TAULA RODONA DEL PRIMER SIMPOSI SOBRE EL MONAQUISME CISCTERCENC

(9 de juliol de 2005)

M . VICTÒRIA MORA. Moderadora

Bona tarda, iniciem, en aquesta sessió, l'acte final d'aquest curs-simposi, celebrat a Santes Creus sobre el monaquisme cistercenc, realitzant una taula rodona, els membres de la qual encetaran u n tema i esperem, cle tots els as­sistents, la col·laboració per parlar a favor o en contra de cadascun dels temes que tractarem.

Durant tot el dia, en totes les ponències , magnífiques algunes d'elles, hem sentit parlar de tota la història i art del monaquisme cistercenc, principalment la seva implantació en el territori , el poder dels monestirs i l 'arquitectura dels edificis monàstics, tant femenins c o m masculins. Ens h e m deixat a lgun tema del qual no n 'hem parlat. Potser serà tema d 'un altre curs-simposi, c o m era la vida interior dins del monestir.

Però ara, el que vo lem, és deixar el passat i aprofitant l'esperit del lloc o n ens t robem, v o l e m parlar del present i del futur. Per això, c o m p t e m amb la presència de d o m Alexandre Masoliver, mon jo de Poblet, que ens parlarà sobre l 'espiritualitat i la projecció del monacat, és a dir, segons la seva pròpia experiència.

Gom a Centre d'Estudis, dedicats al monaquisme, pr incipalment cistercenc, al monestir de Santes Creus i els seus voltants, Pilar Vives ens parlarà una mica cle la tasca que h e m fet a l ' A r x i u Bibliogràfic de Santes Creus, des de la seva fundació l 'any 1947 fins ara.

Molts d'aquests edificis, monestirs, ara f o r m e n part d 'un pat r imoni que ha perdut la raó de la seva existència, molts dels monestirs no estan habitats, i per tant, s'han convertit una mica en patr imoni del poble , gestionat per alguna institució. Marina Miquel , representant del Museu d'Història de Catalunya, ens parlarà de la salvaguarda i protecció del patr imoni .

D'altra banda, entre tots h e m buscat diferents maneres cle parlar, d'estimar, d'estudiar, de divulgar els nostres monestirs, malgrat que només h i ha presents tres monjos, però ten im u n esperit mol t proper en els edificis i la història de

193

TAULA R O D O N A DEL PRIMER SIMPOSI SOBRE EL M O N A Q U I S M E CISTERCENC

llocs c o m aquest o n estem avui . Tres comarques es v a n unir per promocionar turísticament els monestirs que estaven en cadascuna d'elles. D'aquí va néixer la Ruta del Cister, de la qual ens en parlarà el seu gerent, el senyor Modest Corbella.

U n altre dels aspectes que v o l e m ressaltar de l present i del futur dels m o ­nestirs, és l'aspecte didàctic. En Josep Baluja i els seus col·laboradors han encetat, des de fa temps, una interessant experiència sobre els camps d'aprenentatge dels monestirs de l Cister. Ens parlarà del tema i ens en mostrarà imatges.

Finalment, el doctor Cristòfol Trepat intentarà fer-nos partícips d ' u n fet que t o t h o m rep de diferent manera, que és la inspiració. La inspiració que ens colpeix centres c o m aquest monestir que visitem, que v e i e m o que v i v i m .

PARE ALEXANDRE MASOLIVER

N o entro en debat sobre si h i ha, o no h i ha, una espiritualitat cistercenca diferent a la benedictina. Simplement, diré això: alguns autors cistercencs de l 'espiritualitat, en la mesura que siguin fidels a l 'espiritualitat plenament cister­cenca, subratllen certs punts:

• Primer, el culte a la Regla de Sant Benet.

• En segon lloc, l 'amor i la recerca de la soledat (heremuni) c o m a quadre o n cal dur a terme o cal viure aquesta Regla Benedictina. Soledat que ha de servir al repòs contemplat iu del monjo .

• I tercer, l 'amor del Crist per tal d'ésser pobres amb el Crist pobre . A v u i en dia se subratlla, sobretot, la humanitat del Crist.

Si ens preguntem el cont ingut essencial de l 'ensenyament dels autors espirituals cistercencs (Sant Bernat, e t c ) , marquen sempre aquests punts :

• Primer, l'ensenyament sobre l'ànima humana, en podríem dir l 'antropologia cistercenca. L'ha tractada, darrerament, d'una manera excel·lent l'italià Gregori Penco en el seu l l ibre // Cistercensi, en català, Els Cistercencs. Això és la imatge i semblança a Déu i la doctrina de l 'amor i l'amistat espiritual.

• En segon lloc, l'aspecte ascètic format per l 'element negatiu de la renúncia i el posi t iu de l'adquisició de les virtuts de les actituds monàstiques, així c o m els exercicis típics de la vida del monjo . El seu objectiu final és Vordo caritatis

• El tercer és l'aspecte sagrat. En la devotio que he esmentat, per la humanitat del Crist, la consideració és c o m a mitjancer, la imitació del mateix Crist i el seu exemplum, i finalment, l 'experiència que en resulta de tot l ' i t inerari espiritual de l monjo, sigui que es designi c o m a unió o c o m a visió, c o m a pau i repòs, c o m a sabbat, c o m a alegria en ell , o c o m a jubilació i contemplació.

194

TAULA R O D O N A DEL PRIMER SIMPOSI SOBRE EL M O N A Q U I S M E CISTERCENC

Dit això, diria que la imatge que el mon jo ha de donar, a part d'aquella que dóna al monestir — j o sempre dic que el monestir és o hauria de ser c o m u n dit que senyala cap al cel, per a t o t h o m que ho sàpiga veure—, el monjo ha de centrar-se en els aspectes essencials, c o m és la v ida de soledat, la vida de silenci, la vida d'oració. En aquest sentit, voldria esmentar, per acabar, s im­plement, una cosa que s'ha començat a fer a Poblet, que és c o m una mena de taller d'oració, és a dir, per ensenyar a pregar a la gent que v u l g u i venir al monestir. Ensenyar a pregar, a base de la lex divina, que és c o m la font , l 'escriptura, els pares, els moments espirituals en general i d'això n'ha de sortir l'oració fins arribar a la contemplació del Crist, la contemplació de la Trinitat, és a dir, amb la unió, d'alguna manera, amb Déu.

PILAR VIVES

Els membres de la taula rodona, mentre tots dinàvem, ja us deveu haver donat que sèiem tots junts. I ens h e m posat tots d'acord que en aquesta hora sereu vosaltres que parlareu. O sigui que ja p o d e u començar a obrir els ulls, les orelles i preparar-vos.

L'apartat de què e m toca parlar a m i és el de l 'arxiu. Jo no voldria entrar massa, ara, a explicar-vos què ha fet l 'arxiu, n i què és l 'arxiu. El que sí po­d e m fer és u n exercici d'imaginació de què hauria estat de Santes Creus si no h i hagués hagut l 'arxiu. Des que es va fundar l'any 1947, q u i p o t dir que va vetllar pe l monestir, en l'estat que havia quedat llavors, des de l 'any 1935, era el conserge, l 'arxiu i després el Patronat. Bé , us he de dir que entre la pàgina w e b que p o d e u trobar de l 'Arx iu Bibliogràfic i els tríptics que us han donat avui , explica la missió i funcions de l 'arxiu. Una de les funcions de l 'arxiu, evi ­dentment, és crear debat, estudi, tot tipus de recerques sobre els monestirs.

Només v u l l aclarir una cosa sobre el n o m que té l 'arxiu, c o m a A r x i u Bibliogràfic — q u e una persona que venia de fora m'ha comentat que quina sort que en aquest monestir, en l'estat que està, tingués u n a r x i u — , cal dir que aquest arxiu no és res més que u n centre d'estudis. El que passa és que l'any 1947 l i van haver de posar aquest n o m : Archivo Bibliogràfico, que no comprometia a res i era una cosa complicadíssima i si no hi arribava la gent, no espantava ningú, tenint en compte el moment històric en què es creà.

M'agradaria que, d'aquí a la sala, aixequessin la mà els que es dediquen al món del turisme. Doncs bé, una de les feines que ha t ingut l 'arxiu, des de llavors, que ha estat la seva eina de comunicació, ha estat el Butlletí. Des de tot aquest temps, el Butlletí ha anat editant tota una sèrie d'estudis monogràfics que han anat mol t en funció de la historiografia del seu moment . Potser ara és u n altre m o m e n t i potser en els estudis del monestir l 'economia canvia. H i va haver u n temps en què l 'economia monacal era comptar béns, sacs de blat, bótes de v i , potser ara ja es comença a comptar turistes. Això v o l dir que la situació ha canviat. Però ja veurem que tot es repeteix, tot és ve l l , encara que l i d o n e m u n n o m n o u .

195

TAULA R O D O N A DEL PRIMER SIMPOSI SOBRE EL M O N A Q U I S M E CISTERCENC

Q u a n u n pensa que està en u n monestir de seguida d i u : Oh! Medieval ! Per què només dedicar els estudis de monacat a l'edat mitjana? Si el monestir va durar fins el 1835! Es pot entendre perfectament que gent esaidiosa de la història contemporània podria fer u n estudi de la guerra del Francès.

A l 1876, uns nois de Mataró, se'n varen anar d'excursió, van començar a fer una sèrie de dibuixos i van dir: "per què no fem una entitat excursionista?" I aquest fenomen va créixer i tindríem l'Associació Catalana d'Excursions Cien­tífiques, que està completament lligada al monestir. I aquí, havent-hi gent cle turisme, això és una guia. Aquesta guia del 1883, digna de mirar, ens explica c o m arribar al monestir ("es va amb tren passant per Vilanova, . . . ") amb tot el vocabular i que feien servir aquella gent, que eren uns detallistes i estaven completament dedicats a estudiar el país per conèixer-lo i estimar-lo; estaríem parlant de tots aquells romàntics de la Renaixença, Anaven a Valls amb tren, amb tartanes fins a Vi la-rodona o a Vilardida, i fins aquí, de vegades venien a p e u o amb tartana. Només d'anar de Barcelona a Valls eren tres hores de camí més tota la resta fins arribar a Santes Creus. Això era el que fe ien els excursionistes q u a n v e n i e n aquí, però fent alguna cosa més : fotograf ia . Les noves tecnologies que h i havia l lavors les fe ien servir per les excursions. Aquestes fotografies c o m les de l 'exposic ió que h e m inaugurat a v u i al refetor n o u , són genials, no n o m é s per c o n è i x e r la història de la fotograf ia catalana, de l ' excurs ionisme o de l 'est iueig (de fet, l ' a r x i u va c o m e n ç a r amb u n grup d'estiuejants que venien a Santes Creus), sinó també per conèixer el monestir.

Els estudis s'han dedicat mol t a la pedra, per què no dedicar estudis a l'Albereda? A l p a t r i m o n i natural? Per què només l 'estudi del monestir és u n estudi de científics historiadors? Poden haver-hi botànics, geòlegs. Cada vegada s'han d'anar fent més estudis interdisciplinaris. Les fotografies de l 'hort són i m -portantíssimes per saber què havia passat després de l'exclaustració. El monestir encara h i és, h i som nosaltres dins d'ell , per tant, els estudis del monestir p o d e n continuar, i p o d r i e n continuar amb estudis turístics. Aquest any surt la primera promoció de la Diplomatura de Turisme a Vila-seca. L'any vinent, si es fa u n altre simposi , per què no h i podria venir la URV de Turisme, a banda de la d'Història? Jo vaig fent preguntes a l'aire.

Llibres que apareixen sobre Santes Creus, ja sigui sobre el monestir, so­bre obres d'art, novel·les c o m La ruta del silenci, o pel·lícules gravades dins el monestir c o m la Monja Virgínia o el Príncep de Viana, una pel·lícula projectada als anys seixanta però no es va arribar a rodar i que s'havia de dir El Milagro, c o m també h i havia de passar u n tren per aquí. Tots aquests llibrets turístics d'aquella època són importantíssims. Tot aLxò ho deixo a l'aire.

MARINA MIQUEL

Si n o m'he descomptat i els comptes em surten, diria que de la vintena llarga de fundacions, abadies i priorats que d'entre els segles X I I i X I I I es f u n ­den a Catalunya del Cister, a l'actualitat es conserven restes arquitectòniques

196

TAULA R O D O N A DEL PRIMER SIMPOSI SOBRE EL M O N A Q U I S M E CISTERCENC

d'aproximadament la meitat, és a dir, conservem la memòria arquitectònica d'uns deu monestirs cistercencs, entre ells, i deixant de banda Vallbona, Poblet, Santes Creus, h i ha Vallverd, les Franqueses, Vallvera, Vallsanta, el Tallat,... E m sembla que convindran amb m i que no tot aquest p a t r i m o n i cistercenc que ens ha perviscut té la mateixa entitat o el mateix valor històric i cultural . H i ha una ratlla mol t clara entre Vallbona, Poblet i Santes Creus, que pel seu valor his­tòric, artístic i arquitectònic, h a n estat des del segle xix considerats c o m a part del Patr imoni M o n u m e n t a l de Catalunya i la resta, del pa t r imoni arquitectònic cistercenc. Tot i aquesta diferenciació, tot el p a t r i m o n i cistercenc està protegit per la Llei de Patr imoni Cultural de 1993 i els seus successius Decrets. Això v o l dir que qualsevol actuació sobre els conjunts arquitectònics o arqueològics, depenent de l'estat de conservació, es troba sotmesa a la reglamentació i co­ordinació de la Direcció General de Patr imoni Cultural . També és cert que la prioritat d'actuació de la Generalitat de Catalunya, s'ha centrat i se centra en els tres grans conjunts monumentals . L'objectiu d'aquesta actuació és necessària­ment assegurar la preservació dels conjunts monumentals , portant tasques de conservació, sanejament, restauració i excavació dels espais estructurals i dels elements artístics. De fet, la finalitat última d'aquesta política de conservació és assegurar la viabil i tat de les propostes culturals que es por ten a terme i també de les espirituals, tenint en compte que a Vallbona i a Poblet encara h i v i u e n les comunitats.

Dir ia que la preservació d'aquests tres conjunts està garantida, ja ho està ara i ho estarà per mol t de temps. Per tant, és la resta de l pa t r imoni cistercenc el que encara no ha rebut la categoria monumenta l , però que en qualsevol cas també esdevé essencial en la recuperació de l 'extensió de l'entitat de l m o v i ­ment cistercenc. És sobre aquest pa t r imoni , que sovint ob l idem, sobre el qual m'agradaria reflexionar.

Què n 'hem de fer de Vallverd, les Franqueses, la Bovera o la Vallvera...? Com preservem aquest patrimoni? Com evitem la seva degradació actual? Sigui quina sigui l'administració que s'hi enfront i , p o d r e m restaurar, excavar, consolidar o impulsar tants projectes de recerca c o m vulguem, sobre aquest pa t r imoni en concret. Però em sembla que la seva viabilitat pot ser possible si h i ha una implicació directa en el terri tori , en el seu teixit social més proper. No n ' h i ha p r o u amb invertir i destinar recursos econòmics i tècnics en la recuperació d ' u n monestir cistercenc si el resultat final no l 'acull cap projecte de difusió arrelat a l 'entorn més proper.

Jo proposo que una de les maneres de fer possible la preservació del conjunt de monestirs, de petits monestirs i priorats femenins de l 'Urgell , la N o ­guera, la Bovera, Vallsanta, Vallverd, les Franqueses, el Tallat (masculí). . . seria lligar-los al projecte de la Ruta del Cister i a partir d'aquí crec que serà una bona manera d'intentar resoldre d'una vegada la seva preservació.

197

TAULA R O D O N A DEL PRIMER SIMPOSI SOBRE EL M O N A Q U I S M E CISTERCENC

MODEST CORBELLA

Atès que h e m començat a matines i per poc que ens descuidem se'ns farà a completes, h e m estripat els guions i tot plegat, correm el risc, tots aquests que par lem de turisme — e m faig solidari amb els tres o quatre que ens h i d e d i q u e m — , que som una espècie estranya en u n congrés científic. Nosaltres t e n i m la missió delicada de reduir aquests quilòmetres de prestatges, d'estudis científics i erudits, que s'han fet al l larg de la història. Nosaltres ten im la mis­sió de reduir tot això a u n simple díptic per portar a les fires per seduir la gent perquè v i n g u i n , perquè amb l'excusa que v i n g u i n a veure aquests grans monuments , p o r t i n la butxaca plena i s'ho gastin als restaurants i en els allot­jaments. H o ten im difícil, per tant, som uns intrusos, n o som res més que uns intrusos aquí al mig . Gràcies per acollir-nos, gràcies pel suggeriment de la Pilar Vives, que l'any que ve siguem més colla d'aquests de la banda del turisme i tot això ho anem equil ibrant.

I parlar de turisme és parlar d'economia, és parlar de "quartos", i el turisme de la Ruta del Cister, avui v o l dir tot això: 30 mi l ions d'euros a l 'any, i v o l dir unes dues m i l persones treballant-hi . Som conscients que correm el risc de banalitzar l 'explicació del pat r imoni , al n ive l l de bisturí i de lupa no h i arribarem perquè al turista tampoc no l i interessa. H e m de dir que la Ruta del Cister és una marca, v i v i m en u n món de marques i el Cister és una marca. El camí de Sant Jaume té m i l anys, la Ruta del Cister en té setze!

Primavera del 1989, neixen uns Consells Comarcals a Catalunya, en una democràcia que encara es va fent, de l 'any 1975 fins al 1989, va costar de posar en ordre Passumpte. Tot i així, ja sabeu la fragilitat de les competències indefinides. . . Doncs bé , tres consells comarcals, amb u n parell de reunions, amb sobretaula inclosa, pensant què p o d i e n fer perquè tenien unes missions, és a dir, s'havien de buscar la feina perquè no tenien les competències : Què tenim? Què p o d e m fer? Es veu que això del turisme pot anar. Es parlava de turisme, no de turisme rural sinó d'atractius turístics. Doncs, després d 'un parell de sobretaules es va deixar anar l 'expressió màgica "la Ruta del Cister". N o s'havia fet anar mai aquesta expressió, i aquí va estar, que el setembre d'aquell mateix any, es creà la Ruta del Cister. A q u e l l mateix any es fundà u n centre que també pensa en els tres monestirs conjuntament, el Camp d'Aprenentatge dels Monestirs del Cister, en homenatge a la tasca a u n conjunt de mestres en una feina abnegada. Per tant, marca turística que fa referència a una des­tinació turística. I q u a n par lem de diners, par lem de compravenda. Nosaltres, normalment , quan par lem a les fires, quan par lem amb els alcaldes dels nostres 65 municipis , sempre tractem de la promoció. I nosaltres h e m de fer esment de la promoció d 'un producte. Quan anem a fires h e m de posar u n producte damunt del mostrador, que l 'hem d'anar a vendre perquè després algú en faci caixa. Per tant, la Ruta del Cister és una marca, marca d'una destinació turística, una destinació turística mul t iproducte (patr imoni , paisatge, artesania, productes agroalimentaris. . .) de coses intangibles: la parla xipel la no genera caixa però és patr imoni , valor afegit a la comarca. Aquestes tres comarques són: l 'Urgell , la

198

TAULA R O D O N A DEL PRIMER SIMPOSI SOBRE EL M O N A Q U I S M E CISTERCENC

Conca cle Barberà i l 'Alt Camp. I ens l lencem sense xarxa en aquest auditori científic i estudiós amb una projecció de cinc minuts que explica s implement com v e n e m la Ruta del Cister. I a partir d'aquí, vosaltres digueu-ne el que us sembli perquè ens quedarà u n any per millorar, rectificar, perquè en el proper curs o congrés tocarem tots aquests temes de la Ruta del Cister, ara i demà. I no entrarem en la polèmica d'allò que ha sortit a la premsa aquests dies: u n partit polític, Esquerra Republicana de Catalunya, que v o l que la Ruta del Cister sigui Patr imoni de la Humanitat . Només això, u n p u n t de reflexió perquè l'any que ve en tornem a parlar.

(Projecció del vídeo promoc iona l de la Ruta del Cister.)

JOSLT BALUJA

Estem els quatre membres de l ' equip del Camp d'Aprenentatge, l'Encarna, l'Assumpció, la Pilar i jo. Nosaltres m o v e m p r o p d'uns 4.000 alumnes l 'any. Tot el que fem, la filosofia i la seva pràctica està explicat a l 'exposició que h e m elaborat al fons del d o r m i t o r i del monestir. Nosaltres h e m de parlar d'ensenyament als monestirs, h e m de dir que tot el que vulgueu saber ho p o d e u trobar a la nostra pàgina w e b i tot això m'ho estalvio. Em cenyiré a explicar q u i n és el nostre objectiu.

El nostre objectiu és ensenyar a descobrir. Però ensenyar a descobrir en abstracte no significa res. És ensenyar a descobrir u n plànol, què v o l dir u n capitell , quina funció té una estància, com vivia la gent d'una determinada època, què s ignif iquen aquelles marques que h i ha a les pedres i amb q u i van relacionades, amb q u i n of ic i estaven relacionats i c o m vivia la gent d'aquell of ic i . Bé , jo tenia pensat posar-vos la foto d'una façana i analitzar tot el micro­cosmos informatiu que hi pot haver, sense parlar d'estil n i res, tan sols agafant la façana c o m a font informativa. Però no t e n i m temps, per tant, ho de ixem per u n altre dia. N o obstant això, perquè no us quedeu sense imatges, després us explicaré u n anècdota.

Per què ensenyar a descobrir? Perquè ensenyar a descobrir és ense­nyar a aprendre, que és molt important . A v u i en dia h i ha una gran quantitat d'informació, però la gent sap util i tzar la informació? Segurament no. I q u a n dic la gent, em refereixo a la "gent" en edat escolar. Segurament que els falten les bases per captar aquella informació. Nosaltres h e m de treballar això. Es pot treballar a partir d ' u n monestir o d ' u n arbre, és igual. El que interessa és que els alumnes agafin mètodes d'aprenentatge, sistemes de treball . I nosaltres h e m agafat els monestirs i t i rem per aquí. Nosaltres h e m de convèncer els a l u m ­nes que ells, de fet, saben moltes coses, encertades o no però que en saben moltes, i h e m de partir d'aquí. H e m de convéncer-los que han d'aprendre a aprendre i que aquest és el camí del saber. I que el saber, fins i tot avui en dia, és una cosa interessant.

Però ensenyar no és una tasca fàcil, és una tasca delicada i no to thom està preparat per ensenyar, i sobretot per ensenyar bé . I això ho h e m de tenir

199

TAULA R O D O N A DEL PRIMER SIMPOSI SOBRE EL M O N A Q U I S M E CISTERCENC

en compte . Segurament això ens faria analitzar el sistema educatiu i moltes més coses. Pel que fa als professors, es m o g u i n en el terreny que es m o g u i n , des del m e u p u n t de vista, s'ha de tenir en compte una sèrie de coses. Primer, per ensenyar qualsevol cosa s'ha de tenir u n hàbit didàctic suggeridor, participa­t iu , obert a la gran diversitat d'alumnes que t e n i m i estimulant per a tots. Pot semblar una frase redundant però és bàsica, tant a n ive l l d'escola de parvulari com d'universitat, cadascú en el seu àmbit, tots en el fons, ensenyem alguna cosa. Després h e m d'intentar generar mètodes d'ensenyament que no atabalin els alumnes, en els que p r e d o m i n i , sobretot, la conducció cle l 'aprenentatge pels camins de la pausa i de l 'ordre, sobretot l 'ordre i pausa, tranquil·litat, temps, tot sempre amb la finalitat d'ajudar al desenvolupament i consolidació d'esquemes metodològics dins dels propis alumnes. I que els a judin a investigar a aprendre i a comunicar. N o només es tracta d'aprendre, es tracta d'aprendre, de saber i del que penses, el que sents, el que l 'aprenentatge t'ha generat en t u .

I a l'últim, en el terreny que ens ocupa avui , en el terreny de l'art, jo penso que és m o l t important partir de les lectures que en p u g u i n fer els propis alumnes. I ara, precisament, us explicaré l 'anècdota. Nosaltres quan treballem els capitells del monestir, p o d e m partir de dues coses: explicar-los o partir d'una situació mol t fàcil i suggeridora, que a més és interessant des del nostre p u n t de vista, que és, si tu veus clos o tres nens davant d ' u n capitell , preguntar-los: Què et d i u això? Explica-m'ho i escriu-m'ho i pensa que les frases tenen subjecte, verb i molts complements, és a dir, que escriguin b é i que escriguin tot el que els suggereix.

I aquí ve l 'anècdota. Una escola (de segon o tercer d'ESO) depenent de l bisbat de Barcelona, va venir amb u n professor, el mestre de religió. I perquè vegeu què és el que surt d 'un alumne davant del cicle que h i ha de la creació d 'Adam i Eva. Jo he transcrit la frase de l 'alumne, tal qual el l ho ha redactat: "En la primera, un sant està batejant un noi. En la segona, un sant ajuda una dona a parir. La tercera, un sant cura dues dones (quan realment seria A d a m i Eva al Paradís). En la quarta, un "tio" s'ofega (oralment e m va dir "se suïci­da"). En la cinquena, un senyor s'ho està pensant (no sabem si s'està pensant el suïcidi o n o ) . En la sisena, el san t està recollint fruits. En la setena, les dues dones estan parlant ajagudes". L'última, que és mol t bona, d i u : "Un àngel em­punya l'espasa i protegeix una dona i a un home." Això només és u n exemple per fer-nos adonar de la necessitat d' implantar una bona didàctica.

CRISTÒFOL TREPAT

Bé , jo he de parlar del monestir c o m a font d'inspiració. El monestir inspira? El que sí que puc dir és que sedueix. Els monestirs tenen alguna cosa que sedueix i sedueixen de tal manera que inspiren pintures, fa poc temps s'ha fet una exposició de diversos artistes sobre pintures de claustres monàstics. H i ha novel·les històriques que s 'emmarquen dins el monestir, fins i tot últimament n'ha sortit una d 'un metge que professa a Poblet. Per descomptat que surten

200

TAULA R O D O N A DEL PRIMER SIMPOSI SOBRE EL M O N A Q U I S M E CISTERCENC

pel·lícules, c o m el El nom de la rosa amb el bo i el mal que ha fet i jo crec que sí que inspira perquè v o l e m veure monestirs perquè ens p r o d u e i x algun tipus de sensació especial i perquè vehicles artístics c o m els films, la pintura 0 la novel·la històrica s 'emmarquen en aquest món monàstic.

Però això no treu una pregunta que realment n o e m sé contestar: Per què sedueix? Aquesta qüestió. El fet que sedueix és evident. Aquí faig venir a t o m b una expressió que va dir el pare abat, en una xerrada de fa uns dies, i que vaig ajuntar a una experiència que tenim nosaltres. Els homes i les dones d'avui, no ten im espai, v i v i m en pisos de 40-60-90 metres quadrats i sobretot no ten im temps, sempre anem de bòlit i mai p o d e m fer les coses, d i e m "es­tic mol t cansat, no tinc temps per res", i a més v i v i m en u n món immers de sorolls. N ' h i ha p r o u amb passejar per Barcelona o en u n lloc que tinguis u n carrer passant per davant de casa per saber que sempre h i ha aquella mena cle r e b o m b o r i de remor constant, quan n o estrident, que d'alguna manera ha d'afectar l'ànima humana. Jo crec que n o estem fets per viure en el soroll , per estar en u n l loc mol t estret i per anar sempre de bòlit. La Prehistòria, al con­trari del que habitualment es d i u , era una època opulenta, perquè treballaven u n dia i m i g la setmana i tenien tot el temps per a ells.

Per què serveix el monestir? Perquè ens dóna espai, perquè dilata el temps, perquè h i ha silenci, jo crec que aquestes serien les idees per o n jo verificaria experimentalment el fet que, per exemple, quan e x p l i q u e m teòricament que a l'església cistercenca, en u n curs d'història de l'art, especialment en una c o m aquesta que és tan bernardina aquí a Santes Creus, h i havia dos elements lligats al temps que són els que fonamenten la seva decoració interna: la l l u m 1 la música, perquè h i baixaven set vegades al dia i una a la nit cantant.

I aleshores, se'm va ocórrer agafar els meus alumnes, pr imer els de batx i ­llerat, després a la Universitat, asseure'ls a l'església de Santes Creus, passar-los amb u n radiocasset les completes monàstiques de 1956, gravades al monestir de Solesmes, que suposo que són les que s'assemblen més a la tradició (no dic medieval perquè no sé exactament c o m eren les completes medievals), la que ara comença amb la iube dogme benedicere noctem quietament en imperfectum..., els d o n o la traducció i els assec allà. I contra tot pronòstic, es queden c o m apaivagats (això ho han observat col·legues meus) i queden com tranquils. Jo pensava que aquesta música els avorriria mol t .

El monestir, amb el silenci de l'espai i la música, semblava que inspirava una conducta diferent. No sé si per aquí h o podríem explotar.

I una altra cosa, que de vegades també he experimentat, és la xerrada distesa, sense presses, sense nervis i sense tabac, que consisteix, a les quatre de la tarda, en aquell extrem o n toca el sol, encara, solem venir al final de la tardor, a l 'h ivern, alumnes d'universitat, ens asseiem en u n racó i els pregunto: Què és la felicitat? (Una pregunta interessant). Jo ho vaig conduint una mica perquè m a n i p u l o (com tot professor i aquesta vegada amb molta consciència) fins que no surt la paraula p l e n i t u d . Llavors dic: Això! I a continuació faig una segona pregunta que ja els dic que se la preparin a les classes de la Universitat

201

TAULA R O D O N A DEL PRIMER SIMPOSI SOBRE EL .MONAQUISME CISTERCENC

que és: Q u è creieu que fa la gent per obtenir aquesta sensació de plenitud? N o el que feu vosaltres sinó el que creieu que fan els altres. Evidentment surten les respostes c o m "buscar diners", "buscar poder", "el sexe", "el viure bé" , "la feina".. . en f i , tots els ideals aquests de la vida. Aleshores els pregunto: Ens podríem imaginar que h i ha algú que busca aquesta p l e n i t u d al revés? És a dir, en la castedat? En la pobresa i el fet de no posseir? En l'obediència? En el silenci? Perquè.. . vosaltres penseu que s'aconsegueix aquesta felicitat de pleni ­tud? I aleshores em diuen : "No, perquè, és clar, a les revistes i d'altres mitjans, tota la gent que té diners i que en v o l e n tenir et d i u e n que no són feliços i que v o l d r i e n ser el que no són.. ." Llavors els dic: "Doncs això és el monjo" . Perquè h e m de comprendre-ho.

Això ve arran del fet que, una vegada, q u a n sortíem d'una visita a San­tes Creus amb els meus alumnes de batxillerat, i d'això ja fa vint-i-cinc anys, una noia e m va dir: "Però en definit iva, què és u n monjo?" I vaig pensar: No ha entès res, m'he cle pensar u n sistema. I e m va inspirar això. La música i la xerrada de la felicitat a m i m'ha donat u n cert resultat perquè es va lor in alguns elements de la seducció, cle la inspiració del monestir: l'espai, el temps i el soroll .

Jo crec que c o m a resum actualitzat cle tot el que ha estat la jornada, h i ha una frase del pare Masoliver, que seguiria dient que és el m o t i u fonamental pel qual existeix u n monestir, sigui amb aquestes pedres o amb u n grup de persones que v iuen juntes: " u n dit que senyala al cel". Per tant, em sembla que ha estat la doctora Maria Bonet que ens ha dit que és una inversió de futur, en el fons, en el b o n sentit de la paraula. I una vegada, u n cartoixà e m va dir : "Nosaltres som els més egoistes del món perquè nosaltres anem ja per l'eternitat i v o l e m ara, i no vosaltres que només ho voleu per quatre dies."

Crec que el motor espiritual és el que ens explica més profundament què és u n monjo i què és u n monestir: " U n dit que senyala el cel". Però també ens han di t aquest matí, que el monestir medieval era feudal i , que per tant, es dedicava a la captura de rendes, perquè els monjos tenen el costum de dinar i sopar cada dia i comprar medecines, etc. I jo crec que el monestir actual també necessita capturar rendes. I crec que ara, la captura de rendes la treuen del turisme. Per tant, és m o l t important el turisme perquè continua mantenint la possibilitat que u n grup de persones amb el dit ens assenyalin el cel, tot es va actualitzant. I si hagués de resumir en u n mapa conceptual la diada d'avui, diria que faria c o m u n cercle al m i g en què hi posaria Cister i aleshores, faria u n senyal i dibuixaria una altra rodona que seria una inversió de futur: " U n dit que senyala Déu" . Això seria el m o t i u pr inc ipal . Però trauria una altra fletxa de "Cister" amb una altra rodona que digués: "una realitat enfangada en la història, una realitat enfangada en el món" (en aquest cas, en el món feudal); en tot cas, sempre encarnada en la història i per tant, en la relació entre persones, amb defectes, amb qüestions cle pat r imoni , amb egoismes, etc. El Cister, al mateix temps, és, encara avui, u n objecte d'estudi històric, som molts els que ens dediquem, o parcialment, o totalment, o relacionat amb l'estudi medieval ,

202

TAULA R O D O N A DEL PRIMER SIMPOSI SOBRE EL M O N A Q U I S M E CISTERCENC

a estudiar aquesta meravella del passat que ara té continuïtat en el present. És, a més, u n centre d'arxiu i de recerca. És u n pat r imoni cultural d'una identitat col·lectiva i m u n d i a l , i en aquest sentit, deixeu-me dir que és mol t important per a la memòria. És consum cultural , el turisme, marca, negoci, és u n p a t r i m o n i que cal conservar. Però voldria acabar dient que fonamentalment és memòria, que hauríem de fugir del "presentisme". El monestir ve a ser allò que d i u e n els anglesos del present continuous, " u n cont inu present", perquè de fet, sense memòria les persones no som res, no sabem q u i som, pe r d e m el nostre n o m i ens h e m de fiar de qualsevol que ens p o r t i cap aquí o cap allà, no sabem operar. Si som alguna cosa, és perquè ten im una memòria i col·lectivament perquè t e n i m una memòria històrica. Jo crec que aquest és el fonament que ens apassioni tant allò que estudiem i que servim, amb l 'estudi de la veritat, fins o n p o d e m , en el passat, una memòria que ens activa col·lectivament. I al mateix temps, en aquest "present continu" , h i ha u n desig de futur, que és el que se senyala aquí, per a l'ocupació, per a la formació dels alumnes en el consum cultural , etc.

Jo diria que hem d'accentuar aquest p u n t fonamental de la memòria històrica, aquest p u n t fonamental d ' u n present que ens sedueix, aquest p u n t fonamental d 'un consum cultural del futur que pot donar molta vida.

La pregunta provocadora seria: Q u è p o d e m fer perquè aquesta in forma­ció es pogués dur a terme de veritat i a molts nivells? I acabaria amb aquesta idea de "present cont inu" . M'ha v ingut al cap, per casualitat, una frase de D o n Joan en el Bearn, de Llorenç Vil lalonga, que d i u : "El present no existeix, és u n p u n t entre la nostàlgia i el desig". Gràcies.

203

Apeitura del col·loqui. Mesa d'autoritats.

Abat de Poblet. Dom Josep Alegre.

Inauguració de l'exposició "Els grans monestirs de la Catalunya Nova", de Caixa Tarragona.

El president de l'ABSC, en Joan Pa pell. en la inauguració de l'exposició.

Exposició del Camp d'Aprenentatge.

Ponència del doctor Antoni Virgili i Colet.

Membres de la taula rodona, dinant.

Taula rodona.