SOTA ELS CAMPS I L'ASFALT:els fonaments geoldgics de Mollet del Vallis

i els seus encontorns

Jordi Bertran i Duarte

Merci Tarrag6 i Vidal

INTRODUCCIO

Aquest 6s cl primer anicle, integrament geoldgic, que apareix enaquesta publicaci6. Per estrenar-nos en aquesta temitica, hem esco-llit un tema introductori que abasta els trets m6s significatius de lageologia d'aquesta contrada. Un article que pret€n donar una tisi6global de l'on, com i perqui de la geologia dels voltants de Molletdel Vallas.

Us presentem una sintesi de caire dirulgatiu del que €s el "teatrigeoldgic" on s'assenta la nostra poblaci6. Un escenari tridimensionalque caldri mirar-lo pels quatre costats: el que hom pot veure (la su-perficie) i el que s'ha d'interpretar per matodes geofisics (els fona-ments profunds).

El que hom pot yeure: la geologia de superficie

Un talirs obert per fer els fonamenls d'un edifici o per fer passar'una carretera, un cami o una lia de tren poden ser bons llocs per ol>sen'ar el subsdl inrmediat a camps i zones urbaniuades. Si aquestesobservacions les fem al terme municipal de Mollet del Vallds, desco-brirem que no hi ha roques dures i compactes sin6 materials poc ogens cohesionas i, per tant, ficilment engrunables amb les mans oamb I'ajuda d'un pal. ()raves amb cddols m€s o menys grans, sorresgrolleres o fines i sediments molt fins (llims i argiles) constitueixenel basament immediat que ens ocultcn els camps, els carrers i les ca-ses. Per6 hem d'anar "ripids" a mirar ja que, en aquest sector delVallCs, el que ahir era un camp, arui 6s el comenqar d'unes obres idemija €s un edifici fet. Tanmateix, degut a la naturalesa dels matc-

EtEilz$sffi+[s1r:zra l. Esquema geoldgic de Mouet del Valles i ared ProP€res. l: Graves, sG

rres, llims i argiles (Quarernari)i2r Sorres, llims, argiles i conglomerals (Mioca);3:

Pissarres i esquists (Paleoroic inferior)i4. Granik)ides (granodiorites' tonalites iSranirs); 5: Falla n,, afloranr' (BER'I R{N, 1995)

:l:

i j.i.:

t2

E

ozoI

c

CRETACI

JURASSlc

TRIASIC

P

LEo

oI

PERMIA

CABBONiFER

DEVONIA

SILURIA

ORDOVICIA

CAMBRIA

PRECAMBRI

NOTES 9

OUATERNABI a€l:?,sb=-::'"Y:-36dE-uo-- 65,5

- 134

- 21.l

:

s=:l

- 40a

- 439

f\)- 290

- 510Figura 2. Taub dek temps g€old

gics on Jhan indicat (en ratlla0 elstemps represenlats esfadgraficamenr atVallas Orienral i (en punrejaO I edar dela intrusi6 dels granitoides. a: Sedimenrsquaternaris; br SedimenB nedgens de tafossa del Vallas; s Sediments oligocanicsde Campins; d: Roques sedimentiriespalebgenes de la (lonca de I'Ebrei e: RGques sedimenriries rriisiquesi fr Cranitoidesi g: Roques metasedimenriries pa,leozoiques. (BERTR'N, lS95).

- 5?0

It

NOTES 9

rials i a la climatologia vallesana els talussos dels camins i caneteress6n coberts de vegetaci6 al cap de pocs anys. No hi ha, doncs, gairesbons afloraments on contemplar aquesta geologia municipal, perds6n suficients per fer-nos cinc cdntims dels que hi ha sota el que tre-pitgem habitualment.

Ala b6, si no volem caminar en busca d'afloraments, sempre te-nim el recurs de mirar un mapa geoldgic (ftg. .l). Un primer copd'ull 6s suficient per a adonar-nos que, pels voltants de Mollet delVallds, tot s6n sedimenls detritics sense cohesionar: graves, sorres,llims iargiles. Materials sedimentaris o ginats en un lapsus de tempscomprds entre I I i 8 milions d'anys (Ma.), 6s a dir, a linals del Ter-ciari, durant el Mioci (1"rg. 2). Aquesta dataci6 ha estat possible gri-cies a la troballa, en el sector occidental del Vallas, de nombrososja-ciments de mamifers fdssils (Can Llobateres a Sabadell, Can Pdnsic aSant Quirze del Vallds, Castell de Barberi a Barberi del VallCs, etc.).Endem6s d'aquests materials, n'hi ha d'altres de caracteristiques li-tolirgiques similars, perd molt m6s moderns. Es tracta de sedimentsquaterna s, acumulats durant els darrers 1,6 Ma. i que, en alguns ca-sos, encara avui continuen dipositant-se. Aquests darrers es localitzenmajoritariament al llarg dels principals cursos d'aigua (el Besds, lesrieres de Caldes, del Caganell, de Merdans),ja que han estat aquestsrius i fieres els encarregats d'erosionar, transportar i finalment sedi-mentar aquests materials.

Aquesta resumida sintesi exposada fins ara €s vilida per a tots elsterdtoris situats a uns pocs quildmetres al voltant de la nostra pobla-ci6, a excepci6 dels localitzats cap al SE. Per aquesta banda, sicreuem el Besds i enfilem cap a Martorelles o Sant Fost de Campsentelles, ens adonarem que si que hi ha roques dures i compactes:algunes d'origen metamdrfic, com s6n les pissanes i els esquists(anomenades popularment llicorelles) i, en m6s gran extensi6, altresd'ignies com granits, granodiorites o tonalites (dificils de diferenciarentre si a simple vista i que, per evitar problemes, hom les anomena,en conjunt, granitoides). Tamb6 s6n presents alguns materials poc ogens cohesionats, com el saul6, que 6s un material sorrenc productede la meteoritzaci6 dels granitoides i alguns sediments quaternaris,majoritiriament relacionats amb els cursos d'aigua d'aquest sector.

Som ja en condicions de poder diferenciar aquests dos grans "m6nsgeoldgics" que tenim prop de czrsa: el sector Martorelles.Sant Fost deCampsentelles amb roques ignies i metamdrfiques, i l'arrea on estiMoller del Vallis. ron\riruida per sedimcnLs po( o gen. cohe\ionats.

Per continuar seri necessari fer una petita excursi6 fins al dipdsitd'aigua dels Pinetons, per tal d'obtenir una bona panorirnica d'a-q,re\r \er ror dcl \ellis. De NE a SW obsenem la dcprcssiL, o pl.rn:r

I1

N()TES 9

Iotograna l usu par(rrl de \l(nler del \'.!lla\ dcs dcls Pr.er(ms. tls edtli.t\ i-nrat5 en els se(r(rs r()pogrill.amenr D)is elda$ dcls barrs dr Snnl R,Na (pritDer rer-

me de la f()t()grntia) i Plana l-led6 s asseDren sobre els scdurrcnls d ednr Dr(rin(a,menre que la

'€sta del poble es rirua {rbre maierials quatcrnans. A1 Ltrs, els relleus

de la Cadcna l-rtoral (T|iDs dc la l-1,(o.ella r de (:asrellrul) I(,nnar\ pcr pssafes, er

,

Fotografia 2. Purolrinn(a dc la dcprcssr \tillelana des dels Pnrel('ns. AI kntss obsen?n cls (lnrgle\ dc Bcni ilcs cstribacn)n\ rIra5,x(d(ntnls del massis dtlMontsen\ (Taganranrnr). Valgur la chra l(,calit/acnt gcogliu(l dels (lrnsles de Berii del massis del Itonlscn\', geoligicament la (iadena Prrlitoral queda .(drida nomas aI esrera lranja d€ materials que lormen les primeres eslriba(rons d aquesls relleN.

t5

NOTES 9

vallesana, de relleu suaument ondulat i ocupada per conreus, zonesurbanitzades i petites taques forestals. Cap al SE, darrera de Molletdel Vallds, veiem un sector muntany6s ocupat, majoritiriament, perboscos: 6s la Cadena Litoral (La Coscollada, Tur6 de Galzeran od'En Mates, Tur6 de Castellruf, Tur6 del Castell de Sant Miquel, aixicom la resta de relleus que els succeeixen vers el NE i el SW).AquesB dos sectors es corresponen justament amb els dos "m6ns geoldgics" que haviem descdt anteriorment. Aixi, la depressi6 rallesa-na 6s formada pels sediments poc cohesionats, mentres que la Ca-dena Litoral es correspon amb els afloraments de roques ignies imetamdrfiques. Si, des del nostre punt d'observaci6, ens girem d'es-quena, descobrirem a la llunyania nous relleus que corresponen a al-tres "m6ns geoldgics" que de moment deixarern de banda: la Ca-dena Prelitoral, el massis del Monseny i els Cingles de Berti.

El que s'ha d'interpretafl l'estructura profrmda

La geologia de "superficie" de I'irea que ens ocupa 6s ben cone-guda des de fa temps. .fa de bell antuvi els pioners de la geologia es

n interessar pel relleu, el rocam i la tectdnica del VallEs. D'aquellsinicis cal destacar els treballs realitzats a principis d'aquest segle pelgedleg i eclesiistic Jaume Almera i Comas (Vilassar de Mar, 1845 -Barcelona, l9l9). Molt m€s dificult6s i recent ha estat saber com 6s

la geologia a uns pocs quildmetres de fondaria. El fet de conCixer elsfonaments geoldgics profunds ens permetrd saber qu€ passa enfondiria amb els materials de la cadena Litoral i la plana del Vallds,veure com s6n els contactes entre aquests dos "m6ns geoldgics" i,Iins i tot, descobrir aspectes que nom€s amb la geologia de "superfi-cie" serien molt dificils o impossibles de deduir. Tot i que els pri-mers estudiosos de la nostra geologiaja van perfilar, encertadament,com havia de ser la geologia en fondiria, no 6s fins a I'aparici6 de_l

treball de LLOPISLI-A.DO (1947) i especialment de FONTBOTE(1945a i 1945b) que es dedueix amb claredat com ha de ser I'estruc-tura geoldgica del Vales. Perd la clarificaci6 definitiva trigare encamalguns anys a arribar. A partir dels anys 70, amb la formulaci6 de lateoria de la tectdnica de plaques i amb I'augment de l'aplicaci6 delsmdtodes geofisics en I'estudi del subsdl, s'aportaren les dades defini-tives per tal d'interpretar I'estructura profunda de la comarca i si.tuar-la en el context geo-tectdnic del NE peninsular. Aquests impor-tants aveneos, que marquen I'inici d'una nova ipoca de la geologia, hanestat, majoridriament, impulsats per les campanyes de prospeccionsgeofisiques realitzades principalment amb la finalitat de recerca d'hi-drocarburs. A casa nostE, perd, el motor que ha fet possible I'obtenci6

t6

Figura 3. La f\gura. principal mostra un €squema g€ol6gic del Vallas Ori€ntal. NoJhan representat els materials d edat quaterndria. ks figures petites conesponen ados esquenes on es mostren les unit"rs geoldgiques del NE peninsular i del VallisOriental. l: Sediments ne6gens de la forra del Vallas (sorres, llims, argiles i conglo,merals); 2: Sediment! oligocEnics de Campins (conglonerats, gresos, llins, argiles,nargues i calceries)i 3: Roques sedimenliries paledgenes de la Conca de IEbre(conglomerat!, gresos, llims, argiles, margues i calceries)i 4: Roques sedimenririesFiAsiques (gresos, llims, argiles, conglonerats, calc:ries i dolomies)i 5: Roques meta-sedimenliries paleozoiques (pissarres, esquists, lidires, quarsires, rnarbres, calc:ries iconglomera6); 6r Graniroides (granodiornes, tonalires i granir!)j 7: Dioriroides; 8:Enca\alcament;9: Falla. l0: Falla no aflorant. (BERTR"{N, 1993).

t7

;1.\:L--- - i :\ -: - _ - - -\

-.-.-..--.---.\--_-.-

^-'#,

^lrlltl. zal

fN

'44+-.-:.1

*8-9

__--10

E-.-- d , o-

d'aquestes dades, ha estat la prospecci6 d'aigdes calenres. De 1977 a79861' Ittstituto T etnoligico J C,etMinem d.e Espafa (ITGE) ra comenqar unprograma d'araluaci6 dels recurcos geordrmics al Vallis. [,es dades ob-tingudes durant aquestes campanyes, conjuntament amb I'acumulaci6de dades de camp aparegudes aquesrs darrers 30 anys, han permescondixer amb exactitud I'esouctura profunda de la comarca.

Despres d'aquesta ressenya hisrd ca,ja 6s hora d'entrar en mati-ria i veure com 6s, en fondiria, aquesta geologi^ (Fig. t, 4 i 5).Comencem delimitant el contacte entre el "m6n geoldgic" dels ma-terials sedimentaris poc cohesionats i el de les roques metamdrfiquesi ignies. Recordem que, en aquest cas, aquestes dues unitas geoldgi-ques coincideixen exactament amb les unitats geogrefiques que ano-menem depressi6 del Vallas i Cadena Liroral. El contacre en qiiesti66s una falla, que recorre de NE a SW tot el secror meridional delVallds Oriental, posant en contacte aquestes dues unitats geogrefi-ques i geoldgiques. Una falla, perd, que en superficie mai la veurem,nom€s la intuirem, ja que sempre apareix coberta per un gruix im-portant de sediments quaternaris. Si continuem obseflant la secci6del bloc diagrama (ai& 4, ens adonarem que les roques que consti-tueixen la Cadena Litoral (pissarres, esquists i granitoides) aparei-xen tamb6 al fons de la depressi6 del Vallds, per sora d'un gruix va-riable de materials sedimentaris (de 800 a 4.000 metres). Molt m6s alNW descobrim el contacte entre la depressi6 del Vallis i els relleusde la Cadena Prelitoral, el massis del Montseny i els Cingles de Berti.El contacte correspon a una altra falla, molt m6s important que Iadeduida anteriormenr. Aquesta falla, anomenada pels gedlegs falladel Valles, si que 6s en alguns indrers visible en superficie. Al cosrarnord d'aquesta gran falla trobem una lariada sC e de litologies queconfiguren els relleus del Montseny iel Berti. Ara b€, si orogrifrca-ment tots els relleus situats al NW d'aquesta falla constitueixen unaclam unitat geogrifica -la "Serralada" Prelitoral-, geoldgicamentaquests relleus corresponen a diferents unitats geoldgiques delimira-des per importants estructures tectdniques (falles, encavalcaments,etc.). En aquest cas no hi ha coinciddncia entre les unitats definidesamb criteris geoldgics (unitats geoldgiques o estructurals) i aquellesdefinides des d'un punt de visra purament geogrific (unirars geogra-fiques o orogrefiques). Aixi els gedlegs, en parlar del sector comarcalde la Cadena Prelitoral (en sentit geoldgic esrricte), es refereixennomes a una estreta franja de granitoides situats entre la falla delVallis i I'encavalcament (falla inversa de baix angle) que posa encontacte aquests granitoides amb els materials que constitueixen elsrelleus del massis del Montseny i els Cingles de Berti. Aquesta unitatestnratural correspon, en fondAria, a un bloc en forma de tasc6, de

18

NOTIS g

-,!!.9: X:9 e4& Z E

9i: J.r !1"db=la_95x ! 7 Et E;6 3 h; g i;: E * ?" r F*'E4 5 F q E 9-E di -y=

_: =-€ Ec;:a{U3;-R3!9?V.;zS " 9 ry!;?!e.!u--MgdZl?iznl|EF.! E: +iHEi*iEeE"-!:6 M3= iE*!:g15;Er " E E; F.Z:

i-:E-c! ;t ? ya a - ! -:!:€E:1:+i3aiEE.zq.; r.r:,9r=1 l_o-

9:€+:Eei,o 9 @.9 c F,rS r-E EU:9--9 d E',; j.- ;i. -{i = ! -sg ! r !l: " x 6 h q iir'v.:.! riF.

fi$;iq;i!hD - f ; ? . E od:!a.:,iio-

g:; +E !;:dg E,;l E i.it * 1;. I 1; !E;EeE.kd;$: * =.r + 1;;!. " d d-! i E cq -'d -- 5!;EPiaF!Eig i9 E:5

Et'l.:.1Uil

tz4w

ffi

m

ffi

m

Tffi

N

ffi

It

t2I!

t

III

8.,1 i

r!--

tIJ

6,lt

'-ti.i':.:.l,:,:.:.:.: :.:.:.i!:.:.:-

:.:.:.: :.:.:':.:.:.1.1.!i'1.1 1.1 :. j

)'iid:i!i : rri:i:::l:i:::i;::l;1:i r!iil\TSig:::;:r::::i:::1;:::;:::;{ Liiffi?R+:l i ii, i i :l,,illrt ! i.rji,ii :Wa)l :i, i il ii4

ljJ++iff: j :i : : : i : i:i ; j/:'l:.1'j.:.:':':':': :': : :':.

l:.ltltiiiittiu . 'r, il. ilir ![i-a{.:r:.:-:.:.:.

+!!4;*!iT: ::::::::l :::::; :: ::

'Ai.:.:.:.:':.:.:.:.:.:.1':.1 i-1':

Nr::::;ir:::::r:iri:i;i::;:: j:t+:.:+1.:,:.:r:r1.1.1.+.1...1.

/rh;::r:i: j: j:::i: :::ii::: j

l9

granitoides. Pcr altra banda. cl massis dcl Vonsenv i els Cingles deBerti formen part, des d'un punt de vista estrictament estmctural,del vorell SE del sector catali de I'anomenada Conca de I'Ebre oDepressi6 Central Catala.rla.

Sense amoinar-nos excessivament per aquesta controversia denoms, continuem tafanejant en les figues t, 4 i 5, perd ara cap al SE,6s a dir, m6s enlld de la Cadena Litoral. Si el limit geografic d'aques-ta unitat de relleu acaba clarament a la plana del Maresme davant dela costa mediterrinia, el limit geoldgic continua un poc m6s, mar en-dins, i correspon a una important falla normal que separa aquestaunitat estructural de I'anomenada fossa de Barcelona. Aquesta fossaconstitueix un nou "m6n geoldgic" de camcteristiques molt similarsa la depressi6 vallesana, perd submergit sota les aigiies del dalant dela costa trarcelonina i maresmen.a.

Fet aquest repds ripid sobre lestructura prolunda de Moller. co-marca i irees properes, som ja en condicions d'entendre alguns dels"detalls" m6s rellevants del "m6n geoldgic" m6s estretament lligat aMollet: la depressi6 vallesana.

Un primer relat de 25 Ma: la formaci6 de la depressi<i rallesana

L'origen de la depressi6 vallesana €s un esdeveniment tarde encomparaci6 amb la dilatada histdria geoldgica de la comarca delVallds. Dels 600 Ma. d'histdria geoldgica rallesana, la formaci6 de ladepressi6 cal cercar-la en els darers 25 Ma., com a resultat de latectdnica distensiva que afecti i encam afecta bona part de I'Europacentral i mediterrinia. Des de I'inici dels temps nedgens (Terciarisuperior,25 Ma.) i fins a I'actualitat, I'irea compresa entre les Illes ila costa catalano-valenciana, va ser i 6s sotmesa a una tectdnica dis-tensiva que ha comportat "l'estirament" de I'escorga superior terres-tre segons forces divergens de direcci6 NW-SE. Aixd ha comportatun aprimament cortical considerable i I'aparici6 de nombroses frac-tures que actuen com a falles normals darant dels esforgos disten-sius. Un dels resultats m€s significatius d'aquesta tectdnica 6s I'en-fonsament de tota una se e d'Arees anteriorment enlairades. Aixi esformen una serie de zones deprimides, generalment allargades deSW a NE, que, de forma lenta perd progressiva, s'aniran enfonsant.Coetiniament a I'enfonsament, aquestes irees deprimides

-anome-nades pels gedlegs fosses tectdDiques o IrdDens-, es van reblint ambmaterials sedimentaris procedents de I'erosi6 dels relleus tectdnica-ment enlairats (io7Jb) que les envolten. Aquest ha estat i €s el proc6sque ha originat les fosses i depressions de la costa catalano-valencia-na: Rirssell6, Emporde, Selva, Vallds-Penedas, Camp de Tarragona,

20

NOTES 9

{r E E E j j I:!:,e:t++3 t

i;:dJE:{;'99! E'H& fi-E pc,3c p E !! g:E;5jrtpa,q-to!Eii;:-

E r !3-:i;::E!+5:+!E*;i Lu 7 E:= Eiv q):Yu) 9_9 Ao !:1:: ! ! bop E j!d:ti:--'^-l:nel?

7 0-9: J:6 ! E

;,; : - ii 9 -- q 5giC:E E.9 !;co:co:

n^eLdal^^:s"!t t:in;r9-h S - - ! fi d r€F;i*a-!;,i'F3ji!:::>F:!!-;::{?;!:

i 9> * i c 3 ! ir e*; i i ! 7ct Y: E.3 ! Y! r# *adEA!r*E! i o= tao '! o ic!.o!,-.icri::E:-A:P#E3 E!i:- ! "rj:flH";E*rE!+E6 y:; 5 f r"i t 1.9 E,< i- ,i =a Z u?,1-EE:tEo.r!C9tq:3^z3aai ?e s+E gi;g!ao;i!..:6c:,$gZ:!2.t=?,

E +=.i2:; +Eao 6 i - ! i O U

N

ffi

N-a

ilm

NNS

Wil

N

21

NOTES 9

I ortosa-U lldecona, Maesnar, etc. Altres lins i tor es situen mds a I in-terior, com 6s el cas de les fosses del Conflent, la Cerdanya o de laSeu d'Urgell. I encara unes altres, les m6s importans per les seves di-mensions, es situen sota les aigiies de la mar catalancrbalear, com €sel cas de I'anomenada fossa de Barcelona, que es situa davant de lacosta barcelonina i maresmenca.

Encara m6s enlli: 600 Ma d'histdria geoldgica

La "recent" formaci6 de la depressi6 o fossa vallesana ha estatl'esdeveniment geoldgic que m6s fortament ha condicionat les basesdel relleu actual. La comarca del Vallds, perd, t6 una histdria geoldgica molt m6s gran, d'uns 600 Ma. Una llarga histdria, plena d'esde-veniments, que ha comportat importants i continus canvis en el re-lleu, el clima i les formes de vida que han poblat la comarca durantaquest enorme lapsus de temps, 600 Ma. que corresponen a I'edarque hom suposa per a les roques m6s antigues que afloren a la co-marca del Vallds. Una llarga, molt llarga histdria, de la qual ens "par-Ien" Ies roques dels "mons geoldgics" que envolten la plana vallesa-na. Roques com les que afloren en el sector de la Cadena Litoral m6sproper a Mollet del Vallds. Roques metamdrfiques "molt antigues",anteriors amb tota seguretat a 458 Ma., perd d'edat absoluta pro-blemAtica, degut a la inexistencia de mitodes fiables de dataci6. Aixila seva antiguitat pot estar compresa entre un minim segur de 458Ma. i un mixim hipot€tic de 600 Ma. El seu origen cal cercar-lo en elmetamorfisme de materials inicialment sedimentaris (sorres molt fi-nes, llims i argiles), que a causa d'un augment de pressi6 i tempera-tura, es transformaren en pissarres i esquists. I tamb€, roques igniesplutdniques, procedents de la intrusi6 i posterior solidificaci6 d'unmagma a I'interior de l'escorEa terrestre a una fondaria aproximadad'un quildmetre. Cranits, granodiorites i tonalites amb una edat ab-soluta, obtinguda pel m€tode isotdpic Rb-Sr (rubidi-estronci) de269a4 Ma. (ENRIqUE & DEBON, 1987).

Fins aqui hem vist una breu descripci6 de les roques "anrigues"que hom pot trobar en el sector de la cadena Litoral m6s proper alnoslre municipi, i que tamb€ s6n les que trobariem sota els 1.500metres de sediments que reomplen el sector molleti de la fossa delVall€s. En altres sectors de la Cadena Litoral, com el Montnegre iCollcerola, afloren roques de caracteristiques i edats diferents.Tanmateix en els altes "m6ns geoldgics" comarcals, que no hemdescrit, hi ha una gran diversitat de roques. El relar del que s6naquestes roques, del quan, com i perque es van formar serd, per(1,una no'va histdria que deixarem per un altre dia.

22

NOTIS 9

BIBLIOGRA.FIA

AGUsTi,.J., CABREI{A., L. & MOYA, S. (1985).- Sinopsis estratigrafica del

Ne6geno de la fosa del Vall6s-Pened6s. Pakont Erol, 18: 57 81. Sabadell

ATONSO, A., ESTRADA, A., OBR,{DOR, A,, PEON, A,, ROSELL,J.. RUIZ,

T., TOSAT, 1.M., TRILL\.J. & \4LLANUEVA, O. (1976) - Mapa ceolEspaiia, Esc. l:50.000, hoja ne 393 (Ma(ar6,). Inst. Geol Min. Espana

Memoria: 25 p. (mapa: A. AI-ONSO, A OBRqDOR,J. PEON.J. ROSELL,.J

TRILL{ & O. \ILL\NUEVA). Madrid.

ANADON, P., C,\BRERA, L., GUIMELA,J. & ROCA, E. (1992).- La distensi6

nedgena del marge mediterrani 1rr Hist(iria Natural dels Paisos Catalans

Ed. Fund. Enc. Cat., 2 (Geologia, II): 279-371. Barcelona.

BARNOT,\S. A., DURAN, H., ENRIqUE, P., GArlr,co, c., cenciL, e.,1uLI!'ERT, M., T,LA.RTINEZ, FJ.. N,LA.RZO, M,, ROSELL, J, & TRILLA' .J.

(1984).- Mapa Geol. Espaila, Esc. 1:200.000, hoja nq 35 (Barcelona). Inst.

Geol. Vin. Espana. N4emolia l:.ll p. {mapa: A. BARNOIAS. P. ENRIQUE

C. GqLLEGO. A. CARCL{ & J. ROSLLLT' Vadrid

BERTRAN, J. (1993). L'estructura geoldgica del Vallis orienlal. Sintesi d;rulgativa. /,azro, 5: lG2l. Granollers.

ENRIqUE, P. (1987).- Les roques ignies de la Serralada Costanera catalana

In: Histdria Naturat dels Paisos Catatans Ed Fund. Enc. Cat., I (Geologia I):l9l-196. Barcelona.

ENRIQUE, P. (1990).- The Hercynian intrusive rocks of the Catalonian

Coastal Ranges (NE Spain). Acta Geol. Hr9 , 25 (l-2): 39 6'1 . Barcelona.

ENRIQUE, P. & DEBON, (1987).- Le pluton Permien calcoalcalin deSpagne): atude isotoPique Rb Sr

des Pyr€n€es, Sardaigne el Corse.

FONTBOTf, J.M. (l95aa).- Sobre la evoluci6n tect6nica de la depresi6n

Valt€s-Penedds. Ed. Arrahona, 37 P. Sabadell.

FONTBOTE, J.M. (r954b).- Las relaciones tect6nicas de la Depresi6n del

Vall6s-Pened€s con la Cordillera Prelitoral Catalana y con la Depresi6n del

Ebro. Mem. R Soe. Esp. Hist. Ak,. (homenaje a E. Hernendez-Pacheco): 281-

310. Madrid.

LLOPISLLAD6, N. (1947).- Contribuci6n al conocimiento de la modbevtructura de los Catalenides. Publ. Inst. "Lucas Mallada" CSIC, 372 pBarcelona.

MARTINEZ, B. (1985).- Et ne6geno del Vallas-Pcnedes 1": El medi naturaldel Vallas. I Col. Nat. Vallesans (Sabadell. 1985), Annals del CEEM, 1: 2?26.

Sabadell.

Montnegre (Chaines CotiEres Catalanes,

comparaison avec les granites hercyniensC. R. Acad.. sti. Paris,305 (13):1157-1162

2l