TALENTEJANT N O T I C I E S

2

2

Editorial

El passat mes de novembre va tenir lloc, a la nostra parròquia, la terce-ra edició de la mostra de joves creadors :Talentejant. En aquesta mos-tra es va posar a disposició dels joves amb talent (en diverses discipli-nes plàstiques, visuals, escèniques i musicals), una plataforma per expo-sar les seves creacions i per compartir-les amb altres joves. Van ser unes jornades festives i d’intercanvi. La participació i la qualitat del material que els joves van presentar mereix un reconeixement així com l’esforç i excel·lent actitud i implicació de tots els participants. La intenció de continuar promovent l’afició artística ens ha animat a organitzar aquesta publicació electrònica anual que ara us presento. La revista està dissenyada i elaborada també per joves. Alguns d’ells ja tenen una trajectòria en el mon de l’art i la crítica cultural i han garan-tit una tractament professional del material. Altres, més joves, han

posat el seu interès i ganes de participar, i ambdues coses queden reflectides en la publicació. Tots plegats han dedicat hores de treball a aquest projecte i és per això que en nom de tot l’equip comunal tinc l’honor de transmetre les més sinceres felicitacions. Finalment, vull agrair a tothom, joves i tècnics que estan fent possible el desenvolupament d’aquestes propostes de promoció cultural i artística i animar-vos a continuar progressant en les vostres tasques i aficions. Permeteu-me també de convidar a tothom a llegir els articles que al meu parer són molt interes-sants tan pels joves com pels adults ja que ens ajuden a conèixer millor a la joventut.

Núria Pons Consellera de Infància i Joventut Comú d’Escaldes - Engordany

1

3

3

TALENTEJANT’12.................................................... 3 TALENTEJANT’13 ................................................... 4 ENTREVISTES ESCÈNIC Entrevista Toni Fernandez ................................... 6 Entrevista Yoselyn Bizcocho ................................ 7 BACKSTAGE: Entrevista Grup Teatre ...................... 8 EL JURAT Mònica Vega ....................................................... 9 Lumi Sada .......................................................... 10 DONES ARTISTES’13 ............................................ 11 TALENTEJANT PLÀSTIC’12 ................................. 12 ENTREVISTES PLÀSTIC Entrevista Domènec Montané .......................... 13 Entrevista Myriam Grau .................................... 14 DOS. Reflexions ..................................................... 15 Entrevista Aygline Chaperon ............................ 16 Entrevista Jan Crespo ...................................... 17 Joies, art? ............................................................... 18 Entrevista Naiara Escabias ............................... 19 ELLA. Lourdes Sansa. Dones fotògrafes ......... 20 REPORTERS AMB TALENT .................................. 21

L’èxit és anar de fracàs en fracàs sense desesperar-se

Què hi trobaràs?

2

4

4

Talentejant’12

L’any 2012 es va reprendre la iniciativa del concurs Ta-lentejant incorporant com a novetat el Talentejant escè-nic. L’any 2010 es va celebrar la primera edició de Talentejant però únicament presentant obres en una exposició. TALENTEJANT ESCÈNIC: + 16 ANYS Guanyadors: - Emma Riba Finalistes: - Meritxell Diaz - Oscar Viladrich - 16 ANYS: Guanyadors: - Guilty pleasure - Júlia Lacombe Finalista: - Perancha Domingo TALENTEJANT PLÀSTIC: +18 Guanyador: Daniel Arellano Finalista. Lucia Rodriguez 12-18: Guanyador: -Lycée Comte de Foix Finalistes: - Trequarts - Lola Bertran Diferències: - No es va fer un càsting de selecció - Categories per edats majors de 16 anys / menors de 16 anys - No hi havia separació per disciplines 3

5

5

I el públic,

què opina?

Talentejant’13

Andrea Jordan. Resi-dent a Escaldes-Engordany. Tinc varis amics que hi participen. De l’exposició el que més m’ha agradat és el dibuix de la Míriam.

Ivan Barragan. Resident a Escaldes Engordany. La meva filla partici-pa. M’ha agradat que es repetís aquest any de nou la iniciativa

Gerard Artega. Resident a Santa Coloma. No tinc cap familiar participant però crec que és una bona sortida per donar a conèixer el talent del país

Gabriel Alcántara. Resident a Encamp. La meva filla partici-pa. De l’exposició m’ha agradat l’escultura del cavall. Crec que Talentejant és una bona iniciativa

Marta Mas. Resident a Encamp. Tinc una cosina que participa. El que més m’ha agradat és que és una bona oportuni-tat. 4

6

6

Talentejant’13 GUANYADORS TALENTEJANT 2013

ARTS ESCÈNIQUES Música Individual Oliver Jaén Espinosa Lluís Casahuga Torregrosa Música Grup Claudia Riera Bertran i Erik Gonçalves Escènic Grup Four Feeling: Paula Pons, Laura Caselles, Gemma Alcantarà, Laura Troitiño. Escènic Individual Desert ARTS PLÀSTIQUES Pintura Domènec Montané Escultura Aiglyne Chaperon Fotografia Naiara Escabias

FINALISTES TALENTEJANT 2013 ARTS ESCÈNIQUES Música Individual Lucas Pires Música Grup Acústicament: Nadia Tudó, Guillem Fiñana i Guillem Fortó Escènic Grup Guilty Pleasure: Alvar Hernandez, Laia Abarca, Ariadna Loan, Sheyla Barragan, Cristina Garcia i Ingrid Bardina Escènic Individual Desert ARTS PLÀSTIQUES Pintura Myriam Grau i Lola Bertrán Escultura Jan Crespo Fotografia Lourdes Sansa

5

7

7

El Toni Fernandez (19 anys) va provar sort per primer cop en aquesta edició presentant-se a la categoria d’arts escèniques amb un cover en guitarra d’una de les cançons més famoses del grup britànic Deep Purple: Smoke on the water. No va passar el càsting. No obstant això, com a membre de Ricochet sí que va arribar a la final. El passat mes de gener ens va visitar per explicar-nos la seva experiència.

Per què vas decidir presentar-te al concurs de joves talents? Com et vas assabentar de l’existència d’aquest? Per a mi Talentejant era la possibilitat, que sempre havia desitjat, de poder tocar damunt d’un escenari. Gràcies a uns companys i als ànims de la guanyadora de l’edició passada em vaig decidir i aquí em teniu! A més alguns amics també es van presentar en altres categories i Talentejant ha estat una experiència compartida entre tots. Doncs no ho vas fer per guanyar? No, per a mi l’important és tenir la possibilitat de pujar a un escenari amb o sense molt públic. T’has hagut de preparar molt? Smoke on the water és una de les primeres peces que vaig aprendre a tocar fet que m’ha permès preparar-me fàcilment. A més ja feia temps que treballava en les modificacions personals del tema i, tot i que creia que no era un tema molt ido-ni per a un càsting, la vaig presentar perquè l’únic que volia era tocar damunt d’un escenari. Què és per a tu l’escenari? Qui escriu transmet el que sent en un paper, qui fa fotos col·lecciona moments i jo veig en l’escenari una manera de viu-re. Què penses de la valoració del jurat? Crec que em va ajudar a conèixer els meus punts forts però vaig trobar a faltar que em donessin algun consell o em diguessin punts febles perquè sempre es pot millorar algun aspecte. Tot i així es nota com rivalitat entre els mem-bres del jurat i això caldria mirar de solucionar-ho. Canviaries alguna cosa del festival? La meva condició d’invident em permet dir que vaig poder gaudir de les actuacions pel que eren (música, teatre...) però es va jutjar massa la part estètica. Com creus que es podria millorar la difusió del concurs? D’una banda explotaria la pàgina Facebook per promocionar tant el festival com els concursants. Potser es podria man-tenir obert el tema durant tot l’any de manera que Talentejant aparegués sempre com a tema jove, Crec que una millor difusió permetria que hi hagués més concursants, més varietat i més qualitat. Alguna anècdota? A backsatge ens varem ajuntar uns 15 o 20 concursants del càsting i varem tocar junts, va ser una gran experiència.

Raul, Toni i Driss

Talentejant ensenya als joves a competir sense rivalitat

ENTREVISTA

6

8

8

Yoselin Bizcocho té 20 anys i molt de talent. Es va presentar a la categoria Individual Es-cènic amb una reinterpretació de Leona Lewis que li va permetre arribar a la Gala Final.

Per què vas decidir presentar-te a Talentejant i què vas presentar? Em vaig presentar perquè és una oportunitat per mostrar el talent dels joves i ser escoltats per un públic ampli. Sem-pre he seguit a Leona Lewis per aquest motiu vaig presentar dos temes seus, un al càsting i un altre a la Gala Final. No vaig voler interpretar dos cops el mateix tema per sorprendre tot i que el jurat m’havia aconsellat al càsting de no canviar el tema. Què és per a tu l’escenari? Un espai que et permet obrir-te i demostrar el que saps fer així com treure a la llum tot el que ets. Et fa vergonya pujar a l’escenari? No, el que em fa por és cantar en petit comité. Canviaries alguna cosa del festival? Personalment no faria càsting i donaria la oportunitat a tots els joves de mostrar el seu talent en públic. D’altra banda crec que el temps d’espera del veredicte del jurat és molt llarg per tant es podria incorporar en aquell espai una actu-ació ja sigui d’ex-participants com de participants de l’edició d’enguany presentant una actuació fora de concurs, així, el públic no marxaria. Com creus que es podria millorar la difusió del concurs? Jo faria una campanya a nivell nacional a través dels diferents medis de comunicació que tenim: ràdio, televisió, dia-ris, etc. I, en faria una difusió en directe per tal que arribés a un major nombre d’espectadors. Crec que així el festival es faria més conegut. Et tornaries a presentar? Si !

Talentejant és una oportunitat per a ser escoltat

ENTREVISTA

7

9

9

BACKSTAGE GRUP TEATRE

La Inés, la Sabrina, el Jonathan, el Paulo i el Jamal van participar molt activament en la present edició, sense ells po-dríem dir que la Gala no hauria estat possible. Tots ells són: el Grup Teatre del Talentejant 2013! El passat mes de Gener el Dris es va disposar a conèixer-los una mica més. Com es va crear aquest grup? Som un grup de joves que ens vam conèixer a l’Espai Jovent d’Escaldes—Engordany i des de fa dos anys participem en diverses representacions junts. Ens uneix la passió pel teatre. Ha estat difícil preparar el muntatge? Si bé és cert que per una banda hem tingut poc temps, hem pogut gaudir molt dels assajos. Hem de donar les gràcies a la Mercè Canals, la nostra professora, pel seu suport. Què us ha semblat l’experiència Talentejant 2013? Per a nosaltres ha estat una gran experiència, hem estat molt units i hem gaudit molt. No obstant els canvis de darrera hora ens van afectar els nervis, no volíem espifiar-la. Perquè us agrada fer teatre? Perquè resulta molt interessant posar-se en el paper d’una altra persona. A més a través del teatre aprenem moltís-sim: ens ensenyen a gesticular, vocalitzar correctament i a perdre la vergonya. Teniu intenció de continuar tirant endavant aquest grup? Si, de fet ens estem preparant per a un nou projecte que comença al març, sentim molt no poder avançar res!

8

10

10

Què és el talent? El talent és un do, és una llum, un estat! Una persona que té talent és un artista, però com tots els artistes, neixen artistes però necessiten practicar i fan de la seva passió la seva vida. La dedicació, l'esforç i la paciència són el més important per l'èxit però cal tenir talent, és el que dona la confiança. Com valoraries aquesta experiència? La meva experiència de jurat al talentejant ha estat un experiment i ara en puc treure les meves pròpies conclusions. La meva experiència personal com a artista, ballarina i esportista en la meva carrera de ball esportiu i de competició, m'han demostrat que no sóc competitiva i no trobo positiu valorar d'aquesta manera el talent. Tots els participants en aquesta edició de talentejant tenien talent, tots van actuar, cantar i ballar amb les seves emocions i això no és valorable amb una "nota del 1 al 10" . De fet vaig deixar dit que per mi, s'havien de canviar les bases, ja que pels joves seria més productiu i positiu si el talentejant fos una oportunitat per tenir l'experiència de l'escenari, de les llums i el directe. Hauria de ser un projecte més pedagògic on els joves poguessin posar en pràctica les seves idees, i viure-les des dels sentits, amb la tranquil·litat per aprendre i empapar-se de talents. De ben segur que canviaria la dinàmica, augmentaria les relacions socials entre ells, ja que no hi hauria competència, sinó intercanvi. Aquesta és una opinió molt personal que intentaré explicar als membres del jurat de talentejant per altres edicions. El jurat hauria de convertir-se en professionals del món artístics que valoren i no comparen, que indiquen i no jutgen. Em sembla important aquest canvi en el projecte de Talentejant, ja que en els dos anys que he fet de jurat sempre he marxat amb un mal gust de boca pensant que s'ha donat un premi a algú o a un grup quan realment cada un dels participants tenen ta-lent! Per això hi ha d'haver un "pre-talentejant " on es defineix qui es pot presentar.

Coreògrafa, actriu, ballarina i cantant Co-directora de l’escola Líquid Dansa Jurat Talentejant

EL JURAT

Mònica Vega

Aquest any el jurat del talentejant plàstic ha estat format per: Alex Lara, Magda Sinfreu, Mercè Ciaurriz i Marta Farrès mentres que el jurat del Talentejant escènic han estat: Aleix Mañosas, Irina Robles, Lumi Sada, Marcel Estornell, Mònica Vega, Núria Pons, Verònica Pèrez i Xabeli Gimènez. Els hi hem dema-nat que ens expliquin la seva experiència.

9

11

11

ENTREVISTES

Lumi Sada Professora de Música Jurat Talentejant

Què és el talent? El talent és una qualitat innata en totes les persones, encara que no sempre sigui un talent apreciable a simple vista o per tothom. Per mi és talent saber tocar un instrument i no només fer que soni, sinó que la música arribi a l'ànima de la gent i és commogui. Això passa en tots els àmbits de la vida, música, teatre, dansa...., però també en altres coses ben dife-rents com la cuina o la jardineria per exemple. Molta gent sap fer moltes coses, però no totes aquestes coses t'arriben al cor, no sempre hi ha aquest component del talent. Tothom té un talent ocult, simplement hem de saber veure-ho i apreci-ar-ho en el seu valor, a fi i efecte de potenciar-ho i que tothom pugui sentir-se especial, perquè finalment tots ho som. Com valoraries aquesta experiència? Per a mi el fet d'haver fet de jurat al Talentejant ha estat tota una experiència molt especial, plena de nervis i alerta en tot moment... no sempre és fàcil jutjar la gent, o més aviat, fer-li arribar el teu parer sense que la persona es senti maltracta-da. Ja sabem que no tothom té la mateixa capacitat d'autocrítica. Però independentment d'això era emocionant veure les cares dels participants i com la seva il·lusió ens arribava directament al cor i ens omplia d'emoció.

10

12

12

DONES ARTISTES’13 MARINA LOPEZ

OBRES La vie en rose El cherry En moviment

LOURDES SANSA

OBRA Fotografies d’anatomia

NAIARA ESCABIAS

OBRES Bella Itàlia Un peu a tot arreu

JENNIFER GÓMEZ

OBRES La càmera Paisatge

SÒNIA MANDICÓ I CARLA BLANCO

11

13

13

TALENTEJANT PLÀSTIC’12

Podeu veure la resta d’obres al FLICKR de Joventut: http://www.flickr.com—joventutee

LOLA BERTRAN—FINALISTA

LYCEE COMTE DE FOIX—GUANYADORS

(Vídeo cawboyfòbia)

LUCIA RODRIGUEZ —FINALISTA

12

14

14

ENTREVISTA

Domènec Montané Guanyador Pintura amb Aerosol El Conseller

Per què vas decidir presentar-te a Talentejant Plàstic? Personalment penso que aquest concurs ens obre moltes portes als joves per arribar al públic andorrà. A més, m’ha per-mès ensenyar el meu talent a altres joves i conèixer altres joves artistes. Has hagut de treballar molt? Si, l’obra que he fet ha comportat molta feina. La tècnica no és difícil donat que només cal retallar plantilles amb la forma i donar color amb spray però, preparar les plantilles ha estat la part més feixuga. Una de les dificultats ha estat el format (100x70cm) que m’ha condicionat a preparar amb temps les plantilles per no errar les proporcions. Com et vas assabentar de l’edició 2013? El meu professor d’arts plàstiques del Lycée Comte de Foix em va animar a participar. Què penses de Talentejant? Penso que és una gran oportunitat tant a nivell plàstic com escènic per als joves amb talent. A més penso que obre una porta a la cultura a Andorra sobretot per a les noves generacions que han de preocupar-se pel futur cultural. Perquè has decidit presentar aquesta obra? L’Street Art és un dels meus dominis preferits i aquí a Andorra està poc explotat. A més vaig decantar-me per una “icona del país” tant a nivell cultural com econòmic. El meu objectiu era desubicar aquest personatge i fer-lo passar d’un significat cultural a un significat més rebel: per aquest motiu en lloc de sostenir un pack de cafè està pintant un graffiti. T’agradaria tornar a participar en la propera edició? M’encantaria però potser serà més difícil perquè estaré estudiant a l’estranger. Tot i així, crec que val molt la pena continu-ar aquest concurs perquè no només permet competir sinó també exposar, relacionar-te amb més joves i et motiva molt a seguir endavant.

15

15

ENTREVISTA

Myriam Grau Finalista Pintura amb l’obra Mirada de Vietnam

Què és per a tu la pintura? Per a mi la pintura és una manera d’expressar-se, lo que per altres és el ball per a mi és la pintura. A més m’ajuda a pensar i relaxar-me. Quan un dia em va malament busco la tranquil·litat en ella. Des de quan pintes? Des de ben petita però fa un parell d’anys, al començar l’ ESO i estudiar història de l’art, em vaig aficionar molt més. Sobre-tot m’interessa el moviment realista. Assisteixes a classes en alguna escola d’art? Després de participar a Talentejant vaig començar a fer classes a una escola a Canillo. Què vas presentar al concurs? Vaig presentar tres obres: un acríl·lic, El temple del cel; una aquarel·la, El somni d’un record i un dibuix en grafit, La mirada de Vietnam. Per què vas decidir presentar-te? M’ho van recomanar uns amics i vaig seguir el seu consell per veure com era l’experiència de participar en un concurs. Et vas haver de preparar molt? Quan em vaig presentar les obres ja les tenia gairebé acabades i només vaig haver de fer petits retocs. És la primera vegada que et presentes a Talentejant? Com et vas assabentar de l’edició d’aquest any ? Si. Ja coneixia el concurs des de la primera edició perquè hi va participar una amiga però aquest any me’n vaig assabentar a través de l’escola. Què penses de Talentejant? Crec que es una bona manera de motivar als més joves a demostrar el seu talent i perdre la vergonya cara al públic. Et tornaries a presentar? Si, perquè crec que és una bona forma de promocionar-se i conèixer nous estils.

14

16

16

DOS. Reflexions

Lola Bertran FINALISTA PINTURA amb l’obra Dos

Sóc aquí al punt d’escollir cap a on anar. Es diu adolescència. Prenc consciència de la dualitat que hi ha al món en aques-ta etapa amb tants canvis... No és fàcil ni difícil, no es tracta d’això. Tot són camins i decisions. Trio Jo. Així presentava Lola Bertran la seva obra Dos al concurs Talentejant d’enguany. Una obra que a més de demostrar talent plàstic ens transmet una reflexió complexa i interessant sobre l’adolescència, etapa que està vivint l’artista actualment. Una finestra, dos móns: un món de valors, educació i èxits versus un món marcat pels mal vicis, la desolació i el fracàs. Sovint les obres d’art busquen transmetre un missatge no només sensorial sinó també conceptual als seus espectadors i, en aquest cas Lola Bertran ho ha aconseguit. L’artista ja va participar l’edició passada al concurs i va presentar una obra de gran format, com enguany, en aquella oca-sió presentava el tema de l’amor. COM LLEGIR L’OBRA? Una finestra que ens mostra un camí, una opció partida en dues atmosferes ben diferenciades. El contrast de colors ens hauria de permetre saber en tot moment quin és el bon camí segons l’artista. La Lola contrapesa les dualitats de diversos àmbits imprescindibles en la vida d’una persona, i molt presents en la vida d’un adolescent: - Ens cita l’alimentació: la saludable (fruita) versus l’alimentació “Fast-food”. - Ens convida a reflexionar sobre la `precaució en l’àmbit sexual. - Ens presenta un ámbit creatiu format per la musica, la pintura i l’escriptura versus “hobbies” menys beneficiosos: l’alcohol, la droga… Una obra, una reflexió i una merescuda finalista! 15

17

17

ENTREVISTA

Aygline Chaperon Guanyadora escultura amb l’obra El cavall lliure

Què és per a tu l’escultura ? L’escultura és per a mi una manera de desconnectar, de pensar en altres temes i alliberar sentiments. Quan vas començar a fer escultures? Vaig començar a fer obres d’art de ben petita i ara fa dos anys que he tornat a fer escultures. La meva primera escultu-ra és de fa un any. Què penses de Talentejant? Crec que és una gran oportunitat per exposar i demostrat el talent individual. Què vas presentar al concurs? Vaig presentar tres obres: dues de fang i una de ferro, El cavall lliure. Vas a alguna escola d’art? Si, a l’Escola d’art de Sant Julià de Lòria. Per què vas decidir presentar-te? Els meus pares em van animar per donar a conèixer les meves obres i exposar-les per a que un públic més pogués gaudir d’elles. Et vas haver de preparar molt? Ja havia preparat algunes obres, per tant no va ser molt dur acabar d’enllestir-les per al concurs. Com vas descobrir el concurs? Me’n vaig assabentar a través d’un targetó publicitari que va trobar la familia.

16

18

18

ENTREVISTA JAN CRESPO. Finalista Escultura, El pas del temps

Com es que va decidir estudiar joieria? Per què tenia molt clar que volia fer algo que tingués a veure amb l’artesania i que em permetés crear el que em passa pel cap. On va estudiar? A Barcelona, a l’escola industrial, i a Andorra, a Nova Joia, amb en Tomàs Pascual. Quants anys va estar? Vaig estar quatre anys entre Barcelona i Andorra, però encara segueixo aprenent tot el que puc. Es dedica professionalment? Actualment no, però de tant en tant realitzo encàrrecs particulars. Per què va escollir presentar aquestes peces? Perquè són peces amb les que vaig disfrutar molt a l’hora de dissenyar i elaborar, i que tenen un significat molt especial per a mi. No són simples peces. Em podria dir el significat de cadascuna? La del pas del temps va ser complicada; era un tema que no m’agradava i amb el que em jugava la nota final de carrera. Però finalment vaig trobar-li el gust i vaig poder redireccionar-lo a un tema que, tot i que mantenia l'essència (la pedra pis-sarra en aquest cas) també tenia un punt personal i de l’estil steampunk que m’agradava. La de les tres virtuts representa això; tres virtuts que valoro molt, i són la saviesa (de les vivències), el valor (en tots els seus sentits, d’enfrontar-se a situacions adverses) i la fortalesa (de caràcter). La última, en clau de plata, representa les portes i traves que ens trobem en la vida i que, poc a poc, aprenem a obrir. Perquè va decidir participar en “Talentejant”? Pel consell d’una amiga, que em va comentar que existia aquest concurs i podria ser interessant presentar-s’hi. Què li va semblar? Molt útil, ja que els joves tenen l’oportunitat d'expressar-se i donar a conèixer el seu talent, però malament en lo que es refereix a categories, ja que es separa per disciplines (foto, escultura, il·lustració) sense importar l’edat, i això és un error, penso.

17

19

19

JOIES, art?

Esporàdicament, els artistes del segle XX es van atrevir a deixar de banda pinzells, espàtules i plànols per dedicar-se al delicat i atractiu món de la joiera. Si bé és cert que des de l’era clàssica, i abans fins i tot, es conserven peces d’orfebreria i joies de diversos materials, la joia no esdevé pròpiament art fins l’arribada del modernisme. El segle XX va ser un dels moments més àlgids en producció de joies-art. Moltes d’elles no estaven pensades per a ser portades sinó simplement eren la petites plasmacions d’idees delicades de grans artistes. Picasso, Braque, Llimona, Calder, Dalí, Guimard o Gargallo van ser grans artistes que van deixar la seva petjada també en el món de les joies; traduint les seves idees estètiques i la seva subtilesa artística en petits objectes de luxe. Així el món de l’art i de la joiera van començar a caminar de la mà. Sovint es tractava de peces de petit format que desvelaven a la perfecció la personalitat de l’artista: l’extravagància de Dalí o la importància de la forma i la geometria de Braque i Picasso. Aquestes peces van ser un dels primers testimonis del diàleg entre les arts que, ja aleshores i encara avui en dia, es va deixar veure en les grans passarel·les de moda i fins i tot en el món de la perfumeria. No obstant, no hem d’oblidar que molts joiers creen obres d’art a diari sense tenir un nom conegut internacionalment, tot i que, avui en dia només es consideri art peces úniques o joies d’autor.

18

20

20

Naiara Escabias. FOTOGRAFIA. Gunyadora. Sorra i aigua

ENTREVISTA

Què vas presentar al concurs? Vaig presentar diverses fotografies agrupades en tres grans temàtiques: Sorra i Aigua, Un peu a tot arreu i Bella Itàlia. Per què vas escollir aquestes fotografies? Sobretot les vaig escollir perquè m’agradaven estèticament, tècnicament no les vaig valorar molt, buscava més un resultat en conjunt. Per què vas decidir presentar-te a Talentejant? Em vaig presentar per experimentar justament el fet de presentar-se a un concurs. Com et vas assabentar del concurs? A través de l’ escola. Va ser la meva tutora qui em va animar perquè sap que m’agrada molt la fotografia. Et vas haver de preparar molt? De fet les fotografies van ser la part més fàcil, el discurs i la coherència va ser el més difícil de tot. Què t’ha aportat aquest concurs? Penso que Talentejant m’ha aportat la possibilitat de saber presentar i defensar en públic el meu talent. Quan va néixer la teva afició per a la fotografia? Entre els 11 i els 12 anys em van regalar la meva primera càmera “professional”, va ser un regal dels meus pares perquè sempre anava amb la càmera petita amunt i avall i una reflex em donaria més bons resultats. Des d’aleshores sempre la porto amb mi i em passo hores fent fotografies. Has fet algun curs de fotografia? No, vaig provant i aprenent. Ens podries definir en poques paraules que és per a tu la fotografia? És una altra manera de veure les coses i alhora ens permet transmetre i fer sentir diverses sensacions. T’agradaria tornar a participar? Si, molt!

T’hi esperem! 19

21

21

ELLA, LOURDES SANSA

A partir del segle XIX la fotografia va començar a ser un pol d’interès per part de la societat ja industrialitzada. Les noves tècniques fotogràfiques es van anar convertint en matèria d’aficionats i més endavant de professionals. En un primer ins-tant, per a les dones, la fotografia va suposar únicament exercir de models per a fotògrafs masculins. No obstant, més en-davant aquestes van començar a formar part del món de la fotografia de manera aficionada i poc a poc es van anar intro-duint en el camí professional. Louis Daguerre va ser juntament amb Joseph Niepce el creador de la fotografia no obstant el treball de moltes dones va ser clau per a la evolució d’aquest art. Sovint les dones es fixaven en escenes quotidianes, de la vida domèstica o pública i, s’interessaven pel retrat. Lourdes Sansa ens presenta aquí una visió de la dona a través d’una sèrie de fotografies sota el nom: Ella. Són fotografies que combinen tècnica i contingut i ens conviden a reflexionar sobre què li passa a aquesta noia enigmàtica. A més aquesta ens desvela els seus secrets íntims mostrant-nos el seu cos nu, sense cap mena de simbologia sexual. Ella, una noia desemparada? Una reflexió sobre el valor del cos femení?

20

22

22

TALENTEJANT NOTICIES

UNA EXPERIÈNCIA AMB

REPORTERS AMB TALENT

Sovint molts projectes neixen d'il·lusions i ambicions personals, no obstant, no acaben sortint com voldrí-em. Quan vaig començar a interessar-me pel tema de les revistes socioculturals, pensava que el més difí-cil seria escriure, però de seguida em vaig adonar que el més difícil era ser llegit, Landleitmotiv va ser el meu primer projecte en aquest sector, i avui en dia m’agrada parlar d’aquest com del “meu pont” a nous projectes no menys interessants ni importants. Talentejant noticies ha estat una ex-periència fresca i molt productiva a nivell personal. Treballar amb un equip jove, sempre en constant dià-leg i provant de coordinar tot l’equip per a assolir un bon resultat, ha estat clau, Agraïr a tots aquells que heu fet possible que avui Talentejant noticies sigui una realitat: al Raul, al Driss, a l’Andrea, al Fran, a l’Abdel i a la Victoria la seva dedicació i les seves ganes d’aprendre, disfrutar i treba-llar. Només em queda desitjar que us hagi agradat molt i recordar-vos que Talentejant és un projecte jove que només amb la participació de tots nosaltres pot seguir viu i millorar així que, us esperem a la propera edi-ció!

Georgina Sala Cap de redacció i maquetació

21

23

23

T’ESPEREM AL

TALENTEJANT 2014

Talentejant notícies és una revista feta pels “joves reporters”.

Segueix-nos a: www.e-e.ad/joventut espaijovent@e-e.ad puntjove@e-e.ad

JoventutEscaldes