61
Neoclassicisme i Romanticisme

Tema 13: Neoclassicisme (1)

Embed Size (px)

Citation preview

Page 1: Tema 13: Neoclassicisme (1)

Neoclassicisme i Romanticisme

Page 2: Tema 13: Neoclassicisme (1)

Neoclassicisme

Fi del règim absolutisa monàrquic - creació de nous estats : Grècia - emancipació de les possesions espanyoles.

1789 Revolució Francesa triomf de la burgesia i fi de l'Antic Règim - 1820 i 1830 Revolucions burgeses - 1848 Revolució obrera de París (finals del XVIII) Revolució Industrial - aparició del proletari - augments del transport - aparició de noves formes d'energia

REFERENTS HISTÒRICS

Page 3: Tema 13: Neoclassicisme (1)

Neoclassicisme

Consolidació de la BURGESIA Augment de la població en les zones urbanes (enderroc de les muralles)

CIUTATS

Creixament demogràfic

- retrocès de la mortalitat - augment de la producció d'aliments - més higiene - més medicines

Transformació de les ciutats

Page 4: Tema 13: Neoclassicisme (1)

NEOCLASSICISME Nuclis: Ciutats de Roma i París

Neoclassicisme

LOCALITZACIÓ

Page 5: Tema 13: Neoclassicisme (1)

Neoclassicisme

1711. Excavacions a Herculà (excavacions entre 1738 i1766) 1733. Excavacions a Pompeia (1948) Els resultats de les excavacions, van demostrar que les idees que

Palladio havia difós sobre la vivenda clàssica, estaven equivocades.

EVOLUCIÓ ARTÍSTICA

Roma focus principal del Neoclassicisme. París més important durant el Romanticisme. Influenciarà tot el art durant tot el segle XIX. Anglaterra desenvolupament del Prerafaelisme

Page 6: Tema 13: Neoclassicisme (1)

Neoclassicisme

Estil artístic inspirat en l’art clàssic (Grècia i Roma). Desenvolupat durant el segle XVIII i principis del XIX. Recerca d’un ideal de puresa i bellesa com defensa i crítica a les

exageracions del Barroc i el Rococó (considerats arts de luxe artificial). -cercar l’harmonia, la simetria i les proporcions. Adopció d’un llenguatge artístic clar i ordenat. -refus d'allò imaginatiu i allò fantàstic.

CARACTERÍSTIQUES NEOCLASSICISME

Interès per: l'antiguitat grecoromana. model polític republicà. teories filosòfiques sistema de vida

Canvi radical en la manera d’entendre el passat. Es comença a prendre consciència històrica de les ruïnes.

Page 7: Tema 13: Neoclassicisme (1)

Neoclassicisme

Academicisme, ajustar-se a unes normes. Desenvolupament en paral.lel a la difusió de les teories de l’Il·lustració

en tots els àmbits de la vida. - Es projecta una nova societat més justa i igualitària. - Raó més important que els sentiments. Moviment estètic de base intel·lectual.

Art al servei d'una filosofia de l'estèticarevisió i adaptació d'aquest model al món del segle XIX

Diderot la finalitat de tot home honest que agafa la ploma, la paleta o el cisell, és fer atractiva la virtut i ridícul i odiós el vici.

Page 8: Tema 13: Neoclassicisme (1)

Neoclassicisme

William Chambers (1723-1796), A treatise on the decorative part of civil architecture, London. 1759 Chambers esperava completar aquesta publicació amb una part dedicada

a qüestions tècniques, que mai sortí a la llum.

Page 9: Tema 13: Neoclassicisme (1)

Neoclassicisme

Revisió de les cultures clàssiques: -models grecs i romans però també etruscos i egipcis. -també hi ha un redescobriment de l’edat mitjana. -rebuig de les ornamentacions sepèrflues.

- Aparicions de publicacions es va descobrir que els temples grecs eren molt diferents als romans.

RETORN A L'ANTIGUITAT CLÀSSICAARQUITECTURA

Page 10: Tema 13: Neoclassicisme (1)

Neoclassicisme

Page 11: Tema 13: Neoclassicisme (1)

Neoclassicisme

Pierre Vignon La Madeleine

Construït com a temple de la Glòria. -convertida en església.

Page 12: Tema 13: Neoclassicisme (1)

Neoclassicisme

Jean Chalgrin Arc de triomf de l'Étoile Construït durant el govern de Napoleó.

Colonne Vêndome

Page 13: Tema 13: Neoclassicisme (1)

Neoclassicisme

LA IDEALITZACIÓ DE L'ESCULTURA Dinamisme del Barroc Equilibri i proporcionalitat del Neoclassicisme Escultura harmoniosa basada en els models de l'antiguitat clàssica. -No hi ha una recreació sinó una copia. (obres considerades insuperables) Temàtica: mitològica Material: marbre i bronze Gènere: retrat (burgesia), monuments públics i funeraris

Antonio Canova, Paulina Borghese, 1805

Page 14: Tema 13: Neoclassicisme (1)

Neoclassicisme

L'ORDRE I LA FREDOR

Pintura Neoclàssica com a reacció als divertiments del Barroc. CARACTERÍSTIQUES PICTÒRIQUES - aplicació estricta de la perspectiva lineal (pla únic) - predomini del dibuix sobre el color (purs) - predilecció per la temàtica del món clàssic. (figures nues i continguts ideològics, heroics i moralitzadors) - els principals pintors van ser Mengs, Ingres i David.

Jacques-Louis David, El rapte de les sabines

Page 15: Tema 13: Neoclassicisme (1)

Romanticisme

Moviment cultural i artístic que sorgeix a Europa a l'inici del s. XIX. -estil artístic -actitud vital que afecta l'art, la literatura i la música -manera de viure El Romanticisme neix en contraposició al càlcul i l'harmonia de les normes Neoclàssiques.

CARACTERÍSTIQUES ROMANTICISME

NEOCLASSICISME Totalitarisme racional

ROMANTICISME Exaltació vitalista

Page 16: Tema 13: Neoclassicisme (1)

Romanticisme

Estil Romàntic: necessitat d'explorar camps nous. -exotisme oriental, Cinc trets fonamentals -diversitat oposada a la uniformitat. (exaltació de l'individu) -aspiració a la llibertat individual i nacional. -historicisme: recerca de les arrels nacionals. -comprensió i el sentiment cap a la natura. -predilecció per l'exòtic, imaginari i irracional.

CARACTERÍSTIQUES ROMANTICISME

Page 17: Tema 13: Neoclassicisme (1)

NEOCLASSICISMEANTONIO CANOVA

Eros i Psique

Page 18: Tema 13: Neoclassicisme (1)

NEOCLASSICISME

Eros i Psique ANTONIO CANOVA

autor cronologia tipologia materials mides estil tema localització

Antonio Canova 1787-1793 Escultura exempta Talla en marbre 1'55 x 1'68 Neoclassicista Mitològic Mussée du Louvre

Page 19: Tema 13: Neoclassicisme (1)

Eros i Psique ANTONIO CANOVA

Biografia Antonio Canova Possagno-Treviso, 1757- Venècia, 1822 Comença a dedicar-se a l’escultura en la ciutat de Venècia. Marxarà a Roma - obres importants. Roma (finals del s. XVII), important centre de teorització classicista. Variacions temàtiques: Mitològics Retrats idealitzats Monuments funeraris (Tomba de Napoleó) Temes religiosos. Representa en el camp de l’escultura el model neoclàssic per excel·lència.

NEOCLASSICISME

Page 20: Tema 13: Neoclassicisme (1)

Eros i Psique ANTONIO CANOVA

Obres Dèdal i Icar 1777 (inspiració barroca) Teseu i el Minotaure 1783 (primera obra neoclàssica) Ballarines 1810

NEOCLASSICISME

Page 21: Tema 13: Neoclassicisme (1)

Eros i Psique ANTONIO CANOVA

Obres

Perseo triomfant 1797 – 1801 marbre. 235 cm. Museu Vaticà, Roma. Obra meditada i simbòlica. Recreació de l’ideal de la

escultura clàssica que Winckelmann (1717- 1768) veia en el Apol·lo del Belvedere.

NEOCLASSICISME

Page 22: Tema 13: Neoclassicisme (1)

Eros i Psique ANTONIO CANOVA

Obres

Les tres gracies ,1814-1817

NEOCLASSICISME

Venus itàlica, 1805 Venus de Medici

Page 23: Tema 13: Neoclassicisme (1)

Eros i Psique ANTONIO CANOVA

Profunds canvis socials i econòmics: - augment de la demografia. - Revolució Industrial. - Teories de l’Il·lustració (societat basada en la raó i recerca

de la felicitat). - Revolucions Francesa i Americana. - fi de l’Antic Regim.

Context Històric

NEOCLASSICISME

Page 24: Tema 13: Neoclassicisme (1)

Eros i Psique ANTONIO CANOVA

Context Històric ITÀLIA: Segona meitat del segle XVIII - es troba dividida en petits estats independents. - sofreix el domini d’Austria, Espanya i Saboia. - el Papat té poca influencia política. - Roma com a focus de l’escultura neoclàssica. · veracitat · puresa formal · noblesa de sentiments - 1796, Napoleó entra a Itàlia.Neoclassicisme

Moviment estètic de base intel·lectual europeu. Academicisme classicista i cortesà que impera a França.

NEOCLASSICISME

Page 25: Tema 13: Neoclassicisme (1)

Eros i Psique ANTONIO CANOVA

Aspectes Bàsics

Talla en marbre molt blanc,

(símbol de puresa). Grup escultoric exempt. Volum rodó complet. Material polit acuradament

amb pedra volcànica, lletada de calç i àcid, que el feia lluir com si fos pell real.

NEOCLASSICISME

Page 26: Tema 13: Neoclassicisme (1)

Eros i Psique ANTONIO CANOVA

Obra pensada per ser vista des de diferents punts. - principal: el frontal té el punt més tendre de la composició. Va ser repetit pel propi Canova pel príncep Yusupoff. Relleus totalment independents del marc arquitectònic en

contraposició al barroc. Moviment contingut. (just abans de l’acció)

– Diagonals: moviment.

Composició

NEOCLASSICISME

Page 27: Tema 13: Neoclassicisme (1)

Eros i Psique ANTONIO CANOVA

Composició

Composició tancada. Dos personatges mitològics. Cossos amb una perfecció formal. Les dues figures s’entrellacen formant una creu. Apropament entre els dos cossos. Dona moviment. Les dues boques són al centre de la X

NEOCLASSICISME

Page 28: Tema 13: Neoclassicisme (1)

Eros i Psique ANTONIO CANOVA

Composició

Canova parteix d’un triangle com

nexe d’unió. El gust pels clàssics s’evidencia en la

forma dels plecs i en el polit.

Els dos cossos s’abracen i els braços són el marc dels seus rostres.

NEOCLASSICISME

Page 29: Tema 13: Neoclassicisme (1)

Eros i Psique ANTONIO CANOVA

Composició

Les postures de mans i braços

remarquen la passió i l’erotisme. L’anècdota de l’instant abans del

petó es converteix en una imatge universal de l’amor.

NEOCLASSICISME

Els cossos treballats com els de dos adolescents, innocents i purs. Tot ho envaeix l’amor i tendresa que desprenen els dos cossos.

Page 30: Tema 13: Neoclassicisme (1)

Eros i Psique ANTONIO CANOVA

Composició

NEOCLASSICISME

Figures Hi ha dues figures, una jacent i un altre de reclinada: - La figura de la noia jeu mig nua sobre una roca. - La figura del noi està inclinada cap endavant, amb la

ma dreta li agafa la cara i el braç esquerra li passa per sota els pits.

Formes corbes, molt delicades i serenes. Crea un joc amb les llums i les ombres

que fa que l’escena sigui encara més veraç i li dóna volum.

Page 31: Tema 13: Neoclassicisme (1)

Eros i Psique ANTONIO CANOVA

Acabats Suau textura i color neutre, per no desviar l’atenció de les corbes i

ondulacions de la forma. No hi ha policromi - augment de fredor i impersonalitat. - creença errònia de la valoració de la puresa del marbre blanc.

NEOCLASSICISME

Page 32: Tema 13: Neoclassicisme (1)

Eros i Psique ANTONIO CANOVA

Estil Canova Figura central de l’escultura neoclàssica. Recerca de l’ideal de bellesa. Interès per la figura humana. Puresa de la línia. Claredat compositiva.

NEOCLASSICISME

Page 33: Tema 13: Neoclassicisme (1)

Eros i Psique ANTONIO CANOVA

Tema Mitològic. Representació del mite d’Eros i Psique. (Déu de l’amor i jove d’origen

grec) L’obra està inspirada en El asno de Oro d’Apuleyo, concretament en el

moment en el que l’Amor desperta Psique del son infernal en el que havia quedat submergida al obrir la gerra que li havia donat Proserpina (representada en la part posterior de l’escultura).

NEOCLASSICISME

Encàrrec: Coronel anglès John Cawdor, però al final se la va quedar el

marxant Henry Hoppe. El general Murat la va robar per a Napoleó.

Page 34: Tema 13: Neoclassicisme (1)

Eros i Psique ANTONIO CANOVA

Interpretació Funció Didàctica i Decorativa. Alliçonar al poble a traves de l’art. Reflexió sobre el poder de l’amor i la brevetat de la vida.

NEOCLASSICISME

Page 35: Tema 13: Neoclassicisme (1)

Eros i Psique ANTONIO CANOVA

Antecedents tema repetit des de l’època hel·lenística: Apuleu literatura L’ase d’or, La Metamorfosi 125 - 180 escriptor en el Imperi Romà. Van Dyck pintura 1599 – 1641 pintor flamenc La fontaine literatura Els amors d’Eros i Psique, 1669 1621 – 1695 poeta francès Fragonard gravat 1732 – 1806 pintor francès Posterior François Gerard 1798 1779 – 1837 pintor neoclàssic francès.

Interpretació

NEOCLASSICISME

Page 36: Tema 13: Neoclassicisme (1)

Eros i Psique ANTONIO CANOVA

Interpretació

Bernini 1598 – 1680 Un dels artistes més importants del

Barroc italià. Va ser el gran arquitecte i escultor

del segle XVII. Característiques moviment exaltat. recerca de qualitats de textura. naturalisme pregon.

Apol·lo i Dafne 1624 Moment en que Dafne es atrapada per Apol·lo i es converteix en llorer. Diferents textures de la noia entre la suau pell femenina i l’aspre textura del tronc.

NEOCLASSICISME

Antecedents

Page 37: Tema 13: Neoclassicisme (1)

Eros i Psique ANTONIO CANOVA

Èxtasis de Santa Teresa 1645 – 1652 Marbre blanc i bronze pels rajos del sol Altura de 3,5 m. Encàrrec del cardenal Cornaro, per anar

col·locada en el lloc de la seva tomba. església de Santa Maria de la Victòria, a

Roma. Durant el papat de Innocenci X. Va costar 12.000 escuts (uns 120 dòlars).

NEOCLASSICISME

Interpretació

Antecedents

Page 38: Tema 13: Neoclassicisme (1)

Eros i Psique ANTONIO CANOVA

BARROC

Rapte de Proserpina

Interpretació

Antecedents

Page 39: Tema 13: Neoclassicisme (1)

Eros i Psique ANTONIO CANOVA

Significat

Representa l’amor que fa renéixer

Psique, adormida per sempre gracies a les exhalacions d’un perfum màgic.

És tant un himne a l’amor com el

record de la llegenda de Psique, que es refereix a l’ànima immortal del mite platònic.

NEOCLASSICISME

Page 40: Tema 13: Neoclassicisme (1)

NEOCLASSICISMEJAQUES LOUIS DAVID

El jurament dels Horacis

Page 41: Tema 13: Neoclassicisme (1)

El jurament dels HoracisDAVID

autor cronologia tècnica mides estil tema localització

Jaques Louis David 1784 Oli sobre tela 3'30 x 4'25 Neoclàssic Literari Mussée du Louvre

NEOCLASSICISME

Page 42: Tema 13: Neoclassicisme (1)

El jurament dels Horacis

Jacques-Louis David Paris, 1748 - Brusel.les, 1825 Figura central del Neoclassicisme. Aprenentatge amb Boucher. 1770-1780 Itàlia: aproximació a la pintura històrica. severitat i l’austeritat - clima moral dels darrers anys de l'Antic Règim. 1784 Va ser nomenat acadèmic. Pinta sobre assumptes mitològics i històrics. Partidari actiu de la Revolució Francesa i amic de Robespierre. -empresonat arran la caiguda de Robespierre.

Biografia

Page 43: Tema 13: Neoclassicisme (1)

El jurament dels Horacis

El seu classicisme es veu lligat a la revolució. - s’alinea amb el règim emergent de Napoleó I. (estil imperi)

Napoleó cau com a emperador, David ha d’exiliar-se a Brussel·les on

morirà el 1825.

Biografia

Page 44: Tema 13: Neoclassicisme (1)

El jurament dels Horacis

Antíoc i Estratonice, 1774.

David va crear l’estil de la burgesia francesa a la vigília de la revolució; El jurament dels Horacis és el punt culminant d’aquest desenvolupament.

Classicisme i naturalisme eren inseparables en aquesta etapa de desenvolupament: mentre el classicisme romangués en contacte amb la realitat, durant la burgesa Revolució Francesa, necessàriament conduïa a un naturalisme més i més consistent.

Page 45: Tema 13: Neoclassicisme (1)

El jurament dels Horacis

Paris i Helena, 1788

Brutus, 1789

La mort de Sòcrates, 1787

Page 46: Tema 13: Neoclassicisme (1)

El jurament dels Horacis

La nova fracció dominant, girarà l’esquena al seu ideal republicà amb la seva moral puritana. Aquest canvi político-social va exercir una profunda influència en l’art de David.

Marat assassinat, 1793 Bonaparte, 1798

Page 47: Tema 13: Neoclassicisme (1)

El jurament dels Horacis

El rapte de les Sabines, 1799. (escena en la que les dones sabines intenten reconciliar a llurs marits romans amb els seus parents sabins)

Coronació de Napoleó, 1804

Page 48: Tema 13: Neoclassicisme (1)

El jurament dels Horacis

Europa en crisis que preten acabar amb els monarques de governs

absolutistes. (Obra realitzada cinc anys abans de la Revolució Francesa) Paradigma de la pintura neoclàssica.

En art, no hi ha correspondència entre les ideologies revolucionaries i el

llenguatge conservador.

Context Històric

Page 49: Tema 13: Neoclassicisme (1)

El jurament dels Horacis

Tècnica - Absència d’us de cops de pinzell. (pinzellades invisibles) - La qualitat gèlida del quadre també pretén mostrar racionalitat, a

diferencia de l’estil Rococó. Material i suport - Oli sobre llenç.

Aspectes Bàsics

Page 50: Tema 13: Neoclassicisme (1)

El jurament dels Horacis

Aspectes Bàsics

Page 51: Tema 13: Neoclassicisme (1)

El jurament dels Horacis

Composició

Es configura a partir dels tres arcs del fons de la sala. - tres grups relacionats però sense arribar a tocar-se. Estança sense motius decoratius. Columnes d’estil toscà amb arcs de mig punt. Llum artificial.

Page 52: Tema 13: Neoclassicisme (1)

El jurament dels Horacis

Composició

Page 53: Tema 13: Neoclassicisme (1)

El jurament dels Horacis

perspectiva linial

Page 54: Tema 13: Neoclassicisme (1)

El jurament dels Horacis

Formes

geomètriques La energia i

vitalitat dels homes queda contrarestada per l’abatiment de les dones.

Page 55: Tema 13: Neoclassicisme (1)

El jurament dels Horacis

Línia Línies rectes pels personatges masculins. Línies suaus i rodones per als femenins.

Dibuix i Color - Fons no gaire ressaltat per remarcar les figures del primer pla. - L’ús de colors apagats mostra la importància de la història de la pintura. - Predomini del dibuix sobre el color. Vermells pompeians, grisos i ocres) Vermell de la passió ---> jurament i sang

Aspectes Plàstics

Page 56: Tema 13: Neoclassicisme (1)

El jurament dels Horacis

Neoclassicisme - neix com un retorn a les fonts clàssiques de Grècia i Roma. - revulsiu contra el barroc i rococó. David s’inspira en temes i personatges clàssics. Amb l’arribada dels nous temps, David plasmarà el canvi en els

quadres. Admiració per Rafael i Poussin i el tractament de la llum de

Caravaggio. Influenciarà en Ingres i Gros (entre Neoclassicisme i

Romanticisme).

Estil

Page 57: Tema 13: Neoclassicisme (1)

El jurament dels Horacis

Tema El compliment del deure por sobre de qualsevol sentiment personal. Representa la salutació romana. Tema patriòtic i neoclàssic. Basat en la Història de Roma narrada a Ab urbe condita de Tit Livi i que

el dramaturg Corneille (s.XVII) va recollir a la seva tragèdia Horace. Germans Horacis romans destinats a la guerra contra els germans

Curiacis. (resoldre la disputa entre els romans i la ciutat d’Alba Longa. Any 669 aC.)

Interpretació

Encàrrec del rei Lluis XVI en 1784. exposat en el Saló de París en 1785 Sacerdots, cardenals, prínceps i princeses van venir a contemplar l’obra.

Page 58: Tema 13: Neoclassicisme (1)

El jurament dels Horacis

Història moralment complexa o pertorbadora.

Preparats pel jurament. Membres d’una societat patriarcal. No mostren emociones i són durs com la pedra. El pare tampoc mostra emocions. - sosté tres espases.

Page 59: Tema 13: Neoclassicisme (1)

El jurament dels Horacis

Emoció de les dones, enfront del deure a complir dels homes.

Tres dones ploren. Camil·la amb toga blanca És una Horaci compromesa amb un Curiaci, i plora tant pel seu promès com pel seu germà. Sabina de marró, es una Curiaci que està casada amb un dels Horacis, plora per l’espòs i el germà. Mare (de negre) sosté els dos nens de Sabina.

Page 60: Tema 13: Neoclassicisme (1)

El jurament dels Horacis

Significat Els tres germans expressen la seva lleialtat i solidaritat amb Roma abans

de la batalla, amb el suport del seu pare. (culte a les virtuts cíviques més estrictes de l'autosacrifici, l'honor i la lleialtat)

Són homes desitjosos de donar les seves vides pel deure patriòtic. Les mares i germanes es mostren vestides de seda, desfent-se de dolor. Funció Propagandística. Encoratjar a complir els deures envers la pàtria i a no deixar-se emportar

pels sentiments.

Page 61: Tema 13: Neoclassicisme (1)

El jurament dels Horacis

Referència principal: La cultura i l'art clàssic. Influencies de l'obra de: Rafael Poussin Caravaggio

Antecedents

Perfecció línia Composicions equilibrades

Tractament de la llum

La seva obra va ser referència per a molts pintors Neoclàssics.

El rapte de les Sabines, 1637 Poussin