Taula de contingutUna festa musicalEl Punt Avui - 16/05/2018

Saber culminarLa Vanguardia - Catalán - 16/05/2018

EL TOP 3Time Out Barcelona - 17/05/2018

Una mostra traça al Palau la trajectòria de Ros MarbàEl Punt Avui - 16/05/2018

ELS IMPERDIBLESTime Out Barcelona - 17/05/2018

Explicar amb versos la diversitat urbanaAra - 16/05/2018

La ciudad y el espacio urbano protagonizan elLa Razón Cataluña - 16/05/2018

La ciudad, un poemaEl País Edicion Cataluña - 16/05/2018

Poemes d'adolescènciaLa Vanguardia - Catalán - 16/05/2018

Ost no e representaEl Periódico de Catalunya - Catalán - 16/05/2018

3

4

5

6

7

8

9

10

11

12

P.2

a interpretació del’oratori La Creació,(1798) de Franz Jo-

seph Haydn (1732-1809),és, sempre, una festa mu-sical. Si a la interpretacióafegim la presència del cori l’orquestra de Les Arts

L

Florissants de WilliamChristie, la festa s’engran-deix fins a graus superlati-us. I això és el que es vapoder viure al Palau de laMúsica, dilluns, en el darrerconcert de la residènciadels esmentats equips mu-sicals de Christie, que, enanteriors temporades, ha-vien portat a la sala moder-nista potents versions de la

Missa en si menor BWV232, de J.S.Bach, i El Mes-sies, de G.F.Händel.

Amb molt bon criteri,William Christie i VíctorGarcia de Gomar, artífex dela programació al Palau,van triar, per a aquest dar-rer concert de la residèn-cia, l’esmentat títol hayd-nià, que, tanmateix, calcomprendre com la res-

posta de Papà Haydn al’audició realitzada, durantla seva estada a Anglaterra,d’alguns oratoris hände-lians. A partir d’aquí, la his-tòria és prou coneguda.Haydn, després d’una pro-digiosa i reconeguda carre-ra compositiva, va signar, alfinal d’aquesta, una de lespàgines referencials de lahistòria de la música occi-dental.

Escoltar aquesta obraamb instruments originals i

criteris històrics ens per-met d’escoltar-la amb co-lors tímbrics pròxims alsque van sonar en les estre-nes vieneses de 1798 (pri-vada) i 1799 (pública), peròtambé conèixer la visió i elsenfocaments interpretatiusdel director nord-americà.

Christie en va realitzaruna versió lluminosa, exul-tant, en què va permetrefer brillar les forces corals iorquestrals i, a la vegada,fer-nos adonar de les es-

mentades arrels i influèn-cia händelianes de l’obra.Un reeixit trio de solistes,en què va sobresortir la su-blim soprano SandrinePiau, va acabar de formalit-zar la festa musical que,segons el mateix Haydn, nohavia estat composta perell sinó per una potènciasuperior. Encara avui, ver-sions com la de dilluns deLes Arts Florissants ensporten al territori de l’inefa-ble. ■

La creació de HaydnDirector: William ChristiePalau de la Música, 14 de maig

Una festa musical

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Críticaclàssica Oriol Pérez Treviño

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

CULTURA Y ESPECTACULOS

101000

21081

Diario

236 CM² - 22%

1505 €

34

España

16 Mayo, 2018

P.3

40 LAVANGUARDIA C U L T U R A DIMECRES, 16MAIG 2018

SaberculminarLes Arts Florissants

Obra:Die Schöpfung (Haydn)Director:William ChristieSolistes: Sandrine Piau, soprano;Hugo Hymas, tenor, i Alex Ro-sen, baixLloc i data: Palau de laMúsica(14/V/2018)

JAUME RADIGALES

Amb la interpretació de DieSchöpfung (La Creació), l’oratorimés cèlebre i reeixit de Franz jo-seph Haydn, culmina WilliamChristie el cicle oratorial de Pa-lau 100, després de lloades inter-pretacions de la Missa en si me-nor de Bach i del Messies deHändel.La partitura haydniana, reves-

tidad’optimisme i d’un impuls vi-tal encomanadís i vigorós, és unapàgina de grans dificultats, tantper als solistes com per al cor il’orquestra.WilliamChristie, quetreballa amb el seu equip habitu-al, va exhibir el resultat d’una tas-ca minuciosa davant de Les ArtsFlorissants. I, si el passatge inicialdestinat al caos va patir algundesajust deixant sentir algunanota en fals, a partir de l’esclat lu-mínic subratllat pel cèlebre acorden do major les coses van anara més.La feina cohesionada de les

seccions orquestrals i el rendi-ment coral, especialment a la se-gona i tercera parts, van deixarempremta en la lectura d’aquestaSchöpfung que, a més, va aplegarun públic nombrós al Palau de laMúsica Catalana, lliurat a la cau-sa i amb ovacions generoses alconjunt francès.El capítol solístic va ser menys

llaminer, tot i la veu espúria de lasoprano Sandrine Piau, ex-cel·lent en totes les seves inter-vencions i amb les agilitats de lapart de l’arcàngel Gabriel moltben resoltes.Correcte va ser el te-norHugoHymas en la pell d’Uri-el i veu massa jove la del baixAlex Rosen com a Rafael iAdam.

CRÍT ICA DE CLÀSSICA

Poemesd’adolescència

Què li preocupa a un adolescent?Què vol dir nosaltres? Es pot fu-gir? Es poden comptar les estre-lles? Si algú no ens agrada li po-dem dir que és com “el wifi ambuna ratlleta”, “les vores de la piz-za que ningú no es menja”, “lamenstruació” o “la teletienda”?Tot això i moltes coses més ho

van performar ahir, a l’espai decreació de la Fabra iCoats, els na-nos que durant tot el curs han

preparat Orgull de classe / En re-sidència, creadors als instituts deBarcelona.Alumnes i docents dels insti-

tuts barcelonins de secundàriaJosep Comas i Solà, Narcís Mon-turiol i Milà i Fontanals, a càrrecd’Anna Pantinat, Martí Sales iMariaArnal, respectivament, vanpresentar el seu treball poètic,però també musical i de movi-ment. Canalla dels barris de Tri-nitat Vella, Montbau i el Ravalvan dialogar amb els poetes i vanfer les seves pròpies creacions.Ara sonava un xilòfon, ara un

theremin (un “instrument elec-tròfon que utilitza un sistema

d’ones hertzianes i té cinc octa-ves, en el qual el so es regula ambla mà mitjançant una antena ver-tical i una altra d’horitzontal”, se-gons definició del Termcat). En-cabat hi incorporaven un looper,

un aparell que repeteix la veu, lamultiplica i l’allarga.Ara feien una coreografia, ara

proclamaven el dia que van néi-xer i fins i tot feien cant coral ambles dates dels seus natalicis. “Una

experiència molt enriquidora”,en paraules dels poetes en cap,plena d’accents de tot elmón. Calremarcar que aquests tres insti-tuts tenen alumnes de famíliesarribades de tot arreu.El programa En Residència

busca precisament crear teixits icomplicitats, “a través de meto-dologies diverses, un corpus dejocs, melodies i textos, creats demanera compartida”, per presen-tar-los en aquest espectacle “in-sòlit i atrevit”, diu el fullet.A lanit va ser el tornde l’asturià

Rodrigo Cuevas, “el rei de l’elec-trocuplé”, que, expressant-se enbable i castellà, es va posar Elmundo por montera.Avui es tanca l’edició actual de

Barcelona Poesia amb el 34è Fes-tival Internacional de Poesia. AlPalau de laMúsica se sentiran lesveus de Maria Cabrera, NajwanDarwish, Marta Ana Diz, HollieMcNish, Adam Zagajewski i lacoreògrafaMarinaMascarell.

ANA JIMÉNEZ

Els alumnes van oferir música, performança i, sobretot, poesia

EL MIRADOR

Magí Camps

Fes la teva comanda a gourmetlavanguardia.como truca al 935 500 105

PACK EXCLUSIU

PERA TOTS ELS LECT

ORS

29€67€

VALORAT EN

ET PORTA DE VERMUT

AQUEST PACK INCLOU:

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

CULTURA

611000

106084

Diario

181 CM² - 16%

4704 €

40

España

16 Mayo, 2018

P.4

WinterreiseVersi6 del Viatge d’hivern de Schubertamb el contratenor (!) Xavier Sabatade solista. Un dels cicles de ca n~:onsm~s impressionants, en la veu plenade matisos d’un dels contratenors m~sdestacats de I’actualitat, al costat deFrancisco Poyato, un dels grans pianistesi pedagogs del lied de casa nostra.-~ L’Auditori. M: Marina. Dijous 17.20 h. 28 (;.

EL TOP 3

Clbssica

Pl~cido DomingoMite vivent de la Iirica, el tenor madrileny de 77 anystorna al teatre de la Rambla per oferir un recital, amb lasopranoAna Maria Mart~nez i I’Orquestra Simf6nica delLiceu, que dirigir~ Ram6nTebar. El repertori inclou desde mesica barroca fins a peces contempor~nies.-~ Gran Teatre del Liceu. M: Liceu. Diumenge 20.18 h. 11-223 (~.

Beethoven heroicLa Simf~)nica delVall~s continua ambla seva temporada al Palau amb unprograma on interpretaran el Concertper a piano i orquestra n~m. 5 (amb PaulLewis coma solista) i la Simfonia n~m. 3,Heroica, les dues de Beethoven. Obrir~ elconcert Lincoln, de John Willia ms.-~ Palau de la Mtlsica. M: Urquinaona.Dissabte 19.19 h. 18-72 (;.

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

NOTICIAS

63000

Semanal

203 CM² - 39%

4320 €

35

España

17 Mayo, 2018

P.5

Més de vuitanta docu-ments, entre fotografies,algunes d’inèdites, contra-ctes artístics, correspon-dència, programes de con-certs i partitures origi-nals, integren l’exposicióAntoni Ros Marbà. 80anys vivint de la música,que es va inaugurar ahir alPalau de la Música. Ambaquesta mostra es tan-quen els actes commemo-ratius que la institucióbarcelonina ha dedicat almestre amb motiu del seu80è aniversari i que hacomportat que s’hagin fettres concerts i una conver-sa oberta. Ros Marbà, queha viscut alguns dels èxitsmés importants de la sevacarrera al Palau, està con-siderat “un nom fonamen-tal de la cultura de les dar-reres dècades”, amb nom-brosos premis en el seu po-der. L’exposició, que es po-drà visitar gratuïtamentfins al pròxim 20 de juliolal Foyer, s’ha dividit en setàmbits, en els quals es re-passen des dels seus inicisprofessionals fins a l’ac-tualitat. Especialment, esposa en relleu “la intensavida artística que ha pro-tagonitzat al capdavantd’una gran quantitat d’or-questres a Europa, Amèri-ca o Àsia, i havent dirigitgrans solistes de relleu na-cional i internacional”.L’exposició inclou docu-ments i imatges del fonsdel director català, que re-centment ha cedit el ma-terial en dipòsit al Centred’Estudis de Documenta-ció de l’Orfeó Català (Ce-doc). ■

Una mostratraça al Palaula trajectòriade Ros Marbà

RedaccióBARCELONA

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

CULTURA Y ESPECTACULOS

101000

21081

Diario

129 CM² - 12%

821 €

34

España

16 Mayo, 2018

P.6

ELS IMPERDIBLES

Jethro Tull, encarnats en el lideratge d’lanAnderson, celebren 50 anys: reviviu el seu

can£oner el dr. 22 al Palau de la M L~sica dins delFestival Mil.lenni: clatellades poetiques de folk,

jazz i hard-rock a la intoler~ncia.

Menja!

Gr~ciaja no ~s el barri del xauarma: hocertifiquen les Jornades Gastronbmiques,

en les quals Ilocs corn el Lluritu (foto), la XulaTaperia, La Pubilla o el Petit Capet fan menL~s

tancats a preus interessants. Fins al 4 dejuny.

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

NOTICIAS

63000

Semanal

156 CM² - 30%

3323 €

4

España

17 Mayo, 2018

P.7

cultura

Explicar amb versos la diversitat urbana

to mostrar la relació entre el dedins i el defora, entre la desemparança que sento i com es relaciona amb l’entorn”. Al Palau, Cabrera llegirà, entre altres poemes, Disposició na-tural, on comença parlant del “vent que inclina els arbres / com la set les persones” i arriba fins a sota de les Rambles, on a dins de les clavegue-res “inquieta i mou les rates”.

La britànica Hollie McNish tam-bé va néixer el 1983. “Em costa par-lar del que escric perquè no estic

cesa d’Astúries el 2017, és un dels grans referents contemporanis grà-cies a llibres com Terra del foc, An-tenas i Dos ciudades. “Els poetes són presocràtics. No entenen res”, afir-ma al seu últim volum, Asimetría (Acantilado, 2017). “La poesia mos-tra les tensions entre l’art i la belle-sa, és l’art de la contradicció”, recor-da l’escriptor polonès.

Najwan Darwish treballa des de Jerusalem, “una ciutat entre perdu-da i robada des de la creació de l’Es-tat d’Israel ara fa 70 anys”. Per a Darwish, que ha publicat llibres com Nada más que perder (Valpara-íso, 2016), el poeta “treballa el llen-guatge, la geografia i la història”. Precisament per fugir d’un episodi fosc de l’Argentina, la dictadura mi-litar de la segona meitat dels 70, Marta Ana Diz es va instal·lar als Es-tats Units, on després d’anys de de-dicar-se a la docència universitària va debutar amb Long island note-book (2009). A partir del 2010 va re-cuperar el castellà amb Sin cazador, los ciervos. “El que importa en poe-sia no són els grans temes, que sem-pre són els mateixos (l’amor, el viat-ge, la mort, la pèrdua), sinó el que no es pot dir, el ritme, allò que acosta els versos a la música”, afirma.e

Drets, Àngels Gregori, Marta Ana Diz, Maria Cabrera, Hollie McNish, Adam Zagajewski i Najwan Darwish. Assegudes, Marina Mascarell i Mireia Calafell. PEP HERRERO / ICUB

El Palau de la Música acull aquesta nit el 34è Festival Internacional de Poesia de Barcelona

LITERATURA

Fa més de tres dècades que el Fes-tival Internacional de Poesia de Barcelona ofereix, un cop a l’any, un dels recitals més multitudinaris de la ciutat. Aquesta nit, a partir de les 21 h, el Palau de la Música congrega-rà més d’un miler de seguidors de la poesia, que escoltaran cinc propos-tes de llocs i abast molt diversos, agermanades en aquesta ocasió per-què les obres dels participants “es-tableixen una hermenèutica amb el territori i s’identifiquen amb les ciutats”, comenta Àngels Gregori, codirectora del festival juntament amb Mireia Calafell. Recitaran Ma-ria Cabrera, Hollie McNish, Najwan Darwish, Marta Ana Diz i Adam Za-gajewski, i l’acte comptarà amb la direcció escènica i coreografia de Marina Mascarell.

L’única poeta catalana d’aques-ta edició és Maria Cabrera. Nascuda a Girona el 1983, va guanyar el pre-mi Carles Riba amb el seu tercer lli-bre de poemes, La ciutat cansada (Proa, 2017). “Les paraules a vega-des es poden convertir en presons del sentit –explica l’autora–. Inten-

BARCELONAJORDI NOPCA

gaire segura del que voldria dir –ad-met–. Quan tinc necessitat d’ex-pressar-me ho faig escrivint. No soc una poeta que explori totes les pos-sibilitats del llenguatge. De fet, hi ha lectors que m’han dit que el que es-cric és vulgar i bàsic, però faig el que sento”. McNish fa gires per presen-tar cadascuna de les seves novetats, que contenen versos com aquests: “En general els immigrants aporten més que no resten”. Adam Zaga-jewski, que va rebre el premi Prin-

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

CULTURA

129000

11982

Diario

361 CM² - 43%

1914 €

35

España

16 Mayo, 2018

P.8

Cataluña

La voz de Sam Smith hipnotiza a un entregado Sant Jordi

Con sólo dos discos, Sam Smith ha conseguido convertirse en la gran estrella del pop vocal mas-culino. Su aproximación al soul contemporáneo, con esa voz convertida en lamento y exor-cización de demonios, ha recu-perado ese aura clásico de las grandes voces negras, que pa-recía perdida. Le han llamado el Adele masculino, pero todo lo que en la cantante británica es expulsión y expansión, una sobreexposición, como alguien que enseña sus músculos, en Smith es lo conttrario, es implo-sión, introversión, como al-guien que se refugia en su cuarto secreto para sentirse a salvo. Por eso eleva la voz, uti-liza el falseto, se refugia en ese personaje donde sentirse pro-tegido para hablar de dolor. Un artista doble, sensible y emocio-nal,

EL cantante aterrizó en un Sant Jordi convertido en caba-

El cantante británico consiguió reunir a unas 8.000 personas en un concierto íntimo y emocional

Carlos Sala - Barcelona

El cantante británico Sam Smith en una imagen de archivo que repasó ayer en el Palau Sant Jordi lo mejor de su corta trayectoria basada en baladas soui de gran calado emocional siempre con el desamor y la sensación de desplazamiento en el centro

LA RAZÓN

ret íntimo, con unas 8.000 per-sonas disfrutando de la proxi-midad de tener a su ídolo cerca. Con una gran pasarela como escenario, del que surgió Smith sentado en una silla, la puesta en escena reivindicaba el calor de la voz del cantante, que se multiplicaba por todas partes y parecía alcanzar personalmen-te a cada uno de los afortunados asistentes al concierto. «Sé que mis canciones son deprimen-tes, pero quiero que salgáis conmigo felices del concierto. Espero hasta haceros bailar», señaló Smith, que afi rmó que ayer cumplía un viejo sueño, porque siempre había querido visitar Barcelona.

Empezó agachado, tímido, con un «Burning» que sirvió para abrir la puerta y dejar entrar al invitadoque hace mu-cho que esperas. Le siguió «One last song» y «I'm not the only one», su primer gran éxito de la noche, que hizo que todo el mundo cantase con él y sacase a relucir sus mecheros. Una bonita balada que él elevó retor-ciendo su voz hasta el límite, bien acompañado por cuatro coristas que dibujan su voz to-davía más y la elevaban hasta el infi nito.

Con «Omen», su colaboración con Disclosure cumplió su pro-

mesa e hizo bailar a unas pri-meras fi las que estaban dis-puestos a hacer lo que Smith les pidiese. Y entonces apareció una guitarra para recuperar su primer E.P. y la canción «Nir-vana», «para todos aquellos que me siguen desde el principio», señaló.

El artista ha aprendido ha ser el centro de todas las miradas, y para ello se requiere cierta conexión y empatía con el pú-blico, algo que Smith multiplica con sus constantes agradeci-mientos y parlamentos con el público. Aunque en realidad no necesitaría hablar tanto. Cuan-do canta agranda su cuerpo, no sólo su voz, y ves otro, un titán capaz de levantar montañas. Otra vez el artista doble, ese niño pequeño con el corazón de un gigante.

Cuando se deshace de la ban-da, se apagan las luces, y se queda él solo y vulnerable, es cuando alcanza sus cotas más altas. De pequeño le dijeron que para cantar en público se ima-ginase a todos desnudo. Él lo

El artista demostró que dentro del pop soul vocal es todo un hito que recuerda a los grandes clásicos

consigue, al menos que la gente se sienta desnuda al escucharle. Aquí comenzó una tormenta de luces que dio paso a Smith en una tarima, elevado, para can-tar su visión de James Bond en «Writing `s on the wall», que le valió un Oscar.

El concierto no había hecho más que empezar, pero todos querían un poco más a este cantante, que invita a compar-

tir una ternura por todos los seres rotos y desplazados. Invi-ta a abrazar. En ese momento, «Money onmy mind» convirtió al Palau en una gran fi esta, y sólo necesitó estar sentado y darse golpes a lapierna. Aquí ya entramos en la segunda parte de un concierto que cerraría con «Too good at goodbyes», ante de «Stay with me» en los bises.

El 34 Festival Internacional de Poesía de Barcelona reunirá este miércoles en el Palau de la Música Catalana a cinco poetas internacionales en una impac-tante velada que refl exionará sobre la noción de ciudad y el espacio urbano como lugar con el que establecer nuevas dialé-cticas poéticas, y que contará con una coreografía de la bai-larina Marina Mascarell. Se-gún las dos directoras de esta edición, Àngels Gregori y Mi-reia Calafell, el festival dará a voz a cinco poetas que tratarán cuestiones como el desarraigo, el cuestionamiento de la identi-dad, el concepto de retorno, el

viaje y las migraciones desde la noción de ciudad.

En esta noche mágicapartici-parán la catalana Maria Cabre-ra, el palestino Najwan Da-rwish, la argentina Marta Ana Diz, la inglesa Hollie Mcnish y el polaco Adam Zagajewski, cuyas obras «establecen una dialéctica concreta con distin-tos territorios, especialmente en el caso de Darwish con Pa-lestina y de Zagajewski con Polonia», según las directoras del certamen.

Para Gregori y Calafell, el «magnetismo frágil y contun-dente» de la poesía de Cabrera, así como la contraposición y la nostalgia entre la ciudad de origen y la de destino que trata

L. R. - Barcelona

La ciudad y el espacio urbano protagonizan el Festival Internacional de Poesía de Barcelona en el Palau

la obra de Ana Diz, nacida en Buenos Aires y actualmente residente en Estados Unidos. Las directoras también remar-caron que la cuestión de la mi-gración y la multiculturalidad que aborda la poesía de Mcnish «refl exiona sobre las lenguas que habla una ciudad y a cuáles les da voz», además de pregun-tarse de quién es la calle y cuáles son los recorridos que las urbes permiten realizar a sus ciudadano.

De la obra de Darwish y Za-gajewski las directoras destaca-ron su potente denuncia políti-ca, tanto en el caso de Darwish, de quien aseguran que «escribe desde la herida para reivindi-car la libertad», algo que tam-

LA RAZÓN

El poeta polaco Adam Zagajewski

bién ocurre en el caso de Zaga-jewski.

Un poeta inspiradoDarwish aseguró ayer que siempre ha actuado como un historiador «que realiza un se-guimiento de las ciudades heri-das, viviendo colonizado por gente que día y noche trabaja para eliminar las huellas que vas dejando», reivindicando la poesía como la única ciudad posible. La velada contará con una coreografía diseñada por Marina Mascarell que «inten-tará mostrar la conexión entre danza y poesía», y que estará interpretada por las bailarinas Eli Cohen y Maud de la Purifi -cación.

5LA RAZÓN • Miércoles. 16 de mayo de 2018

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

CATALUÑA

14000

69601

Diario

311 CM² - 30%

8041 €

35

España

16 Mayo, 2018

P.9

De izquierda a derecha, de pie: ]~ngels Gregori, Marta Ana Diz, Maria Cabrera, Hollie McNish, AdamZagajewski y Najwan Darwish. Sentadas, Marina Mascarell y Mireial Calafell./PEP HERRERO

La ciudad, un poemaLa urbe como desarraigo o refugio, hilo del XXIV FestivalInternacional que cierra hoy en el Palau la Barcelona Poesia

CARLE8 GELI. BarcelonaLa ciudad como lugar de desa-rraigo, faltado de patria y vincu-los; o como identidad; o como lu-gar de huida y posterior retorno;o como refugio de un desplaza-miento; o como territorio de pre-guntas; o, mis sencillamente, co-mo encarnaci6n de un cansan-cio... Todas esas miradas o sensa-ciones sobre la urbe funcionancomo hilo conductor de los ver-sos de los cinco poetas que con-forman el cartel del ya XXIV Fes-tival Internacional de Poesia deBarcelona, que se celebra estanoche en el Palau de la Mflsica yque pone el broche final a Barce-lona Poesia, la semana dedicadaal gEnero organizada por el Con-sistorio, bajo la direcci6n de Mi-reia Calafell y Angels Gregori.

"La ciudad me produce unasensaciEn carcelaria: proyectodudas y desamparos en esa es-tructura externa, en ese paisajeexterior, queen cambio me sirvepara mirarme adentro’, se defi-nia ayer mismo Maria Cabrera(Girona, 1983), hoy voz clara-mente al alza: la autora de Laciutat cansada (2017, premio Car-les Biba) es ella misma rapsodade grupos como Vladivostok o E1PEsol FerEstec, mientras los Ma-nel o Silvia PErez Cruz hart musi-cado sus poemas.

Quizi porque naci6 en Bue-nos Aires (1942) y desde los pri-meras dictaduras militares fij6su residencia en EE UU, la argen-tina Marta Ana Diz prefiere (espe-ra estar haciendo, en realidad)pensar su vida "como extranje-da, no como exilio: es la condi-ci6n del arte set extranjero", sos-tiene, porque cree que "el hibito,la costumbre, se 1o come todo’,fagocitaci6n imposible si uno norive estable. "Me prenden dos otres palabras, un ritmo...", dice so-bre la genesis de su poesia (P/e-dros rosados); "poetisa de los fina-les perfectos", como la define

Las historiasnegligidas delbardo palestino

"La poesia es la dnica ciudadposible para un poeta", dicecon una sonrisa triste elpalestino nacido en 1978 enJerusalGn Najwan Darwis,poeta y periodista, con suobra (Nada rods qne perde~,No eres poeta en Granada...)traducida a mils de 20 idio-mas, quinto bardo invitadohoy al festival Internacionalde Poesia de Barcelona. Nopuede porter otto rostro: nohace ni 24 horas de la matan-za de m~is de medio centenarde compaWiotas por parte deIsrael tras las protestas pot eltraslado de la embajada judiaa JerusalEn. Ruinas, bombas,refugiados o expulsionespespuntean sus versos. "Haifao Jaffa ahora son colonias, nociudades; es una experienciasingular vivir colonizado...Los poetas buscamos histo-rias negligidas por los otros.Esas historias, el lenguaje yla geografia conforman laraz6n de ser de un poeta".

Francisco Brines, sobre la urbe1o tiene claro: "Nunca se puedevolver: la ciudad siempre es otraporque tfi eres otto; eso de volverqueda lindo para el tango".

Hollie McNish (Beading, Bei-no Unido, 1983) nunca ha vividoen una gran ciudad, pero su liri-ca recoge la vida en gueto o losquejas de sus compatriotas porla apertura de tiendas pot pa-quistanies o chinos o el impactode la publicidad: transita potella. "Escribir poes~a es mi for-ma de diario personal; no tengoun IExico extenso, mi poesia es

normal, simple, como s61o pue-de serlo cuando escribes para ti;cuando eso no guste, buscarEotro trabajo", asegura con un hi-lo de voz quien, en cambio, haobtenido en su pals, desmintiEn-dola, el prestigioso premio TedHughes por su libro de memoriapoEtica Nobody Told Me.

Danza, ruidos y votesSencilla tambiEn parece la poe-sia del polaco Adam Zagajewski(1945, Lw6w, hoy Ucrania), can-didato al Nobel. Pero es engafio-so: busca, como dicen Calafell yGregori, "el peso de la vida, qui-z/t porque ha perdido dos pa-trias, pero porfiaba pot una ter-cera, la poesia es su pais y suciudad". Un tiempo crey6, alprincipio, que "la poesia se basa-ba en la politica, pero era uncampo muy limitado y lo dejE;ahora he vuelto pot el lamenta-ble gobierno ultranacionalistaen el poder hoy en mi pais", dice.En cualquier caso, entiende lapoesia como "el arte de la contra-dicci6n, c6mo irboles o p~tjaros,la naturaleza, convive con la ur-be..., esa tensi6n entre mal y be-lleza, la crueldad cotidiana.., elsufrimiento no tiene fronteras...Mi mfixima ambici6n es no per-der los limites de esta contradic-ci6n", deja caer con ritmo lento,casi cansino, y mils de una vezcon los ojos cerrados, el autor deAsimetria.

"No querla trasponer un es-pectficulo sino crear uno propio,queria vet c6mo la ciudad escri-be el cuerpo, como esa marabun-ta de sonido y gente muchas ve-ces no deja olrte a ti mismo de-masiado bien", comenta MarinaMascarell, encargada de la direc-ci6n escEnica y de la coreografiadel Festival. Esta vez, parecen to-dos voces demasiado fuertes co-mo para que la ciudad puedaahogarlas.

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

CULTURA

95000

13953

Diario

713 CM² - 63%

6993 €

30

España

16 Mayo, 2018

P.10

40 LAVANGUARDIA C U L T U R A DIMECRES, 16MAIG 2018

SaberculminarLes Arts Florissants

Obra:Die Schöpfung (Haydn)Director:William ChristieSolistes: Sandrine Piau, soprano;Hugo Hymas, tenor, i Alex Ro-sen, baixLloc i data: Palau de laMúsica(14/V/2018)

JAUME RADIGALES

Amb la interpretació de DieSchöpfung (La Creació), l’oratorimés cèlebre i reeixit de Franz jo-seph Haydn, culmina WilliamChristie el cicle oratorial de Pa-lau 100, després de lloades inter-pretacions de la Missa en si me-nor de Bach i del Messies deHändel.La partitura haydniana, reves-

tidad’optimisme i d’un impuls vi-tal encomanadís i vigorós, és unapàgina de grans dificultats, tantper als solistes com per al cor il’orquestra.WilliamChristie, quetreballa amb el seu equip habitu-al, va exhibir el resultat d’una tas-ca minuciosa davant de Les ArtsFlorissants. I, si el passatge inicialdestinat al caos va patir algundesajust deixant sentir algunanota en fals, a partir de l’esclat lu-mínic subratllat pel cèlebre acorden do major les coses van anara més.La feina cohesionada de les

seccions orquestrals i el rendi-ment coral, especialment a la se-gona i tercera parts, van deixarempremta en la lectura d’aquestaSchöpfung que, a més, va aplegarun públic nombrós al Palau de laMúsica Catalana, lliurat a la cau-sa i amb ovacions generoses alconjunt francès.El capítol solístic va ser menys

llaminer, tot i la veu espúria de lasoprano Sandrine Piau, ex-cel·lent en totes les seves inter-vencions i amb les agilitats de lapart de l’arcàngel Gabriel moltben resoltes.Correcte va ser el te-norHugoHymas en la pell d’Uri-el i veu massa jove la del baixAlex Rosen com a Rafael iAdam.

CRÍT ICA DE CLÀSSICA

Poemesd’adolescència

Què li preocupa a un adolescent?Què vol dir nosaltres? Es pot fu-gir? Es poden comptar les estre-lles? Si algú no ens agrada li po-dem dir que és com “el wifi ambuna ratlleta”, “les vores de la piz-za que ningú no es menja”, “lamenstruació” o “la teletienda”?Tot això i moltes coses més ho

van performar ahir, a l’espai decreació de la Fabra iCoats, els na-nos que durant tot el curs han

preparat Orgull de classe / En re-sidència, creadors als instituts deBarcelona.Alumnes i docents dels insti-

tuts barcelonins de secundàriaJosep Comas i Solà, Narcís Mon-turiol i Milà i Fontanals, a càrrecd’Anna Pantinat, Martí Sales iMariaArnal, respectivament, vanpresentar el seu treball poètic,però també musical i de movi-ment. Canalla dels barris de Tri-nitat Vella, Montbau i el Ravalvan dialogar amb els poetes i vanfer les seves pròpies creacions.Ara sonava un xilòfon, ara un

theremin (un “instrument elec-tròfon que utilitza un sistema

d’ones hertzianes i té cinc octa-ves, en el qual el so es regula ambla mà mitjançant una antena ver-tical i una altra d’horitzontal”, se-gons definició del Termcat). En-cabat hi incorporaven un looper,

un aparell que repeteix la veu, lamultiplica i l’allarga.Ara feien una coreografia, ara

proclamaven el dia que van néi-xer i fins i tot feien cant coral ambles dates dels seus natalicis. “Una

experiència molt enriquidora”,en paraules dels poetes en cap,plena d’accents de tot elmón. Calremarcar que aquests tres insti-tuts tenen alumnes de famíliesarribades de tot arreu.El programa En Residència

busca precisament crear teixits icomplicitats, “a través de meto-dologies diverses, un corpus dejocs, melodies i textos, creats demanera compartida”, per presen-tar-los en aquest espectacle “in-sòlit i atrevit”, diu el fullet.A lanit va ser el tornde l’asturià

Rodrigo Cuevas, “el rei de l’elec-trocuplé”, que, expressant-se enbable i castellà, es va posar Elmundo por montera.Avui es tanca l’edició actual de

Barcelona Poesia amb el 34è Fes-tival Internacional de Poesia. AlPalau de laMúsica se sentiran lesveus de Maria Cabrera, NajwanDarwish, Marta Ana Diz, HollieMcNish, Adam Zagajewski i lacoreògrafaMarinaMascarell.

ANA JIMÉNEZ

Els alumnes van oferir música, performança i, sobretot, poesia

EL MIRADOR

Magí Camps

Fes la teva comanda a gourmetlavanguardia.como truca al 935 500 105

PACK EXCLUSIU

PERA TOTS ELS LECT

ORS

29€67€

VALORAT EN

ET PORTA DE VERMUT

AQUEST PACK INCLOU:

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

CULTURA

611000

106084

Diario

329 CM² - 29%

8526 €

40

España

16 Mayo, 2018

P.11

el e dDIMECRE DE MAI DEL Opinió

EL PERIÓDICO publi a opinions, r pli ues i suggeriments d inter s general. No es onsideraran les artes de m s de . ar ters amb espais , ue podran ser e tra tades. No es mantindr orrespond n ia o onta te tele ni sobre elles. i han de onstar nom, ognoms, DNI, pro essi , edat, domi ili i tel on. In orma i sobre prote i de dades entretots.elperiodi o. at

Q EIXES: Els le tors poden e pressar les se es uei es al diari o b al Consell de la In orma i de Catalun a CIC . Al CIC nom s uan onsiderin ue s han ulnerat els prin ipis re ollits en el Codi Deontol gi , pel tra tament ue donen els mit ans in ormatius sobre els di e

rents temes. Es poden adre ar al Consell de la In orma i de Catalun a tru ant al .

CS

L’èxit de ortnite Víctor Domingo al n ia

Fortnite, un videojoc que va aparèi-xer gairebé del no res i que avui dia fins i tot s’hi pot jugar de manera gratu ta ha captivat una majoria del sector am r És el joc al qual més ju-gadors dediquen el seu temps en l’actualitat. Estratègia, punteria i companyonia són algunes de les qualitats que el fan tan irresistible. I aquest grandiós mèrit pertany a Epic Games. Gràcies a l’enorme equip que hi ha darrere d’aquesta empresa i al seu constant desenvolu-pament podem comptar amb actua-litzacions pràcticament setmanals que ens fan disfrutar de nous contin-guts i modes de joc, i això el fa més addictiu. Haurem de continuar pen-dents de quines futures millores ens tindran preparades.

Resposta terrible Josep Gil

ar elona

Quin testimoni més esgarrifós el que es descriu a la carta a r ll . La frase a r ll o no i r r , és la resposta d’un responsable del centre davant l’explicació d’una víc-tima de b llyin respecte a la seva si-tuació d’assetjament. Es pot perme-tre una resposta així del responsable d’un centre escolar davant d’una si-tuació tan greu com la que es des-criu en aquesta carta Soc tècnic su-perior de prevenció i he sigut dele-gat sindical. He vist casos on la des-trossa física, moral i psíquica és gai-rebé total en una persona assetjada per b llyin o mobbin . I de vegades, alguns professors, pocs, col·laboren i assenyalen la víctima com si fos una diana objectiu i els directius ho ta-pen. S’ha de fer alguna cosa més que etzibar una resposta tan degradant com la que hem vist. Fins i tot en l’àmbit penal.

P SS S

Enyoran a aith Adams

Pamplona

Estimats professors, gràcies per en-coratjar-nos cada matí amb pulles i algun comentari irònic. Per donar-nos suport indirectament en la deci-sió de voler abandonar, en més d’una ocasió, per inútils i per no ser-vir per a res. Molts hem plorat de rà-bia, impotència i estrès per un siste-

osean Sobrino

S

a perdut la de ocr ciaQuim Torra serà el 131è presi-

dent de la Generalitat de Ca-talunya. Després de mesos

de desgovern, indecisió i dubte, el Parlament ja ha elegit el president de la Generalitat, i tots els que hem votat partits independentistes ens sentim estranys.

Possiblement, i després d’escol-tar el discurs d’investidura del se-nyor Torra, la majoria ens hem que-dat més tranquils, però això no ens treu que 948. 33 electors vam votar per tenir Puigdemont com a presi-dent, i que la resta de votants inde-pendentistes segurament volien restaurar un Govern que no hauria d’haver sigut expulsat mai de la ma-nera que ho va fer Rajoy amb el ver-

mocràcia, tot preparat amb la inter-venció de la Generalitat. Per tant, el primer que li demano al nou presi-dent, encara que ja ho ha promès, és que treballin per tornar a inves-tir Carles Puigdemont i que tota la gent que és a la presó torni a la seva vida normal. Tant de bo que aques-ta presidència serveixi perquè el 1 no faci més mal a les instituci-ons catalanes i a la gent que l’està patint.

gonyós 1 . Estic tranquil, però trist, perquè jo estimo el meu presi-dent, i amb tots els respectes envers el senyor Torra, el meu president és Carles Puigdemont.

La situació excepcional que ha viscut Catalunya es podia resoldre de dues maneres: o bé acatant i dei-xant que Madrid ens envi qui, què, com, quan i on, o bé frenant-ho tot fins que Puigdemont tornés a ser president, Junqueras vicepresident, Romeva, Turull..., i la llista comple-ta, o sigui, que es restaurés la demo-cràcia. Però sembla que hem elegit la primera. Ara, ja ho sabem: ame-naces, coaccions, més imputacions, més visites als jutges, més judicis polítics i més destrucció de la de-

ma que premia la memorització per sobre de l’aprenentatge. Si ets un alumne, ni se t’ocorri queixar-te, perquè un professor és una figura d’autoritat i sempre tenen la veritat absoluta. Desitjo tornar a aquells anys de primària en els quals els mestres es preocupaven per tu, s’im-plicaven en la seva feina, s’esforça-ven i s’entossudien que aprengues-sis com fos. Sobretot, t’emparaven de veritat. A mesura que vas crei-xent, t’adones que a molts profes-sors d’ES , batxillerat i universitat només els interessa una cosa: cobrar a final de mes. Gràcies per fer-nos sentir més incapaços del que creiem que som i per ensenyar-nos que la qualificació preval per sobre la com-prensió i la intenció.

S CS

Progrés social Claudia Ramírez Cerdan ola del all s

El pragmatisme inherent a l’avenç tecnològic sempre ha generat con-trovèrsies entre els que defensen el canvi i els que s’hi oposen. L’ampli desconeixement de les implicacions dels transgènics en matèria de salut, economia i societat el converteix en un tema candent i de fàcil especula-ció però, no seria aquesta falta de formació especialitzada raó per anar amb cautela a l’hora de mane-jar la informació ingent amb què ens bombardegen Més enllà dels pros i els contres, jo defenso l’ús dels transgènics com una potent eina per resoldre problemes ecològics i socials. Considero imprescindible una mediació entre els especialistes i el públic en general per arribar a una comprensió mútua i empren-dre solucions basades en interessos globals i no en fal·làcies ecologistes o mercantilistes.

P C

Dosis personalitzades rancisca Aranzana

Col legi de arma uti s de CN

En resposta a la carta Do i r onalia , volem aclarir que és compe-

tència del farmacèutic d’oficina de farmàcia proporcionar Sistemes Personalitzats de Dosificació (SPD) i facilitar al pacient el seguiment de la medicació per assegurar-ne la se-va eficàcia i seguretat. Així ho recull l’article 8 de la llei de garanties i ús racional dels medicaments i pro-ductes sanitaris. Els farmacèutics són experts en el medicament i es-tan capacitats per fer-ho. A la pro-víncia de Barcelona, uns 3. 4 han fet la formació acreditada per oferir el servei.

l s anel am re

ost no e representaSenyor Torra, vostè no em re-

presenta, perquè encara que em considero un demòcra-

ta, vostè no es mereix ser represen-tant de res ni de ningú. Vostè és una estafa més del desastrós procés que van començar uns altres esta-fadors. I qui li escriu va ser tota la vida un convergent que va quedar orfe de partit després del paperot de la refundació; que es va deixar l’ànima advertint contra la sub-missió als antisistema de la C P.

n d’aquells que van votar per úl-tim cop, després de no tremolar-nos la veu a l’hora de repudiar els Pujol, el a Pala i el 3 , amb una gran resignació el senyor Mas, que també ens va estafar i es va sotme-tre a la C P, deixant-nos com a pre-

No em representa ni vostè ni els que es creuen déus per decidir amb quants diners ha de sobreviure un pensionista i permeten que s’escla-vitzin treballadors. No em repre-senten els morats, ni els vermells, ni els taronges ni els blaus. Només em representa l’esperança que un dia la societat es deixi d’odi, enten-guem que només acceptant la dife-rència com una cosa enriquidora podrem evitar que en aquest país acabi de passar el que ja passa en alguns pa sos europeus.

sident el senyor Puigdemont. No, vostè no em representa ni a

mi ni als milers de persones que vam haver d’apartar-nos per no ser impregnats per l’olor de l’odi, sub-missió i insensatesa que va comen-çar a desprendre el famós procés. No, no em representa, però no faci conjectures, tampoc no em repre-senten els polítics incendiaris com García Albiol; ni els que van enaltir els policies que van venir a pegar a ciutadans perillosament armats; ni els policies violents que van obeir les ordres infames d’algú que no és mi-llor que vostè; ni els que no accepten la democràcia i es pensen que es pot utilitzar la justícia per ficar a la pre-só uns polítics i deixar fora familiars de la reialesa i altres polítics.

ara rande

sties a er on idesJo em sentia catalana i ara, em

sobrevé un gran dubte. Si els meus pares són tots dos lleone-

sos i, per tant de sang espanyola, i a més jo vaig néixer a Lleó tot i arri-bar a Catalunya amb tan sols 9 me-sos , en quin moment tindré la transmutació a bèstia, ja que soc pu-ra sang espanyola

Em preocupa, la veritat, que per-què els meus pares no haguessin si-gut més previsors i s’haguessin afa-nyat més en el trasllat a Barcelona no pogués traspassar la frontera mà-gica de Catalunya que m’hauria cu-rat de la transformació i així immu-nitzar-me del que em pot comportar ser espanyola i catalana, una cosa que sembla que una ja no pot sentir.

sempre n’hi haurà per tot arreu, si-nó pel meu Molt Honorable Presi-dent) proposo un exercici, sobretot per als i les independentistes amb ascendents espanyols: Convido aquells que tinguin pares, mares, avis, àvies, oncles, ties, amigues i amics espanyols, que els mirin als ulls. Segurament no veuran la bès-tia, però sí que veuran com la parau-la vergonya torna al seu diccionari habitual.

Ja tenia el problema de no posseir el gen independentista que evita la vio-lència de manera inherent i, per tant, estic en risc per no ser-ho (ja se sap que les espanyoles o catalanes-es-panyoles r tendeixen a la violèn-cia, a l’espoli o al que sigui). A més, estic marcada, ja que encara que em sembla desproporcionada la situa-ció dels polítics catalans presos (i en especial la d’ riol Junqueras, que m’ha semblat sempre una bona per-sona amb majúscules) no porto llaç, la meva llengua habitual és el caste-llà i no soc independentista. Tot això és un horror.

Ara ja sense la ironia que actual-ment sembla que és l’excusa per in-sultar (no per uns eixelebrats, que

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

OPINION

416000

72662

Diario

160 CM² - 15%

3013 €

10

España

16 Mayo, 2018

P.12