Taula d'Entitats del Tercer Sector Social de …sobreesforç econòmic a l’habitatge. Europa, 2007-2012. GESTIÓ DE PARCS D’HABITATGE DE LLOGUER SOCIAL 7 i 8 d’octubre de 2014

Crisi i habitatge

Jordi Bosch [email protected]

GESTIÓ DE PARCS D’HABITATGE DE LLOGUER SOCIAL7 i 8 d’octubre de 2014Crisi i habitatge


1a PART: LA RELACIÓ ENTRE LA CRISI ECONÒMICA I L’HA BITATGE

� Els actors del sistema d’habitatge en la formació d e la bombolla

� La relació entre Estat de benestar, el sistema d’ha bitatge i l’exclusió residencial

� Característiques i conseqüències del model econòmic pre-crisi

2a PART: L’EXCLUSIÓ RESIDENCIAL A CATALUNYA I ESPAN YA DES D’UNA PERSPECTIVA EUROPEA

� Esforç i sobreesforç econòmic a l’habitatge� Endarreriments en el pagament del lloguer o l’hipot eca� La pobresa energètica

3a PART: IMPACTE DE LA CRISI EN LA POLÍTICA D’HABIT ATGE

� Els ajuts al pagament del lloguer� El parc de lloguer social

CONCLUSIONS


Els actors del sistema d’habitatge en la formació d e la bombollaSistema d’habitatge com a resultat de la interacció del mercat residencial i de la política d’habitatge

Augment de la demanda: d’inversió, per formació de llars (immigració, emancipació baby boom, nous tipus)

EL

ME

RC

ATR

ES

IDE

NC

IAL

EL SECTOR PÚBLICLA POLÍTICA D’HABITATGE I DEMÉS POLÍTIQUES RELACION ADES

LA OFERTA

• reducció del paper de l’Estat (ideologia neoliberal)• reducció de la despesa pública en política d’habitatge• reducció / privatització del parc de lloguer social• foment de l’accés a la propietat (fiscal, formes de tinença, etc.)• desregulació del sistema financer i manca de control en el

sistema bancari (productes hipotecaris e inversió a la promoció)• liberalització del sòl

Augment de l’oferta: fortes expectatives de guanys, excés de finançament,

SISTEMA FINANCER

LA DEMANDA

• Excés de liquiditat• Caiguda tipus d’interès• Augment dels riscos


La relació entre Estat de benestar, sistema d’habit atge i exclusió

• Aspectes físics: deficiències constructives, sobreocupació, infrahabitatge,• Aspectes econòmics: sobreendeutament, pobresa energètica, exclusió del

mercat • Aspectes legals: precarietat en la tinença, amenaça de desnonament, • Aspectes d’exclusió múltiple: les persones sense llar i sense sostre

TIPUS I ABAST DE L’EXCLUSIÓ RESIDENCIAL

SISTEMA D’HABITATGE• Mercat residencial• Política d’habitatge

ESTAT DEL BENESTAR• Polítiques socials,

fiscals, laborals, etc.

• Tipus i abast de les desigualtats i de la pobresa

• Tipus de mercat laboral

CO

NT

EX

T

MA

CR

OE

CO

NÒ

MIC

Con

junt

ural

i es

truc

tura

l

FACTORS

INDIVIDUALS


Característiques del model pre-crisis• Augment activitat constructora i del consum de sòl • augment dels preus de l’habitatge• expansió exclusió residencial (motius econòmics)• expansió habitatge en propietat• augment del endeutament de los llars• augment de palanquejament del sistema financer• dependència de l’economia al sector residencial• desequilibri de los sectors productius• impossibilitat d’implementar mesures anticícliques

Conseqüències de la fi del model: l’esclat de la bo mbollaMERCAT RESIDENCIAL SOCIALS POLÍTICA D’HABITATGE

• Augment de l’estoc d’habitatges en oferta

• Caiguda de la demanda • Caiguda de l’oferta• Caiguda dels preus• Manca de liquiditat i crèdit

• Augment de l’esforç econòmic de les llars

• Augment de l’exclusió residencial (pobresa energètica, llars en sobreesforç, els desnonaments, etc.) i de les necessitats/ajuts

• Reducció despesa pública• Privatització lloguer social• Pressió fiscal sobre la propietat i

l’habitatge social• Formes alternatives finançament

i gestió parc social• Formes alternatives tinença

2a PART: L’EXCLUSIÓ RESIDENCIAL A

CATALUNYA I ESPANYA DES D’UNA PERSPECTIVA EUROPEA

Esforç i sobreesforç econòmic a l’habitatgeEndarreriments pagament lloguer/ hipoteca

La pobresa energètica



Font: (Catalunya) Secretaria d'Habitatge i Millora Urbana, a partir del treball de camp realitzat per TECNIGRAMA fins l'any 2007, per l'Instituto APOLDA entre 2008 i 2011 i BCF Consultors l'any 2012 (preu mitjà de l’habitatge d’obra nova); (resta) OECD (2013).

Evolució dels preus dels habitatges en termes nomin als a Catalunya i determinats països d’Europa, 2000-2012 (preus any 2 000=base 100)

80

100

120

140

160

180

200

220

240

260

280

30020

00

2001

2002

2003

2004

2005

2006

2007

2008

2009

2010

2011

2012

FrançaSuècia

Irlanda

HolandaDinamarcaItàliaFinlàndia

Regne Unit

Catalunya

Alemanya

Espanya

Deute residencial hipotecari en percentatge del PIB, Europa 2011 HYPOSTAT

ENDEUTAMENTHIPOTECARI

5,5011,7013,0014,50

17,8019,3019,6022,5022,90

27,8030,00

36,4036,70

42,4042,7045,2045,3047,2047,30

62,1066,60

71,3078,10

83,5083,70

100,90106,20

0,00 20,00 40,00 60,00 80,00 100,00 120,00

RomaniaBulgaria

Czech RepublicSloveniaSlovakia

LithuaniaPoland

HungaryItaly

AustriaLatvia

GreeceEstoniaFranceFinland

MaltaGermanyBelgium

LuxembourgSpain

PortugalCyprus

SwedenIreland

UKDenmark

Netherlands

Increment del deute residencial hipotecari en percentatge del PIB durant el període 2002-2011 (excepte Romania, 2004-2011) HYPOSTAT

ENDEUTAMENTHIPOTECARI

Alemanya-7,95

1111,111,412,913,713,9

16,217,117,919,419,619,720,321,622,322,8

25,62626,126,226,9

29,131,6

47,363,5

-15 0 15 30 45 60 75

RomaniaBulgària

Republica TxecaAustria

ItàliaEslovàquia

EslovèniaPolòniaLituàniaHongriaBèlgica

LuxemburgFrança

PortugalRegne Unit

FinlàndiaGrèciaMalta

HolandaLetònia

EspanyaDinamarca

EstòniaSuèciaIrlanda

Xipre

10,911,9

13,814,5

15,716,717,117,317,518,118,119,019,820,420,821,321,821,822,322,522,522,523,0

25,325,5

28,328,529,1

31,932,3

0,0 5,0 10,0 15,0 20,0 25,0 30,0 35,0

MaltaXipre

LuxemburgRomania

EslovèniaPortugal

ItàliaIrlanda

FinlàndiaFrançaÀustriaEstònia

EspanyaEslovàquia

BulgàriaBèlgicaLituàniaSuècia

PolòniaUnió Europea (27 països)

República TxecaLetònia

Unió Europea (15 països)Hongria

CatalunyaAlemanya

Regne UnitHolanda

DinamarcaGrècia

Percentatge dels costos de l’habitatge sobre el total d’ingressos disponibles de la llar, Catalunya i Europa, 2011

ESFORÇ ECONÒMIC

Percentatge dels costos del lloguer sobre el total d’ingressos disponibles de la llar, Catalunya i Europa, 2011 5,2

10,312,5

14,314,7

16,417,518,619,319,8

21,422,122,522,923,123,224,124,724,925,726,126,426,7

29,029,030,130,130,931,6

35,3

0,0 10,0 20,0 30,0 40,0

MaltaLetònia

EslovàquiaEslovènia

BulgàriaHongriaPortugalPolòniaEstòniaÀustriaIrlanda

AlemanyaLituàniaFrança

XipreLuxemburg

ItàliaUnió Europea (27 països)Unió Europea (15 països)

HolandaRomania

República TxecaBèlgicaGrècia

FinlàndiaDinamarca

SuèciaRegne Unit

EspanyaCatalunya

ESFORÇ ECONÒMIC


ESFORÇ ECONÒMIC. Percentatge dels costos de l’habit atge sobre el total d’ingressos disponibles de la llar segons quintil d e renda disponible total de la llar, total llars de Catalunya, 2011

57,4

32,5

24,0

19,7

13,8

0,0 10,0 20,0 30,0 40,0 50,0 60,0

1er quintil

2n quintil

3er quintil

4rt quintil

5e quintil

Font: Idescat i IERMB, Enquesta de condicions de vida i hàbits de la població, 2011.

10,710,5

10,1

11,0

11,6 11,2

9,9 10,1

10,3

11,2

12,1

11,0

12,9

11,7

9,5

10,2

9,8

11,9

8,0

9,0

10,0

11,0

12,0

13,0

14,0

2007 2008 2009 2010 2011 2012

SOBREESFORÇ ECONÒMIC. Percentatge de població en si tuació de sobreesforç econòmic a l’habitatge. Europa, 2007-20 12.


Font: EU SILC

UE-15

UE-27

Nous estats membres (12)

UE-15

UE-27

Percentatge de població que viu en llars que destinen més d’un 40% dels ingressos disponibles a satisfer les despeses de l’habitatge, Catalunya i Europa, 2011

SOBREESFORÇECONÒMIC

2,83,1

4,24,44,74,85,3

6,17,27,47,98,48,48,7

9,59,910,210,611,111,511,811,912,112,6

14,516,116,316,4

19,924,2

0,0 5,0 10,0 15,0 20,0 25,0

MaltaXipre

LuxemburgFinlàndia

EslovèniaÀustriaFrançaIrlanda

PortugalEstòniaSuècia

ItàliaEslovàquia

BulgàriaRepública Txeca

RomaniaPolòniaBèlgicaLituània


Unió Europea (15 països)Espanya

LetòniaHolanda

AlemanyaCatalunya

Regne UnitDinamarca

Grècia

Font: EU SILC

SOBREESFORÇ ECONÒMIC. Variació del percentatge de població en situació de sobreesforç econòmic a l’habitatge. Europa, 2007-2012.

0%1%3%4%4%

9%12%13%

24%26%

30%36%

52%72%

85%94%

109%113%

0% 20% 40% 60% 80% 100% 120%

PolandUnited Kingdom

ItalyMalta

SloveniaBelgiumPortugal

LatviaHungary

LuxembourgAustria

DenmarkEstonia

SpainLithuania

CyprusGreeceIreland

-25%-21%

-14%-10%

-9%-4%-4%-3%

-40% -20% 0%

NorwayNetherlandsIcelandRomaniaFranceFinlandSwedenCzech Republic


SOBREESFORÇ ECONÒMIC. Percentatge de llars en situa ció de sobreesforç econòmic a l’habitatge (incloent el cos t de l’amortització en el total de despeses) segons quintil de renda dispo nible total de la llar, llars de Catalunya, 2011


57,1%

34,9%

16,5%

6,2%

1,4%

0,0% 10,0% 20,0% 30,0% 40,0% 50,0% 60,0%

1er quintil

2n quintil

3er quintil

4rt quintil

5e quintil


SOBREESFORÇ ECONÒMIC. Percentatge de llars en situa ció de sobreesforç econòmic a l’habitatge (incloent el cos t de l’amortització en el total de despeses) segons tram de despesa total de l’habitatge, total llars de Catalunya, 2011


2,6%

5,5%

17,0%

32,0%

44,0%

0,0% 10,0% 20,0% 30,0% 40,0% 50,0%

Fins a 150€

De 151 a 300€

De 301 a 450€

De 451 a 600€

Més de 600€

Percentatge de població que s’ha endarrerit algun cop en el pagament de l’hipoteca o el lloguer durant els 12 mesos anteriors enquesta, Catalunya i Europa, 2011

ENDARRERIMENTS

0,61,41,51,51,61,7

2,22,32,42,5

3,03,4

3,83,93,93,94,0

4,64,84,95,1

5,65,7

6,36,4

7,08,2

11,011,6

0,0 2,0 4,0 6,0 8,0 10,0 12,0

RomaniaBulgària

MaltaPolòniaLituània

LuxemburgSuècia

EstòniaAlemanya

DinamarcaHolanda

EslovèniaRepública Txeca

BèlgicaEspanya

ÀustriaUnió Europea (27 països)

EslovàquiaFinlàndia

Regne UnitItàlia

FrançaPortugal

XipreHongriaLetònia

CatalunyaGrèciaIrlanda


ENDARRERIMENTS. Percentatge de llars que s’han enda rrerit algun cop en el pagament de la quota del lloguer o de la hipo teca de l’habitatge durant els 12 mesos anteriors enquesta segons quint il de renda disponible total de la llar, total llars de Catalun ya 2011.


11,3%

7,0%

5,7%

4,6%

4,6%

0,0% 2,0% 4,0% 6,0% 8,0% 10,0% 12,0%

1er quintil

2n quintil

3er quintil

4rt quintil

5è quintil

Percentatge de població que no pot mantenir el seu habitatge a una temperatura adequada a l’hivern per motius econòmics, Catalunya i Europa, 2011

POBRESA ENERGÈTICA

0,91,61,61,82,62,63,04,35,25,45,96,06,46,56,87,1

9,811,712,713,6

15,717,618,018,6

22,626,626,8

36,246,3

0,0 10,0 20,0 30,0 40,0 50,0

LuxemburgHolanda

SuèciaFinlàndia

DinamarcaÀustriaEstònia

EslovàquiaAlemanyaEslovèniaEspanya

FrançaRepública Txeca

Regne UnitIrlandaBèlgica


CatalunyaPolònia

RomaniaMaltaItàlia

GrèciaLetònia

XiprePortugalLituàniaBulgària

Variació del preu de l’electricitat (en euros KWh) d’ús domèstic, Europa, 2007-2013

POBRESA ENERGÈTICAPREU ENERGIA

-14,8%-9,7%

-5,3%-4,8%

4,1%4,1%4,2%7,1%9,3%11,1%

17,3%22,2%24,9%25,7%28,8%

32,2%32,7%33,2%34,6%

39,1%41,0%

56,5%71,8%72,0%74,5%77,0%

93,5%95,5%

-30,0% -10,0% 10,0% 30,0% 50,0% 70,0% 90,0%

PortugalItàlia

LuxemburgHolanda

RomaniaHongria

AlemanyaEslovàquia

FrançaDinamarca

Unió Europea (27 països)PolòniaSuècia

FinlàndiaBèlgica

Regne UnitEslovènia

IrlandaÀustria

República TxecaBulgàriaEstònia

MaltaLituània

EspanyaGrècia

XipreLetònia


POBRESA ENERGÈTICA. Percentatge de llars que no pod en mantenir el seu habitatge a una temperatura adequada a l’hivern per motius econòmics segons quintil de renda disponible total de la llar, total llars de Catalunya, 2011


17,4%

14,6%

12,4%

9,2%

9,0%

0,0% 5,0% 10,0% 15,0% 20,0%

1er quintil

2n quintil

3er quintil

4rt quintil

5è quintil

It ranks the European housing systems according their economic features of their housing systems that impact upon resident’s health. It has been constructed from the following variables:� Mean of share of population of 1st and 2nd quintile living in

households where the total housing costs ('net' of housing allowances) represent more than 40 % of disposable income ('net' of housing allowances). Source: EU SILC. Period: 2007-2010 (except Germany: 2010). This variable includes the housing benefit system and the impact of social rented sector on affordability but it does not consider the repayment of mortgage (only interests).

� Mean of share of total population living in househo lds unable to afford to keep their home adequately warm . Source: EU SILC. Period: 2007-2010.

� Mean of share of total population living in househo lds that have been in arrears on mortgage or rent payments in last 12 months . Source: EU SILC. Period: 2007-2010.

� Residential Mortgage Debt to GDP ratio . Source: HYPOSTAT, 2010.

Index of impact of housing economic dimension (IHED )IHED Index= [[[[(var1/SDvar1)+(var2/SDvar2)+(var3/SDvar3)+(var4/SDv ar4)]]]] / SD IHED

1,511,601,711,73

2,052,222,242,272,30

2,612,772,802,892,922,952,953,00

3,343,503,573,59

3,813,873,97

4,164,29

4,474,81

5,34

0,00 1,00 2,00 3,00 4,00 5,00 6,00

SloveniaLuxembourg

MaltaEstoniaAustria

LithuaniaPoland

Czech RepublicFinland

ItalySlovakiaRomaniaGermany

FranceSwedenBelgiumHungary

LatviaNorwayCyprusIreland

NetherlandsSpain

PortugalDenmark

United KingdomBulgariaIcelandGreece

Index of impact of housing material dimension (IHMD Index).

3a PART: IMPACTE DE LA CRISI EN LA

POLÍTICA D’HABITATGE Els ajuts al pagament del lloguer

El parc de lloguer social


0,000,000,000,000,000,010,030,060,070,080,100,110,110,130,14

0,170,19

0,260,26

0,350,38

0,410,42

0,460,570,58

0,650,70

0,861,49

0 0,2 0,4 0,6 0,8 1 1,2 1,4 1,6

LithuaniaPortugalBulgariaSloveniaRomania

ItalySlovakiaEstonia

BelgiumCzech Republic

LatviaAustriaPoland

LuxembourgSwitzerland

NorwaySpainMalta

IcelandFinland

NetherlandsIreland

GermanyCyprus

HungaryGreece

SwedenDenmark

FranceUnited Kingdom

Mean 1995-2009 Percentage of GDP General Government Social Protection benefits, All Schemes, Housing

Règim de tinença del parc d’habitatges, Catalunya i Europa, 2011

POLÍTICAD’HABITATGE

32,023,019,018,018,017,017,016,010,08,77,06,05,35,04,03,73,13,03,02,62,32,02,01,00,90,40,00,0

0% 20% 40% 60% 80% 100%

HolandaÀustria

DinamarcaSuècia

Regne UnitFrança

República TxecaFinlàndia

PolòniaIrlandaBèlgica

MaltaItàlia

AlemanyaEslovènia

HongriaBulgàriaPortugalLituània

EslovàquiaRomania

LuxemburgEspanyaEstònia

CatalunyaLetònia

XipreGrècia

Propietat

Altres

Lloguer privat

Cooperativesd'habitatge

Lloguer social

14,6 14,614,2

12,011,7

11,0

13,413,9 13,8 12,4 12,3

11,5

18,1

16,7

15,6

10,69,2 8,9

8,0

10,0

12,0

14,0

16,0

18,0

20,0

2007 2008 2009 2010 2011 2012

POLÍTICA D’HABITATGE. Percentatge de població que v iu en un habitatge social. Europa, 2007-2012.


Font: EU SILC

UE-15

UE-27

Nous estats membres (12)

Font: EU SILC

-69%-61%

-29%-25%

-22%-16%

-13%-10%

-9%-9%

-5%-5%-4%-3%

-80% -60% -40% -20% 0%

Czech RepublicPolandLithuaniaHungaryLuxembourgMaltaItalyRomaniaPortugalGreeceFinlandUnited KingdomCyprusSpain

6%7%8%

12%14%

20%23%

36%39%

65%

0% 20% 40% 60% 80%

SlovakiaNorwayBelgiumBulgaria

IrelandLatvia

IcelandAustria

SloveniaEstonia

Variació del percentatge de població que viu en

un habitatge social. Europa, 2007-2012

(excepte UK 2007-2011)

8,9% →14,7%

20,7% →7%

35% →14,5%

13% →18%

12,1% →16,4%

7,9% →9,7%

8,9% →10,7%

13,2% →15%

Percentatge de població que rep ajuts públics per al pagament del cost del seu habitatge, Catalunya i Europa, 2011


0,00,0%0,3%0,6%0,7%0,7%0,8%

1,5%2,1%2,2%2,4%2,5%2,6%

3,8%4,1%

6,4%7,0%

7,8%8,5%

11,6%12,9%13,4%

14,7%15,1%

16,7% 23,3%

0,0 0,1 0,1 0,2 0,2 0,3

RomaniaBulgària

EslovàquiaEslovènia

GrèciaBèlgica

CatalunyaEspanyaEstòniaPolònia

ItàliaTxèquiaLituània

XipreÀustria

PortugalLetòniaHongriaSuècia

Regne UnitHolanda

LuxemburgDinamarca

MaltaFinlàndia

França

-100%-100%-100%-100%-100%-100%-100%

-60%-40%

-36%-32%

-26%-19%

-10%-1%

-100% -80% -60% -40% -20% 0%

BulgariaCyprusSpainPortugalSloveniaSlovak RepublicGreeceHungaryFranceNederlandSwedenNorwayEstoniaUnited KingdomPoland

26% →16%

11% →7%

Variació del percentatge de població que rep ajuts públics per al pagament del cost del seu habitatge, Europa, 2008-2012


0%0%4%8%11%

30%46%

60%66%

76%195%

279%

0% 50% 100% 150% 200% 250% 300%

RomaniaDenmarkLithuania

MaltaFinland

GermanyItalia

AustriaIceland

Czech RepublicLuxembourg

Latvia7% →21%

3,3% →6%

36% →60%

5,2% →8%

10% →7%


CONCLUSIONS: Catalunya (I)• El sistema d’habitatge català presenta els trets característics dels sistemes

d’habitatge del països del sud d’Europa amb un model d’Estat del benestar mediterrani com, per exemple, Itàlia, Grècia, o Portugal (elevat pes de la propietat en detriment del lloguer, escàs desenvolupament de la política d’habitatge, elevada incidència de la pobresa energètica).

• A més, el sistema d’habitatge català pertanyeria, juntament amb Irlanda, Regne Unit, Holanda i Dinamarca, al grup de sistemes en situació de post-bombolla. En aquests, malgrat el preu de l’habitatge en el mercat estigui està baixant, les llars realitzen un elevat esforç econòmic per cobrir les despeses de l’habitatge, el percentatge de llars propietàries amb pagaments pendents és molt gran, i moltes es troben en una situació de sobreesforç econòmic, ja sigui pel retorn de la’ hipoteca o pel pagament del lloguer.


CONCLUSIONS: Catalunya (II)• El resultat d’aquesta combinació de bombolla immobiliària i mínima

política d’habitatge (lligat a una debilitat estructural del EB) ha estat demolidora . Des de l’esclat de la crisi, el nombre de llars amb greus dificultats econòmiques per cobrir els costos de l’habitatge ha crescut exponencialment. Tots els indicadors d’accessibilitat econòmica de l’ECVHP 2011 confirmen aquesta situació. En comparació amb el conjunt de països de la Unió Europea, les llars catalanes que viuen en règim de lloguer són les que han de destinar un major percentatge dels seus ingressos a pagar l’habitatge. Així mateix, la incidència d’endarreriments en el pagament de la hipoteca o el lloguer, o la taxa d’esforç econòmic o el percentatge de llars en situació de sobreesforç per raó de l’habitatge també es situen entre les més elevades de la UE-27. De fet, si analitzem conjuntament tots els indicadors d’accessibilitat econòmica i els de política d’habitatge, la crisi d’accessibilitat a l’habitatge de Catalunya és força més greu que la del conjunt d’Espanya i només és equiparable en el conjunt de la Unió Europea a la de Grècia.


CONCLUSIONS: Europa • Augment de la població en situació de sobreesforç e conòmic, sobretot a

partir de 2009 en el conjunt de la UE, especialment en aquells països que van patir bombolles immobiliàries (correlació entre endeutament hipotecari, augment de preus i elevat esforç i sobreesforç econòmic), i en aquelles economies nacionals que van necessitar rescats i van aplicar fortes polítiques d’austeritat pressupostària.

• Reducció generalitzada del pes del lloguer social (amb algunes excepcions significatives com Eslovènia, Àustria, Islàndia o Irlanda).

• Reducció generalitzada de la població que reps ajuts al pagament del cost de l’habitatge, dràstica en determinats països mediterranis i de l’est que tenien un sistema d’ajuts molt feble, i quantitativament molt important en certs països com França, Holanda, Suècia o Noruega.

• Ràpida i profunda transformació dels sistemes d’hab itatge europeus, fet que provoca la inaplicabilitat de la major part de les classificacions tradicionals (segons EB, segons lloguer-Kemeny, segons grup destinatari, etc.).


CONCLUSIONS: • La crisi ha provocat un canvi de paradigma . Durant la fase expansiva, el

principal problema era l’augment del preu i, per tant, l’eixamplament de la demanda exclosa del mercat, però, amb la crisi ha agafat una dimensió diferent. Arran de l’augment de l’atur i de l’elevat nivell d’endeutament de les famílies, el principal problema és la creixent incapacitat de moltes llars per satisfer el cost del seu habitatge . Tot plegat ha reforçat l’habitatge com un eix de desigualtat social . En bona lògica, aquest canvi de paradigma hauria de tenir resposta en un enfocament diferent de la política d’habitatge ja que, sense mesures legislatives i econòmiques coherents amb la magnitud de l’exclusió residencial d’avui, és molt probable que aquesta crisi residencial evolucioni cap a una fractura social de tipus estructural que romangui més enllà de la pròpia crisi econòmica.

• La crisi llatinoamericana del deute dels anys 80 i la situació actual de la UE: “la llatinoamericanització d’Europa ”. La política d’habitatge sense Estat. La cooperació, la participació, la mobilització i participació política, l’autogestió, etc. El paper del TERCER SECTOR en aquest nou marc .

Documents

Taula d'Entitats del Tercer Sector Social de …sobreesforç econòmic a l’habitatge. Europa, 2007-2012. GESTIÓ DE PARCS D’HABITATGE DE LLOGUER SOCIAL 7 i 8 d’octubre de 2014