SOCIOLOGIA

1. Què és la sociologia?

Ciència que estudia la vida social de les persones

Pretén comprendre els fenòmens que es produeixen en la societat

� Des d’una conversa esontània entre dues persones� A mobilitzacions social (ex. Manifestació antiglobització)

Això vol dir: les relacions entre els membres que componen la societat, tant a nivell interpersonal com a nivell de grups.

2. Objectius de la sociolgia

La diferència vers altres ciències és el seu dinamisme.Doncs la societat és canviant i per tant la sociologia

també.

Els seus objectius bàsics són:� Trobar solució a problemes socials� Contribuir a millorar les relacions socials� Capacitat per preveure� Propugnar la millora social, analitzant rigorosament

un problema real social per saber com solucionar-ho

3. La socialització

Base : l’ésser humà és social per naturalesa

El procés de socialització� Procés mitjançant el qual una persnal es fa social.

Procés mijtançant el qual la persona adquireix, al llarg de tota la seva vida, els valors, normes i esquemes de comportametpropis de la cultura i la societat on es desenvolupa.

Per tant l’individu és un producte de la societatDepèn d’on naixem i vivim

3. La socialització

� L’herència biològica:Cada persona ja és diferent del néixer: nen o nena, fort o

feble, prim o gras, bran, groga, negra…

� L’entorn físic:La manera com la societat s’ha adaptat a aquest entorn,

també condiciona la cultura i per tant la personalitat de cada persona.

� La societat i la cultura:L’estatus, les resonsabilitats familiars i l’activitat laboral

d’una dona serà diferent en una cultura o una altra (hindú vs islam)

3. La socialització

Com interioritzem la cultura?

� Observació – imitacióCultura imitativa o mimesiÉs l’aprenentatge bàsic per la socialització primària

� InstruccióFormat per tots els processos d’ensenyament-aprenetatgeIniciat a la famíliaReforçat en diferents institucions (escola)

3.1 Etapes del procés socialització

La socialització es dona al llarg de tota la vida.

Marquem dues etapes clau:

� Socialització prim ària

� Socialització secundària

3.1.1 Socialització Primària

� És la més important� Es dóna des del naixement fins als 11-14 anys (moment

que es considera acabat l’aprenentatge de la llengua)� S’incorporen els hàbits de conducta i l’estructura bàsica

de la seva personalitat.� Va fent seus els valors, les regles que contribueixen a

formar el seu propi jo.� Altres significatius: interacciona amb altres persones:

avis, tiets, pares…(la relació amb aquests li aporta una càrrega afectiva i

d’identificació emocional)

3.1.2 Socialització Secundària

� A partir dels 11-14 anys� No es depèn de la vinculació amb els altres significatius� Trets diferenciadors en el procés socialitzador:

Es divideix en 3 etapes:

� L’adolescència :

� L’adultesa

� La vellesa

3.1.2 Socialització Secundària

Es divideix en 3 etapes:� L’adolescència :Etapa crítica, influïda pels grups i els mitjans de comunicació

� L’adultesaS’alternen fases de normalitat amb fases de crisi.Agents de socialització: parella, fills, companys, amics

� La vellesaCrisi causada per a la conjunció de molts canvisDe vegades hi ha necessitat de resocialitzar-se

3.2 Fenòmens de resocialització

A la vellesa es poden donar ruptures totals amb el tipus de vidaAquest canvi es dona gràcies al control social

� Control social :Mitjans i processos que ens empenyen a continuar l’ordre o

pautes socioculturals establertes, inclús en contra de la pròpia voluntat.

(Ex. Normes, educació...)

3.3 Situacions d’inadaptació o desviaciósocial

L’objectiu és aconseguir l'adaptació o la integració del individu dins la societat.

Sovint apareixen situacions d'inadaptació o desviació social :són

Situacions de transgressió de les regles i de les normes socials establertes a la societat o grup social a la qual pertany

l’individu.

3.4 Agents de socialització

Persones o institucions que formen part dels diferents contextos en què interactua la persona a través de la seva acció voluntària.

� La fam ília� L’escola� El grup d’iguals� Mitjans de comunicació

3.4 Agents de socialització

La fam ília:� Principal agent de socialització� La família nuclear moderna: pare, mare i germans� Agent de socialització permanent, els lligams afectius

duren tota la vida.

El sistema escolar:� Agent socialitzador actiu i inencionat� Instrument per promoure i desenvolupar la socialització� Passa moltes hores� En el currículum es prepara l’alumne per l’adultesa� Convivència entre iguals

3.4 Agents de socialització

El grup d’igualsElement bàsic en el procés de socialització.Es relacionen amb d’altres de manera diferentsLa interacció democràtica i obertaHi apareix el lideratge, relacionar-se, establir objectius...

Va canviant al llarg de tota la vida:� Context escolar� L’adolescència� L’edat adulta� La vellesa(cont.)

3.4 Agents de socialització. Grup d’iguals

� Context escolarAprenen a interaccionar i discriminar entre diferents tipus d’amistats.

� L’adolescènciaEtapa de canvis molt acusatsEl grup és molt important

� L’edat adultaS’amplien les relacions: pares de fills, grups,...La feina, element fonamentalManca de feina � limitador de la socialització

� La vellesaPèrdua parella i/o amistats, allunyament dels fills, hores de lleureLa relació entre iguals molt important.

3.4 Agents de socialització

Els mitjans de comunicacióEs consideren agents pq difonen informació i

influeixen sobre les persones, creant opinió, marcant tendències, valors, etc.

Quins trobem?� Premsa� Ràdio� Televisió� Internet

SOCIOLOGIA 2

4. Els grups i institucions social

� Institució familiar

� Institució laboralImplica una socialització de la persona

� Institució políticaObjectiu: Facilitar el desenvolupament econòmic d’una

societat, assegurar la convivència i vetllar per la seguretat

Família tradicionalFamília moderna

Família nuclear

Família extensa

Tipus de família segons la

SOCIOLOGIA

F. polinuclearF. ampliada

F. amb fill únicF. nombrosaF. uninuclear o nuclear simple

Família tradicional versus família moderna

FAMÍLIA TRADICIONAL� Estricta diferenciació de funcions basades en el sexe i

l’edat� Pare treballa fora de casa� Dona: criança fills/cura de persones grans/feines

domèstiques� Pare: autoritat familiar sobre els fills i la dona� Es prohibeix el divorci, l’anticoncepció, l’avortament, etc.

Família tradicional versus família moderna

FAMÍLIA MODERNA� Rols familiars flexibles� Autoritat compartida per tots dos conjugues� Relació viva� Estreta vinculació afectiva entre pares i fills

Família nuclear versus família extensa

FAMÍLIA NUCLEAR� Constituïda pel pare, la mare i els fills� Tipus de família més habitual

Tipologia� Família amb fill únic� Família nombrosa (tres fills o més)� F. Uninuclear o nuclear simple: matrimoni sense fills

Família nuclear versus família extensa

FAMÍLIA EXTENSA

Tipologia� PolinuclearFormada per diversos nuclis familiars o diverses generacions

(Ex. avis amb fills i conjugues respectius)� AmpliadaFamília nuclear a la qual s'afegeixen altres parents: oncles,

nebots, cunyats, etc.

EL MATRIMONI I LES UNIONS DE FET

Procés d’elecció de parella� Procés lliure� Restringit a unes regles determinades

Segons les regles:� Exogàmia: buscar cònjuge fora del grup propi(Establir aliances amb altres grups i reforçar la seguretat)

� Endogàmia: escollir parella dins del mateix grupPerò fora del cercle familiar

EL MATRIMONI I LES UNIONS DE FET

Segons les regles:� PoligàmiaUnió matrimonial d'un individu amb dos o més individus

� Poligínia (islàmica, hindú, mormonisme)� Poliàndria (Tibet, províncies xines...)

� Monogàmia

Unió exclusiva entredues persones

EL MATRIMONI I LES UNIONS DE FET

Segons el sistema d’organització:

� PatriarcatSistema d’organització familiar en què l’home té l’autoritat i

és el punt de referència del grup.

� MatriarcatLa persona dominant és la dona

5. LA CULTURA

Naturalesa: “allò que ha estat donat”Cultura: “allò que hi hem posat el humans a la naturalesa”

Definició per S. GinerSistema relativament integrat d’idees, valors, actituds,

maneres de viure, disposats en esquemes o patrons que posseeixen una certa estabilitat d’una societat determinada, influeixen en la cultura i estructura.

5. LA CULTURA

Conceptes relacionats

Subcultures: cultures minoritàries dins d’una culturaContracultures: quan les subcultures mantenen actituds

de bel·ligerància contra la cultura establerta.Aculturació: procés de transformació de la cultura d’un

grup en la d’un altre grupDeculturació: pèrdua d’elements culturals propis a causa

del contacte amb altres cultures (empobriment cultural)

5. LA CULTURA

La cultura és pluralLa pluralitat cultural posa de manifest la diversitat de

persones

Però... Hi ha tot tipus d’actitudsEtnocentrisme : actitud de rebuig envers altres cultures i

creure que la seva és la millor.

� Totes les cultures tenen les seves virtuts i aspectes millorables.

5. LA CULTURA

No confondre la diversitat cultural amb Relativisme cultural

No vol dir que tot s’hagués d’admetre pel fet que hi ha una societat que ho considera tot correcte

Vídeo District 9

6. CONFLICTES I CANVIS SOCIALS

El canvi social

� Una de les característiques de les societats humanes és el canvi i el conflicte.

� Els conflictes entre individus o grups constitueixen un motor de canvi en la societat.

6. CONFLICTES I CANVIS SOCIALS

Trets característics del canvi social:

� Fenomen col·lectiu: ha d’implicar una col·lectivitat o bé un sector important de la societat.

� Apreciable en el temps: identificable respecte a un punt de referència en el passat

� Certa permanència: les transformacions observades no poden ser només superficials o efímeres

� Afecta el curs de la història d’una societat

Exemple. La dona en la nostra societat.Fa més de 40 anys, permanent, estructural i afecta a molta part de la

població.

6. CONFLICTES I CANVIS SOCIALS

Conceptes que s’utilitzen en sociologia per analitzar el canvi social:

� Factors :Elements d’una situació social determinada, només per existir o

per l’acció que exerceixen, comporten o produeixen un canvi.� Condicions :Són elements de la situació que afavoreixen o desafavoreixen o

no la influència d’un o més factors del canvi.� Agents :Són persones, els grups associacions....que introdueixen el canvi,

el sostenen, el fomenten o s’hi oposen.

Factors del canvi social

Factors deterministesTenen una influència decisiva sobre els canvisFactors relativistes :El canvi només és comprensible com a fruit d’una pluralitat

molt gran i combinada de factors.

Exemple. Considerar que el canvi social és el resultat d’unsol factor

Factors del canvi social

Els factors més acceptats són els següents:

La infraestructura econòmica va canviant i la societattambé.Ex. El capitalisme

Factor econòmic

Les tecnologies influeixen en les diferents societats.Els canvis en les NNTT es tradueixen en canvis socials. Ex. Mòbil, transports públics.

Factor tècnic

La distribució de la població fa més propensa una societat a determinats canvis. Ex. L’alta mitjana d’edat.

Factor demogràfic

DescripcióTipus

Factors del canvi social

Marx creia que els valors culturals (maneres de pensar, lleis, institucions, codis morals…) són una manifestació de la infraestructura econòmica.Però els valors culturals tan són estímul pel canvi com resistència.Max Weber destacava la influència dels valors religiosos en el desenvolupament i evolució de la societat capitalista.

Factor cultural

En les societats plurals i democràtiques, les ideologies són diverses i responen a interessos de grup.Societat autoritària �s’imposa la hegemonia

Factor ideològic

DescripcióTipus

Ideologia

“Sistema d’idees i de judicis, explícit i generalment organitzat, destinat a descriure explicar, interpretar o justificar la situació d’un grup o col·lectivitat, i que inspirant-se àmpliament en us valors, proposa una orientació concreta a l’acció històrica d’aquest grup”

Guy Rocher

Agents del canvi social

Són sempre persones concretes que formen part d’un grup, classe o sector social

� Les èlits� Els moviments socials� Els grups de pressió� Les revolucions

(desenvolupats en les següents diapositives)

Agents del canvi social

� Les èlits:Conjunt de persones que manifesten qualitats excepcionals

� Els moviments socialsOrganització estructuradaObjectiu: renuir un grup de presones que volen defensar o promocionar

certs objectius

Agents del canvi social

� Els grups de pressióGrups de persones que tenen com objectiu influir en els seves

decisions polítiques.

� Les revolucionsMoment de canvi en la història de les societats humanes.

Els conflictes i les contradiccions

� Els conflictes poden ser de diferents tipus:Guerres, delinqüència conflictes entre generacions, lluita social, etc.

Les espècies animals no tenen aquestes tipus de conflictes:Mai van contra individus de la mateixa espècie

� El Marxisme va descriure la lluita entre classes com el motor de la història: entre explotats i explotadors

En els països industrialitzats els conflictes entre classes s’han reduït:� Gràcies al nivell de benestar i el consumisme.

7. LA SOCIETAT DEL M ÓN GLOBAL

De la societat industrial a la societat del coneixe ment:

Societat postindustrial (70)

Societat digital

Societat de la informació

Societat del coneixement

Com és la societat on vivim ?

� Viure en un món global – Globalització� Incertesa i canvis en el món laboral� Societat desigual pobresa/riquesa

� Fenòmen migratori - societat diversa� Canvis en les relacions familiars

La globalització

Combinació de processos econòmics, socials, polítics, ideològics i culturals i que abasten la major part de les regions del planeta.

Ex. Els gustos musicals no s’identifiquen amb un territori com succeïa amb la música tradicional (hip-hop, rap, rock...)

Interès de les potències mundials per controlar i redissenyar el sistema de relacions internacionals i crear un nou ordre mundial

Globalització econòmica

Els factors impulsors del desenvolupament de la globalització:

� Progressiva obertura dels mercats nacionals, amb l’objectiu d’assolir el liure comerç (llibertat de preus, horaris, contractació, etc.)

� Fusions empresarials per esdevenir empreses multinacionals.� Elimiació de les empreses púliques mitjançant les

privatitzacions (rendibilitat econòmica)� Desregulació financera internacional en benefici del lliure

comerç mitjançant tractats de lliure comerç.

Globalització econòmica

� Irresponsabilitat de les empreses multinacionals� Augment dels desequilibris econòmics, social i territorials� Desatenció als índex de desenvolupament humà (pobresa)� Pèrdua de factors o valors que no s’adaptin a la competència.

� Major eficàcia del mercat pqaugmenti la competència� Millora de les comunicacions i cooperació internacional� Impulsar el desenvolupament� Donar major capacitat de maniobra� Facilitar l’eliminació de barreres de les empreses en els mercats

RiscosBeneficis potencials

Globalització política

El mercat decideix i l’Estat vigila i regulaCreació d’organitzacion supranacionals davant dels estats

nacions. Ex. Unió Europea.

Per lluitar contra la pèrdua de grau de democràcia provocada per la globalització política cal:

� Enfortir la democràcia estatal� Enfortir la societat civil: col·laborar amb diferents

organitzacions i institucions específiques (assoc fins ONG)

Globalització cultural

Expansió econòmica d’un país altament desenvolupat enfront d’un país menys desenvolupat.

Malgrat aquesta situació en els països menys desenvolupats es produeix un Reforç de la pròpia identitat :� Indigenisme� Fonamentalisme religiós� Nacionalisme

8. LA SOCIETAT DEL FUTUR

Previsions de futurCom es pot arribar a ser?

� Deslocalització industrial� Subcontractació� Competitivitat� Economia de serveis� La feina, un bé escàs

S’inspira en els principis de investigació científica

Respon a unes idees, a uns valors o a unes creences. Resultat de reflexió filosòfica o moral

No fa judicis de valor optimistes o pessimistes.

Dominat per l'optimisme o el pessimisme

Relativista i probabilistaDeterminista

Descriu amb neutralitat científica el passat i el present

Té una visió crítica de la societat present

PREVISIÓPROFETISME

Bibliografia

M. GÜELL i I. MARIAS. Psicologia i Sociologia (2010) Editorial TeideM. SORRIBES, A. GAMUNDIS, M. RIERES I N. SANSANO. Bases

psicològiques i sociològiques de l’educació (2004). Editorial AltamarVikipedia