TEM

ARI M

ESTR

ES P

EDAG

OGI

A TE

RAPÈ

UTI

CA X

ALO

C O

POSI

CIO

NS

TEM

ARI M

ESTR

ES P

EDAG

OG

IA T

ERAP

ÈUTI

CA

TEMA 3.

El procés d’identificació i valoració de les necessitats educatives especials dels alumnes i la seva relació amb el

currículum. Decisions d’escolarització.

Índex

1. Introducció............................................................................................................................................1

2. Marc Legislatius....................................................................................................................................1

3. El processos d’identificació i valoració de les necessitats espacials dels alumnes.............................2

3.1 la conceptualització de les necessitats educatives especials...............................................2

3.2 Professionals responsables de l’avaluació dels alumnes amb necessitats

educatives especials............................................................................................................2

3.3 Moments en que es produeixen les avaluacions psicopedagògiques. ................................5

3.4. Dades per a realitzar l’avaluació psicopedagògica i apartats..............................................5

4. El procés de identificació i valoració de les NEE en relació amb el currículum...................................6

5. Decisions d’escolarització.....................................................................................................................9

5.1 Informe de reconeixement NESE..........................................................................................9

5.2 Escolarització dels alumnes amb necessitats educatives especials...................................10

5.2.1 Modalitat escola ordinària

5.2.2. Modalitat compartida.

5.2.3. Escolarització en centres d’educació especial.

5.3.L’avalució del procés educatiu i criteris de promoció dels alumnes amb NEE...................12

6. Conclusions........................................................................................................................................13

7. Bibliografia............................................................................................................................................14

8. Esquema.............................................................................................................................................16

9. Glossari................................................................................................................................................21

TEM

ARI M

ESTR

ES t

E5!D

hDL! ¢9w!

t:¦¢L/!

XAL

OC

OPO

SICI

ON

S TE

MAR

I MES

TRES

t95

!DhDL! ¢9w

!t:¦

¢L/!

1. INTRODUCCIÓ.El procés d’identificació i valoració dels alumnes amb necessitats educatives

especials i la seva relació amb al currículum, ve marcat per unes normatives

legislatives que regulen les actuacions dels diferents membres de la comunitat

educativa.

En base a les avaluacions que es porten a terme es prendran unes decisions

d’escolarització.

En aquest procés d’identificació i valoració tots els professionals, la família i

l’alumne prenen un compromís per anar avançant en l’escola inclusiva.

2. MARC LEGISLATIUS.El repte del nostre sistema educatiu es donar resposta a TOTS els alumnes. La

LOE (2/2006) els centres específics d’educació especial passen a denominar-

se centres d’educació especial.

Article 74, punt 1 de la LEC (12/2009): L’escolarització d’aquest alumnat en

unitats o centres d’educació especial, que es pot estendre fins als vint-i-un

anys, només s’ha de portar a terme quan les seves necessitats no puguin ser

ateses en el marc de les mesures d’atenció a la diversitat dels centres

ordinaris.

LEC. Capítol II Article 111.4: Els centres que ofereixen ensenyaments adreçats

a alumnes amb necessitats educatives especials que no puguin ser ateses en

el marc de les mesures d’atenció a la diversitat dels centres ordinaris es

denominen centres d’educació especial.

Decret 150/2017: Únicament els alumnes amb discapacitats greus o severes

que necessiten una alta intensitat de suport educatiu i mesures curriculars,

1

TEM

ARI M

ESTR

ES P

EDAG

OGI

A TE

RAPÈ

UTI

CA X

ALO

C O

POSI

CIO

NS

TEM

ARI M

ESTR

ES P

EDAG

OG

IA T

ERAP

ÈUTI

CA metodològiques, organitzatives o psicopedagògiques altament individualitzades

poden ser escolaritzats en centres d’Educació Especial.

3. EL PROCESSOS D’IDENTIFICACIÓ I VALORACIÓ DE LESNECESSITATS ESPACIALS DELS ALUMNES.

3.1 LA CONCEPTUALITZACIÓ DE LES NECESSITATS EDUCATIVES ESPECIALS.

El terme NEE apareix per primera vegada amb l’informe Warnock (1978),

introduint una nova concepció en l’educació especial. Considera que:

“toda persona deficiente, al margen de la gravedad de su dificultad,

niña debe ser considerado ineducable. La educación es un bien al que

todos tienen derecho y por tanto los fines de la educación son los

mismos para todos, independientemente de las ventajas o desventajas

de cada uno.”

A Catalunya es defineix el terme Necessitat Educativa Especial el decalatge

que es produeix entre les capacitats de l’alumne i les exigències el context.

Afecta el desenvolupament i l’aprenentatge.(Departament d’Educació).

3.2 PROFESSIONALS RESPONSABLES DE L’AVALUACIÓ DELS ALUMNES AMB NECESSITATS EDUCATIVES ESPECIALS

Per garantir el desenvolupament de les capacitats del sistema educatiu

inclusiu, es designen i defineixen unes mesures i suports educatius.

2

TEM

ARI M

ESTR

ES t

E5!D

hDL! ¢9w!

t:¦¢L/!

XAL

OC

OPO

SICI

ON

S TE

MAR

I MES

TRES

t95

!DhDL! ¢9w

!t:¦

¢L/!

Per garantir aquest desenvolupament cal la col·laboració de diversos

professionals, que des de les seves mirades diverses contribuiran a la

identificació i avaluació dels alumnes amb necessitats educatives especials.

Aquest professionals són:

Tutor/a del grup aula i equip docent: En el procés d’avaluació

psicopedagògica el tutor/a pren una paper principal d’observador/a en la

primera fase de detecció. És qui recull informació relacionades amb

l’aprenentatge, les mesures que s’estan duent a terme, el nivell de competència

de l’alumne. El tutor es coordinada amb els altres docents especialistes per

recaptar informació en les diferents àrees d’aprenentatge. El tutor vetlla pel

funcionament de l’alumne dins l’aula i és el transmissor amb la família.

Mestra d’educació especial: a l’aula intervé directament amb l’alumne amb

necessitats educatives, avaluant, conjuntament amb el tutor/a, el procés

d’aprenentatge. Col·labora amb el tutor/a en la concreció de les adaptacions

curriculars i plans individualitzats. Desenvolupa activitats i programes específics

pels alumnes. Col·labora amb l’EAP, amb la identificació de les necessitats

educatives i la concreció del pla intervenció. Col·labora en el seguiment i

avaluació d’aquests alumnes.

Forma part de la comissió d’atenció a la diversitat (CAD), comissió on es

proposen, organitzen i gestionen les mesures i suports per atendre als alumnes

amb necessitats específiques de suport educatiu (NESE).

Mestra d’audició i llenguatge (MALL): es prioritza l’atenció específica

d’alumnes amb retard i trastorns en la comunicació, la parla i el llenguatge. En

els centres ordinaris amb agrupament d’alumnat sord, els mestres especialistes

3

TEM

ARI M

ESTR

ES P

EDAG

OGI

A TE

RAPÈ

UTI

CA X

ALO

C O

POSI

CIO

NS

TEM

ARI M

ESTR

ES P

EDAG

OG

IA T

ERAP

ÈUTI

CA en audició i llenguatge centraran la seva intervenció en el suport a l’alumnat

sord en els aprenentatges vinculats a les diferents àrees curriculars i en

l’atenció logopèdica especifica. Col·labora amb el tutor/a en la concreció de les

adaptacions curriculars i plans individualitzats. Desenvolupa activitats i

programes específics pels alumnes. Col·labora amb l’EAP, amb la identificació

de les necessitats educatives i la concreció del pla intervenció. Col·labora en el

seguiment i avaluació d’aquests alumnes.

L’equip d’assessorament i orientació psicopedagògica (EAP): Donen

suport al professorat i als centres educatius en la resposta a la diversitat de

l’alumnat i en relació als alumnes que presenten necessitats educatives

especial, així com a les seves famílies. ( Departament d’Educació)El

psicopedagog/a identifica i avalua les necessitats educatives especials de

l’alumnat i fa la proposta d’escolarització, en col·laboració amb els serveis

educatius específics. Assessora al professorat i les famílies en la resposta

educativa a l’alumnat amb necessitats educatives especials, en col·laboració

amb els docents, l’alumna i les famílies. Assessora als equips docents,

alumnes i famílies sobre aspectes d’orientació personal, educativa i

professional. Dona suport als centres educatius en la millora de l’atenció a la

diversitat i la inclusió. (Departament d’educació).

Família: Les famílies participen del procés educatiu del seu fill, mitjançant

entrevistes amb els tutors, especialistes, reunions col·lectives, informes escrits

... Col·labora en la recollida de d’informació de l’alumne.

L’equip directiu: ha de ser un facilitador de al posada en marxa de les

actuacions educatives. Ha de donar suport als docents de nova incorporació.

4

TEM

ARI M

ESTR

ES t

E5!D

hDL! ¢9w!

t:¦¢L/!

XAL

OC

OPO

SICI

ON

S TE

MAR

I MES

TRES

t95

!DhDL! ¢9w

!t:¦

¢L/!

Treballar en equip amb els docents i el personal de la comunitat escolar i

educativa.

Aquests són alguns dels professionals que intervenen en la detecció i avaluació

dels alumnes amb necessitats educatives, tot i que també cal contemplar en

algunes ocasions, la col·laboració d’altres professionals externs, relacionats

amb els alumnes amb necessitats educatives.

3.3 MOMENTS EN QUE ES PRODUEIXEN LES AVALUACIONS PSICOPEDAGÒGIQUES

L’avaluació psicopedagògica és poden donar en diversos moments de

l’escolarització dels alumnes. La demanda ha de partir del centre educatiu o del

procés d’escolarització de l’alumne amb necessitats educatives especials o en

la coordinació amb els altres serveis de la zona. (Departament d’educació)

1. Previ a la revisió de l’informe NESE.

2. Al finalitzar les etapes educatives obligatòries.

3. Sempre que es consideri que s’han produït modificacions en l’alumne

amb necessitats educatives especials, en relació als aprenentatges

(modificació del P.I),a l’atenció educativa que es proposa ( tipus

d’escolaritzacions segons necessitats), a les mesures i suports que cal

introduir o treure.

3.4 DADES PER A REALITZAR L’AVALUACIÓ PSICOPEDAGÒGICA I APARTATS.

Per identificar les necessitats educatives, a més de treballar col·laborativament

amb els professionals esmentats en el punt 2.2, cal tenir en compte:

5

TEM

ARI M

ESTR

ES P

EDAG

OGI

A TE

RAPÈ

UTI

CA X

ALO

C O

POSI

CIO

NS

TEM

ARI M

ESTR

ES P

EDAG

OG

IA T

ERAP

ÈUTI

CA 1. L’alumne: dades mèdiques rellevants, història en l’àmbit educatiu,

historial familiar.

2. Context escolar: conèixer el projecte escolar, les metodologies que es

porten a terme, les intervencions a nivell de mesures i suports que s’han

dut a terme fins el moment, la socialització dins el grup aula, socialització

en el centre educatiu.

3. Context familiar: antecedents familiars, dinàmiques, expectatives,

relació amb el centre educatiu...

Apartats que es contemplaran en l’avaluació:

Dades de l’alumne

Observació del mestre/a i equip docent.

Dades escolars.

Informació rellevant de l’alumne.

Informació de la família.

Informe de l’EAP.

Mesures i suports educatius que es plantegen.

Propostes d’atenció educativa.

Orientacions per a la família.

4. EL PROCÉ DE IDENTIFICACIÓ I VALORACIÓ DE LES NEEEN RELACIÓ AMB EL CURRÍCULUM.

En l’àmbit espanyol, es recull el terme NEE en la Ley Orgánica 1/1990, de 3

d’octubre, de Ordenación General del Sistema Educativo (LOGSE) i s’amplia

amb les posteriors lleis d’educació, com Ley Orgánica de la Participación,

6

TEM

ARI M

ESTR

ES t

E5!D

hDL! ¢9w!

t:¦¢L/!

XAL

OC

OPO

SICI

ON

S TE

MAR

I MES

TRES

t95

!DhDL! ¢9w

!t:¦

¢L/!

Evaluación y el Gobierno de los centros docentes, 9/1995, de 20 de noviembre

(LOPEG),

L’avaluació psicopedagògica està regulada en l’àmbit espanyol per l’ordre de

14 de febrer de 1996 pel qual es regula el procediment per a la realització de

l’avaluació psicopedagògica i el dictamen d’escolarització i s’estableixen els

criteris per a l’escolarització dels alumnes amb necessitats educatives

especials.

Ley Orgànica 2/2006, de 3 de maig, d’educació. (LOE), la Ley Orgánica

10/2002 de 23 de diciembre de calidad de la Educación (LOCE), Ley Orgànica

8/2013, de 9 de desembre, para la mejora de la calidad educativa. (LOMCE),

A Catalunya és la Llei 12/2009, de 10 de juliol, d‘educació de Catalunya dona

continuïtat a les actuacions basades en els principis d’inclusió, normalització,

escola per a tots, sectorització de serveis i atenció personalitzada. “La cohesió

social i l’educació inclusiva com a base d’una escola per a tothom” (LEC)

El Decret 150/2017, de 17 d’octubre d’atenció educativa a l’alumnat en el marc

d’un sistema educatiu inclusiu, parla de la necessitat de les discapacitats i els

trastorns de desenvolupament han de ser abordats des del mateix currículum i

garantint que l’alumne accedeixi i participi en totes aquelles activitats que

resulten imprescindibles per al seu desenvolupament i aprenentatge en

societat.

EDU/484/2009, de 2 de novembre, del procediment i els documents i requisits

formals del procés d’avaluació del segon cicle de l’educació infantil.

En l’apartat d’atenció a la diversitat en l’art. 5.1 es fa esment que:

7

TEM

ARI M

ESTR

ES P

EDAG

OGI

A TE

RAPÈ

UTI

CA X

ALO

C O

POSI

CIO

NS

TEM

ARI M

ESTR

ES P

EDAG

OG

IA T

ERAP

ÈUTI

CA “per respondre a les necessitats de tot l’alumnat en el marc de la inclusió

educativa, s’han d’establir i preveure en la programació general d’aula

els aspectes següents:

b) Planificar activitats diverses amb diferent grau de complexitat perquè

tots els alumnes puguin desenvolupar les capacitats de l’etapa i revisar,

si escau, les estratègies metodològiques, l’organització del grup i les

mesures de suport utilitzades i els criteris d’avaluació.

c) Establir criteris d’avaluació que evidenciïn el progrés esperat de

l’alumnat.

Quan el progrés de l’alumne/a no sigui l’esperat, s’han d’establir

mesures de suport per facilitar-li l’adquisició d’aprenentatges bàsics i

imprescindibles per poder seguir el procés educatiu”

En l’art. 5.2 parla de

“Si les adaptacions incorporades en la programació ordinària de l’aula i

les mesures de reforç̧ previstes són insuficients per atendre

adequadament l’alumnat més vulnerable, que té unes necessitats

educatives especifiques, cal elaborar un pla individualitzat que reculli el

conjunt d’ajudes, suports i adaptacions que pugui necessitar en els

diferents moments i contextos escolars. La comissió d’atenció a la

diversitat, en els centres on estigui prevista, ha de promoure aquest pla,

el qual ha de recollir les grans línies de l’atenció que es proporcionarà a

l’alumne/a durant un període de temps determinat, i s’ha d’anar adaptant

d’acord amb el seu progrés”.

8

TEM

ARI M

ESTR

ES t

E5!D

hDL! ¢9w!

t:¦¢L/!

XAL

OC

OPO

SICI

ON

S TE

MAR

I MES

TRES

t95

!DhDL! ¢9w

!t:¦

¢L/!

I l’art 5.6

“Sempre que es consideri necessari es pot demanar la col·laboració dels

serveis educatius corresponents”.

L’ORDRE ENS/164/2016, de 14 de juny, per la qual es determinen el

procediment i els documents i requisits formals del procés d'avaluació en

l'educació primària, es parla en l’article 2.6 que:

“ en el cas que es detectin dificultats en el procés d'aprenentatge dels

alumnes, cal adoptar les mesures organitzatives i metodològiques que

corresponguin. Si les dificultats de l'alumne persisteixen, cal la

planificació de mesures més intensives amb la intervenció dels especialistes

del centre i l'EAP, si escau”.

5. DECISIONS D’ESCOLARITZACIÓ.

5.1. INFORME DE RECONEIXEMENT NESE.

A Catalunya els alumnes amb NESE han de tenir un informe de reconeixement

de necessitats específiques de suport educatiu (NESE). Els alumnes

susceptibles de tenir aquest informe de reconeixement són:

Dins el grup dels alumnes NESE, hi ha:

• Alumnes amb trastorn d’aprenentatge o comunicació. ( TDAH, dislèxia).

• Alumnes amb altes capacitats.

• Alumnes d’origen estranger amb NESE derivades de :

Incorporació tardana al sistema educatiu,

Falta de domini de la llengua vehicular dels aprenentatges,

9

TEM

ARI M

ESTR

ES P

EDAG

OGI

A TE

RAPÈ

UTI

CA X

ALO

C O

POSI

CIO

NS

TEM

ARI M

ESTR

ES P

EDAG

OG

IA T

ERAP

ÈUTI

CA Escolaritat prèvia deficitària.

• Situacions socioecòmiques i socioculturals desfavorides.

• Risc d’abandonament escolar prematur.

Dins aquest grup hi ha un subgrup considerat de Necessitats Educatives

Especials ( NEE)

Discapacitat intel·lectual lleugera, moderada, severa o profunda

Pluridiscapacitat

Discapacitat sensorial : auditiva o/i visual.

Discapacitat física.

Trastorn de l'espectre autista

Trastorn mental.

Trastorn de la conducta.

Malalties: degeneratives i minoritàries.

Caldrà indicar en l’aplicació quin tipus de necessitats presenten.

5.2. ESCOLARITZACIÓ DELS ALUMNES AMB NECESSITATS EDUCATIVES ESPECIALS.

A Catalunya, previ a proposar models d’escolarització que no sigui l’ordinària,

cal esgotar les mesures i suports marcats per la normativa, mirar que no sigui

restrictiva, recordar que les propostes han poden ser revisables i reversibles,

fer una orientació a llarg termini. Segons la determinació de les NEE i les

mesures i suports que els alumnes necessitin es poden donar diverses

modalitats d’escolarització. Segons la Resolució de 26 d’abril de 2018, de la

direcció General d’Educació infantil i primària…. És l’EAP a de regular els

processos d’elaboració i tramitació dels informes següents:

10

TEM

ARI M

ESTR

ES t

E5!D

hDL! ¢9w!

t:¦¢L/!

XAL

OC

OPO

SICI

ON

S TE

MAR

I MES

TRES

t95

!DhDL! ¢9w

!t:¦

¢L/!

5.2.1. Modalitat escola ordinària:

Segons el Decret 150/2017 en el capítol III relacionat amb l’escolarització dels

alumnes en l’art.17 parla de:

“Tots els alumnes s’escolaritzen en centres ordinaris i d'acord amb el procés

d'admissió vigent.

L'escolarització de l'alumnat comença i finalitza en les edats establertes amb

caràcter general per la normativa vigent.

Centres ordinaris amb suport intensiu escolarització inclusiva (SIEI): són

uns recurs per al centre, que se suma als suports universals i addicionals per a

la inclusió. Es dota de més professionals perquè realitzin un suport intensiu per

atendre als alumnes amb necessitats educatives especials.

Centres ordinaris amb suport intensiu a l’audició i llenguatge (SIAL): són

suports professionals que contribueixen a l’escolarització dels alumnes amb

discapacitat auditiva severa i pregona que requereixen un equipament singular

i una especialització professional en centres ordinaris. Aquests centres tenen

un projecte específic de suport a l’audició i el llenguatge.

5.2.2. Modalitat compartida: Alumnes que estan en escola orinaria uns dies i

els altres en un centre d’educació especial.

5.2.3. Escolarització en centres d’educació especial.

En l’art. 18 esmenta que

“Únicament els alumnes amb discapacitats greus o severes que necessitin una

elevada intensitat de suport educatiu i mesures curriculars, metodològiques,

organitzatives o psicopedagògiques altament individualitzades poden ser

escolaritzats en centres d'educació especial.

11

TEM

ARI M

ESTR

ES P

EDAG

OGI

A TE

RAPÈ

UTI

CA X

ALO

C O

POSI

CIO

NS

TEM

ARI M

ESTR

ES P

EDAG

OG

IA T

ERAP

ÈUTI

CA L'escolarització dels alumnes amb necessitats educatives especials requereix

el reconeixement d'aquestes necessitats en l'informe de l'EAP de

reconeixement de necessitats específiques de suport educatiu i ha de tenir en

compte les orientacions descrites en l’informe.”

5.3. L’AVALUACIÓ DEL PROCÉS EDUCATIU I CRITERIS DE PROMOCIÓ DELS ALUMNES AMB NEE.

A Espanya la LOE, en l’art. 74 estableix:

“Al finalitzar el curs s’avaluaran els resultats aconseguits pels

alumnes en funció dels objectius proposats a partir de la valoració

inicial. L’avaluació permetrà proporcionar l’orientació adequada i

modificar el pla d’actuació així com la modalitat d’escolarització, de

manera que pugui afavorir-se, sempre que sigui possible, l’accés de

l’alumne a un règim de major integració.”

A Catalunya

L’ordre ens164/2016, de 14 juny, per la qual es determinen el procediment i els

documents i requisits formals dels procés en l’avaluació primària, estableix en

l’article l’art. 9.3

“La comissió d'avaluació pot decidir que un alumne romangui en el

mateix curs si els aprenentatges adquirits o el grau de maduresa no li

permeten seguir amb profit els aprenentatges del curs superior. La

comissió ha de tenir en compte, fonamentalment, l'opinió del tutor.

Aquesta decisió només es pot adoptar una vegada al llarg de l'etapa.

S'ha de valorar el procés d'assoliment de les competències bàsiques i

les repercussions positives i negatives previsibles que pugui tenir

12

TEM

ARI M

ESTR

ES t

E5!D

hDL! ¢9w!

t:¦¢L/!

XAL

OC

OPO

SICI

ON

S TE

MAR

I MES

TRES

t95

!DhDL! ¢9w

!t:¦

¢L/!

aquesta decisió per a l'alumne, així com l'opinió dels pares o tutors

legals.

En l’art.9.4

“Els alumnes amb necessitats educatives específiques poden ampliar un

curs més del que preveu l'apartat 9.3 d'aquest article la permanència en

l'etapa d'educació primària, sempre que això n'afavoreixi l' evolució

personal i social i el progrés en els aprenentatges. En aquest cas, i si no

el té, se li ha de fer un pla individualitzat. Cal comunicar la decisió al

director dels serveis territorials corresponents.”

I en l’art. 9.5

“Per als alumnes amb altes capacitats intel·lectuals es pot flexibilitzar la

permanència en un curs en tota l'etapa quan el seu ritme personal

d'aprenentatge i el grau de maduresa adequat així ho aconselli. En

aquest cas s'ha d'elaborar un pla individualitzat basat en la valoració

psicopedagògica de l'alumne. Cal comunicar la decisió al director dels

serveis territorials corresponents.”

6. CONCLUSIÓ

Els alumnes amb Necessitats Educatives Especials, disposen d’un conjunt de

mesures i suports de diversa intensitat per poder donar una resposta positiva a

la seva escolarització i aconseguir així els objectius i competències plantejades.

13

TEM

ARI M

ESTR

ES P

EDAG

OGI

A TE

RAPÈ

UTI

CA X

ALO

C O

POSI

CIO

NS

TEM

ARI M

ESTR

ES P

EDAG

OG

IA T

ERAP

ÈUTI

CA El treball coordinat entre els diversos professionals que treballen amb els

alumnes amb NEE, es fonamental per unificar les mesures i suports

necessaris.

En la detecció juga un paper important els tutors/es, mestres educació especial,

professionals que intervenen amb l’alumne. L’EAP es el responsable d’

organitzar el procediment per a l’escolarització, aportar orientacions per a la

proposta educativa, aportar orientacions per a la planificació dels suports i

vetllar les transicions i orientar sobre l’itinerari formatiu dels alumnes amb

necessitats específiques de suport educatiu. (Resolució de 26 d’abril de 2018).

Tots junts per “oferir a tots els alumnes l’oportunitat de seguir sent membres de

les aules regulars i d’aprendre dels seus companys, i amb ells, a l’aula”

(Stainback 2001)

7. BIBLIOGRAFIA

Lleis:

• Espanyol. Ministeri d’educació. (1996) Orden de 14 de febrero de 1996

por la que se regula el procedimiento para la Realización de la

evaluación psicopedagógica y el dictamen de escolarización y se

establecen los criterios para la escolarización de los alumnos con

necesidades educativas especiales.

• Catalunya. Departament d’educació (2009). Ordre EDU/484/2009, de 2

de novembre, del procediment i els documents i requisits formals del

procés d'avaluació del segon cicle de l'educació infantil.

https://dibaaps.diba.cat/scripts/ftpisa.aspx?fnew?cido&dogc/2009/11/20091

113/09303079.pdf

14

TEM

ARI M

ESTR

ES t

E5!D

hDL! ¢9w!

t:¦¢L/!

XAL

OC

OPO

SICI

ON

S TE

MAR

I MES

TRES

t95

!DhDL! ¢9w

!t:¦

¢L/!

• Catalunya Departament d’Educació. Decret 102/2010, de 3 d'agost,

d'autonomia dels centres educatius.

https://dibaaps.diba.cat/scripts/ftpisa.aspx?fnew?cido&dogc/2010/08/20100

805/10209099.pdf

• Catalunya. Departament d’educació ( 2016) ORDRE ENS/164/2016, de

14 de juny, per la qual es determinen el procediment i els documents i

requisits formals del procés d'avaluació en l'educació primària.

http://portaldogc.gencat.cat/utilsEADOP/PDF/7148/1508505.pdf

• Catalunya. Departament d’educació. (2017) DECRET 150/2017, de 17d'octubre, de l'atenció educativa a l'alumnat en el marc d'un sistemaeducatiu inclusiu.

https://dogc.gencat.cat/ca/pdogc_canals_interns/pdogc_resultats_fitxa/?action=fitxa&documentId=799722&language=ca_ES

• Resolució de 26 d’abril de 2018, de la Direcció General d’Educació

Infantil i Primària, que estableix el procediment que cal seguir i els

protocols que han d’utilitzar els equips d’assessorament i orientació

psicopedagògics (EAP) per elaborar l’informe de l’EAP de

reconeixement de necessitats específiques de suport educatiu, l’informe

de l’EAP de l’alumne amb necessitats educatives derivades de

situacions socioeconòmiques i socioculturals especialment

desafavorides, i l’informe de l’EAP d’escolarització de l’alumne en la

formació professional i en els programes professionalitzadors.

http://educacio.gencat.cat/documents/ServeisEducatius/EAP_Resolucio.pdf

• Catalunya. Departament d’educació (2019) Documents per a

l'organització i la gestió dels centres. Òrgans unipersonals de direcció i

de coordinació.

http://educacio.gencat.cat/documents/IPCNormativa/DOIGC/ORG_Organs_

unipersonals.pdf

15

TEM

ARI M

ESTR

ES P

EDAG

OGI

A TE

RAPÈ

UTI

CA X

ALO

C O

POSI

CIO

NS

TEM

ARI M

ESTR

ES P

EDAG

OG

IA T

ERAP

ÈUTI

CA

8. ESQUEMA.

1. Introducció.

2. Marc Legislatiu

3. El processos d’identificació i valoració de les necessitats

espacials dels alumnes.

3.1 la conceptualització de les necessitats educatives especials.

El terme NEE apareix per primera vegada amb l’informe Warnock

(1978),

A Catalunya es defineix el terme Necessitat Educativa Especial.

3.2 Professionals responsables de l’avaluació dels alumnes amb

necessitats educatives especials.

Es designen i defineixen unes mesures i suports educatius.

Col·laboració de diversos professionals, que des de les seves

mirades diverses identifiquen i avaluen als alumnes amb

necessitats educatives especials.

Aquest professionals són:

Tutor/a del grup aula i equip docent.

Mestra d’educació especial.

Mestra d’audició i llenguatge (MALL).

L’equip d’assessorament i orientació psicopedagògica (EAP).

Família

L’equip directiu.

16

TEM

ARI M

ESTR

ES t

E5!D

hDL! ¢9w!

t:¦¢L/!

XAL

OC

OPO

SICI

ON

S TE

MAR

I MES

TRES

t95

!DhDL! ¢9w

!t:¦

¢L/!

3.3 Moments en que es produeixen les avaluacions

psicopedagògiques.

L’avaluació psicopedagògica és poden donar en diversos moments de

l’escolarització dels alumnes.

1. Previ a la revisió de l’informe NESE.

2. Al finalitzar les etapes educatives obligatòries.

3. Sempre que es consideri

3.4. dades per a realitzar l’avaluació psicopedagògica i apartats.

1. L’alumne: dades mèdiques rellevants, història en l’àmbit

educatiu, historial familiar.

2. Context escolar: conèixer el projecte escolar, les metodologies

que es porten a terme, les intervencions a nivell de mesures i

suports que s’han dut a terme fins el moment, la socialització

dins el grup aula, socialització en el centre educatiu.

3. Context familiar: antecedents familiars, dinàmiques,

expectatives, relació amb el centre educatiu...

Apartats que es contemplaran en l’avaluació:

Dades de l’alumne

Observació del mestre/a i equip docent.

Dades escolars.

Informació rellevant de l’alumne.

Informació de la família.

Informe de l’EAP.

Mesures i suports educatius que es plantegen.

17

TEM

ARI M

ESTR

ES P

EDAG

OGI

A TE

RAPÈ

UTI

CA X

ALO

C O

POSI

CIO

NS

TEM

ARI M

ESTR

ES P

EDAG

OG

IA T

ERAP

ÈUTI

CA Propostes d’atenció educativa.

Orientacions per a la família.

4. El procés de identificació i valoració de les NEE en relació

amb el currículum.

En l’àmbit espanyol, es recull el terme NEE en la Ley Orgánica 1/1990, de 3

d’octubre, de Ordenación General del Sistema Educativo (LOGSE).

- Ley Orgánica de la Participación, Evaluación y el Gobierno de los centros

docentes, 9/1995, de 20 de noviembre (LOPEG),

- L’ordre de 14 de febrer de 1996 pel qual es regula el procediment per a la

realització de l’avaluació psicopedagògica i el dictamen d’escolarització i

s’estableixen els criteris per a l’escolarització dels alumnes amb necessitats

educatives especials.

- Ley Orgànica 2/2006, de 3 de maig, d’educació. (LOE), la Ley Orgánica

10/2002 de 23 de diciembre de calidad de la Educación (LOCE), Ley Orgànica

8/2013, de 9 de desembre, para la mejora de la calidad educativa. (LOMCE),

A Catalunya és la Llei 12/2009, de 10 de juliol, d‘educació de Catalunya dona

continuïtat a les actuacions basades en els principis d’inclusió, normalització,

escola per a tots, sectorització de serveis i atenció personalitzada.

- El Decret 150/2017, de 17 d’octubre d’atenció educativa a l’alumnat en el

marc d’un sistema educatiu inclusiu, parla de la necessitat de les discapacitats i

els trastorns de desenvolupament.

- EDU/484/2009, de 2 de novembre, del procediment i els documents i requisits

formals del procés d’avaluació del segon cicle de l’educació infantil.

18

TEM

ARI M

ESTR

ES t

E5!D

hDL! ¢9w!

t:¦¢L/!

XAL

OC

OPO

SICI

ON

S TE

MAR

I MES

TRES

t95

!DhDL! ¢9w

!t:¦

¢L/!

- L’ORDRE ENS/164/2016, de 14 de juny, per la qual es determinen el

procediment i els documents i requisits formals del procés d'avaluació en

l'educació primària.

5. Decisions d’escolarització.

5.1 Informe de reconeixement NESE.

A Catalunya els alumnes amb NESE han de tenir un informe de

reconeixement de necessitats específiques de suport educatiu

(NESE).

Els alumnes susceptibles de tenir aquest informe de

reconeixement són:

- Alumnes amb trastorn d’aprenentatge o comunicació. (

TDAH, dislèxia).

- Alumnes amb altes capacitats.

- Alumnes d’origen estranger amb NESE derivades de :

- Incorporació tardana al sistema educatiu,

- Falta de domini de la llengua vehicular dels

aprenentatges,

- Escolaritat prèvia deficitària.

-Situacions socioecòmiques i socioculturals

desfavorides.

- Risc d’abandonament escolar prematur.

Necessitats Educatives Especials ( NEE)

Discapacitat intel·lectual lleugera,

moderada, severa o profunda

19

TEM

ARI M

ESTR

ES P

EDAG

OGI

A TE

RAPÈ

UTI

CA X

ALO

C O

POSI

CIO

NS

TEM

ARI M

ESTR

ES P

EDAG

OG

IA T

ERAP

ÈUTI

CA Pluridiscapacitat

Discapacitat sensorial : auditiva o/i

visual.

Discapacitat física.

Trastorn de l'espectre autista

Trastorn mental.

Trastorn de la conducta.

Malalties: degeneratives i minoritàries.

5.2 Escolarització dels alumnes amb necessitats educatives especials.

A Catalunya

- Resolució de 26 d’abril de 2018, de la direcció General d’Educació infantil i

primària…. És l’EAP a de regular els processos d’elaboració i tramitació dels

informes següents:

5.2.1. Modalitat escola ordinària:

Segons el Decret 150/2017 en el capítol III relacionat amb

l’escolarització dels alumnes en l’art.17 parla de:

“Tots els alumnes s’escolaritzen en centres ordinaris i d'acord amb el

procés d'admissió vigent.

- Centres ordinaris amb suport intensiu escolarització

inclusiva (SIEI).

- Centres ordinaris amb suport intensiu a l’audició i

llenguatge (SIAL).

5.2.2. Modalitat compartida.

5.2.3. Escolarització en centres d’educació especial.

20

TEM

ARI M

ESTR

ES t

E5!D

hDL! ¢9w!

t:¦¢L/!

XAL

OC

OPO

SICI

ON

S TE

MAR

I MES

TRES

t95

!DhDL! ¢9w

!t:¦

¢L/!

5.3.L’avalució del procés educatiu i criteris de promoció dels alumnes

amb NEE.

A Espanya la LOE, en l’art. 74

A Catalunya

L’ordre ens164/2016, de 14 juny, per la qual es determinen el procediment i els

documents i requisits formals dels procés en l’avaluació primària, estableix en

l’article l’art. 9.3 en l’art.9.4 i l’art. 9.5

6. Conclusions.

9. GLOSSARI.

Processos d’identificació, procés de valoració de les necessitats especials dels

alumnes, necessitats educatives especials, EAP, tutor, l’avaluació

psicopedagògica, currículum, escolarització ordinària, escolarització ordinària

amb SIEI, escolarització ordinària amb SIAL, escolarització combinada,

escolarització en centre d’educació especial, informe NESE,

21