguretat dels medicaments es comprova quan el consum és elevat en la població

La cascada terapèutica

Page 9: Sobrediagnòstic i sobretractament · l’educació en salut i entre tots afavorir la bona salut de la po-blació. Amb aquesta mirada globalitza-dora i inclusiva posem a l’abast

Gent granwww.fersalut.cat 9

Dra. Remedios MartínMetgessa de família

Atenció Primària Vallcarca-Sant Gervasi@aprimariavsg

Podreu trobar informació addicional d’interès a:http://decisionscompartides.gencat.cat/ca/que-es/decisions-compartides-pas-a-pas/Gencat.cat. Decisions compartides, pas a pas.

http://medicaments.gencat.cat/ca/inici/Gencat.cat. Medicaments I farmàcia

Els metges i metgesses de fa-mília som especialistes en persones, la nostra visió més global ens permet adequar millor els fàrmacs. El caràcter longitudinal i l’accessibilitat a l’Atenció Primària perme-ten fer un seguiment proper de l’evolució dels processos i una detecció precoç dels efec-tes secundaris. Si un metge d’una altra especialitat pauta un tractament, el metge de fa-mília podrà posar en context la situació i valorar-ne la ido-neïtat.

I de vegades ens trobem amb el revers de la moneda, situ-acions en les quals el metge pauta un tractament i el paci-ent decideix que no el seguirà.

És important conèixer els mo-tius de la persona, al·ludint a la seva autonomia i la presa de decisions compartides. Un acord comú pel bé del paci-ent és necessari per assegurar l’adherència al tractament.

No sempre és necessari fer proves complementàries per fer un diagnòstic o valorar l’evolució d’un procés, ni sem-pre és necessari prendre medi-cació per millorar. Es per aixó que els profesionals d’Atenció Primària, metges/metgesses i infermeres treballen per em-poderar als pacients, a través de l’educació per la salut, i mi-llorar comportaments i estils de vida de manera individual i col·lectiva.

Reflexionem: abans de prendre un fàrmac pensem que de vegades hi ha una alternativa que pot ser més adequada per solucionar el problema

Especialistes en persones

Page 10: Sobrediagnòstic i sobretractament · l’educació en salut i entre tots afavorir la bona salut de la po-blació. Amb aquesta mirada globalitza-dora i inclusiva posem a l’abast

10Família

www.fersalut.cat

Quan planifiquem un viatge és molt important la cobertura sa-nitària per viatjar amb segure-tat i no patir ensurts. I més, si es tracta d’un destí internacional, ja que podem tenir una barre-ra idiomàtica i de moneda. Per tant, és preferible no sumar un altre handicap! Hem de fer fàcil la nostra estada per gaudir-la amb el màxim confort.

Per aquest motiu, és molt im-portant que el viatger s‘informi si el país de destí té un acord o conveni bilateral amb l’Estat Espanyol que inclogui el dret d’atenció sanitària pública.

Des de fa anys, l‘Institut Nacio-nal de la Seguretat Social (INSS)

facilita aquesta informació i actualment, els països amb conveni bilateral amb cobertu-ra sanitària són: Andorra, Xile, Marroc, Perú i Tunísia.

A més, al seu web ens informa, entre d’altres, de:

• L‘entrada en vigor.• Les persones a les quals

se’ls aplica el conveni.• Normativa pels treballa-

dors desplaçats.• Prestacions incloses al

conveni.• Sol·licituds de prestacions.

Normalment les persones a les quals s’aplica el conveni o acord són les que treballen o

hagin treballat en un o en els dos països i als seus familiars i supervivents.

La Targeta Sanitària Europea ens serveix per a l’espai econòmic Europeu o Suïssa. Però hi ha països com Andorra que no serveix. Però, sabies que existeix un conveni bilateral?

Viatges internacionals, cobertura sanitària?Pels viatges fora de l’espai Europeu la Targeta Sanitària Europea no és vàlida i parlem d‘acords i convenis bilaterals del país fora de la UE i el país d’origen, en aquest cas, de l’Estat Espanyol.

Page 11: Sobrediagnòstic i sobretractament · l’educació en salut i entre tots afavorir la bona salut de la po-blació. Amb aquesta mirada globalitza-dora i inclusiva posem a l’abast

11www.fersalut.catFamília

La informació general de les prestacions incloses al conve-ni no sempre són les mateixes dintre del mateix conveni. Un exemple seria la relació amb Espanya-Andorra:

Els pacients d’Andorra amb conveni bilateral vigent amb Espanya tindran dret a les se-güents prestacions al territori nacional:

• Maternitat, malaltia comu-na o professional i accident, sigui o no de treball.

En canvi els pacients d’Espa-nya amb conveni bilateral vigent amb Andorra tindran dret a les següents prestacions al territori Andorrà:

• Maternitat, malaltia comu-na i accident de treball.

Per això, és important saber què cobreix i valorar si cal fer una assegurança privada per cobrir la resta de presta-cions no incloses. A més de la cobertura sanitària dels convenis bilaterals, aquests cobreixen altres prestacions

que poden ser interessants.

Cal destacar, que els convenis bilaterals són susceptibles a canvis i per tant és molt im-portant consultar l’enllaç de la seguretat social en el moment actual.

Atenció!

Podreu trobar informació addicional d’interès a:fersalut.cat. Consells per viajar amb nens.http://www.fersalut.cat/2017/07/10/consells-per-viatjar-amb-nens/

fersalut.cat. Si viatges, pensa en la teva salut.http://www.fersalut.cat/2017/05/10/si-viatges-pensa-en-la-teva-salut/

Convenis bilateral Seguretat Social.https://bit.ly/2ogO27H

Ricardo AsensioAdministratiu de l‘Equip d’Atenció a l’Usuari

EAP Sardenyawww.eapsardenya.cat

@eapsardenya

Page 12: Sobrediagnòstic i sobretractament · l’educació en salut i entre tots afavorir la bona salut de la po-blació. Amb aquesta mirada globalitza-dora i inclusiva posem a l’abast

Salutwww.fersalut.cat12

La Sala Sant Domènec de la Seu d’Urgell ha aplegat 140 professionals de la salut en la Jornada anual de les EBAs. Durant tot el dia s’han realit-zat 10 ponències al voltant de 3 grans eixos de debat.

•Autogestió: Les EBAs tenen capacitat de gestionar-se al 100% tots els recursos de què disposen. Els seus indicadors i grau de com-pliment els fixa el Depar-tament de Salut (CatSalut).

•Professionalisme: Les EBAs ofereixen serveis de salut de qualitat, adaptats a les necessitats de la seva po-blació de referència. Tre-ball de rigor i excel·lència.

•Economia social: Les EBAs promouen un major grau d’implicació dels profes-sionals en el procés de desenvolupament, racio-nalització i optimització del sistema sanitari pú-blic.

Enguany Pediatria dels Pirineus ha estat l’entitat organitzadora de les Jornades ACEBA 2018

ORGANITZA:

C

M

Y

CM

MY

CY

CMY

K

XXI JORNADES ACEBA:Fem xarxa i compartim coneixement en salut a l’Alt Urgell

Page 13: Sobrediagnòstic i sobretractament · l’educació en salut i entre tots afavorir la bona salut de la po-blació. Amb aquesta mirada globalitza-dora i inclusiva posem a l’abast

Salutwww.fersalut.cat 13

Treball en equip: qualitat i millores a debat

Experiències innovadores: la diversitat ens enriqueix!

Pediatres, infermeres, admi-nistratius, el grup d’Indica-dors d’ACEBA i el grup RSE ACEBA comparteixen conei-

xement, metodologies de tre-ball, preocupacions i fan pro-postes de millora en diferents grups de treball.

S’han presentat 10 experiènci-es clíniques, comunitàries i de gestió realitzades per les EBA

que aporten valor a la tasca diària dels professionals sani-taris.

Nou portalwww.fersalut.cat

En el marc de les Jor-nades la Dra. Rosario Jiménez, directora de la revista, presenta la nova pàgina web i el vídeo promocional per donar a conèixer el www.fersalut.cat a la xarxa.

Podreu trobar informació addicional d’interès a:Programa de les XXI Jornades ACEBA.http://www.aceba.cat/ca/files/doc499/programa-xxi-jornades-aceba-10novembre2017.pdf

Presentacions de les ponències.http://www.aceba.cat/ca/jornades-aceba/2018-xxi-jornades-aceba/presentacions.htm

Descobreix el nou portal de FerSalut

www.fersalut.cat

Page 14: Sobrediagnòstic i sobretractament · l’educació en salut i entre tots afavorir la bona salut de la po-blació. Amb aquesta mirada globalitza-dora i inclusiva posem a l’abast

Salutwww.fersalut.cat14

Pediatria dels Pirineus:Cuidem del nen i de la salut de la dona embarassada

ParlemambelDr.JordiFàbrega,presidentdelComitèOrganitzadordelesXXIJornadesACEBAiDirectorAssistencialdePediatriadelsPirineus,S.C.C.L.P.

Som un equip de professionals integral, és a dir, donem al nen o a la gestant el que necessita a l’entorn que requereixi, sigui a primària o a l’hospital.

Què diferencia Pediatria dels Pirineus de la resta d’equips?

El que ens fa diferents és que gestionem l’atenció pediàtrica tant a l’atenció primària com en l’àmbit hospitalari. Realment som un equip integral on els ma-teixos pediatres estem al CAP i a l’hospital. I normal-ment no és així. I l’altre aspecte que ens diferència és l’autogestió. El fet que els professionals ens puguem autogestionar seguint els criteris dels pro-fessionals que visiten cada

dia, i no només amb criteris econòmics o de gestió, faci-lita molt tota l’organització.

Sou pocs, esteu lluny... però teniu reconeixe-ment en els fòrums de salut infantil. Com ho aconseguiu?Som actius al Twitter i al Facebook per fer divulga-ció pediàtrica i de salut maternoinfantil, i la veritat és que s’ha demostrat que és un model que funciona. Portem 9 anys sense que hi hagi problemes de cobertu-ra a la zona, tenim continu-

ïtat en l’equip i els usuaris estan contents.

Com entén l’economia social Pediatria dels Pirineus?Tots els que prestem un servei públic pagat amb diners públics cal que rendim comptes. Som una cooperativa, una entitat sense ànim de lucre. El nostre lucre és tenir un sou digne perquè els professi-onals estiguin satisfets i es dediquin a fer, de la major manera possible, la seva feina. Aquesta és la manera de funcionar de les EBAs.

Si treballem amb diners públics i fem un servei públic hem de rendir comptes

@PedPirineus PediatriadelsPirineus

www.pediatriadelspirineus.org

Atenció pediàtricaprimària i especialitzada

Atenció ginecològica

i obstètrica

Alt UrgellPallars Jussà

Pallars SobiràAlta Ribagorça

Alt Urgell

Coneixem l’entitat

Page 15: Sobrediagnòstic i sobretractament · l’educació en salut i entre tots afavorir la bona salut de la po-blació. Amb aquesta mirada globalitza-dora i inclusiva posem a l’abast

Salutwww.fersalut.cat 15

Pediatria dels Pirineus, un model en expansióDes del juny del 2012, a part de l’atenció pediàtrica a l’Alt Urgell, Pediatria dels Pirineus també gestiona l’atenció ginecològica i obstètrica de la comarca. I des del mes d’octubre de 2017 han incrementat la seva activitat assistencial pediàtrica al Pallars Jussà, Pallars Sobirà i Alta Ribagorça. Això significa doblar l’assistèn-cia pediàtrica, passant dels 3.200 nens que atenen a l’Alt Urgell als actualment més de 6.000 nens en total entre les 4 comarques.

Què és el més important pels vostres pacients?

Aconseguir l’equitat. Quan estàs lluny dels grans cen-tres és molt important que l’assistència que li puguis donar als teus pacients sigui equiparable a la d’un gran centre. Això implica que cal estar en contacte molt estret amb la família, de manera molt propera i humana però amb el màxim d’exigència científica i d’es-pecialitat possible.

Què no pot faltar a la

consulta d’un pediatre?Bon humor. Perquè els nens quan van al metge estan espantats... és normal. El que no pot faltar mai és un somriure, cap al nen i cap als pares, perquè els pares se sentin compresos i per-què el nen vegi que el lloc on va no és tan hostil com es pensa.

El consell de salut del Dr. FàbregaUn consell que surt sempre a les meves consultes... El tabac! Aquest és un dels

principals factors perquè el teu nen estigui contínu-ament malalt. Com a pares, mai tindreu una millor excusa per deixar el tabac que per la salut del vostre infant.

El més important és donar la màxima qualitat assistencial possible al costat de casa

Coneixem el pediatre

Podreu trobar informació addicional d’interès a:Pediatria dels Pirineus.www.pediatriadelspirineus.org

Associació Catalana d’Entitats de Base Associativa.www.aceba.cat

Page 16: Sobrediagnòstic i sobretractament · l’educació en salut i entre tots afavorir la bona salut de la po-blació. Amb aquesta mirada globalitza-dora i inclusiva posem a l’abast

Entitats proveïdores del Servei Català de la Salut (CatSalut)

ABS DE PERALADAALBERA SALUT

@revistafersalut Entrevistes al canal de FerSaluta un clic

informacióen salut

cat