Sol·licitud d’Ajuts per al finançament de projectes de ...prosodia.upf.edu/home/arxiu/recerca/batistairoca.pdfe) Altres despeses: mobilitat de l’equip * e. 1 Estades dels investigadors

Via Laietana, 28 2a planta

08003 Barcelona

Tel. 93 552 90 00

Fax 93 552 90 10

[email protected]

http://www.gencat.cat/agaur

Sol·licitud d’Ajuts per al finançament de projectes de recerca que tinguin com a finalitat l’estudi de temàtiques en l’àmbit de les ciències socials i les humanitats: Projectes Batista i Roca (PBR-DGR 2009)

Dades de la persona responsable del projecte de recerca

Nom Pilar

Primer cognom

Prieto

Segon cognom

Vives Tipus identificador

1

NIF

Número identificador2

40433627H Sexe Dona

Telèfon fix 932254899

Telèfon mòbil

Universitat / Centre ICREA-Universitat Pompeu Fabra

Correu electrònic [email protected]

Dades de la institució perceptora de l’ajut a la que pertany la persona coordinadora del projecte

Universitat Centre de recerca

Nom de la Universitat/Centre

Universitat Pompeu Fabra

CIF o núm. identificació equivalent del centre Q5850017D

Departament

Traducció i Ciències del Llenguatge

Telèfon 93 542 23 58

Fax 93 542 16 17

Fa

Correu electrònic [email protected]

Adreça Carrer Roc Boronat, 138

Codi postal 08018

Població Barcelona

Comarca

El Barcelonès

País Catalunya, Spain

Dades del projecte de recerca

Títol L'adquisició de l'entonació en català, castellà i anglès Àrea de coneixement Lingüística

Codi3

575

Import sol·licitat (import màxim 12.000,00 €) 12.000,00 €

Breu resum del projecte (màxim 10 línies)

El principal objectiu del projecte és analitzar el desenvolupament de l’entonació de tres llengües, el català, el castellà i l’anglès. Pretenem investigar el desenvolupament dels diferents patrons entonatius que trobem en la producció primerenca, avaluant si, efectivament, aquests primers contorns produïts pels nens reflecteixen o no les propietats prosòdiques específiques de la llengua input dels adults. En resum, l'objectiu és poder esbrinar com l'infant va configurant la seva gramàtica entonativa així com el significat que va associat a aquestes produccions entonatives. Pretenem analitzar dos tipus de dades. Per una banda, un corpus d’entonació que conté els diàlegs controlats entre 36 nens i 36 adults (12 nens de cada llengua de 2, 4 i 6 anys) i que permet de comparar les mateixes frases produïdes pels adults i pels nens. Per altra banda, els corpus longitudinals de CHILDES que ens permeten analitzar dades sobre actes de parla i formes entonatives (corpus Serra-Solé per al català, corpus Ornat i Llinàs-Ojea per al castellà i el corpus Providence per a l'anglès americà i el Forrester per a l'anglès britànic).

1 Especifiqueu si és NIE, NIF, Passaport

2 Introduïu el vostre número d‟identificació (p. ex.: el NIE, NIF,etc)

3 Vegeu taula de codis d‟Àrees de Coneixement


08003 Barcelona

Tel. 93 552 90 00

Fax 93 552 90 10

[email protected]


Dades dels/de les investigadors/es (catalans/es, britànics/ques o irlandesos/es amb qui s’estableix col·laboració per a aquest projecte).

Nom: Pilar Primer cognom: Prieto Segon cognom: Vives

NIF/NIE/Passaport: 40433627H Corrreu electrònic:[email protected]

És doctor/a?: Sí No

Universitat/Centre a la que pertany: ICREA-UPF

Càrrec o categoria professional al centre al que pertany: Professor d'investigació

Membre de grup de recerca reconegut per la Generalitat: Sí No Referència SGR 00753

Nom: Maria del Mar Primer cognom: Vanrell Segon cognom: Bosch

NIF/NIE/Passaport: 43134580N Corrreu electrònic:[email protected]


Universitat/Centre a la que pertany: Universitat Autònoma de Barcelona

Càrrec o categoria professional al centre al que pertany: becària predoctoral FPI

Membre de grup de recerca reconegut per la Generalitat: Sí No Referència SGR 00753

Nom: Lluïsa Primer cognom: Astruc Segon cognom: Aguilera

NIF/NIE/Passaport: 52216690-C Corrreu electrònic:[email protected]


Universitat/Centre a la que pertany: Cambridge University

Càrrec o categoria professional al centre al que pertany: Pofessora Associada (Affiliated Lecturer)

Membre de grup de recerca reconegut per la Generalitat: Sí No Referència SGR

Nom: Elinor Primer cognom: Payne Segon cognom:

NIF/NIE/Passaport: 027913525 Corrreu electrònic:[email protected]


Universitat/Centre a la que pertany: Oxford University

Càrrec o categoria professional al centre al que pertany: Professora Titular (Lecturer)


Nom: Brechtje Primer cognom: Post Segon cognom:

NIF/NIE/Passaport: N995900733 Corrreu electrònic:[email protected]


Universitat/Centre a la que pertany: Cambridge University

Càrrec o categoria professional al centre al que pertany: Professora Titular (Lecturer)


(Copieu i enganxeu, tants quadres com membres necessiteu)


08003 Barcelona

Tel. 93 552 90 00

Fax 93 552 90 10

[email protected]



08003 Barcelona

Tel. 93 552 90 00

Fax 93 552 90 10

[email protected]


Pressupost sol·licitat PBR 2009

Caldrà especificar, degudament desglossades per conceptes, les despeses previstes per dur a terme el projecte PBR.

Conceptes de despesa (desglosseu en cada cas) Import sol·licitat

a) Incorporació de personal de suport a la recerca

a.1 1 contracte de personal de suport a la recerca (3h dia x 10 mesos) 4.800,00 €

a.2 €

a.3 €

b) Petit equipament, inventariable o bibliogràfic (no informàtic)

b.1 Portàtil 1.100,00 €

b.2 Servidor i espai de disc per emmagatzemar les dades d'adquisició 1.000,00 €

b.3 €

c) Material fungible

c.1 Fotocòpies, tòner 700,00 €

c.2 €

c.3 €

d) Publicació de tesis, tesines o treballs de rellevància destacada sobre els àmbits dels quals és objecte la convocatòria

d. 1 Publicació d'un volum sobre "Intonational Development" 2.000,00 €

d. 2 Workshop sobre "Intonational Development" 2.000,00 €

d. 3 €

e) Altres despeses: mobilitat de l’equip*

e. 1 Estades dels investigadors catalans a Cambridge i Oxford 1.200,00 €

e. 2 Estades dels investigadors anglesos a Barcelona 1.200,00 €

e. 3 €

TOTAL SOL·LICITAT COM AJUT A L’AGAUR = 12.000,00 €

Institucions cofinançadores i/o col·laboradores, si escau.

British Academy 2.000,00 €

€

€

€

Total cofinançat 2.000,00 €

*L‟apartat e) “Altres despeses” no pot superar el 20% del total sol·licitat a aquest pressupost. Recordeu que les

subcontractacions de serveis o activitats no assumides directament per l‟equip no poden ultrapassar el 40% del pressupost.


08003 Barcelona

Tel. 93 552 90 00

Fax 93 552 90 10

[email protected]


Memòria del projecte

Limiteu-vos a emplenar el nombre de pàgines indicades en cada apartat.

1. Finalitat i interès anglocatalà del projecte (2 pàgines)

L‟objectiu d‟aquest treball és aprofundir en el coneixement del procés d‟adquisició de la prosòdia i l‟entonació. La prosòdia és un tema de gran interès per a la investigació lingüística actual a nivell internacional i que ha estat relativament poc investigat en estudis experimentals. La nostra proposta és fer un estudi de l‟adquisició primerenca dels patrons entonatius que trobem en les produccions dels nens anglesos, catalans i castellans. La comparació entre aquestes tres llengües està motivada pel fet que hi ha diferències ben documentades entre les classes rítmiques a les quals pertanyen i també diferències pel que fa als patrons entonatius adults en cadascuna de les llengües. Una raó important per a dur a terme aquest estudi és el fet que disposem de molt poques dades sobre l‟adquisició de l‟entonació en aquestes tres llengües. El nostre projecte contribuiria a fornir-ne dades completament noves. L‟estudi que presentem és la continuació d‟una col.laboració anglocatalana entre investigadors que treballen a les següents universitats: Universitat Pompeu Fabra, Universitat Autònoma de Barcelona, University of Cambridge i Oxford University. Aquesta col·laboració anglocatalana es va iniciar al setembre de 2007 gràcies a una beca Batista i Roca (L'adquisició del ritme en català, castellà i anglès, 1/8/07-1/8/08), amb Pilar Prieto com a investigadora principal i els altres participants com a co-investigadors. Aquesta investigació inicial ens va permetre d‟enregistrar els tres corpus i presentar, i publicar les primeres anàlisis del ritme, com s‟explica tot seguit. Els resultats de l'anàlisi dels tres corpus demostra que existeixen diferències rítmiques (al nivell de la frase) i també mètriques (al nivell del mot): Hem trobat les següents diferencies rítmiques: 1) el català no és una llengua de ritme intermedi entre el ritme accentual i el sil·làbic, sinó que pel que fa a l'anàlisi de duracions és una llengua de ritme sil·làbic (Prieto et al 2008, Payne et al. 2008, submitted); 2) els nens dels dos grups de llengües reprodueixen els patrons rítmics de la llengua ambiental des dels 2 anys, encara que amb ritmes de parla més lents (Payne et al. 2008, submitted). I hem trobat també les següents diferències mètriques: 1) els nens anglesos triguen més que els catalans i castellans a controlar la durada de les sil·làbiques àtones (Astruc et al 2008). El nostre equip ha presentat els següents treballs en conferències internacionals:

Prieto, P., Vanrell, M.M, Astruc, L., Post, B. & Payne, E. (2008). “Is there any evidence for top-down planning of rhythm? Evidence from Catalan, English, and Spanish.” Workshop on Empirical Approaches to Speech Rhythm, Center for Human Communication, UCL, 28 March, 2008.

Payne, E., Post, B, Astruc, L., Prieto, P., & Vanrell, M.M. (2008). ““Measuring rhythm in child-mother interaction.” Invited talk at the Workshop on Empirical Approaches to Speech Rhythm, Center for Human Communication, UCL, 28 March, 2008.

Payne, E., Astruc, L., Post, B., Prieto, P., & Vanrell, M.M. (2008). “The prosodic properties of Child Directed Speech: a cross-linguistic study.” British Association of Academic Phoneticians (BAAP), University of Sheffield, 31 March - 2 April 2008.

Astruc, L., Payne, E., Post, B., Prieto, P., & Vanrell, M.M. (2008). “Stress-acquisition and rhythmic type: acoustic correlates of stress in English, Catalan and Spanish.” British Association of Academic Phoneticians (BAAP), University of Sheffield, 31 March - 2 April 2008.

Astruc, L., Payne, E., Post, B., Prieto, P., & Vanrell, M.M. (2008). “The development of intonation: a crosslinguistic study”. Third TIE Conference on Tone and Intonation, Lisbon, 15-17 September 2008.

També s‟han escrit els següents articles, que s‟han enviat a les revistes especialitzades Language and Speech i Journal of Phonetics:


08003 Barcelona

Tel. 93 552 90 00

Fax 93 552 90 10

[email protected]


Payne, E., Post, B., Astruc, L., Prieto, P., & Vanrell, M.M. (submitted). ““Measuring rhythm in child-mother interaction.” Invited talk at the Workshop on Empirical Approaches to Speech Rhythm, Center for Human Communication, UCL, 28 March, 2008.

Prieto, P., Vanrell, M.M, Astruc, L., Post, B. & Payne, E. (in preparation). “Is there any evidence for top-down planning of rhythm? Evidence from Catalan, English, and Spanish.”

Recentment, ens han atorgat un prestigiós projecte de la British Academy del govern anglès que ens permetrà d‟aprofundir en l‟estudi comparat del ritme i iniciar l‟estudi de l‟entonació fins al gener de 2010 (British Academy, Small Research Grant). La col·laboració anglocatalana ha estat un gran èxit fins al moment, perquè ens ha permès d‟organitzar un grup d‟investigació interuniversitari integrat per investigadors d‟alt nivell amb perfils complementaris. El projecte que proposem ens permetrà de continuar la col·laboració científica entre les universitats anglocatalanes; ens permetrà de continuar la investigació i preparar-nos per a sol·licitar una beca important del govern anglès per a un projecte de tres anys sobre l‟adquisició de la prosòdia. Al llarg de l‟any acadèmic 2007-2008 es van realitzar quatre reunions de tots els membres de l‟equip UAB-Universitat de Cambridge i Universitat d‟Oxford, tres a la University of Cambridge i una a Lisboa al setembre, en el marc del congrés Third TIE Conference on Tone and Intonation. L‟investigador principal va fer una estada de tres setmanes a Cambridge per a fer l‟anàlisi conjunta de les dades dels diferents experiments. Les altres fases del treball es van realitzar per mitjà d‟aplicacions telemàtiques. Una aplicació tipus Moodle (CamTools, Universitat de Cambridge), ens va permetre coordinar les tasques mitjançant un fòrum virtual i d‟una wiki, així com compartir arxius de so i d‟etiquetage, Els ajudants anglesos i els catalans van treballar de forma conjunta gràcies a aquesta aplicació i a l‟ús del correu electrònic. Per exemple, la transcripció fonètica dels corpus de cada llengua es va fer al lloc d‟origen i el tractament de les dades (segmentació i etiquetatge rítmic) es va fer de forma unificada a Cambridge. A banda dels beneficis de la col.laboració anglocatalana, els objectius científics del projecte tenen un gran interès anglocatalà ja que consisteixen en l‟estudi contrastiu de l‟adquisició de la prosòdia del català, de l‟anglès i del castellà. L‟objectiu principal del treball inicial (L'adquisició del ritme en català, castellà i anglès, PBR 1/8/07-1/8/08) va ser aprofundir en el coneixement de l‟evolució en l‟adquisició del ritme de la parla. Específicament, vam fer un estudi dels patrons rítmics que trobem en la parla adulta i la parla dels nens catalans, castellans i anglesos. En el projecte anterior vam enregistrat tres corpus complementaris en les tres llengües a Madrid, Barcelona i Cambridge: un de lectura adulta, un altre de diàlegs controlats entre 12 adults i 12 nens de 2, 4 i 6 anys, i un de producció de paraules de 12 nens de 2 anys. Els tres corpus tenen una durada aproximada total de 80 hores i consten de les gravacions de 60 parlants, 36 nens i 24 adults. Es tracta d‟un corpus molt valuós pels següent motius: (i) la extensió, (ii) l‟alta qualitat de les gravacions, (iii) la dificultat d‟aconseguir dades d‟infants, (iv) el fet que el material està dissenyat per ser comparable en les tres llengües. Dades com aquestes son extraordinàriament escasses i molt valuoses per als investigadors. No hi ha cap corpus similar en cap de les llengües. Fins al moment, n‟hem analitzat només una part, 9 nens per llengua. El projecte finançat per la British Academy està destinat a continuar amb les anàlisis del ritme, fer una transcripció fonètica del corpus, organitzar tres reunions presencials de l‟equip i començar amb l‟anàlisi de l‟entonació. L‟ajut PBR que demanem en aquesta sol·licitud ens permetrà d‟aprofundir en l‟estudi de l‟adquisició de l‟entonació del català, de l‟anglès i del castellà des d‟una òptica comparativa i assolir el principal objectiu que ens plantegem, que és analitzar el desenvolupament de l’entonació. Pretenem analitzar dos tipus de dades: (1) les dades d‟entonació d‟un dels dos corpus, el que conté els diàlegs controlats entre 12 adults i 12 nens de 2, 4 i 6 anys. (2) les dades d‟entonació i adquisició de la pragmàtica dels corpus longitudinals següents: Serra-Solé (català), corpus Ornat i Llinàs-Ojea (castellà), i el corpus Providence per a l'anglès americà i el Forrester per a l'anglès britànic.


08003 Barcelona

Tel. 93 552 90 00

Fax 93 552 90 10

[email protected]


2. Antecedents i estat de la qüestió (2 pàgines)

L‟objectiu principal del treball inicial (L'adquisició del ritme en català, castellà i anglès, PBR-DGR 1/8/07-1/8/08) va ser el d‟aprofundir en el coneixement de l‟evolució en l‟adquisició del ritme de la parla, un tema que ha estat relativament poc investigat en estudis experimentals. La nostra proposta inicial ha estat fer un estudi dels patrons rítmics que trobem en la parla adulta i la parla dels nens catalans, castellans i anglesos. La comparació entre aquestes tres llengües estava motivada pel fet que hi havia diferències molt ben documentades entre les classes rítmiques a les quals pertanyen: mentre que l‟anglès pertany al grup de llengües de ritme accentual, és a dir, que presenten regularitats en els dominis accentuals (anomenades tradicionalment 'stress-timed'), el castellà pertany clarament al grup de llengües de ritme sil·làbic, és a dir, que presenten regularitats rítmiques a nivell de síl•laba (i que són anomenades 'syllable-timed') (Ramus et al 1999, Grabe i Low 2002). Pel que fa al català, els pocs estudis que s‟han fet sobre el seu ritme la situen a mig camí entre les dues anteriors (Nespor 1990, Grabe i Low 2002), encara que hi ha d'altres estudis recents que la situen en el grup de les llengües sil·làbiques (Gavaldà-Ferré 2007). En el projecte anterior es van enregistrar tres corpus complementaris en les tres llengües a Madrid, Barcelona i Cambridge: un de lectura adulta, un altre de diàlegs controlats entre 12 adults i 12 nens de 2, 4 i 6 anys, i entre 24 adults, i un de paraules controlades pel que fa als accents i síl.labes. Els tres corpus tenen una durada aproximada total de 80 hores i consten de les gravacions de 60 parlants, 36 nens i 24 adults. Es tracta d‟una col.lecció de corpus molt valuosa, pels següent motius: (i) la extensió, (ii) l‟alta qualitat de les gravacions, (iii) la dificultat d‟aconseguir dades d‟infants. (iv) el fet que el material està dissenyat per ser totalment comparable en les tres llengües. Dades com aquestes son molt escasses. No existeix cap corpus similar en cap de les llengües. Hem analitzat el 75% de les dades (9 nens per llengua) i els resultats principals s‟han presentat a la secció anterior. Pel que fa a l‟adquisició de la entonació, el tema d‟investigació central d‟aquest projecte, les dades són també molt escasses. Mentre la fase dels primers sons (“babbling”) ha estat estudiada amb certa extensió, franges d‟edat més avançades han estat molt poc estudiades. Com diu Walley (2008) en general hi ha un gran buit de dades (“a glaring gap”) sobre certes franjes d‟edat. Només tenim alguns estudis d‟Snow i col.laboradors (Snow 2000, Snow 2006, Snow i Balog 2002) que han estudiat nens fins als tres anys. Tenim, per altra banda, una manca total de dades sobre el desenvolupament desde els tres anys fins la adolescència. Els estudis anteriors mantenen que els infants de fins a tres i potser quatre anys d‟edat fan servir de forma predominat patrons entonatius descendents. Aquesta tendència, juntament amb la tendència a allargar excessivament les síl·labes finals s‟ha atribuït a la manca de control sobre les diferents fases del cicle respiratori („breath group hypothesis‟, Liberman et al 1993). Les demandes de la respiració provoquen efectes sobre la durada (allargament final), la intensitat (declinació final) que són similars a les característiques de la parla adulta, encara que més pronunciades. A mesura que els nens es desenvolupen, aprenen a controlar la respiració i de forma indirecta, el ritme i l‟entonació. Per altra banda, altres estudis (Snow 2000, Snow i Balog 2002) addueixen que l‟adquisició de l‟entonació adulta no està determinada exclusivament pel creixement sinó que depèn també de l‟adquisició d‟altres aspectes del llenguatge, especialment de la sintaxi. A més, existeixen certs contrastos semàntics i pragmàtics que no s‟adquireixen totalment fins que els nens entren gairebé a la adolescència. Un exemple de l‟anglès és la distinció entre focus estret en un component („John‟s got *four oranges‟) o en dos („John‟s got four *oranges‟). (Wells, Peppé, i Goulandris 2004). Pel que fa al català, Prieto i Vanrell (2005) han analitzat el desenvolupament dels patrons entonatius de quatre nens catalanoparlants des que comencen a parlar fins als 28 mesos aproximadament. La base empírica del treball va ser el corpus Serra-Solé disponible a CHILDES (MacWhinney & Snow 1985), una base de dades longitudinal de quatre nens catalanoparlants (Gisel·la, Guillem, Laura i Pep) que van ser enregistrats des dels inicis de la parla fins als 4 anys. Es van analitzar les produccions d‟aquests nens fins als 28 mesos, amb un total de 6006 contorns tonals significatius analitzats. Els resultats demostren


08003 Barcelona

Tel. 93 552 90 00

Fax 93 552 90 10

[email protected]


que els quatre nens arriben a dominar la producció d‟una gran varietat de contorns melòdics específics del català bastant abans de produir combinacions de dues paraules, independentment del fet que l‟edat de producció de frases de dos mots comenci 5 o 6 mesos abans en el cas d‟en Guillem i en Pep. Això demostra que, malgrat el que s‟ha dit en estudis anteriors (Snow 2006), el sorgiment de l‟entonació en els nens és primerenc i independent del desenvolupament gramatical. El projecte que demanem en aquesta sol.licitud té l‟objectiu analitzar les dades d‟entonació d‟un dels dos corpus, el que conté els diàlegs controlats entre 12 adults i 12 nens de 2, 4 i 6 anys. Pretenem investigar el desenvolupament de l‟entonació primerenca en aquestes tres llengües utilitzant dos corpus bàsics: (1) el corpus on podem comparar la producció de les mateixes frases produïdes per un total de 36 nens d‟aquestes tres llengües, distribuïts en grups d‟edats de 2, 4 i 6 anys; (2) comparar les produccions naturals de nens catalanoparlants i castellanoparlants de les dades longitudinals de CHILDES (corpus Serra-Solé i corpus Ornat i Llinàs-Ojea) amb les dades de nens angloparlants del corpus Providence i del Forrester (dades al PhonBank). En definitiva, es pretén d‟avançar en el coneixement de l'adquisició de les formes entonatives i la corresponent adquisició pragmàtica de les tres llengües. Bibliografia S. Frota, M. Vigário, Early intonation in European Portuguese, «Third TIE Conference on Tone and

Intonation», Lisboa, 15-17 setembre 2008. B. MacWhinney, C. Snow, The Child Language Data Exchange System, «Journal of Child Language»

2005, (12), pp. 271-296. P. Prieto, M.M. Vanrell, Early intonational development in Catalan, Jürgen Trouvain, William J. Barry, (a

cura di), «Proceedings of the XVIth International Congress of Phonetic Sciences», Saarbrücken, Alemanya, 6-10 agost 2007, pp. 309-314.

P. Prieto, A. Estrella, J. Thorson, M.M. Vanrell. Is prosodic development correlated with grammatical development? Evidence from emerging intonation in Catalan and Spanish, «XI International Congress For The Study Of Child Language (IASCL)», Edinburgh, 1-4 agost 2008.

Y. Rose, et al., Introducing Phon: A Software Solution for the Study of Phonological Acquisition, D. Bamman, T. Magnitskaia, C. Zaller, (a cura di), Proc. of the 30th Annual Boston University Conf. on Language Development, Somerville, MA: Cascadilla Press 2006, pp. 489-500.

D. Snow, The emotional basis of linguistic and nonlinguistic intonation: Implications for hemispheric specialization, «Developmental Neuropsychology» 2000 (17), pp. 1-28.

D. Snow, Regression and reorganization of intonation between 6 and 23 months, «Child Development» 2006 (77), pp. 281-296.

D. Snow, H.L. Balog, Do children produce the melody before the words? A review of developmental intonation research, «Lingua» 2002 (112), pp. 1025-1058.

Prieto, P. & Vanrell, M. (2007) „Early intonational development in Catalan‟. «Proceedings of the XVIth International Congress of the Phonetic Sciences, Saarbrücken», Germany, 6-10 August 2007.

Ramus, F., Nespor, M., Mehler, J. (1999). Correlates of linguistic rhythm in the speech signal. «Cognition», 73, 265-292.

Walley, A. (2008) Speech perception in childhood. In Pisoni, D.B., Remez, R.E. (eds) «The handbook of speech perception», 449-468. Oxford: Blackwell.

Wells, B., Peppé, S., Goulandris, A. (2004) Intonation development from five to thirteen. «Journal of Child Language», 31, 749-778


08003 Barcelona

Tel. 93 552 90 00

Fax 93 552 90 10

[email protected]


3. Objectius del projecte (2 pàgines)

El projecte que demanem en aquesta sol.licitud ens permetrà acomplir el principal objectiu que ens plantegem, que és l‟anàlisi del desenvolupament de l’entonació del català, el castellà i l‟anglès. Mentre el projecte finançat per la British Academy pel període 2009 està destinat a continuar amb les anàlisis del ritme i fer una transcripció fonètica del corpus, l‟ajut PBR que demanem en aquesta sol.licitud ens permetrà d‟aprofundir en l‟estudi de l‟adquisició de l‟entonació de les tres llengües des d‟una òptica comparativa i assolir el principal objectiu que ens plantegem, que és analitzar el desenvolupament de l‟entonació. Pretenem d‟investigar el desenvolupament dels diferents patrons entonatius que trobem en la producció primerenca, avaluant si, efectivament, aquests primers contorns produïts pels nens reflecteixen o no les propietats prosòdiques específiques de la llengua input dels adults. En resum, l'objectiu és poder esbrinar com l'infant va configurant la seva gramàtica entonativa així com el significat que va associat a aquestes produccions entonatives. Pretenem analitzar dos tipus de dades:

El corpus d’entonació: les dades d‟entonació d‟un dels dos corpus, el que conté els diàlegs controlats entre 12 adults i 12 nens de 2, 4 i 6 anys.

Els corpus longitudinals de CHILDES: les dades d‟entonació i adquisició de la pragmàtica dels corpus longitudinals següents: Serra-Solé (català), corpus Ornat i Llinàs-Ojea (castellà), i corpus Providence i Forrester (anglès).

És important mencionar que el primer dels corpus d‟anàlisi conté les mateixes frases produïdes pels nens i pels adults, en totes tres llengües. Es tracta doncs del primer estudi on els materials que s‟analitzen són els mateixos i permeten poder fer una comparació entre les tres llengües. Amb aquest corpus de dades pretenem d'estudiar com s'adquireixen fenòmens relacionats amb l'entonació com la producció dels accents nuclears i prenuclears, o com s'agrupen prosòdicament els constituents. També pretenem d'estudiar aspectes derivats d'això com qüestions d'esglaonament descendent o d'altura tonal. Objectius específics: L‟anàlisi es durà a terme mitjançant un triple nivell de comparació, és a dir:

estudiant les diferències que hi ha entre infants de diferents edats (2, 4 i 6 anys); el primer objectiu específic d‟aquest estudi és fer una descripció dels primers estadis de desenvolupament entonatiu en les tres llengües, fixant-nos en els patrons de desenvolupament dels nens de 2, 4 i 6 anys en cadascuna de les llengües.

comparant les diferències entre la producció dels infants i la producció adulta (atès que el corpus està format per les mateixes seqüències produïdes per un locutor adult i un nen); dins d‟aquest darrer apartat, també ens interessa la diferència que hi ha entre la parla dirigida a adults o a nens. Així, el segon objectiu específic és avaluar la realització dels contorns per part dels nens comparant-los amb els dels adults: és important veure si els nens implementen correctament els patrons entonatius i els patrons d‟alineació i altura tonal.

estudiant les diferències de realització entonativa entre diferents llengües (català, castellà i anglès) i com l‟assoleixen els infants;

Finalment, l‟ajut que demanem també ens permetrà d‟assolir els següents objectius complementaris d‟investigació: (i) finalitzar les anàlisis del ritme i de l‟entonació, (ii) publicar els resultats finals en forma d‟articles o d‟un volum monogràfic, (iii) organitzar un workshop internacional sobre l‟adquisició de l‟entonació, (iv) preparar el corpus (fer un etiquetatge prosòdic i segmental, preparar transcripcions i un manual d‟us) per a distribuir-lo a la comunitat científica.


08003 Barcelona

Tel. 93 552 90 00

Fax 93 552 90 10

[email protected]


4. Pla de treball i metodologia. Justificació del pressupost. Accions de mobilitat, si se n’han previst (4 pàgines)

1. Preparació dels corpus

a. El corpus d’entonació El corpus d’entonació està format per gravacions de 12 nens de 2, 4 i 6 anys en cada una de les tres llengües (català, castellà i anglès) que consisteixen en 23 seqüències per a cada nen en les quals el nen descriu el que hi ha a una sèrie de diapositives amb l'ajuda d'un adult (pare o mare). Per exemple: en una escena apareix una nena que està rentant els plats i, per tant, el nen hauria de dir alguna cosa com: La Lisa està rentant els plats (prèviament, ja se li ha dit al nen quin era el nom del personatge que surt a cada una de les escenes). Per a cada intervenció hi ha una repetició de les paraules que ha dit el nen per part del pare o la mare. Es tracta de seqüències senzilles formades per subjecte + verb + objecte. S'ha posat un esment especial en el fet que fossin seqüències formades per paraules que eren familiars per a tots els nens (especialment, per als més petits). Una de les característiques fonamentals d'aquest corpus és que s'ha tingut molt en compte les següents dos condicions: (i) les intervencions de cada nen en cada una de les llengües fossin comparables entre si pel que fa a l'estructura mètrica i segmental; (ii) les dades dels adults i dels nens siguin directament comparables. Això pensem que és cabdal per poder dur a terme una bona comparació a tots els nivells entre les diferents llengües. A més de les gravacions del nens, també comptem amb gravacions dels adults seguint el mateix mètodes, és a dir, la tasca d'anomenar les escenes que apareixien en les diapositives s'ha dut a terme primer entre el nen i l'adult i, després, entre l'adult i l'investigador. Això permetrà dur a terme un segon nivell de comparació que és la diferència que sembla existir entre la parla dirigida a un adult o a un infant. Per tant, resumint, el corpus està format per un total de 1656 seqüències (23 frases x 12 participants x 3 llengües x 2 tipus de locutor -nen i adult-). Amb aquest corpus de dades pretenem d'estudiar com s'adquireixen fenòmens relacionats amb l'entonació com la producció dels accents nuclears i prenuclears, o com s'agrupen prosòdicament els constituents. També pretenem d'estudiar aspectes derivats d'això com qüestions d'esglaonament descendent o d'altura tonal. En resum, l'objectiu és poder esbrinar com l'infant va configurant la seva gramàtica entonativa així com el significat que va associat a aquestes produccions entonatives. Aquesta anàlisi es durà a terme mitjançant un triple nivell de comparació, és a dir: a) estudiant les diferències que hi ha entre infants de diferents edats (2, 4 i 6 anys); b) també entre diferents llengües (català, castellà i anglès); i c) comparar això amb la producció adulta (atès que el corpus està format per les mateixes seqüències produïdes per un locutor adult i un nen). Dins aquest darrer apartat, també ens interessa, com hem dit abans, la diferència que hi ha entre la parla dirigida a adults o a nens.

b. Els corpus longitudinals

La base empírica principal dels corpus longitudinals consisteix en les gravacions en vídeo transcrites ortogràficament de quatre nens catalans (Gisel•la, Guillem, Laura i Pep) que prové del corpus Serra-Solé del català, dos nens castellanoparlants de Madrid (María) i Oviedo (Irene) del corpus Llinàs-Ojea, i set nens anglesos del corpus Forrester (Ella) i del corpus Providence (Alex, Ethan, William, Lili, Naima i Violet). Les tres bases de dades estan disponibles a CHILDES. Per a la recollida de les dades, es va seguir un disseny naturalístic, és a dir, es varen enregistrar situacions espontànies a casa dels nens amb la mare i l‟investigador. 2. Etiquetatge dels corpus La part de preparació i etiquetatge es durà a terme en els grups d‟investigació respectius. El grup de la UAB (Prieto, Vanrell, ajudant d‟investigació, 5 mesos) i Lluïsa Astruc duran a terme la recollida de dades


08003 Barcelona

Tel. 93 552 90 00

Fax 93 552 90 10

[email protected]


del català i el castellà. Per altra banda, el grup de UCL (Payne) i Cambridge (Astruc, Post, ajudant d‟investigació, 5 mesos) duran a terme l‟etiquetatge de dades per a l‟anglès.

a. El corpus d’entonació

Cada enunciat significatiu produït per cada nen s‟analitzarà acústicament amb Praat (Boersma i Weenink, 2005) i es farà la transcripció ortogràfica i la transcripció prosòdica de cada frase, seguint la versió catalana, castellana i anglesa de ToBI Cat_ToBI (Prieto et al. 2009, pel català; Estebas & Prieto 2009, pel castellà; Beckman & Hirschberg (1994), per l‟anglès). El sistema ToBI s‟ha aplicat amb éxit a moltes llengües però sempre calen modificacions específiques per adaptar-lo a la fonologia de cada llengua. Per exemple, en el cas de l‟anglès, moltes proposts recents (Fery 1993, Grabe 1998, Gussenhoven 2004) han eliminat un dels nivells prosòdics, la frase intermitja (ip) i el to de frontera obligatori que l‟acompanya (T-). Les propostes més recents pel català i el castellà (Prieto et al. 2009, pel català; Estebas & Prieto 2009) mantenen en canvi la frase intermitja. Caldrà una primera reunió conjunta per a consensuar el sistema general d‟etiquetatge, ja que és molt important que el sistema triat sigui igualment apropiat per les tres llengues. També s‟etiquetaran les inflexions dels accents tonals (és a dir, els punts més alts i més baixos) i el límits de les vocals i consonants perquè puguem analitzar els patrons d‟alineació i altura tonals. Finalment, s‟anotarà el significat pragmàtic i, si n‟hi ha, les principals diferències entre els patrons entonatius de la parla adulta i els de l‟infant.

b. Els corpus longitudinals Després de digitalizar les gravacions originals en format vídeo perquè siguin compatibles amb el programa PHON (Rose i MacWhinney, 2006), se segmentaran i es transcriuran fonèticament les dades dels quatre nens usant aquest programa. Després s‟extraurà la part acústica de cada una de les intervencions dels nens per a la seva posterior anàlisi acústica i prosòdica. Finalment, pel que fa als experiments d‟adquisició de pragmàtica i entonació, per a dur-los a terme serà necessari tenir a l‟abast els resultats de producció. Amb els resultats de producció i amb els índexos acústics rellevants es construiran les frases de diferents llengües per als experiments de percepció. Així doncs, aquests es duran a terme en una segona fase. Accions de mobilitat previstes

Reunió inicial entre els membres del grup per a decidir conjuntament la metodologia de treball. En aquesta primera reunió es decidiran com s‟han d‟etiquetar els materials per tal que siguin el màxim de comparables entre llengües.

Un cop acabat l‟etiquetage, també es programarà una reunió destinada a l‟anàlisi dels materials i a la contrastació de les hipòtesis. Finalment, els membres del grup escriuran diversos articles d‟investigació conjunts on s‟explicaran els principals resultats d‟aquestes anàlisis.

Workshop: organitzarem, amb l‟ajut del British Academy, un taller internacional sobre l‟adquisició de la entonació (Workshop on Intonational Development) que tindrà lloc a Barcelona.


08003 Barcelona

Tel. 93 552 90 00

Fax 93 552 90 10

[email protected]


5. Impacte i aplicabilitat dels resultats (3 pàgines)

Les accions de difusió que plantejem (publicació dels resultats, difusió del corpus, organització d‟un “workshop”, publicació de les ponències), tindran un ample impacte i contribuiran contribuirà a reforçar el prestigi la visibilitat dels sistemes universitaris català i anglès, amb un cost comparativament molt reduït. Per exemple, la trobada inicial la pagarem amb la beca de la British Academy (Febrer de 2009 a Gener de 2010). Ja hem aconseguit els dos corpus que necessitem. La gravació del primer va estar financ~ada per l‟anterior beca Batista i Roca (PBR-DGR 2007, veure secció 2), el segon és de lliure accés. Les troballes científiques que s‟obtinguin amb aquest estudi tenen una aplicabilitat immediata, ja que existeix un buit de dades total sobre aquesta matèria. A continuació comentem l‟impacte teòric, la aplicabilitat dels resultats, i les accions de difusió previstes. Impacte teòric: El treball proposat en aquest projecte té l‟objectiu d‟aprofundir en el coneixement de l‟adquisició de l‟entonació, un tema de gran interès i importància per a la investigació lingüística actual a nivell internacional. Per una banda, pretenem fer una descripció dels mecanismes i estratègies que fan servir els infants per a l‟adquisició primerenca de l‟entonació de la seva llengua, així com aprofundir en el coneixement de les diferències tipològiques entre llengües com l‟anglès, el català i el castellà. L‟interès que té l‟estudi d‟aquestes tres llengües és que es pot fer un estudi concret de comparació que no s‟ha fet anteriorment. Aplicabilitat dels resultats: El nostre estudi contribuirà a fornir amb dades totalment noves del català i el castellà, ja que actualment no hi ha dades d‟adquisició de l‟adquisició en les nostres llengües. Pel que fa a l‟anglès, també ampliarem la base de dades a nens que no siguin només de 4 anys (Grabe et al 1999). El nostre estudi també contribuirà a l‟adquisició de dades noves d‟infants que seran etiquetades prosòdicament i incorporades a la base CHILDES, per a l‟ús de la comunitat científica internacional. Difusió dels resultats: Ens proposem de difondre els resultats d‟aquest estudi amb ponències i publicacions en conferències internacionals prestigioses com ara el Phonetics and Phonology in Iberia (PaPI 2011) i la propera International Conference of the Phonetic Sciences (ICPHS 2011). També presentarem ponències a Manchester Phonology Meeting (2010) i al col•loqui de la British Association of Academic Phoneticians (BAAP 2010).

També, com a objectius complementaris, prepararem el corpus d’entonació per a distribuir-lo a la comunitat científica (transcripcions fonètiques; etiquetatge prosòdic i segmental); organitzarem un workshop internacional sobre l‟adquisició de l‟entonació (Workshop on Intonational Development); i finalmente, publicarem un volum amb les presentacions més destacades del Workshop.


08003 Barcelona

Tel. 93 552 90 00

Fax 93 552 90 10

[email protected]



08003 Barcelona

Tel. 93 552 90 00

Fax 93 552 90 10

[email protected]


Currículum vitae resumit de la persona coordinadora del projecte

Seleccionar aquelles activitats científiques més destacades en els últims 5 anys. Extensió total màxima de 3 pàgines. Limiteu-vos a emplenar e nombre de pàgines indicades.

1. Participació en projectes finançats en els darrers cinc anys

Pilar Prieto ha participat en una trentena de projectes d‟investigació finançats per diverses agències catalanes, espanyoles i europees (Ministerio de Educación y Ciencia, Generalitat de Catalunya, Euroregió Pirineus Mediterrània, Càtedra Alcover Moll Villangómez, NWO Dutch Research Foundation, Fundação para a Ciência e Tecnologia), d‟entre els quals 10 han estat dirigits per ella. Des de 2006 dirigeix un projecte de recerca finançat pel Ministerio de Educación y Ciencia, amb una desena de participants de diferents universitats de l‟Estat espanyol i d‟altres universitats europees. Aquest projecte desenvolupa una de les línies de recerca principals del grup, que és la descripció de la fonologia entonativa de les llengües romàniques (sobretot del català, castellà, occità) i el desenvolupament d‟un sistema d‟etiquetatge prosòdic per a aquestes llengües. Un altre dels projectes que dirigeix està relacionat amb el desenvolupament de l‟Atles interactiu de l‟entonació del català i de Atles interactiu de l‟entonació de l‟occità, amb l‟objectiu d‟estudiar la prosòdia de les dues llengües, així com de la seva varietat dialectal. També, enguany ha signat un conveni de col•laboració entre l‟Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL) i la UAB per al desenvolupament de l‟“Atles de l‟entonació del valencià”. Finalment, un altre dels projectes que dirigeix pertany al terreny de l‟adquisició del llenguatge i pretén estudiar el procés d‟adquisició fonològica del català i del castellà en el seu estadi més primerenc (d‟1 a 3 anys). Els projectes actuals en els quals participa són els següents: • Octubre 2008 – Octubre 2011. Conveni de col•laboració entre l‟Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL) i la Universitat Autònoma de Barcelona. Project title: “Atles de l‟entonació del valencià”. Investigador Principal: Dra. Pilar Prieto. Quantitat atorgada: 67.211,20 €. • Gener 2009 – Gener 2010. Membre del projecte atorgat per la British Academy. Project title: “A cross-linguistic study of intonational development in young infants and children”. Investigador Principal: Dra. Brechtje Post. Quantitat atorgada: £ 7365.50. • Setembre 2007 – April 2010. Investigador Principal del projecte atorgat per la Càtedra Alcover-Moll-Villangómez (CAMV). Project title: “Atles de l‟entonació del català”. Investigador Principal: Dra. Pilar Prieto. Quantitat atorgada: 22.494,53 €. • Juliol 2007 – Gener 2008. Principal Investigator of the project "ATLES DE LA PROSÒDIA DEL CATALÀ i L‟OCCITÀ", Ajuts Euroregió a xarxes euroregionals cooperació, Ref. PRE/3323/2006, Departament de la Vicepresidència, Generalitat de Catalunya. Investigador Principal: Pilar Prieto. Quantitat atorgada: 20.000 €. • Desembre 2007 – Novembre 30, 2010. Participant of the international project SILC “SILent Constituents”. Fundação para a Ciência e Tecnologia (FCT), Portugal. Project Reference: PTDC/LIN/66202/2006. Investigador Principal: Gabriela Matos. Quantitat atorgada: 45.000 €. • Octubre 2006 – Octubre 2009. Investigador Principal del projecte "Prosodic structure and acquisition of prosodic structure in Catalan and Spanish/Estructura prosódica y adquisición del catalán y del español" awarded by Ministerio de Educación y Ciencia-FEDER (Ref.: HUM2006-01758/FILO). Investigador Principal: Pilar Prieto. Quantitat atorgada: 93.000 €.


08003 Barcelona

Tel. 93 552 90 00

Fax 93 552 90 10

[email protected]


• Juliol 2007 – Juliol 2008. Investigador Principal: Batista i Roca project “L‟adquisició del ritme en català, castellà i anglès”/ “The acquisition of rhythm in Catalan, Spanish, and English”, awarded by the Generalitat de Catalunya (Ref.: 2007 PBR 29). Quantitat atorgada: 9.290 €. • Gener 2008- Gener 2011. Participant en el CONSOLIDER-INGENIO 2010 “Bilingüismo y Neurociencia Cognitiva CSD2007-00012” awarded by the Ministerio de Educación y Ciencia. Investigador Principal: Núria Sebastián. Quantitat atorgada: 4.999.810 €. • Gener 2008 – Gener 2011. Internationalization Grant for the project “Prosodic Structure and Focus”. NWO Dutch Research foundation. Participants: Aditi Lahiri (U. of Konstanz), Gorka Elordieta (Euskal Erriko Univ.), Lisa Selkirk (U. of Amherst), Sónia Frota (U. of Lisbon), Pilar Prieto (U. Autònoma de Barcelona), Tomas Riad (U. of Oslo), Carlos Gussenhoven (PI). Quantitat atorgada: 54.300 €.

2. Publicacions en els darrers cinc anys

ARTICLES EN REVISTES • ESTEBAS VILAPLANA, E. – PRIETO, P. (2008). “La notación prosódica en español. Una revisión del Sp_ToBI”. Estudios de Fonética Experimental XVII, pp. 263-283. ISSN 1575-5533. • PRIETO, P. – AGUILAR, L. – MASCARÓ, I. – TORRES TAMARIT, F.J. - VANRELL, M.M. (2009). “L‟etiquetatge prosòdic Cat_ToBI”. Estudios de Fonética Experimental XVIII, pp. 287-309. ISSN 1575-5533. • PRIETO, P. (2008). “Tonal alignment patterns in Catalan nuclear falls”. Lingua, special issue on The phonology and phonetics of tone from a typological perspective. • PRIETO, P. - RIGAU, G. (2007). “A typological approach to Catalan interrogative sentences headed by que”. Journal of Portuguese Linguistics, 6-2: 29-59. • PRIETO, P. – TORREIRA, F. (2007). “The segmental anchoring hypothesis revisited. Syllable structure and speech rate effects on peak timing in Spanish”. Journal of Phonetics 35.4: 473-500. • FACE, T. – PRIETO, P. (2007). “Rising accents in Castilian Spanish: a revision of Sp-ToBI”. Journal of Portuguese Linguistics (special issue on Prosody of Iberian Languages, ed. by G. Elordieta and M. Vigário) 6.1: 117-146. • PRIETO, P. – VANRELL, M.M. (2006). “Sobre alguns contrastos fonològics en l‟entonació del català”. Caplletra 41, 43-70. • PRIETO, P. (2006). “Word-edge tones in Catalan”, Italian Journal of Linguistics/Rivista di Linguistica 18.1 (special issue on Autosegmental-metrical approaches to intonation in Europe: tonal targets and anchors, ed. by M. D‟Imperio), pp. 39-71. • PRIETO, P. & M. BOSCH-BALIARDA (2006). “The development of codas in Catalan”. Catalan Journal of Linguistics, special issue on L1 Acquisition of Romance, ed. by A. Gavarró and C. Lleó, 5, 237-272.


08003 Barcelona

Tel. 93 552 90 00

Fax 93 552 90 10

[email protected]


• PRIETO, P. (2006). “The Relevance of Metrical Information in Early Prosodic Word Acquisition: A Comparison of Catalan and Spanish”, Language and Speech (special issue on the Crosslinguistic Perspectives on the Development of Prosodic Words, ed. by K. Demuth) 49 (2): 233-261. • PRIETO, P. – D‟IMPERIO, M. – GILI-FIVELA, B. (2005). “Pitch accent alignment in Romance: primary and secondary associations with metrical structure”, Language and Speech (special issue on Variation in Intonation, ed. by P. Warren), 48(4): 359-396. • PRIETO, P. (2005). “En torno a la asociación tonal en el modelo métrico-autosegmental. Puntos controvertidos en su aplicación al catalán”, Revista Internacional de Lingüística Iberoamericana 6, vol. 3 (Special issue on Prosodic Aspects, ed. by J. Kabatek). 9-28. • PRIETO, P. (2005). “Stability effects in tonal clash contexts in Catalan”. Journal of Phonetics 33(2). 215-242. • PRIETO, P. (2005), “Syntactic and eurhythmic constraints on phrasing decisions in Catalan”, Studia Linguistica 59(2-3), special issue on „Boundaries in Intonational Phonology‟, ed. by M. Horne & M. van Oostendorp). 194-222. CAPÍ TOLS DE LLIBRES • PRIETO, P. – VANRELL, M.M. (in press). “L‟adquisició de l‟entonació del català”. Actes de les jornades de cultura catalana: Desè aniversari de l'ensenyament del català a Bolonya, ed. by Empar Davis. Bononia University Press. • PRIETO, P. (in press). “The Intonational Phonology of Catalan”. Prosodic Typology 2, ed. by Sun-Ah Jun. Oxford University Press: Oxford. • ORTEGA-LLEBARIA, M. – PRIETO, P. (in press). “Spanish speakers perceive stress more easily in vowel [a] than in vowel [i]”. Interactions in Phonetics and Phonology, ed. by M. Vigário, S. Frota, and M.J. Freitas. John Benjamins: Amsterdam/Philadelphia. • PRIETO, P. – ORTEGA-LLEBARIA, M. (in press). “Do complex tones induce syllable lengthening in Catalan and Spanish?”. Interactions in Phonetics and Phonology, ed. by M. Vigário, S. Frota, and M.J. Freitas. John Benjamins: Amsterdam/Philadelphia. • CABRÉ MONNÉ, T. – PRIETO, P. (2008). “Diftongs creixents versus hiats: situació del català dins la Romània”. Randa 60, Homenatge a Jordi Carbonell, ed. by Josep Massot i Muntaner, pp. 161-179. Publicacions de l‟Abadia de Montserrat: Barcelona. • PRIETO, P. (2007). “El model mètric i autosegmental aplicat al català”. Aplicacions de la fonètica”. Actes del XIV Col•loqui Lingüístic de la Universitat de Barcelona (CLUB-14), ed. by Josefina Carrera i Clàudia Pons, pp. 173-187. Dept. de Filologia Catalana, Universitat de Barcelona - PPU. ORTEGA-LLEBARIA, M. – PRIETO, P. (2007). “Disentangling stress from accent in Spanish: production patterns of the stress contrast in deaccented syllables”. Segmental and Prosodic Issues in Romance Phonology, ed. by P. Prieto, J. Mascaró, and M.-J. Solé, pp. 155-175. John Benjamins: Amsterdam/Philadelphia. • FROTA, S. – D‟IMPERIO, M. – ELORDIETA, G. - PRIETO, P. – VIGÁRIO, M. (2007). “The phonetics and phonology of intonational phrasing in Romance”. Segmental and Prosodic Issues in Romance Phonology, ed. by P. Prieto, J. Mascaró, and M.-J. Solé, pp. 131-153. John Benjamins: Amsterdam/Philadelphia.


08003 Barcelona

Tel. 93 552 90 00

Fax 93 552 90 10

[email protected]


• PRIETO, P. (2006). “Phonological phrasing in Spanish”. In: Optimality-Theoretic Advances in Spanish Phonology, ed. by Sonia Colina and Fernando Martínez-Gil, pp. 39-60. John Benjamins: Amsterdam/Philadelphia. • CABRÉ, T. – PRIETO, P. (2006). “Exceptional hiatuses in Spanish”. Optimality-Theoretic Advances in Spanish Phonology, ed. by Sonia Colina and Fernando Martínez-Gil, pp. 205-238. John Benjamins: Amsterdam/Philadelphia. • PRIETO, P. (2005). “Fonètica i fonologia”. Dins MATEU, J. (COORD.), M.J CUENCA, M. GARACHANA, J. HILFERTY & P. PRIETO (2004). Manual de lingüística general I, mòdul 4, pp. 1-65. Edicions de la Universitat Oberta de Catalunya: Barcelona. • CABRÉ, T. – PRIETO, P. (2005). “Positional and metrical prominence effects on vowel sandhi in Catalan”. Prosodies, ed. by Sónia Frota, Marina Vigário and Maria João Freitas, pp. 123-158. Mouton de Gruyter: The Hague. • D‟IMPERIO, M. - ELORDIETA, G. – FROTA, S. – PRIETO, P. – VIGÁRIO, M. (2005). “Intonational phrasing in Romance: The role of syntactic and prosodic structure”, Prosodies, ed. by Sónia Frota, Marina Vigário and Maria João Freitas, pp. 59-98. Mouton de Gruyter: The Hague. ARTICLES EN PROCEEDINGS • PRIETO, P. – MÜCKE, D. – BECKER, J. – GRICE, M. (2007). “Coordination Patterns between pitch movements and oral gestures in Catalan". Proceedings of the XVIth International Congress of Phonetic Sciences, Saarbrücken, Germany, 6-10 August 2007. Edited by Jürgen Trouvain and William J. Barry, pp. 989-992. Pirrot GmbH: Dudweiler. ISBN: 978-3-9811535-1-4. • ORTEGA-LLEGARIA, M. – PRIETO, P. – VANRELL, M.M. (2007). "Perceptual evidence for direct acoustic correlates of stress in Spanish". Proceedings of the XVIth International Congress of Phonetic Sciences, Saarbrücken, Germany, 6-10 August 2007. Edited by Jürgen Trouvain and William J. Barry, pp. 1121-1124. Pirrot GmbH: Dudweiler. ISBN: 978-3-9811535-1-4. • PRIETO, P. – VANRELL, M.M. (2007). "Early intonational development in Catalan". Proceedings of the XVIth International Congress of Phonetic Sciences, Saarbrücken, Germany, 6-10 August 2007. Edited by Jürgen Trouvain andWilliam J. Barry, pp. 309-314. Pirrot GmbH: Dudweiler. ISBN: 978-3-9811535-1-4. • ASTRUC, L. – PRIETO, P. (2006). "Acoustic Cues of Stress and Accent in Catalan". In A. Botinis (Ed.). Proceedings of ISCA Tutorial and Research Workshop on Experimental Linguistics, Athens 2006, pp. 73-76. • ASTRUC, L. – PRIETO, P. (2006). “Acoustic Cues of Stress and Accent in Catalan”. In Rüdiger Hoffmann and Hansjörg Mixdorff (Eds.). Proceedings of Speech Prosody 2006, pp. 341-344. TUDpress Verlag der Wissenschaften GmbH: Dresden. ISBN 3-938863-57-9. • PRIETO, P. – D‟IMPERIO, M. – ELORDIETA, G. – FROTA, S. – VIGÁRIO, M. (2006). “Evidence for soft preplanning in tonal production: Initial scaling in Romance”. In Rüdiger Hoffmann and Hansjörg Mixdorff (Eds.). Proceedings of Speech Prosody 2006, pp. 803-806. TUDpress Verlag der Wissenschaften GmbH: Dresden. ISBN 3-938863-57-9. • PRIETO, P. – ORTEGA-LLEBARIA, M. (2006). “Stress and Accent in Catalan and Spanish: Patterns of duration, vowel quality, overall intensity, and spectral balance”. In Rüdiger Hoffmann and Hansjörg


08003 Barcelona

Tel. 93 552 90 00

Fax 93 552 90 10

[email protected]


Mixdorff (Eds.). Proceedings of Speech Prosody 2006, pp. 337-340. TUDpress Verlag der Wissenschaften GmbH: Dresden. ISBN 3-938863-57-9. • ESTEBAS-VILAPLANA, E. - PRIETO, P. (2007). “Production and perception of word-edge tones in Catalan and Spanish”. Actas del III Congreso de Fonética Experimental, Santiago de Compostela, October 24-26, 2005, ed. Manuel González González, Elisa Fernández Rei i Begoña González Rei, pp. 279-290. Xunta de Galicia: Universidad de Santiago de Compostela.

3. Altres activitats científiques rellevants

CONFERÈNCIES CONVIDADES EN ELS DARRERS ANYS • October 2009. Keynote speaker at the Hispanic Linguistics Symposium and the Conference on the Acquisition of Spanish and Portuguese as first and second language, San Juan de Puerto Rico. • May 2009. Invited talk on Dialectal diversity on Catalan Intonation. Universitat d‟Alacant. • January 23-24, 2009. Invited speaker at the Workshop on Intonational Phrasing in Romance and in Germanic. Research Center on Multilingualism, Hamburg. Conference title: “Prosodic constraints on phrasing: clash avoidance in Catalan and English”. • January 12-16, 2009. Intensive course on Intonational Phonology at the MA en Estudios Fónicos, organized by CSIC. (together with Eva Estebas-Vilaplana) • January 31st, 2009. Invited seminar at the Curs de locució aplicat a la publicitat, second edition, 2008-09. • December 3-5, 2008. Invited tutorial at the Symposium 30th Anniversary of Phonetics Laboratory, Universitat de Barcelona. Tutorial title: “La notación prosódica del español y del catalán mediante los sistemas Sp_ToBI i Cat_ToBI” (with Eva Estebas-Vilaplana). • October 9, 2008. Invited talk at the University of Potsdam, Germany (Seminar Series). Conference title: “Categorical perception of mid boundary tones in Catalan” • June 13-14, 2008. Invited section speaker at the 2nd Prosody-Syntax Interface Workshop. University of Potsdam, Germany. Conference title: “Prosodic effects on phrasing: clash avoidance in Catalan”. • 28 March 2008. Invited speaker at the Workshop on Empirical Approaches to Speech Rhythm, Center for Human Communication, UCL, UK (together with E. Payne, L. Astruc, B. Post & M.M. Vanrell). Conference title: “Measuring rhythm in child-mother interaction”. • January 21-22, 2008. Invited section speaker at the Workshop on Information Structure and Prosody, 21-22 January, Ravenstein, The Netherlands. (together with M. Ortega-Llebaria and M. M. Vanrell). Conference title: “Perception of stress is flexible: the use of duration, intensity, and vowel reduction by Catalan and Spanish listeners”. • December 13, 2007. Invited speaker at the Acadèmia Valenciana de la Llengua, València. Conference title: “Atles interactiu de l‟entonació del valencià” (together with V. Crespo). • November 20-21, 2007. Invited speaker at the Giornate di Studi Catalani, Università di Bologna. Conference title: “Adquisició de l‟entonació del català” (together with M.M. Vanrell).


08003 Barcelona

Tel. 93 552 90 00

Fax 93 552 90 10

[email protected]


• PRIETO, P. 2007. “Presentació del projecte euroregional «Atles de l‟entonació del català»: Estat actual i perspectives de futur.” Jornada Euroregió 2008. Sala d'Actes, Casa de la Generalitat a Perpinyà, November 12, 2007. • September 21, 2007. Invited speaker at the University of Lisbon. Conference title: “Early acquisition of intonation in Catalan”. Organized by the Master in Linguistics and by the Phonetics Laboratory at the University of Lisbon. • August 8, 2007. PRIETO, P. – VANRELL, M.M. “Early intonational development in Catalan”. XVIth International Congress of Phonetic Sciences. Invited oral presentation in a special session on “Intonational Development from Babbling to the Two-word Stage”. Coordinated by A. Chen and P. Fikkert. Saarbrücken, 6-10 August, 2007. • June 27, 2007. Guest organizer of the Catalan section of the “Transcription of Tone and Intonation in the Iberian languages”. PaPI 2007 (“Phonetics and Phonology in Iberia”, Braga, Portugal, June 27, 2007. Conference title: PRIETO, P. – AGUILAR, L. ; MASCARÓ, I. – TORRES-TAMARIT, F.J. - VANRELL, M.M. “Prosodic transcription in Catalan: Cat-ToBI” • November 13, 2006. Invited participant at the Round Table on Research Methods for the study of intonation (“Metodologia per a l‟estudi de l‟entonació”). CLUB-7, Universitat de Barcelona. • September 7, 2006. Invited address at the International Conference on the Typology of Tone and Intonation (TTI). ZAS and University of Potsdam. 7 - 9 September 2006. Berlin, Germany. Conference title: “The relevance of prosodic structure in tonal articulation. Edge effects at the syllable and prosodic word level in Catalan and Spanish.” • March 31, 2006. Invited speaker at the Sixth acquisition of phonology workshop. University of Potsdam, Germany. Conference title: “Frequency effects on the development of syllable and prosodic word structure in Catalan and Spanish” (together with M. Saceda-Ulloa). SUPERVISIÓ DE TESIS • CRESPO-SENDRA, Verònica (in prep.) “Intonational Phonology of Valencian”. PhD. Thesis, UAB. • BORRÀS, Joan Manel (in prep.) “Bilingual Acquisition of Prosody”. PhD. Thesis, UAB. • VANRELL, Maria del Mar (in prep.). “Phonological contrasts in Catalan Intonation”. PhD. Thesis, UAB. • BENET, Ariadna (in prep.) “Phrasing in Catalan spontaneous speech”. Ph.D. Dissertation, in preparation. University of Hamburg. Codirected with C. Lleó, U. Hamburg. • LABASTÍA, Leopoldo (in prep.) “Buenos Aires Spanish intonation and information structure”. Ph.D. Dissertation, in preparation. Universidad de Castilla-La Mancha. Codirection with María Victoria Escandell Vidal, UNED. • FELDHAUSEN, Ingo (2008). “The Prosody-Syntax Interface in Catalan”. Universitat Autònoma de Barcelona/University of Potsdam”. Codirected with C. Féry, U. Potsdam. SUPERVISIÓ DE TREBALLS DE RECERCA DE MA • NADEU, Marianna (2008). “The contribution of F0 scaling to the perception of politeness in Catalan”. M.A. Thesis, UAB. • BORRÀS COMES, Joan Manel (2008). “L‟adquisició de les codes per part de monolingües i bilingües de català i espanyol”. M.A. Thesis, UAB. • CRESPO SENDRA, Verònica (2008). “L‟entonació del català: les oracions interrogatives absolutes en valencià”. M.A. Thesis, UAB.


08003 Barcelona

Tel. 93 552 90 00

Fax 93 552 90 10

[email protected]


• VANRELL, Maria del Mar. (2006). “The phonological role of tonal scaling in Majorcan Catalan interrogatives”. M.A. Thesis, Universitat Autònoma de Barcelona. • SACEDA-ULLOA, Marta (2005). “La adquisición prosódica en español peninsular: palabra prosódica y sílaba”. M.A. Thesis, Universitat Autònoma de Barcelona i Universitat de Barcelona. • TORREIRA, Francisco. “Alignment between prenuclear H* tones and the segmental tier in Spanish: the anchoring hypothesis”. Université Libre de Bruxelles, B.A. Thesis, October 2004 (codirected with Dr. Didier Démolin). • PAYÀ, Marta. “El grup tonal en català col•loquial”. Universitat de Barcelona, M.A. Thesis, December 2000 (codirected with Dr. Lluís Payrató). ORGANITZACIÓ DE CONGRESSOS Setembre 17-18, 2009. Co-chair del Workshop on Intonation and Meaning. Institut d‟Estudis Catalans, Universitat Autònoma de Barcelona. Coorganizer: G. Elordieta. Juliol 19, 2009. Chair del Workshop on Cat_ToBI: Transcription of Intonation of the Spanish language. UPF-UAB, Barcelona. Jumy 19, 2009. Chair del IV Workshop on Sp_ToBI: Transcription of Intonation of the Spanish language. Satellite workshop of the PaPI 2009, Phonetics and Phonology in Iberia, Las Palmas de Gran Canaria. Setembre 15-17, 2008. Coorganitzadora del International Conference on the Typology of Tone and Intonation (TTI). University of Lisbon. Coorganizers: S. Frota and G. Elordieta. Setembre 6, 2007. Organitzadora del workshop “Phonological development: the emergence of segments and the syllable”. GALA 2007 (“Generative Approaches to Language Acquisition”), Barcelona, September 6-8, 2007. Abril 5, 2006. Coorganitzadora del Workshop of Prosodic Phrasing, GLOW 2005 (Generative Linguistics in the Old World). Universitat Autònoma de Barcelona, April 5, 2006. Co-chair: S. Frota (University of Lisbon). MEMBRE COMITÈ CIENTÍFIC Membre del comitè científic de les següents conferències: • Conference on Laboratory Approaches to Spanish Phonology (every year since 2004): Minnesota 2004, Indiana 2005, Toronto 2006, Texas-Austin 2007. • Phonetics and Phonology in Iberia (PaPI), biannual: Lisbon 2003, Barcelona 2005, Braga 2007, Las Palmas de Gran Canaria 2009. • Conference on Laboratory Phonology (biannual): University of Illinois 2004, Paris 2006, New Zealand 2008. • Linguistics Symposium of Romance Languages: LSRL-33 University of Indiana, 2003; LSRL-35 University of Texas at Austin, 2005; LSRL-37 Rutgers University, 2007; LSRL-39 University of Arizona, 2009. • International Congress on Phonetic Sciences (quadriennial): Barcelona 2003, Saarbrücken 2007. • International Conference on the Typology of Tone and Intonation (biannual): Berlin 2006, Lisbon 2008. • International Symposium on Bilingualism (ISB6, ISB7, biannual): Hamburg 2007, Utrecht 2009. • Student Organization of Linguistics in Europe (ConSOLE XVIII, Barcelona 2009). • XXIV Encuentro de la Asociación de Jóvenes Lingüistas (Barcelona 2009).


08003 Barcelona

Tel. 93 552 90 00

Fax 93 552 90 10

[email protected]


Resum breu de la trajectòria en recerca de la resta d’investigadors/res de l’equip

Indicar aquelles activitats científiques o experiències més destacades dels i les membres de l‟equip, incidint especialment en les relacionades amb el tema del projecte. Extensió total màxima de 5 pàgines (no fer més de mitja pàgina per investigador/a). Limiteu-vos a emplenar el nombre de pàgines indicades.

Proposem de continuar la col•laboració entre l‟equip de recerca a Catalunya, concretament a la Universitat Pompeu Fabra i la Universitat Autònoma de Barcelona (Pilar Prieto i Maria del Mar Vanrell) i dos equips de recerca a Anglaterra, concretament a Oxford University (Elinor Payne) i a la Universitat de Cambridge (Lluïsa Astruc i Brechtje Post). Tots dos equips tenen experiència en l‟estudi de la prosòdia i l‟entonació de les llengües objecte d‟estudi i dels currículums dels investigadors es pot deduir que ja s‟han produït diverses col·laboracions. A més, els equips anglesos han treballat de forma pràctica en les metodologies més recents de l‟estudi del ritme, concretament en l‟aplicació de les propostes de Grabe i Low (2002) i de Ramus et al. (1999). Així, Lluïsa Astruc és experta en la prosòdia de les tres llengües d‟aquest projecte i va fer la tesi a la Universitat de Cambridge sota la direcció de Francis Nolan, un dels experts internacionals en entonació i en índexos rítmics. Elinor també ha estat formada a Cambridge sota la direcció de Francis Nolan i és també una experta en la prosòdia de l‟anglès i de les llengües romàniques. Elinor Payne també ha participat amb Steven Mattys i Lawrence White (Bristol), dos experts internacionals en estudis de ritme (White i Mattys 2007, White i Mattys en premsa) en el projecte finançat per la British Academy (2006) „Investigating rhythm in northern and southern Italian‟, els resultats del qual han estat presentats en conferències (BAAP 2006, LabPhon 2006) i en articles (en preparació). Cal esmentar que els membres del grup Prieto, Astruc i Vanrell formen part del Grup d'Estudis de Prosòdia (GrEP), que té l'objectiu d'aglutinar un grup d'investigadors que es dediquen a l'estudi de la prosòdia, en el sentit ampli del terme. Els membres del GrEP comparteixen un interès per la prosòdia i la fonologia de l‟entonació, especialment des d‟un angle experimental i empíric, la qual cosa els perfila com un grup amb interessos i objectius específics. La investigació que fan els membres de l'equip abraça l'estudi de la interacció entre prosòdia i fonologia segmental, de la interfície prosòdia i pragmàtica, prosòdia i sintaxi, així com la construcció de teories i models sobre aquests aspectes d'interacció de la prosòdia amb altres disciplines. Són també temes d'interès la prosòdia i la fonologia de l'entonació, l'adquisició, tecnologies de la parla, etc. Sobretot, les llengües que estudien els membres del grup són el català, el castellà i l'occità. Al lloc web següent, hi podeu trobar la descripció de les línies principals de recerca i de les activitats del grup: http://prosodia.uab.cat El nostre grup d‟investigació ja te experiència de treball en equip, de presentar ponències a conferències i amb l‟edició de llibres (veure la secció següent). A continuació resumim les trajectòries personals dels investigadors que formem part de l‟equip, tot remarcant les aportacions i els punts de contacte que presenten amb la resta de l‟equip: Maria del Mar Vanrell L‟estudiant de doctorat Maria del Mar Vanrell ha centrat la seva investigació en l'entonació del català, mitjançant la recollida de dades i l'anàlisi dels materials de l'Atles interactiu de l'entonació de català. També, relacionat amb l'entonació, ha treballat en l'estudi dels contrastos fonològics que es troben en entonació relacionats amb diferències d'alineació (límits de les paraules) o d'altura tonal (diferències entre interrogatives absolutes i parcials en mallorquí, i diferències entre interrogatives reiteratives i declaratives d'obvietat en català central). Els darrers anys ha treballat també en adquisició de l'entonació del català i del castellà a partir del corpus de dades Serra-Solé i, també, en adquisició del ritme dins del projecte Batista i Roca “L'adquisició del ritme en català, castellà i anglès”.

http://prosodia.uab.cat/


08003 Barcelona

Tel. 93 552 90 00

Fax 93 552 90 10

[email protected]


Publicacions

• Cabré, T.; Vanrell, M.M. (en premsa). “Accent i entonació en els vocatius de l'alguerès”. Actes del

XXXV Col·loqui de la Societat d'Onomàstica . L'Alguer, Italy, 10-11 May, 2008.

• Payne, E.; Post, B.; Astruc, L.; Vanrell, M.M. (enviat). Measuring Rhythm in Child-Mother Interaction.

Language and Speech.

• Prieto, P.; Estebas, E.; Vanrell, M.M. (enviat). The relevance of prosodic structure in tonal articulation.

Prosodic effects on peak alignment in Catalan and Spanish. Journal of Phonetics.

• Prieto, P.; Vanrell, M.M. (em premsa). “L‟adquisició de l‟entonació del català”. Actes de les jornades de

cultura catalana: Desè aniversari de l'ensenyament del català a Bolonya, ed. by Empar Davis. Bononia

University Press. Bologna, Italy, 20-21 November, 2007.Prieto, P; Aguilar, L.; Mascaró, I.; Torres, F.J.; • • Vanrell, M.M. (2008). “L'etiquetatge prosòdic Cat_ToBI”. Estudios de Fonética

Experimental XVIII, pp. 287-309. ISSN 1575-5533.

• Vanrell, M.M. “Preplanificación y escalonamiento descendente en el catalán de Mallorca ”. Language

and Design, Special Issue, 2 (2008); Antonio Pamies, Mari Cruz Amorós i José Manuel Pazos, eds. 99-105. Método Ediciones: Granada. • Vanrell, M.M. “A tonal scaling contrast in Majorcan Catalan interrogatives”. Journal of Portuguese Linguistics 5/6. 147-178. Lluïsa Astruc Lluïsa Astruc és professora associada a la Universitat de Cambrige. Tambè ha treballat en el sector de les tecnologies de la parla (Speech Technology Group, Toshiba Research Europe, Cambridge). Va realitzar el mestratge (1999-2000) i el doctorat (2001-2005) al laboratori de fonètica de la Universitat de Cambridge. La seva àrea d‟investigació és l‟entonació del català i de l‟anglès. La seva tesi doctoral porta el títol de „The intonation of extra-sentential elements in Catalan and English‟ i va ser finançada en part per una Beca Batista i Roca. Publicacions

Astruc, L. (2003) „Sentence external-elements in Catalan‟. In P. Prieto (ed) Catalan Journal of Linguistics. Romance Intonation, Vol. 2, 15-31.

Astruc, L. (2005) „The form and function of extra-sentential elements‟, Cambridge Occasional Papers in Linguistics, Vol. 2, 1-15.

Astruc, L. and Prieto, P. (2006) „Stress and accent: acoustic correlates of metrical prominence in Catalan‟. In A. Botinis (Ed.) Proceedings of the ISCA Tutorial and Research Workshop on Experimental Phonetics, Athens 2006, 73-76.

Astruc, L. and Prieto, P. (2006) „Acoustic cues of stress and accent in Catalan‟. In R. Hoffmann and H. Mixdorff (eds) Proceedings of Speech Prosody 2006, TUDpress Verlag der Wissenschaften GmbH Dresden, 337-340.

Astruc, L. and Nolan, F. (2007) „Variation in the intonation of extra-sentential elements‟. in P. Prieto, J. Mascaró, and M.J. Solé (eds) Segmental and prosodic issues in Romance. John Benjamins, 85-107.

Astruc, L. and Nolan, F. (2007) „Variation in the intonation of sentential adverbs in English and Catalan‟, in C. Gussenhoven and T. Riad (eds) Tones and Tunes, Volume I: Typological and Comparative Studies in Word and Sentence Prosody. Berlin: Mouton de Gruyter, 235-264.

Ramírez Verdugo, Mª D., Astruc, L., and B. Morán (2007) „Entonación interrogativa en español y en inglés‟, in J. Dorta et al (eds) La prosodia en el ámbito románico. Colección Universidad. Madrid: La Página Ediciones S.L., 210-232.

Coleman, J. A., Galaczi, A. and Astruc, L. (2007) „Motivation of UK school pupils towards foreign languages: a large-scale survey at Key Stage 3‟. Language Learning Journal 35, 2: 258-280.

Vizcaíno Ortega, F, Cabrera Abreu, M., Estebas Vilaplana, E, Astruc, L.(2008) „The phonological representation of edge tones in Spanish alternative questions‟. Language Design, 31-38.

Toledo, G.A, Astruc, L. (2008) „Los acentos tonales ascendentes en el español de Chile‟. Language Design,65-72.

http://www.adrive.com/public/a42ada179894971feffb7dbe363142040b05f6fa5b18e237b8340ba0c587ce46.html

http://www.adrive.com/public/a42ada179894971feffb7dbe363142040b05f6fa5b18e237b8340ba0c587ce46.html

http://optimitza.cat/mvanrell/publicacions/Cat_ToBI_intro.zip

http://www.adrive.com/public/3a8981663c1922e8a69ecfaf5e6e7a77b0c5850065f62813ea205e6d1f997395.html

http://adrive.com/home/downloadfile/339d3c1ffafb0c97a979d0b27719db35e79dbf4d79f34484a852eb66688af2a8

http://adrive.com/public/a416e162e1622336b039a2f6762f1be66dd9c1f70ac7145c86a2366e69106401.html

http://adrive.com/public/a416e162e1622336b039a2f6762f1be66dd9c1f70ac7145c86a2366e69106401.html

http://adrive.com/public/69248db90359e7d654aec62267e246d15f9a84c96cf23a375cf0f686593386cc.html


08003 Barcelona

Tel. 93 552 90 00

Fax 93 552 90 10

[email protected]


Elinor Payne Elinor Payne és professora a la Universitat d‟Oxford.. Ha estat professora la Universitat de Cambridge i a University College London també ha treballat en el sector de les tecnologies de la parla (Entropics, Cambridge). Va realitzar el mestratge (1995-1996) i el doctorat (1996-2000) al laboratori de fonètica de la Universitat de Cambridge. La seva àrea d‟investigació és la fonologia i l‟entonació de les llengües romàniques i de l‟anglès. Elinor Payne ha col•laborat amb Steven Mattys i Lawrence White (Bristol), dos experts internacionals en estudis de ritme (White i Mattys 2007, White i Mattys en premsa) en el projecte finançat per la British Academy (2006) „Investigating rhythm in northern and southern Italian‟, el resultats del qual han estat presentats en conferències (BAAP 2006, LabPhon 2006) i en articles. Publicacions • Payne, E. & E. Eftychiou (2006) “Prosodic Shaping of Consonant Gemination in Cypriot Greek” Phonetica, vol. 63: 175-198. • Payne, E. (2006) “Non-durational indices of Italian geminates: an EPG study” Journal of the International Phonetic Association, vol. 36(1), 83-95. • Payne, E. (2006) “Phonetic motifs and the formation of sound structure” UCL Working Paper in Linguistics, 321-343. • Payne, E. (2005) “Rises and rise-plateau-slumps in Trevigiano” Cambridge Occasional Papers in Linguistics, vol. II, 173-186. • Payne, E. (2005) “Phonetic variation in Italian consonant gemination” Journal of the International Phonetic Association, vol. 35(2), 153-180. • Payne, E. (2004) “The structural impact of phonetic detail: Italian consonant gemination revisited” Cambridge Occasional Papers in Linguistics, vol. I, 165-181. • Payne, E Phonetic motifs and the formation of sound structure (to Language, January 2007)

Brechtje Post Brechtje Post és investigadora sènior (o “Senior Research Associate”) a la Cambridge University, concretament al Research Centre for English and Applied Linguistics. Va realitzar el mestratge i el doctorat a la Radboud University Nijmegen. La seva àrea d‟investigació és l‟entonació de les llengües romàniques i més concretament del francès. Brechtje Post ha col·laborat molt activament amb Francis Nolan i Esther Grabe, dos experts internacionals en estudis de ritme, i ha realitzat un dels pocs estudis que hi ha sobre l‟adquisició del ritme (Grabe, Post i Watson 1999). Publicacions • Tyler, Lorraine K., Emmanuel A. Stamatakis, Brechtje Post, Billi Randall and William Marslen-Wilson (2005). Temporal and frontal systems in speech comprehension: An fMRI study of past tense processing. Neuropsychologia, 43:13, 1963-1974. • Grabe, Esther and Brechtje Post (2004). Intonational variation in the British Isles. Chapter 43 in G. Sampson and D. McCarthy (eds.), Corpus Linguistics: Readings in a Widening Discipline. London and New York: Continuum International. • Post, Brechtje, William Marslen-Wilson, Emmanuel Stamatakis, Billi Randall, Kadia Acres and Lorraine K Tyler , (2003a). fMRI evidence for the role of morpho-phonology in past tense processing. BNS meeting abstracts published in Neurocase, 9, 451. • Marslen-Wilson, William, Emmanuel Stamatakis, Brechtje Post, Billi Randall and Lorraine K Tyler (2003b). Neural differentiation within the language system: the past tense. NeuroImage, 19(2): S1321. (abstract)


08003 Barcelona

Tel. 93 552 90 00

Fax 93 552 90 10

[email protected]


• Marslen-Wilson, William, Emmanuel Stamatakis, Brechtje Post, Billi Randall and Lorraine K Tyler (2003c). Neural systems for parsing regular verbal inflection. Journal of Cognitive Neuroscience, 15, Suppl. F152. (abstract) • Grabe, Esther, Brechtje Post, Francis Nolan and Kimberley Farrar (2000). Pitch accent realisation in four varieties of British English. Journal of Phonetics 27, 161-185. • Post, Brechtje (2000). Pitch accents, Liaison and the Phonological Phrase in French. Probus 12, 127-164. • Post, Brechtje (1999). Restructured Phonological Phrases in French. Evidence from Clash Resolution. Linguistics 37 (1), 41-63. • Grabe, Esther, Carlos Gussenhoven, Judith Haan, Erwin Marsi and Brechtje Post (1998). Preaccentual pitch and speaker attitude in Dutch. Language and Speech 41, 63-85.


08003 Barcelona

Tel. 93 552 90 00

Fax 93 552 90 10

[email protected]


De conformitat amb la LO 15/1999, de 13 de desembre, de protecció de dades de caràcter personal i la seva normativa de desenvolupament (RD 1720/2007, de 21 de desembre), l‟AGAUR us informa que incorporarà les vostres dades en un fitxer, amb la finalitat exclusiva de gestionar la convocatòria corresponent. Podreu exercitar els drets d‟accés, rectificació, cancel·lació i oposició reconeguts en l‟esmentada normativa, sens perjudici de la normativa administrativa que sigui d‟aplicació, dirigint-vos per escrit a l‟AGAUR a Via Laietana núm. 28, 2ª planta, 08003 de Barcelona o al correu electrònic [email protected]. Tanmateix aprofitem per informar-vos que aquestes dades seran tractades també amb la finalitat de proporcionar-vos informació (a través de correu postal, correu electrònic o SMS) del vostre interès en l‟àmbit universitari, recerca i innovació. Si no voleu rebre informació provinent de l‟AGAUR marque la casella habilitada a tal efecte.

No autoritzo l‟enviament d‟informació per part de l‟AGAUR

En cas que l‟interessat manifesti a l‟AGAUR voluntats contradictòries en relació a l‟autorització de rebre informació d‟interès en l‟àmbit universitari, recerca i innovació, en els documents de sol.licitud d‟ajuts de convocatòries diferents, només es tindrà en compte l‟última comunicació efectuada per l‟interessat. Per a més informació sobre la política de privacitat de l'AGAUR, us podeu adreçar a [email protected].

DECLARACIÓ RESPONSABLE

Declaro:

1. Que com a persona usuària he estat informada del sistema de cessió i tractament de les meves dades, així com dels drets que m‟atorga la Llei 15/1999, de 13 de desembre, de Protecció de Dades de Caràcter Personal.

2. Que he justificat degudament les beques o ajuts que m‟han estat concedides amb anterioritat a càrrec dels pressupostos de la Generalitat de Catalunya.

3. No tenir cap deute per cap concepte amb l‟administració de la Generalitat de Catalunya ni amb als seus organismes autònoms, i estar al corrent de les obligacions tributàries i amb la Seguretat Social.

4. Que no em trobo en cap de les circumstàncies recollides als apartats 2 i 3 de l‟article 13 de la Llei 38/2003, de 17 de novembre general de Subvencions, que m‟impedeixin obtenir la condició de beneficiari.

5. Que em dono per assabentada que, transcorregut el termini previst a la convocatòria per a la comunicació de la resolució sense que m‟hagi estat notificada o sense que hagi estat publicada la resolució de concessió o denegació de l‟ajut, s‟entendrà desestimada la meva sol·licitud, sens perjudici de l‟aplicació de la legislació vigent.

6. Que són certes i completes les dades d‟aquesta sol·licitud, així com tota la documentació annexa si escau, i em comprometo, si obtinc l‟ajut, a complir les condicions que s‟especifiquen a la convocatòria.

Signatura del/de la sol·licitant, coordinador/a del projecte,

...................................................., ..... de ................................. de 200

Signatura del/de la vicerector/a o càrrec equivalent

......................................................, ..... de ................................. de 200

IMPORTANT:

Recordeu que heu de presentar juntament la sol·licitud en paper i en format electrònic. Per presentar el format electrònic ho podeu fer enviant aquest mateix arxiu (word o pdf) com a fitxer adjunt a l‟adreça electrònica [email protected] o bé a un disquet o CD i adjuntar-lo amb la sol·licitud en paper que presenteu dins el termini establert per la convocatòria. Recordeu que la sol·licitud vàlida és en paper, i que en el cas de rebre la sol·licitud per correu electrònic però no en format paper dins del termini, s‟entén que la sol·licitud s‟ha presentat fora de termini.

mailto:[email protected]

mailto:[email protected]

Documents

Sol·licitud d’Ajuts per al finançament de projectes de ...prosodia.upf.edu/home/arxiu/recerca/batistairoca.pdfe) Altres despeses: mobilitat de l’equip * e. 1 Estades dels investigadors