Upload
others
View
2
Download
0
Embed Size (px)
Citation preview
A C A B A D O S
D i S E Ñ A D O R
E D I T O R
C O R R E C T O R
E S P E C I F I C A C I O N E S
nombre: Xavi
nombre: Iván y Marta V
nombre:
Nº de TINTAS: 4
TINTAS DIRECTAS:
LAMINADO:
PLASTIFICADO:
brillo mate
uvi brillo uvi mate
relieve
falso relieve
purpurina:
estampación:
troquel
título: Dinoamics Cadell d’home en
perill!
encuadernación: Rústica con solapas
medidas tripa: 130 x 195
medidas frontal cubierta: 132 x 195
medidas contra cubierta: 132 x 195
medidas solapas: 78 x 195
ancho lomo definitivo: 9mm
OBSERVACIONES:
Fecha:
És temps de competicions en la prehistòria dinozoica! El Mumu i els seus amics van a la platja
per participar en el Trofeu Palafit. Però hi fan un trist paper, mentre que els seus rivals semblen invencibles... Quin
desastre! Però, quan es produeix un sisme marí, els dinoamics
són els únics que mantenen la calma. Aconseguiran salvar tots els concursants abans que les onades
els arrosseguin?
ROTOTOMMUMULa prehistòria no havia estat mai tan divertida!
Mogut i entremaliat, és un nen que en fa de ben grosses! Li encanta clavar bastonades a tort i a dret, i escampar polls com si fossin
pètals de rosa.
El cadell de dinosaure més tímid
de la prehistòria dinozoica. És
estudiós i ben educat, i li agrada
moltíssim la llet de mamut.
9 7 8 8 4 1 6 5 1 9 5 7 6
10130768
Andrea Pau
Una prehistoexcursió de por
Andrea Pau
Andrea Pau
Erika De Pieri
10130763 Dinoamics-8.indd 307/10/15 16:52 07/10/15 16:52
Una prehistoexcursió
de porIl·lustracions
d’
10130763 Dinoamics-8.indd 2 10130763 Dinoamics-8.indd 307/10/15 16:52
Tots els noms i personatges relacionats en aquest llibre són copyrightd’Atlantyca Dreamfarm, s.r.l. i llicència exclusiva d’Atlantyca S.p.A.en aquesta versió original. La traducció i/o adaptació són propietatd’Atlantyca S.p.A. Tots els drets reservats.
Textos: Andrea PauIl·lustracions: Erika De PieriColor: Alessandra Bracaglia
Títol original: Una preistogita da brividiTraducció: Maria Llopis Freixas
Versió original publicada per De Agostini Libri S.p.A., Itàlia
© 2014, Atlantyca Dreamfarm s.r.l., Via Leopardi, 8, 20123 Milà - Itàlia© de l’edició en llengua catalana: 2015, Grup Editorial 62, s.l.u.Estrella Polar, Av. Diagonal, 662-664, 08034 Barcelona
International Rights © Atlantyca S.p.A., Via Leopardi, 8, 30123 Milà - Ità[email protected] / www.atlantyca.com
Primera edició: novembre del 2015
ISBN: 978-84-16519-57-6Dipòsit legal: B. 22.521-2015Impressió: Cachiman Grafic, S. L.Imprès a Espanya - Printed in Spain
Queda rigorosament prohibida sense autorització escrita de l’editor qual- sevol forma de reproducció, distribució, comunicació pública o transforma- ció d’aquesta obra, que serà sotmesa a les sancions establertes per la llei. Podeu adreçar-vos a Cedro (Centro Español de Derechos Reprográficos, www.cedro.org) si necessiteu fotocopiar o escanejar algun fragment d’aquesta obra (www.conlicencia.com; 91 702 19 70 / 93 272 04 47). Tots els drets reservats.
No us perdeu les aventures
del Mumu i el Rototom!
1. Amics per força
2. El robatori dels plàtans rostits
3. Alarma, T-Rex!
4. Atrapats al gel dinozoic
5. Un desafiament a bastonades
6. Cadell d’home en perill!
7. El monstre de la llacuna dinozoica
8. Una prehistoexcursió de por
10130763 Dinoamics-8.indd 96 07/10/15 16:52
9
10130763 Dinoamics-8.indd 9 07/10/15 16:52
TOTS AL MAR!
Era època de competicions, en la prehistòria
dinozoica!
Els cadells d’home es preparaven per participar
en el trofeu més important de l’estiu: el Trofeu
Palafi t, una competició molt prestigiosa per als
alumnes més brillants de la prehistòria!
Aquell any hi competien dos equips: la classe
del Rototom i els seus companys, coordinats per
la senyoreta Popup, la mestra de dents de sabre,
i la classe del sever mamut Ullal Eixut, que venia
de les Terres de l’Oest.
El Rototom, l’Alma i el Granit estaven molt
9
CAPITOL 1
Capítol 1
10
10130763 Dinoamics-8.indd 10 10130763 Dinoamics-8.indd 1107/10/15 16:52
emocionats. No sols per la competició, sinó tam-
bé perquè el torneig es feia... a l’oceà!
—Veurem el mar per primera vegada! —va ex-
clamar el Rototom, esbatanant els ulls.
—Però no cal que ens hi banyem, oi? —va
preguntar el Granit, que no es rentava les aixe-
lles des de feia dos mesos i mig i volia arribar als
dos mesos i tres quarts per batre el seu rècord
personal.
El dia que marxaven, la senyoreta Popup va te-
nir molta feina per mantenir a ratlla l’esverament
dels seus alumnes, mentre pujaven a la caravana
que els havia de portar al mar. Era un carro molt
gran fet amb lianes i canyes de bambú, arrossegat
per dos camells prehistòrics desganats.
—Segur que aquests dos mantes ens portaran
fi ns a l’oceà? —va preguntar l’Alma a la mestra, a
cau d’orella.
La senyoreta Popup la va tranquil·litzar:
CC
Horaris
BUS
Tots al mar!
10130763 Dinoamics-8.indd 1107/10/15 16:52 07/10/15 16:52
—No t’amoïnis, reina. Quan volen, els camells
saben galopar com gaseles!
Per tota resposta, les dues bèsties van escopir
un tros d’herba a terra i van badallar amb les bo-
ques obertes com cavernes. UÀÀÀ!
—Tothom a bord? —va preguntar la mestra—.
MARXEM!
Horaris
BUS
BUS
Capítol 1
12
10130763 Dinoamics-8.indd 12 10130763 Dinoamics-8.indd 1307/10/15 16:52
La mestra va fer una estrebada a les regnes dels
camells, que no es van moure.
La senyoreta Popup va estossegar:
—Ehem! He dit: MARXEM!
Els dos camells es van mirar amb posat interro-
gatiu, com si diguessin: «Però, què vol de nosal-
tres aquesta gata gegant amb ratlles? Que té cap
problema? Li ha caigut una dent de sabre i crida
de dolor?».
Després d’uns quants intents, el Rototom, im-
pacient, va treure el cap fora del carro.
—Ei, inútils! Afanyeu-vos, que hem d’anar
d’excursió! Que no sabeu que el Golf Palafi t és
ple de plantes d’allò més gustoses? Com més
aviat ens hi dugueu, abans us en podreu fer un
fart!
Els dos camells van reaccionar a l’instant i van
arrencar a córrer.
Just en aquell moment, dos perfi ls panxuts van
CC
Tots al mar!
10130763 Dinoamics-8.indd 1307/10/15 16:52 07/10/15 16:52
aparèixer darrere de la caravana, movent les potes
i la cua com si fossin hèlixs. S’assemblaven molt:
l’un era lila i l’altre rosa, amb escates, panxes gros-
ses, aletes raquítiques i un ble vermell viu sobre el
cap.
Es tractava del Mumu, el dinosaure setciències
amic dels cadells d’home, i la seva nova amiga, la
Trudi, una dinosaura molt llesta i intel·ligent.
—Espereu-nos! Uf, uf... —va panteixar el Mu-
mu, amb la llengua a fora.
Capítol 1
14
10130763 Dinoamics-8.indd 14 10130763 Dinoamics-8.indd 1507/10/15 16:52
—També volem venir! —va dir la Trudi, suant
la cansalada.
Durant tota la seva vida, el Mumu, que perta-
nyia a una espècie desconeguda, havia somiat tro-
bar un exemplar com ell, sense gaires resultats.
Però, per fi, feia poc temps, el seu somni s’havia
fet realitat i la Trudi s’havia unit a la colla dels di-
noamics, després d’una gran aventura a la llacuna
dinozoica.
La Trudi també era d’origen desconegut. El Mu-
mu i ella no eren realment parents, però no hi feia res:
no sempre cal ser parents per sentir-se en família!
I ara que parlem de parents...
—La mestra ja podia haver deixat el Roquet a
casa —va rondinar el Granit, arrossegant el seu
germà, un nen de bolquers.
Per la seva banda, el Roquet mostrava un som-
riure d’orella a orella i duia una galleda, una pala,
una regadora i motlles diversos...
Tots al mar!
10130763 Dinoamics-8.indd 1507/10/15 16:52 07/10/15 16:52
—A mi m’agrada el menut, i la senyoreta Popup
ha fet bé d’endur-se’l! —va contestar l’Alma, la
noia de cabells rossos que brillaven com espigues
de blat madur.
—I, a més, a l’escola, el Roquet és molt més estu-
diós que tu... així que si algú s’havia de quedar a casa
hauries de ser tu! Hi, hi, hi! —va riure el Rototom.
El viatge va ser llarg, però tranquil. La comitiva
va arribar al Golf Palafit cap al migdia.
Era un lloc molt especial: la plat-
ja de sorra fi na i dau-
rada s’al ter na va
amb petites gru-
tes de color verd
blavós, que les
ona des ha vien
es cul pit a l’es cu -
lle ra a cinglada
so bre el mar.
Capítol 1
16
10130763 Dinoamics-8.indd 16 07/10/15 16:52 10130763 Dinoamics-8.indd 17
L’oceà era immens, tan vast que es perdia en
l’horitzó, amb les onades tranquil·les amb crestes
d’escuma, i semblava que no s’acabés mai.
El sol brillava com una moneda, l’aire feia olor
de sal i les palmeres altes de la costa onejaven al
vent com ballarines...
Tots els nois van esbatanar els ulls, meravellats.
Quin espectacle!